View
2
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
BIOGEOQUIMICA
DE LES AIGÜES DE PLUJA I DE DRENATGE
EN ALGUNS ECOSISTEMES FORESTALS
DEL MONTSENY
FERRAN RODA
Departament d'EcologiaFacultat de CiènciesUniversitat Autònoma de Barcelona marc 1983
5.2
5.2 Quantitats de precipitació durant aquest estudi
Les precipitacions de cada període de recollida es poden
veure a l'apèndix ns 1, i a la figura 5-2 per a la fageda i
l'avetosa. Les quantitats de precipitació* agrupades per períodes
aproximadament mensuals són a la taulv. 5.2 per als 3 boscos, i a
la figura 5.1 per a l'alzinar.
Les precipitacions foren molt irregulars durant el present
estudi (figs. 5.1 i 5.2). Els mesos més plujosos foren el gener i
l'octubre del 1979, i el febrer del 1980. El gener del 1979
va ser el tercer mes mes plujós en 40 anys de registre al Turó
de l'Home (fig. 3.4-b), amb 4-19 mm en aquesta estació. Els períodes
més secs foren les tardors del 1978 ± 1979 (llevat dels octubres),
i l'estiu del 1980. Entre febrer i juliol del 1979 hi hagué un
llarg període moderadament soc (fig. 5.1).
Els totals de precipitació per períodes anuals són a la taula
5.4 . La mitjana de 2 anys (16-12-78 a 14-12-80) al Turó de l'Home
fou de 1061 mm/any, quantitat gairebé idèntica a la seva mitjana
de llarg termini (1058 mm/any)« 4
L'any 1980 fou relativament poc plujós, recollint-se al Turó
de l'Home un 87$ de la precipitació anual mitjana. Si excloem el
mes de gener, també l'any 1979 fou poc plujós. Això fa que la
precipitació mitjana al Turó de l'Home durant els 2 anys del
1-2-79 al 31-1-81 sigui només de 874 mm/any, xifra sensiblement
inferior tant a la mitjana com a la mediana de llarg termini
(apartat 3.1-3.2).
Es a dir, el període de 2 anys (desembre 1978 -desembre 1980)
per al qual donarem les concentracions mitjanes i els fluxos de
nutrients a l'alzinar fou normal pel que fa al total de precipi-
tacions recollides. Això resultà però de la combinació d'uns pocs
mesos molt plujosos amb mc.lts mesos de precipitacions escasses
(fig. 5.2).
A l'alzinar muntanyenc de La Castanya, la precipitació mitjana
mesurada durant els 2 anys citats en primar lloc (16-12-78 a
14-12-80) fou de 863 mm/any (taula 5.4).
1 0 -iQ
s •I*
f. •5 •4 -
2 •1 •0 J
LI
M6
5
4 •
3 -
¿
1 -
0 -
L I
Mr
6
5 •
4 •
3
n
-32-291-2522•1?1 61 ?9 . é•6 43 2
!
-
u L. m ni
M !
inG' C'J
30
25
•20
15
10
5
-i
! 1
~1 , ,I ,
o \r> o U"« o ü"o ü"' G' PJ iri r-- GI <"••y-i f. ,_, ^t . i r.j p
& F F rn rn
-
e , ,
ci' IT' en in is> in oin o IT' ist OJ in r- C' PJ ir
o f>¡ IP r - - « — < * - • • " • >••] <"'J o
»,
-5 O*
•42
•35
O C1
t_ '_'
2 1
1 4
7 1
-£1 1
S F fi m rn
--
__ŒJ _jin
B
L IMO Ü"' CT1 Ü'i O IT' O II"'
tri G' in o '--j ir' r- o '-'j in r -f | U'' f - ï « -H ^4 *-, r.j r.j r. i r.|
Figura 5.3 Histogrames de les precipitacions mensualsmesurades en les tres parcel·les experimentalsdel Montseny durant tot l'estudi.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
5..
A la figura 5«3 es poden veure els histogrames de les
precipitacions aproximadament mensuals, durant tot l'estudi
a cadascun dels boscos. Hem inclòs el petit nombre de valors
estimats (apartat 4-«3.2), per tal de caracteritzar millor les
distribucions. Els histogrames estan basats en diferents inter-
vals totals de temps a cada lloc. Malgrat això, podem»ressaltar
que a l'alzinar la moda és a la classe de 0-25 mm/mes, mentre
que a la fageda i a l'avetosa Is a la de 25-50 mm/mes (fig. 5.3)
Aquesta darrera observació ens indica, comparant amb el registre
del Turó de l'Home, que durant el període d'estudi de la vall
de Santa Fe la freqüència relativa dels mesos poc plujosos va
ser major que la mitjana de llarg termini, perquè la classe
modal en 4.0 anys al Turó de l'Home és la de 50-75 mm/mes
(apartat 3.1.3.2) i, com veurem més endavant, les'precipitacions
mesurades a Santa Fe són semblants o quelcom superiors a les
del Turó de l'Home.
Durant 1 any comú de mesures als 3 boscos, les precipitacions
totals a la fageda de Santa Fe foren semblants a les de
l'avetosa de Passavets,•una mica majors que les del Turó de
l'Home, i molt majors que les de l'alzinar de La Castanya
(taula 5.4)• Al següent apartat aprofundirem aquestes
comparacions.
5.4
5.3 Pluviometria comparada de les localitats estudiades
Hem comparat la precipitació mesurada a les 3 parcel·les
estudiades i a les 3 estacions meteorològiques properes: Turó
de l'Home (1707 m s.n.m.), can Ramis (1135 m), i poble de
Montseny (522. a). Només la primera d'aquestes 3 estacions està
a càrrec d'un meteoròleg.
Com les 6 sèries de dades no són molt sincròniques, hem
realitzat 1?, comparació per a diferents parells de localitats,
utilitzant períodes comuns de dades per a les dues localitats
comparades. Amb les mesures diàries de les 3 estacions meteoro-
lògiques hem trobat primer les precipitacions corresponents
a cada estació durant els períodes de recollida dels diferents
boscos. Les comparacions es basen en el conjunt de períodes de
minina durada per als quals hom disposa de la precipitació als
dos llocs comparats.
La homogeneïtat de les sèries pluviomètriques comparades
s'ha 9xaminat representant gràficament les precipitacions acumu-
lades a un lloc respecte les de l'altre.
La taula 5.5 resumeix els resultats obtinguts per als
diferents parells de localitats, en termes de:
(1) el quocient entre les precipitacions totals mesurades als
dos llocs durant el període de la comparació.
(2) la regressió (generalment lineal) entre les precipitacions
a un i altre lloc.
(3) la prova de significació de les diferències entre les
observacions aparellades. Hem utilitzat el test de rangs i
signes de Wilcoxon (p.ex. Sachs 1978, p. 264-)» que és
l'equivalent no parametric del test t aparellat. El test de
Wilcoxon té l'avantatge sobre aquest darrer de no requerir
que les dades es distribueixin normalment.
A continuació, descrivim en detall aquelles comparacioMS quex
creiem de major interès. Les conclusions de les comparacions es
poden veure a l'apartat 5.3.9 «
en catí
cd ca oH -H
•H 0 • CQ-p ca
ca*0 cd 0rH -P PH PHcd tí cd tuo-P O P, 0tí 0 B PH0 OE X U CQ•H W 0 •PH\ 0 H CQ0 tH TJ üP,W O cd OX VH H0 Cd PH CQ H
C 0 -Pca E P, cd ca0 3 PnX3H H H PnT3
• O 0 S rP
H ü 0 E0 -P cdü cd G CQPH j cd H cdcd PH 0PH • 3 Cd
ca T3 tí Hcn -P XO •
cd « ca HCQ -p X 30 -H CQ tíH H 0 0
cd O -HX3cd ü H t3 -H
O rH üca H 0 cd0 H T3 -P
T3 0 cd -Hcd T3 H PHPH -H cd -H
>tí0CQ-ptíO
2«;
Hcd
crjT3cdPHcdpsoü
cd•HPH
-P0E0•H£>3HPH
3 CQ -p üCQ H >H O 00 H -P PHE 0 0 PH
PH 0 HX3 cd rH 0 rP•H P,rH Bü -H Cdcd PH H-P 0 cd^ ca•H P, ß CD
•H «-P OO CQ -H CdVH0 0 rH T3 PHPH PH H -H 0PH 0 0 H PH
PH ü H0 O 0 O W
T3 PH PH 0 HPH 0 0
ca ca PH-p CQ rH CQcd 0 cd 0xO
-P 3 -P T3 H•H CT O 0-P -H -P CQ XU M 0 0cd 'O ca T33 H H 0 S3er o 0 VH cd
PH PH fíca o 0 0 -0 0 PH PH caH -P -P
0 tí 0 •>tí E 0 T3 ca0 cd
IA.
u^
cdH3cd
EH
PH ca CQ 0 ocd tí -P PHPH 0 tí ft COE -H 0 S -ÖO ü -H O Cdo cd o tí o
-P Oca CQ 3 H tí
p£| 0 O*p£] p£|
xï>5
co
cvPH
"O
M
CO
CO
PH
K
O
H
ttí
.tí
d co" wO Q
EH '-'
!x¡W•Í>HC"J
CM
1X3M M
^ OO <M OCO M
PH
—,COool_J}
! "]
sB
PS
>H
1I
CMOOs•
O
cvo
OS'•fN
£"»
Oo
*o+
osO"\^x_
co•
o
Os
[ j
o1-3
c****fYN
suOs-<}•
LPi~<í-^f
•
H
VHCQ
o2:io¡-i
cn•
su
U~NOs00•
O
oscoOsOs
o
00•
— í
0
cncn
^H-cv-ci-
co-ví
cv•
H
VHca
, s
EE
OCOV
- — •
oS3
1
oi_q
0•
surH
cnsOco•
o
KEH
-OCVCO
O
•r
CO•
rH
0
HsO
CVCOCO
CVc^00
•o
VHCQ
KEH
J
0
^
CM•
CO
OssOOs
*
O
p-;O
s£>cnOs
o+
cn•
H||
PHPHCO
u~\H
-s^
r^^
O"N
ijITNO•
0
otí
cdo
PHPHCO
Os•
SÛH
sOOsCO•
O
KEH
Hup\rH
H+
ON•
O1II
En.
PHCO
UACM
j-coITN
u-\cnH
•rH
VHCQ
KEH
PHPHCO
o cn• 1
en ~<j" iH H
rH -~*CM OO ON 1
• • 1o o
PHPH KCO EH
•3" íOs O00 rH
0 H
1Os O 1
• • 1cn cnn '" u
«3j
w w
-^ -Ȓ U~NH rH CV
-<t -<(• -<t^O sO 00cn cn LTv
sO O CO•3" sO CO
Os O sO• • •
O H O
0 0 VHtí tí ca
PH PHPH K CmCO EH CO.
1<£ <3jPH PH 0t/3 co i-q
cdT30bjo
hcd«H
PHPHCO
• *.0BOW•.H
0T3
\Q
PH
EH
"KEH
• •>
>»tí0CQ
-PtíO
2£
0T3
0HoOPH
II
02g
• •t
cd>»tícd-p
CQcdO
cdi-q
0T3
PHcdtí
•HNHcd
"Oi-q
f>H
•CQ-P0>cdcacacd
PH
T3
cdCQ0-p0>cd
«^
PHCO
• 0
. x
0PH
cd-p
cdCO
• — '
CQ•HEcd
tó
tí—cdon
ff,ü
•»0
PH
cd-pGcd •
CO
0•n
•H-Pcdo•H«H•H£M
•Hca
caöo•HOcd-p•HPH
•Hü0PHPH
VHca
ca.. 0ca TÍ0 cd
T3 PHcd cdH PHH E0 OPH ücdPH CQcd -P
cd, ca -P
tí -H0 H
•H cdo ocd o> HPH0 caCQ 0rP 3
O T3
cd CQ0
PH H0PH Cd
tí CQO -PX ÖO 0CJ PHH 0•H <HH
13 -H
0TJ * — v
IPI-P O
CQ •0 O
"r^ \/V
H PH(u- —
ca -p' tí tí
o 0M E0 cdca >
CM
5.f
5.3'1 Alzinar de La Castanya (LC) i poble de Montseny (MO)
Aquesta comparació ens interessa per la proximitat de MO a
LC, i per l'existència d'una sèrie antiga de 24- anys de dades
pluviomètriques a MO (Llobet 194-7; taula 3.5). Per altra banda,
les posicions-" topogràfiques de les dues localitats (fig. 3.1)
ens pot permetre examinar la diferència de pluviositat que es
produeix quan els vents plujosos que remonten la vall de la
Tordera són forçats a enlairar-se al trobar el massís de
La Calma a LC.
No disposem de les dades de MO durant 1980. La comparació es
basa en 4-1 períodes continus entre el 24-6-78 i el 31-12-79
(556 dies). En k d'aquests períodes la precipitació fou zero
a tots dos llocs. Les precipitacions acumulades no revelen cap
heterogeneïtat.
En 34- dels 37 períodes en que hi hagué precipitació,
la precipitació mesurada va ser major a LC que a MO. La dife-
rència entre les observacions aparellades és altament signifi-
cativa, tant per al conjunt de les dades com per a les precipi-
tacions inferiors a 80 mm (test de Wilcoxon, p<0.001 en . -
ambdós casos).
Quan representem les precipitacions a MO respecte a les de
LC (fig. 5.4-a)" veiem un núvol de punts lineal i amb correlació
elevada per sota dels 80 mm. Per sobre d'aquesta xifra, les
precipitacions augmenten molt més ràpidament a LC que a MO,
amb pèrdua de la linealitat i augment de la dispersió (fig. 5«4- a)
A la taula 5-5 donem per tant 2 regressions: una parabòlica
per a totes les dades, i l'altra lineal per a le,s precipitacions
inferiors a 80 mm per període (generalment quinzenals).
El fet que les precipitacions superiors a 80 mm siguin molt
majors a LC que a MO podria deure's a que:
(l) aquestes precipitacions es subestimessin greument a MO'
(si comparem amb les altres estacions, la discrepància és a
MO i no a LC).
5.6
ó (2) durant les pluges de llevant que donaren lloc a aquestes
precipitacions abundoses es produís un gran augment
orogràfic d-e les precipitacions a LC respecte a MO, degut
al massís de La Calma (fig. 3-1). De ser així, en aquestes
ocrions hi hauria un fort gradient horitzontal de les
precipitacions, entre MO i LC.
Les precipitacions totals recollides a LC i a MO durant el
període de comparació van ser, respectivament, 14-25-5 i 984-0 mm.
Això representa un 4-4..5% més de precipitació a LC. Prescindint
dels 4- períodes amb precipitació superior a 80 mm a LC, els totals
disminueixen a 795-4- (LC), i 637-4- mm (MO) , o sigui un 24--8$ més
a LC que a MO.
Els percentatges anteriors deuen sobreestimar la relació LC/MO
de llarg termini, perquè inclus el segon (24--8$), aplicat a una
mitjana de 850 mm/any a MO (apartat 3-1-3.2), prediu 1061 mm/any
a LC, xifra clarament excessiva.
Sembla clar que les dades pluviomètriques recents de MO són
baixes, sigui per la ubicació del pluviòmetre, per errors de
mesura, u por un fenomen real. Així, la relació entre les mitjanes
de llarg termini de MO i de TH és 0..803, mentre que durant
5 ¿nys recents (1975-1979) va ser només de 0.683 (apartat
3.1-3-2).
1 4 OJ T '_'
120
100
80
60
40
20
Fi H
O
'ï / °-
$ ° °•Jí'~
Q,'' o"o
jf*< n
íS_( 1 1 1 1 1 1 1 1 U— 1
O 40 80 120 160 200 £40
L H C R S T fl ! 1 Y R m m
*= 2 0 0 0
en 1600
H 1200 -O".'li<LJ 8 0 0£C
400
C
£ 100 0£
8 0 0
lli
H 6 0 0
4 0 0
2 0 0
0
/*
4+f>
^V' 1980
¿¿^_/""
/-I 978!r i i i t i i i i , t
p-. -T J • - - • - " - - - • l| L I |--| -. — - J ^ J 1 | f |
G> O O<S> 'S Q QO Si U") C£>
"i IT' -H -i iM
.
/-'•"
.4-¥4 1979
..-
4 ,-•-'''
^/ _
1 t 1 1 ( . . . l i t 1 !.. .-I 1
GCU"0
(
ï
1J1
J
C
™__ j -. — --f -— —— — — | ~ I- 'I ' 1 ' 1 ^ 1 —-t
O O O£' O d G!' ITi QID O U*' O r.j in,-.] t,-. f.. ^ ^ -i
T H
T U
Figura 5.4. (A) Precipitacions mesurades a La Castanya (LC)i al poble de Montseny (MO), entre 24-6-78 i 31-12-79.(B) Precipitacions acumulades a L'C i al Turó de l'Home (TH),entre 24-6-78 i 3-2-81. (C) Precipitacions acumulades a MOi a TH, entre 24-6-78 i 31-12-79. En tots tres grafies, lesdades són per períodes de recollida a LC.
5.7
5.3.2 Alzinar de La Castanya (LO) i Turó de l'Home (TH)
Disposem de les precipitacions als dos llocs durant 66
períodes, entre el 24-6-78 i el 3-2-81 (956 dies).
En 4-0 dels 61 períodes en que hi hagué precipitació en un
dels dos llocs, les precipitacions mesurades foren majors a
TH que a LC. Les diferències entre les observacions aparellades
són significatives (test de Wilcoxon, p<0.05).
Els totals recollits durant el període de comparació van ser
2108.0 mm a LC, i 24-17.7 mm a TH. Això dóna una relació LC/TH
de 0.872, i una mitjana reduïda (amb TH 194.1-1980) de 923
mm/any a LC.
En 2 anys complets (16-12-78 a 14.-12-80), les mitjanes de
les precipitacions anuals van ser 862.6 mm a LC, i 1061.5 mm
a TH (taula 5.4-). La relació LC/TH que resulta Is de 0.813,
i la mitjana reduïda (amb TH 194-1-1980) Is de 860 mm/any a LC.
Les 2 mitjanes reduïdes donades per a LC (que difereixen
entre sí nomls en un 1%) ens semblen estimacions raonables de
la precipitació anual mitjana a LC.
La relació entre les precipitacions mesurades a LC i a TH
varià però considerablement i sistemàticament durant aquest
estudi. Per als 5 semestres disponibles, el quocient LC/TH
donà, cronològicament: 1.55» 0.91» 0.90, 0.74-» i 0.63 .
Aquesta variació queda reflexada a les precipitacions acumulades
(fig. 5.4-b). Un gràfic de les precipitacions acumulades a MO i
a TH (fig. 5.4-c) tl la mateixa forma que el de LC i TH. Això
fa pensar que les desviacions de les precipitacions acumulades
respecte a la linealitat (fig. 5.4-b-c) reflexen o bl fenòmens
reals o bl canvis en les mesures a TH. Les precipitacions
mesurades a TH durant el segon semestre del 1978 foren molt
baixes, tant comparades amb les de LC com amb les de MO. A la
figura 5.4-b, el trencament mis acusat de pendent es produeix al
desembre 1978 (precipitació acumulada a TH =181 mm). El pluviò-
metre de TH estigui extremadament tort durant alguns mesos de
l'estiu del 1978. No sabem en quin grau això subestimaria les
5.8
precipitacions a TH durant aquesta època. Es clar que el
"dèficit" aparent de precipitacions a TH durant el primer
semestre d'aquest estudi podria deure's també a que les plugss
de l'estiu del 1978 (principalment tempestuoses) fossin més
abundants a la vell central del Montseny (MO i LC) que al-cim
del massís (TH). -c
El núvol de punts de les precipitacions de cada període de
recollida a LC i a TH és lineal en tota la gamma de precipita-
cions mesurades. La regressió entre LC i TH (taula 5.5) seria
poc útil per a predir les precipitacions de períodes individuals,
perquè l'error estándar de l'estimació és relativament gran
(16.0 mm).
5.3.3 Can Ramis (CR. Santa Fe) i Turó de l'Home (TH)
L'interès de conèixer les precipitacions a Santa Fe es deu a
que: (l) és una de les localitats més significatives del Montseny;
(2) la seva precipitació pot ser representativa d'una extensió
considerable de fagedes del sector oriental del Montseny; i (3)
2 de les nostres parcel.les experimentals estan a la vall de
Santa Fe.
No existeix però un registre llarg, complet, i fiable de les
precipitacions a Santa Fe. Les xifres que han donat els diferents
autors estan basades en dades insuficients, i depenen molt de
l'opinió de cadascú sobre la variació altitudinal de la pluvio-
sitat al Montseny. P§r exemple, si s'accepta que la precipitació
anual és màxima al cim de la muntanya, la pluviositat mitjana a
Santa Fe seria d'uns 1000 mm/any, perquè la vegetació indica que
la pluviositat no pot ser gaire inferior a aquesta xifra, i perquè
la mitjana a TH és de 1058 mm/any. Pel contrari, si es considera
que el màxim pluviométrie es dóna per sota del cim, o que les
precipitacions es subestimen molt" més al cim que als altres llocs,
aleshores es podrien aplicar a Santa Fe valors de 1100-1200
mm/any. Com el faig és un arbre que transpira gran quantitat
d'aigua a l'època vegetativa, i com aquesta espècie es troba ai
Montseny prop d'un dels seus límits meridionals de distribuc'Ló,
una diferència de, per exemple, 100 mm/any en la pluviosité c
5.9
mitjana podria ser ecològicament molt significativa.
'Les precipitacions mitjanes mesurades durant 6 anys a
Santa Fe van ser de 1214- mm/any (Llobet 194-7; taula 3-5).
Llobet (194.7, p.37-39) diu d'aquestes dades que "no es té la
seguretat de que siguin d'absoluta confiança", i que els
6 anys eren incomplets; no especifica, però, el grau
d'incompletesa ni si féu o no alguna correcció al respecte.
El sr. Domènech, de la central elèctrica de Gualba, ens
facilità amablement les precipitacions diàries de can Ramis
(Santa Fe) durant 1972-1980. Aquest pluviòmetre està a una
altitud de 1135 m s.n.m, situat a 1.7-1.8 m del terra, sense
apantallar, en un marge entre camps exposat al vent. No és
un pluviòmetre estándar, però vol imitar-ne un. Les lectures
es fan, nominalment, dos cops al dia: a 8 i a 18 h.
Desgraciadament, cap dels anys entre 1972 i 1980 està
complet, i no hem pogut calcular doncs una mitjana anual.
La comparació* de les dades diàries de can Ramis (CR) i del
Turó de l'Home (TH; 1707 m) revela que, amb alguna excepció,
les dades de CR són consistents amb les de TH pel que fa a
les dates de les precipitacions i a l'ordre de magnitud de les
mateixes. No ens sembla que valgui la pena comparar estadísti-
cament les dades diàries de les 2 estacions, perquè part de
les diferències poden deure's a diferències en l'hora real de
lectura.
La comparació amb els valors mensuals de TH permet extreure
de les precipitacions a CR durant 1972-1980 58 períodes
complets (56 mesos de calendari, i 2 quinzenes). Hem mirat
primer si aquesta sèrie de dades es podria considerar repre-
sentativa del registre a llarg termini. PrecinrHnt ara de les
2 quinzenes, hem comparat la distribució de les 56 precipita-
cions mensuals a CR i a TH (per separat) amb la distribució de
les precipitacions mensuals a TH durant 194-1-1980 (apartat
3.1.3.2). Un test de Kolmogorov-Smirnov no dóna significatiu
(p>0.2) en cap de les dues proves. Per tant, els 56 mesos
seleccionats a CR i a TH podien haver sigut una mostra aleatòria
dels totals mensuals de TH a llarg termini.
5.10
Hem examinat a continuació l'homogeneïtat de les dues sèries
de 58 períodes, representant els totals acumulats a CR respecte
als de TH (fig. 5.5). Es veu clarament en aquest gràfic que hi
ha un trencament del pendent a mitja sèrie, que correspon
aproximadament a maig del 1977. L'existència d'aquesta heteroge-
neïtat debilita qualsevol conclusió que es tregui de la compa-
ració. Per exemple, en els totals dels 58 períodes, les precipi-
tacions mesurades foren un 2.0% majors a CR que a TH; fins a
maig 1977, els totals a CR van ser només del 90.9$ dels de TH;
després d'aquesta data, els totals de CR van ser un 18.8$ majors
que els de TH.
Ara bé, com les nostres dades de la pluviositat a la fageda
de Santa Fe durant 1979-1980 indiquen també una major precipitació
a Santa Fe que a TH (apartat 5.3.5),-creiem que el més probable
és que la relació real entre CR i TH sigui la representada per
les dades posteriors al maig del 1977. La causa del canvi de
relació amb anterioritat a aquesta data ens és desconeguda.
Per als 28 períodes (27 mesos i 1 quinzena) posteriors al
maig 1977, els totals recollits foren 2682.5 mm a CR, i 2258.0
mm a TH. Utilitzant les observacions aparellades, les precipi-
tacions mesurades són significativament majors a CR que a TH
(test de Wilcoxon, p <0.01). La regressió lineal entre les
precipitacions (bàsicament mensuals) als dos llocs és (CR i TH
en mm):
(1) CR = 6.9 + 1.103 TH
amb n = 28 r2= 0.937 S = 6.4- S,= 0.056a b
En conclusió, hi ha una heterogeneïtat important entre les 2
estacions durant el període comparat (fig. 5.5). Si s'accepta
que la relació vàlida és la indicada per les dades posteriors al
maig del 1977, les precipitacions mesurades a Santa Fe (CR) són
significativament majors que les del Turó de l'Home. La millor
estimació del superàvit anual a CR bé donada per la relació entre
els totals recollits després d'aquusta data: 18.8$. Aplicant
aquest percentatge a la precipitació mitjana anual a TH s'obtenen
1257 mm/any a Santa Fe. Una estJmació molt semblant s'obté apli-
cant la regressió (l) a les mitjanes mensuals de TH. Aquesta
s
1-1EiX
„O.
o u '-i t.i
5 000
4000
?• 0 0 0
200 0
i 0 0 0
O t
.+
• >-V'"'^tr^-~T . - ^
t X.+x^
>^
CD CD C1 O O 'SCD C1 O CO C1 C\(P CO CO S1 (£' 'S
CD -«-i f' J f'"' 't IP '£
TUPO DE L'HOME nin
Figura 5.5 Precipitacions acumulades a ca'n Ramis(CR, Santa Fe) i al Turó de l'Home (TH)en 5è mesos i 2 quinzenes de dadescompletes entre 1972 i 1980.
S'ha dibuixat la recta corresponenta la relació entre les precipitacionsacumulades fins maig 1977. Notis elcanvi de pendent a partir d'aquestadata.
5.13
mitjana per a Santa Fe és molt semblant a la mesurada durant
6 anys: 1214. mm/any (Llobet 194-7; taula 3.5).
Malgrat la pobresa de les dades disponibles, sembla possible
que la mitjana anual de les precipitacions mesurades a Santa Fe
sigui propera als 1200 mm. Aquesta és una xifra molt elevada
dintre de la regió on es troba el Montseny i, junt amb les
boires estivals, explicaria que les fagedes de la vall de
Santa Fe, a diferència de les d'altres indrets del Montseny,
no manifestin aparentment símptomes greus de manca d'aigua
durant els eixuts estivals. Els estudis fets sobre la transpiració
i l'economia hídrica de les fulles del faig a la parcel·la
experimental de la fageda de Santa Fe indiquen també que les
condicions hídriques actuals no són desfavorables per al faig
en aquest sector del Montseny (Savé et al. 1981).
5.3.4. Parcel·la de la fageda de Santa Fe (SFF) ican Ramis (CR> Santa Fe)
Aquesta és l'única comparació que podem fer entre els
resultats obtinguts amb els nostres pluviòmetres totalitzadors
i les dades d'un pluviòmetre aproximadament estándar, que està
situat en un lloc proper (700 m) i a una altitud i posició
topogràfica molt semblants a una de les parcel·les (SFF).
Les dades que tenim de CR no són completes. Hem prescindit
també de 3 períodes de recollida en els quals els pluviòmetres
de SFF no funcionaren correctament. Queden 15 períodes
discontinus, que totalitzen 374- dies, amb les precipitacions
mesurades als dos llocs. Les precipitacions acumulades no
revelen cap heterogeneïtat.
En 9 dels 15 períodes les precipitacions mesurades foren
majors a CR que a SFF."Les diferències entre les observacions
aparellades no són estadísticament significatives (test de
Wilcoxon, p =0.18). La recta de regressió entre els dos llocs
(taula 5-5) no difereix significativament de la recta y = x ,
té un coeficient de correlació molt alt (r=0.984), i el seu
error estándar de l'estimació és relativament baix (8.2 mm).
Els totals recollits durant el període de comparació van ser
5.12
un 4.7/5 mes alts a CR que a SFF (994..O i 94-9.7 mm, respecti-
vament) .
En conclusió, no hi ha diferència significativa entre les
precipitacions mesurades en els nostres pluviòmetres totalitzadors
i en un pluviòmetre aproximadament estándar•proper, i la dife-
rència entre els totals recollits és lleugera. Aquesta darrera
diferència (c. 5%} podria deure's a la variabiltat horitzontal de
la precipitació, a errors de mestratge o de mesura en una o altra
de les localitats comparades, o a una major subestimació en els
nostres pluviòmetres.
La semblanga de les dades de precipitació de SFF i de CR fa
que sigui pràcticament indistint utilitzar unes o altres a l'hora
de calcular fluxos d'aigua i nutrients a Santa Fe.
5.3.5 Parcel. la de la fageda de Santa Fe (SFF) iTur(5 de x i Home (fi)
Suposant que la semblança de les precipitacions a SFF i a CR
trobada a l'apartat anterior per a un període aproximadament dp
1 any sigui extrapolable , la relació pluviometrías». Qntre SFF i
TH deu ser gairebé la mateixa que ja hem vist entre Ch i TH
(apartat 5-3.3) •
Les precipitacions acumulades en 27 períodes de recollida
entre el 3-6-79 i el 4--2-81 (induint els 3 en que s'utilitzaren
les precipitacions de CR) no revelen cap heterogeneïtat entre
SFF i TH. En 16 dels 25 períodes en els que hi hagué precipi-
tació, les precipitacions mesurades foren majors a SFF que a
TH. La diferència entre les observacions aparellades ratlla la
significació estadística: p = 0.04-9 (test de Wilcoxon) . La regre-
ssió es pot veure a la taula 5.5 .
Els totals recollits durant el període de comparació van ser
un 13.5$ més alts a SFF que a TH (1769.2 i 1558.1 mm, respecti-
vament) .
5.13
5.3.6 Fageda (SFF) respecte avetosa (SFA)
La comparació entre les precipitacions a les dues parcel·les
de la vall de Santa Fe ens pot ajudar a conèixer la pluvio-
metria d'aquest sector del Montseny, i a aclarir la relació
entre les precipitacions a Santa Fe i al Turó de l'Home. Al
mateix temps, ens interessa també comparar les precipitacions
als dos boscos estudiats.
Excloent els 2 períodes en que utilitzàrem les mesures de
can Ramis, disposem de 14- períodes comuns a SFF i SFA, entre el
4-8-79 i el 1-10-80 (364 dies). Les precipitacions acumulades no
revelen cap heterogeneïtat.
En 7 dels 14 períodes, les precipitacions mesurades foren
majors a SFF que a SFA, i la diferència entre les observacions
aparellades no es per tant significativa (test de Wilcoxon,
p>0.3). El núvol de punts de les precipitacions de cada
període als dos llocs és lineal en tota la gamma mesurada. La
regressió (taula 5.5) no difereix significativament de y=x, i
la correlació és alta. Es a dir, les precipitacions són molt
semblants a SFF i SFA. . •
Els totals recollits van ser 1050.5 mm a SFF, i 993.9 mm a
SFA: un 5.7$ superiors a SFF. Malgrat la no significació esta-
dística dels tests comentats, aquests totals fan pensar que és
possible que les precipitacions anuals siguin majors a SFF
que a SFA. Aquesta seria una conclusió d'interès per a situar
els màxims pluviometries al Montseny. En efecte, el fet que
les precipitacions mesurades siguin majors a Santa Fe que al
Turó de l'Home (apartats 5.3.3 i 5.3.5) podria molt bé no
indicar altra cosa que una major subestimació de les precipi-
tacions al Turó, deguda a la major importància del vent i de
la neu al cim de la muntanya. En canvi, aquests arguments
difícilment es poden aplicar al dèficit de SFA respecte de
SFF, perquè els pluviòmetres de SFA estaven forga arrecerats del
vent, i perquè la neu fou poc importants durant el període
comparat.
5.14
5.3.7 Avetosa (SFA) respecte Turó de l'Home (TH)
En els mateixos 14- períodes que utilitzàvem a l'apartat ante-
rior, en 8 casos les precipitacions foren majors a SFA que a TH.
Les precipitacions acumulades no revelen cap heterogeneïtat. Els
totals recollits van ser un 6.0% majors a SFA que a- TH.
5.3.8 Alzinar (LC) respecte fageda (SFF)
Els totals recollits a les 2 parcel.les durant 27 períodes
entre el 3-6-79 i el 4-2-81 (613 dies) varen ser de 1769.2 mm
a SFF, i 1217.4 mm a LC; o sigui, un 45«3$ més de precipitació
a SFF. En 20 dels 25 períoden en què hi hagué precipitació,
aquesta fou major a SFF que a LC. Les diferències entre les
observacions aparellades són altament significatives (test de
Wilcoxon, p<0.001).
Les xifres anteriors posen ben de manifest la gran diferència
de pluviositat que hi ha entre la parcel·la de Santa Fe, en el
sector oriental humit del Montseny i a 1165 m s.n.m, i la de\
La Castanya, en la vall central del massís, i a 665 ni. Com a
resultat, Santa Fe està dominada per fagedes, i La Castanya per
alzinars.
De fet, les nostres dades indiquen que la diferència entre
les precipitacions dels dos llocs són encara majors durant els
períodes poc plujosos, que són els realment crítics per a la
vegetació. Per exemple, a l'agost i al setembre del 1980 es
recolliren a LC només un total do 2o.5 mm, mentre que a SFF es
mesuraren 78.0 mm. Com ja hem dit, l'any 1980 fou en conjunt més
sec que la totalitat del període donat al principi d'aquest
apartat. Les precipitacions recollides al 1980 van ser de 1094.1
mm a SFF, i 644.8 mm a LC. Això representa un 69.7$ més de pre-
cipitació a SFF, amb una diferència absoluta de 450 mm. Sembla
molt probable que diferències com aquestes, unides a les boires
estivals, permetin al faig resistir els períodes eixuts que es
donen al Montseny.
5.15
5. 3 »9 Conclusions sobre les pluviositats comparades
(1) les precipitacions mesurades a la parcel·la de l'alzinar de
La Castanya (LC) són significativament majors que les del
poble de ,Montseny (MO) . Quan hi ha pluges abundoses (més de
80 mm/quinzena) , la precipitació recollida a LC és molt
superior a la de MO. Això pot indicar que en aquestes ocasions
0 bé es produeix un fort augment orogràfic de la precipitació,
degut al massís de La Calma, o bé es subestimen molt les
precipitacions a MO. En els anys recents (1975-1979) s'ha
recollit a MO només el 68% de la precipitació del Turó de
l'Home (IK) , mentre que el percentatge de les respectives
mitjanes de llarg termini és del 80$. No sabem si això
es deu a un fenomen real o a deficiències en les mesures
actuals de MO.
(2) les precipitacions mesurades a LC són significativament
menors que les de TH. En 2 anys, es recolliren a LC el 81$
de les precipitacions de TH. Segons això, la pluviositat
anual mitjana de LC, reduïda amb les dades de TH durant
1941-1980, és de 800 mm.
(3) les dades disponibles de Can Ramis (CR, Santa Fe) indiquen
una heterogeneïtat amb les de 'TH, la qual es produí al
voltant del maig del 1977. Acceptant que la relació vàlida
entre les dues estacions sigui l'observada amb posterioritat
a aquesta data (com semblen indicar-ho les nostres mesures
a SFF) , les precipitacions a CR són significativament majors
que les de TH, i els totals recollits a CR són un 19$s
superiors als de TH. Amb aquestes premises, la pluviositat
mitjana de Santa Fe seria d'uns 1260 mm/any. Aquesta xifra
és semblant a les mesures recopilades per Llobet (194-7) ,
1 ens sembla consistent amb el caràcter ufanos de les
fagedes de la vall de Santa Fe.
(/+) Les precipitacions mesurades a la parcel·la de la fageda
de Santa Fe (SFF) amb els nostres pluviòmetres totalitzadors
no difereixen significativament de les de CR, mesurades amb un
pluviòmetre aproximadament estándar.
(5) Les precipitacions mesurades a SFF foren un \k% superiors a
les de TH. La diferència entre ambdues localitats ratlla la
5.16
significació estadística.
(6) les precipitacions de SFF no foren significativament dife-
rents de les de la parcel·la de l'avetosa de Passavets (SFA).
Els totals recollits van ser un 6% més alts a SFF.
(7) les precipitacions de SFA'no foren sign? t'icativament dife-
rents de les de TH. Els totals foren un 6% majors a SFA.
(8) En aquest estudi, les precipitacions totals mesurades foren
majors a la fageda (1165 m s.n.m) que a l'avetosa (1355 m),
i majors a l'avetosa que al Turó de l'Home (1707 m). Malgrat
que el període considerat és inferior a 2 anys, i que les
observacions aparellades d'estacions veïnes no arriben a
diferir significativament, aquests resultats, junt amb la
conclusió (3), recolzarien la hipòtesi de que les precipi-
tacions mesurades disminueixen amb l'altitud en aquest sector
del Montseny. Això es pot deure a una disminució de les pre-
cipitacions reals amb l'altitud, o a una major subestimació
de les precipitacions al cim de la muntanya, o a una combi-
nació de les dues raons.
(9) la precipitació a SFF fou significativament major que la de
LC. Els totals recollits foren un k5% mes grans a la fageda
que a l'alzinar, mentre que en 1 any sec (1980) foren un
70% més grans. Aquestes diferències, unides a les boires
estivals, justificarien el contrast de vegetació entre la
vall de Santa Fe, dominada per fagedes, i la vall de La
Castanya, dominada per alzinars.'
(10) les precipitacions de les diferents localitats estigueren
generalment molt correlacionades entre elles. No obstant, els
errors estándar de les regressions foren sovint bastant ele-
vats, tractant-se d'estacions properes. Segurament això
reflexa la irregularitat de la distribució de les precipi-
tacions en un terreny muntanyós.
5.17
5.4- La quantitat de trascol
La quantitat de trascol de cada període de recollida es pot
veure a l'apèndix ns 2, i a la figura 5.2 per a la fageda i
l'avetosa. Les quantitats de trascol, agrupades per períodes
aproximadament mensuals són a la taula 5.3 per als 3 boscos,
i a la figura 5.1 per a l'alzinar. Els totals de trascol per
períodes anuals són a la taula 5.4 »
5.4*1 Variabilitat espacial del trascol
Els coeficients de variació de la quantitat de trascol
variaren molt en els diferents períodes de recollida. Aquest
Is un fet ben conegut en els estudis de trascol (p.ex. Kimmins
1973), i que dificulta el disseny de xarxes de mostratge.
Els intervals observats en els coeficients de variació durant
el present treball són ($): LO 2-63, SFF ¿-36, i SFA 15-41.
Les mitjanes no ponderades dels coeficients de variació durant
tots els períodes- de recollida, foren: LC 20.1$, SFF 15.5$, i
SFA 28.1$. Es a dir, la menor variabilitat espacial de la
quantitat de trascol" correspongué a la fageda, i la major a
l'avetosa, amb l'alzinar en posició intermitja.
A l'alzinar, la distribució dels coeficients de variació
és esbiaixada a la dreta (fig. 5.6a); un 45$ de les observacions
donaren coeficients de variació entre el 6$ i el 18$, i un 73$
de les observacions donaren entre el 6% i el 30$. La gran
variabilitat temporal de la variabilitat espacial de la quantitat
de trascol a l'alzinar es pot apreciar a la figura 5.6b. En
aquest gràfic sembla haver-hi durant el darrer any i mig de
l'estudi una tendència a donar coeficients de variació màxims
a l'estiu i mínims a l'hivern, però durant el primer any es
manifestà la tendència contrària. En conjunt doncs, no emergeix
una variació estacional ben definida.
Els coeficients de variació del trascol acostumen a disminuir
a l'augmentar les precipitacions (Helvey i Patrie 1965, Kimmins
1973). Això indicaria la menor importància, o la distribució
5.18
més homogènia de les rutes preferents de degoteig quan les capça-
des estan ben saturades d'aigua. La relació entre els coeficients
de variació del trascol i els volums de precipitació a l'alzinar
segueix aquesta pauta (fig. 5«6c): el núvol de punts té la forma
hiperbólica esperada, però la dispersió 61 molt gran i l'asímp-
tota horitzontal queda poc definida dintre de l'interval de
105-2555.
A la fageda, el trascol fou molt més variable durant el
període de foliació ( juny-octubre : CV = 2G.4.$, S =7.9, n = 13)
que durant el període hivernal (novembre-abril: CV = 7.3$, S =2.í
n=7). En el mes de sortida de la fulla (maig) es trobà un
coeficient de variació intermig (12.5$)»
A l'avetosa, la variabilitat <Jel trascol fou sempre major
que la de la fageda (excepte en 1 cas: agost 1979), inclus quan
aquesta tenia fulles.
5.4.2 Errors de mostratge en la quantitat de trascol
Recordem breument que el coeficient de variació és una pro-
pietat de la població, i que l'error estándar ho és del
mestratge. La relació entre coeficient de variació i error
estándar varià en aquest estudi d'un bosc a un altre, i al
llarg del treball, en funció de les variacions en el nombre de
pluviòmetres (apartat 4-.1.4-).
La mitjana dels percentatges de l'error estándar de la
quantitat de trascol respcco« del trascol mig de cada període
(taula 5.6) és bastant acceptable a LC (8.6$) i a SFF (7.6$);
a SFA és més alta (14.0$). Donada la correlació negativa que
hi ha entre precipitació i variabilitat del trascol (5.4-.1),
quan es pondera per volum les anteriors mitjanes passen a
ser de 7.5$ a LC, 7.7$ a SFF, i 13.1$ a SFA.
Per a uns coeficients de variació de l'ordre del 20$, com els
trobats a 5.4-.1» calen teòricament 4- pluviòmetres per a obtenir
un error estándar del 10$ de la mitjana, i 16 pluviòmetres per
a un 5$. En aquest estudi s'utilitzaren 4--S pluviòmetres de
trascol a cada bosc (apartat 4-.1.4-).
L C T R R S C O L CUE F y P R
1 ~ï .1 ¿.
10 •
oo
6 •
il*T
'—
O
L I
O 1il 1 .
•1 7
1 dJ "+ .
10 .
.- it . 1
7 tr
n
M '
1 1 1
OJ CO "fr CD tU W CO TÍ GI 'fo i£, ^ »-. Aj rv) ro Tj- -t IP '.o >.£i
L C T R fi S C 0 Lf U"
6 0-
50-
a. 40-or
-:' 30-u.0 2 0-
10-
n.:¡J
M
!r
i
1
P
! . . ._ .
p
_
]
r n
p
•fin 1
J-
"
-
p
f
. .. j — -J ñ O D F R J R O D F R J P O D
1978 1979 1980
B
L C T R R S C 0 L
*. •• •.
Cfo:z>
LLO
-j ni v
60
50
40-'
30-
20-
10-
>' +
4h
4-
<•+ +4+
+++ ' " "4"""·-" +
•T+tf. + 4-
4" " 4" 4- "*" + 4- -*"j. + +
4* ++ +4- 4- +4 ++4 , +
1 1 U-Z_| 1 1 1 1 1 1 1 1 4_ 1 L_i i i i i T — i 1 r—
G1 G1 <ï' O C7'"t 'u o:> >3 w
T R R 8 C O rn rn
Figura 5.6 Coeficients de variació de la quantitat detrascol mesurada a l'alzinar de La Castanya,per períodes de recollida.
(A) histograma(B) variació al llarg del temps f(C) relació amb la quantitat de precipitació
Taula 5.6 Variabilitat de mostratge en la quanti-tat de trascol en aquest estudi
És donen les mitjanes de les mitjanes, dels errorsestándar, i dels percentatges dels errors estándarrespecte la mitjana obtinguts a cada bosc en n perío-des, amb 4-8 pluviòmetres per lloc i període. Lesxifres aquí tabulades no tenen sentit estadísticsinó només descriptiu. La durada mitjana dels perío-des és diferent a cada bosc.
BOSC nmm
Sxmm
S-/X4¡0
Alzinar (LC) 56 24.75 1.86 8.56
Fageda (SFF) 22 50.36 3.88 7.57
Avetosa (SFA) 14 58.71 7.68 14-03
co
cdcd 3
ço0PH
-P
et
,—OüCQcdPH-P
0T:
*f-
VD•r-üCC-P•r-ft
•r-O0PHft
0T2
CQ-Pcd-p•ri-pGcd3a
co0
rH
0PH
-PG0
VD•HücdH0
PS
H CQG •
•H 0 EE E
"S'va GPH 0N-' m
rH PSNO Cd PH•H tíü 0 -Hcd N-P tí PS•H -H EHft 3
•H ero •0 -p oíPH tí PHft 0
E &0 Cd
TU "*". cd
-p S cdcd -H '-p X n•H O-P PH PStí ft£-*cd cd3CT1 CQ CO
(DVDcd T*H OV3
VH -H0 PH CQPH 0 CQ-P ft 0G PH0 G M
0CO -P PH
H rH Gtí cd cd cd0 0 PH t-1CQ G 3
-P -H T3 •.G H >sO co GS co 0 0
G T) CQH O cd -P0 -H PH G
t) CQ 3 OCQ CQ S
CQ 0 00 PH S HO bO 0CQ 0^ T30 PH PS,u EH CQ
CO — ' O0 üH H CQ
c~-•
un
cdrH£3cd
E-i
0 0G ü ,00 CQG cd CQO PH 0
T3 -P PH-P
CQ 0W Td cd
X• E
CO
rsCO
cd SCO E
o
cd EE
CVPH
G
COWO<I¡f)
oCOoPH-
CV O -vt00 CO 00
m CV H
un o sorH CV cnO O O
• • *
0 0 0
O ~<f 00c~- so ^n
• • •o o o
-í -<i- unO Os Oun \o oo
• » •o o o
, — 1t> O OsCV O H
• * *
CV O H1
00 O UAsu sO cnON Os Os
• • .O O O
z> m t>un m en
* S SCQ S E0
•P O Oo oo en-P V V
PH PH PHcd cd cdtí tí tí•H -H -HN tsl NH H iH<í «aj «aj
su Oscv unsQ H
en cvo o
• *o o
en os
CV H
o cvON OO CO
* *
O O
H ON
OI
HI
sO -*sO 00Os Os
O O
CV Ocv cv
* +-CQ • «0 e H-P xO üo G x-p cd 0
cd cdT3 T)0 0M bocd cd
pr. p£.
O
Os
O•
o
co
00OsOO
-<fO
•
uni
unON
*CQ0
-PO-P
cdCQo-p0>
•ai
CO-Pcde•H-PCQ0
COPHOHcd>
0-p
oooON
•H
CQrH0
COOCQ
ft O0 HU üX X0 0
* +-
0T3
•PÖ0•Hü•H
0Oü
0
PHcd
-PCQ0>
PHO
0
rQ f.
cd co
Os
OsH
>»Ö3
•<-»
coHcdS
'tícd
CQ-P
ft
COo
H0
TJ
(HCd
OPHPH0
S0•H
COco0
...-pG0
T3Ö0ft0
bu0p^
cdH
0T3
G fn•H cd
T30 GE .-cdPH -P0 co-P 0
PHOPHPH0
X
•P >jCO CO0
•HcoCQ0
l bocd 0
3 PH
5.19
5.4-.3 Relació entre trascol i precipitació
En tots 3 boscos, el trascol mesurat va ser sempre inferior
a la precipitació. Això vol dir que mai els possibles guanys
per intercepció de les boires compensaren a la suma de les
pèrdues per intercepció i de l'escolament cortical. Això es
complí fins i tot a l'avetosa que, entre els boscos estudiats,
és el que te (probablement) major freqüència de boires i menor
escolament cortical, junt amb una gran capacitat d'intercepció
deguda a la longitud de les capçades i a la forma acicular de
les fulles.
En contrast, els boscos de grans coníferes del cinturó
litoral de boires a la costa oest de Nord-amèrica obtenen
considerables aports d'aigua per intercepció de les boires
(Azevedo i Morgan 1974.) . Als boscos de Abies balsamea de les
White Mountains (New Hampshire, USA), el trascol anual supera
a la precipitació en un 10-26$ (Oison et al. 1981), degut a la
intercepció de les boires. Els boscos de A. balsamea estudiats
per aquests autors passen un 30-50$ de tot el temps inmersos
en núvols, i els vents són forts, resultant unes condicions
ideals per als aports per intercepció. La duració de les boires
a les a.vetoses del Montseny és desconeguda, però ha de ser molt
inferior al percentatge anterior.
5.¿.3-1 Regressions entre trascol i precipitació
La quantitat de trascol estigué molt correlacionada amb la
de precipitació a tots 3 boscos (fig. 5.7, taula 5.7).
En els casos de la fageda i de l'avetosa, els núvols de
punts del trascol respecte la precipitació són ben lineals
(fig. 5-7). Per a la fageda donem dues regressions (taula 5.7),
amb i sense 2 punts de posició una mica perifèrica.
El núvol de punts de l'alzinar és més complex. La linealitat
es perd per damunt de £. 30 mm, passant a una corba molt lleuge-
rament convexa entre 30 i 80 mm (fig. 5.7a). Els í punts dispo-
5.20
nibles entre 80 i 200 mm accentuen encara mes aquesta convexitat.
Observi's que el punt de major precipitació a la figura 5.7a és
un punt de precipitació estimada que no-participa en les regre-
ssions. L'hem però inclòs en aquesta figura perquè serse ell hom
podria pensar que una regressió curvilineal s'ajustaria bé a tot
el núvol, quan en realitat les corbes que se'n deriven subestimen
greument el trascol per a precipitacions superiors a 200 mm. La
curvilinealitat en la relació entre trascol i precipitació a
l'alzinar ha de ser menor que la indicada pels 4 punts entre 80
i 200 mm de la figura 5.7a.
Les diferències que comentem en la forma del núvol de LO es
manifesten en els 3 coeficients de regressió lineal entre trascol
i precipitació que donem per a l'alzinar a la taula 5.7: 0.81
mm/mm per a precipitacions <30 mm; 0.69 per a precipitacions <80
mm; i 0.59 per a precipitacions <200 mm. Les raons d'aquest pecu-
liar comportament de l'alzinar les discutirem al parlar dels
percentatges de trascol, en el proper apartat.
Les regressions entre trascol i precipitació són una eina
clàssica en hidrologia forestal (p.ex. Helvey i Patrie 1965,
Leonard 196l, Zinke 1967). Quan les dado" corresponen a preci-
pitacions diàries o a precipitacions individuals, s'obté general-
ment un terme independent negatiu, el valor absolut del qual es
considera que és una estimació de la capacitat d'emmagatzematge
d'aigua de les capçades, definida com la quantitat d'aigua que
queda retinguda a les capçades després de ploure, amb el vent
en calma i un cop ha parat el degoteig. Moltes d'aquestes
estimacions cauen entre- 0.5 i 2 mm (Zinke 1967), i representen
el valor mínim de les pèrdues per intercepció cada vegada que
plou. Aquest valor mínim es veurà incrementat per l'evaporació -
des de les capçades i els troncs mentre dura la precipitació.
En les condicions descrites en el paràgraf anterior, el
coeficient de regressió representa la proporció asimptòtica de
trascol quan la precipitació és molt abundosa, i els seus valors
cauen sovint entre 0.85 i 0.92 .
L. C P R E C I P I T ñ C I O C 3
l 4 0 - -
120-
1 00-
40..
2f4 ¿&'$4
,.£-
±4*
R-f"—l 1 1 1 1 1 1 1 1 1 »—"G1 G' G1 'S" G' G" G'
ri" CO <"'•] VO G' t^ ~i f.¡ ,-•!
PRECIP rn m
SFF P R E C I P I T R C I O C3l 20 - -
£
100-
R O-OOco 6 0- •Œ
í 4 0 - -
2 0 - -
0
B
G' GI G' GI G'OJ
PRECIP
C? d' G'
rn rn
S F ñ P R E C I P I T R C I O C 3
e 1 2 0 - -
oCîto
80
604-
40-
20
_i—i—|—|—|—|—i—i—i—i—|—\—i—1_GI G' G' G' G1 G' G'r:J -t i£i CO' G' C'J "*
P P E C I P rn m
Figura 5.7 Relacions .entre la quantitat de trascol i la deprecipitació, per períodes de recollida.(A) Alzinar; ·=punt estimat, no utilitzat en les regressions,(B) Fageda; ®=punts als que fa referència la taula 5.7(C) Avetosa.
5.21
A l'alzinar de les muntanyes de Prades, una regressió
provisional entre trascol (TR) i precipitació* (PR) , amb dades
de pluges, individuals dóna (J. Bellot, com. pers.):
TR = -1.53 + 0.840 PR (n = 17 ; TR i PR en mm)
A l'alzinar de Le Rouquet, 5 anys de mesures quinzenals
donaran la següent regressió (Lossaint i Rapp 1971):
TR = -0.42 +0.725 PR (n = 97)
A l'alzinar de La Castanya, la recta per a precipitacions
inferiors a 30 mm és (taula 5.7):
TR = -1.19 + 0.805 PR (n = 37)
A Prades, la capacitat d'emmagatzematge a les capçades és
doncs de 1.5 mm. A La Castanya, i malgrat treballar amb períodes
de 15 dies, l'estimació obtingua és també raonable: 1.2 mm.
Com s'indica a la taula 5.7, convé recordar però que l'error
estándar d'aquesta estimació és de 0.6 mm.
Per a la fageda hem obtingut també valors raonables de la
capacitat d'emmagatzematge: 0.6-1.4 mm (taula 5.7). Helvey i
Patrie (1965) trobaren que la relació entre trascol i preci-
pitació per als caducifolis de l'est dels USA no variava gaire
segons l'espècie forestal, i combinaren les regressions publicades
de diferents boscos en una sola "ecuació generalitzada" per a
cada època fenològica. Amb dades diàries, obtingueren:
fase vegetativa: TR =-0.79 +0.901 PR
fase hivernal : TR = -0.38 +0.914 PR
La capacitat d'emmagatzematge, segons les anteriors ecuacions
es redueix a la meitat quan els arbres perden la fulla, però
¿Is coeficients de regressió són molt semblants a les dues
èpoques. A la fageda de Santa Fe, hem obtingut un coeficient
de regressió de 0.80 (taula 5.7) que, probablement, representi
un valor baix degut a l'ús de dades quinzenals i mensuals.
5.22
Per a l'avetosa, l'estimació obtinguda per a la capacitat
d'emmagatzematge Is de 5.0 mm (taula 5.7), amb un error estándar
de 4-«7 mm. Tiedemann et al. 1980 trobaren una capacitat de 1.8 mm
en un bosc de Abies grandis a l'estat de Washington (USA). El
valor obtingut, a. SFA és clarament excessiu i es deu, a més a més
de l'ús de dad^s uiensuals, a la manca de punts amb precipitació
inferior a 25 mm (fig. 5«7c), els quals conduirien la part baixa
de la recta cap a una millor estimació del terme independent de
'la regressió.
5.4-.3.2 El percentatge de trascol respecte la precipitació
Els percentatges de la quantitat de trascol respecte la preci-
pitació (que anomenarem "percentatges de trascol") es poden
veure a la taula 5.3, per períodes aproximadament mensuals.
El percentatge de trascol de cada període de recollida es
representa a la figura 5.8 . Les variacions són molt acusades
d'un període al següent, especialment a l'alzinar on els períodes
són més curts. A cap dels 3 boscos hi ha una pauta estacional
definida. Els pics negatius ben marcats a l'alzinar (fig. 5.8a)
corresponen a precipitacions molt escasses (fig. 5«9a).
A la fageda, no es veu cap relació entre el percentatge de
trascol i les fases fenològiques del faig (fig. 5.8b). Excloent
el valors excessivament alt de'juny 1979 (segurament un error
de mostratge), les' mitjanes dels percentatges són 77.9$ i 75.5$
durant els 'raemos vegetatius (juny-octubre, n=9) i hivernals
(desembre-abril, n = 4.) , respectivament (novembre i maig es consi-
deraren transicionals en aquest aspecte) . Un test t de la dife-
rència entre les mitjanes, amb la transformació arcsinus per a
normalitzar els percentatges, no dóna significatiu.
Leonard (I96l) trobà al bosc caducifoli mixt de Hubbard
Brook un 82$ de trascol en període foliat, i un 88% en període
de repòs. D'altra banda, hem vist abans que a les ecuacions
generalitzades de Helvey i Patrie (1965), els coeficients de
LI: P R E c i P i T ñ c i o c 31 n ri-
û 6 oCL
40
01 • • < • ! I Itt'O I I I I IM l l l l l l l t I I I I I I I M IJ n O D F R J f l O D F R J p r i D
1978 1979 1980
S F F P P E C I P I T R C I O C D
100s ••
90-
(L *0-Û_
^ 701Ctt-
60-
50-
40
V e
* /tfW
o
B
M J J ñ S 0 H D G F H ñ M J J R S O N D G
1979 1980
SFR P P E C I P I T R C I O C D
aa
a.
i n n - -
90
80
60
50
4P
V S
.--4-4—f—f—+-H—h-+—I—h-l •! I I I I—H- f—I —M J J R : O N D G F M R M J J R ? U M P f.
1 ? 7 ? 1 ? t 0
Figura 5.8 Variació del percentatge de la quantitat detrascol respecte la de precipitació, per períodes de recollida,(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa. Les discontinuitats degener 1979 i gener 1980 (A), gener-febrer 1980 i gener 1981(B), i gener-febrer 1980 (C)^corresponen a valors estimats.Les altres discontinuitats són períodes sense precipitació.
L C: P R E C I P I T R C I 0 CD
tr:ü_\
l·-
1 ö 0-
80-
60-
40-
20-
o-
4- *
•**Ji+fí +
•£T+Y^+ +s* V +
4-4-
\ +
4-
1 1 1 L 1 1 . 1 1 1
G!' G1 O G? OW Tf I.JT, fj
E' Ci G? O.£< CO G'
100-.V
90-
on 80-o.-- 7 0-Ct
60-
50-
4of.
1 00'
*'. *
c,- 80-o.
7 R-0;
60
50-
•1 n.H U
Figura 5.9 Relació
P R E C I P m tn
S F F P R E C I P I T R C I 0 C D
"*"4-
-f + +
+
D GI S1 C¡' Q C1 CS' G1 S»C'-J "t '£" 0? Q OJ ^f *•!'
^H ™_t r_4 ^H
P R E C I P m m
S F f i P R E C I P I T ñ C I O C D
+
ty 4 44
4-
4-4-
44
4-
i i •< • t < . 1 i . 1 1 1I I I ' T 1 1 T I
| GI GI Ci GI C' GI GI dCJ -t '.£> ÇO G' OJ 1 ' ' '
T-Í ^--« >-• — t
P P E C I P rn to
entre el percentatge trascol/p
•j
B
C
re<tado i la quantitat de precipitació, perperíodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
5.23
regressió eren molt semblants en les dues èpoques, i que la
diferència en els termes independents era també moderada.
Henderson et al. estudiaren 3 boscos caducifolis i 1 pineda
a Oak Ridge (Tennessee, USA). Els seus percentatges de trascol
durant els períodes vegetatiu i hivernal foren, respectivament:
Quercus-Garya 84.5$ i 86..9$, Quercus prinus 83.8$ i 85.4$,
Liriodendron tulipifera 85.2$ i 86.3$, i Pinus spp¡ 84..?$ i
85.7$. Es a dir, en els 3 boscos caducifolis el percentatge
de trascol hivernal fou només una mica més gran que en l'època
vegetativa, i aquesta diferència també es donà en el bosc
pereñnifoli.
Quan els arbres caducifolis perden la fulla a la tardor,
les pèrdues per intercepció tendeixen a disminuir, però
l'escolament cortical tendeix a augmentar. Aquests dos canvis
actuen en sentit contrari sobre el percentatge de trascol, i
poden compensar-se mútuament. D'altra banda, les intensitats
de la pluja acostumen a ser majors a l'estiu que a l'hivern,
i això afavoreix que el percentatge de trascol durant el
període vegetatiu sigui alt. Aquestes raons explicarien el
fet, sorprenent en principi, que sovint el percentatge de
trascol no vàrii d'una manera clara segons les fases fenològiques
dels caducifolis.
En 7 dels 12 mesos comuns a SFF i SFA (excloent els valors
estimats), el percentatge de trascol va ser major a la fageda
que a l'avetosa, no apreciant-se diferències consistents entre
els dos boscos (taula 5.3).
La relació entre el percentatge de trascol i la quantitat
de precipitació es pot veure a la figura 5.9 - Si prescindim
d'alguns punts perifèrics, el percentatge de trascol a l'avetosa
augmenta molt ràpidament amb la precipitació (fig. 5-9c), mentre
que a la fageda ho fa més moderadament. La forma de les corbes
que es sugereixen en aquests gràfics reflexa les característi-
ques hidro^lògiques de les diferents espècies forestals. Així,
l'augment ràpid del percentatge a SFA indica que a l'avet les
pèrdues per intercepció són importants, especialment quan les
precipitacions són poc abundants, però que l'escolament cortical
és petit; a SFF, l'augment més lent es deu a que en el faig les
5.24
perdues per intercepció són moderades però l'escolament cortical
és important. La corba amb forta convexitat de SFA és semblant a
la dibuixada per Ovington (1954) per a una plantació de Abies
grandis a Anglaterra.
A l ' alzina1-, el percentatge de trascol presenta una relació
complexa amb la quantitat de precipitació (fig. 5.9a). L'envol-
tant inferior del núvol de punts representa la resposta normal
(p.ex. Léonard 196l), asimptòtica i fortament convexa, però amb
l'asímptota excessivament baixa: està a _c_. 60$, en lloc de a
80-90$ que és el més freqüent. Hi ha 3-6 punts de precipitació
escassa (<20 mm) i de percentatge de trascol elevat (c_. 85$;
fig. 5«9a) que podrien ser degut a errors de mostratge o a
precipitacions curtes d'alta intensitat o a pedregades, que
donarJ en un gran percentatge de trascol.
La :*aó per la qual els períodes amb precipitació superior a
80 mm Tenen percentatges baixos (c_.60$) de trascol a l'alzinar
podria estar en que, amb el nombre moderat (4-8) de pluviòmetres
que utilitzàrem, es subestimés greuement el trascol de les
precipitacions abundoses, degut potser a la importància de les
rutes preferents de degoteig que depositarien una quantitat
desproporcionada d'aigua en una superfície total molt limitada.
Amb posterioritat al treball de camp del present treball, s'examinà
aquesta hipòtesi utilitzant 'un reticle de 34 pluviòmetres de tascó
dintre de la parcel·la experimental, i el comportament obtingut
fou el mateix: percentatges de trascol del 50-60$ amb precipitacions
abundoses (C. Pascual, dades inèdites). Sembla, per tant, que
l'explicació d'aquest percentatge tan baix ha d'estar en un gran
increment de l'escolament cortical quan les pluges són molt abun-
dants. El faig requereix només 1 ó 2 mm de pluja per a iniciar
l'escolament cortical (Patterson 1975); a més a més, en els cadu-
cifolis estudiats, l'escolament cortical arriba relativament aviat
a una asímptota (Leonard 1961), que en el faig podria ser del
10-15$ (Kittredge 1948, citat per Benecke 1976). En canvi, a
l'alzina no es produeix escolament cortical significatiu fins que
la precipitació és d'uns 12 mm (Lossaint i Rapp 1971), almenys si
les escorces són rugoses com als arbres dominants de LG. E ¿3
possible que el percentatge d'escolament cortical a l'alrinar de
5.25
LC augmenti molt un cop les escorces estan saturades d'aigua
(potser després de 20-30 mm de pluja), i que això, unit a
la bonca capacitat d'intercepció' de l'alzina, produeixi els
baixos percentatges de trascol observats a precipitacions
abundants.
5.4-'4- Totals anuals de trascol
Els totals i els percentatges anuals de trascol es poden
veure a la taula 5.4 •
A l'alzinar de La Castanya, la mitjana de 2 anys complets
dóna 566 mm de trascol, que representen un 65-6$ de la
precipitació. A l'alzinar de Le Rouquet'(Montpellier) s'obtingué
un percentatge molt semblant amb 5 ~anys de dades: 65.1$
(Lossaint i Rapp 1971) . Aquests percentatges de trascol són
baixos dintre del conjunt dels boscos temperats (Zinke 1967),
i es deuen a que les pèrdues per intercepció són molt altes
als alzinars. Així, a Rouquet hi ha un ¿±.2% d'escolament cortical
anual, i un 30.7$ de pèrdues per intercepció (Lossaint i Rapp
1971). La parcel·la de La Castanya té els arbres més rectes
i de tronc més regular que els 'de Rouquet, i això afavoriria
un major escolament cortical. De totes maneres, les pèrdues
per intercepció al nostre alzinar no serien inferiors al
20-25$ de la precipitació anual. Es a dir uns 170-215 mm/any
s'evaporen directament des de les capçades sense arribar mai
al terra (donada la morfologia de les fulles d'alzina, podem
considerar despreciable l'absorció foliar d'aigua exterior).
Les pèrdues per intercepció constitueixen doncs un capítol molt
important de 1'evapotranspiració total d'aquest ecosistema.
A la fageda de Santa Fe,' la mitjana durant tot l'estudi
dóna un 80.3% de trascol. A la fageda de Soiling, les mitjanes
de 11 anys (1969-1979; calculades a partir de les dades de
Matzner et al. 1982) són: trascol 7'7.6%, escolament cortical
13.7$, i pèrdues per intercepció 8.7%. Els percentatges anuals
de trascol que hem trobat per a les fagedes europees varien
entre el 59$ i el 80$, essent els valors més freqüents els de
5.26
67-78$ (Denaeyer 1969, Lemée 1974, Nihlgard 1970, Rasmussen et
al. 1982). Els percentatge de trascol trobat a la fageda de
Santa Fe està en l'extrem superior dels valors bibliogràfics.
Com les observacions de camp i les mesures preliminars indiquen
que 1'escolament coruical és important a la parcel·la de SFF
(cosa lògica perquè els arbres scan molt regulars, amb les bran-
ques molt ascendents, i l'escorga llisa), això voldria dir que
les pèrdues per intercepció són menors en aquesta fageda que a
la major part de les fagedes europees. En clima mediterrani.
la intensitat mitjana de les precipitacions deu ser bastant més
gran a la de Europa central, disminuint les pèrdues per inter-
cepció. D'altra banda, l'alçada dels arbres és bastant menor a
SFF que a la major part de les fagedes europees (18-20 m v.
25-35 m), el qual reduiria també les pèrdues per intercepció.
Partint d'un trascol anual del 80$, i suposant que l'eseo-
lament cortical a la fageda de Santa Fe representi un 10-14.$
de les precipitacions, quedaria un 6-10$ de pèrdues per inter-
cepció. Aplicant aquest percentatge als 1200 mm/any de pluvio-
sitat mitjan i estimada a Santa Fe (apartats 5.3-3 i 5.3.5),
obtenim 72-120 mm anuals de pèrdues per intercepció, xifra molt
més reduïda que la de l'alzinar de La Castanya. El faig és una
espècie arbòria que, donada la seva estructura de capçada, expe-
rimenta unbc pèrdues per intercepció sovint només moderades,
com hem vist amb les dades de Soiling i com sembla passar també
al Montseny. Alguns autors (p. ex. Rasmussen et al. 1982, a
Dinamarca) donen pèrdues per intercepció elevades (29$ en el
treball citat) a les fagedes que estudien. El faig pot tenir
una intercepció considerable si les pluges tenen lloc principal-
ment do forma intermitent i a baixa intensitat. En el cas del
Montseny, però, les petites pèrdues per intercepció que hem
estimat seria un altre factor favorable a l'economia hídrica del
faig en aquest massís, ultra els comentats a l'apartat 5-3.9 •
A l'avetosa, durant 1 any vàrem obtenir un 84.0$ de trascol.
En aquest bo&c 1'escolament cortical és pràcticament nul, i la
diferència entre precipitació i trascol correspon íntegrament a
pèrdues per intercepció. Malgrat això, considerem que, probable-
ment, el 84$ és una sobreestimació del trascol anual. La variarió
espacial del trascol fou major a l'avetosa que als altres dos
boscos i, per tant, el percentage resultant és també més incert.
6.1
6.1 Variabilitat del mestratge
En la taula 6.1 es donen les variablititats obtingudes en
aquelles ocasions en que s'utilitzà la mitjana de les concen-
tracions dels 2 col·lectors del mateix bosc analitzats sepa-
radament. Aquestes variabilitats són el conjunt de: (l) varia-
bilitat espacial de la deposició humida, (2) variabilitat
espacial de la deposició seca, (3) inestabilitat química de
la mostra en el camp, i (4-) errors analítics.
Les variabilitats obtingudes foren semblants en els tres
boscos (taula 6.1) . Per al conjunt dels 3 llocs, les varia-
bilitats mitjanes augmentaren en aquest ordre (taula 6.1):
1- Variabilitat absoluta (error estándar):
P0¿ < K < Mg < N03 - Na < Cl < H < Ca
2- Variabilitat relativa (error estàndar/mitjana):
Conduc < NC>3 - Na < Mg = Cl - Ca < K < H < PO,
La mitjana dels percentatges de l'error estándar respec-
te la mitjana de cada període va ser inferior al 9% per a
totes les variables, excepte H i PO/ (taula 6.1) . En el cas
del PO^, l'error rela-tïu Is gran (26$) però l'error absolut
és molt petit (0.27 ueq/L) i proper al límit de detecció
(0.2 yeq/L). En el cas del H, la mitjana dels errors están-
dar és de i.60 yeq/L que, a un pH de 4-.7, equival a 0.03 -
0.04- unitats de pH.
Aquestes variabilitats es consideren satisfactòries per a
les finalitats del present estudi. Es a dir, excloent valors
anòmals, 2 col·lectors per anàlisi donen una estimació raona-
blement p'^ocisa de les concentracions iòniques en la deposi_
ció global del Montseny.
6.2 Concentracions mitjanes
6.2.1 Aspectes generals
La composició mitjana ponderada per volum de la deposició
6.2
global soluble es dóna a la taula 6.2 per a l'alzinar (LC), a la
taula 6.3 per a la fageda (SFF), i a la taula 6.4. per a l'aveto-
sa (SFA). Per a comparar les tres localitats durant un meteix
període, a la taula 6.3 afegim la composició mitjana a LC
durant el període d'estudi de SFF i a la taula 6.4- induïm les
dades de SFF 1 LC durant l'any donat per a SFA. A la taula 6.5
es comparen ele resultats de LC amb els d'altres llocs d'Europa
i de Nord-amèrica»
Les característiques que ens semblen importants de la composi-
ció mitjana de la deposició global al Montseny són:
(1) la semblança general entre els 3 boscos. Això ens fa pensar
que els resultats poden tenir validesa per a tot o gran part
del Montseny, i probablement per a una regió mes ampla.
Una implicació d'aquesta similitud entre les concentracions
mitjanes és que els aports en la deposició global dependran
molt de la pluviositat anual.
(2) Is deposició global al Montseny és àcida: els pHs mitjans
sen de 4-6 -4*8 . L'acidesa és màxima a SFF i mínima a LC.
(3) ertre els ions analitzats, el Ca domina amplament sobre els
altres, en termes d'equivalents, a tots 3 llocs.
(4-) de la resta de ions analitzats, Cl, H, Na, i NO^ són relati-
vament abundants. El Mg es força menys abundant que els 4-
anteriors, el K es escàs i el PC, escassíssim.
(5) les concentracions de Na i Cl són moderades, tenint en comp-
to que el mar està a només 21-27 km. Es possible que la
influència marítima derivada de la proximitat del mar quedi
mitigada per l'orografia i pels vents dominants de l'oest.
(6) les concentracions mitjanes de Na i Cl són notablement
majors a SFF que a SFA i a LC. Considerem això com una prova
de que la influència marítima és major a SFF.
(7) les concentracions de NCU no són baixes, i indiquen una
atmosfera contaminada; són però inferiors a les que
s'obtenen en les regions de precipitacions molt àcides
d'Europa i de L'est dels USA (Taula 6.5) .
(8) en conjunt, la composició mitjana de la deposició global
del Montseny no destaca especialment en cap de les '/ariables
analitzades respecte d'altres llocs d'Europa, siguin medi-
terranis o no (taula 6.5) .
1 Htí cd0 0 f¡0 Ti OP-i H0 co dûPH 0
73 *OCO O -H CO
rHVH O*00 PH -H E
H 0 CQ OCd '->- ft O tí^o en PIO — ' tí 0XOrH T3 öhi .H -P -H .
tí 0 CO t-1
•H PH PH ü O1
U Cd 3 CO -H 0•H T3 ''d PH -P 3.CO tí O COO *cd CQ -p VH tíP -P 0 O T3 00 CO T3 0 Cd
T3 0 3 H -PbQ • co CQ
cd CQ tí H 0 ÖH PH -H O O
O -P O -p -H0 PH ü - H O
TJ PH O CV -P cd0 Ö PH
0 « CQ 0 -PB CQ cd rH CO tíCO H tí 0 0•H 0 cd tí üS T-5-P 0 tí•H ^^-P Ö tí 03 CV -H 0 0 O0 ^— E E -P
CtjH • cd TS O ,.!0 CQ H Cd tí Q
T3 0 PHtí 0 cd co O
co cd T3 PH 0 CV-P •<—> 0 T3cd -P 0 to cd cd
+3 -H -P HH E ü Ö 3 S3 0 0 ,P OCQ CQ PH PH cd 0 0 CO cd -P WPH H 0 N 3.
PH -p CQCQ *— x -H 0 tíH H PH H PH 00 *~" cd cö <*i
TJ tí -H -ptí 0 tí Cd « Cd0 TÎ *cd •- -P
-P CO CO -H*o co co v £••H 0 0 0 J -Hco tí 3 -P•H cd co er1 • oü "-s PH cd 30 -P O CO H T3PH -H PH rH • Ö
PL, E PH 0 rH 00 0O
CO tí 00 CQ 0 PH •
rH rH Cd 3rH 0 Cd PH -H
• Ö T3 TJ -PxO 0 -H cd PH
tí CO H T3 -Hcd O 0 H Cd PH
rH T3 bO O ü ü3 -P ü CQcd CQ cd 0 0 0
EH pi: -p PH 'Ö Tl
^fOPH
rHO
enO¡2;
bus
cdü
W
cda
K
f-H1
Oo
ooh-H
1
1-1
cn en --íj>rH O •>*
CV
—í en cvH • • •H t> H !>
CV
f- ON -<iON . . .
rH O O -sl-H
en co xûen . . .CV ->* O xQ
H
ON \û xûrH • •cv o -** m
co
0 H en en
^ en 0 oo
t> cv cven . . .CV 00 rH xQ
CV
xO UA Oen . . .CV t> rH xQ
H H
vn xo ooCV H O en
CV
^ — X ' — X ^~*tí H cv en
— — • - —
PHcdtí•HNH«a;
ON en TVxD
0 0 VNCV
ON H Ti
^ CD rH ~^en
rH CV O
00 0 H vôCV
en C* TVco • •
CV O TvH
CO T» ON
^ CV >Ô C^xû
ON -«í CV
en O oo
xO ON ONON . . .
T» o enCV
en cv ocvH T, H -<t
rH H
in co encv • • •H O O -tf
cv
^ — s-^ , — »tí H cv en
V '
cd
0bocd
PM
ON -*• •
O O
CX3 H en H
00 H Au• • •
en H O-
ooH
ur% xû O• • •
ON O xO
cv m cv
ON
ON
O ->* CV• * •
-st O HH
cv m j-• • •
ON o en
H -í H• • •
»n cv -*CV rH
ON H ON• • •
O H -stCV
tí H CV en
cdCOO-P0
rH H O xOCV
ON cv enir\ . • •CV VN. H xO
CV
-<t o cvCV • •en oo H m
H
cv c^ enxO • • •en en O xo
co coir\ • •en CV -<t
cvcn
-<i en t.-• • •
en O co
en o enen U~N
CV
xo HCO H
H ¡> CO•
H o enCV
tí H cv en
coH0 co
oço o-P çoO O
EH ü
f—ce,ûo
r—W
XJ•f-ü•r030P.ÍD13
cdrH
013
cdGcd•r-
-P•rlS
X0•Hü•HmoPS0ü
• •
PHcdc•HNiH<
CV•
v£3
cdH3cd
EH
PH 1cd -P 0G G PH•H 3 13N T-J.HH G .GCd O -- ü 13H
H cacd cd C
o(D PH -HH CD ü,a P. cd3 PHH -H -P •0 G ïtíca ca CD PH
H oH cd ö cdcd 3 of G u "Ho cd -P
rH Cd PHM ca 0
d) 0 >VD 13 CD Ö•H 0 h 0ovH cd o•H PH E 0ca a» h PHO P, OPH ÇH 010 ca ca 013 0 G
13 cd -Pcd PH cdH cd -P -P
rH0 PH CQ 3
TJ CD Cu WP* (D
a ca ÍH3 «KrHx-x PHHO Cd 0> C ta
O H -HPH rH &q0 <Da o .s
f-1 u 3cd cd r1 H13 PQ 0cd O >PH «CV0) >> PH
T3 C cd 0)C CD PHO ca cd&.-P ta ö
Ö -H 0)Cd O PH PHö S CD cdCd — ' CM PH
•r-5 (D <D-P Cd PH T3•H >> ßS Ö -P 0
cd cd PH*O -P -P•H ca -H raU cd > CD•H O -Hca -p coO cd ü CDPntJ 3 -PS T! caO CD tí CD0 -Ö 0 3
o er1cd o cdH G •
CD ca •cd >s o wC C TJ c
*o cd orc¡ +3 ca -H
C rH Cca 3 <D CDW B T3 M
- H-
n .MH
H0
fx"\» \
H^*£-«
MS
cd0
W
cd^
fj-tt~J— (
inP«
o0QS3OO
OHh- 1Ow02OH
COoi >H:a a
<
wQO
"MCtíWOH
H- H-o<~\ c^\ oo^u C^ ^O
• * *O O O
* *o u-\ c~-• • *
-ih VA c~cv cv a
O vO OU• • *
O OO 00rH rH rH
ou n^ m• • •
-" c i O CVi H H HJ
U0) O O H3. « • •
C- 0 Hsu VA \O
<TN O s£>« • *
r^ -* cf>
C- rH ->í• • *
í rH C1^CV CV Oi
OO CV H• * *
0 0 V ACV rH
rH vu CVtH VA 00
• * *VA -í ^fc-*iS H rH rHO • • •
O CV rHCO CV CV CV3.
r*1
>* 00 F- !>G VA -<f VAü o ^o co
Hse
rH rH CV
^^ "co o ^o oo cr- c~- o co o cel i no 1 I I
CV CV 1 CV CV OJH i— 1 rH H rH r-I I I I I I
vu rH HO vu CPrH OA CV rH CV
1
^
caCDc
ca cdN0 -n
-P cdca -H JPH E ^CD •ca ca rHG Q 0d) Hca H
CD CD •ca T3 t-}>» í·cd^«.c -p N crcd ß -P <D
CD -H 3.CV -H rH
ü cd ONca o tí •rH 3 Cd -<fcd er1- cv
caPH rH CDCD CD CD 73PH 3
PH O1 3e CD oCD PH G CMÖ CDO cd ca
T3 S ca oo ca
CD CD ca 03 tJ CD Ser s
cd OrH G OH0 cd H
•r-3 caCD -P ca -p
T3 -H H caS CD 0
S0 3•Hvo -p a1
0 -H G Cdcd o cdPH Cd PH -P
-P PH 3 GG -P 'ö cdCD G ÍHü CD ca 3G 0 CD T30 G T3o o 3 cd
o MTJcd G cdJ Cd -H PH
H -P 3• f ca •
ON PH O 0 ONC- cd S £>i u cd i
•*u 'H r-\ vQl H Ö l
ON PH 0 ON•H T3 0
H -P TJ H0 H -H 0
13 3 Cd 13S H T3
ca O cd ca0 0 PH 0
T3 " 3 0 0 T3T3 TJ
ca -P C ca*0 cd ta o *0S -P 0 PH SO H 13 0G 3 cd cd G
ca PH Gca 0 0 cd ca0 PH 13 '<-3 0
T3 G -P 13cd H O -H cd13 0 PH E 13
* H-
0) .13 CD
"Ocd*—» o13 CQ^ «CD O FH ,-! EM tQ 0) ~ 3Cd CD PH rH
CM E O OX CV >
cd O -HrH CV CD Cd FH
— --p 0cd cd cd PH
0 B 13CD CQ vH GH O H FH CD,Q ,u (D CD FH3 «H CdH -P -P CD FHO CQ G FH CDCQ CD cd 13
3 FH -P GrH CT 3 Cd 0Cd Cd 13 -P PH,0 - -HO 13" > CQH 0 .r) CDM-iH J -P
13 — ' O CQV3 3 3 <D•H -P Cd 13 -Pü CQ >5 G CQ
rH -H CD tí O CDcd CQ - cd O 3
rO O 13 -P CT0 PH CQ Cd
H CD CD cdtu 13 13 O CV •
O • CQXD cd NH cd NO G•H H FH J 0O CD Cd -H•H CD PH (D rH GCQ 13 13 3 CDO rH Cd MP E CD FH -P 0CD 3 Cd FH
U rH -P G Cd 13O O -H rH -H
cd > -P N ,GrH H Cd -
FH -P cd 13CD CD G - G
13 PH Cd HX5 CQFH öl G
cd cd 3 CD O£4 r^-j rj r^J cß »p-j
cd cd -P o•r-, FH « CQ CD cd+3 o),-x CD H FH•H Tí Cd 13 PH-PB G G cd B G •
O O 13 O CD f*"1XO PHI-H ü O Pj•H CD CQ GO Cd O CD CQ O Cd•H G FH rl·l >3 0CQ cd cd G VHo -r-scq G cd cd -PP -P CD FHE -H « G CV G CDO E >> O CD >ü G 13 -P fn tí
SD CD G cd O•H CQ CQ cd E ü
Cd ü -P CD FH FH CD13 - H G 3 O FH<D CQ O •> 13 Ç-Ht: o s:*o CQ raCd PH -H O tí 03fe s •« o hJ cd
O fe Cd FH -Pü fe FH CD -P Cd
CO Cd 13 -PCd — - PH CQ rH
fN, rH E CQ (D 3CD O CD CQ
NO Cd fe O 13 CQ CDÖ Cd CC FH
cd X3 cd cd 13 PHH 13 -P H3 G FH CQ CQ Q)Cd CQ cd CD CD rH
EH H CO PH J W -H
OPH
HO
~*«"
rrx
"
W)S
cdü
W
cdzs
toHM
' WPH
0CDQf,O0
PHMOWPäPH
en*J U01 (H
5*^
wno
*i — iPiwPH
OOlJJ
•-tITN
0
NO•
0c*"\
ON•
00rH
0•
rH (V
1 rHi_3
crm oo3- •
HU v
H
C"0»
NÚ' •
UTS
cv
•Û•
"**3"
CV
rHNO
•.
rH
1
S NÛ
ü •
HCO CV3.
rH
1
>> OG 0cd o
HEE
O
H
^^
OrHC- 00
1 1
NO CV1 1
CT\ ~<f-
fefeço
pr\O
0
H•
-4-CV
ON•
OCV
ON
*
HH
-í•
HNO
ON•
c1"
0^•
oCV
u~\•
00H
rr\c^•
-4-
^>•
0CV
-vf
CVc~-
^ '
^7rH
^^O Hf- 00
1 1NO CV
1 1rH C^
OiJ
U"NO
O
p«.CV
*H
OON•
0
HO•
rH
ITSCO•
o
oo
NOCV•
H
OT\O"\
•H
!'
NO
0•
H
ÇO~<f
•H
1
I
O( -\" ^fefeço
%o•HücdHCD
Ctí
1 —
CCfio
1 —w
VD•r"Ü
•r~03OP.0
T3
cdi — l
0T3
cdGcd
-p•HE
VO•HU
•H03OPgsoü
• *
cd030-p0,>
<c
-<f
*SU
cdrH3cd
EH
X 1,—1 «pJ A
G 0 -P 030 0 -P 0 G
T3 G cd 0 O0 E P,vH
cd T) 03 G03 rH 0 0O 03 0 in ÖD-P 0 O0 -P •> !-i^ •* CÎ 0*"\ n^cd *O cd • -H- -H f-i su ArH 0 3
cd TJ -H 13cd rn
cd—-CV 030 PipM • G
rH S CM su Oru O CO 'H
3 O 03 ürH 0 CdO Cd 0 rH !H03 CM 3 -P
rH Cd G
rH 0 Cd -P 0Cd PH -P ü
rO G 03 GO • cd 0 OrH-— CO rH üMO •
co 0 cd cd K*O 1 PH•H CO G Go i cdxo 0 cd -•H H T3 03 f-i03 0 CdVHO cd M 03 E -PPH Cd M in rn0 os CH in O 0
T3 C-- cd «M >1 cd rH 03 G
cd 00 H H G OrH 1 Cd O
-<t 0 03 fn 00 s — ' T3 V0 *P í-í
rtt S>j.H 03 03
E G 03 0 03 cd— 0rH O T3 03 +30 rH J OK Cd
-P fn rHrH G Cd 0 03 30 Cd >> Pnr-H 03P, IH G W 0
3 cd +3 ÍHcd TS -P G .
T3 03 cd ,3 HCd » Cd rH o 0
ÍH — O 30 cd T3 O -H
T3 G cd CVG O rJ CM .
O rH fe Cd EPH 0 0 CO 3
ü T3 cd Hcd fn 0 'ö oG cd fH t5 -H >Cd PQ Cd rH
•r-5 G -H 0 fn4J ..H CM 0•H r>J N O 0 PH
E GrH »J rH
0 cd G»•O 03 - 0 -P 0•H -p rH T3 Cd f-tu G -P cd
•H O 0 03 -H rH
03 S T3 0 > 00 t3 -H TJp, •• 03 cd -P GS <3Î 0 t3 ü OO P=H T3 3 PHü CO Cd 03 Ti
— "Ü 0 G 03cd r-3 O 0H 03 03 O
-P 0 • racd 0 H 0 « 0G > t3 -P -P
VD Cd*0 O G 03TS 03 ,UVH 0 0
03 E ÍH E 303 cd cd 0 cd er4
C¿1 PL, -p p, > cd
OPH
rHO
S3
MS
cd0
^cj
cdZZ
XPH
0tDQ»2;O0
PHMOWazPH
COOI E>H*-yr t-rf*i H rEH
"•
Oojjr-J
C* CO C^cv C^N in
o o o
c~~ c- -*• • •
cv -* -*cv cn cv
-* cv m* » *
CO O ONrH rH rH
»TN rH CO• • *
CT^ c* \ ^D-t rH H1rJ
er0 co cv m3. . . .
s£> CV C^Ni m m
s£5 in C** . •
CV CV C^N
O rH s£3. . .
00 O OH CV CV
CV su C -. . .
-<f CTs OCV CV CV
CV C^N O'sso in so. . .
^- ^- ~<H-
t-l
1E so *n inü . . .
O c°v OCO CV CV CV3.
rH
1>s CTN su sOG ON IT\ ONCd H 0. CO
rH HEB
H H H
<£ r Hpr* i fV . f ")
CO CO rJ
CV
o
insO•o
s£3ON
O
fNr-«o
oON.
O
_Q
r— im
CVsO.
O
cv00.
o
11
CO00
*o
inON.
O
»•0 fe•H PHü COcd "rH <0 fe« CO
6.3
6.2.2 Comparado entre SFF i SFA
SFF i SFA són dues localitats molt properes, que difereixen
principalment per l'orientació i l'altitud (figs. 3 «11 i 3.12).
El desnivell entre elles es d'uns 180 m . La precipitació
anual és semblant als cos llocs (apartat 5.3.6) . La hipòtesi
nul·la es que no hi ha diferència en la composició mitjana
de la deposició global d'ambdós llocs.
Hem agrupart les concentracions per períodes mensuals, i
hem fet un test de Wilcoxon amb les observacions aparellades,
per a cada variable. No es troben diferències significatives
en els casos de K,Ca, Mg, i NO^ (p>0.06 per a tots ells).
En 12 dels 14- mesos disponibles, les concentracions de Na
varen ser majors a SFF que a SFA, i la diferència és signifi-
cativa (p <0.03) . La diferència en les concentracions de
Na fou especialment accentuada en dos períodes amb temporals
de llevant (febrer i abril 1980), que donaren precipitacions
abundoses i concentracions altes de Na. Aquests dos mesos
són els principals responsables de la notable diferència que
hi ha entre les mitjanes ponderades de Na (i de Cl) als dos
boscos (taula 6.4) « La diferència entre les observacions
aparellades segueix però essent significativa si prescindim
d'aquests 2 mesos.
El cas del Cl és semblant al del Na, però hi ha 4 mesos
en que la concentració de Cl va ser major a SFA que a SFF, i
això fa que la diferència tingui una significació estadística
dubtosa (p= 0.06) .
El pH és significativament més baix a SFF que a- SFA (p<0.05).
La mitjana ponderada del pH a SFF i SFA durant un any comú* és
de 4-53 i 4.62 respectivament (taula 6.4).- Això vol' dir que
la concentració mitjana d'hidrogenions é un 22$ més alta a
SFF.
No hem fet la comparació per al P04 perquè la seva concen-
tració fou sovint indétectable. Les diferències entre les
6.4
concentracions mitjanes de PO, als dos llocs són grans en termes
relatius, però molt petites en termes absoluts (taula 6.4) •
Hi hagué dos mesos (novembre i desembre 1979) en què les
concentracions de Ca, i en menor grau d'altres ionSj t'oren
notablement més altes a SFA que a SFF. La precipitació va ser
de neu els dos mesos. Creiem que aquestes diferències són
fruit d'errors metodològics en el mostratge de les nevades,
perquè els col·lectors d'embut són molt poc adequats per a
recollir-les, especialment si duen caputxó, com era cl cas.
6.2.3 Comparació entre LG i SFF
La comparació entre les mitjanes ponderades a LC i SFF és
molt il·lustrativa. Les concentracions dels k ions d'origen
continental (K, Ca, NQ_3, P0¿) varen ser, durart el període
comé, més altes a LC que a SFF, mentre que els dos ions
d'origen marí (Na i Cl) ho foren a SFF (taula 5.3) • El Mg,
d'origen mixte continental i marí, dona la matsixa concentra-
ció a les dues localitats (taula 6.3) «
Aquestes diferències entre SFF i LC es posen molt de mani-
fest amb els quocients SFF/LC. El quocient pe..- a la quantitat
de precipitació val 1.4.8 . Aquells ions que donin quocients
iguals a 0.68 (l'invers de 1.48) tindran els mateixos aports
als dos llocs; quocients menors de 0.68 impliquen aports més
grans a LC que a SFF. Els quocients trobats estan a la taula
6.3 « Tots són superiors a 0.68. Els ions que tenen els quocients
més petits són K i PO/: els dos ions en señor concentració a la
deposició global al Montseny (taules 6.2 a 6.4), per als
quals la capacitat d'emmagatzamatge atmosfèric deu ser mínima
i que per tant, presenten fluxos en la deposició global rela-
tivament independents du la quentitat de precipitació. Els
quocients més alts són els de H, Na i Cl, tots 3 bastant supe-
riors a 1. Especulativament, això podria atribuir-se a: (l) la
importància del rainout per als 3 ions; (2) la menor capacitat
de neutralització de les precipitacions àcides a SFF degut
potser a taxes inferiors de washout i de deposició seca, lliga-
6.5
des a l'altitud; i (3) el major grau d'influència marítima
a SFF.
Les concentracions mitjanes de H van ser un 33% més altes
a SFF que'".a.LC. Durant el període comú, els pHs mitjans res-
pectius'.foren A.61 i 4-.73 (taula 6.3) .
La suma de les concentracions mitjanes dels 5 cations
analitzats es de 117.1 ueq/L a SFF, i 115-9 ueq/L a LC.
La major concentració de Ca a LC es veu contrarestada per
les menors concentracions de H i Na, resultant una suma
molt semblant. A manca d'amoni, que podria afegir 10-30 yeq/L
aquests totals ens indiquen quina és la concentració catiòni-
ca1 de la deposició global al Montseny.
6.2.4- Comparació entre LC i dades bibliogràfiques
A la taula 6.5'recollim les concentracions mitjanes de la
deposició global d'algunes localitats europees i nord-ameri-
canes. En general, LC no destaca especialment en cap de les
variables mesurades, sobretot respecte les dades europees.
Lc se situa en la part baixa de la gamma de concentracions
per al K, en l'alta per al Ca, i en nivells intermitjos per
al Na, Mg, NO^» Cl i potser PO,. El pH de LC és més alt que
el de les regions de precipitacions molt àcides (Escandinà-
via, centre d'Europa, est dels USA), però més baix que el
donat com a mitjana per la URSS, que el de una localitat
gal·lesa, i que el de San Francisco.
Desgraciadament, hi ha molt poques dades publecades sobre
la composició de la deposició global en la regió mediterrània.
Rapp (1969) estudià la deposició global en alzinars i en
altres boscos prop de Montpellier. Les seves dades per a una
de les estacions d'alzinar (Le Rouquet) estan a la taula 6.5 •
Les concentracions de K, Ca', i Mg són més altes a Rouquet
que a LC, i la de Na molt més alta. Rouquet està a 23 km del
mar en una plana calcària, mentre que LC està a 27 km del mar
6.6
en una muntanya silicatada més plujosa que Rouquet (taula 6.5) .
Observi's que la diferència entre les concentracions de Ca a
LC i a Rouquet no es espectacular, i que una part de la diferèn-
cia podria estar associada a la menor pluviositat de Rouquet.
.".•ixo vol dir que, inclus en una muntanya silicatada com el
Montseny, la concentració de Ca pot ser relativament alta si hi
uG. fonts regionals. En el cas del Montsey, aquestes fonts podrien
ser les depressions sedimentàries de l'Ebre i del Valles,i l'àrea
metropolitana barcelonina.
La concentració de Na a Rouquet es sorprenentment alta (taula
6.5) ja que no és una localitat arran de mar, i els vents do-
minants venen de l'interior (Rapp 1969). Per altra banda, el
quocient Mg/Na a Rouquet és molt més baix que el de l'aigua del
mar, cosa molt excepcional (cf. Steinhardt 1973) de la qual
només en coneixem un altre cas: les dades de S. Francisco, també
reproduïdes a la taula 6.5 • Les altres 3 estacions estudiades
per Rapp (1969) donaren resultats semblant als de Rouquet en els
aspectes que comentem.
6.2.5 Els quocients iònics
En la taula 6.6. presentem alguns dels quocients iònics
en les mitjanes ponderades de la deposició global del Montseny,
junt amb els mateixos quocients per a l'aigua de mar. Per a la
composició de l'aigua marina hem utilitzat les dades de Brewer
reproduïdes per Krauskopf (1979)• Altres autors donen composi-
cions lleugerament diferents (p. ex. Goldberg 1963).
S'observa que el Na i el Cl en la deposició global del
Montseny estan en proporcions semblants a les de l'aigua de
mar, especialment a LC i SFF (taula 6.6) . Hi ha però un petit
excés de Cl sobre Na, respecte les proporcions marines, en els
3 llocs estudiats.
El Mg, i encara més el K i el Ca, es troben al Montseny en
proporcions molt més grans que les atribuïbles als aports marins
(taula 6.6( . Tots els quocients en els qualp intervenen aquests
ions es separen amplament dels corresponent", a l'aigua de mar.
ce
0)'Ü
c
"~
*c
ÍHCDp.
et
ceÍH
CD
pOP
cd£ír*IL
-P•r~E
"0•r-0
»r*toopsQ
ü
edrH
íllViJ
-ü
cdo•HCM
'2bíO•HrH
•H
"•0•HOcdf-,cdPEo0
in•
NU
cdH3cd
E-t
CQüOrHrH
toCDp
-PHcriVJ
cd
•H
>ití
to-p0o
2£
irncd
CDrH,û3
0CQ
Hcd
orHbí
o•Hü•HCQ0PCD
T3
•
CT"0
tí0
CQ
O•Hücd
-pö0ütíoo
•
>»tícd
sE
Ö0
NO•HOeti-P•HP,
•HO0fH
P-,
-•tOP-.
HO
O
bO¡g
cdo
kj*
cd
33P,
OWctíPH
WQOM
«PH
CO
5
OoJh-H1
ceoE-iCD«=c
coNU 1
* 1
o
0• 1
t> 1CV
co• I
CO 1H
m \o• •
CV OOH H
rH rH• •
rH ONNO t>
NO C-
• •
o™^ C"*""
*s*?" VS• *
O'N, 00CV -4-
rH
CV00 1
4 '
t> CVm voCO sO
O co00 NO
ON vO
ON ONH H
cv m
x ^fH
CO"- » 0
G O Hcd 0 H-P to -P 0to -p 0 P,cd tí 3 -Po o cr tí
S 3 0
l·l·l fK
•H133-Pto ON0 vO
ON-P rHto0 P,3 Pier cd
<t; o¿
HCV 1
• 1m
ON•
0 0in vo
cv•
O CVvO OTN.
CV•
NU CVrH OTN,
en•
m -4-m m
o•
ON ~4-
NO
•
vr\ or*" ~-« "
C*O 1
-<f
" :ON
O
ON 1NO 1
ONH
rH 1 'H
*—*.
cd
bo ö to cdö cd C oí•HE cd tíH 0 SI cdrH rH f-lO <£ 0 fe
•Hcd
CV-P £>0 ON
rHfn CV0 CO -Ptí ON cdN rH tí
-P CdCd hS 0
1 1 11 1 1
m co com H m
NO H com C^N r<N,
O £> CYS,m H
\Q OA ON
NO H
NO C'N. ^4"
cv in \o->* H m
-<fi cn cvi • •
-t -*
! ; oH
m oot> £>
i i i1 C'A CV
1 O C-ON ONH H
1 OTN, MD
cd tí- — <• to cdo 0 cd 0 bo•H bO-H tí 0
0 bo tí o 0 3rH H : cd 'CD M !Ho*co :o 3 ^ oO 03 T-5CO -H K
.
tí CV0 COCO ON
CV 00 in rHD- J> 0ON ON ,C¡ P,rH rH P<-H
O 043 +3 HO COcd cd ratí tí -H «HCd Cd fnP ÍH rtí
0 0 0
•11
NO•
m
H
ii
O•
OOcv
ii
rH•
r-A
NÛ
•
NÛ
ON
inON
^^"
,
ff^£*».
1H
ONrH
in•
rH
o toS 0•H rHH •C H>s cdH 0
1
vO:>ONH
fH0
>>
h0
l1
cnCV
Cr
incv
ocv
m
oH
rn
in
i
iii
i
"cdtícd
•1—5CO -PCO -H02 Ei~J
0coONrH
T*3
ütí0PH•P0
P-,
mcv
*o
(Y\
*0°\H
C****cr\
CV
c*A•
(Y^
O•
co
00
*H
CV*
m
rH
4
Ocvf^NH
t>1
OfN,
NOOS
H
HH1^1OO
«3Î
13 COfi CDcd
rû ffi
' '
•
rHlcd|
-PlCD 1
*i-co t>C ON0 rHM•Hi-J
00NÛ
•
O
ON
*ON
NO
*
CO
H•
^3"
in•
rHrH
O*
CV
-**
t>
I
'
O
rHCV
pTN
C""**1
O
ONH
co\
^cd co-p CD00 «Z üO Ö
VJ
NOc-~ONrH
tíOra
•H ÍH0
rW 13tí tíed 0S X
CO
ON•
rH
ON
*
HPA
NO9
O""\
OO•
in
in•
incv
o•
Os
•H•
C^in
0•
in
,
inc^i
~<fONH
j.•
O
OoCQ
•rH •*— Nü <Ütí COcd CD
• oUJ
r<CQ3
pq
•Hco
H c>rH ON0 rHOO¡S
mCOC
cd cd oTÍ -1-5 C
W 0? -r¿CD O TÍ CO W
rH r o o )CQ • Cd 'J 30) r J tr CQ a*H CD ta C O -H
ü -P O X> Gcd k G -H X3
Cd (D O en -HCQ U, i Cd
-P 0 fc CQ CQcd en CH -P rH G,u -H C cd 0O CQ TJ d/ -Hfl·l .0) O*3 ü
-P H G G E ?H
C!(Dca-pG0*r
rH0-d
rHf3,,2C )r-lt'
v:,•r'C•r'KOP.0
T3
cd—1
cdcao•HG
A3•H
ca-pG0•HüO3oi
ND o o o« G 03 O ü P<
CO CD O-p CO 03 CD hG Cu CD 0 T3 &.0) H TS H O
H rQ O VH ÇOcd 3VH cd ?H 0)> H fH 0 H•H o CD f-f Ä3 ca a, 0 -Pcr a G -HCo rH CO 3 bO
- Cd H -4- CDTd -Q a) • cd CM
o vu cdCO rH CD fl·lQ) bu 3 cd CD Es er a a)fnVD CV W0 -H CO « C O-P ü •• M3 -P •
•H -H Cd COG co P CO H -PCD O O 0) 3 Cd
P,S rH 0 G« 0 3 rH O
CO T3 • CO i£ T30 >j-P 0•H cd G NHG H 0 CO CQ 3
,<o co 0 o er1•H 0 -P H -H cd
-Ö G Gco o cd 'O co- P E S 'H HG 3 co 00 rH H -P to T3
•H O cd cd -Pü > G G -P0 CO O 0 G3 f-i 0 T! -H 0er1 0 tJ ü E
Ä cd CQ O 0CQ -H H 3 H
rH CQ Tí Cd O" rû0 0 3 cd
T3 T3 -P CO CO -H «cd CO rH rH ü fn
CQ f-t 0 cd W 0 cdG 0 3 h S3 T3 ca bo • CubO G rH -H O cO 0)
H O cd CQ T3cd Ä-PX3 O G
su«
xO
cdrHp-Í
cdE-<
G k & 0 cdG co 0 0 X 30 0 S &. cd -H HOG G -H T3 0 -HO Cd fn « Cd fn Cd
T3 ••-» 0 O O 0 --P PH co CH H
Oi «H X O CD -HW E 0 XI TJ T3 Cd
cnO
•^^cdo
ÖDS
"^x^
cdo
cd^— ,cdo
\^A
££-«
ÍTÍW
cd
• ^bß2:
rHO
xv»bo
•z.
HO*^^
cd
^
WQO
"MOtJ&3PL,
*0Oi_q
^
co O in-•a- LT\ -<fcv c- m
• • •m CN cv
in cv voO cr\ oO^ rr\ ON• • •
-* -sí ~<f
c* o mH CV O^O O MD
• • •
CNi CV CV
o o c^cv cv cvm rH O
* • •^O CX3 t>
C°i CO rHen vO C*Nin -•* m
• • •O O O
+-m rH Oo o cv-<f 0^ -^-
• • •
o o o
+--* -sf CV~<r en os00 00 C~-• « •o o o
x
CO OC*- OO Os rH O-v O1 1 r- CO !> CO
CV CV I I I IrH rH M3 CV CO 00I I I I I I
VO Os m-4- -4-rHH CV
.
fe <O fe fei- CO W
111
•vt
OsH
*o
Osen
-*O*
0
vOOcv
*CO^f-
t>cvcv
*o
oocv
•o
en0000
*o
tO"Í
hcdE
0T3
cd3bo
•H<ç
•
CO-p0>cdcacocd-
PL,
0T3
cdCOo-p0>cd
<afeCO "-.
ot>Os
0 rHfe ^
cd «H-p aG 0cd M
CO CQ3
0 cdT3 (H
Wcd
T3 f-i0 000 &•cd
CH co11 0
" T3fe :-Hfe 3CO 13
Oha,
cd 0ï» ÍHGcd
-P fiCQ • 0cd os >0 ¡> 0
1 i->cd su 03i-J i
Os 00 T3
T3 H0 CO
fn T3 0Cd T3G co cd•H 0 T3
tS3 T3H CQcd ca ".. 0 u11 TJ bOo cd 0J T3 CQ
# -j- un
6.7
Això indica una influència continental considerable. Per
exemple, el quocient Ca/Na és 60 vegades més gran en la depo-
sició global que en l'aigua de mar.
Gore (1908) recull algunes dades sobre el quocient Ca/Mg
a la deposició global de diferents localitats. En llocs molt
oceànics, aquest quocient (en equivalents) pot valdré 0.2-0.4»
assemblant-se, doncs, al de l'aigua de mar (0.194) .Els llocs
interiors poden tenir quocients entre 1 i 5, segons el gran
d'influència marítima i la importància dels aports continen-
tals de cada ió. Només 1 dels valors citats per Gore és tan
gran com els trobats al Montseny: 4-. 56 a Suïssa (cf. taula
6.6) . Aquesta variació del quocient Ca/Mg permet d'utilit-
zar-lo com a índex de continentalitat. Desgraciadament, -es coneix
molt poc com varia el quocient Ca/Mg a la regió mediterrània.
A Vesima, una localitat litoral prop de Gènova amb forta
iníluència marítima (206 kg Na/ha/any), el quocient Ca/Mg a
la deposició global és ja bastant alt: 2.1 (Riehm 1964-, citat
per Steinhardt 1973).
6.2.6 La contribució marina
Es poden calcular els percentatges dels diferents ions
que podrien derivar-se dels aerosols de sals marines, utilit-
zant les concentracions de Na, Cl, ó Mg a la deposició-global
i les proporcions iòniques a l'aigua de mar (Cogbill i Likens
1974-, Glover et al. 1980, Granat 1972a, 1978, Junge i Werby
1958, McColl i Bush 1978).
Aquest procediment es basa en dues hipòtesis: (l) la tota-
litat dels aports de 1' ió de referència són d'origen marí,
i (2) no hi ha fraccionament entre els ions. Cap de les
dues és estrictament certa, però no és probable que això
introdueixi errors greus (Granat 1978).
L'ió de referència més adequat.per al Montseny és e] Na,
perquè és l'únic dels 3 ions candidats que no presenta exce_
ssos respecte als altres dos (taula 6.6) . Els arguments per
a considerar que el Na en la deposició global del Montseny
6.8
és d'origen predominantment marí són:(l) el quocient entre les
concentracions mitjanes de Na i Cl és semblant al de l'aigua de
mar (taula 6.6); (2) Na i Cl estan molt fortament correlacionats,
i la regressió entre ells és semblant a la esperada en el cas
d'un origen marí (apartat 6.6.1); (3) uo semblen haver, local
0 regionalment, altres fonts naturals importants de Na soluble;
1 (4.) es considera que les emissions antropogèniques de Na són
generalmenr baixes.
El percentatge d'origen marí per l'ió X (% X) es calcula:fflcll*
{Ha)dg' tx)„ar
«mar* = - x 10°
on ÍX} j i (X) són les concentracions de X en la deposicióag mar c
global i en l'aigua de mar, respectivament (igualment pel Na).
L'expressió anterior es pot reordenar en forma que sigui
directament calculable a partir dels quocients iònics:
^marX = <X/NaW (X/Na)dg x 10°
on (X/Na) representa el quocient iònic pertinent en l'aigua de
mar o en la deposició global.
Un concepte que s'utilitza sovint en aquest context és el
de "sals en excés", que por aplicar-se a qualsevol ió o grup
de ions, tant per a les concentracions com per als aports. La
concentració en excés de l'.ió X (X „' ) es defineix com laQ X C S S
que queda després de restar-li 1 'atribuïble als aerosols de
sals marines;
ÍXexcés} = {X}dg - {NaV {Xïmar / {Na} mar
En totes aquestes expressions, el Na pot sustituir-se per un
altre ió de referència, sovint el Cl, si sembla convenient.
>tí003-ptí
' 0s:i—
CD73
Hcd
,£>0HW
"•0•r"o
*f—raop.0
73
cdrH
cd
cds•HPHcde
"O•Hu3
¿}•HPH
-PtíOO
ra ratí cd tí
tí cd S oCD O ---s -H
1-3 CD -P rH 'CU 73 • -H CD CdC «S <H E HO 03 fe -P CU•H • 0) ÇO 03 O
>j73 ü -P (D03 tí O ,u -H PH-P 0VH E tí 0 -Ptí ra PH cdx3 3 tí0 -P CD -H O* CDPH tí ft"30 0 S w +3 -P
«H S M 0 -P tí tí•H rH ü tí Cd 073 H cd 0 ra B
0 0 H O cdcd 73 PH 73 ü ft tí
0 O O P Of-, 03 ft*H 3 03 -H0 -P PH er1 üft cd in 0 - ü
+3 0 O, 03 Cd«•H -H E H cd PH
ÍH rH 'H rH 0 S (+-(cd cd £-t cdE 0 ft tí 0 -H
O (H CD T3 Mtí i-l tí 0 Cd0 0 ft 03 cd x|MC^ £ -p p
•H O 03 Cd M'HÍH 0 T3M0 CQ -H X«O T3 fn cd cd- 03 &..Û - OT3 0 0 CQ H O
rH 0 tí03 XI 03 TJ Cd Cd 00 3 0 -P 3tiflrH bfl-H 03 -H a1
-P O -p 0Cd 03 cd - H -H-p -p rr>i 03 cdÖ rH tí • 0 XI VH0 Cd 0M3 hfl O PHü X) ü -P rH cdfn O PH -H cd M E0 rH 0 -Pft bu ftCV tíXD tí
• 0 -H 0oí »O 03 NÚ ü ü M •H -H rH p -H -H W0 O 0 0 3 0 0 3 P H - P
C-*
\O
cdrH3cd
E-i
•H 0 ft O O CdC 03 «rH ft- PH0 O f e 3 0 3 0 T 3 0Ö ftpt, cd -P T3 73O 0 CO -P 03 -H -H
73 T3 0 Cd 3 03cd ta 3 rH tuo tí
03 cd 0 CT .HOP¿lrH-HrH<í Cd 03 ü
rHO
«JflS
cdo
W
cdS
rrt01 Ma C
¡Z•TT*«ti,
WQO
*MKWPH
*Oo>-qt-5
unu> ^ C^
• • •UTN ^- ONON O CO
ITS ~* C-• • •
CV CO CV-í -í -<r
CXD NO ONO rH NÛ
• • •
rH CV rH
>^N ON NO• * •
Cr\ NO -*rH rH rH
H- H- +-0 0 0O O OH rH H
O 0 O• • •
CM H rH
^^
00 O ^C^ 00 ON H ON Q
1 1 C^ 00 C- ÇOCV CV I I I IrH H NÚ O¿ ÇO 00I I I I I I
NO ON C<^ -<f ^frHrH CV
&H <5
0 fe fe>-q CO CO
rH O-* •
VN mON ON
cv tpi* •
o <^ir\ -sí-
U^ O-v* NO
* •CV rH
^* O* •
•vj- CVCV H
•f- 4-O 00 0rH H
O O* •
rH H
^_ *»^^*v ^
ON O ON OCN~ CO £> COI I I I
00 O 00 C-1 rH I I
CV 1 H HH en
fefe oCO ^
•*0feca-ptícaço
073
cd730bucd«H
fefeÇO
• M •
Cd • ON>» ra e-tí -P icd 0 NO-P > iS3 cd ONCd 03O 03 H
cd 0CÖ PH 73
1-30 03
0 73 073 « 7 3
cd -HPH 03 03 03Cfl O 0 M>tí -P -P S•H 0 /•O ON > ft a
rH Cd -Hcd n -tí ran ®
-U fn 73O fe 0 cd1-3 CO ft 73
# -t- un
6.9
Els resultats per a la deposició global del Montseny,
basats en el Na, estan a la taula 6.7 . Gairebé tot el Cl
(90-95$) i aproximadament la meitat del Mg (4-2-4-8$) són
d'origen marí. Pel contrari, la major part del K (83 -86$)
i pràcticament la totalitat del Ca (98%) són d'origen con-
tinental .
Els percentatges d'origen marí de cada ió són semblants
als 3 boscos (taula 6.7) . En el cas del K,Ca i Mg els percen-
tatges de LC són molt semblants als de SFA, però els de SFF
són una mica majors. Per al Cl, els percentatges són semblants
a LC i SFF, mentre que el de SFA és una mica menor.
Els percentatges d'origen marí, units a les majors concen-
tracions mitjanes de Na i Cl (taula 6.4-) indiquen que la
influència marítima és més gran a SFF que a SFA i LC. La
diferència entre SFF i LC era potser esperable perquè LC,
situada a la vall central del massís podria tenir major
grau de continentalitat. La diferència amb SFA és més sor-
prenent, donada la proximitat amb SFF. Es possible que SFA,
en un vessant NW de forta pendent, quedi protegit dels vents
marins de NE, E, i SE„ L» protecció topogràfica es traduiria
en una menor advecció en la columna d'aire sobre SFA i, com
a consequ"ència, en menors aports de sals marines per washout.
Allen et al. (1968) trobaren també considerables variacions
topogràfiques de la influència marina sobre la deposició
global a Gran Bretanya.
En la taula 6.7 no s'han calculat els percentatges de
NOo i PO¿/_ que podrien derivar-se dels aerosols de sals
marins, perquè aquests ions són de proporcionalitat variable
en el mar. La seva concentració respecte al Na en l'aigua
de mar és però tan petita que la contribució de les sals
marines a la deposició global d'aquests ions al Montseny
és negligible.
Part del H i NOo en la deposició global podrien derivar-se
de gasos biològics d'origen marí: H2S, NH,, i N20 oxidats en
la troposfera o en l'estratosfera a EUSO/ i HNO-j. Els matei-
xos processos tenen lloc a partir dels mateixos gasos d'origen
biològic terrestre o antropogènic. La quantificació del cicle
6.10
planetari del N feta per Soderlund i Svensson (1976) permet dir
que la contribució biològica marina als aports de NOo en la
deposició global deu ser insignificant. Encara que el H?SO,
biogènic marí sembla tenir un paper en l'acidesa de les preci-
pitacions a 1:Antàrtida (Delmas et al. 1980), en les regions de
precipitacions .\cides de l'hemisferi nord aquesta feble contri-
bució queda ooliterada pels aporta massius d'òxids de sofre i
de nitrogen antropogènic (Overrein et al. 1981).
En conclusió, en la deposició global del Montseny, K, Ca, H,
NO,, i PO, són predominantment o totalmen-t d'origen continental,
natural o antropogènic. Na i Cl semblen ser d'origen predominant-
ment marí. El Mg és d'origen mixt, continental i marí, en pro-
porcions semblants.
6.3 Variabilitat temporal de les concentracions
La composició química de la deposició global en cada període
de recollida a cada bosc es pot veure a l'apèndix n0 1, i a les
figures 6.2 a 6.10 . En la figura 6.1 repetim les precipitacions
mesurades, -per tal de facilitar la comparació amb el quimisme.
Els aspectes mes destacables de les figures 6.2 a 6.10 són:
(1) la gran variabilitat de les concentracions
(2) la coincidència general dels màxims i mínims accentuats
en els tres boscos.
(3) la tendència de totes les variables a donar valors més
alts a l'estiu que a l'hivern. Aquesta tendència és especial-
ment clara en els casos del pH i del Ca.
(4-) la coincidència de molts pics amb períodes de preci¡'' •'".ació
escassa.
Malgrat l'elevada irregularitat de les-concentracions, cap
dels paràmetres químics mesurats en la deposició global fou ban
variable com la quantitat de precipitació. 31s coeficients Je
:40L C P R E C I P I T R C I O C 3
ü.t—t
oLÜÛTD_
200-
160-
120-
80-
40-
0 UkiJ J]J J fl S O H D G F M fl M J J fl S O H D G F M fl M J J fl S O N D
1980
2502 2 5 •
s 2 0 0 -£ 175o. 150o 125£ 1 0 0
CL 75 •
SFF PRECIPITflCIO C3 B
0-1—f' I ? •( f1 [> f f f ( M1 I IH J J R S O N D G F M R M J J R S O H D G
1979 198G
250225-
£ 2 0 0 - -
S 175-
ü. 150-
SFR PRECIPITflCIO C3
o
CLCL
100-
7550-25
t1'M J J R S O N O G F M R M J'J fl S 'O'H'D'G'
1979 1980
Figura 6.1 Quantitat de precipitació mesurada en elstres boscos estudiats al Montseny, perperíodes de recollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L L P R E C I P I T fi C I O 13£ 6 0-
u\en 5 0-
40-O
o 30-
0 2 0-o «- *-"
10-
0. - i - - « i - -A-.-... i .. i.- i
J J R S 0 H D G F
1978 197
- ,
- -
\
-
ÀI
-
m.
•
-
M fl'H'j' J'fl S '0 H D G F M R M s.
q
5
-
»
-
a
PI
"111R s o H'D'
1980
S F F P R E C I P I T R C I O C3 Bsu\Cfii.
o—ICi
oo
35-
30
25-
20-
15-
10-
5-
'
. _QH7
~HM J J R
1•
—
A
S 0 H D G
"~~
F M R
-
M
— —
J J R
—
i
-
S 0 H D
-,
jG
1379 1980
SFR PRECIPITRCIO C3su\CO
o2:oo
35
30
25
20-
15
1 0
5-
o- — i — i — i — i
~ p•
-t —
m
1
-
—
— 1 — 1 — 11 1 1 1
M JJ R S 0 H D G F M R M J Jñ S Ü N O G
1979 1980
Figura 6.2 Conductivitat a 20°C de la deposició globalper períodes de recollida a tres boscos delMontseny. (A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.Els punts negres indiquen valors estimats apartir de les concentracions dels ions analitzats
L C P R E C I P I T R C I O C 3
s . e-6 . 4-
6 . 0-
5 . 6-
5 . 2'
4 . 8-
4 . 4-
4 . 0-
j
-
n
..' J ' R ' S ' O ' N ' D ' G ' F ' M ' R ' M
fi
-
s. J R S
_
-
-
~
0 N D G F
-
-
_. - —
-~
M ' fi ' M ' J ' J ' R ' S ' 0 ' H
-
.-i
D
1978 1979 ' 1980
SFF PRECIPITflCIO C3 B6 .2
5 .8
5 . 4-a:ü- 5 . 8 -
4 . 6
4 . 2-
T: s.— i — i — i — i — A — i -~> — i 1
-
—i
—
— i
__.
-
_j _ .
-,
-,
_ jM J J R S O N D G F M R M J J R S O H D G
1979 1980
SFfl PRECIPITflCIO C3
6
F,
4 .
4 .
2
Ç:
4-
0-
6-
£'•
0 i i , . 1_j
_
j
—
.,. ., j
—
— i
—
_j —U
-
—1 . 1 .. 1 . 1
M J J R S O N D G T M fi M J J R S O H D G
1ST 9 19 B0
Figura 6,3 pH de la deposició global per períodes derecollida en tres boscos del Montseny.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L C P R E C I P I T R C I O C 3-i 148- :
v.
E 120-l 00-
8@-
o 6 Oow 49
20'
0 Utïï M tu W CEIxPJJ J R S 0 H D G F M R M J J R S 0 H D G F M R M J J fl S O N D
1978 1979 1980
SFF P R E C I P 1 T R C I O tD B-J '-'üí- 70
a! 60
50
_ 40-oo SO-co
28-
10
0. f
-
1
M J J fl
-i
1-
— 1
S 0 H D G F M R M J J
^
^^
Tlffl S 0 H D G
1979 1-980
SFfl P R E C I P I T f l C I O C3
"ir 40
n< -^ »••* í J'
30-
25-
0 20'0 i ço 1 5-
1 0-
5-c- — i — i — i
„
— i 1 — i itt — i — i — i — iM J J R S O N D G F M R M J J R S O H P G
1979 1980
Figura 6.4- Concentracions de sodi a la deposició* globalsoluble en tres boscos del Monyseny, perperíodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L C P R E C I P I T R C I O 13
D
D¿O-J -j io
6 e
60-
50
4 0 -
3 0-
£0
10-n.
J.
M
]_140
<
ï
. -L
i
1Í l , r
-
i — |
1
Ä
- r •üPi
•w.
•i
_1_ -Li Hlü
SFF PRECIPITRCIO t3_J
Q:
O_Jr 'i
j f80
70
60
50-
40
30-
20-
1 0-
CH-
^
' _
í — 1 —4
—
— i
1h __i _j — i
J-
1 — 1
—
— 1—J
— i
_l_
•i
r~i
r. -LLI — u
B
M J J R S O N D G F M R M J J R S 0 H D G
1979 1980
SFR PP.ECIPITRCIO t3
80--
60
^ 50a 40
30-
20-
10-
0
o
-4—MM J J n S O H D G F M R N J J R S Ü M D G
1979 1980
Figura 6,5 Concentracions de clorur a la deposició globalsoluble en tres boscos del Montseny,per períodes de recollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.Els punts negres indiquen valors estimatsa partir de les concentracions de sodi.
L C PRECIPITflCIO_j 90-
r 80-
ï 70
60-toLU 50-
g 40-
£ 30
20-
10-
R-
t t
-4- -i — 1 h
-
.
—
T In, r
r— t-
lr -ftf -
_
í mJ J R S O H D G F M f i H J J
1976 1979
S O M D G F M fi M J J fi S O H D
1980
SFF PP.ECIPITflCIO t3 B\ 20-
3- 16-
W í oLU * £-'•z.
«r 8-
4-
n._4
~
— 1
[94
n
¡
_i . ¡ —i
—
— i — i— i — t — i—> i— i - J,M J J fi S O N D G F M fi h J J fi S O H D G
1979 1980
SFfi PRECIPITflCIO C3-J ÍV
•-•• 1 8n"a. 16J' 14 '
ço 1 2-Ü! ió-
i 8"s: 6-
4-
2-n i i .j ,
M J J fi
-,—
S O N D G F M fi M
—
J R S 0 N D G
1979 1980
Figura 6.6 Concentracions de magnesi a la deposició" globalsoluble en tres boscos del Montseny, perperíodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
j 350
-f 300-
* 250-
2 0 0 - -t—t
j 156et'-' 100-
50-
LC PRECIPITflCtO 13
+. . 4 i, ein-
--
1«5 4 9
lí fl.ru
-
ir tflfr _
-
J J R S O N D G F M R M J J R S O H D G F M fi H J J fi S O H D
1978 1979 1989
SFF P R E C I F ' I T f i C I O C3 B
^ 120u4
di 1003
SO-
cí 60t
~ ™* •oco 4 0-
20-
n- — t — i
833
— i— i
b
r.
—
— i — i— i
—
— i
—
— i—4 — I— I
-1
J,M J J fi S O M D G F M fi M J J R S O H D G
1979 1980
SFfi P R E C I F ' I T f i C I O C3
-1 1 t 0
3 1201 00
u 8 O-
40-
20-
Oi I I - f - f - I 1 1 ! 1 t - t tM J J fi S Ü H D G F M fi M J J R S D H D G
1979 1 3 B O
Figura 6.7 Concentracions de calci en la deposició globalsoluble en tres boscos del Montseny,per períodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
LC PRECIPlTflCIO CU
r1 100
a 80
et60
40-
20-
0 ida
JL:168
IIJ J R S O N D G F M R M J J R S O H D G F M R H J J R S O H D
1978 1979 1980
SFF PRECIPlTflCIO CD B\«fdlD.
<rCtL
40
35
30-
25-
20
15
10
5'
H-
•
r
1262
f — 1
"*"*
-
—
—
__
1
-J
1
-
i
-1 - -,
"M'J'J'R'S'O'H'D'G'F'II'R'M'J'J'R'S'O'H'D'G'1979 1980
SFR PRECIPITRC10 C 3
¿ 40
* 353.
30'
•*~ ¿1> •»*
í 20
z 15
IB-
S'« 1 1 1 1
_
M J J R S
H
-
0 H D G F M 1=1 M J J R s 0 H D G
1979 1980
Figura 6.8 Concentracions de nitrat (mes nitrit) a ladeposició global soluble en tres boscos delMontseny, per períodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
3 nL C P R E C I P I T R C I 0 C 3
\IT' <-i er la, ¿5lD,
20+
" 151
10
5-
a:h-o
|ri[ taJD Ú 43JJ J ñ S O H D G F M B M J J R S O H D G F M fi M J J R S O H D
1978 1979 1980
8FF P R E C I P 1 T R C I O CU B_J\va-
çocrh-oa.
tt98-7-6-5-4-T;.
2-
1-o 1
-
—
46
— i
i
i — i -4— 1 — 1 — i — t
— 1. 1
—
— 1 -
"
iihSFfl P R E C I P I T f l C I O C3_j
v 12
'-1- 1 0-
*7 B-
E 6-oo. 4.
2-
0-¥ T
M i i fi c- i~i il r^ r- r* M rii i i i i i
f.i i l ri i?« i-i 1 1 ri r-M J J fi S O H D G F M R fi J J R S O N D G
1979 1980
Figura 6.9 Concentracions de potassi a la deposició globalsoluble en tres boscos del Montseny, perperíodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L C PRECIPITflCIO C3
I-Ct:U.(.nOU.
5-
4-
3-
•-i¿1'
i-
R- J n r1Wl,
-,
nrHlf,
p.
L
-
-,
, - n r ,M J J R S O H D G F M R M J J f l S O H D G
1973 1988
SFF PRECIPITRCIO C3
h-cnÜ-tr>ou.
2 . 0
1 .6-
1 . 2
. e-
. 4'
n o-
:H5
[-
-TÏ1l h— ¡ — i1 r-i— CU — Lu — i—4 — 1
íiri
B
M J J f i S G H D G F M R M J J f l S O N D G
1979 1980
SFR PRECIPITRCIO C3_l
v 2 . 4
a- 2 . 0
Œ 1 ' 6
to 1 . 2-
LL p¡.
4-
-
. 1
—
M J J R S 0 M D G F M R M J J R S D H D G
1979 1980
Figura 6.10 Concentracions d'ortofosfat en la deposicióglobal soluble en tres boscos del Montseny,per períodes de recollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
6,11
variació temporal calculats amb tots els períodes de recollida
a La Castanya són:
Precipitació 132 %
pH 15
conductivitat 52
Mg 86
Cl 94
Na 99
N03 99
Ca 104
K 108
Les concentracions en la precipitació o en la deposició
global són característicament molt variables en el temps
(p. ex. Cryer 1976, Matzner et. al. 1982).
En general, les concentracions elevades en la deposició
global es poden produir per una o mes de les següents causes:
(1) una concentració alta de gasos i aerosols a l'atmosfera,
(2) una eficàcia elevada en el rentat dels gasos i aerosols
per rainout o washout, (3) una elevada deposició seca sobre
el col·lector, i (4.) una precipitació escassa, amb poca
dilució de les substàncies aportades. Les situacions contrà-
ries donarien lloc a concentracions baixes de la major part
dels ions.
Quan, com en aquest estudi, no es disposa d'informació
sobre els 3 primers punts que acabem d'indicar, la interpre-
tació de les variacions de les concentracions (i dels aports)
queda forçosament limitada. D'altra banda, com assenyalen
Barret i Brodin (1955) en el seu article pioner sobre preci-
pitacions àcides, el comportament atmosfèric és tan complex que
no és d'esperar que es manifestin anb claredat relacions sen-
zilles causa-ef ecte. No ha de sorprendre doncs, que les
correlacions entre les concentracions en la deposició humida
o global i els paràmetres meteorològics 'siguin sovint febles.
Per exemple, Cryer (1976) no trobà correlacions lineals
gaire significatives entre les correlacions setmanals de
6.12
H, Na, K, Ca, Mg, i Cl en la deposició global d'una localitat
del País de Gal·les i (l) la quantitat de precipitació, (2) la
duració de la precipitació, (3) el recorregut del vent, (4) la
durada del període de deposició seca, i (5) 4- diferents índexs
sinòptics relacionats amb l'origen de les masses d'aire i la
situació meteorològica durant la setmana.
En un treball molt citat, Munn i Rodhe (1971) demostraren
que existia una bona correlació entre els aports mensuals de
Gl i de SO/ en 2 localitats sueques i els percentatges de
freqüències de vents superficials que bufaven de sectors
determinats. Es simptomàtic, però, que per a conseguir-ho
partissin de 18 anys de dades, i que només utilitzessin les
medianes de períodes de 17-28 mesos consecutius, amb la qual
cosa estabilitzaren considerablement les variacions observades,
Malgrat les dificultats indicades, en els següents apartats
comentarem alguns aspectes d'interès sobre les concentracions
en la deposició global del Montseny. Els aports els tractarem
als apartats 6.8 i 6.9 •
6.4- Relació entre les concentracions i la quantitat de
precipitació
En les figures 6.11 a 6.13 representem la conductivitat,
el pH, i les concentracions en la deposició global respecte
la quantitat de precipitació a la Castanya. Totes les varia-
bles mesurades tendeixen a disminuir a l'augmentar la pre-
cipitació del període de recollida. Això vol dir que les dife-
rències de pluviositat expliquen part de la variació temporal
de les concentracions. La dispersió en els núvols de punts és
però molt considerable (figs. 6.11 a 6.13) • En particular,
quan les precipitacions són inferiors a 20 mn quinzenals, les
variables poden prendre qualsevol valor dintre de la gamma mesu-
rada.
La disminució de les concentracions amb la quantitat de
precipitació ha sigut descrita per nombrosos autors (Attiwill
1966, Erikson 1952, Hoffman et al. 1980a, Lemée 1974, Madgwick
i Ovington 1959). Aquesta disminució s'observa tant amb dades
6.13
diàries com setmanals o mensuals, i és anàloga a la dismi-
nució que es dóna sovint durant una precipitació individual
(Gatz i Dingle 1971, Wolaver i Lieth 1972).
La figura següent, simplificada de Wolaver i Lieth (1972),
representa la relació idealitzada entre precipitació i con-
centració de deposició himida:
Ï•HüCÖfi-PC<DüSoÜ
precipitació >
La corba A correspondria, segons aquests autors, a una
situació amb aports "normals", on l'efecte de dilució és molt
fort; la branca vertical es deu a l'efecte d'un subministra-
ment exhaurible de washout, mentre que l'horizontal és el
nivell de rainout sost-ingut. La corba B indicaria aports
elevats d'origen'natural o antropogénic; en aquest cas- la
dilució és més suau perquè les taxes de rainout o de washout
es mantenen altes. El fet que concentracions siguin més
altes a precipitacions escasses es pot explicar no sols per
la importància del washout inicial sinó també pel fet que
les gotes de pluja estan sotmeses a evaporació mentre cauen,
efecte especialment notable en els primers mil·límetres de
precipitació (Gats i Dingle 1971).
En el cas de la deposició global, cal afegir a totes les
consideracions anteriors la dilució que experimenta la depo-
sició seca sobre el col·lector.
Tots aquests plantejaments són esquemàtics en excés.
Els estudis reals sobre les variacions de les concentracions
durant precipitacions individuals han revelat complexitats
insospitades. Sovins es presenten màxims irregulars, i les
pautes de variació poden ser diferents per a cada ió i poc
6.U
repetibles d'una precipitació a una altra (Dawson 1978, Seymour
liai- 1978). Entre els factors responsables d'aquestes "irregu-
laritats" es poden citar: (l) l'advecció de noves masses d'aire
per sota dels núvols, que augmentin o disminueixin la concentra-
ció atmosfèrica de substàncies arrossegables, i (2) canvis en
l'eficàcia del rainout i del washout derivats de convis en els
processos de formació de la precipitació o de la intensitat
d'aquesta ( vegi's, p. ex. Scott et al. 1980).
Les concentracions de la deposició global a. LC exhibeixen una
relació hiperbólica anb la precipitació (fgs. 6.11 a 6.13) • Les
hipèrboles més rectangulars són les de K i Mg, seguides del P04_
(noti's el canvi d'escala en les precipitacions per al PO^, fig
6.13c) . Aquests 3 ions són els que es troben en menor concen-
tració a la deposició global del Montseny (taules 6.2 a 6.4-) •
Això, unit al fort efecte de dilució que manifesten, indica
que 1''emmagatzematge atmosfèric d'aquests ions és escàs, en
els llocs estudiats. Per al K i el PO, havíem arribat a la matei-4
xa conclusió a partir de la pluviositat i de les seves concen-
tracions a LCiSFF (apartat 6.2.3) .
Els vèrtexs de les hipèrboles del Ca i NCU s'aparten més de
l'origen de coordenades (figs, 6.12b i 6.13a), revelant que els
seus aports són sovint alts.
Les hipèrboles del Na i, encara més la del Cl estan mal
definides (figs 6.11e i 6.13b) . Aquests dos ions poden presen-
tar-se en concentracions relativament altes tant en el rainout
com en el washout de masses d'aire marítim. Al Montseny, les
precipitacions més abundoses solen ser produïdes pels vents de
llevant, que porten aire de mar. Això fa que la correlació
negativa entre precipitació i concentració sigui més feble per
a Na i Cl ue per als altres ions (taulr 6.8) . De fet, a Santape, degut l'efecte dels temporals de llevant, les concentra_
cions de Na i Cl estigueren positivament correlacionades amb
la precipitació durant aquest estudi (taules 6.9 i 6.10) .
L ' ió hidrogen és l'únic dels mesurats qae està positivament
correlacionat amb la precipitació als 3 llocs estudiats: el pH
tendeix a disminuir a pluviositats abundoses (fig. 6.lib) . La
LC PRECIPÎTRCIO CU£u\CO
u
Cl
oo
Xa
60
50
40-
30-
20
10-
4
4- +
+
. 4
, + 44 + T 4
' 4 * +
• + 44 +
D C? O CD C? G' CI* G!'OJ rî- '.£. CO G» OJ 'î
.-_( — J —4
P R E C I P m rn
7 . 0
6 . 6
6 . 2-
5 . 8-
5 . 4-
L C P R E C I P I T R C I 0 C 3
• +
> 4 4+
- "4 "*" +
>4 + ++ +
B
PREC I P rn rn
LC PRECIPJTflCIO C3
\
raiD
Cl0ÇO
140
120-
i 0 0-
s®-60-
40-
20-
n-ç
• + 4
4
4
^4 ++ +
¿4 4-+F+ 4f +
"H-4, + 4 + 4
T J " J 1 1 I I f i l I I
C
! 1 1 1 1 1 I I 1 l iD GI GI C> C1 'S1 Cïi
t O?' C'.J '.JD Q -ï^ -, --..J "J
PRECIP n 1 1 n
Figura 6.11 Relació entre la quantitat de precipitació i(A) conductivitat a 20°C, (B) çH, i (C) concen-tració de sodi, en la deposició global solublede l'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.
L C P R E C I P I T R C I O C 3-J 30-<fa' 25-3
20-f-H
r ncr 15-L_
£ IB-5-
iSY t'C
>
r +
4
4- 4
!**/v ¿ItU +W+ + + > i + 4 4 +
i ,1 t ï T i . i t l l iD & C1 C? C? Q <3
**• OC' CVJ Uï © 1~-i »-t p.J r
P R E C I P i ni
LC P R E C I P I T R C I O CU_j\vai3
i — io_ia:o
'_' •-' V"
í 00
250-
200-
150-
1 00
50-
4
4
4++ 4
?" + 4+ 4
•*íít4+ 4 4
t?4 4 4 + +TTÍ i t i i i i i i i i
"O C' G' O CS C? Ct ÇO OJ '.í? G" *i
-1 -H OJ ' •
B
P R E C I P m rn
L C P R E C I P l T f l C I O C 3
^ 90-^ QO-a> " ".^ 70-
60-<j">tu 50-zis 48->xr: 3 0-"~
20-
! 0-
f
. 4
} 4
' 4-4 ,+ +Z, 4
*f + ++^44t+ 4 4
4* 4 4- 4^V + 4 + + 4 +\*++ 4+ 4 +
Zü 1 L--L j 1 i __j 1 t - - - * *^ _ r ^-, , ! • • i 1 — 1 1 — T — | — 1 1
~>r> o Q G> (s« Q c"í 0"' OJ '•£> Q r
,-( »H OJ ''
P R E C J P ru m
Figura 6.12 Relació entre la quantitat de precipitales concentracions de (A) potassi, (B) calci,i (C) magnesi, en la deposició global solublede l'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.
LC F P E C I P I T R C I O C 3
(T * VCt.
ÎZ 40
20-
n-"C
- -t--•r
-++ ^+
'- ï* + \>+*$*+ % + 4 + +
D O G? G" G1 O C*t CO r- i 'O O t
r-i «-i PJ r- j
P P E C I P m ni
-J 140 J
ï 120-
100-
^ 8 0-Cto 60-_ir-' 4 o-
20-
0-
L C P R E C I P I T R C I O C3
+
+Ï + 4-
'•/ +
' 4- 4 +
J , , 1 1 I I I »- "i 1 T — 1 |ini. •« . ,if - . P t
Ui CD GT' O CE1 C1 G* G1
B
r*j *j- (jo iX> 'S? f* J *t^H t-J -r-t
P P E C I P m n,
J 5tr
a 4-
1- -7(Eü.
o 2-U.
1-
0;
LC P P E C I P I T R C I O C3
.4+
44
+
. + + 4
4 Hf +
ïi ís? o c*1 df c? G» ^f
C
'"'J *t '!' O"1 CD «"'J *t—í T-* — '
P P E C I P n, m
Fifrura 6.13 Relació entre la quantitat de precipitaci
^ ,i (C) ortofosfat, en la deposició global solublede l'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.
6.15
dispersió es però molt gran. La tendència a disminuir el pH
amb la quantitat de precipitació pot explicar-se per l'esgo-
tament de substàncies neutralitzants (carbonats i d'altres)
que estiguin contingudes fonamentalment en el washout i en
la deposició seca. Les precipitacions abundoses estarien
dominades pel rainout d'aerosols àcids (fi^SO/, -NH/HSO^, HNOo).
La hipòtesi de la neutralització per carbonats es veu recolzada
per les interrelacions del pH, Ca, i Mg en la deposició
global al Montseny (apartat 6.7.2) . A Austin (Texas), unes
poques dades sobre la variació del pH durant precipitacions
individuals no àcides indiquen també una disminució del pH
al llarg de la precipitació (Cooper et al . 1976) , que els
autors relacionen amb el rentat previ de carbonats. Contrà-
riament, el pH de precipitacions individuals àcides a l'est
humit dels USA tendeix a ser més alt quan major és la preci-
pitació (Hoffman et al . 1980a, Letcher 1.976). En aquests cas
cal pensar en una menor importància de les substàncies neu-
tralitzants i en un esgotament progressiu de les acidif icants .
La relació del pH amb la quantitat de. precipitació sembla doncs
molt depenent- de: - (l) la quantitat d'àcids i precursors
d'àcids a l'atmosfera; (2) la litologia regional; (3) la
pluviositat del lloc; i (4.) la presència d'altres neutralit-
zants a més a més dels carbonats (p. ex. N
En relació amb això podem observar que la concentració de
Ca en la deposició global del Montseny és unes 5 vegades su-
perior a la de Hubbard Brook (Likens et al. 1977; vegi's
taula 6.5) •
6.16
6.5 Correlacions entre les_variables químiques mesurades
Les matrius de correlació lineal entre les variables mesura-
des en la ¿oposició global dels 3 boscos es poden veure a les
taules 6.8 ¿ 6.10 . Alguns dels núvols de punts corresponents
es represenLcn a les figures 6.14- a 6.20 .
Els aspectes més destacables de les matrius de correlació
(taules 6.8 a 6.10) són:
(1) la pauta de correlacions es semblant als 3 llocs.
(2) gairebé totes les correlacions són positives. Això vol dir
que tots els ions estan més o menys correlacionats positiva-
ment entre ells, excepte l'ió hidrogen que està més o menys
negativament correlacionat amb tots els altres ions mesurats,
(3) el nombre de correlacions positives elevades (r >0.6) és
major a LC que a SFF i SFA. Degut a la menor pluviositat
de LC (apartat 5.3.7), i als períodes de recollida més curts
en aq uest bosc (taula 4.1), els períodes de precipitació
escassa amb concentracions elevades de tots els ions (excep-
te del K) tenen més influència a LC que a Santa Fe, i fan
pujar les correlacions.
(¿) la conductivitat no està especialment correlacionada amb
cap ió, indicant que les variacions en les concentracions
d'aquests tendeixen a compensar-se parcialment. Les co-
rrelacions entre conductivitat i concentracions són més
altes a LC que a Santa Fe, en relació al que comentàvem al
paràgraf anterior.
(5) la correlació més elevada és entre Na i Cl (fig. 6.14-):
r=0.99 als 3 llocs. Cap altra correlació en aquest estudi
indica una associació tant estreta entre dos ionr..
(6) el Mg té una correlació alta amb el Na i Cl (figs. 6.15 i
6.16) .
(7) Ca, Mg, i NOo estan bastant correlacionats entre ells (figs.
6.17 i 6.19) -
' 6.17
(8) els dos cations metàl·lics dominants (Ca i Na) estan
molt poc correlacionats entre ells (fig. 6.20a), evident-
ciant el seu diferent origen (apartat 6.2.6) .
(9) els dos anions dominants entre els analitzats (Cl i NOo)
estan poc (LC, xig. 6.20c) o gens (Santa Fe) correlacio-
nats entre ells, essent també d'origens diferents (apar-
tat 6.2.6) .
(10) K i P0¿ estan poc correlacionats amb els altres ions. A
SFF i SFA estan bastant correlacionats entre ells ï a LC
no tant però segueixen formant un parell de ions més
correlacionats entre ells que cap altre. Cal recordar que
les concentracions de PQ, foren sovint indétectables, i
que en aquests casos s'utilitzà la meitat del límit de
detecció en els càlculs de les correlacions.
(11) el pH està poc correlacionat amb els altres ions, però
té corielacions moderades i positives amb el Ca i Mg
(fig. 6.18) .
(12) el pH no està correlacionat amb la concentració* de NO o.
La semblança de les pautes de correlacions en els 3 bos-
cos permet dir que el seu significat no és merament local.
A l'interpretar les matrius de correlació cal tenir present
que correlacions positives entre les concentracions de 2 ions
poden derivar-se de: (1) un origen biogeoquímic comú;
(2) comuns mecanismes de transports atmosfèrics fins al
col·lector; i (3) un efecte semblant de dilució per les
precipitacions.
Segons les seves correlacions, podem dividir els 8 ions
analitzats en la deposició global del Montseny en 4- grups:
(1) Cl, Na, i Mg: representen els aerosols de sals marines.
(2) Ca, Mg, i NO^: d'origen continental.
(3) K i PO,: d'origen continental, poc relacionats amb els
anteriors.
H: representa els precipitacions àcides, d'origen
antropogènic.
6.18
Observi's que el Mg està a cavall dels dos primers grups,
degut a la seva abundància tant en les sals marines com en la
pols terrestre.
El primer grup és el més compacte i d'interpretació més
senzilla. No passa el mateix amb el segon. El Ca i l'excés de
Mg poden derivar de la pols terrestre, per erosió eòlica natural
0 accelerada per l'home al crear zones denudades. Però, al
mateix temps, l'atmosfera de les ciutats és rica en Ca, i el
CaSO/ és yb dels principals constituents dels aerosols urbans.
Les fàbiques de ciment són una altra font òbvia d'emissió de Ca
a l'atmosfera. En els països industrialitzats gran part del NOo
atmosfèric es considera que deriva dels òxids de N emesos com
a contaminants (Overrein et al. 1981). La correlació observada
entre Ca, Mg, i NO^ a la deposició global del Montseny pot ser
deguda en part a l'abundància de tots tres en l'aire contaminat
de l'àrea de Barcelona. Per exemple, els carbonats de Ca i Mg
presents a l'atmosfera podrien reaccionar amb el HNOo donant
aerosols de Ca(N03)2 i Mg(NO-j)2» a més a més dels sulfats ja
mencionats.
La feble associació entre K i PO, no és pas més clara que
l'anterior. Tots dos ions són escassos en la deposició global,
1 la correlació entre ells podria ser deguda a_que només
tendeixen a tenir concentracions no tant baixes en períodes
de precipitació escassa. Una possible assiciació d'origen seria
especulativa. El K és d'origen continental_ difús, i es consi-
dera que la pols terrestre és la principal font. L'origen del
PO, a l'atmosfera és desconegut (Likens et al. 1981) . Es des-4 ~~" ~~~
coneix quina és la contribució atmosfèrica deguda a l'ús de
fertilitzants de K i PO,. Assenyalem però, que la concentració
de K en la deposició global del Montseny és un ordre de magnitud
major que la de P0¿. Si l'ús df fertilitzants fos una font impor-
tant dels 2 ions , hom esperaria una proporció més equilibrada
entre els dos. Queda per esmentar una possibilitat interessant
sobre la que hi ha poca informació: la influència dels aerosols
biològics en els aports atmosfèrics. Gosz (1980) estudià els
aports en la deposició global segons un gradient altitudinal de
conques de New Mexico (USA) ocupades per diferents estatges de
1—etXiO
b
"0•rü•rCQOD0T)
cdr-
cd
CQG0•rOcd£4-pG0UGOü
ca0
rH
cdp.,CDP
*o•r~ücdrH0£_iÍH0ü
0t3
3•Hin-Pcda••PHcdG•HN
OO•
vO
cdrH3cd
e-«
rH3üH
O •>O
«H r-h 0 ON
cd T3 Hs¡H ca HO 'O O
CH H -HCQ ü HG X 3Cd 0 -r-Sk
-P G Hcd 0 •
0 X! 'Ö cdCQ- GG CO cd S0 G 3CQ . 0 H •
rH N O CQ co G ü m0 1 -H ONH CV 3 cdXI 1 O* S rHcd en -H 0•H ail -p tJ?H rH CV HCd 0 V3 rH> Cd - rH
•H rH H 0CQ >0 00 Cd Cd -HrH f- S
i ca CQ,£2 MD _|_D *ÇD f— j
E 1 3 cdcd -<*• M 03
CV G G CQrH -H O 3erj H -P -H -H0 0 Xí O -PG O cd cd•H 0 > OH k ca ¡L, -H
-P -P 0 CMVD G rH CQ -H•H 0 cd Xi GO O ÎJÛaj cd -P - -H
rH T3 H T3 CQ0 -H O?H rH S 0 CQf-( H PH -PO O CQ XJ Gü ü !H S 0
0 O O -H0 f-t H G O
13 cd -H0 > H «H
CQ t3 W 0-P CQ ûG CQ H • O0 0 0 H
•H TJ O 5Qü 0 CQ H
•HVH G -H 0CH fn O0 0 -H cd -P
0 Cd rHCQ rH CÖ H
CQ rH 0 -PrH 0 fU, k cd0 ?H 0 k
G o a, x»G 0 O 30 0 CQG ca CQ -Po -P 0 a G13 cd H 0 cd
W 0 ÄCQ Cd 0 X -
W X! T) 0 CO
rHo
cno
toos
cdo
W
cd
Ka
oS3O
00
eurHOWKCU
ON c~~ \o ~vf m m m r—c n - · t i C N . ^ n i n i n ^ o n
CVNO
•0
H !>CO OO
• •0 0
o m oo- \£) in• • •
O O O
•¿"N ^£*\ 02 y%vQ xQ U"\ \u
* • * •o o o o
ml ml m -<H ON~<H í| O m ON*i *1 * *l *
ol o| o o| o
m ~<H in o oo ONen ^}j o NO c\¡ en
4 •! • • • .
o ol o o o o
H co CV m -sH MD \oCV in MD MD £ * ! C ** MD
• • • • • ! • •
o o o o o| o o
cv cv in in o -*tfj en ONc v r H r H c n c n c n c n r H
O O O O O O O O1 1 1 1 t 1 1 1 1
enO K cd cd bx) o H& Ä S W C D S S OQ&OO
ONCV
off\
*o
enCV•o
CVMD
•O
MDNO
•
O
coMD
•
O
-vi
H*
O
rHin
•
O
ocv•
o
ON
•
o1
.oP-,
1-ctftO
r—bj
,,0•r-ü•rca0P0t3
cer—
cd
caGo•r-ücdPH-PC<EüGOü
ca0
(H
cd
PH
0p
•••o•Hü
rH0
Pl·lfi0ü
0T3
3•H
-pcde••cd•n0wca
F>H
ON
*
Nu
cdH3cd
£-<
H3ürH -H/•caO cd
• ISÇ . _JH< ï i
cd 0 cdfa *"3£í
PH PHo ca 0«H/·O P<ca HG 0 0cd X-pPH 0 P,-P 0 •
G o cd0 cd X Gca j3 0 HG - 30 ÇO "Hca ON o •
* C-~ ü Wí.ca H ON in0 ÇO rH Cd ON
rH i efi CV rH -H rHCd 1 O -P 0•H -^ -H rH T!PH H "3crj rH 3 - H> 0 v-sH H
0ca -H H cd >0 cd -H
rH ON ÇO G
fi 1 -P HB NO 3 0 cdCd 1 tlûrH
o"\ G ft carH -H cd 3Cd H -P -H -H0 0 ,£> h -PG o cd cd•H 0 > OrH PH Ca -H
-p +3 Cd CM
•H 0 cd cd Gü ü Mcd cd -P -HH T3 H cd ca0 -H O?H H E i-i cain rH 0 -P0 O ca P, GU U ÍH 0
0 o ca -H0 P-l rH G 0
T3 Cd O -H0 > -H «H
ca T* 0 0-p ca cd oG ca rH > o0 0 0 PH
•H t3 0 cao o ca ca H•HV-t G rO 0«H PH O O0 0 -H - -Po P< o 13 cdO ffJ 1Cd r-n
ca rH 0 HCO rH 0 PH -P
rH 0 f-i fi cd0 PH E PH
G O O ,uG 0 0 G 30 caG ca ca Ho -P 0 W G
T3 Cd rH Cdca • Ä
ca cd 0 H -W »u 13 O CO
G
rHO
CfN,
O£23
MS
cdo
fv*
cd^
K
O[3QSOo
PHM
WCtíPH
iJTN "*<í* Ví"\ • · ií*\ \£\ Xí"\ lí"N (T\O i C V C V C M C V C V C V C V C V
Oo•
o
f- TV0 -tf
* •o o
<N| O -ítl CO CV• I • •
o| o o
vn >n c-- -^C*~ NU C^N, m
• • » »jO O O Oi
ON rH ON ON Om o^\ rrs o co
* * * % *o o o o o
UTN i — | \O C""- CN! ONO ro\ [> O ON O
O O O O O O
00 CV O f^l NU fA r°\|CV m NO -»íl O C^N, -<H
• • • •! • • «I
O O O O| O O O|1
ÇO (""N NU rHl C~- W> NU -4-C V O < · \ r H - < n ~ · Í N O ( Y N , r H• • • • ! • • • •
o o o o l o o o o1
ON ON C0| C*- C*- C~- C^N ON| CVlH r H - ^ j C V H C V C A - d ^ í j
O O O| O O O O O| O|1 I I 1 1
C'A " íO f f i c d S M O r H Oto a a W O S S O P l · lQ
O0
af¡o
"•O
c•f"
03Op0
rç
ar—
cö
03GO
•r-OcdPH
-PG0üGOü
030
r—
cd?_i0a
xo•HücdrH0PHPHOO
0I~O
j3•HPH
-PcdS
• •cd03o•p0>
<U
PHcdePH 0O ^H03 0
G PHcd f>PH B-P O
G003 HG W003 • 03
O 003 C» rH0 1 J3
rH O CdrO H -H
Cd 1 PH•H H CdPH >cd H> 0 03
003 -H PH0 -P
rH OtHC- Cd
Q |
a oo 03cd i 0
•~írHHcd H cd0 0G PH•H 0 0H PH ft
-PND G xo•H 0 rHO
' cd cd 0rH T3 t30 -HPH rH -HPH H0 0 «U U -sí-
0 O0 PH OH
TH,0 -H
03 TJ-P rHG 03 O0 0
•H T3 Cdü O•HVH PHCH PH 00 0 ftO ftü m
03 rH03 H
rH 0 00irn
xQ
cdrH3cd
EH
0 T5
C 0 030 X0G 03O -P 03
T3 Cd 003 TJ
ço cd cdK f Tl
•
*.vplOs
H0
T3
HiH0>
•HG
rHcd
032•H-Pcdü•HCH•HGM
•H03
m-PG0•HO
•HCH0Oü
03rH0
-PcdrHrH-PCÖPH
P03
Gcdr|
—ÇO
iH0
Ors,
O£»j
M2;
cdo
H*í
cd•z.
Kft
Ot)Qao0
p ,
MOHOSOH
sOCV•
O
sO rrs,(Y^ rr\• •
0 0
sO rH rnO rrs, rH• • *
O O Oi 1
0 K cd¡ — \ fi, *^oOO
£>-^f
ÇO
O
CV
o
CVo
u^
*o
ço
*o
OssO
xO C—
• •o o
su•
o
oxO
*o
oCV
O
ot
cö
CV•
oI
M
IP>
•
o
o
•o
in
oI
CV
H•
o
xu
OI
00 O
o o o
ir\ ooCV 00
* *o oI
OOs
CV*o
Hcv
LC P R E C I P I T R C I O C3_J
If
ï
1—4
ao0"!
e 0'
50-
40'
30'
20'
10-
0.
'.v-''
4 x-'
.*"'
+"*"-""•'"
'
•f'"" +
•"""
y
>'+ ..._ - -4.-, q- - •
4f«r{/f r¿ = 0 9¿
X i i i i i i iCD C5 CD C* C? ^D CD G* d
CLOPUP í-'en 'L
S F F P R E C I P I T R C I O C3
tr1
S'
1— 1
OOtn
i U
60-
50
40
30-
20'
10-
4
/"f
^+ >"'"',
+ 4." 4 Hs=-^ 6-t-C- 92 Cl
/J .-. = o 97•tH*' i i i t i i i
D C i Q O O C i d CJ~ t\j ro * in >j;i r^
Cce
B
C L O R U R L'e
SFR P R E C I P I T R C I O C3_J
tr
D
N-l
a0
••r »-1
35
30
25
20
15-
10
5-
0-
+"
^.-
s'
_•*.-"^'"
4 ,- '
S*yçjf Na=-7 S-t-e 97 C l
•f*"4" r^=0 ??
-••f i i i t I I ,1
•> in o tn c» to G' tn G' in»-( ^^ f» J i""J p"l fi "t t
C L O P U P L
Figura 6.14 Relació entre les concentracions de sodi ide clorur a la deposició global soluble entres boscos del Montseny, per períodes derecollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.S'han dibuixat les rectes de regressió.
LC P R E C l P I T f i C I O C3_J
ra>3.
05LU
Ui(TE
_J\
ai:'·
wLUZuocE
_J\IT'
a.
fr,LUxL?(Xs:
90
80-
70-
60-
50-
40-
30-
20-
i e-0 .
4
4-
.
4 4
+ 4 + 4 4 4 + _j._.
— "IS*! i , i , i i
•H w ro *i in y> N ço
CLORUR .L'ç·^/·L
SFF P R E C I P I T R C I O C3
20
16
12-
8-
4-
O-
4
+ 4
+ -"'4 + + + 4^__.,"
^ ""
4 + .---'""4 "^ ^ """
+ ^^"jS-
T , 4 v^"
4+ ,--''""
.--' 1 1 i • i , i
-" OJ h) t to U) K W
C L O R U R ¿jei/-L
SFR P R E C I P I T R C I O C3
18-
16-
14-
is-le-
s'6-
4-
2-
4
44 4
4 4
4 44 4 4 __--"'
4 4 + _--""""4 ---~~~~
4 .--•"""""
_--"""""'
G> to o in o in o 10 c> ir»-« —• oi c-j n K« -^ t
B
CLOR U R L. e A ."- L
Figura 6.15 Relació entre les concentracions de magnesi ide clorur en la deposició global soluble en tresboscos del Montseny, 'per períodes de recollida.S'ha dibuixat la recta corresponent a lesproporcions de l'aigua de mar.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
LC P R E C I P I T O C10_J\
<í>3.
toUJz13OCE
?0
80
70
60-
50-
40-
30-
20-
10-R-
4-
4-
•*• 4
+
4- + + _^--^~•f-1 -f J, __— """ "
t "f*" J. 4" J. -L -f i "JL .«—"""
•¿jff*4* jsü· ·""'"'"--^-— T-l irl ' * ^J 1 1
© © G I Q C D G J C D O DOJ •* VD 00 03 OJ *ï
SODI e -q. .'•' L
SFF PREClPITflCIO
\ftoa.
toUJzucrz:
20
16
12.
8
4-
Ci-
4 +4
4-
+ 4 /""
4 .-' '•#• ^^
4- + ••'"'
. + + x^1
íV"'".-'c±_i — i — i — i — t — i — i — i — i — ¡ i i — i —
B
es
(
ra-D.
tnUJZIJJa:sr.
-. w n rf m -.j? f-
S 0 D I P e -=1 / L
1816141210
Q-
6-
4-
2-0f
S F ñ P R E C l P I T f l C I O C34
4-4 4
4
;+ 4 4 ^
4 -• """
-•"" i ' i i i i i i -j 1 1 1 T i i ij in o in G« in o in <z<1-4 »-" »""J OJ f) f'Ï *?"
SODI j-1 e •••' L
Figura 6.16 Com la figura 6.15, per magnesi i sodi.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
LC P P E C I P I T f l C I O 13
vn>a.
coLU2;u<rz:
CRLCI
uner
SFF PRECIPITRCIO C3
\ 20va«=• 16
w < .-,LU 12
0'O
•t t-
+ 44
++>
IM•S
•*
H 1 1 (_.O<£i
C R L C I
Kl•x<
H 1-Ci'3
G-C'J
.u e -i / L
B
SFR PRECIPITñCIO_J\
if
i.
'.<')LUZ
etE:
181614'1210
S6
4-2-Qf
+
•» 4
"**"*"
+ +
•4- 4™l-
44 +4
4
i & CT' Q GJ G1 G' Q G1
O-J ^ '-fi CC1 G1 CM ifr 'X1
CRLCI « e- H •••" L
Figura 6.17 Com la figura 6.15» per magnesi i calci.En (A) i (B) s'ha dibuixat les envoltantsinferiors.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L C P R E C I P Ï T R C Î O CU
x0.
7
6
6
5
5
5
4
4
3
. 0
e-2-
8-
4-
0-
ۥ
2-
8J
4
: ++ + ++ + +4-
• 4- + 4- +
•y-4f + +: ^ t
" *TÍ* i.
4?"-?^B ' 4-
t 1 I« I f 1 f
í © Cx* S* CD Gî CD CSin is to CD in c> ir
i-* *~i oJ oí to r
6
5
5
a- 5
4
4
3
in <s> 10 CD in c> ini-* »i oJ <M to n
CRLCI x-e^/L
. 2-
8-
4-
0-
6-
2-
R-C
SFF P P E C I P I T R C I O t34-
4- +
4 + + +
+ 4-
+ ++:i1 1 1 1 I 1 1 1 1 1 1 1
ï Cxi C' ( CD Cx' S*cj J" ID co G? o-j
T-« —|
CRLCI P e /L
B
SFR PRECIPITflCIOD
6
5
5
4
4 .
4 .
. H
0
6-
2-
8
4-
o.
4
4-+
4- +
4
+ í- 4.
4- -i
4 4i i i i i i i i
"G1 G' Ó G' G1 G G' G1 G1
i"'j t >.£< CO G' OJ -^ '£>
CflLCI I e A • ' L
Figura 6.18 Relació entre pH i concentració de calcia la deposició global soluble en tres boscosdel Montseny, per períodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
LC PRECIPITflCIO C3-'
reuD.
t-(TCLh-t— 4
1 0 0-
80-
60'
40'
20-
4
4
4
4 + "*•
+ + 4-^4 4
+4·+J. 4 4 + 4 +
l i 4 1 I I
D 0? G* © O C3 © Gtn G" in GI in G> ir
*H -r* ço PI r-o rCRLCI e •* / L
SFF PREC1PITRCIO C3
\<f
erCf
40
35
30
25
20
15'
10-
5-
4
4 Í+ . 4 + +4
4 + 4
+4 * + 4
i l i i i l i l? '3D G1 G1 Cu"
OJ •+ U? CO
4
4
4
l i l l
GI C-.J
NITPRT e •-' L
B
_J\r
i'
çoUJzUDcr•y
OJ 't U? ÇO GI C-.Jt-l 1— <
C R L C I .L'e^/L
90
80
70
ee-50'
40
30-
i e-0;
LC P R E C Í P I T R C I O H34
4
4, 4
4
4+ "t|- +. l· 4
"*• É r ) 1 1 1 1 1i t i i i i i - ii O C" C' Ci Ci G' GI C'
o.j T i.£, çi_i fr, r, j 1-j- i.fi
Figura 6.19 Relació entre concentracions a la deposicióglobal soluble: (A) nitrat i calci a l'alzinarde La Castanya; (B) nitrat i calci a la fagedade Santa Fe; i (C) nitrat i magnesi a l'alzinarde La Castanya. Observis la diferent escala a(A) i (B).
L C P R E C ! P I T R C 1 0
-1
fr"a>D.
CloCO
140
120-
1 0 0-
80-
60-
40
20-
d-"c
4+
4
4
•4 + + 4 + +
' 4 + + 4 + + + 4t» *í" ' . -Í-+ T*: a. T T .
A
í ó c b ò ó à ó óin o in ® in <s> in
«-» -H CM c-.) ro r-oC R L C I .i ç, -^ ..•' [_
CiD.
t-cr
LC P R E C I P I T f l C I O C3
50--
40-
10-
+ •4- -4- •4- -4-
w ••*• in y? N
CLORUR v e *i / L
B
SFP PRECIPITflCIO CD_J\rr'
3.
»— i
er-cet-oQ.
10
q
8
c'15.
5
43
2
1-o-
4
4
44
4
4 4
4 4
, 4+ *+ 4 4 + + 4
4 \
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1"È' CD G' EI È ' S'
i\| ij- t£i CO C33
CflLCI .L' e / L
Figura 6.20 Relació entre concentracions a la deposició"global soluble: (A) sodi i calci a l'alzinarde La Castanya; (B) nitrat i clorur a LaCastanya; (C) potassi i calci a la fageda deSanta Fe.
6.19
vegetació. Obtingué majors concentracions i aports de K en
col·lectors al voltant de boscos de trèmol (Populus tremuloides)
que en la resta de pisos de vegetació, els quals incloïen
diferents coníferes, prats subalpins, i tundra^a-l-piiUUr—Com
aquest efecte no era explicable per les diferències de pre-
cipitació ni per contaminació òbvia, Gosz considerà possible
que el fullatge de trèmol emetés quantitats apreciables
d'aerosols amb K. Desgraciadament, aquest autor no analitzà
cap forma de fòsfor. Aquest és l'únic treball que coneixem
que dóna indicis raonables d'una modificació concreta de
la composició química de la deposició global inorgànica
soluble per part d'un bosc. Generalment, aquestes modifica-
cions són difícils de detectar.
El paper dels arbres forestals com a emissors de gasos
i d'aerosols ha sigut revisat qer Smith (1981).
6.6 La relació entre els ionsmarins
6.6.1 La relació entre sodi i clorur
Les concentracions de Na i Cl en la deposició global del
Montseny estan molt fortament correlacionades entre sí
(fig. 6.14), i probablement tots dos són d'origen predominant-
ment marí (apartat 6.2.6) .
El quocient molar Na/Cl en l'aigua de mar val 0.883
(Krauskopf 1979; dades de Goldberg (1963) donen 0.852) . Si tot
el Na i Cl fossin d'origen marí, i no hi hagués fraccionament
entre ells, la regressió esperada per a les seves concentra-
cions a la deposició global seria:
Na = 0.883 Cl
Les regressions trobades en els 3 boscos estudiats són
semblants a l'esperada solta les hipòtesis anteriors (fig.6.14-)«
No obstant, a tots 3 llocs la regressió mesurada difereix de
l'esperada per tenir un terme independent negatiu, petit, però
significativament '-diferent de zera (p<0.05) . El pendent de
6.20
les 3 rectes és quelcom major que 0.883, encara que només en el
cas de SFA és significativament major (p= 0.04; per a LC i SFF,
p>0.2). Observi's que aquestes dues desviacions són de magnitud
— molt moderada en front de la influència marítima, i que tendei-
xen a contrarrestar-se mútuament.
La variació temporal del quocient Na/Cl a LC i a SFF es pot
veure a les figures 6.21a i 6.22a. Mai no es produeix un gran
excés de Na sobre Cl, mentre que ocasionalment es dóna la situa-
ció inversa. La major part dels períodes fluctuen al voltant de
la proporció marina. Els "pics negatius", que denoten excés de
Cl, tendeixen a coincidir en els dos boscos, encara que la seva
magnitud pot diferir. No hi ha una variació estacional defini-
da del quocient Na/Cl, especialment a LC. A SFF, es donaren
valors una mica més alts que els marins entre novembre 1979 i
febrer 1980, i valors força més baixos que els marins entre
maig i agos 1980. L'estacionalitat que això podria indicar
queda però en dubte quan es consedera la resta de l'estudi
(fig. 6.22a) .
El quocient Na/Cl en la deposició humida i en la global és
sovint semblant al de l'aigua de mar (Eriksson 1952, Junge l
Werby 1958). Aquests mateixos autors trobaren però que el
quocient Na/Cl en localitats litorals era sistemàticament supe-
rior al de l'aigua de mar. Junge i Werby (1958) ho atribuïren
als aports de Na continental, que podrien ser perceptibles ja
en la costa. En canvi, Eriksson (i960) calculà els aports
d'excés de Na, i els cartografia per a Europa, i partint de
les dades de Junge i Werby, per als Estats Units. En tots dos
casos trobà que els majors aports d'excés de Na tenien lloc
a la costa i que, per tant, devien ser d'origen marí. Això fa
necessària l'existència de fraccionament entre Na i Cl. El
fraccionament es pot p.:iuir tant en la superfície del mar com
en els aerosols de les sals marines. En aq_uests darrera
categoria, un mecanisme important de separació del clor és
l'alliberament de HC1 gasós induït per l'adició de HoSO, atmos-*~ 4
fèric als aerosols o a les gótules dels núvols que contenen
sals marines (Eriksson I960). La incorporació de H2SO/, resultant
6.21
de l'oxidació del SC en fase líquida o gasosa, produeix pHs
molt àcids que condueixen a la formació de HC1:
H0SO,/ x + 2 NaCl/ % > NaoSO / / x + 2 HC1 / x2 4(aq) (aq) ¿ 4(aq) (gas)
El HC1 gasós dissolt en la gótula pot escapar a l'atmosfera
quan aquesta s'evapora, o per difusió directa si la pressió
parcial de HG1 en l'aire és menor que en la gótula.
L'alliberament de HC1 en núvols no précipitants ha estat
estudiat per Yue i Mohnen (1976) mitjançant un model teòric.
En síntesi, la producció de HG1 augmenta amb: (l) la tempe-
ratura del núvol; (2) la concentració en l'aire de SO^ i
d'àcids gasosos; (3) la taxa d'oxidació del SC^» i (4) el
contingut líquid del núvol. L'alliberament disminueix a
l'augmentar la concentració de NHo en l'aire. Es a dir, els
factors que afavoreixen 1'acidificació de les gótules accele-
ren la pèrdua de KC1, mentre que els agent neutralitzants la
retarden o inhibeixen. En les condicions àcides freqüents a
l'hemisferi nord, els núvols que contenen NaCl són une
font de HC1.
No' és suficient la formació de HC1 gasós ni la seva sepa-
ració dels aerosols marins o de les gótules dels núvols per
a modificar el quocient Na/Cl en la precipitació. Cal, a més
a més que hi hagi una separació espacial en la deposició del
HC1 i de les sals marines residuals. No es coneix bé el
destí del HC1 alliberal de les sals marines. Es clar que
no pot incorporar-se a la deposició himida de la seva massa
d'.aire mentre persisteixin les condicions àcides. Si aquestes
desapareixen, pot ser rentat en forma de gas, o d'aerosol
format en l'interregne (p.ex. NH^Cl, en presència de NHo).
Donat suficient transport turbulent, el HC1 pot depositar-se
en sec, com a gas o com a aerosol. El punt important per a
la variació del quocient Na/Cl és el següent: si el HC1 es
deposita amb més facilitat que les sals marines residuals
és probable que gran part depositat sobre el mar, abans que
les masses d'aire marítim arribin a terra, i que sigui per
tant indétectable desde el continent; si, pel contrari, es
6.22
deposites amb més dificultat, el HC1 d'origen marí podria penetrar
profundament en els continents i faria baixar aquest quocient
Na/Cl quan finalment es deposites, tal i com sug.geriren Eossby
i Egnér (1955, citats per Eriksson I960) a Suècia.
El quocienc *!a/Cl en la deposició* humida o en la global pot
donar una idea de la intensitat del fraccionament, sempre i
quan els aports continentals de Na i Cl es puguin despreciar.
Les localitats extremadament oceàniques poden ser útils. Junge
i Werby (195ó) trobaren només un 1.5% d'excés de Na en les illes
Bermudes, a 900 km del continent. Eriksson (i960) cita un enri-
quiment major a les illes Shetland: 7% d*excés de Na. Es possi-
ble que el fraccionament sigui major en les regions amb gran
quantitat d'àcids o precursors d'àcids en l'atmosfera.
El pH de la precipitació pot afectar al quocient Na/Cl en
dues raneres oposades: •(l) afavorint l'alliberanent de HC1, i
(2) aportant HC1 antropogènic (Cogbill i Likens 1974.; Martin 1979).
La relació entre el pH i el quocient Na/Cl al Montseny és molt
laxa (fig. 6.22c) . Per a pHs força àcids (<4-.7) trobem valors
de Na/Cl en tota la gamma, des de molt inferiors a una mica supe-
riors al valor sari. En canvi, dels 5 punts que presenten gran
excés de Cl (Na/Cl <0.6), 4- tenen un pH forga àóid (<_4.7) . Per
aquesis punts, els aports de Cl antropogènic dominarien sobre
la pèrdua de HC1. Una complicació adicional en la relació que
comentem és que les precipitacions marítimes i les precipitacions
àcides poden correspondre a trajectòries diferents de les masses
d 'aire.
hn la deposició global del Montseny hi ha anualment un petit
excés de Cl respecte Na (taula 6.6) . Aquest excés és de 5-6$ a
LC iSFF, i del 1.2% a SFA. Com que no sembla haver-hi en la re-
gió altres fonts naturals de Cl a més a més del mar, a-"est
excés de Cl ser ja degut a la contaminació atmosfèrica. El percen-
tatge de Cl antropogènic podria ser una subestimació si part
del Na fos d'origen continental, o si el fraccionament de clor
en els aerosols de les sals marines fos important. Algunes re-
gions influïdes per zones industrials properes o llunyanes tenen
grans aports de Cl antropogènic. Per exemple, l'excés de Cl és
L C P R E C I F I T ñ C I 0 L 3
(T!
¿l ) t l l l l l l ! l l l l l l t l l t )M J J R S O N D G F M R M J J R S 0 H D
1979 1980
L C P R E C I P I T R C I O 13tr-aí\tr-aí
ü
8
B
M J J R S O H D G F M R M J J R S 0 H D
1979 1980
L C P R E C I P I T R C I O C 3-T" 1
a«^ 1r'a< 1
1*— 1
CJ
fT*
4r—
iT-t
ç
4
o.c.
e-s-6
4
a
^- - * — — - — — — — "
4 +-4 +4
•f-
-4-44
' + 4 +t+ 4 •*-" 4 .4 ,
4 + 4 + 4 "*"
4 4 4 4 "*"
1 , , 1 1 L 1 1 4-
O G' 'Z? Q 'S''.p CO CT' i"') "t
P R E C I P tu m
Figura 6.21 (A) Variació del cocient Na/Cl en la deposicióglobal soluble de La Castanya, per períodes derecollida. Els punts negres indiquen valors deCl estimats a partir del Na. (B) £d. per Mg/Cl.(C) Relació entre el cocient Mg/Cl i la quanti-tat de precipitació a La Castanya.
HI
SFF PREC IP I T RC I O C 3
0..Q. .
I I I I I t i l l /
M J J R S O M D G F M R M J J fi S G H D G
19 ? 9 1980
SFF PRECIPITRCIQ C3
M J J R S O N D G F M R M J J R S G M D G
1979 1980
SFF P R E C I P I T R C 1 O C 3
\ J
rr'H>
r— *
O\-T!
. 6
O
p.
. 1 •
. 6
. 5-
. 4-
+
+ t ++ + í + ++.
\ / 44
+ 4
4
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 ' » • 41 ) 1 1 ^ i ' 1 » ~ rki n CO f'J '•£> CT"
•t -r "t ¡n in TIF- H
Figura 6.22 (A) Variació del cocient Na/Cl en la deposicióglobal soluble a la fageda de Santa Fe, per períodes de reco-llida. Els punts negres indiquen valors de Cl estimats apartir del sodi.(B) id. per Mg/Cl.(C) Relació entre el cocient Na/Cl i el pH, a la fageda
6.23
del 26% a Soiling (Alemanya, calculat a partir de les dades
de Matzner et el. 1982), i del 125$ a Hubbard Brook (Likens
et al. 1977).
6.6.2 La relació del Mg amb el Na i el Cl
L'origen mixt del Mg (taula 6.7) queda molt de manifest en
les figures 6.15 i 6.16, on es representa la seva concentra-
ció respecte les de Cl i Na als 3 boscos. En aquests gràfics,
la recta que correspon a les proporcions en l'aigua del mar
fa d'envoltant inferior dels •núvols de punts. Alguns perío-
des de recollida se situen a prop d'aquesta recta, però la
major part queden bastant pel damunt d'ella. L'excés de Mg ve
donat en les figures 6.15 i 6.16 per la distància vertical
des dels punts a la recta marina, i és una mesura de la
influència continental. Pràcticament mai no s'observa al
Montseny un excés de Cl o Na respecte Mg (figs. 6.15 i 6.16) .
L'envoltant inferior marítima està molt ben definida a LC
i SFF, però molt poc a SFA. A part que a SFA hi ha menor
nombre de dades que als altres dos llocs, la raó d'això és
fosca.
La variació temporal del quocient Mg/Cl es pot veure a
les figures 6.21b i 6.22b . Aquest quocient, o millor el
grau amb que se separa de 0.2, és un índex d'influència con-
tinental. Hi ha una clara tendència estacional tant a LC
com a SFF, amb valors alts a l'estiu i baixos a l'hivern.
Això deu correspondre a la menor freqüència de precipitacions
marítimes a l'estiu (substituïdes per pluges convectives
locals) i a la major sequedat dels sòls que facilita
l'entrada de Mg (i Ca) edàfics en l'atmosfera. Hi ha una certa
correlació negativa entre Mg/Cl i Na/Cl, més aparent a SFF,
que és interessant donada la correlació positiva entre Na i
Mg (taules 6.8 i 6.9) .
La relació entre el quocient Mg/Cl i la quantitat de
precipitació (fig. 6.21c) ens indica que els majors excessos
6.24
de Mg es donen a precipitacions moderades o escasses, degut
a la importància que en aquestes ocasions poden tenir el washout
i la deposició seca continentals, i al fet de que les precipita-
cions abundoses solen tenir origen marítim.
SI quocient Na/Mg varia d'una manera sonblant, però inversa,
al Mg/Cl (figures 6.23a i 6.24.a) .
Dos altres quocients útils con índex de continentalitat són
el Ca/Na i el Ca/Mg (figs. 6.23 i 6.24-) • Cempre hi ha un excés
de Mg sobre Na, i de Ca sobre Mg, de manera que l'excés de Ca
sobre Na és encara major. En uns pocs períodes, el Na és el
catió dominant, en lloc del Ca (figs. 6.23b i 6.24-b) . Tots dos
quocients varien estacionalment de manera semblant al Mg/Cl.
A partir de l'examen dels diferent quocients iònics !figs 6.21
a 6.24-)» els périodes d'aquest estudi que tingueren major influ-
ència marítima foren: octubre 1979, gener 1980 (sobretot a
Santa Fe), febrer 1980 (2a quinzena a LC), i 2- quinzena d'octu-
bre 1980. A LC s'hi podrien afegir la 2* meitat de gener 1979,
la 2- meitat de març 1979, i, menys accentuadametn, setembre
1979 i finals d'abril"1979.
Tots els quocients iònics examinats revelen que la deposició
global al Montseny és molt variable no solament en les concentra-
cions (figs. 6.2 a 6.10) sinó també en les proporcions dels
diferents ions (figs. 6.21 a 6.24-), i que aquestes poden variar
molt irregularment.
LC P R E C I P I T R C I O CI
f 4•i'\ 4v•i' 3
v 2z:
l i
50c¡
O
5'
050-1
5
0
••„ *
I I I I I I I I M I M I I I I M I I I I I I I I I I I IJ fl O D F R J fl O D F fl J fi O D
1978 1979 1980
L C P R E C I P I T fl C I O C 3
\tr-aí 16
<n 12tz:
m 8for i
" 'MiI H-1 M I I I M I I I I I
B
J R O. -D F flJRODFflJRO D
1978 1979 1980
ifü'\f
•nu
LC PREClPITflCIO C3
10
4'
2'
J R O D F R J R O D F f i J f i O l>
1978 1979 1980
Figura 6.23 Variació d'alguns cocients iònics en la deposicióglobal soluble de l'alzinar de La Castanya:
(A) Sodi/Magnesi(B) Calci/Sodi(C) Calci/Magnesi; la recta indica el cocient
en l'aigua de mar.
SFF P R E C I P I T R C I O C3
M J J R S O N D G F H R M J J R S O H D G
1979 1980
SFF PRECIPITRCIO H 3
! • • I •! I I I I I I I t ! I I I I I I I I t
B
M J .J R S O M D G F M R M J J R S O H D G
1979 1980
SFF P R E C I P I T R C I Op-
a>"¿.4i
tt'E:\fo
Q
876-
5
4--?.
2-1-
nJ
íï• A/ \ 9 -°
:JU /I \ S\é \9 \ \ ° \* i \ V \
\ / Ü \ _ ee* i J i P
/ 1 / ^'b
* '-J(*l
—i — 1 — j— J -~-i ...... —i— i— | t -^— . 1—4 ,.-+— 4— . l . I..-Í 1 1 — 3
M J J R S G M D G F M R M J J R S O N D G
1 979 1 980
Figura 6.2/1 Com la figura 6.23» per la fageda de Santa Fe,
6.25
6.7 La relació entre Ca, Mg, i pH
6.7.1 La relació entre Ca i Mg
Les concentracions de Ca i Mg estan bastant correlacionadles en
la deposició global del Montseny." (taules 6.2 a 6.4-, fig« 6.17)
Hi ha un gran excés de Ca sobre Mg (figs. 6.23c i 6.24-c),
respecte les proporcions marines (Ca/Mg=0.19» taula 6.6) .
Pràcticament tot el Ca, i una mica més de la meitat de Mg,
són d'origen continental (taula 6.7) .
El núvol de punts de Mg respecte Ca presenta una envoltant
inferior molt nítida, tant a LC com a SFF (figs. 6.17 a i b).
A SFA no està gaire definida (fig. 6.17c). El pendent de
l'envoltant és semblant a LC i SFF, i és aporximadament igual
a un augment de 8 equivalents de Ca per cada equivalent de Mg
a SFF, i de 8-10 (el valor exacte està menys definit) equiva-
lents de Ca per equivalent de Mg a LC. Aquests són els "sos-
tres" dels quocients iònics als respectius llocs (fig. 6.23c
i 6.24.0) .
La interpretació de l'envoltant inferior no és difícil*:
representa les proporcions de Ca i Mg solubles que són
subministrades a la deposició global per fonts continentals.
Quan major sigui s'influencia marítima, més per damunt de
la recta quedaran els punts, perquè augmenta la relació
Mg/Ca. Podem fer una senzilla comprovació d'aquesta hipòtesi.
Les proporcions Ca/Mg en la composició mitjana valen 4-«3-
4-.9 segons el bosc (taula 6.6). Ara bé, podem- calcular la
mateixa proporció pel Ca i Mg d'origen continental, restant
les fraccions atribuïbles a les sals marines (taula 6.7) .
La proporció Ca/Mg per als aports continentals és de 8.4-,
8.2, i 8.4- a LC, SFF, i SFA, respectivament. La semblança
d'aquestes proporcions amb els pendents de les envoltants
inferiors (figs. 6.17a i b) recolza la interpretació d'
aquestes envoltants com a determinades pels aports continen-
tals de Ca i Mg.
La similitud de les proporcions continentals de Ca i Mg en
els tres llocs indica que el Ca i Mg continentals en la
6.26
deposició global del Montseny prevenen d'una font única, o de
diferents fonts homogènies en quant a les proporcions de Ca i
Mg solubilitzables.
Quin es l'origen del Ca i Mg continentals en la deposició'
global soluble del Montseny? Es poden plantejar 3 hipòtesis:
(1) silicats càlcics i magnèsies
(2) carbonats calcis i magnèsies
(3) sals neutres de Ca i Mg ( CaSO,,Ca(NOo)0, MgSO,, etz.) .íjf j> <. 4
Essent el Montseny un massís predominantment silicatat,
la possibilitat més immediata és que el Ca i Mg derivin dels
aluminosilicats locals. Likens et al. (1977) consideraren que
part dels cations metàl·lics de la deposició global podrien
originar-se de la meteoritz<ició de minerals edàfics presents a
l'atmosfera en forma de pols. Aquesta meteorització podria
tenir lloc abans o després de l'arribada de l'aigua al col·lec-
tor, i seria ajudada pel caràcter àcid deies precipitacions.
Ara bé, considerant les concantracions probables de silicats
en la deposició global (Galloway et al. 1976a), el seu contingut
de Ca i Mg, i el percentatge d'aquests cations metàl·lics que
pot ser solubilitzat, opinem que la contribució dels silicats
al Ca i Mg- solubles en la deposició global ha de ser petita,
almenys en Hocs on, com al Montseny, la deposició global és
relativament rica en Ca i Mg.
En les rieres del Montseny que -hem estudiat sobre terrenys
silicatats (capítol 8), el quocient Ca/Mg, en equivalents, està
entre 1.5 i 2 . Reconeixent que les condicions de mobilització
en el sòl i subsòl de una conca són molt diferents a les de
l'atmosfera i dels col,lectors de precipitació, aquests valors
no recolzen la idea de que els aporta continentals de Ca i Mg
al Montseny derivin dels silicats locals.
El Montseny està envoltat de terrenys carbonatats,tant a
escala comarcal (depressió del Vallés, Plana de Vic), com a es-
cala regional i supraregional (sud de Fránga, depressió de
l'Ebre, centre, est i sud d'Espanya, nord d' Africa). Com que
6.27.
les partícules més fines de la pols terrestre poden viatjar
en l'atmosfera mil.lers de kilomètres (p.ex. Savoie i Prospero
1980), el ventall de possibles àrees subministradores de
carbonats en la deposició global del Montseny Is ben ampla.
No coneixem les proporcions Ca/Mg en els materials carbonatats
propers ni llunyans. Goldschmidt (1954-, citat a Eriksson I960)
dóna 6.3:1 com a proporció mitjana en pes entre CaCOo i MgCOo
en els carbonats naturals, es a dir, un quocient en equivalents
Ca/Mg = 5«3 • Aquest valor s'assembla més a la proporció de
8 necessària per justificar el Ca -i Mg continentals al Montseny.
Els materials carbonatats varien molt en la seva propoció de
Ca i Mg. Per exemple, per a fabricar ciment-es requereixen
carbonats molt pobres en Mg.
A l'apartat següent examinarem una-altra evidència dels
aports de carbonats i de sals" neutres de Ca ± Mg al Montseny.
6.7.2 La relació entre pH i Ca
La concentració de Ca (i la de Mg) està positivament
correlacionada amb el pH (taul-es'6.8 a 6.10, fig. 6.18) .
Com en qualsevol correlació, no es pot assegurar l'exis-
tència d'un nexe funcional, perquè una' correlació positiva
entre Ca i pH podria resultar, per exemple, d'una correlació
negativa entre Ca (o el seu anió. associat) i l'ió hidrogen.
Admès això, un examen detallat de les dades revela que
aquesta seria una explicació bastant improbable.
Un gràfic de la concentració de H respecte a Ca a LC
(no reproduït) revela una disminució lineal de H des de
30-35 yeq/L quan hi ha 5-10 ueq/L de Ca, fins 0-5 yeq/L a
uns 60 yeq/L de Ca. A partir d'aquest nivell de Ca la concen-
tració de H és sempre molt baixa (0-3 yeq/L) i independent
de.la del Ca. Hi ha una envoltant inferior molt nítida, que
delimita una zona sense punts: és la zona on la suma dels
equivalents de H i de Ca és inferior a aproximadament 30 ueq/L.
Tots els punts observats queden per damunt d'aquesta línia.
Es a dir, una mostra sense Ca, o amb concentracions ínfimes
6.28
ha de tenir com a mínim 30 yeq/L, cosa que correspon a un pH
igual o inferior a 4-5 . A la llum de les nostres dades de pH de
la deposició* global (fig. 6.3 i 6.11a, apèndix noi, veure
apartat 6), aquesta ens sembla una bona estimació del pH de la
deposició humida al Montseny en absència de quantitats signifi-
catives de substàncies neutralitzants. ••
En augmentar la concentració de Ca, la de l'ió hidrogen
disminueix tal i com s'ha explicat. Tots els indicis són de
que hi ha una neutralització per part de compostos de Ca (i
d'altres metalls).
Els principals compostos de Ca en la deposició global que
poden neutralitzar (parcialment) l'acidesa de la precipitació
són els silicats (Krauskopf 1^79) i els carbonats. Per les
raons presentades en l'apartat anterior sobre la solubilitza-
ció dels silicats en la deposició global, ens inclinem a atribuir
la neutralització a carbonats da calci i magnesi (el Na es pot
excloure en virtut del seu origen marí, i el K perquè, inde-
pendentment de quina sigui la seva forma química en l'atmosfera,
la seva concentració és molt baixa (taul'es 6.2 a 6.4))«
El coeficient de regressió entre Ca i H, pel segment lineal
de la disminució de H, és molt revelador: a LC, cada equivalent
de Ca neutralitza 0.27 equivalents de H. Si tot el Ca neutralitzés
ions hidrogen, aquests valors haurien de ser 1 (de fet, més de 1,
donada la correlació positiva entre Ca i Mg). Despreciant el Ca
contingut en les sals marines (taula 6.7), aproximadament la
meitat del Ca en la deposició global de LC estaria inicialment
associat a carbonat, i .la resta arribaria en forma de sals
neutres. A SFF, aquestes proporcions serien 1/4 i 3/4» respec-
tivament. El Mg tindria també un paper en la neutralització,
però com que el Mg continental és 8 vegades menys abundant que
el Ca en la deposició global del Montseny, la seva importància
seria molt menor que la del Ca.
Seria interessant incloure en les anteriors consideracions
el paper de I1amoníac, però l'amoni no ha estat analitzat en el
present treball.
6.29
6.8 Variació temporal dels aports
6.8.1 Aspectes generals
Sis aports dels 7 ions en la deposició global del Montseny
per a eada període de recollida a cada bosc es poden veure a
les figures 6.25 a 6.31 •
Els aports, essent el producte de la concentració per la
quentitat de precipitació, integren les característiques
d'ambdues. Malgrat la correlació negativa entre concentra-
cions i precipitació (apartat 6.5)» els aports tenen molta
variabilitat temporal (figs. 6.25 a 6.31) .Hi ha una correla-
ció positiva entre aports i precipitació: en general, els
períodes mes plujosos són els que donen aports més grans.
No obstant, una comparació detallada de les precipitacions
(fig. 6.1) i dels aports ens indica que la relació no és
molt estreta.
Cap dels ions analitzats presenta una tendència ' estacional
definida en els seus aports. Els màxims estivals en les
concentracions de Ca (fig. 6.7) es desdibuixen al considerar
als aports (fig. 6.28), especialment a l'estiu del 1980 en
el que les concentracions altes es degueren principalment
a la migradesa de les precipitacions (fig. 6.1) . Aports re-
lativament alts de Ca es produiren en alguns períodes- de
l'estiu del 1979, amb precipitacions més abundoses.
Els pics de Na i de Cl, i en menor mesura els de Mg,
assenyalen molt bé, a més a més de les .precipitacions
abundoses, les pluges de llevant, amb aire marítim ric en
NaCl: vegi's en les figures 6.25 i 6.26 els pics de marg
1979, octubre 1979, febrer 1980, i octubre 1980. Els diferents
quocients iònics indiquen una forta influència marítima en
aquests pics (figs. 6.21 a 6.24) •
6.30
6.8.2 La 'frluja" de pol.len i els aports en la deposició global
Al mes d'abril del 1980 es trobaren quantitats considerables
de pol.len de pi (Pinus sp., determinat pel Dr. J. Roure del
Departament de Botànica d«- 'La Universitat Autònoma de Barcelona,
a qui-expressen el nostre agraïment) en els embuts dels col·lec-
tors de deposició global de tots tres boscos. En cap de les loca-
litats estudiades hi ha pinedes importants en un radi d'alguns
kilometres. Aquesta pluja de pol.len Is un fenomen regional que
es deu a l'abundància de pinedes a Catalunya i a l'alta produc-
ció de pol.len aneraògam per part dels pins. Desenes de mil.lers
d'hectàrees de pinedes a la terra baixa catalana floreixen a
l'abril.
Els aports de Cl i Na foren alts a l'abril de 1980 en tots
3 boscos (fig. 6.¿5 i 6.26), i això indica una considerable
influència marítimi durant aquest mes. En el Turó de l'Home,
gairebé tota la pr icipitació del mes es produí mentre bufaven
vents del ENS o E, la qual cosa és consisten amb l'origen marí
postulat.
Entre els ions continentals, Ca i NOo presentaren màxims molt
destacats en t-ls seus aports a l'abril 1980 (figs. 6.28 i 6.29).
Tenint en compte la pluviositat del mes (fig. 6.1), els aports
de K i PO, no destacaren especialment, excepte el K a LC. Com és
habitual, el Mg tingué un comportament intermig entre el Na i
el Ca (fig. 6.27) .
En conclusió, es possible que la pluja de pol.Ien de pi
produís uns aajcrs aports de Ca i NO^ en la deposició global
soluble. E'S també possible però que aquests aports de Ca i
NOo es derivessin d'altres fonts continentals. Els dos ions
que hom podria esperar fossin més afectats, K i PO^ no manifes-
taren indicis.-'consistent'S " de veure incrementats els seus " '. ;
aports solubles degut al pi.Ien . A l'abril del 1979 no és
produiren màxims equivalent de Ca i NO^, any en el que no fórem
conscients de la presència de pol.len en els col·lectors
LC P R E C I PI T R P O R T S5-F
4..
•í- •
c.-
tr-iï'
QOC<ï
e 0 r ÜD krdJ J fi S O H D G F M R M J J R S O M D G F M R M J J R S O H D
1978 1979 1980
SFF PRECIP RPORTS B£
•ss
T* S'a-s 5-
4-
a 3'0
1-
R. jy i
1 6 . 1
J-HJ — t — i— i— i Tflffl T, r-M J J R S O H D G F M R M J J R S Ü H D G
1979 I960
•N£
rr-ai
SFR PPECIP RPOPTS
s-5
4+
oor fi
H—\—1-—fM J J R S O M D G F fi R M J J R S O M D G
1979 19 80
Figura 6.25 Aports de sodi en la deposició global solublede tres boscos del Montseny, per períodes derecollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
«• -l•c
... 4
Ou -
í 2
<=> 2_jo l
1
L C PP EC I P I T RPOPTS
5-
0-5-
0-
5-
6-5-
0-5-
0 .',..|1 í
-
M J J RTí
-i
l.rTUS 0 H D G F
rM
—
Hfflffifl.
"
-krílR M J J fi S 0 H D G
1979 1 9 8 0
• 4e
o
o
SFF PRECIP RPORTS
7-
6-5-
7
1-iT.
1 ' ' 5-
JU1 1 J M .l.-i- 1
Q
— i _j
—
ínm Ir ,
B
M J J R S O M D G F M R M J J R S O N D G
1979 1980
SFR PP'ECIP RPOPTS
aie
û.o
8-
7- •f,--
i.
n-!—i—h-t i1£D Tm 4-M J J R S Ü N D G F H R M J J R S O N D G
1979 1980
Figura 6.26 Aports de clorur en la deposició global solublede tres boscos del Montseny, per períodes de^recollida. Els punts negres indiquen els^períodesen els que la concentració de Cl s'estimaa partir de la de sodi.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L C P F: E C I P I T R P 0 R T S
; 2 . 0ir-aie 1 . 6 -
tri i •?.LU L • ¿-•z.
ë - s -ST.
. 4'
Pi R. 4- - 4 . — , [—L. Il il-í
Y-
"f
-
-]
-
1 i.rfU-
-
r ÍMlM ,% rTl
1978 1979 1986
S F F PRECIP R P O R T S B
£ 2 . 5 - -
to 2 .0 -ug 1 - 5+iXs: i . 0-.
. 5--
0 . 0
4.9JZL
tílïïijlM J J R S O H D G F M R M J J R S Ü H D G
197? 1980
SFR P R E C I P R P O P T Se^ 3 . 0ais 2 . 5
to 2 . 0LU
g 1 . 5-
^ 1 . 0
S-
d n._. .1 L 1 — 1
— 1
À — — 1
_
— 1
-J — 1 _l — 1 — 1 — 1 — 1M J J R S O N D G F M R M J J n S O H D G
1 ? 7 9 1980
Figura 6«27 Aports de magnesi en la deposició global solublede tres boscos del Montseny, per períodes derecollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
(tE
L C P R E C I P I T R P Ü R T S
(TO
ç.
4-
2-
»_-
—
-
r r- i
- -
iÍL n , r- IknfLnn, nJ J R S 0 H D G F M R M J J R S 0 H D G F M R M J J R S O H D
1978 1979 1980
'•4
\
SFF PREC IP RPORTS B
O_lo:o
12
10-
8-
S-
2-
o. 1 — i — i HI
—i
— i.-j^j
-
.— i_j _!TuM J J R S O H D G F M R M J J R S D H D G
1979 1988
S F R P R E C I P R P O R T S
•r< •<
10-
8
ç-
4-
M J J R S O H D G F M R M J J fl S O H D G
1979 1980
Figura 6.28 Aports de calci en la deposició global solublede tres boscos del Montseny, per períodes derecollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L C P P E C I P I T R P 0 R T S
¿ 2 . 4
s 2 0-
*~ 1 fv(T ' "'
K 1 . 2
2 . 8-
. 4-
o n. L_J L 1 í L—1- >!
-
n
1
1
-
Iríh r
-
r~i
íikHfdifílJ J R 8 O H D G F M R M J
1978 1979
R S O H D G F M R H J J R S O H D
1 980
•N
£ 4
¿ 7 ed
3
2
2
1
1
S F F P R E C I P R P O R T S B0
5-
0'
5-
0-
5-
0-
5-
n.— i
-
—
_j— i
,
— i _ i
—
— i
—
—4
-
•
— L__J 1 r-i
-r1 1 j 1 l' i
SFR PREC I P RPORTS
3
H 2crú: 2
0
5
0
5-
0-
5-
0-
5-
a ., .1 _i — i
—
r—
— ! J
~"
_
—
1
| ,
1 1 J 1
M J J R S O H D G F M R M
1979 1980
.1 J fi S O H D G
Figura 6,29 Aports de nitrat (mis nitrit) en la deposicióglobal soluble de tres boscos del Montseny,per períodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L C P R E C 1 P I T R P 0 R T S. DI
£T
0.' ' *"B
d.. *"f
f-H
Œ - 3 'h-
0 2-CL ' £
. 1
fl R-
-i
4- - 4
-
—Ini— (-
q
I-T1rtl--
-r
r
i,n1 r_ - -
r
-
- "hífl
1978 1979 1980
S F F PRE CI
\ . 6-0*ai «ve •
4-i— i • ^wo= . 3-
oCu . 2-
. 1-
Cl O-• i—
— i
n
»i i j . i— i
p RPOPTS B
_ — <
. , -,
_i
-
— i
—
_
—
!
_
_-
-
irM J J R S O H D G F M R M J J R S O H D G
1979 1980
S F R P R E C I P R P 0 R T S
\ . ۥ
e •
~ . 4-
o: 3-f_ ' "oü. . 2-
. 1-
fi O- — i — l·l·l 41—
—
"— i
-
—i — i — i ..j J-.J....IH J J fi S O N D G F M R M J J R S O M D G
1979 1980
Figura 6.30 Aports de potassi en la deposició globalsoluble de tres boscos del Montseny, perperíodes de recollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
L C P P E C I P I T R P 0 R T S
\ SO-
IT
* . 05-
l·- - 04-«XLL n rí-cooU. .82-
. O ï -
ts O O.
PI
—t -1 —
-
fhJ.
~1
.
-„„„„^
r
p
i,
_ -
-H
-
1
~1
s FF PREC IP RC:PTS£ ' 1C
J . 10
. 081r—
£ . 86-ço
£ • 94-
. 02-
o o n._j
_
— i — i i—
—i —> —i Tl , — t — i
—
_ J
-.
Tir
—
—Li
B
M J J R S O H D G F M R M J J fl S 0 N D G
1979 1988
SFR PPECIP RPORTS
1 -.08
ço? 04-
. 02-
0.00 aM J J fl S O H D G F M R M J J fl S O M D G
1979 1980
Figura 6.31 Aports d'ortofosfat en la deposició globalsoluble de tres boscos del Montseny, perperíodes de recollida.
(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.
6.31
6.8.3 La pols del Sahara i els aports en la deposisió global
Durant la primera quinzena d'agost del 1980 es produí
una entrada general de pols del Sahara en l'atmosfera de la
península ibèrica. El fet fou prou notable com per a ser
comentat per la premsa. A Barcelona, els cotxes aparcats al
carrer es cobriren de una capa prima de pols rogenca. El
mateix tipus de dipòsit s'observà en els embuts dels col.
lectors a LC. En aquesta primera meitat del mes hi hagué
una única precipitació al Montseny, el dia 15» que rentà
l'atmosfera i la deposició seca de les dues setmanes anteriors
La precipitació fou escassa, com en les quinzenes precedents
i en les successives (fig. 6.1a) .
En la quinzena que comentem, la concentració de Ca en la
deposició global a LC fou molt alta (fig. 6.7a), encara que
no la máxima observada. Els aports de Ca a LC durant aquesta
quinzena no foren extraordinàriament alts (fig. 6.28a), però
sí es destacaren notablement respecte la quinzena anterior i
les dues posteriors. Els altres ions no manifestaren canvis
apreciables, o ho feren en grau menor que el Ca. A Santa Fe
tenim només dades per a tot el mes d'agost, i no es produiren
valors alts (figs. 6.25 a 6.31) •
En conclusió, la pols del Sàhara no donà lloc a increments
espectaculars en els aports en la deposició global soluble
durant aquesta quinzena al Montseny. Un cert increment en els
aports de Ca podria ser degut a aquesta pols. Aquestes obser-
vacions són consistents amb l'estudi de Savoie i Prospero
(1980): els seus resultats indiquen que els aerosols saharians
contenen molt poc Na, K, i Mg solubles, però quantitats mode-
rades de Ca soluble. Segons altres autors, citats per Savoie
i Prospero (1980), el 70-80$ de la massa de la pols del
Sàhara estaria formada per minerals d'argila.
6.32
6.9 Els aports anuals
Els aports anuals en la deposició global es poden veure a les
taules 6.11 a 6.13, per als mateixos períodes per als que hem
donat les concentracions mitjanes (taules 6.2 a 6.4). Per a com-
paració*, induïm les dades de LC a la taula de SFF, i les de LO
i SFF a la taula de SFA, referides a períodes comuns.
En termes d'equivalents, les contribucions relatives dels
diferents ions als aports anuals son evidentment les mateixes
que les que hem comentat al parlar de les concentracions (apartat
6.2.1).
Les diferències entre els aports anuals dels 3 llocs estudiats
integren les diferències de pluviositat i de concentracions
mitjanes. Així, a la fageda els aports de H,- Na, i Cl són aproxi-
madament el doble que els de l'alzinar durant el període comú
(taula 6.12), reflexant -eL clima més plujós, mes marítim, i la
major acidesa de les precipitacions a SFF. La resta dels aports
són també majors a la fageda que a l'alzinar, però en menors
proporcions (taula 6.12).
Durant 1 any comú als 3 boscos (taula 6.13), els aports de K
varen ser gairebé idèntics als 3 llocs. Excepte per al P0/f els
aports de la resta d'ions s'ordenen així: SFF > SFA > LC. Amb
certa sorpresa, anticipada però a l'examinar les concentracions
mitjanes, els aports d'alguns ions a l'avetosa (Na, Ca, Mg, i
Cl) són més semblants als de l'alzinar que als de la fageda
(taula 6.13).
En conjunt, els aports mesurats al Montseny no es destaquen
especialment de les altres localitats europees i nord-americanes.
Steinhardt (1973) tabula abundants dac^. sobre aports atmosfèrics.
Desgraciadament, no distingí entre deposició humida i deposició
global. Encapçalà el seu recull sota el nom de "precipitació",
però de fet la major part de les dades corresponen a deposició
global. Malgrat aquesta limitació, a la ta lla 6.14. presentem una
síntesi de la seva recopilació, utilitzart només dades d'Europa
i de Nord-amèrica.
1 —
ce
o, —
bí
"0•r-ü•nraoP0
73
cdrH
G0
ra-pPHOPcd• •p.,cdG•HN
rH<j
rHrH
NO
CtirH3cd
E-t
PH rHcd cdC
•H ¡HN 0H PHcd- -HH
CO0 iH
T) cd^j
0 GrH CdX23 raH 0O T?ca o
NHrH PHCd 0
X> PH
orH COM O
TÍXO•H cdO
•H PHra 0O PHPHQ) .
T3- — -cd
cd GrH 0
rHcd 0
UCO PH-P Cdcd CQN
-p -•H >,H Gcd 0tí racd -P
GCO Q
£< so ***^•H
cdra ¡>
rH 53^ cd
T? -Ora
ra cdf "PHo eg raPnjlq oCd T3
0ca T3 rarH H0 ü 0
G T3G 00 >»-pG Ö tíO cd 3
TJ -P •<-}tí C
ra 3 oW E 0
vfOPH
H0
enofe
bos
cd0
W
cdfe
K
PH
S
nMH
COÖl (HS; s
<3¡
WQO
sl— 105WP-,
rH C-C- CV
1 vf XA1 • •
0 'O
ïyî
rH vfXA o
1 • •i NU en
rH C\
NO Vt1 ~<3O O rH
• * •
o cv NOCV H H
"* xQ en ON1 lA \O NO>i • « •tí -í NO O
cd rH rH
p<1E ON sO H
ON ON vfo* • * •0 0 c v c vE c — en IA
rH H !>m su o
• • «en cv en
H o enH NÚ O• * •
NO en OCV H CV
C*~ CV NOCV NÚ ON
• • •
00 t- CVrH rH
*H
I
^tí 00 C- C-cd IA — IA
O NÚ 00S HE
H rH CV
- ^~CO ON O 00 OC^ C- O CO C~- CO
1 1 CO 1 I ICV CV 1 CV CV CVrH H rH H H rHI I I I I I
NÚ rH H ON NÚ ONrH en cv iH cv
PL, ON vf1 vf IAv f l 0 0O íPH O O
*IA C\00 vf
1 * *
1 IA 00
fe rH ON su1 CO su CVen • • •
O CV rH CV
^
•* C- H Oi £> co en>1 * • •G rH O Hcd
f-t
1cd en O OA CV su XA
• • •
bu vf sQ OM rH H
£> CV Oen o cv
• . .H H H
O vf OO H so
* » *so en vf
en su oco c- enO rH rH
o o o
00 C^ C*-i¿"N -^- \f\O NO 00rH
H H CV
* ~- "~ •00 O ^O CO Or- c- o co c- coi i co i i i
cv cv i cv cv cvH H rH rH rH HI I I I I I
sO H H ON sQ O>rH en CV rH CV
,
-P•He
H •ra 0 ra0 rHH -H cd
30 ON GPH t> Cd
43 lGNU ra0 1 0
ON X-P cdGH -P0 0
•H cdO 00 PH E3 -P 0er G o
0H ra0 ra -p
-p cdPH cd ra0 PH M0. 3 m
ra 0cd 0 PH
fe S PHX
0 rH 0T3 O
•ira 0 o
H T3 COcd i3 ra cvG -P rHCd PH 1
O ONra p, cv-p cdPH Ho ra 0Pit — 1cd W " • -H
>jra • G ONH cd cd £>0 £Z — >. 1
cd NO-P 0 X! 1G ""Ü "^v ONcd MO -H M rH•H 0rH rH COPnO rH 0
•H • PH-p (Dsû -PH -Ö G3 0 0E W T3
0 ra-P t3 G -P3 cd 0 cdbu PH PH PHG 0 0 3•H rü ^H ra-P G 0X» 0 O EO PiCO
i raPH m CV -PO 0 H PHH G 1 0Cd cd ON PH> "-3CV Cd
^ H-
Hcd
rÛ
O
Htu
xo•Hü•HtaoP.03
73
cdrH
G03
ta-p?H
O
P
cd
*•
cd7303tacd
Pu
cvH
•NO
cdH
cdEH
cd7303 CdMcd cd cd G
«H >J CdON G -P
cd t> cd taH 1 -P 03
\O ta03 1 CÖ M
73 PA O f-tcd
03 •• CÖ rHH ca >-3 HrP O
3 ca o caH 03 73^03o s eca fn
O Cd 03H CV G 73cd — 'H O
¿2 NVH0 -H H S-i
rH 73 Cd 03bu Í3 — PH
•P rHND ca G•H 03 03 3ü - 73
•H rH Cdca caO -P 03 fnPH O 73 0303 -P Cd PH
73 73-P 0
cd G ca >_}rH Cd 03
fl·l rH Cdcd 3
73 N0 caCO rQ -P
-P •> E EH
cd ' — * cd oN Cd -P PH
-P Í-, <Tl
• H O GH rH 03 COcd 03 G rHG ü O WCd !H 73
cdca m ca 03G 03 73O - 0•H >> -AH
G*C ?Hca 0 -H 03
H CO O PH03 -P Cd
73 G ÍH XO cd -H
ca s: PH 0-P E -P£H ••• ^ *oO P"H O EPnP"Hcd co cd H
— 0 Hca fi HH 0 0 -P .03 P"H PH GNU
cdG cd • fn cd0 -P-—- 3 rHG G rH 73 3O cd co cd
73 CO 1 ----PCV O
ca 0 i rJ cd(xj 73 -*-— - H
-*oPH
HO
PAO55
buS
cd0
W
cdS
K
P-.M0WKPH
O
r-P
CV00WA
•O
c*-f-•
cvPA
t>H
*
OCV
0-H 00
1 •>j CVG rHcd
01
1S WA
^j-er43 WAF3 WA
^O«A•
PA
PAPA
•c^CV
rHPA•
^OCV
•H
1>» 0G 0cd O
rHEE
CO
CVPAWA•
O
CV•sí
•C--rH
CVH•
WAH
CV\oê
00
PA~H;
•
-<f
~ -
WA00•
CV
oc~~•
~J^H
vDPA
•PArH
^4-CVc-
0hJ
PH Ol ^O•>* ooPH O
CVvO
•HrH
K CV1 COC*"\ *o cv£5
•u^H WA1 •
>* rHGcd
rH
1
cd HrG H
•M rHW 1
t— H 1 1
HPA•
H
00CV
•NO
PA\^CV•
0
oc-orH
P-H
CO
WAWA0
•
o
oorH•
NÛ
CVH
*
CV
WAO•
rH
0ON
•CO
HrH•
rH
COPA
•PA
-<fPArH
•O
-4-CVc-~
orJ
ONO
*rH
CO00
*rH
PAPA•
rH
ON^cf•
H
WA(Ai
*rH
00rH
•rH
sO00•
rH
C-ON
•rH
00^f•
rH
^O•H OO 1-3cd ^rH PH-0 &H
cd co
1 —ceftoHw
NO•Hü•H02OPCD
T3
cdH
GCD
02+}fnOPcd••cdCQO-p0>
•a;
enH
»
NÛ
cdH3cd
EH
•x— vO CD00 TJ
• 1 GCO -H 3
1H<— •• cd
o0 cd r-q m
-Ö — ' C DON PH
0 C-- cdH 1 >sO CVftOO G >-3H3 i cdH -st -P cd NOO 0202 cd 02 cd
>*O -P HH G (H 3cd cd cd O cd
OH cdH 0 cdtvO-P T3 02 H
G H"•0 cd PH W cd•H ÍH cd0 3 G • fe•H T3 -H 0 P"H02 N TS COO »H Opr — N cd H CD0 cd •• fn T3
T3 G H 0O P, CQ
cd H 0 Hr-\ (0 X <3>
0 -HCd IN 02 0 -H
Cd 0 -P02 pq T3 cd «-P cd E Hcd «-a HN >> H ••p G ra 0NQ•H 0 0H 02 rH -P Cdcd -p GHG G *0 cd 3cd o rQ h cd
S E 3 -P02 cd 13G —-P cdO < --NH•H pti G P"H
co 0 Cm cdCON— G coH o*~* G0 02 tJ cd
TJ -P 0 -P0 02 PL, 02
02 > CD 0-p cd cd£H 02 •« -P bjOO 02*0 G inPi cd -H cd cdCd PH U CO H
cd H02 0 !H 0
H T3 cd «O 020 P, *0
cd S cd SG 02 O T30 O O 0 0G -P WOo 0 cd cd o'Ö 1> CM SH
cd ^H fn02 - 0 Cti 0H H PH H P,
-st0PH
HO
cn0
^
M*>;
cd0
W
cd^
K
PHH0WesPH
ool_q(_q
ON[>.cv
•o
c-o
*C--cv
cnON
•HCV
c-rt cn
1 •
>5 H
G Hcd
!M1E 0
COo^ *0 VAE VA
VAo•
m
^t~-t•
HCV
HCO•
COCV
rH
1
>s cnG ONcd H
HBe
<ÜP-H
CO
VA co!> 0-st VA
* •O O
*
NÛ ~*
VA oo* •en H
•st CV
!> ¡>O -st
* •-st J>CV H
O ~*VA NÛ
• *
NÚ OH
ON F-VA ON• •
VA c~~NÛ ~<f"
CV NOH ON
* •
en cv'
CO 00VA -<í-
* •NÚ CO
en H
NÛ H
H VA* *
£> 00en H
NÛ NO
VA ONCV OOH
[V,
PM OCO i-q
PH ON ON CVI CV -st VA-<t O O Oo • • »
PH O O O
ONÚ
-stC-
ON VA £>
£3 C- J>i o encn • •
O en en
VA
CV
>>G
cd£¡
M
oo H £>O H
H CV H
oo VA HH H NU• • *
H cn ONH H
CV NUCV H
• *H H
H VA-st CV
00 -st
co cv VAco c- ooCV en H
• • •o o o
en NU NOON VA ONH CV 00H H
«í P-H
CO COo
NÚ
00VA
HCV
HON
00NÛ
HVAoo
ON:>ON
NÛ
00VA
VAc-c-
•o
VAON
•H PMü CO
H «a:
05 CO
cdo
•r-PH
X0
S
cdtT:
PHOt?;
•r
cdP.oPH
H
cd
i— icd
X)
O
Hbl
XO•HO•Hcaop0
T)
cdH
a0
ca-PPHop"
~iH•
NO
cdrHJ3cd
ca -PH ta i t30 PH -H PH
o ca cd•H ca H ca o ,tí
H cd *0 PH fi Eca 3 > H o 0 -H 0E ü o -r! 0 x!•H H ca X ca HJC .red ö 0 tí 0 co o
VH 0 3 Cd TJ «SB ta ö X> 0 cd
ca H cd PH PH 3 T3 •ca H cd X3 3 0 O1 -H PHPH 0 - ca Eo T3 s co ca 0 3 cdH O -H tí ca X!cd ca o • 73 0 tí E>*o ca 0 3 0*0 o
HVH H E 0 ca -H uca o X cd T3 ü
rH X -H PH cd « -H cd0 0 c d O caHca-p
-P ca 0 cd O ca ••H tí • -H -P T3 -P PH -H ca
cd >»H 3 cd O 0 H 0- .tí tí MfH -P T3 H T3
ca - cd ca 0 3 cd0 CO -p T3 X) rH 0 Ca Tí3 cd cd cd cd T3 0O"1 • X! H° PH -P XI rH0
•H •— v\ -H 0 O tí T3Pncn H rH ca ca H -H -H
XH £ ^ - O c d - P 0 b D 3 0-PON Ü O T 3 b û « ? H
rH tuOO PnCd^O-H ^i^Pca^ — rH T 3 - H c a o Etí « O «H Oo -P NO cd r>t ca »H ca ca tí•H *73 en tí 0 ca 0 xOO PH ca cd i — 1 O T3 CH i — 1cd cd cd -P . PH cd 0•H ,tí cd cd 0 0 r& 0^ tí *H "H .rj f^j ^rj rrj caca -H o\ ca <>00 0 « o c d - P 0 0 c a
T3 -P í>^ ca O PH "73 tí 0 tíco tí ca cd 3 B
ca c d c d b j O p H c d b O J H •0 PH\ ry XI H O -P
H 0 c d c a PH c d ^ GPnXl H O O -H 0
• ^^rHcn·'-sx! 0 ca Ec a c a c d 0 c d - 3 0 c d0 -P S; cd E G CT'rH PHG cd ca -Pcd rH M-P ca cd «o 0 cd H•r-j 3 i-y O PH i— 5 PH i — l O c d-p ¿i +3 O 0 ,Q -H•H cd o -H • PH-H <VH oE-PCV « P n c d ca-H
M 0 o • ca o cac a c Q c d S P n 0 0 0 00-P " J t í r H P n P H C a
rH PH ca -H ca 0 xi ca:-Ho PH 3 ca 0 cd
-p PH o W ca ca r-Mäq PHcd Cd -H PH O O OH p H 0 0 - H c a ' C F n3 C a 0 T 3 r H P H -H 0O r H P n Cd H 3 - P P H
rH 0 3 ca > -P cd 0*13c d T J C Q - P t í r u - H P n - pü r H N O 0 O ' Ö C d c d
c a c a c d E r H G Ä P ntí E PH X0 cd M-H S 0cd -H O -P XI PH -H T3XI XrHrH S-P*O ca 0 f-
w'i > S-p'cti'ürHÍO PH
PH
HO
^rf\^ \
"
MS
cd0
t«H
cdJ2;
O CO O•xi- cv c- o
HO O O
00 C- OON O NU NÛ
• • -<f •00 £> H
O O NOc~- en -vf cv
vurH H O
^\
ficd
00 CV O^ co en co cv
1 suCd rH rH O
M¿3
O lA ONON rr\ Q ON
• • £^ •
0- -si- H
CO -í CO" NÚ CV UN
£>
CV rH O
-si- m ON00 NO ^u ON
• • UN, •^4" í" O
SX -H
|X ca fí G
S
00
*rH
*r-CT\O^
eno•UN
*O^>•
UN
*£•-
•
f^
H
*OvO
ON
*•
ONH
S•HX
,{TJ
S
0
NO
0CV
cd
••,. —
rH
|
Gcd
rH
I
cd
M
• —
G
ca
cdT3cd13
PH
cd •ü ON
ON0 enPH3 HO OH0 -HX0) .
en0 •ca enG cv0ca ho
•s.caE «
•H UNX •
^cd coS ¡>
ca cdPH 0OrH •>cd ~*r> *
UNca rHH0 W
#
6.33
Les mitjanes resultants tenen grans coeficients de variació
(taula 6.14-). Els aports trobats al Montseny (taules 6.11 a
6.13) cauen dintre de la mitjana més menys una desviació
típica de les dades de Steinhardt, excepte per al P. Els
aports del Montseny són a més a més molt semblants a les
mitjanes generals per al Na (excepte a SFF, on són majors),
el Mg, i el Cl (excepte a SFF, on són majors). Els valors del
Montseny són majors que les mitjanes generals per al Ca i el
NO^, i menors per al K i el P.
Els aports de PO/-P al Montseny són menors que el mínim de
17 valors donats per Steinhardt (taula 6.14). Aquest autor no
especifica la forma de P de les dades de recull: les llista
nominalment coma kg P/ha/any que, utilitzat en rigor, hauria
d'indicar P total. Alguns dels treballs citats per Steinhardt
analitzaren realment P total, o almenys P dissolt total, (p.ex.
Alien et al. 1968, Gore -1968), el qual contribuiria a augmentar
la mitjana dels aports respecte l'ortof osfa't soluble analitzat
per nosaltres. Els aports de PO^-P a Hubbard Brook són de
0.036 kg/ha/any (Likens et. a_l. 1977), inferiors als de l'alzinar
i de la fageda del Montseny.
¿Quin és el paper dels aports de nutrients a la deposició
global en el funcionament dels boscos del Montseny? Aquesta és
una pregunta de difícil resposta, però podem valorar la impor-
tància dels aports atmosfèrics comparant-los amb l'increment
anual de les mineralomasses (elements emmagatzemats a la biomassa)
LI. Ferrés ha mesurat els requeriments de nutrients per a
satisfer la producció anual d'òrgans aeris permanents (fusta i
escorça) a l'alzinar muntanyenc de La Castanya. Però aquests
requeriments poden ser coberts en bona part retranslocant
nutrients dintre de la planta (p.ex. Ostman i Weaver 1982).
El retranslocament no representa un increment de la mineralomassa,
sinó una reutilització d'elements prèviament absorbits.
A partir de les taxes de creixement radial de les alzines de la
parcel·la, es pot estimar l'edat dels arbres dominants en 60-90
anys (LI. Ferrés, com. pers.). Creiem que dividint les mineralo-
masses arbòries aèries (Ferrés e_b al_. 1982). per 7-0.-anys de temps
estimat d'acumulació d'aquestes mineralomasses s'obté una taxa
mitjana d'increment de la mineralomassa, 3 a qual pot ser sufi-
6.34
cientment precisa per a la present comparació.
Els aports anuals a la deposició global de l'alzinar els podem
expressar com a percentatge de les acumulacions anuals a la bio-
massa, calculades coc s'ha descrit al paràgraf anterior. Els
resultats són els S3güents (%}: Na 6925, K'22, Ca 61, Mg 85,
N>39, i P>4.6 . És a dir, la major part de les necessitats de
Mg, i les dues terceres parts de les de Ca d'aquest ecosistema
es podrien satisfer amb la deposició global. En canvi, aquesta
contribuiria nomé? una cinquena part dels requeriments de K.
El flux anual de Na en la deposició global (4-.60 kg/ha/any) és
igual a la mineralomassa arbòria actual (4-.65 kg/ha), i això
dóna lloc al percentatge aparentment aberrant per a aquest ió.
Els percentatges per al N i el P els donem com a contribucions
mínimes, perquè no hem analitzat l'amoni, ni el N orgànic, ni
el P orgànic.
Els apo:*ts de N total en la deposició global són generalment
bastant superiors als de NO-^-N. Per exemple, a Soiling entren
anualment 24-.7 kg/ha de N total en la deposició global, dels
quals 8.0 kg/ha corresponen al NO,-N, 11.9 al NH/-N, i 4.8 al N\ ( J k
orgànic (calculat a partir de les dades de Matzner et al. 1982
per al període 1969-1979). Rapp (1969) trobà una mitjana de
14.0 kg/ha/any de N Kjeldahl dissolt (NH¿ més N orgànic dissolt)
al sud de Franga. No és imprudent multiplicar per 3 els aports
de N03-N mesurats al Montseny per a obtenir una estimació del N
total a la deposició global. Fent-ho així, i recordant que els
aports de N03-N equivalen ja al 39$ de l'acumulació anual en la
mineralomassa aèria, veiem que la deposició global podria ser
l'origen de la major part del N actualment present en la biomassa
del bosc. El possible paper de la fixació biològica de N2 en
aquest .ecosistema és desconegut.
Els aports atmosfèrics de P als ecosistemes terrestres acos-
tumen a ser petits (taula 6.14). No obstant, un recull de dades
sobre entrades isortides de P en diverses conques forestals de
Nord-amèrica i Oceania (Likens et al. 1977) indica clararaent
que en els boscos no alterats les. entrades en la precipitació
superen a les pèrdues en les aigües de drenatge, en la major partdels casos.
7.1
7.1 Variabilitat del mestratge
En la taula 7.1 es donen les mitjanes de les variabilitats
obtingudes en els períodes de recollida en que s'utilitzaren
les mitjanes ponderades de les concentracions en els col·lec-
tors de trascol, analitzats individualment. Aquestes variabi-
litats reflecteixen bàsicament l'heterogeneïtat espacial del
quimisme del trascol, pero incorporen també els efectes dels
errors analítics i d'altres fonts de variació.
Els paràmetres analitzats s'ordenen de la manera següent,
segons les seves variabilitats relatives (mitjana dels percen-
tatges de l'error estándar respecte la mitjana de cada període
de recollida) en el mestratge de les concentracions del tras-
col (taula 7.1):
\LC : Conduct. - Cl « NO. = Na » Ca < Mg < H = K < PO
j 4
SFF : Conduct. * Ca = Cl * Na < Mg < NO « K < H < POj 4
SFA : Conduct. < Cl < Mg - Ca = N03=-Na < K < P04< H
La conductivitat tingué la menor variabilitat espacial en
tots tres boscos, indicant que les variabilitats espacials dels
diferents ions es contrarresten lleugerament. Altres caracte-
rístiques comunes als tres llocs són la variabilitat relativa-
ment baixa del Cl, i les variabilitats relativament altes de
K, H, i PO,. En cada bosc hi hagué un grup d'ions amb variabi-
litats relatives mitjanes molt semblants. Per exemple, a l'al-
zinar la del Cl és de 12.5%, i la del Ca 12.8%. Sodi i Ca for-
maren part d'aquest grup en tots tres boscos.
7.2
En contrast amb les ordenacions anteriors, H i PO. foren
els ions de menor variabilitat absoluta: en tots tres boscos
la mitjana dels seus errors estándar va ser <2 peq H/L i
<3 yeq FO./L (taula 7.1).
A la fageda, la variabilitat espacial fou considerable-
ment menor durant el període hivernal que quan el faig teni.s.
fulla. La variabilitat en la fageda foliada fou més petita
que en l'alzinar i l'avetosa.
En conjunt, les variabilitats de mostratge obt.'.ngudes són
bastant satisfactòries a la fageda, però no tant a l'alzinar
i a l'avetosa (taula 7.1). Hagués sigut molt desitjable de
reduir a la meitat les variabilitats de mostratge »¡n aquests
dos boscos, però això hagués implicat quadruplicar els col.-
lectors de trascol en cada bosc. Cap dels ions analitzats eu
aquest estudi dona, però, una mitjana dels percentatges de
l'error estándar respecte de la mitjana superior al 1 9% í_ una
mitjana dels errors estándar superior a 3 yeq/L (taula 7.1).
-p"H
-P -Ptí Öcd^o 0
•H F* ra ra
* TÍ *^ tí OPH fe 0 -Hcd ra co tí oTÍ 0 0 cdtí T) -H -p FH
Ad 3 -P-P bopE« o tíra tí fe fí 00 -H CO ü
-P — - ra tíra f í 0 0PH O lA T) OO cd
H FH « ra rH .O F-i cd rH 3 „ü 0 tí 0 43 ¿Tra cd cdcd ra -1-3-P -P oFH H -P tí CV
-P 0 -H 0 mS S 0 cd
rH *·~>' cd F-*0 CV cd T¡ «H ETí *-' rH Cd -H O
FH X"~»»0 - 0 cd coE ra TÍ ft ra 3.ra 0 0 0•H T) 0 w j öE cd -P 0
•H FH O S3 •3 0 0 0 cd -PO Ti ft FH i-H Cd
tí w cd • -PH O 0 N rH -H0 ft PH -p 0 >
•H O -HÖ M FH H FH -P0 0 cd cd cd o
Ö id G ft 30 to tí cd TÍbi >r~a/cd — cd tí
-p -p .p w TÍ ocd -H ra cd oFH E 0 0 ü
-P 3m ra ra er1 0 3O 0 FH Tí -HE H o ra -p
PH H H ft0 -N PH 0 O -H
T3 rH 0 U FH^ tí ra o
-P ra 0 cd racd 0 H FH 0-P T! 0 Cd -P Ti•H Tí TírH W -H 0 W•H 0 W H TIVD,Q tí 0 rH Ecd cd M o ra o•H T-3+3 ü FH tíFH -P Cd 0 OCö -H -P FH -P%O> S tí ü Ö
0 0 0 -HM U T3 rH ra0 FHH 0 M i-H CJ
rH ft 0 O -H •* Ö T3 ü -P 1-3
c~- 0 ra o w\tí rH NH - — *VH O*
Cd O 0 FH O T! 0rH 13 0 t-H1 Cd 33 x-s &,N pcd ra r<N ra c
EH W N- tí OO 0 0
n .MH
rHÜ
"
M22
cdo
W
cd^
*œ
Q
O0
oo,_q
rH t> CVoo • • *
C \ CV -<f"H CV
rH (•<•% IAON • • «
cv NO cv>A H
rH ra NOcv * • •H ra IA cv
-<*• H
IA O Ocv • • •CV C^N ON LT\
vu rH
o H racv • • •cv cv ^ cv
O CV rHcv
OP\ ON ONCV • • •cv -sí- en f-
H CV HH
C — NÛ C^~cv • • •cv ON ra cv
NÛ H
£> H^^ ON NÛo • • •
CV IA O C--rH
rH C^N CVC^ * • *H CTN, IA CV
-•í H
, — » , — r — *tí rH CV C^
^^- x_x x —
PHcdtí -— -•H ON i_qH ~— '
^
cv vo rora •
NÛ H CVcv
— 3" NÛ C***r°v • • «H *A -* 00
IA
IA ~^ VA(r • . .H NÛ ¡> CV
VA rH
O O ON(T^ • • •H CV »A O
-<t rH
~cv NO c~(r « • «rH CfN, c^\ TO
CV CVCV
^" C°v VPvrr\ • • «rH O C-~ CV
NÛ H
CV i ON(V\ . . .
rH ON en TOO"\
-st CVr<^ c~~ CV
C" • • •
H -t O OCV
•<f CfN, | — |
O i • • •H VA -st ra
~*
/—S » s , ^
tí rH CV CA•* — N — **^r
cd *~ •»Tí fo0 faM COcd ^
P^H
O u^ \o* * *ra rH o
cv
rH IA CV• • •
C- ON NOH rH H
CV NÛ
O rH rHrH
NO -* en• • •
-* H r-NO rH rH
ON ON -sj-• • •
CV PA C^£> NO rH
ra NÛ ON• • •
c- c-- ra-^ CV rH
O ON ON• • •
IA f^ C~-O rH H
CV ON VA• • •
ra H VAcv
NU ON NÛ* • *
ON H -tC- rH H
tí rH CV
Cdra x-so ^0 CO
raK
rarH0
TJ
•H-Phcda
cd
-pcdH3üHcdo
>ßora
-Pßos:r—0
TJ
rao0rao.Qraofn•p
cd
iH0Oracdfn-p
rHO
TJ
Cdßcd-p•HE
*0•HO•Hraoo£O0
cvc^o)
rH3cd
E-«
cdra rH •
ra o cd cd • ra0 -P rH bO fi
rH O f-t -H O« > O O Cd -H
rH Cd TJ CX<*4 ßO O0 -HX3 -HrH hOp -H O OCd • O «T» f-ip, 0 3 ra TJ
&H.Û iH m -Hcn -H cd o sí
cd ^ 3 3-ra -P -P ß o"O0 ß ß Cd -HrH cd o bo ra
CO U W AD ßCd O rH O
O Cd TJ O -H0 TJ iH 0 ß t)
rH VH 0 cd¿3 a G h*n t* •3 TJ o o -P a:iH O 3 CX ra ß CXO bO O O Ora cd rH ra ra u cd
n-i o o cd ßrH ß TJ «M OVHO «-H ü -Po cd cd ra f-tra >> « o cd oCd ß -P t-i rH >fn cd ß 0 ß ß-p -P cd P. ra 0 o
ra -P o h orH cd ' ra -P cd o0 O f.. -P O B f->
TJ 0 cd -P fncd CX-P o ra
S *J rH ß CH 03 • 3 O mrH O -H ra 3 ß -Po TJ o o cd cd> -P ti rH fn -P
0 3 0 -P rHt* ß fn ra ß ^O 0 43 rH -H ra Wtx >» o o o
ßrH cd hcd cd o ß TJ ra
TJ -P O 0 O EC iHcd ß ra ß bo P, 0h 3 cd o cdo 0 p, TJ ÇH ra -HtJ -P rHc fn ra cd W .O Oí r— 1 ti) t— t tS»w i n w i tsP, ß 0 3
•H P, - O r * rHÖ N CH TJ U <->^ »J fV U
ßrH ß cd 0 >cd edX3 ß ra o
•»•a n -H O CV fn•4* •• N TJ O•H ra m rH cd cd P«B O in cd TJ
TJ O — Cd ß*O cd iH iH ra TJ O•H -H cd O -H ^0 TJ > <Z*3 t, S, ^^ ^ *^^ *^ hu
ra -p ra • • Ct_| CDo ra rH rH ra o TJ0.0 w cd o ^ cE .0 TJ 0o ra « o -P n0 rH ra rH ra cd
Cd -P tJOrH -p raCd -P O O -H O•H ß >X5 TJ >
o cd -H -H cacd s ra o -P -p CDß -H ra -H ß o -p
x> t-, cd ra 3 3 to"O O CL, O -"-aTJ O
ft Aß ß 3ra x o o o o erW O TJ TJ O O «
H>M
-"•i"of\PH
Ho
fYN^ »
52
bus
cdo
W
cd^ .
Ä
Ä0.
ns:oo
. 1HH
oCO«íKg_l
oo1-11-5
rH•
cvF-cv
^o•
cvH
*ON•
ONin
rH•
cncn
^H
l i-1-3
ONer cn03.
CO*
HcvrH
•T
£>•NO
ry\*n
cortV*M
c^•
in
COcv•-1 in
1B0 CO
CO vô3. tn
f-4
1>» ocß mcd \o
EE
ONr>.ONrH
^H
(Hcdß•HtS)
rH
"*!
NO
•c^mtn
^*•
cvrH
-<f•
i-NO
m•^3-
cn
NÛ•
cnvn
in
CTNmrH
O-
cnrHrH
c^-•
00cn
o•
cvrH
cvON•
-*
-vt•
NO--4-
ccNO
~<i
oooONrH
c-•
NÛ
ocninrH•
cvrH
inc*-•
HNO
J>•cn
<n
cv•
m
-*ON
00cvrH
rH•
NO
00
in•
COcn
o•
00
orH
in
<n•
rH-^
inNO
tn
C^CO
1ONoONrH
NO
•inNO
cvrHcn•
cv
m•
NOm
ON•
cn-*
C\i•
ocn
rH
00cnrH
£>•
ONcn
C--•
cn^t
ON•
cnrH
NO
00
•vH-
cn•
oofY\* >
COinoo
CM
cdTJ0burrtiS
oo•
cv0m
cvON
•rH
o•
-*CO
-*•inr>
-*•
ON-sí-
ooCOcv
ON•
rHON
in•
enNO
o•
00rH
-tt>•
_ -».^^
rH•
HNO
-*rHorH
•eto
sa
3
?>•=u
-pCO rH •B O H
. -H ü OO -P raco m cö H
1 CD CDCV HO ft fiH fi VDi cö 0 1-3 ra
ON A TJ\CV - D1 O
ra -P 0 coCÖ cö 3. 1
cd -P cvCO -P -H H rH0 CO -P • 1
1 Tí fi CV ONcv cö m cvH cö 3
1 -P CT fi rHNO ra VD 0H 0 cö ra
3 rH *H•• CJ* ON
O CÖVD F- ONCO 1 C^i cd W cv i
ON H NÛC*- ra rH ¿ iON fn 0 H ¡>H O cn H
•H ,OIH S H rH
.. 0 cö <D 0O -pCO fi -H -H 0
1 CÖ MCV «ON -0H W H f- 3
1 fi O 1 DON O NUCV -H H 1 n
ü 0 £> 'Jcd cd PHH 'J
fn coO -P m H ^ •co fi ü 0 3 -*i 0 -H ra O
rH ü .H 0 0 PH1 fi • fn S
i—) O (H 4-"' rHOí·cd fi ra 0
• • -p 0 0 P,O ra 0 fico 0 s ra co 1-3ON >_q 0 --s\H m T) -P o1
• fi co -H 0ON O !H E 3-
••> F- -H 3ON i 43 ra ra mc*- NO cd 0 0 •i i o B H cn
CV f- HH rH ra ra • •«
1 H 0 -í ?H -HH -: 2 fi o oen 0 cd PH -H •
TJ fi T-S PH rHcd • • B -p H 0 O
H o ra cd «H 0 -p0 0 0 0 0 0 0 EPl·lfirHC- 1 1 TÍVD Cd <Di cv co -H ra j P.
cv i i ra ra 0 — cdH --írHVD M 1-3 CT-P 1-3
1 B 0 0 O ^ —N O c o c d o í H . a c e rrH fi bD -* Cu
ON O\ 0 o NO CO 3-•• c- c- ra fn PL, - .— i
ON 1 1 0 in rHC^-NO OO T) fn rH H S •ON 1 1 cd 0 0 O ONHen-^Tí P, P. -H o m
»H CM m j- m
7.3
7.2 Les concentracions mitjanes en el trascol
7.2. 1 Característiques generals
La composició mitjana ponderada per volum del trascol en
els tres boscos estudiats es pot veure a la taula 7.2
Entre els ions analitzats, i en termes d'equivalents, el
més abundant a tots tres llocs és el Ca, seguit a distància
pel K a l'alzinar i l'avetosa, però pel Cl a la fageda. L ' o r_
dre de concentracions és (taula 7.2):
LC : Ca > K > Cl > Mg > Na > NO > PO > H
SFF : Ca > Cl > NO. = N a > K > M g > H > PO,
SFA : Ca > K > Cl > N03> Na > Mg > H > PO,
En l'ordenació anterior, la fageda i l'avetosa difereixen
només per la posició del K. L'alzinar i l'avetosa difereixen
en les posicions de Mg, NO-, PO , i H. L'alzinar i la fageda
són els menys semblants.
En el total dels ions analitzats, el trascol de l'avetosa
es molt més concentrat que el de l'alzinar, i aquest una
mica més que el de la fageda. Això es reflecteix en les con-
ductivitats mitjanes (taula 7.2) i també en la suma dels 5
cations analitzats (darrera columna de la taula 7.2) que,
tot i mancant l'amoni, indica la força catiònica mitjana del
trascol en els diferents boscos. Segons aquesta suma, el
7.4
trascol de l'avetosa és un 64% més concentrat que el de l ' a
zinar, i un 89% mes que el de la fageda; el de l'alzinar és
un 15% més concentrat que el de la fageda.
Individualment considerades, les concentracions mitjanes
de tots els ions analitzats són molt més altes a l'avetosa
que a la fageda, p^cepte la de PO, que és major a la fageda
(taula 7.2). En 14 ó 15, segons els ions, dels 16 períodes
de recollida disponibles a l'avetosa, les concentracions
foren majors en aquest bosc que a la fageda; el corresponent
test de Vilcoxon per les observacions aparellades dona molt
significatiu (p<0.01) per a tots els ions (PO, exclòs). Con-
tràriament al que es podria pensar, les comptades ocasions
en que la concentració fou major a la fageda, no necessària-
ment les irateixes per als diferents ions , tingueren lloc a
l'hivern quan ei faig no tenia fulla.
La concentració mitjana de PO. és molt més gran a l'alzi-
nar que a l'avetosa; les dels altres ions són molt majors a
l'avetosa, excepte les de K í Mg que són només lleugerament
majors que a l'alzinar (taula 7.2).
Les concentracions mitjanes de K i PO. són molt més grans
a l'alzinar que a la fageda, i la de Mg un 50% més gran; la
de Cl és lleugerament major a l'alzinar; les de H, Na, Ca, i
NO, són maiors a la fageda (taula 7.2).
7.5
7.2.2 Comparació amb la deposició global
En tots tres boscos, les concentrations mitjanes de tots
els ions analitzats, excepte les de H, són majors en el
trascol que en la deposició global dels llocs respectius
(taules 6.2 a 6.4, i 7.2).
L'enriquiment iònic en el trascol es podria expressar en
termes absoluts com la d i f e r è ne i a entre les concentracions
en el trascol i en la deposició global. El significat d'a-
quests enriquiments absoluts varia però segons quina sigui
la diferencia entre la quantitat d'aigua de trascol i de pre-
cipitació, i segons quina sigui la magnitut de les concen-
tracions. Per aquests motius, és millor utilitzat els aports
nets com a mesura directa de la quantitat de nutrients ren-
tats de les capçades (apartat 7.4).
Una altra manera, utilitzada sovint en la bibliografia,
de reflectir l'augment de concentració en el trascol es 1 ' eti
riquiment relatiu: el quocient entre les concentracions en
el trascol i en la deposició global. Els factors d'enriqui-
ment depenen molt de les concentracions en la deposició glo-
bal. En particular, els ions que es troben en concentracions
molt baixes en la deposició global fàcilment donaran enri-
quiments relatius molt alts, encara que les quantitats que
es renten de les capçades siguin només moderades. Aquest és
sovint el cas del PO,, per exemple. Malgrat l'anterior obser_
vació, els factors d'enriquiment no dr.ixen de tenir certa
utilitat descriptiva i comparativa. L'ordre d'enriquiments
relatius en les mitjanes ponderades dels boscos estudiats
és :
LC : K > PO. » Mg > Cl - Ca > N0_ = Na > F4 3
SFF : K » P04 > Ca « Mg - N03 > Cl - Na > H
SFA ; K » P04 > Ca > Mg > NC>3 > Cl = Na > H
La ordenació anterior és idèntica a la fageda i a l'ave-
tosa, i semblant, amb algunes variacions, a l'alzinar. El K,
és l'ió de major enriquiment relatiu en els tres boscos, i
augmenta la seva concentració respecte de la depoïició glo-
bal 24 vegades a LC, 13 a SFF, i 36 a SFA. En l'e>trem opo-
sat, el Na només augmenta 1.65 veeades a LC, 1.71 a. SFF, i
3.53 a SFA. Els factors d'enriquiment de l'H són iiferiors
a 1. Els enriquiments relatius per a la s urna dels 8 ions ana^
litzats són: LC 2.54, SFF 2.20, i SFA 4.07. Es a dir, a 1 ' a 1_
zinar i a la fageda la concentració iònica del trascol és
més del doble de la de la deposició global, però a l'avetosa
ho és més del quàdruple.
Amb l'excepció del H, tots els enriquiments relatius d'a-
quest estudi són bastant o molt majors que els esperables
pel simple efecte d'evaporació des de les capçades. Per exem
ple, e" factor d'enriquiment degut a les pèrdues per inter-
cepció a l'alzinar seria només de 1.32, suposant que l'esco-
lament cortical fos un 10% de la precipitació anual i que els
aports incidents es repartissin proporcionalment a la quanti-
tat d'aigua de trascol i d'escolament cortical.
NO3H Na K Ca Mg i Cl
Na K
31.0
37.5
41.6
Ca
7.2 11.3
8.2 11.9
18.3
15.3
10.3
0.3
0.6
0.9
Mg Cl !P04
DG
TR
AN
Figura 7.2 Fageda de Santa Fe: com la ¿¿jura 7.1 .
Dades de 3-6-79 a 4-2-81 .
SFA
H Na K Ca SV!gNO3 Cl ¡
8.3 17.5
Na K
32.9
42.2
44.4
R04
12.9
7.4
15.9
11.4 12.7
7.5 10.6 11.3
0.2
0.3
0.3
Ca Mg ! Cl ;NO, PO,
DG
TR
AN
Figura 7.3 Avetosa de Passavets: com la figura 7.1 .
-Dades de 4-8-79 a 1-8-80 .
7.7
El fet de que els enriquiments relatius variïn segons
els ions implica que les orooorcions iòniques del trascol
difereixen de les de la deposició global. En les figures
7.1 a 7.3 es representen els percentatges de cada ió en
el total d'equivalents dels ions analitzats al trascol i
a la deposició global de cada bosc. Respecte de la deposició
global, els canvis més importants en el trascol són un gran
augment en la proporció de K, i una gran disminució en la
de H; Na i Cl disminueixen moderadament; el Ca disminueix
a l'alzinar, però augmenta a la fageda i a l'avetosa; Mg i
N0_ es mantenen o augmenten o disminueixen lleugerament,
segons els boscos; el PO, augmenta, especialment a l'alzi-
nar .
7.8.
7.3 Els aports anuals bruts
Els aports anuals en el trascol brut dels tres boscos
es -'<?iats estan a la taula 7.3.
Els aports bruts a l'avetosa són molt elevats, i molt
superiors als de l'alzinar i de la fageda, excepte els de
PO, (taula 7.3).
Els aports bruts de H, Na, Ca, N0„, i Cl són bastant o
molt superiors a la fageda que a l'alzinar; els de K i PO,
són bastant més grans a l'alzinar; els de Mg són gairebé
idèntics als dos llocs.
Podem considerar que les substàncies contingudes en el
trascol representen la suma de la deposició global i del
rentat de les capçades o aports nets (encara que, metodolò-
gicament, siguin aquests els que es calculen per diferència
dels altres dos). Les propietats del trascol brut seran doncs
intermitges entre le s de la deposició global i les del tras-
col net. Quan ens interessin els processos en les capçades
caldrà considerar el trascol net, mentre que quan ens inte-
ressi la solució que arriba al terra del bosc, independent-
ment de l'origen dels nutrients que conté, caldrà considerar
el trascol brut.
7.9
Tradicionalment, s'ha utilitzat la deposició global com
a mesura dels aports atmosfèrics als ecosistemes terrestres,
tant en els estudis de conques com en els de parcel·les.
Ara bé, com els boscos capturen gasos i aerosols amb molta'
més eficàcia que els col·lectors de deposició global (Eaton
et al. 1978, Graustein 1978), aquesta pot subestimar serio-
sament les entrades de nutrients atmosfèrics. Els aports en
el trascol brut poden sobreestimar-les degut a la lixiviació.
Per a aquells llocs i nutrients en que la major part del
rentat de les capçades provingui de deposició seca, els
aports bruts en el trascol (o en el trascol més l'escola-
ment cortical), donaran una millor estimació de les entrades
atmosfèriques que la deposició global. Aquesta interpretació
dels aports bruts ha estat proposada per Mayer i Ulrich
(1980), que l'aplicaren als boscos de Soiling. El dilema en-
tre considerar o no els aports bruts com a entrades atmosfè-
riques està evidentment subordinat al discutit origen dels
nutrients en els aports nets, tema que tractarem a l'apartat
7.8. En el cas general, el que es pot dir és que les entra-
des atmosfèriques (excloent la fixació de N?), queden acota-
des pels aports en la deposició global i els aports en el
trascol més l'escolament cortical. L'interval així definit
és de vegades relativament estret. Per exemple, els aports
atmosfèrics a l'alzinar (sense disposar de l'escolament cor-
tical) estan dintre dels següents límits (kg/ha/any):Na 4.60
-4.99, Ca 10.50-14.60, Mg 1.30-3.10. (Taules 6.2 i 7.3). En
d'altres casos l'interval és massa ample per a tenir utili-
tat. Per exemple, a l'avetosa obtenim (kg/ha/any): Na 4.93-
14,89, Ca 11.12-56,99, Mg 1.38-6.08. (Taules 6.4 i 7.3).
>G0ra-pG0s:r-013
raoora0rQ
m0FH-p
013
H0oracd?H
-p
H0
G0
ra-p3f-i&
ra-phOQ.
<H
en•
C-
cdH3cd
EH
ra -H • 0H f-i 13cö •>,£! 0}+3 0 S G ra mG fe cö -H 0 -p0 N i_q f-i raS CÖ ü H 0 0•H -p ra cö - f t?H G o - m cö ra0 CO í! H O -Pftco 13 ra cdX rH <C rH f-t0 0 0 ra p£] 0
13 13 • rH 13ra H 0 • -H0 cd cd cd 13 bo rarH 13 fn ¿Q - H G• 0 ?-( o -P cd o
H bO 0 H G «H ü0 cd -P öfl 3ü «H T-srH WF-, HVD G 0 0ço •> ço -H O 13 13ft CO üü O
>j G -H m VHen G 0 m H 0 FH
cd ¿2 o cd 3 0ra -p -H ft er ft0 m in 0 k -H
rH cd FH 13 0 bu CQO cö ft/O H
cö cö H 0CO 0 rH «H O 13
0 hJ 3 GrH CT G * 0 M,00 0 ra CH 03 13 m rH -PH H ra cö ra cdO ü 0 -P 3 0 13M G JH G ra
0 G O cö cd raH >¿*O ft CH 0O G ra cd ra »jü ço 0 mra -P ra ra u 0 •cd G -P H o H ra(H 3 FH 0V-I SC•p S o FH ra ft
ft G 0 0H fs cd 0 ft -P ra0 cd 3 OH
G ra o ra -P 0C -H -P H O 13 .0 N W ü 13 G
H 0 G 0 FH CVW ço 3 -H cd 3 -H •-p er o -P t>S3 •• <U « FH H FHf-, >» -P 0 ü cd cd,û G . G ft G ftH
0 ra cd «H 3CQ ra -P -P ra cd cd-p -P 0 -p cd -PFH C > (H FH 13 rao o c d C D O 0 - p c dftS w ft ft bu cd Hcd ra cd cö H
H cö « «H 3 cöra cö PH -H ra oH H cö H 00 C Q 0 H C D H c d f H
0 13 O 0 3G 13 ü G 0 00 ço cf. r > 0 13 G >C -H ra cd G cöO T i o f - i o r a - P G
T 3 3 - P - P T 3 0 C Q 0-P 0 13 0 13
ra ra > H ra cd o& H 0 c d 0 0 U K f t
~<toO-i
rHO
CnoS5
MS
cdo
W
cdÏ5
K
1-4OOÇO«flttjEH
oOJKÍ
# #
00 O NO00 C- 00• • •
í> VA NU
* *-stH 0• • *
ONO -tcncn en
00 H O• • •
HNÛ OCV H H
r*1;>, OH vnG . . .Z VAVTN VA
CV CV CVCM|a
H en coer • * *¡D O >A CVg TONO C-
cn CV C-* » *
-vtcn co-<f-vr\ -<i-
CV H £>• • •
VACO HCV H CV
00 CV en-<¡-NU vrs• • •
Cn VA -~*
rH
1>. TO oo vr\G VANO NO
„j NO -^ VA
EE
OO Ot> 00 COOO 1H H 0
t>oÍ-. HcdG
•HNH<
00o•
H
VA•
00
-*
£>*
Ocn
O•
VACV
VA•
COHH
H*
~*en
VA•
t>cn
o*
HH
00VAco
CÖ130bitcdfu
VA0
*
H
CV•
VAco
VA•
NÛ
!>
O*
0VA
O*en
oocv
H*eno
en*^f
NÛ
CV*
00H
-a-HOH
corao
-P0>
•<
P-,
-siOPU
^__K1enO
^«H
>>
öcd
i-*i
cd¿j
M,Jx}
FHcdG•HNH<
*mc>-H O
- oo VT\* »
O O
*O £>• •
-4-OH H
VANÛO CV
• •en cv
VAVfNH O
* j
en en
H H• •
NU enH H
en co• *o o
H CV
o c--^ H
» •VA -v
VA NUen VAo o
• •o o
CO 00VANONÚ -v*
ooC- ooooH H
#COor-•
o
*-*
*CVH
r-NÛ
•
CV
oH•
en
Ni'
-<.
i — !
O*
OH
OO•
-*
VA•xj-o
*o
VANO
VA
O00
or-oH
-<í-OCV•
0
CV*c>
H
OOCV
•VA
VAH
«
en
o•
enCV
en•
enH
cvNO
*00
oHH•o
COVAoo
cd130bucd
£M
HOCV•
o
CV•
oen
r-•
oH
00O•
NÚ
ON
•
NO
VA
^t
*
NO
en
00•
-<*•
H
CV00H•
O
-<tHOH
cdraO-p0>
<U
!«-J
0 0•í 13
m -p0 CÖH -P
•Hfn -Pcö Go cö
•H 3ri erft
•H CÖ-P HH3 kB 0
ft0
T3 ' — ">CV
ra •-P £>cö-P cöH H3 3ra cö0 -Pf-i
cöm HH0 0
13G0 raG 00 -P
"-t OG
raW ra
« -HO bo!> 0
1 >vu •
1c-- raH 0
13H cö0 F-i
13 0T3
ra G0 O
13 ft
ra raN0 C
E OO -H «G 0 H
cd ora FH O0 -p ra
13 G cdCd 0 FH
13 O -P
#
>tí0CQ
43tíosr—0)
T3
CO0üCOoft
COQ)PH
-P
0T3
HOOçocdPH-p
H0
0Q)
CQ-PQ)0
CQ-PPHOO«í
-*•c-
cdH3«d
E-t
CQ CQH - -Pcd 0 cd+3 fe G HG 0 3CD cd o cdS 43 CQ rH rH•H ö -P cdPH cd 3 cd o cdCD CO PH TJft rP CD Ö CDX CD tjo cd PHCD tá CQ cd -P 3
-P «H CQ CDCQ Cd PH CD >0 T3 O Cd
H CD O, H W S• tua cd CD
H cd <D (D 73CD CH H T3 'Ö O0 CD P,PH »T3 CQ CQcd cd CD +3 CQPH >s cd 73 PH CD
Ö -H cd Ocr\ cd O 73 ft CQ
-P G cd -PCO caXD CQ Cd0 Cd PH CD CQ PHHO CD .-H H CD
CM W 73cd cd -H « -H
iJ 73 H « c oCD cd uo CiH CD cd rû -H O„P 73 rH O cd ü3 H «HH O G bfl CQO GVO rH 0Cd 05 CQVD CD fÖ
>s -H 73 0H tí CQ ü <MO cd -P -H CQ PHü -P PH CQ (D CDCQ G O O 3 PHCd 3 O, A 0*PH H Cd <D -H Cd-P 73 bfliH
PH CQ ' ,O0H Cd -P Cd rH 730) Ö CQ r-t 0
•H CD tí CQG N 3 C CD CD0 H CT1 <D CH -P
cd -=C cdCQ CQ CQ 73-p •• . -p CD0 >i CQ PH CQ CQÖ Ö -P O Cd <D
CD CD P<CH (JCQ CQ > cd-P -P Cd CQ •PH Ö CQ CQ CD CQO 0 CQ rH H KAS cd CD PHcd PL. 'ö CQ
H CD CQCQ cd CD -H -P (HiH 73 O CD .(D CQ r-1 -P Td
o cd o cvtí T3 CQ 0 C PH •CD Cd O CQ CD -H C-e -H -P cd S -PO T3 CD PH 0 PH Cd•U 3 > -P H Cd rH
4= Cd t> P< 3CQ CQ rH tí Cd
&q CD -H CD -H cd -P
-*.+^4
nHH
Ho
cnoa
hfls
cdo
••v4PC«
cdaz
>-3ooCO<ü05E-»
Oot-51-3
*r^cn
*
vO
*H•
rHrH
ONCO
•
CV
••H
1>» cotícd ^f
HM1E
-*erCD OE CV
vQ•
m-vf
ot>
•H
cn
-*•
co1
rH
1
>» U^
Ö vOcd VA
PHcdtí•HN
rH<
O•sf•
H
t>•
ITN
H
IA•
î>H
H•
<nrH
rH•
r^vO
O•
O<r\
rH•
OrH
-**
^fH
1
COxnoo
cd130W)cd
Pu
c-vu
«
H
H*
00ITN
IA
*~<t-IA
C^•
00c"-\
rH*
00cvcv
H•
Oo
ON•
CV•Nf
vO•
OH
1
-^HOrH
cdCQO-P
CD>
<Ü
*PH -*1 IA-* \oo •PH^ Q
*-*ON•
C \
a NO1 OOT\ -*
O'S 0
rH
1
>> Otí COcd
rHrH
1
cdrtí OS
obu •
¿4 -*
CO
*£>H
OONen
*O
~4-COo•o1
LANOIA
PHcdtí•HNH<
~*-vj-H
*
O
£>LA•
IA
NÚ
-st*
CV
0LA•
rH
NÚ
•
CVH
O•
CVrH
CACA•
CV
^*-stH
*O1
00LAco
cdT3
CDhocd
PH
cvc-H
*
0
NÛ
•
Ocv
•>*NÛ
•t>
oc^•
•>*
r-•LA-4-
cv•
LAm
vOco•
ON
NO
O
rH*
O1
-*rHOH
cdCQO
-PCD>
<JÍ
•^^
CQCD
cd H•H 3O cdC -P
y<DPH CQCD CD
«H 43•H CQt3 CD
3cd errH Cd
—G T3*0
CQ 30
W P.-Pcd Hfi cdo
T5 CQCD
*H 433 Oer ccd
CQCQ <DPH HOiH mcd-> -H
tuDCQ CDrH >pqv—
• CVO .r- ¡>
1NO -H
1e- cnrH •
orH
CD CQT3 0)
HCQ SSCD Cd
TJ -P
CQ CQNCD 0ErH0G 0
13CQ0 CQtJ rHCd 0'O 13
*
7.10
7.4 Els aports anuals nets
7.4.1 Característiques generals
Els aports anuals en el trascol net dels tres boscos
estudiats estan a la taula 7.4. Aquests aports nets s'han
calculat fent la diferencia entre els aports bruts i els
aports en la deposició global.
Tots els aports anuals nets mesura ts han resul ta t posi-
t ius, excepte els de H que són negatius als tres boscos
( taula 7 . 4 ) . L 'o rdenac ió dels ions anal i tza ts segons els seus
aports anuals nets , en equiva lents , és ( taula 7 . 4 ) :
Alz inar : K > Ca > Mg > Cl > PO, > NO > Na » H
Fageda : Ca > K > N03 > Cl > Mg > Na » PO, » H
Avetosa : Ca > K > Cl = NO > Na > Mg » PO, » H
L ' o r d e n a c i ó és mol t semblant a la fageda i a l ' ave tosa , però
f o r ç a d i f e r e n t a l ' a l z ina r .
L ' ave to sa es destaca clarament dels al t res dos boscos
pels seus aports nets mol t elevats per a tots els ions, ex-
cepte H i PO ( t au la 7 . 4 ) . El total d ' equ iva l en t s del aports
anuals nets (excloent el H) a l ' ave tosa és 3 . 3 9 vegades més
gran que a la f a g e d a , i 5.00 vegades més gran que a l ' a l z ina r ;
a la fageda és 1 . 4 7 vegades més gran qu3 a l ' a l z i n a r . Les da-
des de la taula 7.2 ens diuen que la d i f e rènc ia entre els
aoorts nets de l ' ave tosa i de la fageda deriva sobre to t de la
diferencia de concentracions, mentre que la diferencia entre
la fageda i l'alzinar deriva principalment de les respectives
quantitats de trascol.
L'alzinar es caracteritza per tenir aports nets relativa-
ment grans de PO,, relativament petits de Ca, i molt petits
de Na i N(>3 (taula 7.4) .
La fageda no destaca per tenir aports nets especialment
alts o baixos dels ions analitzats. Els aports nets de K
són només moderats, i els de H son els més negatius dels
tres boscos (taula 7.4).
7.4.2 Els aports nets a la fageda segons la fenología del
faig
Hem dividit els períodes de recollida a la fageda en tres
fases fenològiques:
1. fase estival, o de fulla madura
2. fase de fulla senescent
3. fase hivernal o defoliada
' íA la taula 7.5 es donen les dates utilitzades per a la
delimitació de les fases, junt amb les pluviositats respec-
tives. La primera quinzena de maig 1980 la hem considerat
de brotada, transícional entre les fases hivernal i estival,i
i no \a hem inclosa en cap de les dues. El nombre de perío-
7. 12
des de recollida per a cada fase és bastant reduït (taula
7.5), sobretot en la fase senescent. No obstant, per a les
fases estivals i senescent les dades abarquen dos cicles
anuals complets, i per a la hivernal un i mig (taula 7.5).
Hem calcular el total d'aports nets en el trascol per a
cada ió en cada fase, i la hem expressat com una taxa anual
(taula 7.6).
La fase est ival destaca de les altres dues per tenir
aports nets elevats de Ca, NO, , i ( re la t ivament) de P O , ;
té tambe aports alts de K i Mg. La taxa d ' apor t s nets a la
f ageda est ival segueix però essent mol t infer ior a la de
l 'avetosa ( taula 7 . 4 ) , excepte en P O , .
La fase senescent es caracter i tza per aports nets alts
de Na, K, i Cl, i baixos de PO, i ( re la t ivament) de NO«
( taula 7 . 6 ) .
Durant la fase h ivernal , els aports nets de tots els ions
anal i tza ts son baixos, però no ins ign i f ican ts ( t au la 7 . 6 ) .
Per exemple, la taxa d ' apo r t s nets de Na i NO« a la fageda
hivernal és m a j o r que la de l ' a l z i na r ( t au la 7 . 4 ) .
La s urna dels aports nets dels ions ana l i t za t s , en equiva-
lents , és pràc t icament idèntica a les fases estival i senes-
cent , però mol t menor a la hivernal ( t au la 7 . 6 ) .
0Em
C!-Pficd
CO
073
d730tua
«H
cer—
cd
ca0
735N
-P•rr—•r-P3
ca0pj
a•rtu
fOrH0fi0
CH
ca0cacd
«H
ca0H
073
ca0
73cdQ
073
ca0•H73
cd0 -H
73 73
H FHcd 0•P ftO-P rl·l
O0 U •FH ca ca,u cd 0B PH caO -P cdfi <«H
HH 0 ca0 0
**~^ i — i. — » ~~H;
CV'-' FH— ' -H
« fi•-—x -H
«j B <+H73 S 0•H — '73rHH -P cd0 -Hü rH PH0 H 0FH O ft
O0 0 ca
73 FH 073
ca rH cd0 O N
73 ü -PO ca -H
VH cd HFH FH -H0 -P -Pft P
00 73 ca
73 0rH -P
0 cd cdFH -P 73
rQ O
S -p cao 0fi H H
0rH "-• -0- — v in
C-r^v — -' — o —rH -H
•• — " »in
*t>
cdrH3cd
EH
CD •>fi fco* — v0 -p cafi cd -HO FH 73
73 -P\ca E
ca o EH S^-"
CO
wEH
<jj
Q
»— 1O .-.o 2CO Q
**! <7prj ^EH
1-4O 1-40 <CO EH< O« EHEH
COWMQ
COWQOMtu
wPH
Wto«gjpL,
0co
1oH
1H
cd
0CO
1ini
inH
•H
• m.
Oo-
1oHI
MD
cd
Oc—
1MDI
f>
CVco•
H
m
-sf00^~
MDMDCV
Hr— |
r— (cd$>
•H-PcaW
0COI
rHrHt
inrH
cd
OCOi0Hl
CV
•H
...OC-
tHH
1CV
cdONc^
toH
1c~-
MD~»H^•
^^
^^*•
rHCV0°i
CVc*~
in
-pfi0üca0fi0
co
H00
1CV
t—í
cd
ocoi
HH
1MDH
•H
...O00
1ini
rH
cd
ON£>
1HH
1fN,
OH
•CV
co•
•"3"c*-m
CVMDCV
Tfr
rHH
HcdcFH0f*•HK
O00
1mi
-»H;
H
cd
oco
1ini
CV
coin
•j-
»n .•
Oin
C N,
rH
H
cd73cd-pOFHm
rH00
1CV
t~*$-
cdON£>
1MD
1C^
inC N,
•CV
cv•o-<*•••íH
c^HMD
COCV
1-4«ÜEHOEH
•ca0
73O
•MFH0ft
HH
caH0
73
ON
fi0
SO•Hücd-P•Hft•r)ü0FHft
*0pfaßcdfi
•Hr]
ca%0B0
. fi
*
CO0c•rw
*ocfi0
«H
ço0çocd
«H
ÍH0P-
*
0fe
cd-pficdço
073
cd730Wcd
«H
cdH
073
H0OCQcdÍH
-p
rH0
fi0
ra•p0fi
ço-PfnOP<
NU
•
L-
cd(H3cd
EH
CQÇO firH CQ 00 -P -H
fi fi0 0 0rH (-1 CVO
-P 0 OC «H k0 -H 73
73 -Hcd X•H ra -ü 0 73fi H
^0 rafn Cd -P0 ?-i
CH h o•H 0 A73 Cu cd
cd'-N raH H
E cd W0 £>ü O •
rH rara taon-p cdcd"0 3rH -H fi3 ü cdO -HH ra racd O 0o O, X-' 0 cd
73 -P0
rH Cd Cdft rH3 S
(H fi 0O 0 üra
ra raH -P -Po h cdü o rara pu raço cd 0fH in-P W ft •
iH XKrH 0 0 ft0
•H «rHfi bo 00 rH -H 73
O cdra o CH fn
-P ra -H0 cd H -Pfi fH 0 !H
-P 73 cdra a-P rH Win 0 0 cd0 3ft C o* racd 0 -H -P
M cdra co<o rHH -P rH 30 3 O ü
f-> fi Hfi ¿2 0 cd0 <+H Ofi rao 43 ra c
73 f-i 0 cdo ra -P
ra ft cd raH Cti «H 0
*LOI NÍ
-^OP-.
H0
en0^
bu•s.
cd0
w
cd£3
K
WÇO<£fe
NO
•
NO
encv
-*C-
*
CV
rH•
VArH
0. *
«1 ™
t>s.f**»
03 VA01 •
« CVE CV
cr0E
n*
H.•vH
en*VA
en
00•
OH
00•
VArH
1
rHcd>•H-PlüK
H*
NO
encv
ONVAen
*O
ço•
ço-*
c-rH
*ço
o•
çoH
-<f•
cv-<i-
VA•
ONÇO
O*
ONCV
ON•
Ocvi
-Pfi0ora0fi0
CO
NO
*H
-*
U *
VAen
*o
c-NÛ
•
t>
NO
NO
•
00
VA00•
rH
OO
*
ON
CV0•
ON
ÇOH
*
-*
NOO•
00
rHcdfiÍH
0>•HA
t>*
HVAH
O
-**
rH
r>•
VArH
VA*
tNrH
rH•
enrH
H•
enNO
c-*o
en
rH*
OrH
•-í*
•xj-rH
•H733-Pra0
rH
-PO
EH
11
PM en1 00-* cv
o •PH O
C'-en•
xn
1—3.T VAen °
~ 0 *, § -*i .4
ï>*r*tí>-*
«3 ~ f^
rt C-I •
cd cvA
bu
^ en•
-*cv
00*
enrH
00
-**cv
çoVAH
•
0t
rHcd>•H-PraH
ii
C'-eno
»
o
en•
c-H
-*rH•
H
OrH*
CV
ON-<f
•
00
O*
VAen
NO
NO
•
NO
O0cv•
o1
•pfi0ora0fi0
ço
ii
C'-eno•
o
cvc-
•
cv
rHCV
*
H
-*CVCV*o
çoON
•
rH
enVA•
en
0NO
ON
*o
rH00O•
01
rHcdfif->0>•HK
ii
-*-*rH
*0
c-VA
*VA
NO
^t
*cv
ONVA
*
H
NO
*
CVrH
O*cv
H
enen•
cv
-4-
-*rH•
o1
•H733•Pra0
—rH
-PO
EH
•
K
0-Pft0üX0
•»
ra•pcd1SJ
-p•HrHcdtícd
rafio•H
raH0
ra-po-p0
73
ra-ptí0Hcd>
•H3cr0
raH0
73
cde3ra
*
7. 13
7.4.3 Proporcions iòniques en. els aports anuals nets
7.4.3.1 Percentatges iònics^
A les figures 7.1 a 7.3 es representen els percentatges
de cada ió respecte del total d'equivalents en els aports
en el trascol net (excloent l'ió hidrogen, què té aports
anuals nets negatius).
Les d-if erències respecte de les proporcions en la deposi-
ció global són les mateixes que hem comentat en parlar de
les concentracions al trascol (apartat 7.2.2), però més
accentuades (figs. 7.1 a 7.3).
Es remarcable la semblança que hi ha entre els percentat-
ges iònics en els aports nets de la fageda i de l'avetosa:
cap dels ions analitzats té percentatges gaire diferents en
un i altre lloc (figs. 7.2 i 7.3), excepte el PO. en termes
relatius (però aquest ió constitueix menys del 1% del total).
Es a dir, les precipitacions renten de les capçades de
l'avetosa molts més nutrients que de les de la fageda (taula
7.4), però ho fan en les mateixes proporcions per als dife-
rents ions analitzats.
Els percentatges iònics en els aports nets de l'alzinar
són força diferents que els de la fageda i de l'avetosa
(fígs. 7.1 a 7.3). Les importàncies relatives del K i del
Ca estan invertides a l'alzinar respecte dels altres dos
7.14
boscos: a l'alzinar, el K representa el 44%, i el Ca el 20%,
del total d'equivalents analitzats en els aports nets; a la
fageda i a l'avetosa, el K representa el 18-20%, i el Ca el
42-44%. Ultra aquests dos ions, els aports anuals nets de
l'alzinar es diferencien dels de la fageda i de l'avetosa
per una major proporció de Mg i PO,, i per una proporció
molt menor de Na i NO,. El Cl és l'únic dels ions analitzats
que té percentatges semblants en els aports nets de tots
tres boscos (figs. 7.1 a 7.3).
A la fageda, les proporcions iòniques poden diferir se-
gons les fases fenològiques. La fase estival es caracteritza
per un gran predomini del Ca (que ell sol constitueix el 51%
del total d'equivalents analitzats en els aports nets), i per
proporcions baixes de Na, K, i Cl. La fase senescent es des-
taca per proporcions elevades de K i, en menor grau, de Cl;
les proporcions de NO i PO. són molt baixes. A la fase hi-
vernal hi ha un domini molt repartit: K, Ca, NO,, i Cl repre-
senten cadascun, aproximadament, un 20% dels aports nets
(vegi's taula 7.6).
7.4.3.2. Quocients iònics
A la taula 7.7 es poden veure alguns quocients iònics
en els aports anuals uets de cada bosc, i en les tres fases
fenològiques de la fageda.
7. 15
R e f l e c t i n t el que comentàvem en l ' apar ta t anter ior , els
quocients iònics en els aports anuals nets de la fageda i
de l ' avetosa són molt semblants entre sí, mentre que els
de l ' a lz inar són molt d i fe ren t s . Els quocients M g / C l , M g / N a ,
C a / N a , Ca /NO, , i K/Mg són bastant o molt majors a l 'a lz inar
que a la fageda i a l ' avetosa ; els quocients N a / C l , N a / K , i
Ca/Mg són molt menors a l ' a lz inar ( tau la 7 . 7 ) .
Els canvis estacionals en els quocients iònics a la fa-
geda re f lec te ixen també els comentaris fe ts a 7 .4 .3 .1 . Per
a cadascun dels quocients iònics triats a la taula 7 . 7 , una
de les fases feno lòg iques del f a i g es des taca clarament de
les al tres dues , i pot ser qualsevol de les tres segons el
parell d ' ions que es consideri . En con jun t , però , la fase
senescent té unes proporcions iòniques mes semblants a la
fase hivernal que a l ' es t iva l ( t au la 7 . 7 ) , cosa que resul ta
una mica so rp renen t . La s i tuació cont ra r ia (mes a f in i t a t en-
tre les fases senescent i es t ival) es p rodue ix amb la suma
total dels aports nets ( tau la 7 . 6 ) .
Els quocients iònics en els aports anuals nets són en
general d i fe ren t s dels de la deposició global ( taules 6.6
i 7 . 7 ) . El canvi més dràs,tic l ' exper imenta el quoc ien t N a / K
que passa de 6 .5-8 .1 (en equ iva len t s ) en la deposic ió global
a 0 .04-0.48 en els aports nets. En tots tres boscos, els
quocients M g / C l , M g / N a , C a / N a , i C a / N 0 _ són més grans en els
aports nets que en la deposició global , essent l ' augmen t
mci t més gran a l ' a l z inar que als al tres dos boscos . El quo-
cient Ca /Mg p u j a a la f ageda i a l ' ave tosa , però baixa molt
7, 16
a l ' a l z ina r . El quocient N a / C l baixa a tots tres boscos,
moderadament a la fageda i a l ' avetosa , dràst icament a l 'a l 1
zinar.
03OüCQO,0
030PH
_^
0n3
r—OüCQcd¡L,-PrH0
G0
CQ-P0G
CQ-Pf_lOocd
rarH0
G0
03O•HG
*0•H
03-PG0•HOO3O
$>.G003-PGOS
H013
r>•£•—
cdH3cd
EH
G0 0
T303 03-P rH Cd0 rH Cd CQG 0 -P 0
G -P03 G 0 0-P 0 B >
PH -H cdO 03 PHPH-P 0 -Hcd 3 PU
03 ¿3 0 0H &H
0 CQ CQ-P 0 Cd
G PH rH -P0 0 • G
P.H Cd• cd 0 CO
03 ü-P CQ PH 0G rH Cd 130 0 P,H Cdcd 03 C*"N rr^> PH 0
•H -P 03 bfl3 G 0 cdCT" 0 rH CH0
— cd cd »13 -H Cd
ü * s î>jCQ G H G0*0 cd cde PH f> -pPH 0 O CQ0 CH H cd
-P -H MO13
G VD Cd0 cd -H 1-3
ü« e -H 0
CQ O 03 13ü O O•H PH OG CQ 0 G
f O -P 13 0•H cd >>
rH Cd GCQ 3 H cd- P O -pG H G G0 cd 0 3• H O SO 03O -P PH3 0 PH cdO'rH O G
43 Pu-H03 3 cd NGH rH3 O 03 cd&Û CQ HH 0 ••cd H CQ .
O -H 0 03G O 13 -P0 03 rH Cd 0G Cd 0 -H >O PH O 13 cd
13 -P CQ 3 03cd -P CQ
03 rH PH CQ cdW 0 -P 0 fin
.
^P.
tó"SC
CAO
•trTO
MS-~ .
cdO
cda~-s^cdo
v-*W
rr4tu
"^
cda,MS
HO-\MS
HO~-
cdS
oo1-3j_q
moo
*c^
CV
o*c**™
COoCA
•H
NO
~-í
O*
CVH
OCA0•0
H-<?•c»-
•CO
CACACA•
H
CAinH•
O
PHcdG•HNH«aj
OCACA•CV
00H•
~<t
HOON
•m
NO
HCA•
in
NÛ£*».^^^•
o
HOON•
O
inNO
NO
•O
COCAo•o
cdCQ0
-P0¡>
<c
H C- me- c^ coin o co
CV
co in vo CAON ON CO ~ím H rH H
O ON in ONH ON in inco CA CA CA• • • •-st m cv in
-•í; r>- CA ONI—t -<f" NO NO
CV CV -^- CA• • » •
NÛ H H CVH
o in CA CACA o cv NOCA CA CA í*o o o o
cv CA H cvON 00 CV -<*•CV O NO -<*•
H CV O O
m -st ON rHCA 00 NO -<too -* CA cvO H O O
cv ~* mH O -*r> in mo o o
3-P030
cdHÍ -P0 O
'ta EHcd
Hcd
-pCQ
-PG0O030G0
HcdGPH0í>•H
W CO
7.17
7 . 5 Variació temporal
En les figures 7.4 a 7.27 es poden veure les concentra-
cions, els aports bruts, i els aports nets en el trascol de
cada període de .recollida en els boscos estudiats. Les dades
numèriques per a les concentracions són a l'apèndix n2. 2.
No reproduira la variació temporal dels aports bruts a l'ave-
tosa, perquè es gairebé idèntica a la dels aports nets (ex-
cepte per l'H); això es' deu a que els aports nets de l'ave-
tosa són molt majors que els aports incidents.
7.5.1 Variació de les concentracions
En general, totes les variables analitzades tendeixei a
donar valors alts a l'estiu i baixos a l'hivern en tots
tres boscos. Aquesta variació estacional està millor défini'
da per al pH, K, Ca, Mg, i PO, que per al Na, N0_, i Cl
(figs. 7.4 a 7.12). Segons els ions i els llocs, els màxims
estivals en les concentracions poden derivar-se de la migra-
desa de les precipitacions (vegi's apartat 7.6) o de màxims
estivals en els aports bruts (apartat 7.5.2).
7.5.2 Variació dels aports bruts
Numèricament parlant, els aports bruts en el trascol
(figs. 7.13 a 7.18) reflecteixen de manera combinada la va-
riació de les concentracions i de la quantitat de trascol.
En general, els aports bruts tenen una variació estacional
7.18
menys clara que les concentracions . Nomes K i PO, a tots
tres boscos, i Ca i (en general) Mg a la fageda mantenen
màxims estivals i mínims hivernals ben def in i ts en els
aports bruts .
Alguns períodes de pluviosi tat elevada donaren pics molt
grans d ' apor t s bruts ï gener 1979 a l ' a l z ina r , f eb re r 1980
a la fageda i a l 'avetosa (i en part a l ' a lz inar ) . Al febre r
del 1 980, amb precipi tac ió molt abundosa , es produí un con-
trast acusat entre la fageda i l ' avetosa: a l ' ave tosa tots
els ions (excep te P O . ) t ingueren màxims molt importants en
els aports bruts ; a la fageda només els pics de H, Na, M g ,
i Cl destacaren netament, el de N0_ destacà menys, i els de
K, Ca, i P O , , gens ( f i g s . 7 . 1 6 a 7 . 1 8 ) .
A tots tres boscos , els pics de Na i Cl en els aports
bruts indiquen bé els períodes de ma jo r in f luènc ia marí t ima
(veure apartat 6 . 6 ) .
7 . 5 . 3 Var iac ió dels a p o r t s n e t s
7 . 5 . 3 . 1 L ' alzinar
Na:
Excepte durant els 3 primers mesos de l'estudi, els aports
nets de Na es mantingueren sempre petits, i no manifestaren
cap variació estacional ni pics ocasionals (fig. 7.19 b). En
aquest darrer aspecte, diferiren radicalment dels aports
g 2001
u ISOcò 160
140
o 1 2 0
Q 1 00
^ «fioo Ç. 0-
43
20ca
L C T R fl S C 0 L C3
•
n
— 1_ j——1 — j — i — i — L J_i L.k
r- -
4 »
r-
-
\10,r-
1
A
r-]_
-
r-i
,11 mJ J fl S O H D G F M fl M
1973
J f l S O H D G F M R M J J fl S O H D
1980
L C T R fl S C O L C 3 B
6 . 4-
6 . 9
5 . 6-xü- 5 2.
4 . 8-
4 . 4-
j c». í-— i —
*"
í-
-
j — j . -t-
-
-
». .
P
-•
L— 1—
-
-
-
-
-
—1
' -
-J
J J fl 3 O N D G F M fl M J
19 7 S 1979
fl S O H O G F M fl M J J fl S O H D
1 9 3 0
LC T R fl S C O L C3
1 20
1 00
30-
6 0
49
20-
•a. -t t ml", 1 1 , 1 1
-
-
•
i
- r-
1
j— 1-
ri -ft
1
"_
—1
n
T-i rmJ J R S O H D G F M fl M J J fl S O M Ü G F M fl M J J fi ? U M D
1973 1979 1930
Figura 7»4 Quimisme del trascol brut de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.
(A) conductivitat a 20 °C(B) pH(C) concentració* de sodi soluble
L C T R R S C 0 L C l800-
700-
600"
500"
400"
3 0 8
200
100
0
\•f
o_J-ro
JÏ89 l
tu in197
R S O H D G F M R H J J ft S O M D G F M R M J J R S O N O
B 1979 1930
LC T R R S C O L Cl B_J\f 250-
32 0 0
'.0w 150-2IJCC 100
cr r*j59
a34*•
4.
_.
,i _. i,PI
..i-L-i.L.i.
-
--
-
ÍÍT MI.
._,
Il ÏÏ
—
J J fl S O N D G F M fl M J
1978 15 T 9
-J ft 3 O M D G F M R M J J ñ S O H D
l 9 S 0
L C T R R S C 0 L C 3.- 1 l·'1
_J
"* 200lia.
1 6 Q-H
'T- 120U'. -
H
^ 80j™
40-
¿v
n543
— i — i — i — i — i — i — í ni 1 -
-
-
\\ vil, r
-
... ir TÍlríIJ J R S O H D G F M R M J J R 5 O H D G F M R M J J fl S O N D
1978 19 T 9 1 ? 8 0
Figura 7 « 5 Concentracions en el trascol brut soluble del'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.(A) calci (B) magnesi (C) nitrat
450L C T R fl S C D L C 3
¿ 400-
* 350--3 0 0 •
200
100"
50"
O -+ taJ J fl S 0 H D G F M fl M J J R 3 O M D G F M fl M J J fl S O H D
1973 1979 ! 1980
L C T R fl S C O L Cl B
¿ .c'r·fi·
200-
ct
5 15°-o-J i n fiO
50
o — i — t — i — i— ,_i — 4__ j — i — j — i — i — 1_
-_
T In. H
-
332;
[ -ir-
p
-
[L
-
-
— TirJ J R S O H D G F M fl M J ' J fl S " G ' H D G F M fi M 'J J R S O N D
1978 1979 1930
L C T R fl 3 C O L C
\ 70
* 60
3 O
>r 4 ei-ii.CO ~» riO * "LL
10
o-
•
•
1— 1 1 1 1 1. _J 1 4 1— .-t 1.
-T
n
n, IkrHT
-
Thrfl1 J fl S O H D G F M fi M J J R S O M D G F M fl M J J fl 3 O H D
1 9 7 S 19 7 9 1 '? 3 0
Figura 7.6 Concentracions en el trascol brut soluble del'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.
(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat
SFF TRRSCOL 13g í 00u 9 g.
cò S 0-
o *5 0"
5 50-g 40-
•-> 3 0
20
10
Cí-
— i i i . i i •_ — _ k. K- _• f^
1
- —
—
r—
—
— i
—
— 1
—
— i~.j
-—
.4
—
. .1
I
•»
~1
1
M J J R S O N D G F M R M J J fl S O H D G
1979 19 8 0
SFF TRfiSCOL C3 Bf . £.'
6 . 8
b . 4-
6 : 0-
5 . 6-
5 2
4 . ?•
4 . 4
ui Lt.
_
1 _^J
—
1
—j
i
-I
—
fT
—
i — i
—
—
— t — j — i—
1
-1
J-4J MM J J R S O H D G F M fl M J J fl S O H
1979 1980
D G
oon'ï
SFF TRftSCOL C3 C1 n oA ^ • t*
90
7 0•505040302 d
10
c\. \
L
—i
161
_
— i — i
-i
4 — {
• —
— 1 — 1— 1
—
— i
—
r. —
—4
— i
— 1 L
T
IM J J ftSONDGFMfiM J J R S O N D G
1979 1990
Figura 7.7 Quimisme del trascol brut de la fageda deSanta Fe, per períodes de recollida.
(A) conductivitat a 20 °C(B) pH(C) concentració de sodi soluble
SFF TRftSCOL C3
rf 800-
a. 700-
6 O 0-
500-frvnmj
o 400-_J•x 390-O
2 9 0-
100
fl
n1671
'I
-
— - 1
k— i
«j _j TÍTIÍ— -
— 4
1
ÍHiiTl,M J J R S O H D G F M f l M J J fl S O N D G
1979 1930
SFF TRf iSCOL C3 B_i
í 100
8.9çoUJ .-
2 9
. _Q255
_™J -— 1
„
—J _>j —j
p
—a
"fi
hríl,M J J fl S O H D G F M fl M J J fl S O H D G
1979 1980
SFF TRflSCOL C3
1 0 0 - r
40
2 0
00
8 0
60
40-
20-
¿1
• nsi9
__j „
_
if_
»j— i~-j _i
—
i — 4 —i —i
—
—i
-
.J,M J J fl S O H D G F M fl M J J fl 3 O H
1979 1930
D G
Figura 7.8 Concentracions en el trascol brut soluble dela fageda de Santa Fe, per períodes de recollida,
(A) calci (B) magnesi (C) nitrat
SFF T R fl S C O L C 3
\*a-D.
<f\•rf-oÛL
140-
120-
1 0 0
80.
60-
40-
20
Ct — i
i —
— r
f—
1
-
- , .
— t
_
i — i ~ J
— '
_™4 _
•
• 1
im,M J J fl S O M D G F M R M -J J fl S O H D G
1 ? 7 9 1939
SFF T R fl S C O L CJ B_i ji i 2 °3. 1 0 CI-
CE. S 0-3J
0 * °_Jo 4 o
20
n.
: n251
~-\ —i — J
_
fl.—1h__4 — 1
—
il—4 1 — 1
—
— J
— 1
?
1M J J fl S Q H D G F M fl M J J fl S O M D G
1979 1980
SFF T R f l S C O L C31 0-
1614
1 2
1 03
64--i¿1"
tt-
. n43
r"•
1 — i — i Ui—j
1 — 1
b-n-rr — » —i — i -H 1LU
1'
t-
u.oIL
M .J J fl 3 O H D G F M fl M J J fl S Ü N D G
1979 1980
Figura 7.9 Concentracions en el trascol brut soluble dela fageda de Santa Fe, per períodes de recollida,
(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat
• = valor estimat
SFñ T R ñ S C O L
s i 4 0u\ 120v<
'•*• i o 01 1-• 8 0-Ci
¿E 6 '3-o'"' 40;
23-,-\U'
.h— -i
I
T
-
li-L-,. ,.~i i i
— _
— •— 1 — -i
1
i1 ™" -? 'r— ».«
— —
r-i 1-.4
•
1 1 »•"I
,
fJ ñ S O H D G F M H M J J fl S
1 9 7 '? 19 8 9
S F fi T R fi S C OL Cl B
5.2}
4 8
4 . 4
4 PU H—1—/*-"-> f—1 M—I t~ J fl 3 O H D G F M fl M
1979 19 8 0
J J fl S
SFfl T R f i S C O L C3_J'"• 1 2 nrr- *• '
a«} 1 ^ 0
A fl
^ A Do0'!'•' 4 Q
20
a.
•
•
— i
~
— i
•
— t. — i
—
.. í
—
— iJ fl 3 O H D G F M fl M J J fl S
1979 1980
Figura 7.10 Quimisme del trascol brut de l'avetosa dePassavets, per períodes de recollida«(A) conductivitat a 20 °C(B) pH(C) concentració de sodi soluble
• = valor estimat
'00SFR T R fi SC 0 L C 3
o_iCC
6 9 0 -
5 9 O
4 8 0- •
300"
2 0 9- •
1 0 0- '
8J R S O H D G F M H M J J R 3
1979 1389
S F fi T R fi S C O L C 3 B_J
¿ 100H
3 30
enLU ig
Œ 4 n-E
29
cv
.
- — 1
-
-
-4 1 • 1 1
J fi S 0 H D G F M fi M J J fi S
1979 1930
3 F fi T R ñ S C 0 L CD_j 350
j 300
259
£ 299re;*- 150t— i2 100
50
¿T).
•
.. . l— — ij
— 11 t ,. „ 1
J fi S O N D G F M fi M J J fi S
1979 19 3 0
Figura 7.11 Concentracions en el trascol brut soluble del'avetosa de Passavets, per períodes de recollida,
(A) calci (B) magnesi (C) nitrat
* = valor estimat
SFR TPflSCOL C3
^ 350-
* 3003.
2 5 9-
£ ¡ 2 9 9ili~ 1 finr- 1û- 10*
59
LÏ
.
I—I
1
-
_l —4
' 1
... 1
__
J
J R S O H D G F M R M ü
1979 1980
.1 R S
¿30
H' 200 •
175-o: l 50S 1252 1991o 7 5
S F R T R R S C O L C 3 B
__l 1
-
r —... 4
.
.— 1—J
-, . 1
J R 3 0 M D G F M R M J
1979 1980
.J R
a«
u.íf>ou.
l -5
12
9
SFR TRflSCOL CJ
J R 3 O N D G F M R M J J R S
1979 19 3 0
Figura 7.12 Concentracions en el trascol brut soluble del'avetosa de Passavets, per períodes de recollida,
(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat
• = valor estimat
L e T R f l S C O L fi F O R T S
•li
C1
2-
9-
8
6
4-
p.
' m , rn
-
r fl.hnm-irtH rHHtin
•"
r
r-
J J R S 0 H D G F M R M J J R S 0 H D G F M R M J J fl S 0 M D
1378 1373 1330
L C T R ñ ? C 01. fl P O R T S Br 4 . 0i. 3 . 5-
T £^.
2 5-
^ 2 0-oo 1 . 5O'i
1 . 0
tt LÍ.
,
4.
r
— i , r-+- "h- f i-
l I\M \ Irfcf l rilJ J R S Ü H D G F M R M J .J R S O M D G F M R M J J R S O H D
13 7 S 1373 1380
Figura 7.13 Aporta en el trascol brut soluble del'alzinar de La Castanya, per períodesde recollida,
(A) hidrogenions (calculat a partir dels pHs)
(B) sodi
LC TRfiSCOL flPORTS£
«r ig-a«
ç.
o
5 4
n
• • *
•
v . -4
L
—
—
-
4 — _ .
—
-4- l·l
"
íi
-,
-f
--
-il,
.—. _. -
n-
r-
-_
-
—j irJ J ft S O N D G F M fl H -J J fl S O N D G F M fi H J J B S O M D
1978 1373 1930
LC T R f l S C O L f lPORTS B« •-' . *•-'
* 2 •">s
2 8to^ 1 . 5-u
. 5
O fl
JQ4 .0
4-- -1
~"~
-1 *- •4-
_
h
- -
1 _. f
-
-4™
- -
•-
- -
— 4
-1 j-
J J ñ S O H D G F M B M J J f l S O N D G F M fl M -J
1978 1973 19 G 0
fl S O H D
L C T P R ? C O L ñ P O R T= ¿ . J
rr1
a> 2 . 13
h- 1 . 5>ra:»- i .0»— í
rr. -J
L·l I71-
3.74£¡_
•
1 4 1 1 1 1 1- K
p
•
-
-
-
_
" -,r
I~4-
-
íl
n3 2í
r~i
™
-
ft
U
-n
-
1 r: \
J J B S O H D G F M B M
1378 1979
J B S O M D G F M B M J J B S O H D
1 9 3 9
Figura 7.14- Aports en el trascol brut soluble de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.
(A) calci (B) magnesi (C) nitrat
LC T P fl S C 0 L fl P O R T S'.^
•v -?í •
1' ¿rS b'
5-
tn 4.o:o 3-
**" 2
1
~
4.
-
t '—
-1
J- -4-
__
H Í1H T
" -"i
]i
1, o- h-
—
-i
I-
hÏÏ
-
H IrflJ J fi S O H D G F M fi M
1973 1979
J R S O N O G F M fl M J J fl S O N D
1 9 O 0
L C T R fl S C O L fl P O R T S BFi •
*
a:—iLE.
U
! - •
ffl 1DJ .J fl S Ü H D G F M fl M J J R 3 O M D G F M R M J J R S O N D
1 9 ? '"í 1979 19 3 9
L C T P fl 8 C O L fl P O P T S•S ' ~*
"J1 °
s • 7Ç
£ •
trt ' 4OU. • -'
. -c
. 1
Cl Cl-
•
i i i i i 1 1 i i i i i
PI*
n
i. in" " ' J ' J ' R S ' 0 ' H ' D ' G ' F ' M ' fl ' M ' . ' J ' fl ' S ' 0 ' H D ' G ' F
t 9 T" 8 1 9 79 19
rM fl
-
H ..
.
-
irJ fl S 0 N D
80
Figura 7.15 Aports en el trascol brut soluble de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.
(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat
3 F F T P fl S C O L fl P 0 R T 3.=
? =;.IT"
a-
1 . 5
t . 9-
. 5
n-, (^TTrlTT-,
J
—>
a
— i
L 9 . 6
—J *— TU-É-.» ..ffl
-
_ j
M J J fl S 0 H D G F Mf l M J J fl S 0 H D G
1979 1980
a S F F T P fl S C 0 L fl P 0 R T S B5 *'
ilia 6
5
4-o0 -'0"'
2-
1
in.
_Q_1 5 . 9
J
-
— i
_
^
.-f
1 —
n
— il
1— 4
M J J ñ ? O H D G F M R M J J fl S O H D G
1979 19 3 0
Figura 7.16 Aports en el trascol brut soluble de lafageda de Santa Fe, per períodes derecollida.(A) hidrogenions (calculât a partir dels pHs)
(B) sodi
SFF T P fi S C O L fi P O P T
v.
s16
*-« i -•>o * -"
ce .5o
4
CV
. J
—1
-
—
u
. — 1
[ 3 1 . 0
—
\\— 1 — 1
—
—4
~
— i
— 1
inJl.M J J R S O H D G F M R M J J fl S O H D G
1379 1330
•MS F F T R R S C 0 L flPORT S B
s 5-N
í 4-
ço 7.LUZ
,r 2-s:
1
r—i
1
1
~"~
— 1 — 1 — *
_
-1
TT_i 1
.
-
— 4
.-
W.J — í
—
—ít
n
. rsJC « j
M J J R S O \\ D G F M fl M J J fl S O \{ D G
1979 1980
S F F T R fl S C O L fl P O R T S
\T-
H"£
«ra:
r -
ç
'13
1
ï — •J - i i r 1 . J 1 1
-
r -~i — r — ~i — 1~ — T_r - — -j — — , — — j — j-
M J J fl S 0 \\ D G F M fl M» . t . 1 1 • flnfJ J fi 3 0 H D
-]
1
G
1979 1980
Figura 7.17 Aports en el trascol brut soluble de la fagedade Santa Fe, per períodes de recollida.
(A) calci (B) magnesi (C) nitrat
S F F T R fl S C 0 L fl P Q R T S
v 5-i?
a 4-
-1 -r.in
o 2"Ü-
1
n — ,
— — i
— i , _ — ' __
r—1
— 1rf — t
j
—
— . •—i__
-
3.7.3
nrflM J J fl S 0 H D G F M flM J J fl S 0 H D G
1979 1989
S F F T R fl S C O L fl P O R T 3 B•= * -N 9-T1
o» 8-•3
7
ü; "5
5 5o 4
o 3
1n I
-
— i i
-i
,1r
—j
D
«__ j
.13.3
_ _
— i r
r-.
i —
Tf—j]
j»
-•r -L
M J J R S O H D G F M fl M J J fl S O H D G
1979 19S O
S F F T P fl S C 01. fl P O R T Sí-4
x - S
4
u. . 3Oi0u. . 2
. 1
ñ íi-
•-• r i i r. n -i> >- i J i. n r ij r. i o ^^
í
—
— i
-, nJ~L^Mn-Uk — i
—
— i1 rfl.Ull.
M J J fl S O M D G F M fl M J J fl S Ü M D G
1979 1980
Figura 7.18 Aporta en el trascol brut soluble de la fagedade Santa Pe, per períodes de recollida.
(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat
• = valor estimat
7. 19
bruts ( f i g . 7 . 1 3 b) .
Els aports nets de Na en el trascol de l 'a lzinar foren
negatius en 16 dels 54 períodes de recoll ida dels que tenim
dades d ' aques t ió. Només en 6 d 'aques ts 16 els aports nets2
fo ren inferiors (més nega t ius ) a -0.2 oeq/m /període. Aports
nets negatius en el trascol s 'obtenen amb facili tat quan les
quanti ta ts rentades de les capçades son nul · les o pet i tes .
Alguns d ' a q u e s t aports nets negat ius deixarien de ser-ho
en sumar 1 'escolament cor t ical . També pot ser que els aports
nets poblacionals s iguin neta t ius , per exemple quan hi ha
absorció en les capçades (com passa sovint amb el N inorgà-
nic (Carl is le e^_t a^l. 1966, Tiedemann et al. 1 9 8 0 ) ) , o quan,
amb precipi tació molt escassa, l ' a igua que s ' evapora deixa
a les capçades mes nutr ients dels que renta .
Com ja hem d i t , els aports nets de Na només fo ren relati-
vament alts durant els 3 pr imers mesos de l ' e s tud i ( f í g .
7 . 1 9 b ) . Un d ' aques t s per íodes de recol l ida (segona mei ta t
d ' a g o s t 1 978), dona també aports nets mol t alts de Ca i Mg
( f i g . 7 . 2 0 ) . La pr imera precipi tac ió important d ' a q u e s t pe-
ríode (Turó de l ' H o m e : 23-8-78), es produí després de mes
i mig sense cap p l u j a de més de 3.1 mm. (al Turó de l ' H o m e ) .
Es probable que durant aquest interval d ' e ixu t al ple de
l ' es t iu s ' a cumules s in en les capçades su f i c ien t s subs tàncies
com per a donar el pic d ' a p o r t s nets a la segona mei ta t d ' a -
gos t . Per a l t ra banda, a l ' e s t iu del 1 978 u t i l i t z a r e m cotó
sense rentar en el coll dels embuts . Es poss ib le que els
elevats aports nets de Na durant aquests messos derivessin
7.20
de contaminació produïda pel coto; com estem parlant d'a-
ports nets, això faria necessari que el cotó contamines mes
el trascol que la deposició global, i no es veu una raó cla-
ra perquè això fos així. De tota manera, el segon senestre
del 1 978 no s'ha inclòs en els 2 anys per als quals hem do-
nat les concentracions mitjanes i els aports a l'alzinar
(taules 6.2, 6.11, i 7.2 a 7.4).
Ca:
Si exceptuem la segona meitat d'agost 1978 comentada' ja,
els aports nets de Ca, igual que els de Na, no presentaren
ni pics especialment destacats ni una variació estacional
ben definida (fig. 7.20 a).
' Els aports nets de Ca en el. trascol foren negatius en
10 dels 54 períodes de recollida; en 7 dels 10 ela opcrts2
foren menors de -0.2 meq/m /període. La cí^'sa numèrica dels
aports molt negatius de Ca a primers de juliol 1978 (fig.
7.20 a), està en que les concentracions foren altes i molt
semblants a la deposició global i al trascol, sense que pu-
guem oferir altra explicació.
K:
Al cont rar i que el Na i el Ca, els aports nets de K
varien e s t ac iona lmen t , amb valors alts duran t l ' època vege-
tat iva, especia lment entre juny i agost ( f i e . 7 . 2 1 a ) . Els
aports nets de K a l ' a l z inar cont inuen essent , pe rò , rela-
t ivament alts a l ' h ivern . El K és l ' ún ic dels ions anal i t -
zats que no donà mai aports nets negatius en el trascol de
/ .ZI
l'alzinar. Tambe, a diferencia del Na i del Ca, els períodes
de recollida mes plujosos donaren pics d'aports nets de K
(figs. 6.1 i 7.21 a).
Al 1 979, el mes amb majors aports nets de K fou el juny2
(11.28 meq/m /mes); maig (1.85) i juliol (0.42) tingueren2
aports baixos, i l ' agos t al tre cop alts (5.53 meq/m /mes ) .
La manca d 'apor t s nets de K al ju l io l 1 9 7 9 es pot atr ibuir
amb segure ta t a la migradesa del trascol (2 .8 m m / m e s ) .
Al I 980, el màxim mensual tingué lloc altre cop al juny2
(10.43 meq/m /mes), però amb valors també alts al maig (5.76)
i juliol (7.38), i menors a l'agost (2.90). De fet, els pe-
ríodes de major rentat de K foren entre meitats de juny i2
meitats de juliol, amb 13.03 meq/m /mes (5.09 kg/ha/mes) que
representen el 29% dels aports anuals nets mitjans de K a
l'alzinar (taula 7.4).
Aquest màxim verno-estival en el rentat del K coincideix
amb una gran abundància de fulles senescents a les capçades.
A l'alzinar de La Castanya, la caiguda de fulles és esta-
cional, i està molt concentrada entre juny i agost (Verdú
et al. 1980). Altres canvis fenològics importants tenen lloc
al juny: la sortida de la fulla nova, l'allargament dels
brots de l'any, i la floració de les alzines; és també un
mes d'abundant activitat d'artròpodes en les capçades. En
els alzinars de Montpellier, Rapp (1 969) trobà dos pics es-
tacionals de rentat de K (al maig i a l'octubre), coincidint
tots dos amb les èpoques de caiguda de la fulla i de brota-
7.22
da. En el clima mes fred de La Castanya, les alzines broten
i perden la fulla bàsicament un sol cop a 1'any, i ho fan
mes tard que a Montpellier (la brotada comença a primers de
juny).
El rentat verno-estival de K coincideix amb el període
de màxima coloració orgànica del trascol. El trascol de 1'a
zinar és més o menys colorejat tot l'any, però la intensitat
del color augmenta moltíssim al juny-juliol. La composició
orgànica del trascol no es objecte del present treball, però
li dedicarem breument l'atenció perquè pot estar relacionada
amb la lixiviació de nutrients inorgànics.
L'aigua del trascol pot contenir moltes espècies quími-
ques orgàniques diferents, la major part d'elles en concen-
tracions traça (Hoffman 1980 b).
Els aports de matèria orgànica en el trascol o en l'escolament
cortical poden ser molt considerables. Per exemple, durant
una estació vegetativa al bosc caducifoli de Hubbard Brook,
la concentració de carboni orgànic total passà de 2.4 mg/L en
la de-posició global a 12 mg/L en el trascol mes l'escolament
cortical (Likens et al. 1977), amb uns aports nets totals de
44 kg C/ha. (calculats amb les dades anteriors i les quanti-
tats d'aigua donades per Eaton et al. 1973). Carlisle et al.
(1966) trobaren uns aports nets en el trascol de 349 kg/ha/any
de matèria orgànica total en una roureda de Quercus petraea.
Aquests aports orgànics poden procedir de deposició seca, de
lisiviació dels arbres, r de l'activitat dels organismes en
les capçades. Sembla probable que la major part dels aports
l - 4"l 0 . 9
LC T R H P D R T S HE T?
-1.2"
- 1 . S
-2 .0 -- .2 . 4- •- •?
J .1 R S O N D G F M R M -J
1978 19??
^ -t — i — i — f— i — i — iJ R S 0 H D G F M R M J J R 3 0 H D
'.4 L C FP n P O R T S N E T S B\ 2 0
. 4H-*oo - . 4
-1 .2"
n fl
J J fl S O H D G F M R H J J f l S O H D G F M R M J J R S 0 H D
l 97S 1379 1980
Figura 7«19 Aports nets en el trascol soluble de1'alzinar de La Castanya, per períodesde recollida.(A) hidrogenions (calculat a partir deis pHs)
(B) sodi
LC TR R P O R T ? M E T S
o_J•ro
-3--
ü1 * • 4
nJ J R 3 O H D G F M fi M J J R S O U D G F M R Í1 J J R 3 O H D
1978 1379 1980
LC TR RPORT? NETS¿r
a. 1 . 5
(f) 1 . 0Lü
U «;.•X7Z
0 Q
J Q 3 . 9 7
—,
4--
-
•4 — 1 4— i _i_
~i-
1
j _ _
--
- "
-4—
r-
- •-
-
-
-
-
-
-
_J
J J ñ S C M D G F M R M J J R 3 O M D G F M R M J J fi S O H D
t 9 7 8 1 379 í 9 3 O
LC TR flPORTS NETS¿ i . -J-
IT1
m 1 . 0£
K . "5.rCK
•" 0 0f—«
- 5
1 iS.
2.30£L
1. J 1 ... 1 ...1 — 1 L J.
T~"—
-
--
— i-
-
—
T
-
r— i
-
—j
—
J J R S O N D G F M R M J J R S O H D G F M ñ M J J R S O H D
1978 1979 19 8 9
Figura 7«20 Aporta nets en el trascol soluble de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.
(A) calci (B) magnesi (C) nitrat
LC TR R P O R T S N E T S
•f111s
-.0.rHoû.
5--
4
3
£••
l •
ttO-J J fi S O H D G F M O M J
197 1 9 ? 3
J fi S H H D G F M H M J J fi S O N D
l 9 8 O
L C T R n P O R T S N E T S B. 1 . J
»'• 1 . 2-
1 . 31 ' '1 P-
3"
.- _l 1 1 1 1 1 1 1 4 1 — -J 1-
-
_.
ir
_ _+-
-
-
— i
., -
t-.
J J fi S O U D G F M fi M J
1978 19 79
fi S O N D G F M fi M J J fi ''-. O H D
1 9 8 O
L C T R fiPORTS HETS
Ç-
3
4
£•
1
-4
t . , , 1* ' J ' J ' fi ' 3 ' 0 ' H ' D ' G ' F ' M ' fi ' M ' J ' J ' fi ' S ' 0 ' H ' D ' G
1 9 7 8 1 9 T 9 1
-
F M
L
-
fi M ..
*"
"•
-
-
-
ni r
J fi S 0 H D
9 3 "3
•XU.0>ou.
Figura 7.21 Aports nets en el trascol soluble de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.
(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat
orgànics nets derivin directament o indirectament dels ar-
bres . Les xifres implicades representen un percentatge petit,
però potser no despreciable, de la producció primària neta.
Les substàncies responsables del color del trascol de
l'alzinar no sedimenten; la solució conserva el color des-
près de filtrar-la per un filtre de membrana de 0.45 um,
però el filtre queda també intensament colorejat. Es a dir,
part de les substàncies estan dissoltes (o en partícules
menors de 0.45 um), i part estan en partícules col.loidals
majors de 0.45 um. L'espectre d'absorció de la solució fil-
trada té un màxim únic i molt intens a 190-200 nm; no hi ha
cap pic en el visible. Aquest espectre, junt amb el resultat
d'extraccions amb diferents solvents fagraîm a Jordi
Civit, del Departament de Fisiologia Vegetal de la Universi-
tat Autònoma de Barcelona la realització i la interpretació
de l'espectre i de les extraccions) permeten de dir que les
substàncies responsables del color són polifenols. Carlisle
et al. (1967) trobaren 11.7 kg/ha/any de polifenols en el
trascol de Quercus petraea. Sorprenentment, Hoffman e_t a_l.
(1980 b), trobaren un predomini de substàncies alifàtiques
en la M.O. del trascol d'una roureda de Quercus prinus, i no
esmentaren la presencia de tanins ni altres polifenols.
Per tal d'averiguar quins eren els òrgans de l'alzina
responsables de la lixiviació de polifenols, el 8 de juny
del 1980 recollírem de la parcel·la experimental les següents
fraccions de virosta recent caiguda en les trampes: fulles
recent brotades, fulles verdes de 1 i de 2 anys, fulles en
7.24
3 estadis de senescencia creixent, aments amb pol·len, i
aments secs. Obtinguérem excrements d'erugues defoliadores
a partir de 2 erugues (no identificades) agafades en la par-
cel·la i alimentades en el laboratori amb fulles tendres
d'alzina. Cadascuna d'aquestes classes de material es col.-
locà per separat en pots amb aigua destil·lada. Totes les
solucions resultants foren colorejades. La major intensitat
de color correspongué a les fulles senescents i als aments.
Tenint en compte les abundàncies i 1'estacionalitat en el
•bosc de les diferents fraccions, és probable que la major
part del màxim verno-estival en el color orgànic del trascol
de l'alzinar sigui degut a les fulles senescents, amb contri-
bucions per part de les fulles verdes, dels aments, dels ex-
crements i restes dels artròpodes de les capçades, i (presu-
miblement) de les escorces de brots i branques.
En la taula 7.8 es poden veure les correlacions entre
la intensitat del color orgànic (avaluada a ull en una escala
de O a 8, i ponderant per volum els diferents col·lectors), i
les concentracions iòniques ponderades de cada període de re-
collida. A l'alzinar, l'ió més correlacionat amb el color or-
gànic és el K. La relació entre ambdues variables és manté al
llarg de l'any (fig. 7. 28 a) i no és fruit de la mera coin-
cidència dels respectius màxims de juny-juliol.
Mg:
La variació dels aports nets de Mg s ' a s sembla bastant a la
del K, amb una es tac ional i ta t mol t de f in ida i amb màxims
verno-est ivals p resen t s , però menys des taca ts que els de K
7.25
(fig. 7.20 b). En contrast amb la deposició global, el Mg
en els aports nets de l'alzinar té més afinitat amb el K
que amb el Ca.
Només 3 dels 54 períodes de recollida donaren aports nets
negatius de Mg en el trascol, i cap d'aquests 3 fou menor2
de -0.06 meq/m /per íode. També en aquest aspecte el Mg s 'as-
sembla al K.
Els aports nets de NO' variaren d'una manera bastant
guiar (fig. 7. 20 c). Hi hagué un sol pic destacat (primera
quinzena d'agost 1979), després d'un juliol molt sec. Els
aports nets foren relativament alts de principis d'agost a
mitjans d'octubre 1980. Tant al 1979 com al .1980, els aports
nets de NO en el trascol foren molt negatius durant el màxim
verno-es tival de rentat de K (figs. 7.20 c i 7.21 a). Això
pot indicar : (1) una eficaç absorció del N0„ de la deposició
global per part de les capçades en aquesta època, els canvis
fenolôgics de la qual s'han exposat en parlar del K; ó (2)
una desaparició parcial (1 979) o gairebé total (1 980; fig.
7. 5c) del NO- en els col·lectors de trascol durant aquests
períodes. L'absorció de N inorgànic en les capçades és un
fenomen freqüent, però no universal, en els boscos temperats
(Carlisle e_t aj . 1966, Tiedemann e^_ a_l. 1980). També és pos-
sible que, malgrat l'ús de timol en les ampolles dels col.-
lectors , l'activitat microbiana sigui responsable dels aports
nets negatius en aquesta època. Cap de les dues hipòtesis
anteriors explica satisfactòriament el perquè altres perío-
7.26
des de característiques semblants, durant l'agost i el se-
tembre, no tenen aports negatius de NO .
Els aports nets de NO- en el trascol forer, negatius en
16 dels 43 períodes de recollida en els que tenim dades
d'aquest ió; en 9 dels 16, els aports nets foren inferiors a2
-0.02 meq/m /període.
Cl:
Els aports nets de Cl variaren estacionalment, amb màxims
estivals (fig. 7.21 b). Igual que el K i el Mg, el Cl presen-
tà pics d'aports nets entre meitats d» juny i meitats de ju-
liol 1980. No tenim dades de Cl durant els períodes de màxim
rentat de K en la primera meitat de juny 1979. A diferencia
del K i del Mg, els aports nets de Cl foren majors a la pri-
mera quinzena d'agost 1980 que en les quinzenes de juny i
juliol del mateix any.
Els aports nets de Cl en el trascol foren negatius en 4
dels 32 períodes en els que tenim dades d ' a q u e s t ió; només
2en 1 dels 4 foren inferiors a -0.2 meq/m /període.
Els aports nets de PO, foren baixos a l'hivern i relati-
vament alts de juny a octubre (fig. 7.21 b). Els aports nets
de PO, foren, en general, bastant menors que els de K, Ca,
Mg, i Cl . Entre la primavera i la tardor de 1980, la varia-
ció dels aports nets de PO, fou molt semblant a la del K. En
particular, el PO, presentà pics equiparables als del K, però
de menor magni tu t , a l juny- ju l io l 1980 ( f i g s . 7 . 21 a i e ) .
Els aports nets de PO, entre meitats de juny i meitats de2
juliol 1980 foren de 1.32 meq/m /mes, que equivalen al 1 0 . l i
del K rentat durant el mateix període. lEl màxim mensual es
produí però a l'octubre 1979, mes molt plujós, amb 1.632
meq/m /mes. A diferencia del K, l'abundosa precipitació en
la segona quinzena de febrer 1980 no donà lloc a un rentat
important de PO, (fig. 7.21 c).
Només 1 dels 30 períodes de recollida disponibles dona2
aports nets negatius de PO, en el trascol (-0.012 meq/m /
període): fou una quinzena d'hivern amb 3.5 mm de trascol.
7.5.3.2 La fageda
A la fageda, els aports nets en el trascol resultaren ne-
gatius amb molta menys freqüència que a l'alzinar (excepte
pel PO, ) . Els casos observats, sobre un total de 26 períodes
de recollida en els que hi hagué precipitació, foren : Na 4,
K O, Ca 1, Mg 1, NO 1, Cl 1, i PQ^ 4. Cal dir que la dura-
ció mitjana dels períodes de recollida fou major a la fageda
que a l'alzinar, i això ajuda a no obtenir aports negatius.
Sodi, Ca, Mg, i Cl tingueren aports negatius importants a
l'abril 1980; llevat d'aquesta ocasió, cap altre dels aports
2negatius fou inferior a -0.2 meq/m /període. També a l'alzi-
nar el Ca (i en menor grau el Na), tingueren aports nets ne-
gatius a l'abril 1980.
.28
Na:
Al contrari que a l'alzinar, els aports nets de Na a la
fageda presentaren pics ocasionals, especialment en períodes
d'influencia marítima quan el faig encara tenia fulla (fig.
7.22 b: segon període d'octubre 1979, primera meitat de no-
vembre 1980). En conjunt, però, el Na tampoc varià estacio-
nalment a la fageda. A l'agost 1979 s'obtingué un màxim molt
destacat, que no es repetí el 1980.
Ca:
Al contrari que l'alzinar, els aports nets de Ca a la fa-
geda foien molt estacionals, amb màxims durant els mesos cà-
lids i, ïspecialment, a l'agost. La pauta es repetí de mane-
ra molt ! imilar al 1979 i al 1980. A l'agost del 1980, el
màxim de Ca coincidí amb el màxim de coloració orgànica del
trascol de )n fageda (es recordarà que el màxim de coloració
a l'alzinar fou al juny-juliol, i coincidí amb un màxim de
K). Al 1V79, el trascol de la fageda fou molt més colorejat
al juliol que a l'agost (i menys en aquest mes que a l'agost
J 980), però això es degué segurament a que juliol fou molt
sec i agost molt plujós (5.2 i 85.1 mm de trascol, respecti-
vament; a l'agost 1980 es reculliren 38.3 mm de trascol).
S'observarà que els aports nets de Ca, igual que els de
Na, K, Mg NO-, i Cl, continuaren essent positius després
de que el faig perdés la fulla (figs. 7.22 a 7.24).
A la fageda, les concentracions de K, Ca, Mg, i PO, estan
molt correlacionades amb la intensitat del color orgànic
'.t SFF TR flPORTS NETSs . 5-
n-
* - S-s ' ~
- 1 . 5 -
X
-2 .5 -
-3 .5
-4 5-
'
[~
—
-
--
—
~1
-Í-
—,
M J J fi S 0 H D G F M ñ M J J n S O H D G
1979 1939
SFF TR f lPORTS METS Bj r r i l - . i i i «-• i'-, i •_• i i ç. i o ^ p
f 2 . 5s
ï 2 . 9s 1 5
1 . 0-. 5
O o oK.1 . K.'oco — . 5 *
- 1 . 9
- 1 . 5,-, £V —4 _ .
j
-J
•I
/—I »U— J —J —J
—
*
— l—J __J -~~4
j— -
—
—J J
M J J fi 3 O H D G F M fi H J J R S O M D G
1979 1980
Figura 7.22 Aporta neta en el traacol aoluble de lafageda de Santa Fe, per períodes derecollida,(A) hidrogenions (calculat a partir dels pHs)(B) sodi
SFF TP O P O R T S NET<4
S
i 18-i' 15.s l J
12*— i Q.o
,r 6-
T
0-
- ' I * * * * _• 1 . 1 , 1 U- 1 — ^^i
£122.8
•
— i
—
—^ — i
«_*
— i — iH-H-f
--
—i
_
— 1
in n
_ _ - . _ - — iH J J R S O N D G F M R M J J R S O N D G
1979 1930
'.í 3
^ 2
SFF TR f lPORTS N E T S B
ï 1IJ'I
Q
-1
tp
5-
0-
5-
0-
5-
tr..(
M J.
,— —
—
J R 3 0 N D G F M R M
_-,
-|
J J R S 0
]
N D G
1979 1980
SFF T R flPOPTS NETS4 . 5
. 5-
- =:. j - i «—j __i —j ... i. — i—i — i i
n
^~ jM J J R S Ü H D G F M R M J J R S O N D G
1979 1980
Figura 7.23 Aporta nets en el trascol soluble de la fagedade Santa Fe, per períodes de recollida.
(A) calci (B) magnesi (C) nitrat
SFF TR flPORTS HETS
\ 5ra«a 4.
t— 1
to 3-«ri— .r^o 2Cu
1
CH.
J3_6 . 7
—i—
—
"
< —
—
——Hf — i
—-
-.rílM J J R S O N 0 G F M n M J J ñ S O M D G
1979 1930
ü;O
SFF TR RPORTS NETS B4
3-
2-
1
,-i
J
_. — i •
j — i— i
—
— i
— i
— i t
-L·.
—
— t ._ — i
r
p
"I
— J
M J J fl S O H D G F M R M J J fl S 0 M D G
1979 1989
SFF TR RPORTS NETS
£ . 5s
. 4
í .3u.0"* /•'o^ .1
0 . 0
_ 1 — .— II,
— I _j — { — 1
1 — 1
—
— 1 — 1
rnTt~L
_.l »1.1-1,«1. 1
M J J R S 0 H D G F M R M J J R S 0 N D G
1979 1980
Figura 7*24. Aports nets en el trascol soluble de la fagedade Santa Fe, per períodes de recollida.
(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat
• = valor estimat
7.29
(taula 7.8, fig. 7.30).
K:
Els aports nets de K a la fageda son també molt estacio-
nals, amb valors alts de maig a octubre (fig. 7. 24 a). La
pauta és però molt diferent de la del Ca. Hi ha dos pics de
K, un al juny i l'altra a l'octubre o novembre. El màxim2
mensual fou al novembre 1980 (7.42 meq/m /mes, però aquest
és un valor estimat, veure apartat 7.8.2.2), seguit de l'oc-
tubre 1979 (7.24), juny 1979 (5.66), juny 1980 (4.81), maig
1980 (4.56), i octubre 1980 (4.34). Aquests són els únics2
mesos que superaren els 4 meq K/m /mes.
El màxim d'octubre-novembre correspon al període de senes-
cencia i caiguda de la fulla, moment en que la lixiviaciò" de
•K sembla ser màxima (taula 7.6). Aquest màxim de tardor ha
sigut descrit en les altres fagedes estudiades (Denaeyer
1969, Lemée 1 974, Matzner et al. 1982), i en altres boscos
caducifolis (Eaton e_t al_. 1973, Best i Monk 1975). En el
nostre estudi, la diferencia entre els aports nets de K als
octubres de 1979 i 1 980 està clarament relacionada amb la
meteorologia i fenologia de les respectives tardors. L'octu-
bre de 1979 fou molt plujós, mentre que el de 1980 fou sec i
temperat, i lo. senescencia s'endarrerí. A primers de novem-
bre de 1980 quedaven als arbres moltes més fulles que l'any
anterior.
7,30
Contràriament, el pic de juny no apareix, almenys de ma-
nera consistent, en la bibliografia consultada. A la fageda
de Santa Fe, el pic d'aports nets de K del mes de juny es
presenta en els dos anys estudiats, i amb magnituts semblants.
Les causes que produeixen aquest màxim ens són desconegudes.
Es considera que les fulles joves perden el seu K amb més di-
ficultat que les madures o senescents (Tukey et al. 1958),
fet que podria estar relacionat amb la major integritat de
les cuticules o amb la major demanda de nutrients per part
de les fulles joves. A Hubbard Brook, Gosz et al. (1975)
lixiviaren fulles per immersió en aigua desionitzada durant
4-5 setmanes. En el mostratge de 1965, tai t les fulles de
sol com les d'ombra de Fagua grandifolia agafades de l'arbre
el 12 de juliol i el 23 d'agost perderen mjlt poc K durant
l'experiment, mentre que les agafades el 2<) de setembre . i
el 25 d'octubre en perderen molt. Contràriament, »n el mos-
tratge de 1 966, les fulles de la mateixa espècie agafades
el 26 de juliol perderen molt K, tant o més (en termes abso-
2luts: mg K/m de fulla) que les agafades el 25 d'octubre.
Es mostrejà un sol faig cada any. La diferencia de resultats
entre els 2 anys (no comentada pels autors, i que s'obtingué
també amb Be tula alleghaniensis i, PÏÏ part, amb Acer saccharum)
no permet de treure conclusions sobre la lixiviació de K al
llarg de la vida de la fulla del faig americà, excepte que la
lixiviació és gran en les fulles senescents.
A la fageda de Santa Fe, el faig florí massivament al
maig 1979, mentre que la floració fou gairebé nul.la al 1980.
El fet de que els pics de K siguin semblants al juny dels dos
7.31
anys sembla indicar que no estan relacionats amb la floració
del faig.
Nombrosos insectes filòfags (p.e.x. el curculiònid
Rhynchaenus fagi) tenen la seva activitat més intensa a les
capçades de la fageda als mesos de maig i juny. Els adults
i les larves d'aquests insectes creen ràpidament un cert
percentatge d'àrees necrôtiques en les fulles del faig.
Es probable que les parts necrôtiques siguin lixiviades amb
les primeres plujes. No sabem si aquest efecte és quantita-
tivament prou important com per a explicar els màxims de
juny del K. De fet, no tenim dades per a pensar que l'abun-
dància de filòfags a Santa Fe, tot i ser considerable, sigui
major que en altres fagedes europees on no es dóna aquest
màxim de juny. No és impossible que intervinguin en el ren-
tat del K altres organismes com insectes xucladors (hornop-
ters principalment), així com els excrements, restes, i se-
crecions d'altres artròpodes i de microorganismes, d'ocells,
e tz.
Mg:
Les variacions temporals dels aports nets de Mg a la fa-
geda presenten característiques intermitges entre les del K
i les del Ca (fig. 7.23 b). Els pics més importants de Mg,
com els de Ca, foren als mesos d'agost. Com el K, el rentat
de Mg fou important als mesos de juny. El pic de la primera
quinzena de novembre 1980 fou segurament produït a l'hora
per la impactació d'aerosols marins (veure el pic de Na a la
fig. 7. 22 b), per la lixiviació de les fulles s^.nescents,
(vegi's el pic estimat de K a la fig. 7.24 a), i per la con-
taminació del trascol (veure apartat 7.8.2.2).
A diferència de? Na i del Cl, els aports nets de Mg tin-
gueren una variació estacional ben definida.
Durant la senescencia del 1979 no hi hagué un màxim mas-
sa definit d'aports nets de Mg, encara que el valor d'octu-
2bre 1979 fou relativament alt (1.03 meq/m /mes). Els aports
nets foren menors a l'octubre 1980, igual que succeí amb el
K.
A diferència de l'alzinar, els aports nets de N0_ a la
fageda variaren estacionalment, amb màxims d'agost (fig. 7.
23 c). Els aports nets de N0~ foren baixos a la fase senes-
cent, i relativament alts a l'hivernal (taula 7.6 fig. 7.23c)
Cl:
Al contrari que a l'alzinar, la variació temporal dels
aports nets de Cl a la fageda fou molt semblant a la de Na
(figs. 7.22 b i 7.24 b).
P04:
Els aports nets de PO, foren apreciables només de juny
a setembre (fig. 7.24 c). Els aports foren nolt més baixos
que els dels altres ions. Hi hagué 3 pics destacats: agost
1979, juny 1980, i agost 1980. Ni tan sols les precipitacions
It abundoses, i molt àcides, del febrer i del maig 1980mo
conseguiren lixiviar PO,. Observi's que l'aparició d'aports
nets de PO, es produeix amb endarreriment amb respecte de
]'aparició de les fulles; la brotada estava ja molt avança-
da a mitjans de maig 1980.
Pot semblar que la pauta d'aports nets de PO, a la fageda
depèn molt de la presencia o absència de fulles (fig. 7.24c)
La mateixa variació estacional s'observa però a l'avetosa
(fig. 7.27 c).
7.5.3.3 L'avetosa
A l'avetosa, igual que a la fageda, els aports nets en
el trascol resultaren negatius en molt pocs casos. La gran
nevada de gener 1980 donà aports negatius de Na, Mg, NO-,
Cl i PO,, però només els de N0_ i Cl ho foren apreciablement;
en aquesta ocasió els embuts dels col·lectors vessaren de
neu, de manera que els aports negatius podrien haver resul-
tat d'aquesta deficiència de mestratge. L'únic altre aport
net negatiu fou el de N0_ a la tercera recollida d'octubre2
1979 (-0.02 meq/m /període).
A l'avetosa, els aports nets de Na, K, Ca, Mg, i Cl, tin-
gueren una variació temporal molt semblant entre sí (figs.
7.25 a 7.27). Tots es caracteritzaren per tenir màxims
mensuals a l'agost 1979, octubre 1979, i febrer 1980, i per
donar aports relativament baixos entre novembre 1979 i març
3980 (llevat del febrer). D'abril a setembre 1980 els aports
77.34
nets d ' aques t s ions foren relat ivament constants , i inter-
mi t jos entre els màxims i els mínims comentats .
La variació tempora l del NO- fou molt semblant a la dels
ions anteriors, excepte que el màxim d 'abr i l 1980 fou de la
mateixa importància que el de f eb re r , i que els pics d ' agos t
1979 i d ' o c t u b r e 1979 fo ren menys des taca ts .
El PO fou I1ió amb estacionalitat més acusada a l'aveto-4
sa (fig. 7.27 c). Aports nets apreciables només es donaren
de juny a les primeries d'octubre, essent pràcticament nuls
durant toti la resta de l'any. Aquesta pauta de variació és
gairebé idèntica a la del PO, a la fageda (fig. 7.24 c). Els
aports nets de P0/ a l'avetosa foren en tot moment molt in-
feriors als de tots els altres ions (excepte H).
Quartitats importants de K es renten als mesos d'agost
(fig. 7.27 a), mes de màxima caiguda de fulla a l'avetosa
(A.M.C. Verdú, com. pers.), i (presumiblement) de major abuii
dància de fulïes senescents a les capçades. Els aports nets
de K a SFA estan però molt lligats, com els dels altres ions,
a ]» pluviositat. Així, els màxims mensuals corresponen a
l'octubre 1979 i al febrer 1980, els mesos de majors preci-
pitacions durant l'estudi de l'avetosa.
Sodi i Cl tingueren un pic molt més important a l'agost
1979 que al de 1980 (figs. 7.25 b i 7.27 b), igual que passà
a la fageda.
SFfi TR f iPORTS M E T S
fl
-£•••
"b J fl S ' O N D G F M fl M J J " fl ' ï
1 ? 7 9 1980
O
S F fi T R fl P O P T S N E T S B•-l
s-
Ç-
4
2-4i
t 1
.
1
-
•
1 1
U 5
—j_™J
R 3 O H D G F M fl M J J R
1979 19 8 O
Figura 7»25 Aporta nets en el trascol soluble del'avetosa de Passavets, per períodesde recollida.(A) hidrogenions (calculat a partir dels pHs)(B) sodi
a 50^ 45u-m 48a
3530
H 25
o 1510
SFfi TR «PORTS METS
U H >l - ' ••• t ji—H—fi—|—r—l·—p—|—iJ fl 3 O N D G F M fl M J J fi
1979 1980
COLüZ1.3CE
SFfi TR f lPORTS NETS B
-14—4 v—l—fJ R 3 O N D G F M fl M J J fl
1979 1980
i lSFfi íR « P O R T S NETS
l-
- 1-1—l· +i—|—f.—|—f—|—fJ fl 3 O N D G F M fl M J J fl S
1979 19 S0
Figura 7,26 Aporta neta en el trascol soluble de l'avetosade Passavets, per períodes de recollida.
(A) calci (B) magnesi (C) nitrat
• = valor estimat
18SFft TR fi P ORTS NETS
s 144-12
oO.
4 •
+1 1 (L·l-4
J ñ S 0 N D G F M ñ M J J fi ^
1 '? 7 9 1980
SFR TR flPORTS NETS B•'4 \ -7
r i 1-CU
S o
2; -'-; 5'O 7.
1-
— 1
J fl S O N D G F M ñ M J -J fl S
1 3 7 9 1 3 S 9
SFfl T R flPOPTS N E T S
fo»
•rU.uîou.
6+er—t
4
3-
•>
l
9
- . l rouanJ fl S 0 N D G F M ñ M J J ñ S
l '? 7 3 19 8 0
Figura 7.27 Aporta nets en el trascol soluble de l'avetosade PassavetSf per períodes de recollida»(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat* = valor estimat
L C T R R S C 0 L C 3
x.o_Joo
CEO
O(J1
6
5
4-
3-
2
1
0
4
-t" 4- + *4 ^
+ *+ 4 + *
" * 4 + +
+ 4+ \f f
• 44
i i I I 1 1 1 11 T ' 1 1 " 1 1 1 T T — I — 1
O O O '3 '3 «SJ CS3 '3 '3 'Sin «s in <s> in G> in -3 ir
l ~« i».} :M ro ff) rf 1
P O T R S I .uea.'L
6
4
?'
£•
1
0-
L C T R ñ S C O L C J B
^
. + +
f 4 + 4
4
'*Y+ +
'/':+/ 4 * *i i i i i t - i -- — - f L ' -" f J" ' - - ^ " T -«--i- - • - • - _|-v «-i-L_ r. _^_..,_ ^— — ™j
D 'S* O "IS1 'S) 'jD '3? O— < C'J f-o »j- U> '£i T -
F 0 S F R T U9\<-L
L C TRflSCOL C J
Oc.O
6
5
4
1
2
1
g
j .
+
f 4 +
+ . f 4•• 4
" "4 4
4* 4 f
' 4 4 4.4+ 44 -H
4
i t t i i ti T 1 1 1 1 1 r•3 "3> (S) S) 039 Q Q
in CP in '.ti V! <3r-t — > C'J OJ f>
-t-
'Îirr-1
CLOR U R
Figura 7.28 Alzinar de La Castanya: relacions entre lesconcentracions iòniques i la intensitat delcolor orgànic del trascol (veure text).
(A) potassi (B) ortofosfat (C) clorur
L C T P fl S C O L
Û£O—1O
6
5
4
3
2
1
g.
4-
4-
. ^4- +
4-. + + 4-+ 4-
' •+• + 4-I 4-
> 4- 4- f
f 4f f +• 4- 4-
l i l i l i l i l l— IT 1 r T " — i 1 "T — ' ' 1 ' 1
0? O '33 O '3? '3?'35 >3> O O O
C fl L C ICO '
L- e =1,- L
L C TR R S n 01. c J B
"í_loü
6
5.
4-
-•
'*
-j.
i
-i,;
-i-
+ ï + ++ 4-f
4- '.+ + 4-f f
' f 4. 4-4t44
-**• f 4. 4-
U 4·+-f -
-1-
— - - 1 n» 1 t 1 1 1. 1 ir ""*~ f~~" -"—"»»f»-'- -J-i-u.» •^"'" ' - '"f" J_L-.^_...._ J-ru.-J i
? Q i'S) O O O O 1310 'S UT GT- ü:- G- LO
r-. ^ r.| .-.j n roM R G H E 3 t. e , . L
Figura 7»29 Com la fig. 7.28 .
(A) calci (B) magnesi
u.O
S F F T R ñ S C 0 L
O • W- +-*•
iS>'"•l
H 1 1 HO
"u 00
P O T ñ S I
o•s«
oC'J
o1-
'_*'
'J?
i' e * " L.
_Jo
SFF T P f l S C O L C 3 B
tü •
% •+-Q
fi -J-
C ñ L C I
o'3Ui
1 1' ' O OO O 'S'•£> r - 'i?
f e t L
CLO
oo
4-.
1 •
0
SFF TP f lSCOL C 3
f t it t- 1 1
-H f 1 1 f 1—CD O ^3 O
•••J -t 'O
_,—I 1 1 f-C3 'S'oi m "i
M R G NFS L. e t !..
Figura 7.30 Com la fig. 7.28, per a la fagedade Santa Fe.
(A) potassi (B) calci (C) magnesi
7.35
El Ca t ingué un pic destacat a l ' agost 1979 però no a
l 'agost 1980 ( f i g . 7 .26 a ) , mentre que a la f ageda el pic
fou molt important els dos anys ( f i g . 7 .23 a ) .
El pic de NO a l 'abri l 1980 ( f i g . 7 .26 c) , coincidí amb
l ' apor t de considerables quant i ta t s de pol · len de pi (apar ta t
6 . 9 . 2 ) . A l ' a lz inar i a la f ageda no es p rodui ran màxims d ' a -
ports nets de N0„ en aquest mes ( f i g s . 7 .20 c i 7 . 2 3 c) .
A l ' ave tosa , al contrari que a l ' a lz inar i a la f ageda ,
no s 'observà cap màxim estacional destacat en la intensi ta t
del color orgànic del t rascol . Aques t resul tà moderadament
co lore ja t en tota època, i bastant co lore ja t de juny a setem-
bre 1980. Les concentracions de Na, K, Mg, i Cl estan mol t
corre lac ionades amb el color orgànic a l ' ave tosa ( taula 7 . 8 ) .
Aquest és l ' ún ic dels tres boscos en que el Na està correla-
cionat amb el color orgànic ( t au la 7 . 8 ) .
Recommended