Upload
ostrolica
View
4.865
Download
3
Embed Size (px)
Citation preview
Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala
Un llibre que haurien de llegir tots els pares amb fills adolescents Com jo
Un crogravenica fidedigna de la situacioacute que es viu a les aules i en el moacuten dels instituts puacuteblics actuals Trobareu totes les situacions possibles que en un moment o altra heu viscut vosaltres com estudiants o els vostres fills Aquiacute siacute que no podem dir que qualsevol semblanccedila amb al realitat eacutes pura fantasia La realitat et colpeja al front i no podem amagar el cap o tancar els ulls I ho fem constantment
Lrsquoestructura del llibre eacutes temporal lineal des del primer dia de classe en un institut ndashun nou destiacute laboral a comarques en una localitat turiacutestica cosmopolita i plena de contrastos (Pineda de Mar) fins al darrer dia del curs escolar Passa pels diferents nivells drsquoESO i batxillerat i en cada un en fa pinzellades que soacuten de universal La prosa de Sala eacutes agravegil amena planera Eacutes impossible no entrar-hi No solidaritzar-se amb aquesta cosmogonia educativa
VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA DE L CATALAde CASANOVA EUGENI
Tractament integrat de llenguumles i dellenguumles i continguts
UNITAT 2
OBJECTIUS 1 Saber com srsquoarticulen les mesures organitzatives i
didagravectiques per a aconseguir els objectius linguumliacutestics mitjanccedilant lrsquoampliacioacute dels fonaments de lrsquoadquisicioacute de llenguumles a cada context la planificacioacute del proceacutes i la diversificacioacute del tractament de la L1 la L2 i LE
2 Coneacuteixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a lrsquoaprenentatge de llenguumles aixiacute com els instruments que sersquon deriven de la progravepia accioacute educativa drsquoacord al marc legal (especialment els curriacuteculums) que organitza el sistema educatiu valenciagrave
3 Desenrotllar la programacioacute disseny i valoracioacute criacutetica drsquoactivitats per a lrsquoaprenentatge linguumliacutestic i del contingut de lrsquoassignatura des de la perspectiva de lrsquoeducacioacute plurilinguumle
TAULA 0 Quumlestionari inicial i tasca 1 El paper de la gramagravetica en lrsquoaprenentatge de llenguumles
11 Lrsquoaprenentatge de la gramagravetica 12 La reflexioacute sobre la llengua en lrsquoeducacioacute secundagraveria i batxillerat 13 La reflexioacute linguumliacutestica en la didagravectica del text
2 Les destreses linguumliacutestiques 21 Funcions individual i social del llenguatge 22 Definicioacute de competegravencia comunicativa dimensions i
subcompetegravencies 3 Ensenyament i aprenentatge de les llenguumles (TILTILC)
31 Tractament integrat de llenguumles (TIL) 32 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) Exemples de propostes dactuacioacute per a un enfocament integrat de
llenguumles en un centre deducacioacute secundagraveria 4 Avaluacioacute i autoavaluacioacute 5 Bibliografia i legislacioacute
QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure
(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha
de treballar des del punt de vista tradicional
(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el
desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute
individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats
linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a
competegravencia gramatical (F)
6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos
conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute
adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i
castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives
progravepies de distints contextos amb un creixent grau de
formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies
bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics
lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del
significat i al respecte a les normes sociocomunicatives
(V)
1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament
aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de
banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes
a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la
perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles
estrangeres a tot lrsquoalumnat
c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir
cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals
d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de
posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +
llengua segona + dues llenguumles estrangeres)
Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA DE L CATALAde CASANOVA EUGENI
Tractament integrat de llenguumles i dellenguumles i continguts
UNITAT 2
OBJECTIUS 1 Saber com srsquoarticulen les mesures organitzatives i
didagravectiques per a aconseguir els objectius linguumliacutestics mitjanccedilant lrsquoampliacioacute dels fonaments de lrsquoadquisicioacute de llenguumles a cada context la planificacioacute del proceacutes i la diversificacioacute del tractament de la L1 la L2 i LE
2 Coneacuteixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a lrsquoaprenentatge de llenguumles aixiacute com els instruments que sersquon deriven de la progravepia accioacute educativa drsquoacord al marc legal (especialment els curriacuteculums) que organitza el sistema educatiu valenciagrave
3 Desenrotllar la programacioacute disseny i valoracioacute criacutetica drsquoactivitats per a lrsquoaprenentatge linguumliacutestic i del contingut de lrsquoassignatura des de la perspectiva de lrsquoeducacioacute plurilinguumle
TAULA 0 Quumlestionari inicial i tasca 1 El paper de la gramagravetica en lrsquoaprenentatge de llenguumles
11 Lrsquoaprenentatge de la gramagravetica 12 La reflexioacute sobre la llengua en lrsquoeducacioacute secundagraveria i batxillerat 13 La reflexioacute linguumliacutestica en la didagravectica del text
2 Les destreses linguumliacutestiques 21 Funcions individual i social del llenguatge 22 Definicioacute de competegravencia comunicativa dimensions i
subcompetegravencies 3 Ensenyament i aprenentatge de les llenguumles (TILTILC)
31 Tractament integrat de llenguumles (TIL) 32 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) Exemples de propostes dactuacioacute per a un enfocament integrat de
llenguumles en un centre deducacioacute secundagraveria 4 Avaluacioacute i autoavaluacioacute 5 Bibliografia i legislacioacute
QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure
(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha
de treballar des del punt de vista tradicional
(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el
desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute
individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats
linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a
competegravencia gramatical (F)
6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos
conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute
adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i
castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives
progravepies de distints contextos amb un creixent grau de
formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies
bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics
lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del
significat i al respecte a les normes sociocomunicatives
(V)
1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament
aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de
banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes
a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la
perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles
estrangeres a tot lrsquoalumnat
c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir
cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals
d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de
posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +
llengua segona + dues llenguumles estrangeres)
Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Tractament integrat de llenguumles i dellenguumles i continguts
UNITAT 2
OBJECTIUS 1 Saber com srsquoarticulen les mesures organitzatives i
didagravectiques per a aconseguir els objectius linguumliacutestics mitjanccedilant lrsquoampliacioacute dels fonaments de lrsquoadquisicioacute de llenguumles a cada context la planificacioacute del proceacutes i la diversificacioacute del tractament de la L1 la L2 i LE
2 Coneacuteixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a lrsquoaprenentatge de llenguumles aixiacute com els instruments que sersquon deriven de la progravepia accioacute educativa drsquoacord al marc legal (especialment els curriacuteculums) que organitza el sistema educatiu valenciagrave
3 Desenrotllar la programacioacute disseny i valoracioacute criacutetica drsquoactivitats per a lrsquoaprenentatge linguumliacutestic i del contingut de lrsquoassignatura des de la perspectiva de lrsquoeducacioacute plurilinguumle
TAULA 0 Quumlestionari inicial i tasca 1 El paper de la gramagravetica en lrsquoaprenentatge de llenguumles
11 Lrsquoaprenentatge de la gramagravetica 12 La reflexioacute sobre la llengua en lrsquoeducacioacute secundagraveria i batxillerat 13 La reflexioacute linguumliacutestica en la didagravectica del text
2 Les destreses linguumliacutestiques 21 Funcions individual i social del llenguatge 22 Definicioacute de competegravencia comunicativa dimensions i
subcompetegravencies 3 Ensenyament i aprenentatge de les llenguumles (TILTILC)
31 Tractament integrat de llenguumles (TIL) 32 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) Exemples de propostes dactuacioacute per a un enfocament integrat de
llenguumles en un centre deducacioacute secundagraveria 4 Avaluacioacute i autoavaluacioacute 5 Bibliografia i legislacioacute
QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure
(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha
de treballar des del punt de vista tradicional
(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el
desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute
individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats
linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a
competegravencia gramatical (F)
6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos
conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute
adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i
castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives
progravepies de distints contextos amb un creixent grau de
formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies
bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics
lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del
significat i al respecte a les normes sociocomunicatives
(V)
1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament
aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de
banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes
a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la
perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles
estrangeres a tot lrsquoalumnat
c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir
cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals
d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de
posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +
llengua segona + dues llenguumles estrangeres)
Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
OBJECTIUS 1 Saber com srsquoarticulen les mesures organitzatives i
didagravectiques per a aconseguir els objectius linguumliacutestics mitjanccedilant lrsquoampliacioacute dels fonaments de lrsquoadquisicioacute de llenguumles a cada context la planificacioacute del proceacutes i la diversificacioacute del tractament de la L1 la L2 i LE
2 Coneacuteixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a lrsquoaprenentatge de llenguumles aixiacute com els instruments que sersquon deriven de la progravepia accioacute educativa drsquoacord al marc legal (especialment els curriacuteculums) que organitza el sistema educatiu valenciagrave
3 Desenrotllar la programacioacute disseny i valoracioacute criacutetica drsquoactivitats per a lrsquoaprenentatge linguumliacutestic i del contingut de lrsquoassignatura des de la perspectiva de lrsquoeducacioacute plurilinguumle
TAULA 0 Quumlestionari inicial i tasca 1 El paper de la gramagravetica en lrsquoaprenentatge de llenguumles
11 Lrsquoaprenentatge de la gramagravetica 12 La reflexioacute sobre la llengua en lrsquoeducacioacute secundagraveria i batxillerat 13 La reflexioacute linguumliacutestica en la didagravectica del text
2 Les destreses linguumliacutestiques 21 Funcions individual i social del llenguatge 22 Definicioacute de competegravencia comunicativa dimensions i
subcompetegravencies 3 Ensenyament i aprenentatge de les llenguumles (TILTILC)
31 Tractament integrat de llenguumles (TIL) 32 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) Exemples de propostes dactuacioacute per a un enfocament integrat de
llenguumles en un centre deducacioacute secundagraveria 4 Avaluacioacute i autoavaluacioacute 5 Bibliografia i legislacioacute
QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure
(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha
de treballar des del punt de vista tradicional
(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el
desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute
individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats
linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a
competegravencia gramatical (F)
6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos
conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute
adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i
castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives
progravepies de distints contextos amb un creixent grau de
formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies
bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics
lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del
significat i al respecte a les normes sociocomunicatives
(V)
1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament
aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de
banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes
a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la
perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles
estrangeres a tot lrsquoalumnat
c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir
cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals
d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de
posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +
llengua segona + dues llenguumles estrangeres)
Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
TAULA 0 Quumlestionari inicial i tasca 1 El paper de la gramagravetica en lrsquoaprenentatge de llenguumles
11 Lrsquoaprenentatge de la gramagravetica 12 La reflexioacute sobre la llengua en lrsquoeducacioacute secundagraveria i batxillerat 13 La reflexioacute linguumliacutestica en la didagravectica del text
2 Les destreses linguumliacutestiques 21 Funcions individual i social del llenguatge 22 Definicioacute de competegravencia comunicativa dimensions i
subcompetegravencies 3 Ensenyament i aprenentatge de les llenguumles (TILTILC)
31 Tractament integrat de llenguumles (TIL) 32 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) Exemples de propostes dactuacioacute per a un enfocament integrat de
llenguumles en un centre deducacioacute secundagraveria 4 Avaluacioacute i autoavaluacioacute 5 Bibliografia i legislacioacute
QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure
(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha
de treballar des del punt de vista tradicional
(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el
desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute
individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats
linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a
competegravencia gramatical (F)
6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos
conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute
adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i
castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives
progravepies de distints contextos amb un creixent grau de
formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies
bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics
lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del
significat i al respecte a les normes sociocomunicatives
(V)
1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament
aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de
banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes
a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la
perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles
estrangeres a tot lrsquoalumnat
c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir
cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals
d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de
posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +
llengua segona + dues llenguumles estrangeres)
Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure
(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha
de treballar des del punt de vista tradicional
(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el
desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute
individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats
linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a
competegravencia gramatical (F)
6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos
conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute
adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i
castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives
progravepies de distints contextos amb un creixent grau de
formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies
bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics
lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del
significat i al respecte a les normes sociocomunicatives
(V)
1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament
aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de
banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes
a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la
perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles
estrangeres a tot lrsquoalumnat
c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir
cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals
d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de
posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +
llengua segona + dues llenguumles estrangeres)
Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos
conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute
adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i
castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives
progravepies de distints contextos amb un creixent grau de
formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies
bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics
lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del
significat i al respecte a les normes sociocomunicatives
(V)
1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament
aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de
banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes
a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la
perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles
estrangeres a tot lrsquoalumnat
c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir
cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals
d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de
posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +
llengua segona + dues llenguumles estrangeres)
Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament
aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de
banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes
a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la
perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave
b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles
estrangeres a tot lrsquoalumnat
c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir
cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals
d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de
posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +
llengua segona + dues llenguumles estrangeres)
Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles
El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu
concepte de gramagravetica
ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua
Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA
SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT
Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007
de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat
drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los
i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat
srsquoexposa
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute
1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat
1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets
1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual
Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i
assenyala si soacuten vertaders o falsos
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social
Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se
Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic
Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les
llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de
comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments
continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia
en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir
de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre
aquesta per a aconseguir-ne la millora
Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes
imprescindible per a refermar el domini daquest instrument
i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es
concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues
llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de
situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb
un creixent grau de formalitat i complexitat
En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el
desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar
destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats
linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de
situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a
utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar
conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes
de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament
en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen
habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn
La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent
Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament
srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)
Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu
sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes
a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum
b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar
c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo
c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant
d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar
Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic
Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular
Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE
Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en
general cada professor parteix de concepcions molt personals
sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua
- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en
contextos naturals i en contextos escolars
- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge
- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar
Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els
enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una
mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper
professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als
mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Definicioacute de METALLENGUATGE
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge
Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix
dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest
mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu
la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari
linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic
que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho
fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en
el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en
basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No
es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la
importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma
linguumliacutestica
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o
menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles
les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer
el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita
i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats
provenen del fet que
cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en
una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que
fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi
reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent
presegravencia social de cadascuna
i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia
del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute
que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de
la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica
resposta El valenciagrave no serveix per a res)
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica
Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa
referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de
lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del
curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada
Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per
al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos
Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol
CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars
EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i
CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle
Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees
Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser
adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle
Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea
bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL
TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus
Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la
confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats
daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula
materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques
de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els
elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua
vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de
comunicacioacute i altres fonts reals
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els
alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute
dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives
Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el
proceacutes daprenentatge
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
6- Cooperacioacute del professorat
Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent
Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema
2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de
contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits
4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual
5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga
bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses
8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Quegrave cal fer ara
Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment
Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
LA XTEC
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o
ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO
NAppt TAgraveNDEMS
LINGUumlIacuteSTICS
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE
LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA
2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS
4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al
voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)
AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades
AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes
- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)
- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de
formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com
a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa
AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute
Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella
Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute