La importància del maquillatge en les arts escèniques

[ESCRIBIR EL NOMBRE DE LA COMPAÑÍA]

La importància del maquillatge en la caracterització dels personatges en les arts

escèniques.

Projecte de recerca 4ESO

Nom: Sandra Urbano i Evelyn Alvarez

13/06/2012

Índex

1- Agraïments 2- Introducció 3- Historia del maquillatge

3.1. Egipte 3.2.Grècia i Roma 3.3.Tribunal de França 3.4.Mitjans el segle XIX 3.5.L’Arabia 3.6.L’Edat mitjana 3.7.1940-1949 3.8.La India 3.9.La Xina 3.10.El Japó 3.11. Actualitat

4 – El maquillatge segons la classe social. 5 –Abans i desprès de les famoses. 6 –Cinema de terror 7 –Maquillatge Pallassos 8 –Envelliment 9 –Damarret 10 –Toni Albà 11 –Queco Novell 12 –Cesc Casanoves 13 –Gràfics 14 –Bibliografia 15 –conclusions

1.Agraïments

Volem donar les gracies en especial a la nostra tutora Montse Ruiz en concret per haver-nos ajudat en tot el que ha pogut per poder realitzar el nostre projecte de recerca, i també al tutor de l’assignatura Lluis rovira per guiar-nos a l’hora de fer el treball i fer-nos les seves recomendacions

2.Introducciò

En el nostre projecte de recerca volem demostrar la importància que te el maquillatge en les arts escèniques: Cinema, Teatre, Televisió.... Pensem que es un treball que esta molt poc valorat per la gran importància que te en els diferents aspectes.

Nosaltres ens centrem especialment en la caracterització, dins del maquillatge es el que es valora mes, em escollit la sèrie de Polònia de TV3, un programa en el qual tots els actors es transformen en diferents personatges famosos a partir de tots els recursos del maquillatge.

També ens em volgut informar de la evolució que ha tingut el maquillatge al llarg del temps, i les diferents maneres d’utilitzar-lo en algunes cultures.

3. La història del maquillatge

Podem veure l'evolució del maquillatge a través de la història, a partir de les diverses transformacions de les civilitzacions. Des de la prehistòria fins ara, el maquillatge és un element destacat sobretot a les dones, que ha determinat la seva presència en les societats i cultures.

La paraula maquillatge prové del francès maquiller (maquillar) principalment utilitzat a la parla teatral francesa durant el segle XIX. Encara que la paraula es considera moderna, el concepte és molt antic. Es tracta d'aplicar al cos i principalment al rostre preparats artificials (cosmètics) per adequar-lo a la il·luminació o més aviat per obtindre una caracterització.

La paraula o terme maquillatge va deixar de ser utilitzada únicament al teatre i es va generalitzar a qualsevol àmbit de la vida per indicar que a un rostre (o qualsevol altra part del cos) se li ha aplicat algun tipus de cosmètic o s'ha adornat amb algun tipus de complement maquillador: lents de color per als ulls, colorets per a la pell, alguna pròtesi de pell artificial o de plàstic, extensions de cabells, etc.

La gent es maquilla desde la antiguitat, de diferents formes i amb tot tipus d’eines, però en el fons sempre sorgeix la mateixa idea, estar mes atractius millorant el nostres aspecte físic.

Avui el maquillatge s’utilitza com arma de seducció, es indubtable que es mes atractiu un rostre ben maquillat perquè et pots ressaltar els rasgos mes bonics i amagar el no tan agraciats.

Potser seria mes facil fe un viatge en el temps i per les antigues civilitzacions per observar com ells feien us dels cosmètics i de quina forma els obtenien.

3.1.Egipte

En la civilització egípcia, no solament existien els salons de bellesa, sinó que estava molt avançat l'art del maquillatge.

El refinament de les cures estètiques era enorme. Fórmules secretes embellien les reines d'Egipte que, amb molta rapidesa, eren imitades per seus cortesanes.

Els pentinats, les perruques, els banys de llet, les siluetes estilitzades, tot formava part d'una cultura en la qual l'espiritual, l'art, la religió i la ciència tenien una importància fonamental. En especial prenien atenció a el cabell, la pell i els ulls. El cabell era tenyit amb henna, aconseguint mil matisos rojos o bé es rasurava completament per facilitar els continus canvis de perruques, summament sofisticades. Els ulls es remarcaven en negre, engrandint i suavitzant la seva forma natural.

Llavis i color de cara: Era molt típic que els egipcis realcessin els seus ulls amb colors forts i vius. I van ser ells els primers en pintar els seus llavis, amb ocre roig i òxid de ferro natural, estenent el compost amb un raspall o palet pels seus llavis.

Les venes dels seus fronts es feien que se les ressaltava de blau, posant-se també carmí als seus llavis i els seus dits es tenyien de color vermell-ataronjat amb planta de henna"

El carmí dels llavis, el blanc per restar lluïssor a la cara, el roig-taronja per a les galtes, eren productes extrets de plantes i arbusts.

A la Cort, les dones donaven als seus llavis un to negre blavós, o vermell vermelló.

Ulls: Els ulls sempre van exercir un particular fascinació. Centre d'atenció, és la mirada al llarg dels temps. Això era així perquè els antics creien que els ulls eren la seu dels pensaments, per on s'apuntava l'ànima i es transmetien les emocions del cor. Era important dotar, tan important zona del cos d'un especial realçament. Els ulls eren l'expressió primera, carta de presentació de la dona. Per això es va centrar en ells la major cura cosmètica al llarg dels temps antics. Les llampades dels ulls eren populars no solament a Egipte, sinó també en el medi mesopotàmic, on es trituraven en un morter les closques de certs escarabats del desert per aconseguir un polsim que es barrejava amb l'ombreig de malaquita.

L'ombreig verd dels ulls s'aconseguia mitjançant un mineral en pols, la malaquita, que s'aplicava a les parpelles; i l'enfosquiment de celles i pestanyes s'obtenia amb una pasta feta a

base d'ametlles cremades, pols d'antimoni, argila ocre i òxid de coure: el khöl, del que es parla fins i tot a la Bíblia. L'ús i abús que algunes reines d'Israel van fer del cosmètic, en particular la maligna Jezabel, va donar mala fama als cosmètics en la posterior tradició cristiana.

3.2.Grècia i Roma

En Grècia i Roma, el maquillatge es va perfeccionar i es va comença a donar importància també en la pell, que es tracta de donar un to mes blanc amb una barreja de guix, farina, fesols, guix i blanc plom (clàssic de carbonat de plom), que al final obtenien un resultat totalment contrari al que desitjaven, ja que al contactar amb el sol el rostre s’enfoscava.

3.3.Tribunal de França

El veritable apogeu de maquillatge es troba a la cort de França, on el rentat de les seves cares amb pols i una crema de pell brillant a la base de Poecilia que havia portat a fatal poisonings. Al començament del segle XIX, el primer intent d'eliminar les arrugues de una invenció irritant que van denominar la "esmalt de la cara", que consistia en primer rentar la cara amb un fluid alcalina, a continuació, s'estenia d'una pasta d'omplir les arrugues i era situada per damunt d'una capa d'esmalt fet amb l'arsènic i plom emergeixque va durar aproximadament un any.Si la màscara era molt gruixut agrietaba al moviment menor i sens dubte va ser el més boig i incòmode de transmetre's.

3.4.Mitjans del segle XIX

La época de mitjans del segle XIX, suposa el inici del maquillatjemodern, va començar per primera vegada el vermell en elsllabis, concretament en el any 1880, que consistía en una pomada composta per manteca fresca, cera de abella, arrels de color natural (orcaneta) y racimsd’uvesnegressensepolpa que provoques efectessecundaris.

3.5.Arabia

Les dones dedicaven molt de temps per cobrir l’envelliment, vivien reclutes en harems on es cuidaven amb banys perfumats, olis i massatges. S’aplicaven “Khöl” que seria el que nosaltres ara entenem com a llapis d’ulls o eyerliner però amb moltíssima més duració, i l’utilitzaven per fer semblar que els ulls eren més grans, i utilitzaven coloret i gran varietat de perfums. Solien portar la cara tapada amb vel i el cabell solt cobert amb sedes. Tots aquest cuidats que es feien es deuen a la inferioritat que tenien amb els homes i era una manera de poder seduir-los.

3.6.Edat mitja

Desprès de la caiguda de l’imperi, hi ha una absència total tan com en el cuidat estètic com en la higiene persona. Passat algun tems va començar el nou interès per la cosmètica degut a la influència àrab. Els vestits van anant modificant amb generosos escots i es feien llargs trenats al cabell, que semblaven verdaderes obres d’art.

3.7.1940-1949

A la segona Guerra Mundial va suposar un estanc ament en els avenços del maquillatge i va seguir durant un gran període. Tot i això les franceses estaven disposades a mantenir la seva reputació de les millors dones millor vestides del món i per això van desenvolupar un estil extravagant per demostrar la seva independència, els llavis vermell fosc, vestits amb colors molt vius com per exemple el blau, el vermell, blanc... i barrets i sabates que creixien amb cunya, grans pentinats al cap realitzats amb qualsevol tipus de material( flors, vels, plumes...).

Degut a la falta de recursos la qualitat del maquillatge deixava molt a desitjar i van tenir que augmentar el ingeni amb trucs com maquillar les pestanyes amb betum de botes i les celles amb betum de sabates i en cas de les angleses,

substituir el coloret amb pètals de rosa banyats en vi negre. Les melenes es portaven recollides en monyos alts, ja que allargava i estilitzava més el cap.

Al finalitzar la guerra van deixar d’accentuar-ne la boca amb tons tan foscos i li van donar més importància a els ulls. L’ideal seria Brigitte Bardot seria un rostre infantil amb un cos totalment dessenvolupat.

-Base de maquillatge clara amb correció d’ulleres molt marcada i correccions mes fosques molt mes naturals. Fitxades amb pols.

-Mitgallunatancadaamb marró, ven difuminada cap a d’alt i reforzada a continuación amb sombra de color marró i la parpellaamb sombra marfil.

-Deliniciaó inferior marro fins a la meitat o tres quarts de l’ullmoltdiscret.

-Mascara de pestanyessense recargar.

-La boca consisteis en situar el punt es elevat del llabiproxim a les comisuresdonant-li la forma completamentarquejada.

-El coloretmoltsuau de color marro.

3.8.La India

Aquest extens i complex país es molt ric en materials prims per a la estètica. Els productes de bellesa s’han utilitzat a la India desde fa molt de temps en rituals religiosos i a la vida diària. Les flors, el koholi la pols de azafra s’utilitzen a la vida quotidiana i encara avui dia els nens d’aquest país es pinten els ulls amb kohol ja que serveix per desinfectar.

En un dels llibres mes antics sobre medicina en el mon, el ‘’Susruta’’, explica els cuidats de la bellesa amb els olis perfumats, entre d’altres moltes receptes de extrats vegetals dedicats a la estètica.

3.9.Xina

Xina te en cosmètica, com en tants altres aspectes una tradició molt antiga. Els seus canons estètics es basaven en una dona delicadament maquillada i amb un cutis amb la màxima atenció. El maquillatge consistia en pols fines de color arrosat, vermell o ataronjat i els ulls es reseguien amb bastonets untats amb tinta china.

La pell es tractava amb cremes elaborades amb polpa de fruite, olis de té o grasses animals. Els perfums provenien de flors com el jazmín. La poesia i l’art chinés ha reflectat profundament aquesta delicada atenció de les dones chineses a l’estètica.

3.10.Japó

El Japó va recollir moltes influencies de la bellesa i la cosmètica Xinesa. El cuidat del cos esta íntimament lligat amb el Japó a la vida religiosa per el que el homes i les dones d’aquest país han tingut sempre molt apreci al mon de la estètica.

L’oli, pigments i pols de Alazor son alguns del productes que aquestes dones utilitzaven per a la seva bellesa. La tinta xina embellia els seus ulls.

El cabell era tractat amb el màxim d’atenció, ja que tenir el cabell negre, brillant i voluminós era símbol de gran bellesa.

La pintura japonesa de tots el segles a deixat patent mostra del mims que dedicaven les seves dones a la bellesa del cos i del cutis

3.11.Actualitat Avui en dia, el món dels cosmètics ha evolucionat fins al punt de ser un negoci que dóna feina a més de quinze mil llocs de treball directes. Generació d'una indústria que en molts països...França i Itàlia, per exemple... són part important de la seva economia. La indústria de cosmètica pinta bastant bé, roman atent Bellesa en general, és una ciència que es reinventa constantment. Exclusius actius, textura extraordinària, inèdita acords de colors. Maquillatge constantment porta més enllà dels límits de la ciència, la tecnologia i la creació. Perquè totes les dones són diferents. Perquè una dona se sent bé quan vostè se sent escoltat, entès i respectat. Estudis i recerca avançada duta a terme a tot el món, han permès sempre les necessitats de les dones. Cada un pot tenir un ritual de bellesa personalitzat per a cada etapa de la seva vida.

4.EL maquillatge segons la classe social

El maquillatge el podem classificar segons la classe social i econòmica. Els grups socials privilegiats utilitzen el maquillatge per poder ressaltar la seva posició i els hi serveix per poder mantenir-la.

Els grups socials no privilegiats utilitzen el maquillatge per al seu treball, com: cremes protectores a la mar per navegants i pescadors, monitors d’esport, aborígens i combatents per a camuflar-se.

5.Abans i desprès de les famoses

Les famoses les veiem sempre perfectament arreglades, amb un pentinat excel·lent, sense cap arruga... Però tot això és obra del maquillatge! Què passar quan les celebrities no tenen temps de maquillar-se i els paparazzis les fotografien?

Amb aquestes fotografies ens donem compte que gracies al maquillatge podem millorar molt mes el nostre rostre físic i amagar tots aquells petits defectes que tenim.

6.Cine de Terror

Com tot sabem, el cinema de terror va sorgir a principis dels anys trenta influenciat per el cinema expressionista Alemany y també degut alguns canvis socials i economics com a conseqüéncia de la depresió Americana. La expresió era el mes important i el que mes omplia les pantalles cinematográfiques de asesins, vampirs, bojos, monstres, etc….

Dintre del genere terrorific, la munstruositat es una categoría de anormalitat , i a la vegada, es un concepte de fundamentació estadística. Lo normal inquieta i espanta, especialmente quan es tracta de la greu anormalitat que normalment diem munstruocitat.

Els monstres del cinema de terror han sigut ssempre lletjos perque son malvats, i per tant antagonistes de la belleza. Aquesta deformacio es la base de la perdua del rostre, la deformació, per el contrari, apunta al monstre no huma amb perill de tenir que recurrir, avegades a un fantastic de pacotilla per trovar-lo.

Com ja he dit, una vegada, la caracterització de la pel. lícula és essencial per al desenvolupament de pel. lícula aterridor. Però la caracterització en la paraula pel. lícula és molt ampli. D'una banda, la caracterització de caràcters s'aplica no només a la construcció de l'aparença física, però també és un procés que requereix psicològics valors per a crear un personatge dotat de coherència i singular.

Per què són moltes de les persones que es dediquen a la caracterització de pel·lícula (escriptors, els perruquers, maquilladors i ni tan sols requereix l'ajuda de psicòlegs que pot proporcionar les estadístiques sobre el comportament dels caràcters). 4 Dins de tot l'equip treballen en el rodatge d'una pel·lícula, l'equip de maquillatge és molt important perquè juntament amb el vestit equip contribuir a crear la imatge i ajudar a crear l'atmosfera necessària.

Per què hauria de fer maquillatge molt bona atenció perquè l'error menor pot soscavar la credibilitat a la imatge i no per transmetre les emocions necessaris. Fals barbes, tenyit el cabell, sang artificial i maquillatge capaç de sumar o restar d'anys, segons les exigències de l'escriptura depenen d'aquests tècnics de maquillatge que sovint solen ser el confident de les grans estrelles. Empreses com l'Universal aconseguit reunir un excel·lent equip humà que donava terror un estil inconfusibles.

Músics com Hans j. Salter i Frank Sinner; Jack p. maquillatge de Pierce tan sorprenent com l'home responsable de Wolf i de Frankenstein monster; John p. Fulton i Vernon Walker com a creadores d'efectes especials. Aquest últim va encapçalar el Departament d'efectes especials per a la RKO en la dècada de 1930 i el seu treball pot ser reconegut en pel lícules reeixides com Son of Kong

(1934), els últims dies de Pompeia (1935) o notori (1946). Jack p. Pierce, la família Westmore, Jack Dawn, William Tuttle i fins i tot Lon Chaney forjat un art en el món de la caracterització, gràcies a la seva tècnica revolucionària i la seva imaginació per utilitzar tot tipus d'utensilis i productes amb la finalitat de crear personatges que impactat en el públic.

Així, encara avui en dia, ens poden aclaparar tots els personatges de Lon Chaney i que Frankenstein que va durar cinc hores per crear en un laboratori, mai millor dit. Des de Nosferatu el vampir (1922) i Frankenstein (1931) no han cessat a versions en la història del cinema del món.

Basat en el text original, cada conseller ha canviat el caràcter, proporcionant amb trets per fer-ho en aquell moment per ser "únic" per a la resta. De tal manera que aquesta caracterització ha tingut la seva inspiració en la qual demanava la societat en aquell moment i els canvis socials que s'estan gestant. Un dels exponents més clars és amb el productor anglès martell, de la dècada de 1950, que la mà de Christopher Lee creat variacions dels homes lleons, nauseam Fránkensteins i Dráculas.

7.MAQUILLATGE PALLASSOS Els pallassos a l’hora de vestir, es poden vestir de manera lliure, amb tota la imaginació per poder crear un vestuari propi, encara que poden tenir de diferents. En general, no hi ha patrons especials per el vestuari, l’únic detall es que sigui llamatiu. " Maquillaje: Lo prelimin ar para poder maquillarte" Es requereix de temps a invertir realitzant dibuixos del nostre rostre reseguint i buscant contorns adequats per poder fer un rostre semblant al personantge que volem fer. Tots son diferents i cada pallasso te el seu gust per maquillarse, el maquillatge sempre és propi i exclusiu de cada persona. Hi haurà que pensin que existeixen tècniques especifiques per maquillarse, però en realitat les formes que podem aplicar al maquillatge per delinear és aplicar bases, difuminar… . DELINiAT: Por fer-se amb llapis de maquillatge o amb un pinzell, però que es determinara si es prim o gruixut per fer el deliniat. Molts a vegades l’utilitzen per remarcar les celles, la boca…. APLICACIÓ DE BASE: La base pot ser aplicada amb esponges especials per maquillatge o bé amb elsdits. De qualsevol de les dues formes, es requerirà que sigui aplicada la base de manera uniforme, és a dir, que no hi hagi àrees que quedin més clares (oobscures) que altres en el nostre rostre. Per alliberar l'àrea on apliquem un altre tipus de maquillatge, podrem netejar aquesta àrea amb una franel o ambnetejadors d'orelles per deixar lliure de base l'àrea desitjada la qual se li aplicaràun altre tipus de color. Es pot realitzar aquest pas per maquillar ulls, celles, boca,etc. DIFUMINACION: La difuminació és una tècnica per maquillar i consisteix en una combinació o barreja de colors donant una aparença professional i agradable al moment demaquillar-se. Aquest efecte s'aconsegueix amb el barrejat del color més fosc que s'estiguiutilitzant cap el color més clar. Com per exemple, es pot difuminar (barrejar) el color rosa (de la base) sobre el color blanc dels ulls. Es pot aplicar brillants de maquillatge per donar més colorit al maquillatge i presentació. Fitxat del maquillatge:

Després d'haver aplicat el maquillatge en la seva totalitat a la cara, procedim a realitzar el fixat d'aquest, ja que de no fer-se, aquest es traurà amb el pas de qualsevol cosa en el nostre rostre. Encara amb el pas dels nostres dits. Aquest pas es realitza aplicant amb una esponja o aplicador de talc el fixador de maquillatge. Aquest, és una pols semblant al talc, el qual, té la finalitat d'eixugar el maquillatge perquè s'impedeixi córrer d'alguna manera. El fixador professionalés de diverses marques depenent del país en el qual ens trobem. Es procedeix a amarar l'aplicador (esponja, tovallola, franel etc.) De fixador idesprés a aplicar-lo en la cara només màxim dues vegades en la mateixa àrea.De fer això en més ocasions, es corre el risc que Jale maquillatge a l'aplicador ies comenci a tacar l'àrea ja fixada. El fixat es pot realitzar amb talc, però té inconvenients: pot ser irritant als ullsdepenent dels químics utilitzats i pot deixar també el maquillatge d'un color una mica blanquizco, però és acceptable la seva utilització. Acabat d'aplicar el fixador o el talc, es procedeix a retirar el sobrant-lo aprofitantuna brotxa de bola per maquillatge.

8.Envelliment

Anem a explicar d'una manera molt fàcil d'aconseguir una caracterització de l'envelliment, per la qual cosa la persona en qüestió es veu més vella. Aquest tipus de maquillatge de tècniques de caracterització s'utilitzen molt en cinema i la televisió, amb resultats realment increïbles. Aquí, no obstant això, anem a explicar una de les seves variants més fàcil, molt indicat per a vestits i teatre més accessible a tots els nivells, però és també molt eficaç .

Vam començar com sempre una cara neta i sense maquillatge.Abans de començar, si ho desitja, s'apliquen plastidi específic per allargar el nas o la barbeta, encara donant un toc més realista i espectacular.

Cabell podem utilitzar una perruca, o s'apliquen en pols de talc, com solució més casolana, per emblanquecer-lo.

1. Per a la base de maquillatge, anem a triar una llum beix, tirant a gris, fluid o en bar. També pintar els llavis d'un clar beige de matte (pot servir nosaltres un encanteri o la mateixa base), i interior una mica més marcat amb un Brown no molt fosc.

2. Una vegada estès la base bé i aconseguir els llavis, anem a marcar les arrugues utilitzant un llapis de color marró o terracota, ens difuminaremos amb un pinzell bé. Aquesta és la part més delicada. Per donar volum, implementarà un blanc to o beix molt suau, que ens difuminaremos només una mica.

Les arrugues que podem fer són:

- entre les celles alça com cuernecitos

-a la part davantera, horitzontal i lleugerament corbat en el rictus

(racons de la boca) a arco, amb el qual hem dibujaremos un més petit

-en els seus ulls, que dibujaremos les potes de gall, difusió i també mark inflor i arruguillas sota

-l'ull Remarquem

-les arrugues de llavi superior especialment marcat

-les arrugues una mica obliqua i lleugerament entrar el llavi

-També Remarquem les comissures de la boca cap avall

-En l'oval de la cara mark tres consecutius arcs per simular flaccidesa,-los borrositat avall un raspall d'arc a la barbeta

-I finalment al coll, marca les arrugues horitzontals

Per descomptat, la intensitat d'aquests arrugues dependrà de l'ancià que volem realitzar la caracterització.

3 .Completada mark les arrugues va fer èmfasi en el nas. Amb aquesta finalitat, apliquem blanc al centre del nas, verticalment al llarg d'una línia recta i en els costats d'ombra. Llavors podem difuminamos.

4. Si volem fer el nas mirar longer encara pot pintar nas de color marró fosc, sobretot en els forats front. Aquesta difuminamos no.

5. A la part interior de el lagrimales i anells aplicar l'ombra de marró matte, combinat amb el blau, el verd o porpra al gust, per posar de relleu la inflor. També podem aplicar matte ombra de marró a les parpelles, per donar la profunditat a la mirada. Anem a aplicar un llapis vermell a l'interior de l'ull.

6 .Marcar els temples mitjançant l'aplicació d'ombra fosc que ens difuminaremos bé cap al cuir cabellut.

7. Marquem els pomuls amb ombra fosca i apliquem ombra clara ven difuminada entre l'oval i el pomul perque sembli que hi ha eficaz.

8 Matitzem amb pols de translucidos i, finalment, gris d'ús rimmel per a tabuladors i blanc llapis de celles gris.

9.Damarret

Va ser el pioner en la caracterització del rostres dels actors i mundialment conegut per el seu treball en el gran teatre del Liceu de Barcelona. Paral·lelament era professor en el Institut del Teatre i allà va ser on tenint com alumne a Toni Albà li va transmetre tots els seus coneixements. Així es com de tots els actors que vam conèixer ell es l’únic que no necessita maquilladora perquè ell mateix s’automaquilla.

Ell es molt perfeccionista hi prefereix maquillar-se ell per guanyar temps i anar mes tranquil i fer-ho a la seva manera, tant ell com el Cesc Casanoves valoren molt especialment aquesta feina perquè realment el maquillatge a la televisió i/o cinema es de gran importància que estigui ven treballat per els primers plànols que fan amb la càmera ja que en un moment donat es poden veure les imperfeccions. En el teatre això no passa perquè el públic esta mes allunyat dels actors

10.Toni Albà

10.1.Biografia

Antoni Albà i Noya, (Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1961), és un còmic, actor i director català.

Es va formar com a actor en diferents escoles de teatre. Va començar a El Timbal, amb assignatures com mim i pantomima. Va continuar després a l’institut i a l'escola de Rogelio Rivel. Més endavant, completaria la formació teatral a París, a l'escola de Jacques Leco.

10.2.Personatges

Aquí tenim el llistat de personatge que caracteritza, ho ha caracteritzat l’actor Toni Albà en la seva carrera d’actor a Polònia, alguns d’aquest personatges ja no surten a la sèrie.

-Joan Carles I

-Papa Benet XVI

-Josep Lluís Carod-Rovira

-Silvio Berlusconi

-Nicolas Sarkozy

-Julián Muñoz

-José María Aznar

10.3.Introducció

Un cop fet l’estudi previ del rostre, tant del personatge com de l’actor passem a la transformació, el nostre actor Toni Albà amb el personatge que s’ha sent mes agust es amb el rei Joan Carles I, ja que es un dels personatges que porta mes temps representant.

10.4.Materials:

-calota

-carn falsa

-bases de diferents tons, tants foscos com clars

- ombres de diferents tons

-coloret

-eyer liner

10.5.PAS A PAS:

1.Per fer la caracterització hem de començar per el que seria tota la part del cap, si necessita calota ( si el personatge té calba) ; en aquest cas caracteritzem al Rei Joan Carles I i necessita que li fem tot el que seria la calba, així que comencem posant-li la calota i matissar per poder dissimular el tall de la silicona amb la pell en diferents tons de bases i ombres .

2.Un cop em finalitzat tot el que seria la part del cap comencem a baixar i ens centrem a la part dels ulls, em de tenir en compte el tamany de les celles, si són mes poblades o més fines, si les té mes cap amunt o cap avall, si son punxegudes o rectes…. I continuem observant si el personatge necessita que li fem bosses, arrugues…

3.A continuació ens fitxem en la part del nas, si necessitem fer el nas mes gran o mes prim haurem d’utilitzar la carn falsa, també si te el nas punxegut o més arrodonit.

4.Tot seguit mirarem tot el que seria la part dels pòmuls i les galtes, mirant sobretot el to de pell i poder fer-los més enfonsats amb l’ombra i coloret.

5. Per finalitzar ens fixem en la part de la boca, si necessita bigoti doncs posar-li un de postís, les dent si necessita pròtesi , etc..

11.Queco Novell

11.1.Biografia

Francesc Novell i Clausells, més conegut com a Queco Novell, (Barcelona, 28 d'octubre del 1963) és un periodista, actor i humorista català. És germà de l'actriu catalana Rosa Novell.

Va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar-se professionalment el 1985 a Ràdio Avui-Cadena 13. Conegut primer per ser presentador del telenotícies migdia de TVE a Catalunya als anys 90, més tard va acceptar la proposta de Toni Soler de formar part del programa de ràdio de sàtira política Minoria absoluta, a l'emissora RAC 1. Juntament amb Toni Soler i la resta de l'equip de Minoria Absoluta ha fet diversos programes de caràcter de sàtira política, tant a la ràdio com a la televisió. Del darrer mitjà cal destacar, entre d'altres, programes com 7 de Notícies iSet de Nit, tots dos a TV3. també participà en un programa humorístic del mateix estil,Mire Usté a Antena 3, que es va emetre tan sols durant unes quantes setmanes a causa dels continus canvis d'horari que va sofrir. 11.2.Materials:

-base de diferents tons

-Coloret

- carn falsa

- ombres de diferents tons

-calota

-màstic

-acetona

11.3. Personatges Aquest son els personatges que el nostre actor Queco novell representa a Polònia, alguns d’ells a moments d’arà ja no els representa.

-Pasqual Maragall

-José Luis Rodríguez Zapatero

-Mariano Rajoy

-Felip de Borbó

-Josep Cuní

-Joan Closs

-Xavier Trias

-Isidre Fainé

-Joan Manuel Serrat

-Federico Jiménez Losantos

-Pedro J.Ramírez

-Oriol Pujol

-Joan Laporta

-Francesc Macià

-Miquel Calçada

11.4. Introducciò Un cop tenim fet tot l’estudi del rostre ja pode començar a fer tota la caracteritzaciò del personatge al que l’hem de transformar, en aquest cas en el personatge que es sent mes agust es amb Mariano Rajoy.

11.5. Pas a Pas

1. Per començar a fer la caracterització d’en Queco Novell per arribar a ser-hi Mariano Rajoy el primer que ens fixem és si necessitem posar-hi calota o no, en aquest cas si per poder tapar el seu cabell i desprès posar-hi la perruca

2. A continuació, difuminem la calota amb la pell amb base del mateix color de la pell de l’actor i també amb una mica de acetona per acabar-ho d’enllestir

3. Després ens fixem en la part de les celles y els ulls, que en aquest cas Rajoy les té menys poblades i una mica més amunt, y això amb carn falsa i base ho tapem per poder posar altres celles.

4. Per continuar ens fixem en els pòmuls si els té mes enfonsats i si es així ho arreglem amb coloret d’un to una mica més clar.

5. Per finalitzar ens acabem de fixar en la part de la boca, que necessita barba, llavors després de posar la base afegim la barba falsa i ho peguem amb màstic, un enganxament especialitzat.

12.Cesc Casanoves

12.1.Personatges

-Joan Saura

-Eduardo Zaplanao

-Ferran Adrià

-José Bono

-Comte Guifré el pilós

-Pilar Rahola

-Joan Puigcercós

-Joaquim Nadal

-Joan Clos

-Juan Carlos Rodríguez Ibarra

-Déu

-Miguel Ánguel Moratinos

-Manuel Fraga

-Pere Gimferrer

-Baltasar Garzón

-Joan Tardà

-Rita Barberá

-Lluís Prenafeta

-Joan Tardà

12.2.Materials:

-base de diferents tons

-Coloret

- carn falsa

- ombres de diferents tons

-calota

-màstic

-acetona

12.3.PAS A PAS

1. Comencem fixar-nos en la part del cap de l’actor, en aquest cas en Cesc Casanovas, necessitem saber si necessitarà calota per fer la calba, i si la necessita posem la calota y amb una mica de acetona difuminem la ratlla de la silicona amb la pell i per acabar d’enllestir-lo amb una mica de base del mateix to de pell que l’actor.

3.Ara, ens fixarem en la part de les celles i dels ulls, si l’actor te les celles mes primes o mes gruixudes o les necessita més amunt o més avall utilitzarem carn falsa per dissimular i per acabar una mica de base i posem les ombres de diferents tons per la part dels ulls per fer-los o més vius o més apagats.

4. A continuació ens fixem en el nas, si el volem més prim o més gruixut llavors tornarem a utilitzar carn falsa i base per dissimular.

5.Per finalitzar observem tot el que seria la boca, les arrugues dels costats o la barbeta, si la te més punxeguda o més rodona i per aconseguir-ho utilitzem carn falsa i una mica de base

6.Per acabar d’enllestir tota la part del maquillatge, posem coloret per tota la cara per escampar bé el maquillatge.

6.En cas de que el personatge que caracteritzem necessiti perruca, li posarem màstic que és un enganxament especialitzat per enganxar les perruques encara que als actors els hi resulta una mica molestós a l’hora de posar-ho i de treure’l.

13.Grafics

13.1.Què és el que mes t’agrada?

En el grafic podem observar que el que més els agrada als actors de la seva feina es la diversiò, aquest es un aspecte molt possitiu ja que a la vegada que treballes i tens la sort de fer el que t’agrada t’ho passes bè i disfrutes amb el teu treball.

Tambè la convivencia entre ells, com molts actors ens han dit, son com una familia més, ja que junts passen bastantes hores al dia i la comunicaciò entre ells es vital per a la seva feina.

Hi el que no es tan de l’agrat es el temps, ja que aquesta es una feina que segons quin actor ha de dedicar moltes hores de treball al dia, i la gran majoria de temps estan en maquillatge o esperan a que els hi toqui grabar, per desprès estar 15 o 30 minutus graban i al darrera hi han 1hora i 30 minuts de temps maquillant-se.

0

1

2

3

4

5

6

Cesc Casanoves Toni Albà Queco Novell Bruno Oro

Diversió

Família

Temps

13.2.Que es el que menys t’agrada?

En el grafic podem observar que el que menys els hi agrada als nostres actors son les presses, ja que com molts d’ells ens han contestat a les entrevistes sempre estan molt de temps esperan i desprès començen les presses perquè van malament de temps i les grabacions no surten be, ho s’han enrederit amb el maquillatge i no poden sortir a temps.... Hi sempre han d’anar amb les presses al damunt.

Tambè la estabilitat de la feina, ja que pot ser hi ha una temporada que un personatge te molta feina perquè surt molt i de cop no tè gens de feina, pot anar variant d’un dia per l’altre.

Hi per últim la memoritzaciò ja que d’un dia per l’altre els poden donar un personatge nou i se l’han d’apendre tot el guiò pel dia seguent. Ho tenen massa feina i s’han de memoritza el guiò de varis personatges.

0

1

2

3

4

5

6

Cesc Casanoves Toni Albà Queco Novell Bruno Oro

Presses

Memorització

Estabilitat de la feina

13.3. Sortides Professionals

Aquests actors, van tenir com a referència diferents sortides a l’hora de treballar, la majoria van estudiar a l’Institut del Teatre i per això han treballat en diferents obres de teatre importants però els que més han sigut en Cesc Casanovas i Toni Albà. Altres per exemple han estat treballant a la radio o si no a la televisió que seria el cas de Cesc Casanovas i Queco Novell que gràcies això el director de Polònia els van contractar per fer aquest programa. Gràcies a aquestes diferents sortides aquests actors són qui són ara mateix, perquè han fet programes a la televisió fent imitacions de polítics que això és el que

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Cesc Casanovas Toni Albà Queco Novell Bruno Oro

Institut del Teatre

Radio

TV

Diferents Sortides

Institut del Teatre

Radio

TV

Altres

anava buscant el director de Polònia o si no obres de teatres que fan riure a la gent i passar-ho bé.

Entrevista a l’actor que interpreta Artur Mars

Nom: Bruno oro

Data: 4/5/2012

1. Quanta estona pots arribar a estar per maquillar-te?

Doncs com a màxim 1 hora i 30 minuts

2. Quin és el personatge que més costa de maquillar?

Artur Mars, ja que té molta cosa que maquillar.

3. Se’t fa molt cansar estar molt de temps maquillant-te?

La veritat es que si, es fa molt cansat, és el que menys m’agrada.

4. Alguna vegada t’has vist en una trifulga amb el maquillatge u no has pogut sortir a l’hora?

Si, com per exemple si al director no li agrada hem de tornar a maquillar, si no s’assembla també hem de tornar a començar.

5. Quants personatges pots arribar a fer en tan sols un dia?

Com a màxim 3 personatges però per qüestió de maquillatge.

6. Quin és el maquillatge que més et costa de representar?

A hores d’ara no em costa cap, amb el temps aprens a fer-ho bé.

7. Com fas per preparar-te un personatge nou?

Fem un estudi previ i mirem molts videos.

Entrevista a l’actor que interpreta Joan Tardà

Nom: Cesc Casanovas

Data: 4/5/2012

1.Quin es el personatge que costa de maquillar i de representar?

Els que costen mes de maquillar son els mes diferents a tu, perquè han de jugar amb el teu perfil i l’han de fer que s’ha sembli al personatge que has de representar. I el mes difícil de representar el que es nou, que mai l’has fet.

2.Quin es el personatge amb el que et sents més comòde?

Qualsevoll dels antics, Ferran Adria.

3. Quants personatges pots arribar a fer en un dia?

Com a maxim 2 o 3, per qüestio del maquillatge, i segons les hores que traballi.

4. Que es el que mes t’agrada d’aquesta feina? I què és el que menys t’agrada?

El que mes m’agrada es que ens ho passem molt bè perque es una feina que m’agrada, som com una familia. I el que menys totes les hores d’espera i les preses, el lo pitjor.

5. Què ens aconsellaries per arribar a ser unes bones maquilladores? I unes bones actrius?

Que estudieu molt i que començeu i continueu, i si no trobeu futur no us quedeu a casa sense fer res, sortiu i busqueu sortides.

6. Com vas arribar on ets?

Vaig actuar al programa ‘’Burladero’’ imitant a politics i el director de Polònia volia a algu que imites a politics i aleshores em va contractar.

7. Creus que la part del maquillatge es molt important per al mòn del teatre?

És important pero a pocs llocs es tan important com a polonia, perque sortim per la tele i s’ens veu en primer pla, si estas suan o tens algún fall qui t’esta veien es dona compte, en canvi en el teatre no ho es tant perque es veu de lluny i es pot disimular.

Entrevista l’actor que interpreta Joan Carles

Nom: Toni Albà

Data: 9/5/2012

1.Quin es el personatge que costa de maquillar i de representar?

Jaume Roure, el Rei Joan Carles i Papa Benet XVI són els que costen mes de maquillar. I de representar tots costen al principi però quan t’adaptes ja no.

2.Quin es el personatge amb el que et sents més comòde?

La veritat es que em sento comòde amb tots.

3. Quants personatges pots arribar a fer en un dia?

Personatges anonims uns quants, però d’imitaciò com a maxim 3.

4. Que es el que mes t’agrada d’aquesta feina? I què és el que menys t’agrada?

El que mes la sensaciò d’estar agust amb tots encara que ve a trompicons i el que menys que hi han moltes preses.

5. Què ens aconsellaries per arribar a ser unes bones maquilladores? I unes bones actrius?

Que estudieu molt i no os rendiu.

6. Com vas arribar on ets?

Jo no volia ser actor, volia estudiar el comportament dels animals pero com a l’hora de aprendre un personatge hem de investigar el seu comportament doncs ara el que m’agrada és actuar.

7. Creus que la part del maquillatge es molt important per al mòn del teatre?

Depen, perquè hi ha obres que no em puc maquillar perquè no fa falta encara que se maquillarme jo sol. Però al teatre no es tant important el maquillatge amb tant sols una mica de ralla negra per resaltar els ulls ja n’hi ha prou.

14.Bibliografia

http://ciudadquenuncaduerme.blogspot.com/2009/01/videos-del-maquillaje-de-el-curioso.html

http://www.youtube.com/watch?v=p_Wh8Rxq7rM

http://www.teatro.meti2.com.ar/tecnica/maquillaje/payasos/clowns.htm

http://html.rincondelvago.com/caracterizacion-y-creacion-del-payaso.html

http://www.youtube.com/watch?v=9kyOCuorWAc&feature=related

http://crackovia.tv3.cat/personatge/leo-messi

http://crackovia.tv3.cat/personatge/cristiano-ronaldo

http://crackovia.tv3.cat/personatge/ngel-pichi-alonso

http://www.youtube.com/watch?v=H0u9aq_lsJ0

15.Conclusions

Un cop hem acabat de realitzar el nostre treball de recerca ens hem donat compte de la importància que te el maquillatge en aquest mon, i que gairebé ningú se n’adona de tota la feina que hi ha darrera del que nosaltres veiem.

Em pogut veure la evolució que ha tingut el maquillatge, i que no a tots llocs el fem servir amb la mateixa finalitat, en cada cultura pot simbolitzar una cosa diferent, però sempre amb la mateixa finalitat, sentir-nos mes atractius i millors amb nosaltres mateixos.