View
4
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
1
2
INDEX
CANTS DE SIRENA. FASCINACIÓ I ABISME ............................................................................. 3
TEXTOS DE SALA .................................................................................................................. 5
Àmbit 1 ....................................................................................................................................................................... 5
Àmbit 2 ....................................................................................................................................................................... 7
Àmbit 3 ..................................................................................................................................................................... 16
INFORMACIÓ GENERAL ...................................................................................................... 18
CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ .................................................................................................... 19
CONTACTE DE PREMSA ...................................................................................................... 19
3
CANTS DE SIRENA. FASCINACIÓ I ABISME
El Museu Marítim de Barcelona presenta del 20 de novembre de 2019 al 27 de setembre de
2020 l’exposició Cants de Sirena. Fascinació i abisme sobre les pors i creences que
experimenten navegants i pescadors que salpen a la mar: éssers fantàstics, mites, contes,
tabús, creences, fórmules màgiques i manifestacions de religiositat popular, etcètera. Una
fascinació que s’ha transmès al llarg de la història a través de la tradició oral i que ha quedat
reflectida en la literatura universal. Por i fascinació com a les dues cares de la mateixa moneda:
la humilitat de la humanitat envers la grandiositat i la incertesa de la mar.
L’exposició ocupa 350 m2 de les Naus de les Drassanes, i es desenvolupa en tres àmbits
diferents d’acord amb el relat de la mostra. En un primer espai, una acurada escenografia
basada en cortinatges i recursos sonors submergeixen a les persones visitants en la foscor de la
mar, indrets propis dels éssers fantàstics que atemoreixen qui es fa a la mar. En un segon
àmbit, i entorn a la xàvega Maria del Carmen, s’expliquen les creences de la comunitat
marinera per defensar-se i allunyar la malastrugança en plena navegació. El tercer àmbit
aborda la transmissió al llarg dels temps d’aquests mites i costums del món mariner, tant des
del costumari popular i la transmissió oral, com des de la literatura universal. L’exposició és
una iniciativa del Museu Marítim de Barcelona, comissariada per Eliseu Carbonell, doctor en
antropologia i estudiós de la comunitat marinera a Catalunya. El disseny expositiu és una
creació de Bibiana Puidefàbregas (dissenyadora) i Adelina Casanova (arquitecte).
D’entre les peces que integren Cants de Sirena. Fascinació i abisme destaca la col·lecció
d’exvots mariners, un mascaró de Sant Jordi, diversos sonalls de plata en forma de sirena
utilitzats com a amulet, així com diversos objectes, cartes nàutiques, models de vaixells i
d’altres peces d’interès procedents de la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona. La mostra
també exposa un facsímil del cartell de Marc Chagall Nice Soleil Fleurs (Museu d’Història de
Girona), un vaixell tipus xàvega malaguenya del 1926, una reproducció del dibuix de Picasso El
naufragi de la fragata Gneisenau al port de Màlaga (Museu Picasso de Barcelona), el gravat
The Burial of Wilkie (W.Turner, pintor i J. Cousen gravador) i l’aquarel·la d’A. Opisso Interior
d’una església. L’exposició s’acompanya d’extractes d’obres de la literatura catalana i
universal, converses reals entre gent de la mar i narracions sonores d’històries i llegendes
d’arreu del món- i audiovisuals. Les persones visitants troben referència a com la literatura ha
reflectit les llums i les ombres del món de la navegació: Les Metamorfosis d’Ovidi, l’Odissea
d’Homer, L’Antic testament, Mitologia del mar de Joan Amades o El rem de trenta-quatre de
Joaquim Ruyra, entre d’altres.
El Museu Marítim de Barcelona ha editat un catàleg de l’exposició, amb textos de Josefina
Roma Riu, professora titular d’Antropologia de la UB; Eliseu Carbonell, antropòleg i comissari
de l’exposició; Adelina Casanovas, arquitecte; Bibiana Puigdefàbregas, escenògrafa i Enric
Garcia, cap de l’àrea de gestió de col·leccions i del coneixement del Museu Marítim. El catàleg,
amb textos en català i castellà, està disponible a la botiga del Museu Marítim de Barcelona.
4
L’exposició compta amb un espai didàctic adreçat al públic infantil i escolar, amb vitrines,
panells i objectes entorn als éssers fantàstics i els mites de la comunitat marinera.
Cants de Sirena es pot visitar de dilluns a diumenge de 10 a 20 h (darrer accés a les 19.00 h). El
preu d’entrada general és 10 €, reduïda: 5 € i grups: 8 €. Els diumenges a partir de les 15h
l’entrada és gratuïta. Més informació: www.mmb.cat
5
TEXTOS DE SALA
«Parla’m de la nit, dels abismes, del naufragi, de la mort... Tot això ho sento i ho palpo.»
Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre (1903)
Amulet Sonall-xiulet de plata. Segle XVIII. Museu Marítim de Barcelona.
Àmbit 1 Escil·la i Caribdis
«Per la dreta Escil·la es remou, per l’esquerra Caribdis,sempre inquieta, que atreu i devora els vaixells, i els vomita;
l’altre té un ventre fosc tot cenyit de gossos ferotges,
però el seu rostre és de noia i, si allò que tots els poetes
han explicat no és fals, també va ser noia algun dia.»
Ovidi, Les metamorfosis Llibre XIII. Traducció de Jordi Parramon. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.
Sirenes
«—Vine, Ulisses, honor dels aqueus i home digne de glòria,
fes aturar el vaixell, i acosta’t i escolta les nostres
veus. Ningú no ha passat per ací amb la seua nau negra
sense escoltar la veu dolça com mel que ens ix de la boca;
i després de gaudir-ne se’n va, sabent més que sabia.
Ja coneixem tot allò que a les planes extenses de Troia
han suportat els argius i els troians per volença divina;
i sabem tot el que passa damunt de la terra fecunda.
Van dir això amb bellíssima veu, i el meu cor desitjava
tant escoltar-les que vaig ordenar als companys que em soltaren
fent-los senyals amb les celles; i ells, amb l’esquena corbada,
no van deixar de remar. Perimedes i Euríloc s’alçaren
i em van lligar més estret i més fort i amb més cordes encara.
I després que passàrem de llarg i ja no se sentia
ni la cançó ni la veu amb què aquelles sirenes cantaven,
ràpidament els meus homes lleials es llevaren la cera
amb què els havia tapat les orelles, i em van deixar lliure.»
Homer, L’Odissea. Cant XII. Traducció de Joan F. Mira. Barcelona: Proa, 2011.
Leviatan
«Quan s’aixeca, els déus s’espanten;
reculen esgarrifats.
Contra ell no valen espases,
ni dards, ni fletxes, ni llances.
Per a ell, el ferro és palla,
i el bronze, fusta podrida.»
Antic Testament. Llibre de Job, 41. Barcelona: Claret, 1997.
6
La gran serp de mar
«A la mar hi ha uns serpents enormes de més de vuitanta braces de llargada. Els agrada molt de prendre el sol i en
dies ben assolellats es cargolen en espiral i neden plàcidament per damunt de les aigües. Són tan grossos, que
semblen talment una illa. Hi ha hagut molts vaixells que s’hi han acostat; però la serp s’ha descargolat i s’ha menjat
la nau i la tripulació.»
Joan Amades. Llegenda explicada pel seu oncle l’any 1911. Mitologia del mar. Tarragona: El Mèdol, 2000.
Kraken
«Entre les roques que hi ha a prop d’Estocolm, de vegades es pot veure com un tros de terra que de sobte
desapareix i torna a aparèixer en un altre lloc. Buræus ho posà en el seu mapa com si fos una illa. Els pagesos del
lloc l’anomenen Gummer’s Ore i diuen que es troba a mar obert i que no sempre es pot veure. Però Gummer’s Ore
no és sinó el Kraken, impròpiament assenyalat en el mapa de Buræus com una illa. Probablement el Kraken volta
per aquestes aigües i s’enfila per les roques i els penya-segats.»
Erik Pontoppidan, The natural history of Norway. Londres, Linde, 1755, p. 215.
Balena de Jonàs
«M’havies llançat als mars profunds
m’engolien les aigües abismals,
tots els teus rompents
i les teves onades
em passaven per damunt.
M’arribava l’aigua al coll,
M’engolia el gran oceà,
les algues se m’enredaven al cap.
Davallava als fonaments
de les muntanyes,
rere meu es tancaven per sempre
les portes del país dels morts.»
Antic Testament. Jonàs 1,15-3,7. Barcelona: Claret, 1997.
7
Àmbit 2 Entre la gent de mar hi ha nombroses supersticions i una relació ambigua amb les creences i la
religió. Per una banda, s’invoca la intercessió dels ens divins en cas de perill, però, per l’altra,
cedir totalment a aquestes creences podria ser vist per altres mariners com una manca de
coratge. Per això, al Mediterrani, de les prevencions màgiques i religioses se n’havien d’ocupar
les dones, aparentment sense que els homes ho sabessin.
Així ho explica l’Esther Pujol i Serra (1921-2013), al llibre Records d’una dona de mar:
«L’àvia Manela era una dona molt religiosa. Quan venia la Setmana Santa em feia un paquet embolicat en una
paperina amb un trosset de palma, llorer i una ampolleta d’aigua beneïda el Dimecres de Cendra i... “Vés-ho a
posar, vés-ho a posar sota proa, però que els homes no et vegin...”, perquè hi haguera hagut un sarau si
m’haguessin vist. I ja em tens a mi amb el paquet a la barca. Si el trobaven o no el trobaven, no ho sé, mai se’n va
parlar. Però jo ja l’entaforava, com que en aquelles barques hi havia de tot…»
L’Esther de Cal Negre apedaçant les xarxes a la platja de Sant Pol de Mar l’any 1941 Àlbum personal d’Esther Pujol i Serra
Xàvega Maria del Carmen
La xàvega Maria del Carmen és una embarcació procedent de Màlaga i construïda l’any 1926
usada per a la pesca amb l’art de platja. L’art de platja és un antic sistema de pesca que
consisteix a calar l’art des de la riba amb l’ajuda d’una embarcació a rem que descriu un
semicercle i torna a la platja. L’art es lleva des de la platja estirant a força de braços els dos
extrems que es van tancant, i així el peix hi queda apressat a dins.
De la seva decoració en destaquen els ulls pintats a proa i els clavells en forma de garlanda.
Des de temps dels fenicis es té constància d’ulls pintats a les proes de les embarcacions com
una forma de protecció màgica. Els antics grecs van donar noms de parts del cos humà a
diferents parts dels seus navilis. Els ulls pintats a la proa conferien a l’embarcació la capacitat
màgica de veure-hi.
Les supersticions a bord de les embarcacions
Una embarcació enmig del mar està a la mercè dels atzars de la natura. La tecnologia nàutica i
l’experiència, la força o el coratge són insuficients per vèncer en tota ocasió aquests atzars. Els
mariners recorren al pla simbòlic per incidir sobre l’ordre i el desordre còsmic. Cal evitar
qualsevol element o situació del qual es pugui inferir simbòlicament el desordre. Així s’intenta
exercir un control màgic sobre l’ordre còsmic.
Això explicaria la prohibició de dir certes paraules tabú a bord, com ara conill, serp, capellà o
geperut. També cal evitar algunes accions com ara vessar la sal, girar una escombra de cap per
8
avall o deixar mitja ceba tallada. Finalment hi ha objectes prohibits al vaixell, com ara un
paraigües obert o dur posades les sabates d’anar pel carrer. Tots aquests elements són
portadors de mala sort, perquè podrien provocar el desordre còsmic que es manifesta per
exemple en forma de tempesta inesperada o amb l’absència de peixos a les xarxes.
ÀUDIO: Fragments de la conversa entre els pescadors Albert Ros Coll, de Blanes, i Josep Lleó Brull, de Palamós,
sobre les supersticions vinculades a l’embarcació. Extretes de Converses de taverna 35, 2005, Museu de la Pesca de
Palamós. Fragments de les entrevistes a Esther Pujol i Serra, de Sant Pol de Mar, durant la tardor de 2007, per a la
preparació del llibre Records d’una dona de mar. En aquests fragments d’àudio s’expliquen quins objectes o
situacions cal evitar a les embarcacions per no propiciar la mala sort.
Entre 1665 i 1769, la cèlebre Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) perdé
gairebé el 6 % de la flota a causa dels naufragis. A mitjan segle XIX, es parla d’una cadència de
gairebé un naufragi al dia. L’historiador Alain Cabantous ens explica que, tanmateix, la
violència dels elements naturals constitueix només una part minoritària de les causes dels
desastres marítims: «La incompetència dels navegants (capitans i pilots), reforçada almenys
fins als anys 1760-1780 pels pobres instruments de mesura i una cartografia aproximada, pesa
molt en l’origen de les catàstrofes, així com les seqüeles dels combats militars i els motins». Al
contrari del que solem imaginar, la majoria de naufragis no es produïen a mar obert, enmig
d’una tempesta, sinó en les proximitats del litoral i sobretot en les entrades i sortides als ports
d’escala, i sovint són atribuïbles a les fatigues d’un llarg viatge.
Reproducció del dibuix El naufragi de la fragata Gneisenau al port
de Màlaga
Pablo Picasso, entre desembre de 1900 i gener de 1901
Museu Picasso de Barcelona
La fragata alemanya SMS Gneisenau, amb 470 tripulants, es trobava
fondejada fora del port de Màlaga quan s’inicià un fort temporal de
llevant el 15 de desembre de 1900. L’endemà el temps empitjorà, i
va resultar impracticable l’operació d’entrada al port per resguardar-
se. Les amarres de les dues àncores es van trencar i la nau acabà
estavellant-se contra l’escullera del port. 41 tripulants van perdre-hi
la vida, entre ells el comandant, així com dotze malaguenys que
participaven en les tasques de rescat. Picasso, que llavors tenia
dinou anys i estava de viatge a Màlaga, va veure les restes de la nau
i en va fer aquest dibuix.
9
The Burial of Wilkie
William Turner (pintor), John Cousen (gravador).
1870.
Impressió calcogràfica en blanc i negre sobre paper.
Museu Marítim de Barcelona.
Gravat on es mostra el sepeli al mar de l’amic de Turner, el pintor
escocès David Wilkie, que morí sobtadament en un vaixell davant de
Gibraltar l’any 1841, quan tornava d’un viatge per l’Orient Mitjà. A la
pintura apareix el resplendor de llum produït per les torxes que
il·luminen el cos a mesura que el baixen a l’aigua.
Naufragi del vapor Príncep d’Astúries
Museu Marítim de Barcelona.
Vapor construït a Glasgow el 1914. El 17 de febrer de 1916 sortí del
port de Barcelona rumb a Buenos Aires amb 395 passatgers i 193
tripulants. La matinada del 5 de març topà amb els esculls de Ponta
de Pirabura, a prop de les costes de Brasil. Només 143 persones
aconseguiren salvar-se del naufragi.
Sepeli marítim
Aquarel·la.
Jordi Núñez Segura.
Museu Marítim de Barcelona.
Escena d’una cerimònia funerària a alta mar.
Interior d’una església
Aquarel·la.
Alfred Opisso i Cardona.
1965.
Museu Marítim de Barcelona.
Interior d’una església (podria tractar-se de Santa Maria de Mataró)
amb exvots d’embarcacions penjats del sostre.
Monstres marins
Reproducció de l’estampa procedent de l’atles Cosmographiae
Universalis de Sebastian Munster, Basilea, 1540-1568.
Hans Rudolf Manuel-Deutsch (gravador).
Edició de 1559.
Carta nàutica
Plano de las Rías de Ferrol, A Coruña y Betanzos.
1787.
Direcció d’Hidrografia, aixecat pel brigadier de la Reial Armada.
Vicente Tofiño de S. Miguel.
Museu Marítim de Barcelona.
Carta nàutica
1960.
Rías de El Ferrol del Caudillo, Ares, Betanzos y La Coruña.
Institut Hidrogràfic de la Marina, segons els aixecaments efectuats
pel buc hidrogràfic Tofiño.
Museu Marítim de Barcelona.
10
Naufragio del vapor Sirio, horrible desgracia
Romanç imprès a Barcelona a principis del segle XX.
Museu Marítim de Barcelona.
El vapor Sirio, de 4.141 tones i 115 metres d’eslora, partí del port de
Gènova l’estiu de 1906 amb destí a Buenos Aires amb un miler
d’immigrants a bord. A Barcelona van embarcar-hi uns 200
immigrants. El 4 d’agost, mentre navegava davant les costes de
Múrcia, la nau col·lisionà amb uns esculls de les illes Hormigas, prop
del cap de Palos. El vaixell quedà aixecat de proa, amb un angle
d’inclinació de 35 graus. La popa es va partir i les calderes van
explotar. Tant el capità com la tripulació es van desentendre de
l’evacuació del vaixell. En el rescat van participar un vapor francès i
un pailebot espanyol, així com nou llaüts de pesca. No se’n sap el
nombre exacte de víctimes, perquè cal tenir en compte que molts
viatgers eren immigrants sense papers. El Ministeri de Marina va
declarar 283 morts.
Full volant del naufragi del bergantí La Lucía.
Imprès a Barcelona, mitjan segle XIX.
Museu Marítim de Barcelona.
Full volant del monstre marí pescat el 8 d’agost de 1735 a set milles
de Fermo (Itàlia).
Aquests tipus de fulls servien per donar a conèixer determinats fets
que es consideraven rellevants.
Imprès a Barcelona, 1736.
Museu Marítim de Barcelona.
Amulets: sonalls i peixos articulats
Petits amulets de plata fets, molt probablement, en tallers andalusos durant el darrer terç
del segle XVII i durant el segle XVIII. La manca de marques fa difícil identificar-ne l’autoria o el
taller. Es tracta d’objectes amb funcions màgiques protectores, com ara repel·lir la bruixeria,
allunyar el mal d’ull i protegir de qualsevol malvestat. La representació de la sirena en joieria
té connotacions de prevenció i protecció davant del perill.
Sonall amb figura de sirena
Museu Marítim de Barcelona
Sonall amb figura d’unicorn
Museu Marítim de Barcelona
11
Sonall amb figura de sirena.
Museu Marítim de Barcelona.
Sonall amb figura de sirena.
Museu Marítim de Barcelona.
Sonall amb figura de sirena.
Museu Marítim de Barcelona.
Sonall en forma d’animal marí
Museu Marítim de Barcelona.
Peix articulat en forma de peix amb cap de drac.
Museu Marítim de Barcelona.
Penjoll articulat en forma de peix
Museu Marítim de Barcelona
Penjoll articulat en forma de peix
Museu Marítim de Barcelona
Penjoll articulat en forma de peix
Museu Marítim de Barcelona
Cep d’àncora romana
Museu Marítim de Barcelona
L’àncora sagrada
Les àncores, els rems i les proes dels vaixells s’utilitzaven com a exvots al món antic. L’àncora
més pesada que duia la nau representava l’última esperança i es coneixia com a àncora
sagrada. Per reforçar-ne la càrrega màgica, s’hi inscrivia el nom d’alguna divinitat o bé
elements màgics com els astràgals, daus utilitzats per a l’endevinació, o els dofins. Aquest cep
d’àncora romana, trobat pel Centre de Recuperació i Investigacions Submarines (CRIS) en
aigües de Blanes, l’any 1959, té inscrits a ambdues cares dos dofins, al·ludits a les fonts
clàssiques com a protectors de la gent de mar. De fet, un dels epítets del déu Apol·lo era
Delfinios.
12
Mascaró de Sant Miquel
Fusta policromada.
Segle XIX.
Autor desconegut.
Museu Marítim de Barcelona.
Des de l’antiguitat els bastiments portaven a proa
imatges amb funcions màgiques, bèl·liques o
senzillament per identificar-los. Al segle XVIII les proes es
fan més llançades i apareix el mascaró pròpiament dit.
Al segle XIX, amb l’apogeu de l’arquitectura naval en
fusta, els mascarons dels velers adquireixen una gran
bellesa i apareixen alguns tallistes de renom. En aquest
mascaró, Sant Miquel, amb un casc amb plomes i
trepitjant el drac, representa el comandant de la
infanteria celestial.
El rem de trenta-quatre
«Volàvem. El vent aixollava els rompents de les ones i se’ls enduia pulveritzats, convertits en bromes sombrívoles,
que s’acorruaven com mals esperits en fantàstica desfilada. Passaven a escamots amb un silenci sinistre; mes, a
voltes, la imaginació els hi atribuïa la udoladissa que sonava, i llavors no semblava sinó que aquells fills del mal
temps xisclaven amb feréstega alegria, tot corrent cap allà, a on el mar i el cel barrejaven les seves tempestes.»
Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre (1903)
Aquest rem, de 34 pams de llargada, s’utilitzava en les maniobres d’entrada i sortida a port. Al
Santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes n’hi ha un de dipositat en forma d’exvot en
homenatge a la novel·la de Ruyra. Els rems, així com altres parts de les naus, s’han utilitzat al
Mediterrani com a exvots des de temps antics.
A El rem de trenta-quatre, obra publicada el 1903, Ruyra narra com la Santa Rita, una barca de
mitjana en carrera entre Roses i Alacant, és sorpresa per una gran tempesta. En el moment de
màxim perill, les persones embarcades imploren la protecció de la Mare de Déu, amb la
promesa de dur-li a peu descalç al Santuari del Vilar, a les muntanyes del terme de Blanes, el
rem de trenta-quatre de l’embarcació.
VÍDEO: Blanes, 27 de setembre de 1934. Homenatge a Joaquim Ruyra. Trasllat en processó d’un rem de trenta-
quatre al Santuari del Vilar on serà dipositat com un exvot. Autor de la filmació: Pere Borràs i Estruch (Igualada).
Arxiu Municipal de Blanes (AMBL).
13
Els exvots
Un exvot és una ofrena feta en compliment d’un vot o prometença que es fa en un moment de
perill. Els mariners, tement per les seves vides a causa d’un temporal, un incendi a la nau, una
col·lisió o algun altre accident, invocaven la intervenció divina. Veient-se pròxims a la mort, les
persones embarcades demanaven als sants, a les santes o a la Mare de Déu d’un santuari
proper a les seves viles natals que fes un miracle que els salvés la vida i li oferien una ofrena a
canvi.
Passat el perill i tornats a casa, encarregaven l’exvot a un artesà i el portaven als santuaris
dedicats a les respectives advocacions on feien l’ofrena. Al Mediterrani cristià, aquesta ofrena
consistia sovint en una tauleta policromada on es representava l’escena del perill viscut i
l’aparició miraculosa del sant o la mare de Déu dins una aurèola de llum, o bé una maqueta del
vaixell salvat pel miracle, o bé un rem, un fanal, una àncora o altres objectes de la nau que es
penjaven de les parets i el sostre de les capelles.
Exvot de Josep Roich de Premià
Premià de Dalt
Oli sobre fusta
Segle XVIII
Museu Marítim de Barcelona.
Exvot de Joseph Costa de Vilasa
Premià de Dalt.
Pintura al tremp sobre fusta.
Segle XVIII.
Museu Marítim de Barcelona.
Exvot de Cristobal Magriñá
Ermita de Sant Cristòfol, Vilanova i la Geltrú.
Oli sobre fusta.
Segle XVIII.
Museu Marítim de Barcelona.
Exvot
«A 7 de 8bre de 1781, salimos de las barlingas con el Captan Josef Duràn,
vecino de Sitjas, i su Tartana nombrada N.S. del Mte Ntro. con Antonio Mirò, i
Josef Maimò, sobrecargo del sobre doch y continuando su viaje à Galicia
tuvieramos una tormenta de viento, alà travecia qe fue precisso invocar a los
Gloriossos Stos que nos librassen de tal tempestát, Regresandonos al mismo
puerto, auciliados de los antedichos.»
Ermita de Sant Cristòfol, Vilanova i la Geltrú.
Oli sobre fusta.
1782.
Museu Marítim de Barcelona.
14
Exvot representant un accident de carro
Ermita de Sant Cristòfol, Vilanova i la Geltrú.
Pintura al tremp sobre fusta.
Segle XVIII.
Museu Marítim de Barcelona.
Exvot de la pollacra Activa
«Exvoto. Suceso de lo ocurrido a la polacra Española Activa su patron D.
Jayme Ferrer a les 7 h. del 4 de Agosto de 1856 cuando el piloto D. Jose Millet
y Rosés creia hallarse a los 42º 4' de Latº N y a los 45º 20' de Longd DE de
Cadiz, encapotose el tiempo de manera que nos obliga a tomar rizos
levantandose luego un borrasca que soplando el viento E SE tuvimos que
aguantarnos a la capa hasta el dia 5, en cuyo dia fue tal la sarrason y mar
contrastada que a pesar de todos los esfuerzos no nos pudimos aguantar y
tovimos que seguir el impetu del viento, de modo que nos cobró a los 38º 10'
de Latº y azotado el buque por las olas y muy proximo a sumergirse no siendo
suficientes los esfuerzos del arte ni la actividad de la tripulacion juntos
invocamos a la providencia ofreciendo a la Virgen de la Cisa una
representación de lo sucedido si ilesos nos sacaba de tal eminente peligro= en
efecto el dia 8 cesó el temporal y gracias a la providencia pudimos todos
sanos y salvos terminar despues de algunos dias nuestro proyectado viaje.»
Pintura al tremp i tinta amb vernís sobre paper.
1856.
Museu Marítim de Barcelona.
Exvot de la pollacra Nuevitas
«Ex-voto de la Polacra Nuevitas de la matricula de Barcelona Captn Pedro
Roca Alsina a 8h 30' mañana del 16 de diciembre 1889 en Lat 34º28' N y
Longtd 36º40' al SOn Fernando corriendo a discreccion de una tormenta
ciclónica a dicha hora sobre un chuvasco intermitente del O quedando el
buque zozobrado y desmantelado. Por lo que lo dedica a Nuestra Sra de la
Cisa. Barcelona Febrero 1890.»
Pintura al tremp i tinta amb vernís sobre paper
1890
Museu Marítim de Barcelona.
Exvot
«Venint d Napols Mariagna Molas en lo pinco del pro Mariano Carbo lo dia 4 d
10 bre d 1753 en la golf de Llao tingueren una gran tormenta y invocant St
Christo del Calvari paralo temps.»
Oli sobre fusta.
1753.
Museu Marítim de Barcelona.
Exvot
«Exvoto Invocada a Jesus del Calvario por Jayme Vinardell. A bordo del vapor
correo Isla de Sto Domingo, hallandose este incendiado en los dias 5 y 6 de
julio de 1863.».
Oli sobre fusta.
1863.
Museu Marítim de Barcelona.
15
Exvot
«Exvoto. Naufragio de la barca NªS del Carmen, Patron Mariano Mora de
Mataró que se perdió en la noche del 24 febrero de 1868 á 10 millas del cabo
Tiñoso.»
Oli sobre fusta.
1868.
Museu Marítim de Barcelona.
Model d’exvot de pollacra-goleta
Museu Marítim de Barcelona
Model d’exvot de pollacra-goleta.
Museu Marítim de Barcelona.
Model d’exvot de pollacra-goleta.
Museu Marítim de Barcelona.
Model d’exvot de pollacra-goleta.
Museu Marítim de Barcelona.
Model d’exvot de pollacra-goleta.
Museu Marítim de Barcelona.
ÀUDIO: Balada tradicional El marinero interpretada per La Nova Euterpe (Sebastià Bardolet, tenor; Xavier Solà,
tenor; Jaume Ayats, baríton; Manel Marsó, baix).
Sant Elm, patró dels mariners
Talla policromada anònima, 1799
Museu Marítim de Barcelona
Es creia que Sant Elm protegia els mariners de les tempestes sobtades i
dels llamps.
16
Nice. Soleil. Fleurs
Marc Chagall, 1982.
Museu d’Història de Girona. Dipòsit Fundació Margarita Marsà.
Àmbit 3 Més que la pròpia mort, els antics temien el naufragi per por que l’ànima no els pogués arribar
al món dels morts. Durant molts segles, el mar continua sent una vastitud desconeguda i
misteriosa. A l’època medieval es dibuixen cartografies il·lustrades amb éssers fantàstics,
monstres i perills.
Aquestes idees perduren durant tota l’època moderna, amb una humanitat abocada
plenament a l’aventura marítima. La relació dels humans amb el mar està vinculada a
l’exploració dels horitzons, a l’aventura i a l’atracció pel desconegut. Si la terra ferma està
poblada pels éssers humans, el mar representa l’espai no-humà del planeta, que amaga illes
secretes i misteris subaquàtics. Això ha estimulat la creativitat al llarg dels segles i ha donat lloc
a infinitat de llegendes, mites i rondalles que s’han anat transmetent d’unes generacions a les
altres. Aquestes narracions ens parlen de la fascinació i alhora del temor que ens provoca el
mar, talment com el cant de les sirenes.
Text sobre la història del rem d’Odisseu i de l’home-peix
Les històries que podeu escoltar en aquesta sala són rondalles que s’han explicat almenys des
de temps homèrics en la intimitat de la llar, en les nits vora el foc mentre a fora el vent
udolava, i que encara avui s’expliquen a les sales fosques dels cinemes. Són històries que ens
parlen de la intensa atracció i rebuig que provoca el mar en la ment i en la imaginació
humanes. És la combinació de fascinació i terror que produeix l’abisme líquid, les vastituds i
profunditats oceàniques. Entre totes les llegendes i rondalles sobre el mar, n’hi ha dues que
expressen clarament aquest contrast: l’home que fuig terra endins per no tornar a veure mai
més el mar, i aquell que, al contrari, l’atrau tant el mar que acaba tornant-se un peix.
La primera és la història d’un mariner que, després de sofrir les calamitats de la vida al mar,
decideix anar a viure ben lluny de la costa, allà on la gent no reconegui el rem que carrega a
l’espatlla en el seu periple terra endins. És una història que apareix ja l’Odissea i que ha anat
passant en forma de rondalla en les tradicions orals de molts països del món. Aquí podeu
escoltar aquesta història en les versions següents:
«El Mariner de Sant Pau», recollida per Jacint Verdaguer al Pirineu l’any 1902.
Història recollida per William Hansen a Indiana (Estats Units) el 1975.
17
«Es mariner burlat», recollida per Hans J. Noeggerath a Eivissa el 1932.
«La Pelle à four», Bérenger-Féraud, publicada a Les Légendes de la Provence, Éditions
Leroux, 1888.
La segona història tracta de l’atracció que provoca el mar, que pot arribar a ser tan forta que
pot transformar l’home en un peix, en algunes versions per la maledicció de la pròpia mare.
Així és la versió recollida per mossèn Alcover a Mallorca, tot i que la versió original cal buscar-
la a l’estret de Messina. Però, ja al segle I, Plini el Vell parla d’un home-peix vist a Cadis i
Cervantes al Quixot esmenta el «peje Nicolás». Aquí podeu escoltar-ne les versions següents:
«El peix Nicolau», recollida per Antoni M. Alcover a Mallorca i publicada el 1880.
«El hombre pez de Liérganes», recollida per Benito Jerónimo Feijoo i publicada al sisè
volum del seu Teatro crítico universal el 1734.
«La leggenda di Niccolò Pesce», recollida per Benedetto Croce a Nàpols i publicada el
1885.
«La leggenda di Colapesce», cançó d’Otello Profazio, cantautor calabrès, editada per la
discogràfica Fonit Cetra el 1965.
18
INFORMACIÓ GENERAL Dates Del 20 de novembre de 2019 al 27 de setembre de 2020. Espai Naus de les Drassanes 1 Horari De dilluns a diumenge de 10 a 20 h (accés fins a les 19.00 h.) Preu Entrada general al Museu: 10 € / reduïda: 5 € / grups: 8 €. Entrada reduïda Estudiants menors de 25 anys que presentin el Carnet d’Estudiant. Majors de 65 anys. Persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% i un acompanyant. Aturats que presentin documentació acreditativa del seu estat laboral. Posseïdors del Carnet de Biblioteques de Barcelona Membres de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Associats de l’ONCE. Posseïdors del Carnet Jove (més de 30 anys). Personal al servei dels ens constitutius del Consorci de les Drassanes (Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Port de Barcelona). Entrada gratuïta Diumenges a partir de les 15 h. Menors de 17 anys. Membres dels Amics del Museu Marítim. Membres degudament acreditats de l’ICOM, l’ICMM i l’Associació de Museòlegs de Catalunya. Guies professionals amb la corresponent acreditació. Docents amb la corresponent acreditació vigent. Periodistes acreditats, que prèviament hagin enviat un correu electrònic a comunicacio@mmb.cat. Entrada de grup Grups superiors a deu persones. Famílies nombroses o monoparentals amb la corresponent acreditació.
19
CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ Organització i producció Museu Marítim de Barcelona. Comissariat Eliseu Carbonell Camós Concepte expositiu i disseny museogràfic Adelina Casanova Pujol i Bibiana Puigdefàbregas Sagristà Audiovisuals Alfonso Ferri Producció i muntatge Digit
CONTACTE DE PREMSA Àrea de Comunicació i Màrqueting Museu Marítim de Barcelona T. 933 429 924 comunicacio@mmb.cat www.mmb.cat www.facebook.com/MuseuMaritimdeBarcelona www.twitter.com/MuseuMaritim
20
Recommended