MT 1

Rutes agRoalimentàRies del lluçanès

2 3 2

2 3

Presentació, El LluçanèsEl Lluçanès és una comarca natural, formada per tretze municipis (Alpens, Lluçà,

Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Barto-

meu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars,

Santa Maria de Merlès i Sobremunt) i amb una extensió total de gairebé 400

Km2. La seva població no supera els 8000 habitants distribuïts entre els princi-

pals nuclis de població principalment, però també entre força masies aïllades

i habitades en les quals la principal ocupació és la pagesia i la ramaderia. El

Lluçanès, per tant, és un territori eminentment rural marcat per una paisatge

agrari esquitxat per clapes de bosc, cap al sud, i zones més boscoses, al Nord.

Aquest indret, situat a cavall de les comarques d’Osona, el Berguedà i el Bages

és, doncs, un territori en el qual els pagesos i ramaders hi tenen un espai per a

exercir la seva professió: la producció d’aliments.

El Lluçanès disposa d’explotacions ramaderes i producció agrícola diversa com

és la producció de porcí, engreix de vedells en règim intensiu i extensiu, ramats

extensius de vaques de pastura i ovelles, producció de llet de vaca i cabra, etc.

Pel què fa la producció agrícola es compta principalment amb la producció de

cereal d’hivern. En els últims temps es compta amb activitats de diversificació

com ara el turisme rural o bé a la venda directa de productes de la terra. També

comptem amb nombrosos elaboradors de productes agroalimentaris els quals

tot i no ser productors, sovint els seus proveïdors són locals i per tant parlem de

circuit curt i producte local igualment.

EL LLUÇANÈS ÉS UN TERRITORI QUE SE SITUA ENTRE TRES COMARQUES:

OSONA, BERGUEDÀ I BAGES.

3

4 5

Les rutes agroalimentàries del LluçanèsAquest llibret forma part del projecte de rutes agroalimentàries del Lluçanès. El pro-

jecte té com a línia de treball la diversificació de les activitats agràries perseguint

la consolidació en el valor afegit dels productes locals treballant els circuits curts de

comercialització. El llibret és la guia del que trobarem al llarg de la ruta, així com els

punts més destacats de les visites a fer. El llibret el conformen els següents apartats:

•Introducciódelgrupd’alimentsescollit

•Índexproductorsielaboradorsvisitables

•Fitxesdelsproductorsielaboradorsamblessevesprincipals

característiques i dades de contacte

•Mapaqueajudaamoure’spelterritori

Els integrants de la ruta formen un grup de treball propi que gira entorn la consoli-

dació de la pròpia activitat cercant valor afegit pels visitants i contribuint a la difu-

sió de territori. Així al territori trobem més restaurants i allotjaments dels proposats

a la ruta, no obstant aquí s’hi fan constar els que d’una manera activa participen

en el projecte.

En el context actual on tot transcorre ràpidament determinant el nostre dia a dia: hàbits, menjar, entorn...sembla un privilegi poder parar un moment i interessar-nos per un territori que es resisteix a entrar a la roda del temps. Gràcies per interessar-vos pel nostre

projecte de territori!

4

4 5

Els forns i els forners...El Lluçanès s’escapa del pa pre- congelat de benzinera i gaudeix d’un gran nombre de forns i forners, els quals elaboren el pa sense presses i en el mateix establiment, cada dia i seguint un procés artesanal. Així podem trobar-los per totes les contrades subministrant pa del dia i de qualitat als seus habitants i visitants. A Prats de Lluçanès hi trobem el Forn de Pa Vilamú, la fleca Fusté i Ca la Dària o J. Bruch; a Olost el Forn Sant Adjutori i Cal Parra; Forn Franquesa i Cal Cabalé a Perafita. A Oristà, Alpens, Sant Boi de Lluçanès i Sant Bartomeu un forner a cada poble: Cal Bernat, Cal Jolis, forn de pa Griera i Cal Pujals respectivament.A més podem trobar altres elaboradors de productes de pastisseria els quals compten amb gran coneixement del seu ofici com és la Pastisseria Girbent i la seva Mola de Sant Vicenç típica menja del gener a Prats.Forns de llenya:

Forn Sant Adjutori. Olost. Fleca Rafael. Alpens.

Els tipus de forns que podem trobar al Lluçanès...Podem trobar diferents tipus de forns per tot el territori. El més singular és un forn Mo-runo de llenya de cocció directa, és a dir, es cou el pa en el mateix lloc on s’ha fet el foc prèviament; d’aquests forns se’n troben molt pocs a tot Catalunya i únic al Lluçanès ja que actualment tenen grans problemes per legalitzar-los degut a les estrictes normes d’higiene. La resta de forns que podem trobar són de llenya: es fa el foc amb llenya la qual proporciona la calor necessària al forn.

5

6 7

El pa com a aliment saludable: sabies que s’està treballant per elaborar

pans més nutritius, amb més quantitat de fibra i millor biodisponibilitat de minerals?

Pa rodó. Forn Sant Adjutori. Olost.

Pa amb blat forment.Cal Pujals.Sant Boi de Lluçanès

Pa de pagès. Cal Cabalé. Perafita.

El pa...Els cereals constitueixen la base de la piràmide dels aliments segons la dieta mediterrània. El pa com aliment elaborat a base de cereals representa un aliment bàsic dins la nostra dieta.Al Lluçanès hi podem trobar tot tipus de pans: rodó, de pagès, barra rústica...i un pa amb personalitat pròpia dins el territori: pa amb farina de blat forment.

6

6 7

BERENEM PA AMB FORMATGE• llesca de pa de 100 g.

• formatge de cabra de 100 g.300 CALORIES

I les farines...Per elaborar un bon pa cal tenir en compte el seu procés d’elaboració i també la seva matèria primera. En el context de producció global actual podem seguir el rastre de les matèries pri-mes amb que elaborem els aliments al llarg de tot els procés productiu, gràcies a un sistema de treball implantat a tota la indústria agroalimentària: LA TRAÇABILITAT. Així la traçabilitat ens proporciona informació de tota la cadena alimentària des del camp fins la taula.Majoritàriament els forners del Lluçanès adquireixen les farines en farineres locals; la tasca d’aquetes farineres és fer barreges de diferents tipus de farines de blat amb la voluntat d’adequar les farines als diferents processos d’elaboració.

De quins cereals parlem? Alguns pagesos del Lluçanès han recuperat una varietat antiga de blat anomenada blat for-ment amb interès per la panificació per les seves propietats. Així neix un projecte comú entre pagesos i forners per conrear i introduir en el pa local la farina de blat forment.Normalment les farines panificables són de blat. No obstant i cada vegada més s’introdueixen altres cereals per la panificació com són varietats antigues de blat o sègol. Tots ells poden ser integrals, farines que proporcionen una major aportació de fibra al pa.

Blat o trigo: Triticum spp. / sègol o centeno: Cecale cereale

saBies que tant el blat forment com l’espelta són varietats antigues del blat?

espelta: Triticum spelta / Blat forment: Triticum turgidum

N’existeixen d’altres com el blat Montjuic o el Florence aurora o la xeixa.

7

8 9

El procés d’elaboració...agRiCultuRa

indÚstRia alimentàRia

FoRn de Pa

Sembra del cereal

Collita

Magatzem de gra de cereal

EL MOLÍ I LA FARINERAEl cereal es neteja, es mòlt i es barreja

FORN:Recepció de la farina

L’ELABORACIÓ DEL PA

BARREJA INGREDIENTS:farina, aigua, llevadures, sal

FERMENTACIÓ

DIVISIÓ DE LA MASSA

MOLDEJAT DE LA MASSA

REPÒS

FORNEJAT

REFREDAT

VENDA DE PA

8

8 9

PRODUCTORS

ELABORADORS

RESTAURACIÓ I ALLOTJAMENT

ELEMENT CULTURAL

RUTA A PEU

ANEM A VEURE TOT AIXÒ...Mas Terricabras. ORISTÀ

Molí Fariner de Puig-oriol. LLUÇÀ

Forn Cal Pujals. SANT BOI DE LLUÇANÈS

Cal Met. SANT BOI DE LLUÇANÈS

Cal Penyora. SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL

La Cirera. SANT BOI DE LLUÇANÈS

Església. SANT BOI DE LLUÇANÈS

Roure de la Senyora. SANT BOI DE LLUÇANÈS

Productors: Explotacions agrícoles o ramaderes on es desenvolupa la producció dels aliments en els primers estadis: cereal, llet, carn, mel...

Elaboradors: Primera o segona transformació dels aliments: pa, embotit, formatge...

Restauració i allotjament: establiments on us podeu aturar a menjar i reposar dins el marc de la ruta.

Element cultural: patrimoni cultural del territori

Ruta a peu: passejada fàcil per completar la ruta proposada

9

10 11

CAMPS DE BLAT FORMENT, mas terricabras - oristà

Trobem tres pagesos del Lluçanès que conreen el blat forment i la xeixa: en camps del muni-cipi d’Oristà en Miquel i la Imma de Mas Terricabras en Santi de Casa Madrona; i en Ramon Soler a Prats de Lluçanès.Les varietats antigues de blat tenen tècniques de conreu pròpies i cal vetllar-les si volem que la collita sigui bona. Podeu observar les diferències entre un camp de blat convencional i les varietats antigues.

Per què s’ha abandonat el seu conreu? Per les diferències de rendiment productiu.

FIXA’T: Les varietats antigues són més

altes, més sensibles a l’ajagut, més susceptibles a patir malalties i més

sensibles a l’espolsada pel vent.

“La introducció de noves va-rietats explica més del 50 % de l’augment dels rendiments del

blat fariner, que s’ha observat a Catalunya, els darrers 30 anys.”

I doncs, quin interès tenen? La seva qualitat farinera. Sovint les varietats de blats antics com Anza o Florence aurora se’ls descriu en les barreges farineres com a varietats millorants; la seva inclusió en una barre-

ja de farines determina la qualitat de la farina per la panificació.

Camp de blat forment a Mas Terricabras

10

10 11

Camp de blat forment

11

DADES DE CONTACTE:

Coordenades UTM: X: 426540 Y: 4644662

Miquel i Imma Mas Terricabras Tel. 93 888 04 47 08518 Oristà

12 13

L’aprofitament dels recursos hídrics del Lluçanès ja es troba documentat en l’època medie-val, tot i que la majoria d’elements que han quedat són d’època Moderna i Contemporània. Repartits als peus de les diferents rieres i recs del territori hi ha bastits nombrosos molins, la majoria dels quals daten dels segles XVII i especialment el XVIII, tot i que ampliats en diferents etapes constructives. A causa de la ubicació dels molins, sovint en llocs humits i poc assolellats, molts han caigut en desús com a habitatge i actualment molts es troben en runes i altres simplement deshabitats. Alguns però, encara conserven molts dels seus elements intactes.

El Molí fariner de Puig-Oriol es pot observar en funcionament: així al obrir la comporta comença la fressa de l’aigua la qual arrossega totes les eines i ens permet veure tot un espectacle!!! Entreu i gaudiu sensorialment d’aquesta experiència com en pocs llocs ho podeu fer...

FIXA’T:Hi ha dos molins....un

per moldre el gra del

bestiar i l’altre per fer

farina de consum humà.

La inscripció a la pedra just a l’entrada del molí revela la seva

antiguitat i ens convida a perdre’ns en el temps!

MOLÍ fariner DE PUIG-ORIOL, Lluçà

12

12 13

DADES DE CONTACTE: Coordenades UTM: X: 422831 Y: 4657938 Antonio Soler Tel. 689 789 476 Mas Molí Puig-Oriol 08514 Lluçà

El cor del molí.

13

14 15

CAL PUJALS, Sant Boi de Lluçanès

A Cal Pujals hi trobem un “forn moruno”, difícils de trobar avui en dia. Aquest tipus de forn no és més que una bòveda d’obra dins la qual s’hi crema llenya, per combustió directa fa pujar la temperatura; són les calories acumulades per l’aïllament tèrmic les responsables de la cocció del que s’introdueixi dins el forn. La tècnica d’aquests forns és àrab i té molts anys, no obstant els principis tècnics es mantenen.

Arribarem a la plaça del poble on ens rebrà la calma quotidiana del poble de Sant Boi; si observem amb més detall l’entorn, distingirem un petit forn en un racó de la plaça. Si en-trem sovint ens atendrà la mare d’en Dani i en Sergi, els forners, i ja identificarem clarament l’establiment com el FORN DEL POBLE!. Aquest forn s’ha mantingut en el temps i permet deixar-nos gaudir de com eren els forns antigament.

FIXA’T: Tots els forns de llenya

són morunos? No, molts forns de llenya són de cocció indirecta, és a dir, fan foc amb llenya

però no en el mateix recinte on es cou el pa.

Forn moruno de Cal Pujals

14

14 15

DADES DE CONTACTE:

Coordenades UTM: X. 429816 Y: 4656809

Dani i Sergi Pla Guitart Tel. 93 857 80 49 Cal Pujals 08589 Sant Boi de Lluçanès

15

Elaboració artesanal del pa

16 17

Al bell mig del poble hi trobem Cal Met on podeu aturar-vos a menjar i dormir assegurant un tracte familiar i personalitzat. La cuina de Cal Met es caracteritza per ser tradicional però, treballa amb productes de temporada i sempre que és possi-ble amb producte local. Així podeu trobar canelons de carn, carxofes, gambes i bolets; sopa de pa torrat i pilotilles amb fredelucs, amanides amb productes de l’hort de casa, la típica sopa i carn d’olla durant la temporada d’hivern; i peix pescat i cuinat pel mateix cuiner! A l’època dels bolets podeu trobar gran varietat de plats a base de bolets. Com a producte local tenim el xai del Lluçanès, i blat forment escairat. Tot acom-panyat amb el pa de pagès de Cal Pujals.L’allotjament de Cal Met és el típic hostal al mig del poble.

CAL MET, Sant Boi de Lluçanès

DADES DE CONTACTE: Coordenades UTM:X: 429839 Y: 4656694

Pare Gallifa, 1Tel. 93 857 81 0608589 Sant Boi de Lluçanèsc/e: carmenlladoa@yahoo.es

DADES DE CONTACTE: Coordenades UTM:X: 423340 Y: 4658012

Plaça Major, 42Tel. 93 855 40 05Santa Eulàlia de Puig-oriol08514 Lluçàc/e: calpenyora@hotmail.com

CAL PENYORA, Santa Eulàlia de Puig-oriolA Santa Eulàlia de Puig-oriol, i al peu del camí ramader central, hi trobareu la fonda de Cal Penyora. Es tracta d’un restaurant amb història, ja que havia estat casa de parada quan els ca-mins de la transhumància eren més transitats.En aquest indret, doncs, hi podreu menjar i no quedareu de-cebuts. La cuina de Cal Penyora és una cuina tradicional amb productes de temporada i de proximitat. No us perdeu els ci-grons, la vedella amb bolets o el flam de formatge. També po-deu tastar el pollastre de pagès, el xai.... tot acompanyat amb pa de blat forment del forn Cal Pujals de San Boi.I a Cal Sec, hi podreu fer una bona estada en una antiga casa de poble en règim d’habitacions amb bany i dret a cuina. 16

16 17

DADES DE CONTACTE: Coordenades UTM:X: 429886 Y: 4655732Isabel Iborra i Angel SanchezCasa La Cirera (per avda. Sant Boi) Tel. casa 93 857 80 17 Isabel 678 461 982 Àngel 652 483 235 c/e:info@casaruralacirera.comHoraris: Estiu entrada a partir de les 3 tarda i sortida les 12. La resta del any horari a escollir.

LA CIRERA, Sant Boi de LluçanèsSi us agrada el turisme rural i preferiu allotjar-vos enmig de la natura podeu contactar amb la Isabel Iborra de La Cirera qui us informarà de com us podeu allotjar a casa seva. A la Cirera hi podeu trobar allotjament per 4, 7, o 10 persones en un entorn tranquil i natural amb grans espais per esbar-giment de petits i grans. Hi ha tenis taula, bicicletes, caseta de jocs, sorral, animals de granja...

OFERTA D’UN PA DE CAL PUJALS.

ESGLÉSIA, Sant Boi de Lluçanès Es conserven els 8 retaules originals, datats entre el s. XVII i s. XIX, restaurats l’any 1999 que la converteix en exemplar únic. S’hi pot seguir l’evolució de l’art a Catalunya durant 200 anys, des del barroc al neoclàssic més purs. Cal destacar el retaule presidit pel patró del poble, Sant Baldiri, d’estil ba-rroc. L’església actual està formada per tres naus.

Coordenades UTM: X: 429903 Y: 4656722

17

18 19

Podeu fer un recorregut a peu des de l’església de Sant Boi passant pel Mas del Vilar i continuar caminant 400 m fins el Pedró de Sant Isidre on trobareu el Roure de la Senyora. Podreu observar un arbre monumental protegit i inventariat per la Generalitat de Catalunya que es troba prop del mas el Vilar, a 840 m d’altitud. És un roure centenari de grans pro-porcions: 15 m d’alçada, 4 m de volt de canó i 30 m de dià-metre de capçada, i pertany a l’espècie Quercus Humilis. És un dels indrets més visitats de la població per l’incomparable marc paisatgístic en el que es troba i per la seva pròpia belle-sa i majestuositat.

ROURE DE LA SENYORA, Sant Boi de Lluçanès

ROURE DE LA SENYORA

Coordenades UTM:X: 429822 Y: 4657651

Número d’identificació 24.201.01 (24.24.01)

Espècie: Quercus humilis (=Quercus pubescens)

Protecció Ordre de 30 d’agost de 1988 DOGC 1042, 12-09-1988

18

18 19 19

20 MT

www.producteslocals.llucanes.cat

www.consorci.llucanes.cat

www.turisme.llucanes.cat