Organitzaci³ Social 01

  • View
    11.892

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Organitzaci³ Social 01

  • 1. Organitzaci social
    Histria del Mn Contemporani
    Sonia Ruz
    IES Cubelles
    Curs 2009-10
    1r Batx A
    27.11. 2009
    ALBERT LVAREZ
    ALBA CARRILLO
    JOSEP LLUS CASALS
    ANDREU CASSAS
    XAVI DOMNGUEZ
    NRIA LPEZ
    YAIZA MATEO

2. ndex
EIX CRONOLGIC SOBRE LA HISTRIA .
LORGANITZACI SOCIALDURANT LA PREHISTRIA.
LORGANITZACI SOCIAL DURANT LEDAT ANTIGA (GRCIA I LIMPERI ROM).
LORGANITZACI SOCIAL DURANT LEDAT MITJANA (FEUDALISME).
LORGANITZACI SOCIAL DURANT LEDAT MODERNA (ANTIC RGIM).
L'ORGANITZACI SOCIAL DURANT LEDAT CONTEMPORNIA (SOCIETAT DE CLASSES).
CONCLUSIONS.
FONT DINFORMACI DE LES IMATGES.
BIBLIOGRAFIA.
3. 1. EIX CRONOLGIC DE LA HISTRIA
PALEOLTIC
NEOLTIC
EDAT DELS METALLS
EDAT MITJANA
EDAT MODERNA
EDAT CONTEMPORNIA
EDAT ANTIGA
PREHISTRIA
PREHISTRIA:Etapa de la histria que es divideix en tres subdivisions (Paleoltic, Neoltic, Edat dels Metalls) i que va des de la aparici dels primers homnids fins al sorgiment de lescriptura.
EDAT ANTIGA: Etapa de la histria que va des de laparici de la civilitzaci i la difusi de lescriptura fins a la caiguda de lImperi Rom (476).
EDAT MITJANA:Etapa de la histria que va des del 476 d.Cfins al descobriment dAmrica lany 1492.
EDAT MODERNA:Etapa de la histria que va des de el segle XVI fins a la Revoluci Francesa (1789).
EDAT CONTEMPORNIA:Etapa de la histria que comprn els segles XIX, XX i XXI. s letapa actual, ja que, encara no ha acabat.
4. 2. LORGANITZACI SOCIAL DURANT LA PREHISTRIA
La font dinformaci utilitzada per descobrir les hiptesis ms fiables de com estava organitzada la societat ha sigut grcies a les pintures rupestres i a les restes arqueolgiques trobades.
Sorganitzaven en petits clans formats per 1 o 2 famlies. Ms endavant es van unir diferents clansformant tribus.
Nmades
Les dones sencarregaven de cuidar als fills i els malalts i de recollectar fruita.
Divisi del treball segons els sexe
DOC1. CLAN NMADA
Els homes sencarregaven dobtenir aliments per mitj de la caa i la pesca
SOCIETAT DURANT EL
PALELITIC
(1 Etapa de la Prehistria)
Van aprendre a dominar el foc.
5. Sedentarisme
Sorganitzaven en petits poblats formats per habitatges de mides redudes, bastant rudimentaris i fets principalment amb fang (estructura) i palla (teulada).
Invenci de la cermica i aparici de construccions fetes de pedra com els dolmens i els menhirs (monuments).
Les dones sencarregaven de cuidar als fills i els malalts. Tamb fabricaven cermica i s'encarregaven de cuinar els aliments.
SOCIETAT DURANT EL
NEOLTIC I LEDAT DELS METALLS
(2 I 3 Etapa de la Prehistria)
Divisi del treball
Els homes sencarregaven de cuidar els animals (ramaderia) i de cultivar la terra (agricultura)
Durant lEdat dels metalls es van descobrir el bronze, el coure i el ferro. Es van crear armes i eines amb aquests metalls.
LEdat dels metalls va provocar que els poblats comencessin a desenvolupar-se. Aquesta etapa va acabar amb laparici de lescriptura.
6. 3. LORGANITZACI SOCIAL DURANT LEDAT ANTIGA
En lantiga Grcialorganitzaci social vaestar marcada per les dues ciutats-estats ms importants: Esparta i Atenes.
Espartao Lacedemnia era una ciutat-estat de l'antiga Grcia creada pels drics i situada en la pennsula del Pelopons a la vora del riu Eurotes.
Atenes era la ciutat-estat principal de Grcia durant el primer millenni a.C. Entre el 500 a.C i el 300 a. C es va convertir en el centre cultural i intellectual ms important dOccident.
Amb plena llibertats i amb drets civils.
Amb llibertat, per amb pocs drets civils.
Sense llibertat ni drets.
PIRMIDE DORGANITZACI SOCIAL
PIRMIDE DORGANITZACI SOCIAL
7. IMPERI ROM
(27 a.C 476 d.C)
Va controlar el mn mediterrani i bona part de l'Europa occidental.
PATRICIS
LLIURES
Monarquia
PLEBEUS
ESCLAUS
CIUTADANS
Alt Imperi
i
Repblica
NO CIUTADANS
LLIURES
Organitzaci social durant lImperi Rom
LLIBERTS
ESCLAUS
LImperi va acabar desapareixent quan aquest es va dividir en lImperi dOccident i el Bizant lany 476 d.C.
HOMESTIORS
LLIURES
Baix Imperi
HUMILIARS
ESCLAUS
8. 4. LORGANITZACI SOCIAL DURANT LEDAT MITJANA
El feudalisme va ser la forma social prpia de l'Edat Mitjana a Europa durant el segle IX i XV. Els regnes es dividien en petits territorison l'amo proporcionava protecci als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres.
DOC 2. FEUDALISME
PIRMIDE DORGANITZACI SOCIAL
9. SENYOR FEUDAL
El senyor feudal (noble i clergat) administrava la seva propietat (el feu), estava sotms a les ordres del rei i tenia una jurisdicci prpia, la jurisdicci senyorial.
Proporcionen ajuda militar.
Ofereixen:

  • Protecci militar.

10. Defensa judicial. 11. Aliments (petita part de la collita).Conreen la terra i donen la major part de la collita al senyor feudal (reserva senyorial.)
Paguen impostos.
Grup de persones que li havien jurat vassallatge al senyor feudal. Els serfs gaireb no podien sobreviure i estaven sotmesos a les ordres del senyor feudal i al rei.
SERF O VASALL
12. 5. LORGANITZACI SOCIAL DURANT LEDAT MODERNA
Sanomena Antic Rgim la forma dorganitzaci social, poltica i econmica dels pasos europeus des de finals del segle XV fins a principis del segle XIX.
La societat estava jerarquitzada i dividida en estaments. Les diferencies bsiques entre els estaments eren els privilegis. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats. La resta de la societat no tenia privilegis
Monarca absolutista (poder judicial, executiu i legislatiu).
Dirigeix i administra lEstat.
Controla l'exrcit i la societat.
Estaments privilegiats.
Posici econmica elevada.
Alta capacitat de decisi.
Estament no privilegiat.
Posici econmica baixa.
Sotmesos al rei, noblesa i clergat.
PIRMIDE DORGANITZACI SOCIAL
13. estamentsprivilegiats
DOC 4. NOBLESA
DOC 5. CLERGAT
DOC 3.REI LLUS XIV
estament no privilegiat (TERCER ESTAT)
DOC 8. PAGESOS
DOC 7. ARTESANS
DOC 6. BURGESOS
14. 6. LORGANITZACI SOCIAL DURANT LEDAT CONTEMPORNIA
- Enfront la societat estamental va aparixer una societat dividida en classes.La societat de classes era ms oberta i permetia la mobilitat social. Totes les classes socials gaudien digualtat jurdica.
PIRMIDE DORGANITZACI SOCIALDOC9. CONFLICTE ENTRE PROLETARIAT I BURGESOS
- Un grup de persones amb una petita riquesa dedicades aprofessions liberals com metges, advocats i enginyers que van originar la classe social mitjana.
- Les dones van reivindicar-se i van reclamar la igualtat entre els homes i les dones (SUFRAGISME I FEMINISME).
- La societat es va situar als nuclis urbans (CIUTATS).
15. PROLETARIAT
BURGESOS
CONFLICTES
Treballadors de les fbriques dels burgesos que noms eren propietaris de la seva fora de treball.
Controlaven el sistema productiu, tenien una vida luxosa i ostentosa, tenien una gran capacitat de decisi, eren propietaris de les fbriques i explotaven laboralment als seus treballadors (proletariat).
SOTMESOS A DURES CONDICIONS LABORALS

  • Incorporaci de la dona i els nens als mn laboral.

16. Llargues jornades laborals ( 14 -16 hores) 17. Males condicions de treball. 18. Salaris miserables. 19. Disciplina laboral molt estricta. 20. No havia cap legislaci laboral o social. 21. Absncia de festius. 22. Absncia i manca de protecci social en cas datur, malaltia, i jubilaci.- Manca de drets sindicals.
ALTA BURGESIA
PETITA BURGESIA
- Alt funcionaris i homes de negocis.
- Alta posici econmica.
- Vinculats a la vida poltica.
- Artesans i comerciants
- Posici econmica inferior a la de la alta burgesia.
Eren analfabets, van originar i crear el moviment obrer i vivien en barris obrers en condicions poc higiniques i malsanes.
23. 7. CONCLUSIONS
La societat s el conjunt de persones que comparteixen una cultura, mentalitat, llengua, tradicions, creences, conductes, entre d'altres coses; i que es relacionen interactuant entre si, influenciades per diferents factors. Al llarg de la histria han anat evolucionant, per sempre s'ha caracteritzat en dividir-se en grups ms petits que comparteixen una srie de caracterstiques.


Podem dir que al llarg de l'evoluci la histria, la societat sha influenciat per diferents factors com la religi en diferents societats com en la societat d antic Egipte, per la llibertat com en lImperi Rom i en Grcia, pels privilegis com en lAntic Rgim i per la posici econmica. El principal factor que influenciat la societat, que lha dividit en diferents grups que alhora els ha enfrontat, ha sigut leconomia com per exemple en la societat durant el feudalisme i la societat de classes durant la Industrialitzaci (segle XIX).
DOC10.SOCIETAT
24. 8. FONTS DINFORMACI DE LES IMATGES
DOC1. CLAN NMADA: http://www.elpais.com/recorte/20091026elpepusoc_9/SCO250/Ies/Prehistoricos_valle _rio_Lozoya.jpg
DOC2. FEUDALISME:http://www.home.comcast.net/.../whistoryspanish_units.htm
DOC3. REI:http://raulhenriquez.blogspot.com/2009/04/la-crisis-del-antiguo-regimen.html
DOC4. NOBLESA: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centrostic/14002984/helvia/aula/archivos/ repositorio/1000/1088/html/paco_diez/imagenes/GIF/nobleza%20en%20casa.gif
DOC5. CLERGAT:http://www.laguia2000.com/el-mundo/el-clero
DOC.6. BURGESOS:http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0086628
DOC7.ARTESANS:www.claseshistoria.co