View
1
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
LLICÈNCIA D’ESTUDIS MODALITAT B
CURS 2007 - 2008
AUTOR: JAUME GRANT BOTA
ÍNDEX TEATRE I MÚSICA UNA
COMBINACIÓ PERFECTA
Quan un grup de teatre realitza el muntatge d’una obra, ni
els actors, ni l’escenògraf ni el director tindran èxit a menys
que l’obra sigui un èxit. Per tant, les metes individuals estan
subordinades a la meta del grup; el que preval és l’obra. Sota
aquesta condició de la motivació comuna, desapareix en bona
mesura el factor competitiu de les relacions humanes i
augmenten les condicions per a l’harmonia.
Per això, treballar junts en pro d’un objectiu comú no és
només una organització social casual d’entre una varietat
infinita, sinó una condició existencial amb uns poders únics
per aconseguir la transformació humana.
Roland G. Tharp
(Transformar l’ ensenyament: Excel·lència, equitat, inclusió i harmonia en les aules)
ÍNDEX
Pàgina
1- INTRODUCCIÓ 4
1.1 – Antecedents del tema 4
1.2 – Expl icació del tema 5
1.3 – Object ius i resul tats proposats 6
2 – TREBALL DUT A TERME 10
2.1 – Disseny del p la de trebal l 10
2.2 – Metodologia emprada 12
2.3 – Descripció dels recursos ut i l i tzats 14
3 – RESULTATS OBTINGUTS 15
3.1 – Presentació dels mater ia ls e laborats 15
3.2 – Guia didàct ica per al professorat 18
3.2.1 – Guia didàct ica dels l l ibrets de cinc musicals 18
3.2.2 – Guia didàct ica dels exercic is de tècniques teatrals 24
3.2.3 – Guia didàct ica dels exercic is de comentar i de text . 27
4- CONCLUSIONS: APLICACIONS I VALORACIONS DEL TREBALL REALITZAT 29
5- BIBLIOGRAFIA COMENTADA 30
Música i teatre una combinació perfecta
1.-INTRODUCCIÓ
1.1- ANTECEDENTS DEL TEMA
Des del curs 2004-2005, l’IES Narcís Oller de Valls va posar en
marxa un projecte transversal d’estudis teatrals i musicals al segon cicle
de l’ESO. Aquest projecte transversal i interdisciplinari, el qual s’ha
continuat desenvolupant el curs 2005-06 i 2006-07, amb una implicació
major, tant d’alumnat com de professorat. Aquest curs, per segon any
consecutiu ja comptem amb un programa pilot de teatre musical al
batxillerat, a més de l’itinerari de teatre musical a segon cicle de l’ESO
abans esmentat. També he impartit conjuntament amb el professor de
música Andreu Dexeus dos tallers de teatre musical1 adreçat a
professorat d’educació primària i secundària dins el marc de la primera i
segona Escola d’Estiu de Tarragona celebrades a Salou el juliol dels anys
2006 i 2007. També conjuntament amb el mateix professor he participat
en l’elaboració del nou currículum de Batxillerat, concretament en la
matèria d’Arts escèniques del nou batxillerat de l’especialitat d’Arts (Arts
escèniques, música i dansa). Per altra banda, des de fa vint anys
imparteixo classes de teatre a l’IES Narcís Oller, els darrers deu cursos
gràcies a la col·laboració de l’Andreu Dexeus he dirigit una sèrie de
musicals amb alumnes de segon cicle d’ESO amb molt bona acollida per
part del públic.
He d’anomenar en aquest apartat l’existència de dues llicències
d’estudis que tenen relació amb el treball que ara us presento, es tracta
de: Teatre musical: un projecte interdisciplinari i transversal a la
secundària de Josep Sala Colom i La dansa-moviment i l’expressió
corporal com a mitjans per desenvolupar les capacitats de l’alumnat de 1r
i 2n cicle de primària de Gemma Renovell Soler. Especialment el primer
dels treballs mencionats, resulta en molts aspectes coincident amb el
meu, al qual moltes de les aportacions que faig en el meu treball,
complementaran alguns aspectes que no estaven prou desenvolupats en
1 Educació artística i més a partir de les arts escèniques i Música i teatre, una combinació perfecta.
4
Música i teatre una combinació perfecta
el treball de Sala Colom2. També la immediata implantació del nou
batxillerat d’Arts escèniques música i dansa m’ha servit d’estímul per
afegir algunes propostes concretes adreçades a aquest perfil d’alumnat
que cursarà aquesta modalitat de batxillerat... Des de la meva
experiència en el teatre, per les seves característiques, he observat que
ofereix moltes possibilitats per a la participació, cohesió i inclusió dels
alumnes de secundària.
A fi i efecte d’afavorir aquests objectius, el treball consistirà en
l’elaboració de tot un seguit de materials didàctics específics que puguin
ésser utilitzats com a eines pràctiques a l’aula. Tanmateix, vull
desenvolupar un material didàctic específic per ésser aplicat tant en
l’ESO, com ja s’està fent des de fa molts anys al nostre institut, com en
la futura modalitat de Batxillerat d’A.E (Arts Escèniques).
Aquesta llicència es complementa en la seva primera part amb la llicència
del Sr.Andreu Dexeus3, que es presenta amb un títol semblant, si bé els
continguts d’ambdues llicències son diferents. El meu treball tractarà la
part de teatre de text i de cos, de drama i d’interpretació, mentre que el
treball del professor Dexeus se centrarà en la part musical: cançons,
partitures i arranjaments musicals. Si bé es complementen, ja que
sorgeixen d’un treball previ en equip, les dues llicències son
independents, perquè els materials que proposen normalment es treballen
per separat, de manera que resulten una bona eina pedagògica en si
mateixos.
1.2 - Explicació del Tema
El treball l’he dividit en tres apartats o blocs: En el primer apartat
hi trobareu cinc llibrets (textos) complets de cinc obres de teatre musical
de diferents gèneres (musical americà, comèdia clàssica amb música i
sarsuela).
En alguns es tracta de traduccions i adaptacions del llibret original,
i en d’altres són originals escrits per mi mateix. Totes aquestes obres
s’han dut a l’escenari i estan adaptades per ser representades per
alumnes de segon cicle d’ESO i Batxillerat.
2 Bloc 1 Com ho fem? (especialment els subcapítols dedicats als tallers) .3 Música i teatre. Una combinació perfecta. Recursos i material musical per treballar a l’aula (segon cicle d’ESO i nou batxillerat d’arts escèniques, música i dansa)
5
Música i teatre una combinació perfecta
En el segon apartat hi trobareu un centenar llarg d’exercicis de
tècniques teatrals (expressió corporal, veu, interpretació...) especialment
seleccionats per a poder ser implementats en tallers de teatre
extraescolars o a les classes de teatre de la franja variable o optativa
d’ESO i Batxillerat indistintament. Així mateix també poden ser utilitzats
a la matèria de modalitat Arts escèniques del nou batxillerat d’Arts
escèniques, música i dansa. Aquests exercicis estan classificats segons el
seu grau de dificultat i la categoria a què correspon; a més, cada un va
acompanyat d’un suggeriment amb un comentari sobre els aspectes
didàctics més rellevants.
Finalment, en el tercer apartat he proposat la realització d’una
sèrie de comentaris de text teatrals de diferents autors representatius de
la història del teatre occidental, des del teatre clàssic grec fins al segle
XX. Cada autor representa un exemple destacat d’un determinat període
de la història de la literatura occidental, si bé no pretén ser una
compilació completa, per això hi ha buits considerables donat que
l’objectiu d’aquesta part no és conèixer la literatura teatral sinó posar en
pràctica el comentari de text i alhora formar-se, a manera de breu
pinzellada, una mínima idea d’alguns dels millors moments de la història
de la literatura i del teatre en particular. Aquests materials a més, també
poden ser utilitzats per fer uns exercicis d’interpretació, com per exemple
anàlisi d’escenes i personatges, creació de personatges, assaig i
representació d’escenes...
Tota aquesta documentació estarà disponible en format pdf. en la
pàgina web: http://www.xtec.cat/~jgrant/ que hem elaborat
conjuntament amb el professor Andreu Dexeus, on, a part dels materials
que presento en els tres blocs, hi haurà també imatges, els vídeos
d’algunes de les coreografies de les cinc obres musicals, les lletres i la
música de les cançons i les partitures i arranjaments musicals
corresponents als esmentats musicals.
1.3 - Objectius i resultats proposats
Els materials que presento van adreçats a tots el professorat que
vulgui iniciar l’aventura d’incorporar el teatre musical a les seves aules o
bé com una activitat extraescolar. Aquests recursos han de servir no sols
per treballar alguns aspectes del teatre musical amb els alumnes de
secundària, sinó que es conceben com un instrument fonamental en una
6
Música i teatre una combinació perfecta
formació integral de l’alumnat, ja que no sols s'ocupa de la pràctica de
les diferents manifestacions de la teatralitat, sinó que a més permet que
l'alumne/a desenvolupi competències comunicatives, socials, expressives,
creatives o bé relacionades amb la resolució de problemes i l'autonomia
personal, s’estimula així la seva interacció amb el medi i es garanteix,
per tant, l'èxit d’alguns objectius formatius assignats a aquesta etapa.
L’alumne o alumna que decideix aprofitar aquests recursos que ofereix el
teatre musical i el fet teatral en general aprèn a expressar, comunicar i
rebre pensaments, emocions, sentiments i idees, pròpies i alienes, per
mitjà de l'ús de les més variades tècniques i habilitats inherents a les
arts escèniques: treball dramàtic, musical i d’expressió corporal.
Els objectius generals d’aquests materials didàctics s'articulen
entorn de tres eixos d'actuació: d'una banda, potenciar la formació
integral de l'individu a través d’una formació artística vivencial i
eminentment pràctica , per una altra, incidir en aspectes com la
creativitat a través d’un muntatge relacionat amb les variades
possibilitats que ofereix el teatre musical; i en tercer lloc contribuir al
seu desenvolupament personal, ampliant l’horitzó de la seva
experiència individual i afavorint actituds d’empatia en relació a les
dinàmiques de grup, que en aquesta matèria són molt importants, ja
que es tracta d’un treball en equip. Per altra banda, també hauria de
contribuir a despertar la seva sensibilitat i el seu interès envers les
manifestacions artístiques.
D’acord amb les noves directrius del Departament d’Educació,
aquests materials poden contribuir a l’assoliment de les següents
competències:
Competència cultural i artística, perquè contribueix a posar en pràctica
la creativitat, desenvolupa la sensibilitat emocional i, ajuda a
comprendre i valorar els diferents tipus de manifestacions artístiques.
Competència social i ciutadana, perquè contribueix a enfortir les
capacitats afectives en tots el àmbits de la personalitat i amb la relació
amb els altres, a rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus,
els comportaments sexistes, i a resoldre els conflictes pacíficament.
Per la pròpia naturalesa d’aquestes disciplines, on el treball és molt
actiu i vivencial, en el camp de les emocions i sentiments,
7
Música i teatre una combinació perfecta
s’estableixen lligams o vincles entre els participants que afavoreixen la
solució dels conflictes de manera dialogada.
Competència d’aprendre a aprendre, perquè ajuda el propi
coneixement, és a dir, les pròpies capacitats i limitacions. Tanmateix,
contribueix a la motivació que condueixi a augmentar la
responsabilitat i la participació en el procés educatiu.
Competència en la comunicació lingüística, perquè contribueix a
comprendre i expressar amb correcció oralment textos orals i escrits,
missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i en el
seu cas, llengües estrangeres, i consolidar hàbits de lectura i
comunicació empàtica. Una bona manera de treballar aquesta
competència és a través del teatre i la música, on es posa en pràctica
la lectura i comprensió de textos literaris, lletres de cançons, expressió
oral, dicció, expressió vocal i corporal.
Competència d’autonomia i iniciativa personal, perquè contribueix a
refermar l’autoconfiança, la iniciativa personal per saber planificar, per
prendre decisions, per assumir responsabilitats, i també perquè
desenvolupa la perseverança i les ganes de superació.
Competència en el tractament de la informació, competència digital,
perquè contribueix a desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts
d’informació diverses, així com per saber seleccionar, organitzar i
interpretar la informació amb sentit crític. Gràcies a l’aplicació
d’aquests recursos, es fomenten els següents objectius en l’ús de les
TIC:
1- Conèixer i fer ús de les possibilitats de la xarxa, tant pel que fa a la
recerca d’informació, com una font de recursos inesgotable de
partitures, arxius d’àudio (mp3, midi, etc.) i vídeo (youtube, myspace,
etc.)
2 – Conèixer i fer ús dels programes de software per treballar la
música: editors de partitures, seqüenciadors midi, editors d’àudio i
vídeo.
3 – Editar imatges fixes relacionades amb el grafisme dels programes
de mà, dels cartells i dels projectes escenogràfics.
Des del punt de vista dels objectius més concrets i immediats que
la pràctica del teatre musical pot representar, podem esmentar els
següents:
1. Superar les dificultats que representa parlar en públic.
8
Música i teatre una combinació perfecta
2. Llegir de forma expressiva un text teatral.
3. Adquirir un domini raonable del cos, la veu i el vocabulari bàsic
teatral.
4. Utilitzar el llenguatge verbal i no verbal per expressar sentiments i
emocions.
5. Memoritzar, interpretar i improvisar cançons, diàlegs breus i
històries.
6. Simular emocions humanes elementals.
7. Crear, representar i interpretar un personatge d’acord amb
situacions o interessos específics.
8. Reconèixer i utilitzar els elements necessaris (vestuari, maquillatge,
etc...) per dur a terme una representació teatral.
9. Escenificar textos literaris o de creació pròpia.
10.Ser capaç de crear o seguir coreografies inventant moviments o
utilitzant els apresos tot procurant una organització espacial
estètica.
11.Valorar i apreciar l’esforç dels companys en les actuacions davant el
públic.
12.Adquirir l’hàbit de treballar en equip.
13.Ser responsable amb les tasques encomanades i acceptades.
14.Conèixer els beneficis saludables que aporta l’hàbit de la pràctica
continuada d’algunes tècniques actorals (exercicis de relaxació,
respiració, de veu, de cant, d’expressió corporal, etc.)
15.Valorar el treball d’actor/actriu d’acord amb criteris personals.
Per això, crec que aquests materials han de facilitar la tasca docent
d’aquells professors o professores que optin per tirar endavant
aquestes propostes de teatre musical com a eina pedagògica per
aconseguir arribar als objectius abans esmentats.
El fet de presentar-los d’una forma, eminentment, pràctica és fruit
d’una experiència prèvia, que al llarg de deu anys he pogut comprovar
de manera satisfactòria amb els alumnes de l’IES Narcís Oller i, amb
els mestres i professors que han passat pels meus tallers de teatre
musical.
9
Música i teatre una combinació perfecta
2 - TREBALL DUT A TERME
2.1 – Disseny del pla de treball
Temporalització Treball realitzat
OCTUBRE
NOVEMBRE
FEBRER
♦ Valoració i anàlisi del nostre projecte Transversal de
Teatre musical durant el curs 2006-07.
♦ Valoració del grau de satisfacció dels alumnes i dels
seus pares pel que fa a la seva participació en el
projecte.
♦ Memòria de totes les activitats (representacions i
altres) dutes a terme pel departament de Música i
Teatre.
♦ Reunió informativa del projecte de llicència dirigida al
claustre de professors.
♦ Col·laboració amb els professors de tots els departaments
didàctics implicats i els de la USEE i aula d’acollida per a la
planificació de les activitats (representacions pròpies,
estades d’intercanvi, visites a escoles de teatre, assistència a
espectacles professionals, concerts, etc.)
♦ Reunió informativa amb Anna Rodet,
assessorament i aclariment de dubtes.
♦ Reunió amb el tutor supervisor del projecte on
es facilita un esbós del treball de llicència.
♦ Reunió setmanal amb el company Andreu
Dexeus per començar a planificar la recollida de
documentació i material per desenvolupar la
llicència.
10
Música i teatre una combinació perfecta
MARÇ
ABRIL
MAIG
♦ Selecció i edició del cinc vídeos amb les
coreografies dels cinc musicals.
♦ Recull de tot el material fotogràfic relacionat
amb el teatre musical experimentat amb
anterioritat.
♦ Recopilació del tres primers llibrets de tres
obres musicals, revisió i correcció dels
mateixos.
♦ Inici de recollida d’informació bibliogràfica i
elaboració d’una sèrie d’exercicis de tècniques
teatrals diverses.
♦ Reunió amb el company Andreu Dexeus on
comencem a preparar la pàgina web de les
llicències.
♦ Contacte amb el tutor supervisor del projecte,
presentació dels primers materials elaborats,
resolució de qüestions tècniques del projecte.
♦ Continuem les reunions per anar donant forma a
la pàgina web.
♦ Consulta sobre unes fitxes de comentari de text
amb el tutor supervisor del projecte.
♦ Revisió i correcció del quart llibret d’una obra
de teatre musical.
♦ Recerca bibliogràfica a partir de la qual
començo a elaborar uns materials per fer una
sèrie de comentaris de textos teatrals.
♦ Continuació de la recerca i redacció dels
exercicis de tècniques teatrals.
♦ Reunió amb el company Andreu Dexeus per fer
una recopilació de les lletres de les cançons.
♦ Revisió i correcció del cinquè llibret d’una obra
de teatre musical.
♦ Continuació del treball de redacció dels
exercicis de tècniques teatrals.
11
Música i teatre una combinació perfecta
JUNY
SETEMBRE
♦ Reunió amb el professor tutor del projecte per
supervisar el primer informe de progrés.
♦ Reunió de seguiment i presentació del primer
informe de progrés.
♦ Acabament de la redacció dels documents del
treball.
♦ Acabament de la redacció de la bibliografia
comentada.
♦ Reunió amb el company Andreu Dexeus per fer
la supervisió final de la presentació de la pàgina
web.
♦ Redacció de la fitxa de la llicència d’estudis.
♦ Revisió final dels documents i de la pàgina web.
♦ Reunió amb el professor tutor per fer la revisió
de l’informe final.
♦ Reunió de seguiment i presentació de l’informe
final de supervisió i de la documentació final de
la memòria.
2.2 Metodologia emprada
Per elaborar tots aquests recursos que us presento he utilitzat
diferents metodologies depenent de quin material es tractava.
En el cas dels materials de la primera part (llibrets d’obres
musicals), he realitzat traduccions i adaptacions al nivell de secundària a
partir dels textos originals (Lisistrata i Revolta d’amors) o dels guions de
les pel·lícules d’alguns musicals (Grease i Annie). També he fet un llibret
de creació pròpia (El pacient de la 308). Com que aquests musicals ja han
12
Música i teatre una combinació perfecta
estat experimentats prèviament i portats a l’escenari, també he fet, a
posteriori, una nova revisió i correcció procurant millorar-los.
He d’agrair la col·laboració als professors i professores del
departament de llengua catalana de l’IES Narcís Oller pel seu
assessorament i el seu ajut en la correcció de tots aquests textos.
Tampoc puc oblidar el meu reconeixement al professor de grec Armand
Carreras pels seus consells i suggeriments en l’adaptació de l’obra
Lisistrata d’Aristofanes.
En el segon apartat, el que proposo és un centenar llarg d’exercicis
de diverses tècniques teatrals; l’he realitzat principalment a base de
consultar l’àmplia bibliografia existent (Expressió corporal, expressió oral
i tècniques de veu, interpretació i dramatització, etc.). Una bona part
dels exercicis els he après a partir de la pròpia experiència com a alumne
dels diferents cursos i tallers de teatre als quals he assistit.
Val a dir que la major part d’aquests exercicis els utilitzo en les
meves classes de teatre des de fa més de quinze anys, per aquesta raó
alguns els he adaptat d’acord amb l’experiència acumulada a partir del
treball amb l’alumnat de secundària.
També m’ha estat de valuosa ajuda per a la realització d’aquest
capítol l’assessorament dels professors Ramon Vila i Joan Anguera de
l’Institut del Teatre; he d’agrair, així mateix, la documentació facilitada
per la professora de teatre Rosa Mateu, així com la col·laboració de la
professora de dansa Juny Casas en la selecció d’alguns exercicis
d’expressió corporal.
Per elaborar la tercera part, he fet una consulta bibliogràfica
(Llibres de literatura, obres de teatre d’autors escollits, història de la
literatura, etc.), que trobareu ressenyades a l’apartat de bibliografia.
En menor mesura també he fet una recerca a través d’algunes pàgines
web, que m’han servit per documentar-me sobre alguns aspectes
biogràfics dels autors escollits i per a l’obtenció d’algunes imatges.
Amb tota aquesta informació he preparat vuit documents titulats:
Comentaris de text. Cada un dels vuit documents correspon a un autor
important de la història del teatre occidental.
En aquest capítol agraeixo la col·laboració de la professora de
Llengua catalana Montse Bové que m’ha facilitat molta informació d’un
parell d’autors (Shakespeare i Guimerà).
13
Música i teatre una combinació perfecta
Per fer l’edició dels cinc vídeos corresponents a cançons i
coreografies dels cinc musicals, he aprofitat l’arxiu videogràfic particular i
he editat els fragments seleccionats amb el programa Studio 8.
Finalment per al disseny i la realització de la pàgina web s’ha utilitzat un
editor del programari Mac de Apple.
2.3 Descripció dels recursos utilitzats
Per a la realització del meu treball he utilitzat els següents recursos:
• Bibliografia específica
• Pàgines web
• Editor de textos Winword
• Editor de textos pdf. Adobe Reader
• Editor de fotografia digital Photoshop
• Editor d’imatges CorelDraw
• Editor de vídeo Studio 8
• Espais web (Youtube, Bubbleshare, Picasaweb, Blogger...)
• Editor de pàgines web de Mac (Apple)
14
Música i teatre una combinació perfecta
3. Resultats obtinguts
3.1 – Presentació dels materials elaborats.
Com ja he indicat he dividit el meu treball en tres parts ben
diferenciades, en la primera part o bloc us presento els llibrets de cinc
obres de teatre musical.
Primer bloc (http://www.xtec.cat/~jgrant/ llibrets )
Grease
Aquest llibret és una adaptació del guió de la
pel·lícula Grease original de Jim Jacobs, Warren
Casey, Allan Carr i Bronte Woodard. És bastant fidel
al guió original, encara que hi he introduït alguns
petits canvis, per facilitar els seu trasllat a un
escenari teatral.
El pacient de la 308
En aquest cas el text és original. Aquesta
obra vol ser un tribut al gènere del musical
americà; per aquesta raó s’hi inclou una
selecció de cançons de grans musicals com per
exemple: Cats, West side story, El mag d’Oz,
Annie, Hair, Rent i Cabaret.
15
Música i teatre una combinació perfecta
Lisistrata
Aquesta versió musical de la comèdia clàssica
d’Aristòfanes va néixer gràcies a l’estreta col·laboració
amb la professora de llengua catalana Ester Comas,
que es pot dir que n’és coautora; vàrem fer un treball
de traducció a partir de textos basats en l’obra original
i al mateix temps en fèiem l’adaptació, procurant
ajustar-la al nivell de l’alumnat de secundària. La
música és original del professor Andreu Dexeus, amb qui comparteixo
aquesta llicència.
Annie
Aquest llibret és una adaptació
del guió de la pel·lícula Annie
original de Carol Sobieski.
També, com en el cas de
Grease, és bastant fidel a
l’original cinematogràfic, amb
alguns petits retocs per
traslladar-la millor a un
escenari teatral.
Revolta d’amors
És una traducció i adaptació del llibret
original de la sarsuela Luisa Fernanda obra de
Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
amb música del mestre Federico Moreno
Torroba. En aquest cas he procurat respectar
bastant fidelment el text original exceptuant
la part final del segon acte, on canvio una
mica el guió fent guanyar la partida als
partidaris de la revolució enfront dels
monàrquics. En tractar-se d’una obra teatral, les adaptacions del guió
han estat mínimes i respecto l’estructura original de l’obra.
16
Música i teatre una combinació perfecta
En el treball de llicència d’estudis de Josep Sala Colom s’inclouen
els llibrets de quatre obres musicals; curiosament cap dels títols
proposats en els meu treball coincideix amb els del treball de Josep Sala,
d’aquesta manera sumant ambdues propostes hi ha nou obres musicals
de diferents estils per triar i remenar; un material més que notable
preparat per ser utilitzat pel professorat interessat a muntar un
espectacle de teatre musical amb els seus alumnes.
Segon bloc (http://www.xtec.cat/~jgrant/ Exercicis i tècniques
teatrals)
En aquest apartat s’inclouen 103 exercicis de diferents tècniques
teatrals (expressió corporal, tècniques de veu, interpretació...) que s’han
demostrat apropiades al nivell de l’alumnat de secundària i que he anat
recopilant al llarg d’una bona pila d’anys d’experiència impartint classes i
tallers de teatre amb adolescents. Com ja explicaré en la guia didàctica,
els exercicis estan classificats d’acord a dos criteris i van acompanyats de
la seva descripció i d’algunes orientacions didàctiques.
Tercer bloc ( http://www.xtec.cat/~jgrant/ comentari de text )
En la tercera part hi ha vuit materials preparats per fer comentaris
de textos teatrals, concretament corresponen als següents autors:
Sòfocles, Eurípides, Shakespeare, Lope de Vega, Moliere, Txejov,
Guimerà i Brecht.
Segurament algú es pot preguntar per què he inclòs en aquest
treball de llicència que tracta sobre teatre musical el comentari de textos
literaris.
Per justificar-ho he de referir-me a més d’un motiu.
a) La majoria d’obres de teatre musical tenen un text més o menys
extens.
b) La implantació del nou batxillerat d’Arts escèniques, música i dansa
m’ha impulsat a completar aquest treball de llicència amb aquest
capítol dedicat al comentari de text, pensat com una aportació de
recursos didàctics que pot ser d’utilitat pel professorat que haurà
d’impartir les noves matèries, com per exemple Arts escèniques.
17
Música i teatre una combinació perfecta
c) L’aparició d’un nou perfil d’alumnat de batxillerat que vol continuar
estudis superiors d’art dramàtic m’ha fet pensar en la preparació
d’aquests comentaris de text, ja que aquesta és una de les proves que
hauran de superar en l’examen d’ingrés a l’Institut del Teatre.
d) La vocació formativa, així aquests materials contribueixen en alguna
mesura a completar el bagatge cultural dels alumnes. Malgrat que
només hi ha vuit autors proposats i, per tant, hi ha moltes i notables
absències, crec que són suficients per fer una primera aproximació al
coneixement d’una part important de la història del teatre occidental,
que es complementarà amb els continguts de les classes de Llengua i
literatura.
També s’inclou una fitxa descriptiva de com s’ha de fer el
comentari d’un text teatral.
3.2 Guia didàctica per al professorat: desenvolupament
de les activitats, materials i recursos.
A continuació aprofitaré aquest espai per facilitar algunes
consideracions en forma de guia didàctica. Com que el treball consta de
tres blocs fonamentals, han de ser també tres les guies didàctiques
presentades.
3.2.1 - Guia didàctica del llibrets de cinc obres musicals.
En primer lloc he de dir que he procurat oferir cinc obres musicals
d’estils diferents per tal de no repetir-me i perquè hi hagi més diversitat
a l’hora de fer la selecció de l’obra que es vol representar.
En algun cas la dificultat del text i de la música és major que en
d’ altres, per això cal saber adequar-lo al nivell del alumnes (no és el
mateix l’alumnat de tercer d’ESO que el de Batxillerat); en aquest sentit
hi ha un parell de musicals: Annie i Revolta d’amors que presenten més
dificultats que els altres tres, sobretot a nivell musical.
La durada d’aquestes obres és notable, totes superen l’hora, i en
algun cas s’allarga fins a l’hora i mitja, la qual cosa pot afegir més
dificultats - aconsello ser realistes i d’acord amb les capacitats i
limitacions del alumnes readaptar la durada de l’obra per no carregar
18
Música i teatre una combinació perfecta
massa el temps de representació -; és a dir, que si alguna escena es pot
suprimir sense alterar el missatge, és millor saltar-la i escurçar el temps
de l'obra. Així mateix pot resultar interessant fer una selecció d’algunes
escenes tot fent servir les tisores al gust del consumidor, en aquest
sentit si no es pot assumir l’obra sencera com un tot global no passa res,
hem de pensar que l’objectiu del teatre escolar és eminentment formatiu i
educatiu i per tant no cal ser gaire puristes si això ha de comportar
espatllar el resultat pretès.
Tot seguit presento les fases habituals que cal seguir a l’hora de
muntar una obra de teatre musical.
Text o guió
Abans de treballar el guió teatral cal fer-se una idea clara de la
totalitat de l'obra i de cada escena. Veure quins objectius pretén,
quina és la intenció de l'acció teatral, quins personatges intervenen,
quin és el context literari i històric de l’obra, etc.
Aquí he prescindit de manera voluntària d’incloure un aspecte
fonamental que s’ha de tenir en compte en la preparació d’una obra
teatral, el que s’anomena treball de taula, la raó d’aquesta omissió és
no repetir en el meu treball el que ja està descrit de manera
excel·lent en el treball de Josep Sala en els capítols “Com ho fem ?”,
especialment en les fitxes de caracterització de personatges (pàgina
38) i les tècniques de direcció (pàgines 40- 47) i “Què fem” on hi ha
el model de fitxa docent al principi de cada musical (pàgines
76,138,165 i 190).
Moviment escènic
Cal estudiar els moviments que faran els actors a l'escenari; per on
entraran i sortiran a escena, com es mouran per l'espai escènic. Per
ajudar-vos , es poden fer esquemes dels moviments dels actors sobre
un dibuix de l'escenari i practicar-los des del primer moment durant
l'assaig, per evitar errors posteriors i que agafin mals costums i siguin
difícils d'evitar-los més tard.
Com que es tracta de teatre musical és natural que hi hagi
coreografies, aquesta és una de les fases més difícils i que mereixeria
un nou treball de llicència d’estudis. El meu consell és que primer es
treballin bé una sèrie d’exercicis d’expressió corporal (veure
19
Música i teatre una combinació perfecta
“exercicis i tècniques teatrals” a la pàgina web d’aquesta llicència
http://www.xtec.cat/~jgrant/ ) per agafar més desimboltura i domini del
cos. És molt important no forçar massa als alumnes, en el sentit que
no es pot demanar a un alumne o alumna allò que està per sobre de
les seves possibilitats. És millor treballar coreografies senzilles i poc
ambicioses, de cara al resultat final això acostuma a ser molt més
efectiu.
A tall d’exemple, en els cinc vídeos que hi ha en la pàgina web podeu
veure la majoria de les coreografies d’aquests cinc musicals.
Càsting o repartiment de papers
Després de tenir la idea clara de cada personatge cal repartir els
diferents papers entre els alumnes.
Cal veure les possibilitats i les característiques de cada noi i noia: el
seu aspecte físic, la veu, l'expressió corporal. És el moment de fer
exercicis d'expressió corporal i oral, de millorar la dicció. De vegades
ells mateixos veuen les possibilitats de cadascun.
Després de veure el rendiment de cada alumne es poden repartir els
papers i, si cal i el paper ho permet, fer algun reajustament. (Per
exemple si un personatge és masculí però pel seu caràcter s'avé més
al d'una alumna o bé no tenim prou alumnes masculins actors, si el
paper del personatge de l'obra és indiferent segons el sexe, és millor
que el personatge es transformi en femení que no posar bigotis o
característiques masculines a l'actriu).
De totes maneres molt probablement tindreu moltes més noies que
nois en el grup de teatre i aleshores resulta inevitable que alguna
hagi de representar un personatge masculí, no passa res,
l’experiència em demostra que ho poden fer molt bé.
L’adolescència és una etapa difícil, plena de pors i d’inseguretats, cal
tenir molt tacte amb els alumnes a l’hora d’exigir-los determinades
accions, convé no ferir la susceptibilitat i saber analitzar
psicològicament cada cas per tal de treure de cada un la màxima
creativitat possible. Altrament ens podem endur alguna sorpresa
desagradable.
No podem oblidar que l’objectiu d’aquesta matèria és eminentment pedagògic,
no som una companyia de teatre professional, ni treballem amb actors
professionals, per això mateix hem de saber escollir textos i muntatges ajustats
als recursos humans i tecnològics que tinguem a l’abast. Rebaixar una mica el
20
Música i teatre una combinació perfecta
llistó d’exigència no ha de ser cap obstacle per aconseguir un espectacle digne;
si tots treballem en un clima favorable la motivació de l’alumnat millorarà i la
feina ben feta està assegurada.
Treball de la veu, del cos i d’interpretació
Per exercitar la veu cal fer pràctiques de dicció i vocalitzar bé les
paraules. Llegir en veu alta sense córrer i que s'entenguin
correctament tots els mots i frases del text; és el moment de treballar
el vocabulari perquè tot el text sigui entenedor i els actors i actrius
sàpiguen agafar el sentit de les frases. Així, si en algun moment no es
recorden del text, poden improvisar i no quedar-se tallats.
Pel que fa al cos, cal posar atenció a lligar el que es diu amb el gest
sense que aquest sigui exagerat i artificial. No han de declamar ni
bellugar excessivament els braços ni les cames; s'ha d'aconseguir que
actuïn de manera natural amb els gestos segons el que expressi la
frase.
Va bé en aquesta fase fer exercicis d'expressió corporal, de mim, per
fer acostumar els alumnes a donar expressió a la cara segons l'estat
d'ànim del personatge en cada situació.
Tampoc cal oblidar els exercicis d’interpretació basats majoritàriament
en petites improvisacions. De tots aquests exercicis, en teniu una
bona mostra en la pàgina web anteriorment esmentada.
Assaigs
Els assaigs de l'obra es començaran quan hagin practicat ja uns
quants exercicis d'expressió oral, corporal i d’interpretació. És
convenient no deixar-los mentre duri l'assaig.
Al principi, actuaran amb el text a la mà cas que no el recordessin i
paulatinament, l'hauran d'anar deixant fins a memoritzar tot el text.
És molt important que els alumnes entrin dins del personatge i dels
sentiments o sensacions que se suposa que té. No han de memoritzar
el text sense cap sentit sinó fixar-se en tot el seu contingut i fer
algun exercici d'improvisació, és a dir, de variar alguna frase o
paraula del text que signifiqui el mateix que l'original. També és molt
important que, si s'equivoquen en el text o en alguna situació, no
riguin (cosa freqüent entre els nois i noies més joves), si la situació
no és còmica. Cal entrar en la situació de l'escena i no només
memoritzar.
21
Música i teatre una combinació perfecta
Haurien de poder arribar a saber salvar una situació d'equívoc sense
necessitat que algú els apunti des de darrere de les cametes. (No
s'hauria d'apuntar els actors perquè si es fa s'acostumen a la veu que
se'ls avança i es perden sense remei si no la tenen. A més, de
vegades, el dia de la representació, a la sala, se sent més l'apuntador
que no pas els actors).
Cal fer un assaig general quan ja s'han assajat diverses vegades les
diferents escenes, si pot ser, a l'espai on s'ha d'actuar i amb gairebé
tots els elements que formen part de l'obra, sense interrupcions, per
veure com queda en conjunt.
Escenografia
Mentre duri la temporada d'assaig, podeu anar pensant en
l'escenografia que més us agradaria per a l'obra. A més, mentre els
actors assagen, és quan vénen les idees que millor es poden adaptar
a la situació que volem crear a l'escena.
Els decorats poden ser de diferents materials i emprar diferents
tècniques.
En els vídeos que s’inclouen en la pàgina web, podeu veure com hem
resolt d’una manera senzilla l’escenografia. És, en aquest moment, on
cal convertir aquesta activitat teatral en transversal i demanar la
col·laboració del professorat de visual i plàstica. També podeu
consultar el treball de llicència d’estudis de Lídia Pérez Requena4.
Cal preparar també l'atrezzo i tenir-lo a punt per al moment de la
representació.
Cal preveure, per altra banda, la il·luminació que necessitarem a
l'escenari per realçar una part del decorat o del que més ens
convingui. Tots els canvis o modificacions de llum s'han d'anotar
detalladament al lloc del guió que convingui, perquè el tècnic de llums
(si és el cas) amb el guió al davant, sàpiga quan ha de fer els canvis
oportuns.
Vestuari
Cal buscar la manera més idònia per representar un personatge
concret amb el vestit tenint en compte el principi de l'element
suggerent, és a dir, que no cal gran sofisticació (si el paper ho
demana ja és un altra qüestió) en el vestit sinó buscar els elements
4 Escenografia i atrezzo: acompanyaments coloristes per a Què cantem avui? i Què toquem avui?
22
Música i teatre una combinació perfecta
essencials i diferenciadors de cada personatge per representar-los.
Maquillatge
El fet de maquillar la cara dels actors és per dos motius bàsics: per
eliminar els reflexos dels focus a la cara i per destacar l'expressivitat
del personatge, tenint en compte que alguns espectadors veuran la
representació de lluny.
Es poden fer algunes proves durant algun assaig i veure a distància
com es veu l'expressió de la cara. Un cop s'ha decidit quin és el que
s'escau més bé a cada personatge, el més convenient és tenir
persones grans que ajudin el dia de la representació a maquillar els
actors o bé, si són grans els alumnes, quedar perquè es maquillin
entre ells.
Música i so
La música és fonamental en el teatre musical. Per aquest motiu, el
seu tractament ha estat objecte del treball que complementa el meu, i
ha estat realitzat pel professor Andreu Dexeus5. En aquest treball,
trobareu tot els recursos referents a la part musical d’aquestes cinc
obres musicals.
Si a l'obra hi ha sons especials també caldrà enregistrar-los a partir
de discos d'efectes especials que es poden trobar al mercat o als
centres de recursos. Hi ha també força pàgines web especialitzades en
efectes sonors.
Les entrades de música o de sons també cal que estiguin anotats
detalladament al guió de l'obra i passar-ne una còpia a la persona ( si
la tenim) que ens ajudi en el so, el dia de l'assaig general i de la
representació.
5 Música i teatre. Una combinació perfecta. Recursos i material musical per treballar a l 'aula
23
Música i teatre una combinació perfecta
3.2.2 – Guia didàctica dels exercicis de tècniques teatrals (veure la
selecció d’exercicis a la pàgina web)
Moltes vegades s’entén el teatre a nivell escolar com la selecció
d’un text, la seva memorització, la planificació d’uns assaigs i la seva
posterior posada en escena. El resultat final pot ser una mica decebedor,
o si més no pobre, si no s’ha fet un treball previ per tal d’exercitar
diferents aspectes del fet teatral, com per exemple: el treball col·lectiu i
els exercicis per millorar la dicció, la vocalització, el control corporal, el
moviment, sense oblidar aquells que són útils per vèncer la timidesa i la
vergonya. Per aquest motiu per ajudar a millorar les aptituds dels
alumnes respecte al teatre, s’ha de donar als nois i noies una sèrie de
pràctiques i tècniques que augmentin les seves possibilitats tan
expressives com creatives. És amb aquesta intenció que en aquest segon
bloc recullo una col·lecció de més de cent exercicis pràctics de diferents
tècniques teatrals.
Molts autors coincideixen a afirmar que el teatre és bàsicament un
llenguatge, i com a tal cal aprendre a utilitzar aquest nou instrument de
comunicació; així doncs, cal treballar unes tècniques específiques per
arribar a aconseguir un cert domini d’aquest llenguatge. A l’hora de fer la
selecció dels exercicis he procurat que la majoria siguin:
Fàcils i assequibles, precisament perquè no sigui necessari el domini de
cap destresa específica que pugui retreure tan alumnes com professors
Atractius, per tal que els exercicis resultin divertits.
Participatius, de manera que la naturalesa dels exercicis afavoreixi la
integració de tothom.
Grupals, per poder-los treballar de forma col·lectiva.
Aquests exercicis es presenten amb la següent estructura:
Títol de l’exercici
Classe d’exercici: Els exercicis estan classificats en diferents
categories (jocs de confiança, expressió corporal, tècniques de veu,
improvisació, interpretació...)
24
Música i teatre una combinació perfecta
Dificultat: Els exercicis estan classificats en tres nivells de dificultat (fàcil,
mitjana i difícil).
Descripció: On s’explica com s’ha de realitzar l’exercici
Orientacions: On s’apunten alguns consells i suggeriments
pràctics.
Les sessions de treball es poden plantejar de moltes maneres, però
una forma coherent de realitzar-les és començant pels exercicis més
simples i anar progressant a propostes més complexes i creatives.
És molt aconsellable introduir sovint exercicis de relaxació a l’inici
de la classe.
De vegades, si el ritme de la classe no és prou actiu caldria
realitzar exercicis d’escalfament per activar totes les parts del cos.
Una pràctica comuna en les sessions de treball és realitzar de
manera habitual posades en comú (fòrums) un cop acabat l’exercici. El
fet de verbalitzar les sensacions, les emocions, els propis gustos,... es
converteix en un poderós aliat per reforçar els vincles i l’esperit de
treball en comú tan important en el teatre.
El vestuari ha de ser còmode, pot servir el mateix que s’utilitza per
a les classes d’educació física. Una vegada el curs està avançat, es pot
anar introduint, si s’escau, un tipus de vestuari més específic (malles,
mallots...) encara que no és imprescindible.
Sempre que sigui possible, si les condicions de temperatura i
superfície del terra ho permeten, s’hauria de fer la classe descalços; en
cas contrari s’haurien d’utilitzar unes sabatilles lleugeres (les bambes no
són aconsellables) o mitjons dobles amb sola.
El professor o professora, en conseqüència, haurà de vestir amb
consonància amb l’alumnat.
Finalment l’espai on s’han de desenvolupar les sessions hauria de
ser ampli, tipus gimnàs, o una sala gran sense mobiliari perquè es tracta
de tenir la màxima llibertat de moviments. Si és possible enfosquir una
mica aquest espai molt millor.
Encara que com he dit abans molts exercicis resulten divertits, hem
de procurar que les sessions no es converteixin en una mena de
ludoteques, perquè aquest no és l’objectiu proposat, per això cal ser molt
rigorosos en la correcta execució dels exercicis, i si convé fer-los repetir.
En aquest punt ens ajudarà força avaluar cada activitat. En efecte, una
25
Música i teatre una combinació perfecta
bona avaluació aconseguirà que els alumnes es prenguin més seriosament
les sessions de treball.
L’avaluació hauria de basar-se bàsicament en un parell d’aspectes:
Procediments: allò que l’alumne/a ha de saber fer.
Actituds: allò que l’alumne/a ha de saber valorar.
Per això els criteris d’avaluació hauran de tenir en consideració aquests
dos aspectes:
Avaluació de procediments
1. Grau de domini de les destreses que s’han après.
2. Utilització personalitzada i original de les tècniques teatrals.
3. Nivell de comunicació aconseguit utilitzant les diferents tècniques
adquirides.
Avaluació de les actituds
1. Interès de l’alumne/a en l’activitat.
2. Grau d’implicació de l’alumne/a.
3. Capacitat de l’alumne/a per valorar els aspectes comunicatius, tant
els propis com els aliens.
A tall d’exemple tot seguit presento un parell de propostes de fitxes
d’avaluació.
Fitxa d’avaluació d’un exercici d’expressió corporal
Nom de l ’a lumne/a
Domini
de l
mov iment
corpora l
Domin i i or ientac ió
espaia l
Seguiment de l
r i tme
Coord inac ió amb la
pare l l a o e l grup
Creat iv i ta t i
express iv i ta t
Nive l l de par t ic ipac ió
i co l · laborac ió
Nive l l
d ’acceptac ió / res
pecte de l grup
NOTA
26
Curs: Exercici:
Música i teatre una combinació perfecta
Fitxa d’avaluació d’un exercici d’improvisació
Nom de l ’alumne/a
Interès Creat iv i tat Gest Moviment
escènic
Vocal i tzaci
ó
Volum de
veu
Part ic ipaci
ó fòrum
NOTA
Les qualificacions proposades de cada un dels ítems per ambdues
fitxes d’avaluació poden ser quelcom semblant a això:
1 – insuficient
2 – suficient
3 – Bé o notable
4 – Excel·lent
Calculant les mitjanes obtindrem la nota final.
3.2.3 – Guia didàctica dels exercicis de comentari de text (veure la
selecció de comentaris a la pàgina web)
Aquests comentaris de text són especialment indicats per als
alumnes de batxillerat.
Aquests materials es concreten en una fitxa descriptiva de com es fa un
comentari d’un text teatral i de vuit documents que corresponen a vuit
autors representatius de la història del teatre occidental.
Aquests materials segueixen la mateixa pauta:
Breu apunt bibliogràfic de l’autor.
Obra de l’autor.
Característiques de les obres de l’autor.
Context històric
Característiques del corrent artístic en què s’emmarca l’obra
27
Curs: Exercici:
Música i teatre una combinació perfecta
Sinopsi de l’obra
Fragment de l’obra
En aquest cas són idèntics els materials del professor/a i els de
l’alumne/a.
Aquests comentaris s’haurien de plantejar com un exercici
progressiu. Vull dir que fóra desitjable que els dos primers es fessin de
manera guiada pel professorat i més endavant quan els alumnes hagin
adquirit una certa pràctica els hauran de realitzar de forma autònoma.
És molt important que el nivell d’exigència sigui alt, per això, si
convé, no hem de dubtar a l’hora de fer-los repetir el comentari.
28
Música i teatre una combinació perfecta
4 – Conclusions: aplicacions i valoracions del
treball realitzat
En definitiva els recursos didàctics que recullo en el meu treball de
llicència, complementats amb els del meu company Andreu Dexeus,
pretenen ser sobretot una eina útil per a tots aquells professors i
professores (especialistes o no) que vulguin aprofitar-los per treballar el
teatre musical amb els seus alumnes. Per això mateix en el seu disseny
s’ha prioritzat el seu caràcter pràctic, és a dir, llestos per a fer-los servir,
sense massa consideracions teòriques, tan sols s’incorporen alguns
suggeriments metodològics. En la seva concepció els materials que
trobareu en els tres blocs els fa especialment indicats per a l’alumnat de
secundària, tanmateix amb petits canvis poden adaptar-se perfectament
als nivells superiors de primària.
El títol del treball pot induir a pensar que l’objectiu d’aquests recursos
sigui únicament el muntatge d’una obra de teatre musical, però com ja he
explicat amb detall en el capítol dedicat als objectius d’aquesta llicència
hi ha altres aspectes tant o més importants, en la mesura que també
volen ser uns materials idonis per a:
Desenvolupar algunes de les competències bàsiques.
Fomentar l’educació emocional.
Afavorir processos d’inclusió d’alumnes amb necessitats educatives
especials.
Treballar la transversalitat des de diferents àrees (llengües, música,
plàstica, tecnologia, educació física...)
Tot això i més ho podreu comprovar si us animeu a experimentar
les enormes possibilitats pedagògiques del teatre, i del gènere musical en
particular. Aquest és el meu desig, el nostre desig, i per aquesta raó ens
hem esforçat en l’elaboració d’aquests treballs de llicència d’estudis.
Que us siguin tan profitosos com ho han estat per a nosaltres.
29
Música i teatre una combinació perfecta
5 - Bibliografia comentada
ARISTOFANES (1981) Las avispas, la paz, las aves, Lisistrata Madrid
Ed. Nacional
Comentari:
Una traducció i adaptació d’aquestes quatre obres clàssiques a càrrec de Francisco
Rodríguez.
BECH, S. BORRELL, J. (1988) Com es comenta un text literari
Barcelona Editorial Barcanova
Comentari:
Llibre molt adequat per als cursos de batxillerat. Presenta una guia progressiva de
comentari textual: interpretatiu, comprensiu i integrador, amb un grau d’aprofundiment
creixent.
BERCEBAL, F. (1999) El taller de drama Ciudad Real Ñaque editorial
Comentari:
Llibre molt interessant, perquè a més de proposar una sèrie d’exercicis pràctics
d’expressió corporal, de tècniques de veu i d’improvisació, acompanyats d’un DVD de
suport, fa un breu repàs a la història del teatre i als seus fets més significatius.
BOAL, A. (2004) Juegos para actores y no actores Ed. Alba
Comentari:
Llibre que presenta alguns apunts autobiogràfics de l’autor i la seva obra, especialment
les bases teòriques del teatre de l’oprimit. A més, recull una bona col·lecció d’exercicis de
diferents tècniques teatrals, de valuosa aplicació en diferents àmbits: educació, psicologia,
psicoteràpia, escoles d’art, treball social...
BOLUDA CARRILLO (2003) Creatividad teatral Pearson educación
Comentari:
Es tracta d’una reedició d’un clàssic de la pedagogia teatral. El exercicis estan basats en
les tècniques d’improvisació i creació interpretativa i es plantegen en sessions que van
progressant segons el grau de dificultat. També incorpora la temporalització i una sèrie de
consells pràctics.
BRECHT, B. (1976) Santa Joana dels escorxadors Barcelona Edicions 62
Cometari:
Traducció a càrrec de Joan Abellan. A la introducció hi ha un bon comentari sobre l’obra.
CASES, R. , CANALDA, A. (2000) Crèditos variables de educación física.
Conciencia corporal, masaje i relajación en la escuela Ed Paido-tribo
30
Música i teatre una combinació perfecta
Comentari:
Llibre adaptat a nivell d’ESO, amb principis d’expressió corporal en totes les seves
vessants, encara que també presenta exercicis de desinhibició, autoconfiança,
improvisació. A la segona part dedica especial atenció a la relaxació i n’exposa algunes
tècniques bàsiques.
CASTILLO, CARLES (2004) Mimo el arte del gesto Ciudad Real Ed. Ñaque
Comentari:
Aquest llibre, eminentment pràctic, està estructurat en 25 sessions que van progressant en
les variades tècniques i exercicis del mim. És un llibre atractiu, bàsic i accessible per al
aficionat i per al professorat.
CONEJERO, M.A. (1999) El actor y la palabra València Fundación
Shakespeare
Comentari:
Fonaments teòrics i reflexions personals adreçat al treball d’actors i actrius pel que fa a
l’expressió verbal del personatge.
DIEZ BORQUE, J.M. (1988) Comentario de textos literarios : método y
práctica Madrid Editorial Playor
Comentari:
Llibre molt complet de com fer comentaris de textos, entre ells els teatrals. El nivell del
llibre és alt, més indicat per estudis universitaris.
GARCIA, IGNASI (1995) Expresión oral Madrid Ed. Alhambra
Comentari:
Aquest llibre presenta de forma pràctica exercicis perquè l’alumne/a adquireixi a través de
lectures i contes dramatitzats una correcta expressió oral.
GARCIA LÓPEZ, J. (1970) Historia de la literatura Barcelona Editorial
Teide
Comentari:
Llibre de text que presenta una breu antologia de la literatura universal, amb bons resums
del principals moviments literaris i autors principals.
GRADY, S. (2000) Drama and diversity Portsmouth Heinemann Ed.
Comentari:
Introdueix el lector a la teoria i la pràctica del drama a les aules des d’una perspectiva
pluralista, tant des del punt de vista etnogràfic com multicultural. Justifica les aportacions
de les tècniques de dramatització a l’hora d’ajudar els estudiants a reconèixer la seva
identitat a partir del principi de la diferència.
En cada capítol l’autora ens presenta una història que de manera gràfica posa al descobert
les pors i aprensions envers la diferència i subministra recursos metodològics per preparar
les classes per tal que esdevinguin eines d’apropament i comprensió entre alumnes i
professors.
31
Música i teatre una combinació perfecta
GUIMERÀ, A. (2002) Teatre Barcelona Edicions 62
Comentari:
Recull tres obres mestres de l’autor. També hi ha una breu biografia de Guimerà
JOHNSTONE, KEITH (2002) Impro, improvisación y teatro Santiago de
Chile Ed. Cuatro vientos.
Comentari:
És un llibre bastant teòric, amb moltes reflexions d’un dels creadors més importants del
teatre d’improvisació modern. També s’hi poden trobar algunes tècniques i eines
pràctiques per treballar a l’aula.
KITSON, N. SPIBY, I (1997) Drama 7-11, developing primary teaching
skills Routledge
Comentari:
Els autors ofereixen una guia pràctica d’aplicació de les tècniques de dramatització a
l’ensenyament dels alumnes de primària. Faciliten un marc clar i coherent per la seva
aplicació a l’aula amb bones lliçons tant teòriques com pràctiques; de manera que pugui
ser implementat sense tenir gaire experiència en la matèria.
LAFERRIERE, G. (1997) La dramatización como herramienta didàctica y
pedagògica Ciudad Real Ñaque editorial
Comentari:
Un llibre amb moltes propostes pràctiques fruit de l’experiència d’aquest gran pedagog.
La pedagogia de l’expressió, l’expressió teatral del docent, la improvisació pedagògica i
teatral...configuren el contingut principal d’aquesta obra. Un llibre molt pràctic per la
gran quantitat d’exercicis que trobareu en les seves pàgines.
MOLIERE (1975) El metge a garrotades Barcelona Edicions 62
Comentari:
Adaptació de l’obra a càrrec de Francesc Nel·lo. El resultat és un text molt més senzill i
adequat al nivell de secundària.
MONTESINOS AYALA, DIEGO (1999) Expresión corporal Ed. Inde
Comentari:
Llibre adreçat a l’alumnat de batxillerat, però perfectament vàlid també pels nivells
d’ESO. Presenta una bona col·lecció d’exercicis que van progressant en dificultat.
Excel·lent la guia didàctica que acompanya cada sessió de treball.
RECASENS, M (2003) Como estimular la expresión oral Ed. Inde
Comentari:
En aquesta obra podreu trobar diversos mètodes per estimular la comunicació oral a
l’aula. Hi ha exercicis per millorar l’atenció auditiva, la formulació de respostes,
l’estimulació del pensament propi i la creativitat.
32
Música i teatre una combinació perfecta
RIQUER, M. VALVERDE, J.M. (2007) Historia de la literatura universal
Madrid editorial Gredos
Comentari:
Obra molt extensa amb una bona i rigorosa informació sobre tota la literatura, des dels
primers autors coneguts fins als nostres dies. Els autors ofereixen un estudi panoràmic del
patrimoni cultural d’occident a partir del coneixement directe de les obres, que han estat
analitzades amb molt rigor científic.
SHAKESPEARE, W. (2006) Romeo i Julieta Barcelona Ed. Vicens Vives
Comentari:
Traducció i adaptació a càrrec de Salvador Oliva. Hi ha una bona introducció amb la
biografia i obra de Shakespeare, i a més amb un estudi de l’obra en qüestió.
SOFOCLES (1993) Antígona Barcelona Ed. La Magrana
Comentari:
Es tracta d’una traducció i adaptació de la tragèdia clàssica a càrrec de Joan Castellanos.
A la introducció hi ha una breu ressenya biogràfica de Sòfocles, i una sèrie de comentaris
sobre la tragèdia grega.
STOKOE, PATRICIA (1994) La expresión corporal Barcelona Ed. Paidos
Comentari:
Una de les obres fonamentals de l’aplicació de l’expressió corporal a la pedagogia dels
infants. Teoria i pràctica d’aquesta disciplina. També inclou una guia del professor.
TXEKHOV, A. (1982) Teatre de Txekhov Barcelona Ayma S.A. Editora
Comentari:
Recopilació de vuit obres d’Anton Txekhov traduïdes i adaptades per Joan Oliver.
VIO, KOLDOBIKA (1996) Match de improvisación Ciudad Real Ed. Ñaque
Comentari:
Aquesta obra basada amb les pràctiques d’improvisació de Laferriere, presenta una gran
diversitat de propostes pràctiques molt ben seleccionades i estructurades per treballar els
jocs d’improvisació a les aules o tallers de teatre.
http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1002
SALA COLOM, J. Teatre musical: un projecte interdisciplinari i
transversal
http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1572
RENOBELL, G. La dansa moviment i l’expressió corporal com a
mitjans per desenvolupar les capacitats de l’alumnat de 1r i 2n cicle de
primaria.
http://librosgratisweb.com/pdf/euripides/las-troyanas.pdf
EURIPIDES Adaptació de la tragèdia
33
Recommended