View
644
Download
2
Category
Preview:
Citation preview
Ges$onar en$tats i projectes educa$us en temps de xarxes APS L’Hospitalet Ll. 23/3/11
De què parlarem?
Comprendre el moment Entendre el context El que ens cal saber Socialmedia i nonprofit
COMPRENDRE EL MOMENT Un nou paradigma
Un nou model de vida i de societat
– Quatre revolucions culturals (parla – escriptura – impremta – telemàHca). – Tres revolucions econòmiques i de poder (terra – producció – informació). – Del món analògic al món digital (mesura dels fenòmens – espai/temps). – Noves formes de comunicar-‐nos i de relacionar-‐nos (mòbil, xat, sms, mail,...). – Valors de la vida tecnològica vs. els valors intrínsecs de l’educació. – Globalització – Escletxa digital – AnalfabeHsme digital – Inforics / Infopobres
“una tecnologia només es tecnologia si tu vas néixer abans que ella”
Alan Kay, MIT (Massachuse^s InsHtute of Technology,
h^p://web.mit.edu/)
La tecnologia es popularitza
La socialització esdevé digital
Les xarxes socials a Espanya
Un nou model de... educació?
ENTENDRE EL CONTEXT Digital literacy
El que suposa la digitalització
• Convergència tecnològica • Trencament d’intermediaris • Ús massiu de les xarxes • Aparells versàHls • Món de la memòria i la quanHficació d’informació (GB, MB,...)
• Món dels formats d’arxius (MP3, PDF,...) • ProblemàHques èHques i legals sobre propietat intel·∙lectual i copyright
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
1902 1er cotxe matriculat a Espanya 1903 1er vol dels germans Wright 1906 1a emisió radiofònica als EUA
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
1902 1er cotxe matriculat a Espanya 1903 1er vol dels germans Wright 1906 1a emisió radiofònica als EUA
1981 1er ordinador PC
mp3
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
Pentium
10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
Pentium
10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
Pentium
10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
36 M 361 M 817 M 1.565 M
Maquinari Programari Xarxes
10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
Tot és digital i Internet és la plataforma
L’agost’09 es varen mirar 10.000 milions de vídeos a YouTube
Cada minut es pugen 13 hores de nous continguts a YouTube
Hi ha 15.000 milions de fotos a Facebook
Tot és digital i Internet és la plataforma
La informació es “desintermedia”
Canvis en la relació amb els mercats
Canvis en la relació amb els mercats
Canvis en la relació amb els mercats
Canvis en els models de negoci
Canvis en la ges$ó d’equips
h^p://www.enriquedans.com/2009/07/united-‐me-‐rompio-‐la-‐guitarra.html
Canvis en el poder dels clients
Canvis en el periodisme
h^p://www.slideshare.net/socialmedia8/case-‐study-‐the-‐barack-‐obama-‐strategy?type=powerpoint
Canvis en la polí$ca
Canvis en la polí$ca
42
Canvis en el consum
Canvis en el sistema financer
Canvis a la TV
45
Canvis a la sanitat
46
Canvis a la i+d
Tothom s’espavila
Què ha canviat en les estratègies de comunicació?: – Del Producte/servei Standard a Personalització
– Escoltar al usuaris i als clients (els estudiants i els pares) – Opcions per escollir (construcció personalitzada)
– Del Preu a la ParHcipació – Construir comunitat – Cercar la parHcipació de la gent – Crear un entorn de relació
– De Place al Peer to Peer, els missatges han de ser socials – Els “amics” i els “iguals” com a font per decidir – Cluetrain Manifesto. “El mercat es una conversa”
– De Promoció a Predicció de models de comportament – Aprendre dels usuaris i clients i acceptar les seves preferències
Canvis en el nostre comportament
Tipologia de Generació Nascuts del ... al ... Característiques
The Baby Boom Generation 1946 - 1964 Generació “gourmet” de la TV, la ràdio i el cinema.
Generation X 1965 – 1976 Generació que consumeix els primers productes tecnològics.
The Net Generation Generation Y / Millenials
1977 - 1997 Generació que ja ha nascut amb l’impacte tecnològic d’Internet i les primeres incursions a la societat xarxa i la globalització.
Generation Next / Generation Z 1998 – 2010 Generació que viu i respira en una societat de consum tecnològic massiu i totalment globalitzada.
Caracterís$ques generacionals
EL QUE ENS CAL SABER Reptes i competències
Digital literacy
51
Habilitats bàsiques en la web: 1. HTML bàsic (negreta, subratllat, cursiva, caràcters especials) 2. Usar codis embeguts o fer un enllaç viu. 3. Fer i comparHr una captura de pantalla. 4. Fer i comparHr un vídeo. 5. Fer una captura de pantalla explicant alguna cosa o demanant ajuda. 6. Aprendre abreujaments bàsics i emoHcons. 7. Construir una pàgina personalitzada (ex. iGoogle, NetVibes) 8. Agregar gadgets o plugins per a diversos llocs. 9. Fer una pàgina web simple (ex. Google Sites). 10. Construir un currículum / portoli digital. 11. Com (i quan) uHlitzar documents col·∙laboraHus i fulls de càlcul. 12. Com (i quan) crear tags i eHquetes. 13. Com (i quan) uHlitzar llocs d’escurçament d’URLs (ex.TinyURL)
Organització: 14. Configurar un calendari i usar-‐lo per a gesHonar el temps. 15. Configurar i gesHonar un lector RSS. 16. Concertar una reunió (ex. Doodle). 17. Configurar un agregador de comunicació (ex. Digsby, Trillian, TweetDeck) Comunicació: 18. GesHonar el correu electrònic. 19. Escriure un bon “primer contacte” per correu electrònic. 20. Escriure una bona línia d'assumpte. 21. Escriure una bona resposta per correu electrònic. 22. EHquetar el text, quan correspongui. 23. Resumir els pensaments en 140 caràcters o menys. 24. Usar Twi@er (resposta, retweet, missatge directe). 25. Determinar el que es pot comparHr públicament (si pot afectar negaHvament al treball) 26. Dur una reunió online. 27. Donar un efecHu webinar. 28. Conèixer les diferències entre les diverses xarxes socials i com usar-‐les (ex. Facebook, Ning, LinkedIn).
52 h^p://etc-‐fecc.blogspot.com/2009/09/competencies-‐digitals.html
Competències necessàries
Buscar i ges$onar informació: 29. UHlitzar marcadors basats en la web. 30. Com (i quan) buscar en entorns específics. 31. Com (i quan) uHlitzar un cercador d'imatges. 32 Com (i quan) uHlitzar motors alternaHus de recerca 33. Qui escriu els arHcles de Wikipedia i quan ens han de merèixer confiança? 34. Com construir un motor de recerca personalitzada. 35. Com podem confiar en la informació que trobem 36. Usar les cites per a trobar millors referències. 37. GesHonar bibliografia online (ex. Zotero) 38. Configurar alertes per a rastrejar informació nova Privadesa, seguretat i llei: 39. CreaGve Commons. Què és i com triar la llicència adient 40. Saber quin ús podem donar a materials que trobem en la xarxa. 41. Quins podem comparHr i com entre diferents audiències. 42. Administrar noms d'usuari i contrasenyes. 43. Trobar i ajustar la configuració de privadesa de les xarxes socials 44. Com alguns llocs de datamining espien les nostres dades? 45. Quines qüesHons de seguretat cal tenir en compte amb els sistemes de localització GPS?
Presentació: 46. Determinar l'audiència i l'apropiada longitud de les presentacions. 47. Principis de disseny per a bones presentacions. 48. Principis de storytelling. 49. ComparHr una sèrie de diaposiHves a Internet. 50. Construir una presentació no lineal. 51. Construir presentacions cridaneres (i quan usar-‐les). 52. Buscar imatges d'alta qualitat que poden uHlitzar-‐se en presentacions (amb copyrights apropiats). 53. Buscar àudios que poden comparHr-‐se en presentacions (amb copyrights apropiats). 54. Crear un script de captura per a un video. 55. Maneres de capturar un vídeo a Internet. 56. Com (i quan) uHlitzar una lupa virtual en les presentacions. Maneres d'aprendre: 57. Construir mapes mentals interacHus per a organitzar idees. 58. Usar un blog per a seguir el propi procés d'aprenentatge. 59. Trobar bons llocs, blogs, i altres publicacions per a l'àmbit que s'està estudiant. 60. Conrear una xarxa personal d'aprenentatge (PLN). 61. ParHcipar en xats d'aprenentatge (ex. TweetChats)
53
Competències necessàries
Criteris d’actuació “in”
• Conèixer la lògica de les xarxes per a un correcte disseny de les accions
• Cercar i seleccionar mitjans i recursos en entorns digitals
• Dissenyar acHvitats de treball en grup a la xarxa
• Planificar i fer seguiment d’acHvitats a la xarxa
• Dissenyar els indicadors per a l’avaluació de les acHvitats
• Promocionar acHvitats a la xarxa
• Dinamitzar espais virtuals d’acHvitat, gesHonar el conflicte en entorns virtuals
Criteris d’actuació “out”
• La nostra presencia a la xarxa és el sumatori del conjunt d’accions que diferents actors/agents fan a diferents llocs de la xarxa.
– Ens cal gesHonar aquest entorn que configura la nostra idenHtat digital, la nostra idenHtat no es redueix al “nostre” site oficial.
SOCIALMEDIA I NONPROFIT Exemples i 12 criteris a seguir
67
72
1 Triar les xarxes
• No ens limitem a escollir els llocs web basant-‐nos en el seu tamany. Segmentar i escollir ens pot anar millor per a la nostra organització.
• Començar poc a poc, en un conjunt de 1 a 3 xarxes i anar aprenent.. Facebook, twi^er, linkedin...
Nonprofits a MySpace
Nonprofits a Facebook
Nonprofits a Youtube
Nonprofits a Flickr
Nonprofits a twicer
2 Cercar expertesa
• Necessitem ajuda • Mirem al voltant de la nostra organització o comunitat, segur que algú que té experiència amb les xarxes socials. Podria ser un empleat jove, un intern, un voluntari.
3 Estendre el nostre abast
• Seleccionem una xarxa social, i aleshores uHlitzem un enfocament de màxima dispersió. És a dir, no només creem un perfil, sinó que Creem un grup per atraure més
• A Facebook, per exemple, pot ser un grup i / o un esdeveniment. Només heu d'entendre les regles del lloc.. A més, podem cercar algú que ens esponsoritzi...
4 Preparats a perdre el control
• No hi ha manera en què poden examinar a cada paraula de cada persona que vol ser el nostre amic o unir-‐se al seu grup de xarxes socials. Si no ens senHm còmodes amb aquest fet, les xarxes socials, probablement no són per nosaltres.
• Podem configurar un procés d'aprovació de 'comentaris' que les persones deixen però si agafem aquest camí, assegurem-‐nos que el procés d'aprovació sigui raonable i ràpid.
5 Mirar si ja exis$m! Sumem esforços
• Hi pot haver grups “no oficials” a Facebook... • Si hi son, hem de contactar amb ells, potser és/són un voluntari compromès i el podem ajudar a promoure el nostre conHngut..
6 Primera impressió
• Cal garanHr una bona primera impressió. • Un bon disseny i conHnguts inicial és important. El perfil ha de reflecHr qui som i què fem.
• Necessitem un llibre d’esHl digital per garanHr i controlar la imatge de la nostra presència a la xarxa
7 Intenció viral
• La nostra intenció és estendre la nostra presència, comparHr amb el màxim nombre de persones el que fem
• Hem de fer que el boca-‐orella funcioni, també hem de ser “cool”
• No és cap frivolitat, introduir intel·∙ligència i humor ens ajudarà a ser reproduïts més enllà del nostre lloc web
8 Cercar
• Per saber quin dels nostres “parHdaris” ja estan en xarxes socials.
• Enquestem els membres i esbrinem qui té perfils a xarxes socials.
• Enviem un correu electrònic convidant-‐los a converHr-‐se en el nostre amic o per unir-‐se al nostre grup.
9 Ser dinàmic
• Comunicar amb els nostres amics de xarxes socials regularment.
• Actualització de les nostres pàgines amb nous conHnguts. ”notes" de Facebook en els perfils d'altres usuaris per a córrer la veu sobre les qüesHons importants... Tweets al nostre twi^er...
10 Dedicar temps/recursos
• Assignar una persona per acceptar sol·∙licituds d'amistat, enviar comentaris a les pàgines d'altres persones, i convidar a altres a converHr-‐se en amics.
• Això és del que es tracta a les xarxes socials.
11 Ac$var el networking
• AcHvem el networking, contactem amb acHvistes, amics, donants, voluntaris, proveïdors, ....
• Assegurem-‐nos que sempre tenim acHu un “hook” per a que col·∙laborin, facin donacions... s’involucrin amb nosaltres.
• Siguem específics quan demanem als “amics” a fer alguna cosa per a la nostra organització. I donem del que va passar en un esdeveniment o una campanya, encara que no hagin parHcipat (Poden parHcipar la propera vegada).
12 Els socialmedia com a inversió
• Pensem en les xarxes socials com una inversió en el futur.
• Els joves que s’ocupen ara del treball als socialmedia són els “donants” i “acHvistes” del futur.
• Els socialmedia han vingut per a quedar-‐se, aprendre amb ells o quedar-‐se enrere per sempre!
106 h^p://www.reuters.com/news/pictures/slideshow?arHcleId=USRTXRC8R#a=144
Fonts
• h^p://www.delicious.com/lgirona/nonprofit • h^p://www.delicious.com/lgirona/socialmedia_business • h^p://www.delicious.com/lgirona/reports • h^p://www.delicious.com/lgirona/educaHon • Cluetrain manifesto: h^p://www.tremendo.com/cluetrain/
• “The networked nonprofit” Beth Kanter&Allison H.Fine. Ed. Jossey-‐Bass • “Redes sociales para la educación” Juan José de Haro. Ed. Anaya • “La alquimia de las mulHtudes” Francis Pisani. Ed.Paidós
Recommended