14
PLANIFICAR UN PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ EN ARTS ESCÈNIQUES: PRINCIPALS ERRORS I FACTORS D’ÈXIT Jaume Colomer Bissap Palma, 23 de novembre del 2012

Planificar la internacionalització en arts escèniques

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Què és la internacionalització? 1.Un procés d’exportació de productes i serveis escènics a nous mercats per diversificar els ingressos, compensar la reducció de demanda en el mercat intern, o iniciar un procés d’expansió. 2.Un procés de cooperació amb organitzacions escèniques que operen en altres mercats per compartir la realització de projectes difícils de realitzar en solitari.

Citation preview

Page 1: Planificar la internacionalització en arts escèniques

PLANIFICAR UN PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ

EN ARTS ESCÈNIQUES: PRINCIPALS ERRORS I FACTORS

D’ÈXIT Jaume Colomer – Bissap

Palma, 23 de novembre del 2012

Page 2: Planificar la internacionalització en arts escèniques

QUÈ SIGNIFICA LA INTERNACIONALITZACIÓ?

1. Un procés d’exportació de productes i serveis escènics a nous mercats per diversificar els ingressos, compensar la reducció de demanda en el mercat intern, o iniciar un procés d’expansió.

2. Un procés de cooperació amb organitzacions escèniques que operen en altres mercats per compartir la realització de projectes difícils de realitzar en solitari.

Page 3: Planificar la internacionalització en arts escèniques

1. LA INTERNACIONALITZACIÓ COM A EXPORTACIÓ

Page 4: Planificar la internacionalització en arts escèniques

BENEFICIS CERCATS EN L’EXPORTACIÓ

1. Diversificar els ingressos per tenir més

estabilitat.

2. Compensar o pal.liar la

reducció de demanda en el mercat propi.

3. Iniciar un procés

d’expansió.

Arrencada

Creixement

Estabilització Expansió

Declivi

Cicle vital de les organitzacions productives

Page 5: Planificar la internacionalització en arts escèniques

ELS PROCESSOS D’EXPORTACIÓ

• Un procés d’exportació és una inversió a mig termini, no és una solució conjuntural per resoldre un impàs.

• Cal identificar mercats en els quals hi hagi més demanda que oferta, com és el cas dels emergents.

• Per obrir un nou mercat cal que els nostres productes i serveis siguin diferenciats de la resta o que tinguin avantatge competitiu.

Page 6: Planificar la internacionalització en arts escèniques

EL PERÚ COM EXEMPLE DE MERCAT EMERGENT

• Increment sostingut d’un 7% del PIB durant els darrers anys. Dualitat social sense formació encara d’una classe mitjana, increment progressiu del poder adquisitiu.

• Demanda artística baixa i centrada en la música i el folklore.

• Oferta escènica en procés de desenvolupament:

– Estructures de producció a precari (teatre independent arrelat a la comunitat).

– Cerca a l'exterior de produccions de gran format i de know how.

• L’Estat com a productor i proveïdor (prioritat dels “elencos nacionales”. Polítiques culturals que no incorporen el foment de les indústries culturals.

Page 7: Planificar la internacionalització en arts escèniques

OPORTUNITATS DE NEGOCI ALS MERCATS EXTERIORS

MERCAT INTERN MERCATS EXTERIORS ILLES BALEARS RESTA DE

L’ESTAT

-

Mercat molt reduït. Reducció dràstica de demanda. Saturació d’oferta.

Reducció dràstica de demanda. Saturació d’oferta.

Costos logístics elevats. Desconeixement del context i de les preferències dels públics.

+

Cartera directa de contactes. Coneixement elevat del context i de les preferències dels públics. Cost logístic baix.

Cartera mediada de contactes. Coneixement del context. Sobrecost logístic.

Demanda sostinguda interessada per nous productes.

Page 8: Planificar la internacionalització en arts escèniques

2. LA INTERNACIONALITZACIÓ COM A COOPERACIÓ

Page 9: Planificar la internacionalització en arts escèniques

MAPA DE NIVELLS DE COOPERACIÓ I INTERCANVI

POSSIBLES LÍNIES DE COOPERACIÓ

Organitzacions escèniques d’altres països

Companyies i productores

Programadors i gestors d’espais escènics

Autors i altres creadors escènics

Companyies i productores

• Coproducció • Explotació a risc

compartit. • Cessió de drets

d’explotació.

• Promoció de gires.

• Residències adhoc.

• Producció d’obres.

• Participació en produccions.

Programadors i gestors d’espais escènics

• Programació d’espectacles

• Residències artístiques.

• Intercanvi de know how

• Compra d’espectacles per itinerar

• Residències artístiques

Autors i altres creadors

• Venda de drets d’autor

• Residències artístiques

• Creació col.lectiva

• Intercanvis

Page 10: Planificar la internacionalització en arts escèniques

3. PLANIFICAR UN PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ

Page 11: Planificar la internacionalització en arts escèniques

1. EXPLORACIÓ D’OPORTUNITATS (INVESTIGACIÓ DE MERCATS).

• Anàlisi de l'oferta i la demanda.

• Anàlisi de l’estructura escènica (agents, cadena de valor, polítiques culturals...)

• Marc jurídic i fiscal.

• Exploració dels potencials ajuts als processos d’internacionalització.

Page 12: Planificar la internacionalització en arts escèniques

2. ELABORACIÓ DEL PLA DE NEGOCI

• Definició de l’estratègia adequada:

– Definició de la singularitat o l'avantatge competitiu en els productes i serveis.

– Definició de l'aliança estratègica que es cerca i del perfil dels socis a cercar.

– Elecció de proveïdors solvents.

– Elaboració d’un pla de màrqueting.

• Anàlisi de viabilitat (de mercat, tècnica, financera) i oportunitat.

Page 13: Planificar la internacionalització en arts escèniques

3. ESTABLIMENT D’ALIANCES

• Com localitzar potencials socis (internet, fires i festivals, mediadors…)

• La presentació d’un pla de negoci i d’una proposta d’acord (explorar interessos, definir un full de ruta, etc.).

• La formalització dels acords.

Page 14: Planificar la internacionalització en arts escèniques

EPÍLEG: ELS PRINCIPALS ERRORS

• Concebre la internacionalització com una acció a curt termini, com una solució adhoc quan hi ha reducció de demanda en el mercat intern.

• Començar a operar en un altre mercat per impuls, sense haver-lo explorat ni planificat el procés.

• Iniciar un procés d'internacionalització en una fase de creixement o en situació de feblesa estructural o financera.