View
0
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
III Jornada Sociosanitària
Propostes disruptives per a l’evolucio
del model d’atencio sociosanitària
Sebastià J. Santaeugènia Gonzàlez, MD, PhD, MHA
Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Programa Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària
Generalitat de Catalunya
Què no és aquesta presentació...
Què pretén aquesta presentació...
1. Reflexionar sobre un model amb certs signes d’esgotament
2. Plantejar propostes de present i futur de forma creativa: de la necessitat de canviar, intentant simplificar algunes coses que hem complicat...
3. Apostar pel coneixement d’un àmbit que és clau en el futur de l’atenció a persones grans
4. At last but not least, d’una generació que se'n va i dels que quedem – del professionals
Dr. Pau Sànchez Ferrín. Director del Pla Director SociosanitariUn reconeixement i agraïment especial …
… doncs moltes de les reflexions han nascut del seu lideratge
Línies estratègiques:- Atenció a la gent gran
- Atenció pal·liativa
- Malaltia Alzheimer i altres
demències
- Malalties neurològiques que
cursen amb discapacitat
1
2
3
Propostes disruptives en el seu abast
Línies estratègiques:
- Atenció a la gent gran
- Atenció pal·liativa
- Malaltia Alzheimer i altres
demències
- Malalties neurològiques que
cursen amb discapacitat
1
2
3
Propostes disruptives en el seu abast
Atenció a la gent gran
© Organización Mundial de la Salud, 30-09-2015
Catalunya tal i com planteja la OMS hauria de tenir una
estrategia clara que doni resposta a aquests 5 paradigmes:
Com agregar salut als anys
Obtenir un envelliment saludable
Com promoure i atendre la salut a la vellesa
Com orientar el sistema de salut a les persones grans (part 2)
Com desenvolupar sistemes de cures de llarga durada (part 2)
Agregar salut als anys (I)
Persones que viuen en zones deprimides
adquireixen malalties cròniques 10 anys abans
que aquelles que viuen en en zones menys
deprimides
Agregar salut als anys (II)
Hi ha diferències de fins a 11.3 anys
entre diferentsbarris de Barcelona
BARCELONA
Influència mútua:
1 euro en polítiques de vivenda pot estalviar70 euros en salut.
Agregar salut als anys i Catalunya (III)
Agregar salut als anys i Catalunya (IV)
Obtenir un envelliment saludable
Obtenir un envelliment saludable (II)
Obtenir un envelliment saludable (III)
Atenció Pal·liativa – infantil i juvenil
• Model molt poc desenvolupat, menor experiència
• Cobertura a malalties minoritàries, oncològiques
• Precisa de creació d’alguns hospitals referents amb
UCP ben desenvolupades.
• Necessitat de formació a professionals a territori.
• Visió dual: Hospital referent (UCP vs equip referent) i
expertesa territorial (PADES+Pediatra)
• Emmarcat en el grup de treball de Pediatria de la nova
Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut
Comunitària precisa d’una evolució dels equips PADES.
Atenció Pal·liativa - Adults• Model madur
• Referent a nivell nacional i internacional
• Encara amb tendència més a Oncològic que no oncològic
• L’evolució en el coneixement dels professionals i la seva
formació al voltant de l’atenció de final de vida
• L’evidència i introducció de les cures pal·liatives precoces
• El desenvolupament de la nova Estratègia Nacional d’Atenció
Primària i Salut Comunitària precisa d’una evolució dels
equips PADES:
1. Equips de suport (pràctiques col·laboratives)
2. Alta intensitat, alta complexitat, alta rotació
3. Visió territorial i cobertura horària àmplia (7x24?)
4. Equips complerts (M/INF/TSS/Suport psciològic)
Línies estratègiques:- Atenció a la gent gran
- Atenció pal·liativa
- Malaltia Alzheimer i altres
demències
- Malalties neurològiques que
cursen amb discapacitat
1
2
3
Propostes disruptives en el seu abast
Línies estratègiques:- Atenció a la gent gran
- Atenció pal·liativa
- Malaltia Alzheimer i altres
demències
- Malalties neurològiques que
cursen amb discapacitat
1
2
3
Propostes disruptives en el seu abast
Atenció a la gent gran i model d’atenció de llarga durada
© Organización Mundial de la Salud, 30-09-2015
• Es necessita un canvi sistèmic. Els sistemes de salut solen estar més ben
dissenyats per curar malalties agudes que per gestionar i reduir al mínim
les conseqüències dels estats crònics prevalents en la vellesa.
• A més, en aquests sistemes freqüentment es treballa de manera
compartimentada, de manera que s'aborden cadascuna d'aquestes
qüestions per separat. Aquesta situació pot conduir a la polifarmàcia i a
intervencions innecessàries.
• Els serveis de salut en els països de renda alta tampoc estan
adequadament integrats amb els sistemes d'atenció de llarga durada.
• Se solen utilitzar els costosos serveis d'atenció de casos aguts per atendre
quadres crònics i no s'aconsegueix fomentar plenament el funcionament
de les persones grans que reben atenció a llarg termini.
Post-Acute Care and Long Term Care
Post-Acute Care and Long Term Care
Post-Acute Care and Long Term Care
54% dels llits de mitja i llarga estada de tota Espanya L’àmbit sociosanitari a Catalunya
L’àmbit sociosanitari a Catalunya (II)
Atenció sociosanitària
Reflecteix el nom i la seva finalitat l’objectiu actual d’aquest àmbit?
Del postacute & LTC a l’Intermediate Care
National Service Framework’s UK (2002)British Geriatric Society Compendium definition (2008)
1. Alternatius a hospitalitzacions prolongades innecessàries i a ingressos inapropiats2. Treball basat en AGI per definir plans individuals de teràpia activa per a recuperació3. Involucren diverses disciplines, amb protocols i registres compartits4. Orientats a maximitzar l’autonomia i a retornar a la vida independent5. Limitats en el temps (no més de 6 setmanes)
NSF for Older People-Intermediate Care: Moving Forward.Departmentof health June 2002BGS Compendium.4.2 IntermediateCare: guidance for commissioners and providers of heath and social care (2008)Font: Diapositiva adaptada de Bullich I i Mas MA. Jornada sociosanitària 9ª Jornada Geriatria Bages (2018)
El concepte d’Atencio Intermèdia
El concepte d’Atencio Intermèdia: adoptat?
Interest is increasing in Scotland in intermediate care as a way to deliver
better outcomes for people while reducing pressure on acute hospital
beds. Intermediate care services can be used to help people return home
without delay or stay at home where hospitalisation is not necessary.
There are already a number of different models of intermediate care
operating in Scotland.
L’atenció sociosanitària a Catalunya és un model de
referència, contrastat, únic i avaluat que dona resposta a
les necessitats d’atenció (més enllà de l’atenció aguda de
les persones grans) i evitant l’aparició masiva del fenòmen
de bed-blockers
Diferències del model català i escocès
El concepte català de l’Atencio Intermèdia
Alternatives “that bridge”... (Carpenter 2002)
El pont entre Atencio Primària i l’hospitalització aguda
Carpenter I. Clinical and research challenges of intermediate care. Age and Ageing 2002;31:97-100
El concepte d’Atencio Intermèdia – Evitar o Afavorir?
Activities concerned with transitions (Steiner 2001)
Serveis en relacio a transicions entre l’hospital d’aguts i domicili, partint d’una
dependència (sanitària/social) fins a aconseguir independència
Per persones de la comunitat
(normalment fràgils o
crònicament malaltes)
Amb risc d’un ingrés hospitalari
evitable a curt termini
EVITACIÓ D’INGRÉS
Per malalts amb necessitats de
suport postagut
per recuperar-se
FACILITACIÓ D’ALTA
Steiner A. Intermediate Care - a good thing? Age and Ageing 2001;30-S3:33-39Font: Diapositiva adaptada de Bullich I i Mas MA. Jornada sociosanitària 9ª Jornada Geriatria Bages (2018)
Bed Based ICHome Based IC Bed Based IC
Step Up: Evitació Ingrés Step Down: Facilitació alta
Resposta esglaonada
Atencio Intermèdia com a nivell
intermedi d’intervenció sanitària
1. El primer esglao és Atencio
Intermèdia a la comunitat
2. El segon esglao és Atencio
intermèdia d’internament
3. L’esglao final és l’hospital
d’aguts
The Scottish Goverment, Joint Improvement Team, Maximising recovery, promoting independence: an Intermediate Care framework for Scotland(2012)
El concepte d’Atencio Intermèdia – Aprofitem de nou!
Home Based IC
Departmentof Health UK. IntermediateCare- Halfway Home 2009Font: Diapositiva adaptada de Bullich I i Mas MA. Jornada sociosanitària 9ª Jornada Geriatria Bages (2018)
Adaptat de Brophy (2008)Atenció social
Reactivació i recuperació
Atenciósocial
Atenció sanitària
Rehabilitació
Atenciósanitària
Atenció de Ll. Estadaatenció residencial
Enllaç ambserveis socials
Equip de respostaràpidai equips de suport a l’alta
(tipus HaD+rehab)
Llits d’Atenció Intermèdia(tipus Subaguts i
Postaguts)
Atenció aguda a casai equips especialitzats
(tipus HaD)
Enllaç amb atencióhospitalària d’aguts i AP
Rehab.a domicili
El concepte d’Atencio Intermèdia (III): el contínuum
La part disruptiva respecte el concepte d’Atencio Intermèdia
Plantejar l’actualització del concepte sociosanitari per atenció
intermèdia:
• Requereix una reflexió serena, profunda amb societats
científiques i patronals de què vol dir i què implica
• Requereix un acord intern i extern al Departament i una visió
única (no trencar model sòlid)
• Però ofereix l’oportunitat d’endreçar part de l’espai
“sociosanitari”
The Scottish Goverment, Joint Improvement Team, Maximising recovery, promoting independence: an Intermediate Care framework for Scotland(2012)
Atenció Intermèdia - Bed Based
Home Based ICBed Based ICHome Based IC Bed Based IC
Step Up: Evitació Ingrés Step Down: Facilitació alta
De què parlem els catalans quan parlem d’atencio intermèdiad’internament?
1. “alternativa a l’hospitalitzacio d’aguts”
2. “el conjunt de serveis sociosanitaris cobreix l’espai d’atencio intermediari entre l’hospital i
l’atencio primària”
3. “substitucio parcial de l’atencio hospitalària en persones grans amb comorbiditat i situacions de
complexitat assistencial que es beneficien d’un model d’atencio geriàtric, multidisciplinari icentrat en la persona”
4. “ventall de serveis integrats per promoure una recuperacio més ràpida de la malaltia, prevenirl’ingrés innecessari, prevenir l’internament prematur de llarga durada, facilitar l’alta
hospitalària puntual i maximitzar l’autonomia del pacient”
Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Criteris de planificacio sobre hospitalitzacio i alternatives assistencials en l’atencio a la cronicitat. 2014 Departament de
Salut, Generalitat de Catalunya. Adequacio de la xarxa sociosanitària en l’atencio a la cronicitat. 2014
Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Central de Resultats. Àmbit sociosanitari. Dades 2015. 2016
CatSalut. Criteris de planificacio operativa i de les ràtios en l’àmbit d’internament sociosanitari. 2014
De què parlem els catalans quan parlem d’atencio intermèdiad’internament?
Casos en què es pot evitar l’ingrés Casos amb ingrés d’aguts però ambpossibilitat de reducció d’estades
SubagutsConvalescència-Postagut
Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Criteris de planificacio sobre hospitalitzacio i alternatives assistencials en l’atencio a la cronicitat. 2014
Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Adequacio de la xarxa sociosanitària en l’atencio a la cronicitat. 2014
Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Central de Resultats. Àmbit sociosanitari. Dades 2015. 2016
CatSalut. Criteris de planificacio operativa i de les ràtios en l’àmbit d’internament sociosanitari. 2014
Unitats de Subaguts
• “The Centers for Medicare and Medicaid Services (CMS) has aggressively moved to reduce hospitalizations in the 30 days
following hospitalization with fines being leveed for both hospitals and nursing homes that fail to do this”
• “... the most successful way to reduce hospital readmissions is to have persons coming back from the hospital to develop an
advanced directive, which includes that they do not wish to return to hospital”
• “For many residents, returning to hospital represents an unnecessary, painful component of their end- of-life care”
• “... there is a growth in physicians serving as skilled nursing facility providers (SNFists); some of these are hospitalists whose
care of older persons fails to take into account any of the gerontological principles to improve quality of life.”
Subaguts: el plantejament
Departamentde Salut, Generalitat de Catalunya.Criteris de planificació sobre hospitalització i alternatives assistencials en l’atenció a la cronicitat. 2014
UGA Unitat de Subaguts
Edat (anys) Superior a 80 Superior a 80
Deteriorament funcional Agut potencialmentreversible Crònic o irreversible
Deteriorament cognitiu Agut o demència no greu Demència greu
Deteriorament sensecausa aparent Tributari d'ingreso Criteri exclusió
Necessitat d'atenciógeriàtrica especialitzada Si Sí
Necessitat d'altatecnologia en el procés diagnòstic (TC, RMN,…)
Si No
• Donar possibilitat a poder incrementar el nombre de majors
atesos per equips geriàtrics.
• Sense detriment dels que ja ingressen a UGA.
• En avaluació el seu impacte i eficiència
http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/salut_i_qualitat/plans_directors_2008-2010/sociosanitari/pla_director/documents/PDsociosanitari_2017_2019.pdf
Subaguts: el plantejament
• Preferentment en “àmbit sociosanitari” amb gran relació ambhospitals d’aguts
• Rati subaguts: 1,3- 1,4 altes/ 1.000 habitants• No és convenient desplegar unitats específiques a tots els territoris
Funcionament/comportament• Procedència (garantint valoració exhaustiva prèvia del pacient):
– Urgències hospitalàries……………………………………...................50%– AP, CUAP, HdD, EAIA, ATDOM, PADES, HAD, EAR..................50%
• Altes a domicili habitual/residència…………………………………..70-80%• Altes a unitats sociosanitàries………………………..…………………….<15%• Mortalitat…………………………………………………………..……………..….<10%• Trasllats a urgències……………………………………………………………...<10%
Subaguts: el plantejament
Departamentde Salut, Generalitatde Catalunya. Criteris de planificació sobre hospitalització i alternativesassistencials en l’atenció a la cronicitat. 2014PPAC, Generalitatde Catalunya. Alternatives assistencials en el marc d’un sistema integrat. Reordenacióde la xarxasociosanitària. 2012.
CatSalut. Criteris de planificació operativa i de les ràtios en l’àmbitd’internamentsociosanitari. 2014Departamentde Salut, Generalitatde Catalunya. Adequació de la xarxa sociosanitària en l’atenció a la cronicitat. 2014
2 llits H. C Mora d’Ebre15 llits H. Sta. Creu Tortosa12 llits H. C. Amposta
Subaguts: la realitat7 llits H. d’Olot i Comarcal Garrotxa
7 llits H. Sta. Creu Vic10 llits H. St. Andreu5 llits H. d’Igualada
10 llits H.Sta Maria
6 llits PSSJdD-Sant Boi8 llits Clínica Guadalupe
7 llits H.R. St. Camil 6 llits C. M. Molins11 llits CSS Hospitalet
3 llits H. de Valls19 CSS Llevant + 13 llits HSS Francolí19 llits H. St. Joan de Reus
4 llits CSS Bernat Jaume
20 llits CSS P.H. Martí i Julià
1 llit St. Jaume i Sta. Magdalena
18 llits Albada CSS8 llits H. Mollet
10 llits Valparadís + 10 llits CSTerrassa10 llits El Carme
18llits PSPV6 llitsHestia Palau9 llits N.H.Evangèlic9 llits Mutuam Güell11 llits H.Esperança15 llits Isabel Roig
32 centres309 llits
11.305 altes
CatSalut.Divisió de Provisióde Serveis Assistencials.2017
Reingressos <30 dies.Catalunya, 2015-2016
Girona
Lleida
BarcelonaCamp deTarragona
Terresde l’Ebre
Alt Pirineu i Aran
CatalunyaCentral
Cat. Central
Subaguts
Aguts
N
60
176
%
4,3
12,7
Sociosanitari 226 16,4Girona N %Subaguts
Aguts
Sociosanitari
158
242
117
7,8
11,9
5,8
Barcelona N %Subaguts
Aguts
Sociosanitari
630
2.072
1.146
5,4
17,8
9,8
Terres Ebre
Subaguts
N
248
%
15,6
Aguts 177 11,3
Sociosanitari 464 29,5
Camp Tarragona
Subaguts
Aguts
N
298
414
%
10,3
14,3
Sociosanitari 278 9,6
Lleida N %Subaguts
Aguts
Sociosanitari
18
125
96
2,0
13,8
10,6
CatalunyaSubagudosAgudos
N1.4123.207
%6,915,7
Sociosanitario 2.327 11,4
(%).Reingressos registrats en cada tipus de recurs assistencial sobre el total d’altes de subaguts de cada territori
Unitats de Subaguts
Edat 80% ≥ 80 anys Diagnòstic
Agrupació CCS de DP:ICC…………………………………17%ITU………………………………9,48%MPOC………………………….9,12%Pneumònia……………….. 8,82%Bronquitis aguda……......6,92%
Font: SIIS
Unitats de Subaguts
Font: Diapositiva adaptada de Bullich I i Mas MA. Jornada sociosanitària 9ª Jornada Geriatria Bages (2018)
Episodis SubAguts Catalunya 2016 N %
Total 10.864 100%
Venen de l’hospital i van a casa 4.966 45,7167,08
Venen de casa i van a casa 2.322 21,37
Unitats de Subaguts
Subaguts: consideracions o propostes disruptives
Doi:10.1016/j.jamda.2015.04.009
Model d’atenció clar entre UGA i SA?
És útil? I ho és a tot arreu?
Procedència?
Doi:10.1016/j.jamda.2015.04.009
Doi: 10.1016/j.jamda.2012.12.003
Avaluació en profunditat?Tots els H.A.I. ho poden fer?
Postaguts*-convalescència*: el plantejament
Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Criteris de planificació sobre hospitalització i alternatives assistencials en l’atenció a la cronicitat.2014
• Rati convalescència/postaguts:
2-2,5 llits/1.000 habitants ≥65 anys
Postaguts-convalescència: el plantejament
Funcionament/comportamentProcedènciaUnitats hospitalàries…………………………………………………...100%
Altes a domicili habitual/residència………………………..70-80%
Altes a unitats sociosanitàries………………………..………….<15%
Mortalitat…………………………………………………………..…....< 10%
Trasllats a urgències…………………………………………………….< 10%Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Criteris de planificació sobre hospitalització i alternativesassistencials en l’atenció a la cronicitat. 2014PPAC, Generalitatde Catalunya. Alternatives assistencials en el marc d’un sistema integrat. Reordenació de la xarxasociosanitària. 2012.CatSalut. Criteris de planificació operativa i de les ràtios en l’àmbit d’internament sociosanitari. 2014Departament de Salut, Generalitatde Catalunya. Adequació de la xarxa sociosanitària en l’atenció a la cronicitat. 2014
Postaguts-convalescència: la realitat
Episodis CNV-PostAg.Catalunya2016 N %
Total 30.502 100%
Venen de l’hospital i van a casa 12.387 40,61%57,24%
Venen de casa i van a casa 5.073 16,63%
Postaguts-convalescència : algunes dades
Font: SIIS Font: SIIS
CONVALECÈNCIA (-3.5% ESTADES
CONTRACTADES)
Postaguts-convalescència : algunes dades
✓ Necessitem un millor sistema d’informació
(respecte CMBD-SS)
✓ Respecte el Sistema de Pagament?
• Pagament per procés vs Pagament per alta?
• Incorporar pagament per complexitat?
✓ Hem perdut pel camí:
• Convalescència i suport a primària (inclou
residències) – ENAPISC
• Model propi?
✓ Necessitem diferenciar postaguts de
convalecencia?
Postaguts-convalescència : consideracions o propostes disruptives
✓ Com disminuir encara més l’estada dels
dispositius atenció intermèdia
• Treball sociosanitari en xarxa o
Sociosanitaris per nivells?
• Rehabilitació individualitzada i més
intensiva
• Dispositius alternatius a l’internament
sociosanitari
✓ Com disminuir el temps d’espera de llit a
aguts?
Postaguts-convalescència : consideracions o propostes disruptives
“ Creació d’un gran sectord’atenció de llarga durada queinclogui els centres d’acollimentresidencial per a gent gran idiscapacitats i la llarga estadasociosanitària”
DOI: 10.1016/j.jamda.2015.04.009
PPAC, Generalitat de Catalunya. Alternatives assistencials en el marc d’un sistema integrat.Reordenació de la xarxa sociosanitària. 2012.
SS= Centre/Hospital d’AIDOI: 10.1016/j.regg.2015.12.007DOI:10.1016/j.gaceta.2011.07.007DOI: 10.1097/PHM.0000000000000124DOI: 10.1016/j.jamda.2015.04.009DOI: 10.1007/s10072-015-2273-3DOI: 10.1016/j.jpainsymman.2015.11.029
Llarga estada: recurs d’atenció intermèdia?
Font: SIIS
Tendències mantingudes 2003-2009excepte en l’admisió administrativa/social I trastorns cognitius
Doi=10.1016/j.regg.2013.07.006
Font: SIIS
Perfil d’usuaris menys problemescognitius i necessitats socials peròamb més necessitats sanitàriescomplexes i rehabilitadores.
Doi.10.1016/j.regg.2017.01.002
Llarga estada: Algunes dades
LLARGA ESTADA (-21.6% ESTADES CONTRACTADES)
Llarga estada: Algunes dades
Font: SIIS
Font: SIIS
“ Els objectius terapèutics són el manteniment o millora de l’estat funcional,el control de símptomes i la millora de la qualitat de vida” Doi.10.1016/j.regg.2017.01.002
Llarga estada: Algunes dades
Si no hi hagués la llarga estada, hi hauria més ingresos als hospitals d’agutsSi no hi hagués la llarga estada, els ingresos als hospitals d’aguts serien més llargs
Llarga estada: recurs d’atenció intermèdia?
Llarga estada
Llarga estada: consideracions o propostes disruptives
Llarga estada
La reconversió de la Llarga Estada requereix reordenar i
diferenciar:
1. Unitats o centres d’atenció intermèdia de llarga
durada amb complexitat de cures sanitàries com els
grans discapacitats (TCE, ictus, ELA...)
2. Reordenació de la llarga estada amb molt baixa
rotació cap a centres de tipologia social amb suport
sanitari geriàtric
3. Desenvolupar un model de suport sanitari integrat a
les persones que viuen en centres residencials amb
visió geriàtrica i lideratge d’atenció primària
• Industrializar los procesos protocolizables (1/3 de la casuística)
• Introducir las sesiones clínicas de coordinación y los planes individualizados como metodología de trabajo
en las plantas de hospitalización (2/3 de la casuística)
• Reorientar la organización hacia la fragilidad geriátrica y deconstruir la atención a los pacientes crónicos
• Replantear las competencias entre especialistas y generalistas
• Aumentar la formación, la calidad organizativa y las competencias enfermeras; y generar magnetismo
1) Entrevista motivacional y decisión clínica compartida. Los profesionales de la clínica deben superar la fase de informar, formar yeducar, y deben aprender a conjugar los verbos escuchar, comprender e implicar.
2) La valoración geriátrica integral (VGI) ha demostrado, en un metanálisis, que reduce la mortalidad hospitalaria y los reingresos.Dados estos buenos resultados, todos los clínicos que tratan a personas mayores, de cualquier especialidad, deberían recibirformación en VGI.
3) Planes individuales en entornos de equipos multidisciplinares. Se debería preparar a los profesionales de todas las especialidadespara alinear objetivos asistenciales de manera grupal, y conseguir hacer un uso proporcionado de los recursos comunitarios, socialesy sanitarios según las necesidades de cada persona.
4) La atención paliativa debería practicarse en todas las circunstancias en que esté indicada. Para ello será necesario formarespecíficamente a todos los médicos especialistas y enfermeras, de modo ajustado a la tipología de pacientes que tratan.
5) Despilfarro debido a prácticas clínicas de escaso valor. Hay que combatirlo a través del trabajo formativo, pero tambiénfomentando los modelos basados en el valor.
Atenció intermedia i Hospitals? – El valor de l’A.I. com eix del coneixement geriàtric a Catalunya
Compared to usual care, significantly better outcomes were observed: a lower
mortality at 3, 6, 12 and 18 months post-discharge, a lower rate of ED visits at 3
months (NNT: 13), a lower rate of readmissions at 3 (NNT: 7), 6, 12 and 18 months
and a lower mean of readmission days at 3, 6, 12 and 18months. TC improves
transitions for older patients and should be included in the
reorganization of healthcare services
Atenció intermèdia i Hospitals: propostes disruptives
A Catalunya tenim encara camí per recórrer on l’Atenció Intermèdia juga
un paper clau en un % significatiu dels pacients
Catalunya disposa d'Unitats geriàtrics aguts en mínim 15 dels
seus 69 hospitals aguts (21.7%) de manera que la nova
estratègia advoca per:
• Incrementar el nombre de UGA en els hospitals d'aguts
• Incrementar les unitats en plantes quirúrgiques liderades
per equips amb expertesa geriàtrica
• Implicar els 65 equips valoradors (UFISS) en el seguiment i
detecció de PCC / MACA durant el seu ingrés hospitalari
• Suggerir identificació i planificació d'atenció per part
equips especialitzats amb equips de primària de PCC /
MACA
Atenció intermedia i Hospitals: propostes disruptives
Atenció intermèdia i Hospitals: propostes disruptives
Atenció intermèdia i Hospitals: propostes disruptives
A la nova estratègia per aquest 2018 cal abordatge de:
• Atenció de les persones PCC / MACA a Urgències
• El valor de l'equip interdisciplinar a urgències (metge / infermera
/ treball social, ...)
• El retorn a domicili del PCC i MACA, connexió de recursos (HaD,
ATDOM de primària, atenció en residència, ...)
Atenció intermèdia i Hospitals: propostes disruptives
The Scottish Goverment, Joint Improvement Team, Maximising recovery, promoting independence: an Intermediate Care framework for Scotland(2012)
Atenció Intermèdia - Home Based
Home Based ICBed Based ICHome Based IC Bed Based IC
Step Up: Evitació Ingrés Step Down: Facilitació alta
• Aposta conjunta amb PLANUC i PPAC per implantar
i desenvolupar equips de HaD...
• ... més adaptats a la gent gran amb visió territorial i
multiproveïdor
• Implicació d’A.I en els nous equips (BSA, HUGTiP,
Hosp Vall d’Hebró PSPSV...)
Atenció intermèdia i Hospital a domicili
Catalunya Geriatres / Infermeres Ger
Habitants >65 anys
Ger/Inf/10.000 Hab >65
Barcelona 174/287 1.024.371 1,69/2.80
Tarragona 31/? 143.135 2,16
Girona 16/? 129.962 1,23
Lleida 10/? 80.732 1,23
Font: Col·legis de metges i INE
Atenció intermèdia i els seus professionals
Catalunya Geriatres Habitants >65 anys
Ger/10.000 Hab >65
Barcelona 174 1.024.371 1,69
Tarragona 31 143.135 2,16
Girona 16 129.962 1,23
Lleida 10 80.732 1,23
Font: Col·legis de metges i INE
Atenció intermèdia i els seus professionals
AtencióPrimària
Família
Geriatria Medicina Interna
Afavorir el desenvolupament del rol del metge i infermera amb formació àmplia i “generalista” en
(d’Atencio Primària, Geriatria, Medicina Interna) com garants d’una atencio amb visio holística de
les necessitats de la persona i la seva família
Atenció intermèdia i els seus professionals
Línies estratègiques:
- Atenció a la gent gran
- Atenció pal·liativa
- Malaltia Alzheimer i altres
demències
- Malalties neurològiques que
cursen amb discapacitat
1
2
3
Propostes disruptives en el seu abast
Atenció Sociosanitària… parlem del mateix?
Atenció Sociosanitària… Del seu naixement al seu moment actual
Atenció Sociosanitària… Aparició de “competències internes”…
… i externes !!
Propostes “disruptives”
1. “L’àmbit sociosanitari” és imprescindible a salut però precisa de
posar en marxa una sèrie de propostes que s’adaptin a les
necessitats dels altres àmbits de salut (que també han canviat)
2. L’espai sociosanitari és un espai que ha d’existir de forma
innegable i que forma l’espai d’Atenció Integrada horitzontal de
salut i social
3. Semblaria doncs, que és hora d’abandonar la denominació
sociosanitària com a àmbit de salut L’àmbit sociosanitari ha impregnat el sistema de salut i les seves estratègies, per tornar a posar de relleu la necessitat de l’atenció integrada al centre
del sistema
Propostes disruptives: reorganització estratègies salut
Dept. Salut: Creació d’una única
estratègia al voltant de l’atenció a les
persones grans i aquelles que es troben
en situació de condicions cròniques i
necessitats complexes d’atenció des de la
perspectiva de l’atenció integrada.
Estratègia Prevenció i Atenció
Cronicitat i At.Intermèdia*
Estratègia Nacional Atenció Primària i Salut Comunitària
Espai Atenció Integrada
Social i Sanitària
Estratègia Salut Mental i
Adiccions
Àmbit Dependència i Discapacitat
Propostes disruptives: reorganització espai A.I. Social i Sanitària
*pendent nom
Moltes gràcies
Recommended