SOSTENIBILITAT EN EL TURISME RURAL CATALÀ

T u r i C a t

Esther Barreda - Sergi Viana - Pol Barba

O B J E C T I U S

Definir a trets generals què és el Turisme rural

Descobrir què ofereixen els seus establiments

En quina mesura, podem trobar elements de sostenibilitat en aquest sector

En aquesta presentació tractarem:

Definició, inicis i evolució del Turisme Rural a Catalunya

La legislació que regeix el sector

Definir el perfil dels establiments rurals,clasificar-los i definir perfil del seus clients

Perspectiva de futur enfocant-la a l’oportunitat de negoci i la conscienciació de l’ecoturista

D E F I N I C I Ó

Activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menors als 1.000 o 2.000 habitants) o fora del casc urbà en

localitats d'una mida més gran.”

I N I C I S

Activitat relativament nova Comença a la decada dels ’80 Neix de la necessitat dels agricultors de

diversificar l’ús de la masia i millorar les seves rendes

Neix per mantenir la població i millorar la qualitat de vida dels habitants dels espais rurals

La majoria de cases rurals es van iniciar com a complement a les activitats de l’explotació

E V O L U C I Ó Passa d’anomenar-se “agroturisme” a dir-se

turisme rural El sector es diversifica oferint diverses

propostes: tranquil·litat, activitats esportives, implicació en el medi rural o inclús l’enoturisme

Avui en dia, el turisme rural és una estratègia de desenvolupament turístic i econòmic en el medi rural

A nivell mediambiental es vol conservar el patrimoni rural i també des del punt de vista social, paisatgístic i cultural.

Es per això que les administracions s’han encarregat poc o molt de legislar aquest sector.

L E G I S L A C I Ó

Les competències sobre la matèria del turisme rural corresponen a les comunitats autònomes

A Catalunya, la primera regulació que es va emetre va ser el DECRET 365/1983, de 4 d’agost. Es va crear la modalitat anomenada residència-casa de pagès per promoure el turisme de les comarques catalanes.

Aquest Decret va ser desplegat per l’Ordre de 6 d’Octubre de 1983.

Es regula una divisió en les

residències-casa de pagès en

3 grups

Masia Casa de pobleAllotjament rural

independent

MASIA Edificació aïllada que presta servei d’allotjament i,

com a mínim, esmorzar. Situada fora nucli població. Edificació anterior a l’any 1950 Que el titular de l'allotjament turístic visqui a la

mateixa finca i obtingui part de les seves rendes de l'activitat agrària, ramadera o forestal

CASA DE POBLE Edificació aïllada que presta

servei d’allotjament i ,com a mínim, esmorzar

Situada en nuclis de població de menys de 1000 habitants

Respectar tipologia arquitectònica de la zona

Edificació anterior a l’any 1950.

Que el titular de l'allotjament turístic visqui a la mateixa finca i obtingui part de les seves rendes de l'activitat agrària, ramadera o forestal

ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT

Unitat integrada en una edificació preexistent aïllada o en nucli de població de menys de 1000 habitants i mínim ha de disposar de cuina, saló menjador, un o dos dormitoris i un o més banys

Edificació anterior a l’any 1950

Respectar tipologia arquitectònica de la zona

Que el titular de l'allotjament turístic visqui en la mateixa comarca.

PERFIL DELS ESTABLIMENTS

Cases antigues restaurades seguint l´arquitectura tradicional de l´entorn.

Mobiliari d´estil rústic i peces antigues restaurades.

Decoració rústica i natural amb consonància amb l´entorn.

Calefació i aigua calenta. Habitacions espaioses i amb

mobiliari adequat. Complir la legalitat vigent.

CLASSIFICACIÓ D´ESTABLIMENTS

A nivell d´Espanya l´associació de turisme rural ASETUR, s´encarrega de classificar els establiments.

El distintiu és una espiga, i les categories van de 1 a 5 espigues.

ORGANITZACIÓ PER TERRITORIS

TURALCAT és la confederació del turisme rural i de l´agroturisme de Catalunya.

Està formada per 2 federacions i 11 associacions de les comarques de Lleida i Barcelona.

CONCATUR és la confederació catalana de l´agroturisme i del turisme rural.

El seu àmbit d´aplicació són les provincies de Girona i Tarragona.

PERFIL DELS CLIENTS

TURISTES RURALS DE MOTIVACIÓ ALTA

TURISTES RURALS

DE MOTIVACIÓ MITJANA

TURISTES RURALS CIENTÍFICS

TURISTES RURALS DE MOTIVACIÓ BAIXA

DECÀLEG DE L´ECOTURISTA

Gaudir sense degradar. Observar sense malmetre ni agredir.

Ajudar a mantenir el medi, valorant i respectant la flora i la fauna.

Fer de l´experiència turística una classe mediambiental.

Implicació total i durant tot l'any, no només en les seves vacances.

Comprovar que les activitats a realitzarsón realment respectuoses amb el medi ambient.

Denunciar davant si és veu una mala pràctica en el lloc on es trobi.

Reduir les deixalles i reciclar (i no tan sols quan faci turisme).

Utilitzar el transport públic en lloc del cotxe. Fer passejades tant a peu com en bicileta.

Comprar productes locals, tastar la gastronomia local i conèixer el patrimoni històric i cultural del indrets visitats.

Quan l'experiència hagi sigut bona i fructífera, fer-ho saber als amics i família.

OPORTUNITAT DE NEGOCI

Dins el sector del turisme, és la branca que creix amb més força tant a nivell estatal com mundial

La població urbana opta pel lleure, són cada vegada més freqüents les escapades, que els grans viatges

Aquí tenim un exemple del creixement que viu el sector:

CONCIENCIACIÓ DE L’ECOTURISTA

Consum i compra ètica.

Recollida sel.lectiva de residus.

Ús eficient de l´energia.

Agricultura ecològica.

Integració paisajistica.

Reducció del consum de l´aigua.

QÜESTIONS

Les zones rurals poden fer front a tots els residus i consums derivats dels turistes (brossa orgànica, paper, cartró, vidre, consum d´electricitat, d´aigua, contaminació,…)?

Es un exemple a seguir de “modus vivendi” el dels joves emprenedors propietaris de cases rurals, per asegurar un futur sostenible del nostre planeta?

Em après les aventatges i les virtuds que té aquest tipus de turisme, però quins inconvenients genera sobre la població rural que no explota el sector?