Aps lhospitalet230311

Preview:

Citation preview

Ges$onar  en$tats  i  projectes  educa$us      en  temps  de  xarxes  APS  L’Hospitalet  Ll.  23/3/11  

De  què  parlarem?  

Comprendre  el  moment  Entendre  el  context  El  que  ens  cal  saber  Socialmedia  i  nonprofit    

COMPRENDRE  EL  MOMENT  Un  nou  paradigma  

Un  nou  model  de  vida  i  de  societat  

–  Quatre  revolucions  culturals  (parla  –  escriptura  –  impremta  –  telemàHca).  –  Tres  revolucions  econòmiques  i  de  poder  (terra  –  producció  –  informació).  –  Del  món  analògic  al  món  digital  (mesura  dels  fenòmens  –    espai/temps).  –  Noves  formes  de  comunicar-­‐nos  i  de  relacionar-­‐nos  (mòbil,  xat,  sms,  mail,...).  –  Valors  de  la  vida  tecnològica  vs.  els  valors  intrínsecs  de  l’educació.  –  Globalització  –  Escletxa  digital  –  AnalfabeHsme  digital  –  Inforics  /  Infopobres  

   “una  tecnologia  només  es  tecnologia            si  tu  vas  néixer  abans  que  ella”  

 Alan  Kay,  MIT  (Massachuse^s  InsHtute  of  Technology,  

h^p://web.mit.edu/)            

La  tecnologia  es  popularitza  

La  socialització  esdevé  digital  

Les  xarxes  socials  a  Espanya  

Un  nou  model  de...  educació?  

ENTENDRE  EL  CONTEXT  Digital  literacy  

El  que  suposa  la  digitalització  

•  Convergència  tecnològica  •  Trencament  d’intermediaris  •  Ús  massiu  de  les  xarxes  •  Aparells  versàHls  •  Món  de  la  memòria  i  la  quanHficació  d’informació  (GB,  MB,...)  

•  Món  dels  formats  d’arxius  (MP3,  PDF,...)  •  ProblemàHques  èHques  i  legals  sobre  propietat  intel·∙lectual  i  copyright  

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

1902 1er cotxe matriculat a Espanya 1903 1er vol dels germans Wright 1906 1a emisió radiofònica als EUA

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

1902 1er cotxe matriculat a Espanya 1903 1er vol dels germans Wright 1906 1a emisió radiofònica als EUA

1981 1er ordinador PC

mp3  

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40

1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Pentium

10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40

1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40

1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40

1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Pentium

10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40

1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Pentium

10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40

1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

36 M 361 M 817 M 1.565 M

Maquinari Programari Xarxes

10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40

1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Tot és digital i Internet és la plataforma

L’agost’09 es varen mirar 10.000 milions de vídeos a YouTube

Cada minut es pugen 13 hores de nous continguts a YouTube

Hi ha 15.000 milions de fotos a Facebook

Tot és digital i Internet és la plataforma

La  informació  es  “desintermedia”  

Canvis  en  la  relació  amb  els  mercats  

Canvis  en  la  relació  amb  els  mercats  

Canvis  en  la  relació  amb  els  mercats  

Canvis  en  els  models  de  negoci  

Canvis  en  la  ges$ó  d’equips  

h^p://www.enriquedans.com/2009/07/united-­‐me-­‐rompio-­‐la-­‐guitarra.html  

Canvis  en  el  poder  dels  clients  

Canvis  en  el  periodisme  

h^p://www.slideshare.net/socialmedia8/case-­‐study-­‐the-­‐barack-­‐obama-­‐strategy?type=powerpoint  

Canvis  en  la  polí$ca  

Canvis  en  la  polí$ca  

42  

Canvis  en  el  consum  

Canvis  en  el  sistema  financer  

Canvis  a  la  TV  

45  

Canvis  a  la  sanitat  

46  

Canvis  a  la  i+d  

Tothom  s’espavila  

Què  ha  canviat  en  les  estratègies  de  comunicació?:    –  Del  Producte/servei  Standard    a  Personalització  

–  Escoltar  al  usuaris  i  als  clients    (els  estudiants  i  els  pares)  –  Opcions  per  escollir  (construcció  personalitzada)    

–  Del  Preu  a  la  ParHcipació  –  Construir  comunitat  –  Cercar  la  parHcipació  de  la  gent  –  Crear  un  entorn  de  relació    

–  De  Place  al  Peer  to  Peer,  els  missatges  han  de  ser  socials  –  Els  “amics”  i  els  “iguals”  com  a  font  per  decidir  –  Cluetrain  Manifesto.  “El  mercat  es  una  conversa”    

–  De  Promoció  a  Predicció  de  models  de  comportament  –  Aprendre  dels  usuaris  i    clients  i  acceptar  les  seves  preferències  

 

Canvis  en  el  nostre  comportament  

Tipologia de Generació Nascuts del ... al ... Característiques

The Baby Boom Generation 1946 - 1964 Generació “gourmet” de la TV, la ràdio i el cinema.

Generation X 1965 – 1976 Generació que consumeix els primers productes tecnològics.

The Net Generation Generation Y / Millenials

1977 - 1997 Generació que ja ha nascut amb l’impacte tecnològic d’Internet i les primeres incursions a la societat xarxa i la globalització.

Generation Next / Generation Z 1998 – 2010 Generació que viu i respira en una societat de consum tecnològic massiu i totalment globalitzada.

Caracterís$ques  generacionals  

EL  QUE  ENS  CAL  SABER  Reptes  i  competències  

Digital  literacy  

           

51  

Habilitats  bàsiques  en  la  web:    1.  HTML  bàsic  (negreta,  subratllat,  cursiva,  caràcters  especials)  2.  Usar  codis  embeguts  o  fer  un  enllaç  viu.  3.  Fer  i  comparHr  una  captura  de  pantalla.  4.  Fer  i  comparHr  un  vídeo.  5.  Fer  una  captura  de  pantalla  explicant  alguna  cosa  o  demanant  ajuda.  6.  Aprendre  abreujaments  bàsics  i  emoHcons.  7.  Construir  una  pàgina  personalitzada  (ex.  iGoogle,  NetVibes)  8.  Agregar  gadgets  o  plugins  per  a  diversos  llocs.  9.  Fer  una  pàgina  web  simple  (ex.  Google  Sites).  10.  Construir  un  currículum  /  portoli  digital.  11.  Com  (i  quan)  uHlitzar  documents  col·∙laboraHus  i  fulls  de  càlcul.  12.  Com  (i  quan)  crear  tags  i  eHquetes.  13.  Com  (i  quan)  uHlitzar  llocs  d’escurçament  d’URLs  (ex.TinyURL)  

Organització:    14.  Configurar  un  calendari  i  usar-­‐lo  per  a  gesHonar  el  temps.  15.  Configurar  i  gesHonar  un  lector  RSS.  16.  Concertar  una  reunió  (ex.  Doodle).  17.  Configurar  un  agregador  de  comunicació  (ex.  Digsby,  Trillian,  TweetDeck)    Comunicació:  18.  GesHonar  el  correu  electrònic.  19.  Escriure  un  bon  “primer  contacte”  per  correu  electrònic.  20.  Escriure  una  bona  línia  d'assumpte.  21.  Escriure  una  bona  resposta  per  correu  electrònic.  22.  EHquetar  el  text,  quan  correspongui.  23.  Resumir  els  pensaments  en  140  caràcters  o  menys.  24.  Usar  Twi@er  (resposta,  retweet,  missatge  directe).  25.  Determinar  el  que  es  pot  comparHr  públicament  (si  pot  afectar  negaHvament  al  treball)  26.  Dur  una  reunió  online.  27.  Donar  un  efecHu  webinar.  28.  Conèixer  les  diferències  entre  les  diverses  xarxes  socials  i  com  usar-­‐les  (ex.  Facebook,  Ning,  LinkedIn).  

52  h^p://etc-­‐fecc.blogspot.com/2009/09/competencies-­‐digitals.html  

Competències  necessàries  

Buscar  i  ges$onar  informació:    29.  UHlitzar  marcadors  basats  en  la  web.  30.  Com  (i  quan)  buscar  en  entorns  específics.  31.  Com  (i  quan)  uHlitzar  un  cercador  d'imatges.  32  Com  (i  quan)  uHlitzar  motors  alternaHus  de  recerca  33.  Qui  escriu  els  arHcles  de  Wikipedia  i  quan  ens  han  de  merèixer    confiança?  34.  Com  construir  un  motor  de  recerca  personalitzada.  35.  Com  podem  confiar  en  la  informació  que  trobem  36.  Usar  les  cites  per  a  trobar  millors  referències.  37.  GesHonar  bibliografia  online  (ex.  Zotero)  38.  Configurar  alertes  per  a  rastrejar  informació  nova      Privadesa,  seguretat  i  llei:    39.  CreaGve  Commons.  Què  és  i  com  triar  la  llicència  adient    40.  Saber  quin  ús  podem  donar  a  materials  que  trobem  en  la  xarxa.  41.  Quins  podem  comparHr  i  com  entre  diferents  audiències.  42.  Administrar  noms  d'usuari  i  contrasenyes.  43.  Trobar  i  ajustar  la  configuració  de  privadesa  de  les  xarxes  socials    44.  Com  alguns  llocs  de  datamining  espien  les  nostres  dades?    45.  Quines  qüesHons  de  seguretat  cal  tenir  en  compte  amb  els    sistemes  de  localització  GPS?  

Presentació:    46.  Determinar  l'audiència  i  l'apropiada  longitud  de  les  presentacions.  47.  Principis  de  disseny  per  a  bones  presentacions.  48.  Principis  de  storytelling.  49.  ComparHr  una  sèrie  de  diaposiHves  a  Internet.  50.  Construir  una  presentació  no  lineal.  51.  Construir  presentacions  cridaneres  (i  quan  usar-­‐les).  52.  Buscar  imatges  d'alta  qualitat  que  poden  uHlitzar-­‐se  en  presentacions  (amb  copyrights  apropiats).  53.  Buscar  àudios  que  poden  comparHr-­‐se  en  presentacions  (amb  copyrights  apropiats).  54.  Crear  un  script  de  captura  per  a  un  video.  55.  Maneres  de  capturar  un  vídeo  a  Internet.  56.  Com  (i  quan)  uHlitzar  una  lupa  virtual  en  les  presentacions.    Maneres  d'aprendre:    57.  Construir  mapes  mentals  interacHus  per  a  organitzar  idees.  58.  Usar  un  blog  per  a  seguir  el  propi  procés  d'aprenentatge.  59.  Trobar  bons  llocs,  blogs,  i  altres  publicacions  per  a  l'àmbit  que  s'està  estudiant.  60.  Conrear  una  xarxa  personal  d'aprenentatge  (PLN).  61.  ParHcipar  en  xats  d'aprenentatge  (ex.  TweetChats)  

53  

Competències  necessàries  

Criteris  d’actuació    “in”  

•  Conèixer  la  lògica  de  les  xarxes  per  a  un  correcte  disseny  de  les  accions  

•   Cercar  i  seleccionar  mitjans  i  recursos  en  entorns  digitals  

•   Dissenyar  acHvitats  de  treball  en  grup  a  la  xarxa  

•   Planificar  i  fer  seguiment  d’acHvitats  a  la  xarxa  

•   Dissenyar  els  indicadors  per  a  l’avaluació  de  les  acHvitats  

•   Promocionar  acHvitats  a  la  xarxa  

•   Dinamitzar  espais  virtuals  d’acHvitat,  gesHonar  el  conflicte  en  entorns  virtuals  

Criteris  d’actuació  “out”  

•  La  nostra  presencia  a  la  xarxa  és  el  sumatori  del  conjunt  d’accions  que  diferents  actors/agents  fan  a  diferents  llocs  de  la  xarxa.  

– Ens  cal  gesHonar  aquest  entorn  que  configura  la  nostra  idenHtat  digital,  la  nostra  idenHtat  no  es  redueix  al  “nostre”  site  oficial.  

SOCIALMEDIA  I  NONPROFIT  Exemples  i  12  criteris  a  seguir  

67  

72  

1  Triar  les  xarxes  

•  No  ens  limitem  a  escollir  els  llocs  web  basant-­‐nos  en  el  seu  tamany.  Segmentar  i  escollir  ens  pot  anar  millor  per  a  la  nostra  organització.  

•  Començar  poc  a  poc,  en  un  conjunt  de  1  a  3  xarxes  i  anar  aprenent..  Facebook,  twi^er,  linkedin...  

Nonprofits  a  MySpace  

Nonprofits  a  Facebook  

Nonprofits  a  Youtube  

Nonprofits  a  Flickr  

Nonprofits  a  twicer  

2  Cercar  expertesa  

•  Necessitem  ajuda  •  Mirem  al  voltant  de  la  nostra  organització  o  comunitat,  segur  que    algú  que  té  experiència  amb  les  xarxes  socials.  Podria  ser  un  empleat  jove,  un  intern,  un  voluntari.    

3  Estendre  el  nostre  abast  

•  Seleccionem  una  xarxa  social,  i  aleshores  uHlitzem    un  enfocament  de  màxima  dispersió.  És  a  dir,  no  només  creem  un  perfil,  sinó  que    Creem  un  grup  per  atraure  més  

•  A  Facebook,  per  exemple,  pot  ser  un  grup  i  /  o  un  esdeveniment.  Només  heu  d'entendre  les  regles  del  lloc..  A  més,  podem  cercar  algú  que  ens  esponsoritzi...  

4  Preparats  a    perdre  el  control  

•  No  hi  ha  manera  en  què  poden  examinar  a  cada  paraula  de  cada  persona  que  vol  ser  el  nostre  amic  o  unir-­‐se  al  seu  grup  de  xarxes  socials.  Si  no  ens  senHm  còmodes  amb  aquest  fet,  les  xarxes  socials,  probablement  no  són  per  nosaltres.  

•   Podem  configurar  un  procés  d'aprovació  de  'comentaris'  que  les  persones  deixen  però  si  agafem  aquest  camí,  assegurem-­‐nos  que  el  procés  d'aprovació  sigui  raonable  i  ràpid.  

5  Mirar  si  ja  exis$m!  Sumem  esforços  

•  Hi  pot  haver  grups  “no  oficials”  a  Facebook...  •   Si  hi  son,  hem  de  contactar  amb  ells,  potser  és/són  un  voluntari  compromès  i  el  podem  ajudar  a  promoure  el  nostre  conHngut..  

6  Primera  impressió  

•  Cal  garanHr  una  bona  primera  impressió.  •  Un  bon  disseny  i  conHnguts  inicial  és  important.  El  perfil  ha  de  reflecHr  qui  som  i  què  fem.    

•  Necessitem  un  llibre  d’esHl  digital  per  garanHr  i  controlar  la  imatge  de  la  nostra  presència  a  la  xarxa  

7  Intenció  viral  

•  La  nostra  intenció  és  estendre  la  nostra  presència,  comparHr  amb  el  màxim  nombre  de  persones  el  que  fem  

•  Hem  de  fer  que  el  boca-­‐orella  funcioni,  també  hem  de  ser  “cool”  

•  No  és  cap  frivolitat,  introduir  intel·∙ligència  i  humor  ens  ajudarà  a  ser  reproduïts  més  enllà  del  nostre  lloc  web  

8  Cercar    

•  Per  saber  quin  dels  nostres  “parHdaris”  ja  estan  en  xarxes  socials.  

•  Enquestem  els  membres  i  esbrinem  qui  té  perfils  a  xarxes  socials.    

•  Enviem  un  correu  electrònic  convidant-­‐los  a  converHr-­‐se  en  el  nostre  amic  o  per  unir-­‐se  al  nostre  grup.  

9  Ser  dinàmic  

•  Comunicar  amb  els  nostres  amics  de  xarxes  socials  regularment.  

•  Actualització  de  les  nostres  pàgines  amb  nous  conHnguts.  ”notes"  de  Facebook  en  els  perfils  d'altres  usuaris  per  a  córrer  la  veu  sobre  les  qüesHons  importants...  Tweets  al  nostre  twi^er...  

10  Dedicar  temps/recursos  

•  Assignar  una  persona  per  acceptar  sol·∙licituds  d'amistat,  enviar  comentaris  a  les  pàgines  d'altres  persones,  i  convidar  a  altres  a  converHr-­‐se  en  amics.  

•   Això  és  del  que  es  tracta  a  les  xarxes  socials.  

11  Ac$var  el  networking  

•  AcHvem  el  networking,  contactem  amb  acHvistes,  amics,  donants,  voluntaris,  proveïdors,  ....  

•  Assegurem-­‐nos  que  sempre  tenim  acHu  un  “hook”  per  a  que  col·∙laborin,  facin  donacions...  s’involucrin  amb  nosaltres.  

•  Siguem  específics  quan  demanem  als  “amics”  a  fer  alguna  cosa  per  a  la  nostra  organització.  I  donem  del  que  va  passar  en  un  esdeveniment  o  una  campanya,  encara  que  no  hagin  parHcipat  (Poden  parHcipar  la  propera  vegada).  

12  Els  socialmedia  com  a  inversió  

•  Pensem  en  les  xarxes  socials  com  una  inversió  en  el  futur.  

•  Els  joves  que  s’ocupen  ara  del  treball  als  socialmedia  són  els  “donants”  i  “acHvistes”  del  futur.    

•  Els  socialmedia  han  vingut  per  a  quedar-­‐se,  aprendre  amb  ells  o  quedar-­‐se  enrere  per  sempre!  

106  h^p://www.reuters.com/news/pictures/slideshow?arHcleId=USRTXRC8R#a=144  

Fonts  

•  h^p://www.delicious.com/lgirona/nonprofit  •  h^p://www.delicious.com/lgirona/socialmedia_business  •  h^p://www.delicious.com/lgirona/reports  •  h^p://www.delicious.com/lgirona/educaHon  •  Cluetrain  manifesto:  h^p://www.tremendo.com/cluetrain/  

•  “The  networked  nonprofit”  Beth  Kanter&Allison  H.Fine.  Ed.  Jossey-­‐Bass  •  “Redes  sociales  para  la  educación”  Juan  José  de  Haro.  Ed.  Anaya  •  “La  alquimia  de  las  mulHtudes”  Francis  Pisani.  Ed.Paidós