Avaluació st miquelvic (1)

Avaluar Avaluar per desenvolupar per desenvolupar competències, competències,

avaluar avaluar competcompetènciesències

Avaluar Avaluar per desenvolupar per desenvolupar competències, competències,

avaluar avaluar competcompetènciesències

Neus Sanmartí Juny 2013

“La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La

segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem

molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”.J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

Un procés que comporta:

1) Recollir informacions (amb instruments o no)

2) Analitzar la informació recollida i emetre un judici

3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès

Què entenem per avaluar?

De tipus pedagògic:regular el procés d’ensenyament i aprenentatge

QUALIFICACIÓ/QUALIFICACIÓ/ACREDITACIACREDITACIÓÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORAAVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA

De tipus social:

classificar, seleccionar,

orientar…

Per què pot ser útil l’avaluació?

1. Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (de fet aprendre és reconèixer errors i decidir com superar-los)

2. Com a activitat per comprovar què hem après (i qualificar)

(Tot que les dues finalitats estan íntimament interrelacionades)

Preguntes per a aquesta sessió

• Quins criteris aplicar per avaluar competències? Com definir-los? Com aconseguir que l’alumnat els comparteixi?

• Com elaborar rúbriques per qualificar el grau de competència? Per què? Quines?

• Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència?

• Com decidir una qualificació i compartir-la amb les famílies?

Comencem a pensar en les respostes a partir d’analitzar

alguns exemples

COM ENS IMAGINEM EL SEU ESQUELET?

Aprenem sobre l’esquelet dels mamífers: Els nens i nenes expressen les seves

idees inicials

http://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/Neus Garriga

1r CEIP Turó del Cargol

Què creiem que aprendrem

Avaluem-regulem les representacions inicials a partir de comparar què ha dibuixat cadascú i les

raons perquè ho hem fet d’aquesta manera. I també comparem amb l’esquelet d’un conill i l’humà

En grup millorem el dibuix de l’esquelet inicial (prenem decisions)

Després ens preguntem en què hem de pensar sempre que dibuixem l’esquelet d’un mamífer (passem a l’abstracció per poder generalitzar):

Recollim idees, les analitzem i prenem decisions

1. La columna vertebral va del coll a la cua i serveix per aguantar tot el cos.

2. Tots els ossos estan units uns als altres.3. Estan units per mitjà d’articulacions per poder

moure’s.4. Les costelles estan unides a la columna vertebral

(a la part del tòrax) i deixen un espai al mig perquè hi càpiga el cor i els pulmons).

D’aquest resum en diem “Base d’Orientació” perquè orienta el pensament i l’acció. Al llarg dels cursos es pot

anar ampliant i precisant

D’aquesta “Base” en surten els criteris d’avaluació que possibiliten avaluar i regular

allò que encara podem millorar (i també qualificar els resultats)

Criteris d’avaluació Qual.

He/ha/hem dibuixat la columna…

...els ossos units...

...les articulacions…

...Les costelles...

Què hauria/hauríem de fer per millorar

També ens permet anticipar en què hem de pensar per respondre noves preguntes

relacionades amb l’esquelet dels mamífers

Quina seria una bona pregunta d’avaluació per comprovar si està ben après?

“Les persones també som mamífers. Com serà el nostre esquelet? Dibuixa’l” (I donar el perfil d’una persona) Si ho volem fer més difícil demanar per l’esquelet d’un elefant o una balena.

“En Joan es pregunta com és que els ossos de l’esquelet d’un mico estan units però en canvi es pot moure de moltes maneres. Dibuixa el seu esquelet de manera que es vegi bé com és que es pot moure”

Els processos d’ensenyament han de promoure que l’alumnat reconegui els criteris d’avaluació

Els nens(es)plantegen les

preguntes

Es co-avaluen

M. Marimon C.P. Baloo, 2n

Molt sovint intueixen criteris

d’avaluació, però no sempre són

els idonis (o tots)

Un altre exemple d’un procés, en aquest cas de secundària

Sabem que l’aire és un gas format per Sabem que l’aire és un gas format per partícules. Com expliquem allò que hem partícules. Com expliquem allò que hem

observat? observat?

Aprenem sobre els canvis físics en els materials i com explicar-los

1r ESO

Augmenta el Augmenta el nombre de nombre de partículespartícules

Les partícules es Les partícules es ‘transformen’‘transformen’

Les partícules Les partícules pugen cap amuntpugen cap amunt

Les partícules Les partícules pungent cap pungent cap

amuntamunt

DesprDesprés de realitzar activitats és de realitzar activitats d’aprenentatge diversesd’aprenentatge diverses els alumnesels alumnes, , ccooperativament, acorden què han de ooperativament, acorden què han de pensar i/o fer sempre que hagin pensar i/o fer sempre que hagin d’explicar un canvi físic en els d’explicar un canvi físic en els materialsmaterials

Tots els materials:Tots els materials:

Estan formats per partícules. Si és una substància Estan formats per partícules. Si és una substància pura, totes les partícules són iguals.pura, totes les partícules són iguals.

En els canvis físics les partícules no varien (ni el En els canvis físics les partícules no varien (ni el tipus, ni la grandària)tipus, ni la grandària)

En l’estat sòlid poden estar ordenades (per exemple, En l’estat sòlid poden estar ordenades (per exemple, els cristalls d’un mineral), o desordenades (per els cristalls d’un mineral), o desordenades (per exemple, el vidre). En els estats líquid i gas sempre exemple, el vidre). En els estats líquid i gas sempre estan desordenades estan desordenades

A més temperatura, es mouen a més velocitat i la A més temperatura, es mouen a més velocitat i la distància entre elles és més gran (excepte…)distància entre elles és més gran (excepte…)

En què hem de pensar quan utilitzem el En què hem de pensar quan utilitzem el model ‘cinètico-molecular’ per explicar model ‘cinètico-molecular’ per explicar

canvis físics en els materials?canvis físics en els materials?

D’aquí dedueixen els criteris d’avaluació i els apliquen a avaluar i co-avaluar tasques

realitzades

“Em vaig equivocar perquè vaig dibuixar les partícules d’aigua de grandària diferent a cada estat. Crec que ho vaig dibuixar així perquè m’imaginava que les partícules d’aigua sòlida eren com trossos de gel i que en canvi les d’aigua líquida eren més petites perquè… Pensava que les partícules eren... Ara en canvi crec que …”.

Revisió d’una produccióRevisió d’una producció

“En Marc té una mica de raó i s’ha adonat del perquè s’ha equivocat. Encara que hi ha moltes més diferències entre els 3 casos. Per exemple, les partícules es mouen molt més de pressa quan l’aigua és vapor i també estan molt més desordenades”.

Co-avaluació d’una companyaCo-avaluació d’una companya

PRODUCTIVAPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADACONTEXTUALITZADA

DÓNA INDICIS sobre quin coneixement s’ha d’activarDÓNA INDICIS sobre quin coneixement s’ha d’activar

El DESTINATARI no és el professorat

El DESTINATARI no és el professorat

Avui tots hem notat que algú ha posat un ambientador a la classe. Amb tot el què has après aquests dies, com li explicaries a un company del curs anterior per què ho hem percebut?

Exemple d’una BONA PREGUNTA d’avaluació dels resultats

d’aprenentatge

Un altre exemple: LA CLASSE HA ACORDAT ELS CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES

Cada alumne s’autoavalua i també l’avalua la seva parella. Ho fan utilitzant eines del google.doc (1x1), i es recullen automàticament els resultats individuals i del grup-classe

INS L’Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña

També a l’etapa d’educació infantil els nens i nenes aprenen a

autoavaluar-se

Sovint, si les tasques són complexes, el problema és saber

què és molt bé, bé, regular, malament... (o un 10, 7, 5 o 2)

És per això que sorgeixen les “rúbriques”

• És un instrument per explicitar els criteris d’avaluació i compartir-los entre el professorat i amb els alumnes i els seus familiars.

• Té sentit quan s’avaluen tasques complexes (o coneixements que no responen a “correcte o incorrecte”)

• Són matrius que relacionen diferents aspectes a tenir en compte a l’avaluar amb possibles nivell de qualitat.

Què és una rúbrica?

A partir de la B.O. es poden construir A partir de la B.O. es poden construir les rúbriques per concretar els criteris les rúbriques per concretar els criteris

d’avaluació d’avaluació

• És convenient distingir entre “Criteris de realització” i “Criteris de resultats”.

• Els criteris de realització es relacionen amb els aspectes inclosos a la “Base d’Orientació”

• Els criteris de resultats comporta discutir què entenem per fer alguna cosa bé, regular… i es refereixen a si la tasca s’ha fet de manera pertinent, completa, precisa, coherent, exacta…

Exemple de Base d’Orientació per a la Exemple de Base d’Orientació per a la dimensió “expressió escrita” de la dimensió “expressió escrita” de la

competència comunicativa competència comunicativa

Exemple de rúbrica (1a part)Exemple de rúbrica (1a part)

Criteris relacionats amb la Base d’orientacióCriteris relacionats amb la Base d’orientació

A partir de la rúbrica A partir de la rúbrica ggeneral es poden eneral es poden construir les més específiques en relació construir les més específiques en relació

a tipus de textos a tipus de textos

Un exemple d’educació

infantilFont: Guida Al·lés

• Al professorat:• Per compartir, en el marc del centre, què

ensenyar de manera prioritària i els criteris per avaluar cada competència.

• Per fer un seguiment de l’evolució de cada alumne al llarg dels cursos.

• A l’alumnat

• Per saber d’on surt el resultat d’una avaluació.

• Per identificar què li falta per poder fer millor un tipus de tasca i reconèixer l’evolució.

Per què serveixen les rúbriques?

• No s’avalua l’alumne sinó com s’ha fet una tasca.

• Professorat i alumnat poden visualitzar si es va progressant en la realització d’un tipus de tasques.

• Demana anticipar quins són els grans tipus de tasques en les que s’hauria d’arribar a ser competents.

• Promou avaluar les tasques des de la seva complexitat i no només aspectes molt parcials.

Quins canvis en el plantejament en l’avaluació suposa?

• Poc a poc, el centre tindrà un dossier de rúbriques (que de fet també recolliran sabers –clau a treballar al llarg del cursos)

• Generals, corresponents a les dimensions de les competències –i/o adaptacions a alumnat i famílies-

• I, si es creu convenient, exemples relacionats amb activitats concretes (projectes, tallers...), que de fet, relacionin aspectes inclosos a diverses rúbriques “mare”.

El dossier de rúbriques del centreEl dossier de rúbriques del centre

És molta feina?

• Segurament, un centre hauria d’arribar a tenir un dossier d’unes 30 rúbriques consensuades (3-5 per competència) –sempre millorables-

• Ben segur que cada vegada més en trobarem de bones a Internet i d’altres llocs, que cada centre pot adaptar si li cal. En tot cas, cal anar poc a poc.

• Una vegada fetes, simplifiquen molts aspectes del treball del centre (posar-se d’acord en programes i en criteris d’avaluació, compartir-los amb els nous professors...)

• També ajuda a compartir amb les famílies les raons d’una avaluació i que sàpiguen en què poden ajudar per millorar els resultats dels fills.

Un exemple d’un procés en el que podem percebre la funció de l’ús

de les rúbriques per l’(auto)avaluació en l’aprenentatge

(escriure un text instructiu)

Tenim previst anar a Montserrat i ens

plantegen aprendre a redactar un text que

reculli les instruccions per anar-

hiPrimer parlem del que sabem i comprovem si

tenim clars els objectius i quina és la nostra idea

sobre com escriure aquest tipus de text

Mercè MasCEIP La Roureda, 5èP

St. Esteve de Sesrovires

Pensar en regles que l’escola ha consensuat en relació a l’escriptura de tot tipus de textos:

• Aspectes formals•Silueta del text•Títol•Presentació

• Continguts

• Organització del text•Comprensió•Ortografia•Gramàtica•Vocabulari

Pensem i anticipem:Pensem i anticipem:QuQuè hem de fer per escriure un text instructiu?è hem de fer per escriure un text instructiu?

Mercè MasCEIP La Roureda, 5èP

St. Esteve de Sesrovires

Elaborada per l’IES Badia del

Vallès per compartir-la amb

l’alumnat

Un altre exemple de B.O.Un altre exemple de B.O.

Compartim els criteris per avaluar produccions en una rúbrica

Rúbrica (1a part):

criteris

consensuats amb els

alumnes que apliquen per

coavaluar-se

Mercè MasCEIP La Roureda, 5èP

Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se. Cada parella avalua 2 produccions

I poden arribar a qualificar-se

Mercè MasCEIP La Roureda, 5èP

St. Esteve de Sesrovires

A partir dels resultats els alumnes s’avaluen i la mestra també. Després comparen si hi ha acord

i fan propostes per millorar. El compromís és explicar-ho a la família

El més coherent és que els informes per a les famílies recullin els

mateixos ítems que les rúbriques

Un altre exemple de pràctica (Escola Banús, 2n)

http://www.youtube.com/watch?v=taUJQWD8NhY&feature=youtu.be

L’èxit dels aprenentatges es juga més en la correcció

dels errors i en l’(auto)regulació contínua que no pas en la genialitat

del mètode”Philippe Perrenoud

Una darrera reflexió per acabar