Escola Estructural

Preview:

DESCRIPTION

Escuela estructural terapia familiar

Citation preview

ESCOLA ESTRUCTURAL

Cloe Moreno, Irene Muntaner, Cassandra Planas,

Laura Tarazona, Anna Vicario

Professora: Maria Virginia Rangel Gómez

Teràpia familiar i de parella

4 abril del 2016

Antecedents i autors

Antecedents

• Patrons comunicatius persones esquizofrèniques: Palo Alto.

• 1962: Family process (Ackerman i Jackson)

• Jackson: Mental Research Instiute (MRI)

• Minuchin, projecte d’investigació: famílies emigrades de baix nivell social.

• Dinàmica interaccional sistemes triàdics.

Principals autors

– Salvador Minuchin

“Casillers psicològics” i antpsiquiatria

Child Guidance Clinic a Filadelfia : Haley, Montalvo i Cloé Madanes.

Principals autors

– Jay Haley

Programes de tractament famílies en zones urbanes desafavorides. Multiproblemàtiques

l’influència de la família en la producció i el manteniment dels símptomes psicosomàtics en l’infant.

Principals autors

– Fishman

Sistemes Vius

Concepte “Holón” (Koestler 1979 )

Estudi del 1981, per al terapèuta unitat intervenció sempre és un “holón”

Principals autors

– Braulio Montalvo

Publica l’any 1967 juntament amb autors com, Guerney, Rosman i Schumer el llibre "Families of the slums" . Dirigits per Minuchin

Principals autors

– Rosman i Guerney

Wiltwyck School

L’assaig-error per posar en pràctica la concepció sistèmica

Fonaments teòrics

El model estructural

– Creat al 1970 per Salvador Minuchin.

– Objectiu: transformar, moure i modificar l’estil i organització familiar.

– Postulats del model:

Patrons d’interacció entre el membres de la família. Regular conducta mitjançant relacions familiars.

Estructura fixa i estable família. Sentiment pertinença.

Flexibilitat: adaptació i individualització.

Funcionament de subsistemes segons moment familiar.

Regles o normes familiars.

Existència de límits.

La teràpia estructural

– Objectiu tractament: reestructurar límits, jerarquies, i aliances. Eliminar triangulacions i canviar posicions dels membres. Teràpia breu de 3 o 6 mesos.

– Realització d’un diagnòstic estructural.

– Instrument: mapa familiar.

Axiomes de la teràpia:

1. Presentació de la queixa.

2. Interaccions que mantenen símptoma o problema.

3. Camins per arribar al canvi.

4. Exploració del passat.

El terapeuta en la teràpia estructural

– Resistència al canvi davant crisis.

– El terapeuta de manera directiva desequilibra pautes disfuncionals.

– Terapeuta = intrús actiu.

– Fites:

Diagnòstic estructural.

Redefinició de problema.

Avaluació de la disposició al canvi.

Determinar metes mitjançant una cooperació global.

Unitats de tractament.

El terapeuta en la teràpia estructural (2)

– Variables a avaluar:

Cicle evolutiu i rendiment de l’estadi familiar.

Interaccions familiars dins l’entrevista.

Aliances i coalicions familiars.

Distribució de la jeràrquia del poder.

Tipus de límits.

Pautes de flexibilitat al canvi.

Fonts de recolzament i estrès.

Simptoma en les pautes transaccionals.

Conceptes

Conceptes

Família

Context

Funcions de la família

Estructura de la família

Identitat

Família normal família enredada

família apartada

Rol

Poder

Límits

Aliança

Coalició

Triangulació

Patologies

La família

“Sistema obert en constant transformació, és a dir, que de forma permanent rep i envia informació per adaptar-se i respondre a les demandes que exigeix l’ambient i la pròpia família”

Relació amb un context

Funcions de la família:- Protecció i cura

- Educació dels fills, socialització

Formació d’identitat: tensió entre separació i pertinença (contextos)

Grup més important en el desenvolupament

Estructura familiar

“ Conjunt (invisible) de demandes funcionals que organitzen les maneres en què interactuen els membres d’una família” (Minuchin)

- Canvi, però autoconservació

Tipus de família (Minuchin)

Família normal

Components de la família:

- Sistema sociocultural obert

- Cicle vital de la família: dimensió històrica. Re- definició de rols i relacions.

Cost emocional: símptoma

- Continuïtat

Paràmetres:­ Claredat dels límits­ Jerarquia ­ Diferenciació entre membres

De què depèn el funcionament normal?

Tipus de famílies (Minuchin)

Família enredada

Sobrecàrrega, límits dèbils

Individualitat

Pertinença

Família apartada

Límits infranquejables

Vincles dèbils

Pertinença

Individualitat

En tota família trobem…

ROLS:

“Element que demarca la posició entre els membres de la família, és a dir, són els patrons de conducta a partir dels quals la família assigna funcions” (Minuchin)

PODER:

Influència de cada membre en una activitat.

JERARQUIA

En tota família es troba…

– Límits

Línies imaginàries que marquen els deures i les obligacions entre els diferents membres dels subsistemes.

Tipus de límits

Límits difusos: no interacció, no ordre jeràrquic, independència. relacions de dependència No creixement individual ( privació d’autonomia i intimitat)

Límits rígids: no comunicació (monosíl·labs). Escassa emotivitat i afecte.

Límits clars: hi ha sentiment de pertinència familiar, bones jerarquies i intercanvi d’informació.

En tota família es troba…

Una família funcional tindrà uns límits clars establerts:

– Subsistema conjugal: límits tancats per protegir l’intimidat de la parella.

– Subsistema parental: límits clars entre pares i fills.

– Subsistema fraternal: pròpies limitacions i jerarquies, les tasques específiques i els privilegis es donaran segons sexe i edat, això serà determinat per la cultura familiar.

En tota família es troba…

– Aliança

És quan hi ha un interès compartit per dos membres de la família; són unions relacionals positives entre certs membres del sistema familiar.

En tota família es troba…

– Aliança

En tota família es troba…

– Coalicions

És l’unió de dos o més membres en contra de un tercer, en acords mutus es beneficien davant d’un tercer.

En tota família es troba…

– Triangulació

L’objectiu de la triangulació és equilibrar la relació de varis membres que poden tenir relacions conflictives.

És quan dos progenitors estan en conflicte i intenten guanyar el recolzament d’un fill implica un conflicte de lleialtat.

En tota família es troba…

– Patologies

– Patologia de fronteres

– Patologia d’aliances

– Patologia de triagnles

– Patologia de jerarquies

Quines són les fonts de les quals poden provenir aquestes patologies?

1. Contacte estressant d’un membre amb forces “extrafamiliars”

2. Contacte estressant de la família (tota) amb forces “extrafamiliars”

3. Dels moments transacicionals de la família que requereix negociació de noves regles famíliars

4. De problemes particulars, propis i exclosius del sistema familiar o d’algun dels membres.

Patologia de fronteres– Límits inadequats

– Molta rigidesa = poc intercanvi

– Distància interpersonal

– Poca tolerància als problemes individuals

– Obstaculització del desenvolupament individual

Subsistema aglutinat

Unitat de família aglutinada

Unitat de família desacoplada

Subsistema deslligat o desacoblada

Patologia d’aliances

– Hi ha dos tipus:

– Coalicions intergeneracionals

És una aliança d’un progenitor amb un dels fills en contra de l’altre progenitor

– Desviació del conflicte

És quan els pares tenen un conflicte però s’uneixen en contra dels fills. Aquesta desviació és útil per disminuir la pressió del subsistema.

– Triada desviadora – atacadora

Els dos pares s’uneixen en contra d’un dels fills.

– Triada desviadora – assistidora

És un conflicte parental visible. Posen pausa al seu conflicte preocupant-se dels problemes dels seus fills.

Patologia de triangles

Les diferents coalicions desviadores i intergeneracionals són maneres específiques de triangulacions.

Patologia de jerarquies

Són les inversions dels rols en el sistema és la més destructora

Exemple: fills parentals que han fet un canvi de rol

Principals aportacions

Principals aportacions

– Els tipus de família: on inclou la família normal, l’apartada i enredada.

– Les aliances, triangulacions i coalicions que es formen dins les famílies.

– L’ estructura familiar

– Així com les intervencions que seran explicades en el següent apartat.

Concepte de Holón

“Per no caure en el tradicional abús de les paraules tot i part, un es veu obligat a utilitzar expressions inapropiades com subtot o totpart” (Minuchin, 1984).

El concepte de Holón serveix per designar aquelles entitats que són un TOT i alhora són PART d’un tot.

UNA UNITAT D’INTERVENCIÓ SEMPRE ÉS UN HOLÓN. Les famílies desenvolupen les seves funcions a partir dels holons (subsistemes) del gran sistema.

Tipus d’Holons: L’individualEl conjugal

El parentalEl dels germans

Mapes familiars

Són uns símbols anomenats mapes estructurals que són representats amb gràfics.

Per a què serveixen?

Perquè el terapeuta pugui visualitzar i formular hipòtesis en els aspectes tant funcionals com disfuncionals del sistema de la família.

Elaborar objectius terapèutics.

Tècniques terapèutiques

Tècniques de cooparticipació i formació d’aliancesCOOPARTICIPAR: Actitud a partir de la qual es donen les interaccions terapèutiques.

Comprensió del terapeuta

Acceptació especialista Actua com a «líder»

Tipus de presa de posició

Posició propera: Es valida la realitat dels sistemes

Posició intermitja: Posició neutral. Tècnica de rastreig

Posició distant: Especialista per crear contexts terapèutics

Intervenció

Promoure el canvi en la pròpia sessió.

Desafiament del terapeuta a l’equilibri disfuncional de la família.

A. TÈCNIQUES DE DESAFIAMENT

Qüestionament del símptoma Escenificació: interacció en presència del terapeuta, proposa diferents modalitats

Intervenció (2)

Focalització: ressaltar un tema durant l’entrevista per donar-li significat

Intensificacióo Repetició del missatge

o Repetició de les relacions isomòrfiques

o Modificació del temps

o Canvi de la distància física i/o emocional

o Ressistència a la pressió familiar

Vídeo focalització

Intervenció (3)

B. TÈCNIQUES REESTRUCTURADORES

Recursos per canviar l’estructura familiar, límits, interaccions i actuacions Fixació de límits: establir límits entre els membres

Desequilibri: modificar la jerarquía familiar

Complementarietato Qüestionament del problema

o Qüestionament del control lineal

o Qüestionament de la puntuació dels esdeveniments

Vídeo desequilibri

Canvi de visió

A. Modificació dels constructes cognitius

Símbols universals

Veritats familiars

Consell especialitzat

El terapeuta ofereix una realitat diferent utilitzant fets reals reconstruïts.

B. Intervencions paradòjiques

Evitar la resistència al canvi. Supervivència del sistema familiar.

Desafiament

Acceptació

Grup de consulta “coro griego”

C. Facetes fortes

Punts forts de la família, instruments de canvi. També recursos individuals.

Vídeo consell especialitzat

Vídeo desafiament

Recommended