“Nosaltres hem de ser coneguts i reconeguts arreu del món ...Escena Catalana, amb el qual van néixer el cen - tre d’arts escèniques de Salt “El Canal” i el Teatre de l’Arxipèlag

Primavera 2019 Número 1

exterior.catLa revista que explica què fa Catalunya al món

Articles de:

Daniel CondeminasPau AndrésRafael HidalgoJoan TristanyOlga IrastorzaSergi MarzabalQuim Miró

exterior.cat2,95€

Entrevista al conseller Alfred Bosch“Nosaltres hem de ser coneguts

i reconeguts arreu del món com a país”

Xwww.exterior.cat · 3

Els casals catalans d’arreu del món agafen volada

Entrevista a Karim Adduchi

04182831

32

Daniel Condeminas

Pau Andrés

Rafael Hidalgo

Joan Tristany

Revista Exterior, Primavera 2019Edita: Grup Comunicació 21Dipòsit Legal DL B 11458 - 2019

Coordinador de continguts: Quim MiróDisseny i maquetació: Marga MorenoPublicitat: Marcelo Villanueva

[email protected]@comunicacio21.comwww.exterior.cat

OPINIÓ

TEMES

Entrevista al conseller d’AccióExterior Alfred Bosch

No sóc pare. I per tant, l’analogia deusemblar una exageració però el senti-ment que tinc a l’hora d’estrenar unanova publicació deu ser similar al nai-xement d'un fill. Com dir-ho? És uncòctel de sensacions: un pèl d'eufòria,quatre grams de por, mig quilo d’incertesa i una tona d’hores defeina. Parir una revista en paper i undigital diari no és qualsevol cosa. I nonomés pels temps que corren sinóper la necessitat de ser útils en unentorn comunicatiu ple d’excessos,duplicitats i mentides. I com podemser útils? Com ens podem fer unraconet quan les 24 hores d’una persona civilitzada ja no donen perconsumir res més? Inventar un nouhorari no sembla possible. Millor ens exprimim el cervell per oferirquelcom nou, diferent, complementari o alternatiu.

Exterior neix per omplir unanecessitat: la meva pròpia; l’interèspersonal de saber què fan els cata-lans organitzats pel món. Entitats icol·lectius privats però també accióde govern; visió i personalitat catala-na pel món, transversal, sense excésde banderes ni tradicions, simple-ment sentit de la utilitat, perquèExterior té fam de servei. I sí, contri-buir a explicar aquest petit univers,significatiu en activitats i empentaperò sovint amagat- i connectar-loencara més fent de la seva projecció idifusió el sentit de la nostra modestai alhora ambiciosa publicació.

Un conegut em va dir que pre-guntar-li a un xinés de NaJin què sapde Catalunya és com preguntar-nos anosaltres mateixos quin plat típicmengen els texans (carn a la graella?,no pas... els tex-mex). Exterior tévocació de ser útil sense ser unaWikipèdia o un condensador dexifres: parlem d’experiències i depersones. De catalans que mantenenel seu sentiment nacional i que noobliden ni l’idioma ni les tradicionsmalgrat viure a Groenlàndia.

David Centol, editor del Grup Comunicació [email protected]

A 18 hores de vol

20

06

ext

eri

or.

ca

t

384042

Olga Irastorza

Sergi Marzabal

Quim Miró

grup comunicació 21

DanielCondeminasCatalunya: espai de la francofonia?

“Un espai que s’expandeix nord enllà i que esdevé protagonista de l’àmbit euromediterrani, on hauríem de poder dir-hi molt més que no pas ho hem fet fins ara

La voluntat de les institucions catalanes de serpart integrant de l’Organització Internacional dela Francofonia ve de lluny. El President Maragallja ho va plantejar i, com a resultat de moltesgestions, el Parlament hi és present, des del2008, al seu òrgan consultiu: l’AssembleaParlamentària de la Francofonia. El continuatboicot dels respectius governs espanyols haimpedit, fins ara, que Catalunya esdevinguésdirectament membre observador de laFrancofonia, com ho són països tan diversoscom Eslovènia, Irlanda, Argentina o Uruguai.

Més enllà de poder formar part d’aquestaorganització mundial, la relació amb el món dela cultura francesa i les seves molt potentsindústries culturals, mereix una reflexió sobrequina hauria de ser l’estratègia de col·laboracióamb els nostres veïns del nord, assumint que –si més no a curt termini- ho farem amb unasevera inferioritat institucional a l’hora d’impul-sar-la. I no partiríem pas de zero. Tenim des dela mateixa Euroregió Pirineus Mediterrània finsa experiències en el terreny sanitari, com l’hos-pital transfrontererer de la Cerdanya, o el cultu-ral, amb el llegat que ens va deixar el projecteEscena Catalana, amb el qual van néixer el cen-tre d’arts escèniques de Salt “El Canal” i elTeatre de l’Arxipèlag de Perpinyà.

Si no tenim –ni hem de tenir- cap incohe-rència en potenciar, més encara, els continguts iobres culturals en català amb el fet de refermarla capitalitat cultural de Barcelona dins el móneditorial llatinoamericà en castellà, quelcom desimilar ens hauríem de proposar pel que fa al’espai de la francofonia. No sé si te gaire sentitque hàgim passat d’una hegemonia de la llen-gua francesa com a primera llengua estrangerad’aprenentatge, al seu quasi arraconament. Ales raons de veïnatge, no només físic, se lisumen les raons econòmiques: el segon idiomadels negocis a Europa és el francès. Qüestionscom la del currículum escolar o una adequada

X 4 · www.exterior.cat

presència del francès en espais culturals i turís-tics del nostre país, al costat de l’omnipresent iindispensable anglès, no només serien útils encadascun d’aquests àmbits, sinó que tambéesdevindrien un missatge de complicitat ambaquest espai cultural, lingüístic i econòmic queva molt més enllà de l’estricte hexàgon. L’encertque l’emissora de ràdio en francès Equinox se liatorgués llicència per emetre des de Barcelona,no hauria de ser pas un gest aïllat.

Un espai francòfon que s’expandeix nordenllà i que esdevé protagonista de l’àmbit euro-mediterrani, on hauríem de poder dir-hi moltmés que no pas ho hem fet fins ara. Així, tenimdues organitzacions vinculades al món de lacomunicació audiovisual on, incomprensible-ment, no en formen part els nostres mitjansnacionals. Portem anys perdent oportunitats anivell de projectes compartits, coproduccions irelacions de tota mena pel fet d’haver abando-nat la Conferència Permanent de l’AudiovisualMediterrani, la COPEAM, de la qual la CCRTV(l’actual CCMA) en va ser membre fundadora!.

I parlem també del Centre Mediterrani dela Comunicació Audiovisual, el CMCA, amb seua Marsella, on sí que hi són representats elsmitjans públics italians, croates o marroquins,entre d’altres.

En els darrers anys, he tingut l’oportunitatde conèixer de primer mà l’exitosa aposta de laindústria audiovisual francesa per a la sevainternacionalització, treballant intensament laseva presència als mercats no-francòfons. Això,sense descuidar gens els països amb els quecomparteix el mateix idioma, i amb els que himanté un elevat nivell de coproduccions. Fins itot, ha fet néixer organismes específics, com ésel cas de l’associació Les Médias FrancophonesPublics, que agrupa les corporacions audiovisu-als franceses, belgues, suïsses i quebequeses, idarrerament també el canal franco-alemanyArte.

En un moment on l’economia del cinema ide les grans sèries passa, en bona part i deforma creixent, per coproduccions internacio-nals, no deixa de ser preocupant el baix nivellde coproduccions catalanes amb França oBèlgica; no només per la proximitat geogràficaque afavoreix la logística dels rodatges, sinótambé pels potents instruments de suportsfinancers i de desgravacions fiscals que expli-quen molt de la bona salut del cinema francès...i el belga també.

Ens hi posem? Allons-y?

Daniel Condeminas i Tejel és consultor en comunicació


CUBA

- Sociedad de beneficiencia de Naturales de Catalunya

COLOMBIA

ESTATS UNITS

CANADÀ

ARGENTINA

- Casal de Catalunya de Buenos Aires- Las Quatre Barres-Castelar- Casal Català de Bariloche- Centre Català de Rosario- Casal de Catalunya de Santa Fe- Centre Català de Mendoza- Casal Català de San Rafael- Casal Català de Córdoba- Casal Català de Mar del Plata- Centre Català de Venado Tuerto- Casal dels Països Catalans de La Plata - Casal Català de Paraná- Casal Català de Bahía Blanca- Agrupació Catalana Pergamino- Centre Català de Capitán Sarmiento- Casal dels Països Catalans-Tucumá

EL SALVADOR

- Casal Català de El Salvador

COSTA RICA

XILE

- Centre Català de Santiago de Xile- Centre Català de Viña del Mar

ECUADOR

PARAGUAI

- Centre Català d’Asunción

SAN PEDRO DE SULA

- Associació Catalanad’Hondures

BRASIL- Associaçao Cultural Catalonia- Club Brasiler-Català de Negocis

SANTO DOMINGO

- Centre Català de laRepública Dominicana

MÈXIC

GUATEMALA

- Casal Català deGuatemala

PUERTO RICO

- Casal Català de Puerto Rico

- Centre Català de Caracas- Casal dels Països Catalans de Guayana- Associació Veneçolana d’Empresaris d’Ascendència Catalana

PORTUGAL

- Associació Cultural Presenta

ITÀLIA

- Associació - Casal Cata

ISLÀNDIA

REGNE UN

- Catalans UK- Casal Catal

ANDORRA

- Centre de la C del Principat d

ESPANYA

FRANÇA

- Casal de Ca - Cercle Cata - Casal Catal - Centre Cult - Aire Nou de - Casal Catal - Centre Cata - Associació C - Casal Catal - Amicale de

PERÚ

- Casal Català de Lima

URUGUAI

- Casal Català de Montevideo

VENEÇUELA

- Casal Català de Guayaquil- Casal Català de Quito- Casal Català Jorge Butinà i ardona

- Comunitat Català d’Antioquia- Comunitat Catalana de Colòmbia

Casal Català deCosta Rica

- Orfeó catalá de Mèxic - Club d’Empresaris Catalans a Mèxic- Casal Català de la Península del Yucatán- Casal Virolai- Casal Català de Guadalajara

- Catalan Institute of America- Friends of Catalonia- American Institute for Catalan Studies (AICS)- Associació de Catalans de la Universitat de Califòrnia- Casal Català del Nord de Califòrnia- Casal dels Països Catalans a Califòrnia - Casal dels Catalans de Califòrnia- Casal dels Catalans d’Utah- North American Catalan Society- Casal Català de Washington DC- Fundació Paulí-Bellet- Casal Català de Seattle- Casal Català de Minnesota- Casal dels Països Catalans a Cleveland- Friends of Catalonia Miami

- Casal Català del Quebec- Casal dels Països Catalans de Toronto- Casal Català de Vancouver

- Casa Catalana de M- Casal Català de Me- Cercle Català de M- Casa Catalana de S- Cercle Català d’Ara- Casal de Catalunya - Casal Bilbao Kultur - Espai Catalunya To- Llar Catalana de La - Casal Català de Ten

- Casal Català d’Islàndia

IRLANDA

- Casal Catal - Casal Catal - Catalans a

Els casals catalansd’arreu del món agafen volada

Per Quim Miró

JAPÓ

Centre Català de Kansai

XINA

- Casal Català de Benjing- Casal Català de Xangai-Catalan Institute of China- Catalan Asociation of China

AUSTRÀLIA

- Casal Català de Sydney- Casal Català de Victòria- Casal Català of New South Wales

Catalunya

SUÈCIAÀUSTRIA

- Casal Català de Viena- Casal Català de Salzburg

HOLANDA

- Casal Català dels Països Baixos

LUXEMBURG

- Centre Català de Luxemburg

DINAMARCA

catalans a Roma Casal Català d’Italia là d’Itàlia

POLÒNIA

- Casal Català de Polònia

REPÚBLICA TXECA

- Casal Catalanotxec

NIT

K à de d’Escòcia

Cultura Catalana d’Andorra

ALEMANYA

- Katalanischer Salon e. V. Casal Català de BerlinAssociació Catalana d’Essen- Centre Cultural Català de Colònia- Associació Catalana d’Hamburg ‘El Pont Blau’- Centre Català de Munic- Casal Català de Frankfurt- Sttucat-Catalans a Sttutgart- Casal Català de Hannover

atalunya de París alà de Marsella à de Tolosa de Llenguadoc tural Català de Perpinyà-Casal Jaume I e Baó à de Grenoble-Maison de Catalogne alà d’Occitània Catalana Joan Nat de Béziest à de Nantes Tirant lo Blanc ls Catalans d’Alsàcia

Mallorca enorca adrid Saragossa aba a de Sevilla r Elkartea palekua a Corunya nerife

MARROC

- Centre Català del Marroc

- Casal Català de Zuric- Casa Nostra de Suïssa- Centre Català de Lausana i Ginebra- Centre Català de Basilea- Amics Catalans de Berna

là d’Irlanda/Catalan Coucil of Ireland là d’Irlanda Dublín

- Casal Català de Cultura de Copenaghen/ Catalans DK

BÈLGICA

- Casal Català de Brussel·les

- Les Quatre Barres d’Estocolm

SUÏSSA


Actualment hi ha 101 entitats catalanes en actiu i oficialment reconegudes pel Govern.

La seva funció és promocionar el català, dinamitzar l’acció amb activitats i ser una eina

d’acollida per a nous catalans en el procés inicial d’arribada a un nou país

“Dolça Catalunya, pàtria del meu cor,quan de tu s’allunya, d’enyorança esmor”. Aquest és un fragment de la cançóde L’emigrant (1894), d’Amadeu Vives,amb lletra de Jacint Verdaguer. Aquestaenyorança és la que s’encomana entre lamunió de catalans que viuen a l’estran-ger. “Quan marxes a viure a l’estranger,de forma inconscient, busques un vincleamb les teves arrels. I els casals o centrescatalans tenen una funció aglutinadoraentre la comunitat de catalans”, explicaJordi Gairín, president del Centre Catalàde Luxemburg. Des d’aquesta necessitat,s’obre una vinculació estreta entre els

catalans i el país des de l’estranger que,en molts casos, acaben sent l’embrió denous casals o centres de catalans al món.“Històricament hi ha dos perfils molt bendiferenciats: aquells catalans que vanmarxar a l’exili allunyant-se d’un escenarid’incertesa durant els segles XIX i XX i elsqui en la darrera dècada ho han fet per-què, fruit de la seva formació acadèmica,troben una sortida professional molt mésreconeguda a l’estranger”, reconeixMarina Falcó, assessora d’Acció Exteriorde la Generalitat.

Actualment hi ha 101 entitats catala-nes oficialment reconegudes i en actiu

arreu del món. La més antiga fou creadael 1840 a l’Havana, Cuba: la Societat deBeneficència de Naturals i Descendentsde Catalunya, amb l’objectiu principal dedonar ajut i suport a aquells catalans icatalanes emigrats des de principis del s.XIX que, per diversos motius, es troba-ven en situació de necessitat o precarie-tat. L’Amèrica Llatina concentra unaforta presència catalana arreu del món iseu llegat, encara, és molt visible.Argentina, amb 16 entitats, és el paísque més associacions catalanes té a l’ex-terior. El Casal Catalunya de BuenosAires té una llarga història i conserva un


“Les comunitats a l’exterior són cada

cop més joves i reforcen el vincle a través de les

xarxes socials. La necessitatde no perdre la llengua, les arrels i les tradicions

fa que les comunitats s’agrupin i formin casals

o centres amb el distintiude l’oficialitat

dels edificis més emblemàtics del pano -rama català a l’exterior. A La Plata, al’Argentina, s’ha recuperat un casal queva rebre la visita del president FrancescMacià, a finals dels anys 30 amb una sin-gularitat: abraça els Països Catalans. SanJosé és la ciutat de Costa Rica que té mésaccent català. De fet, un polític amb des-cendència catalana, José Figueres Ferrer,conegut per Don Pepe, se’l recorda coml’home que es va imposar en la guerracivil amb el suport de la Legión del Caribe,el fundador de la Segona República delpaís i el president que va disoldre l’exèrcita Costa Rica. A Mèxic, a la ciutat deMèrida es concentra el Casal Català delYucatán i té el llegat de Manuel MercaderMartínez, jesuïta, veí d’El Prat deLlobregat i fundador del casal.

EL DISTINTIU D’OFICIALITAT Internet i les xarxes socials han canviat,també, la manera de relacionar-se entreels catalans i catalanes a l’exterior. “Larevolució tecnològica ha afavorit la interac-ció entre catalans al món i això fa que totsens sentim més a prop”, apunta Falcó. Unpunt de trobada és Catalansalmon.com,una xarxa mundial de pàgines web quedurant molts anys ha estat una eina decapçalera de la majoria de catalans ques’han instal·lat en qualsevol punt geogràficdel planeta.

Actualment Catalansalmon.com comp-ta amb una distribució de 439 puntsarreu del món que manté connectatsmés de 13.000 catalans de 138 països. Elseu creador, l’informàtic Sergi Marzabal,assegura que “és una bestiesa! És unaeina molt útil, sobretot, per aquells cata-lans que busquen informació sobre laciutat que han d’anar a viure i per con-tactar-s’hi entre ells”. Tot i que pràctica-ment en la majoria de ciutats de refe-rència al món hi ha grups de catalans ales xarxes socials, el pas a formar unaassociacions amb el distintiu de l’oficia-litat de la Generalitat és molt gran. Lescomunitats catalanes de l’exterior sónentitats privades, oficialment reconegu-des en els seus llocs d’establiment itambé pel Govern de la Generalitat, d’a-cord amb el què preveu la Llei 8/2017,de 15 de juny, de la comunitat catalanade l’exterior.


El procediment de reconeixement ofi-cial de comunitats catalanes a l’exteriors’estableixen per decret. A causa de l’apli-cació de l’article 155 de la Constitució perpart del govern espanyol, el desplega-ment reglamentari dels nous casals icomunitats catalanes a l’estranger es faràpública al llarg d’aquest any mentre eldepartament d’Acció Exterior en redactael decret.

La inscripció al Registre de comunitatscatalanes a l’exterior de la Generalitatpassa per complir un seguit de requisitsque són de compliment obligat. Aquestprocés és el que, en la majoria dels casos,tira enrere a més d’una comunitat que toti estar agrupada no tramita l’oficialitat perpart del Govern. És el cas de Chicago, alsEstats Units, que té una comunitat catala-na extensa, però al mateix temps molt dis-persada. Sònia Romanos hi viu des de fa25 anys i diu que “som pocs els qui ensvam establir-nos-hi des de fa anys i laresta, que són més de pas, no té massaganes d’implicar-s’hi tant a fons”. Entre elsrequisits que demana la Generalitat són,entre d’altres, que l’associació estiguiconstituïda al territori on estigui establer-ta, que els objectius fundacionals estiguinvinculats amb un aspecte de la realitatcatalana o que en formin part una trente-na de persones. Carme Rodés, responsa-ble de l’àrea de la Catalunya Exterior de laGeneralitat, explica que “hi ha tres ele-ments característics en tots als casals ocentres catalans: la promoció i difusió dela llengua catalana, la realització d’activi-tats culturals i que sigui una eina d’acollidaper a nous catalans en el procés iniciald’arribada a un nou país”.

LLENGUA, CULTURA I TRADICIONSDels més d’un centenar de casals catalansque hi ha arreu del món, la gran majoriaacaba triant el mateix ventall d’activitatsperò cadascun hi posa el seu segell parti-cular. Els cursos oficials de català són unaeina bàsica per a la promoció de la llen-gua. Els participants en aquests cursos nonomés són catalans o descendents decatalans sinó ciutadans autòctons quevolen fer un pas endavant.

Xavier Varea, president del Casal CatalàLes Quatres Barres-Castelar (Argentina)explica que “hi ha molts joves que els atrauviure a Catalunya i abans de traslladar-s’hiper viure-hi tenen molt clar que aprendrecatalà els obrirà moltes més portes”,

admet. Una de les accions que s’estanpotenciant més en els darrers anys és cul-tivar l’aprenentatge del català entre elsinfants que resideixen a l’estranger. Hi hacasos molt diversos des de l’EscolaCatalana de Londres, el Cau de la Mainadaa Los Ángeles, La Mainada de Roma o laCataescola de Berlín. Des de Londres,Sònia Barrachina explica que “vam consi-derar que era una prioritat omplir el buitque hi havia per atendre les famílies cata-lanes i que calia proveir un espai d’apre-nentatge de la llengua i la cultura catala-nes”. El projecte d’Escola Catalana deLondres s’ha consolidat i pel curs vinent laprevisió és acollir més d’una seixantenad’infants d’entre 4 i 12 anys de famíliescatalanes o mitxes.

La projecció de pel·lícules, els concertsde música o les lectures dramatizades sónaltres accions que apropen la cultura cata-lana al país d’acollida.

A banda de la Diada Nacional deCatalunya, la data més assenyalada delcalendari festiu dels casals catalans a l’ex-terior és Sant Jordi. I en els darrers anys,des del Diplocat, s’ha universalitzat el 23d’abril arreu del món a través de la cam-panya Books’n’roses fomentant l’intercan-vi de llibres i roses arreu del món amb finsa 150 activitats organitzades per casals,associacions, entitats i voluntaris a mésd’una cinquantena de països en els dar-rers anys. Aquesta iniciativa s’ha conver-tit en un fenomen mundial. Londres ésuna de les ciutats on es viu un Sant Jordimés a la catalana. Camden Market esconverteix en un espai de festa i reivindi-cació per part de les entitats catalanes ala capital britànica: des del cor musicalLondon Catalan Choir fins als castellersde Londres, sota l’organització del casalCatalans-UK.

Les tradicions passen per la celebra-ció de la revetlla de Sant Joan i, en moltscasos, per Nadal amb el cagatió. La cal-çotada és, ara mateix, la festa culinàriadel país per excel·lència arreu del món.Fa cinc anys, l’empresa bagenca Ferrerva posar en marxa la campanyaCalçotades pel món adreçada a lescomunitats catalanes a l’estranger iaquest any s’han pogut degustar els cal-çots i la salsa de romescu en una trente-na de ciutats del món. Hi ha altres tradi-cions, com la castellera, que estan aga-fant embranzida arreu. París, Londres,Copenhaguen, Edimburg, Dublín o Berlín


“La Generalitat hi juga un paper destacat: dona suport a les entitats catalanes

a l’exterior i n’atorga subvencions. Ara bé, el 90% de l’activitat dels casals es financia

a través del voluntariat


“L’aplicació del 155 va ser una sotragada queva apuntar directament l’acció exterior delGovern i els casals catalans van sobreviuresense aturar la seva activitat

són ciutats castelleres que, gràcies alpadrinatge de la grans colles castelleresdel país, mantenen una de les tradicionsque més agraden arreu.

EL PAPER DE LA GENERALITATEn tot aquesta activitat catalana a l’exte-rior, la Generalitat hi juga un paper des-tacat. Des del departament d’AccióExterior es dona suport a les comunitatscatalanes a l’exterior que estiguin inscri-tes al Registre i n’atorga subvencions. Enla convocatòria de l’any 2019, que previ-siblement es publicarà aquest mes demaig, es preveu destinar un milió d’eu-ros per a la contribució de les despesesderivades del funcionament ordinari deles comunitats catalanes a l’exterior, lapromoció i difusió de Catalunya i la sevacultura i llengua, d’ensenyament de lallengua catalana, de programes decaràcter social i de suport a la nova emi-gració. Ara bé, Falcó puntualitza que “el90% de l’activitat dels casals catalans ésa través del voluntariat”. Hi ha casosexcepcionals, com són el mantenimentde fons bibliogràfic i arxívistic de granvalor, en el cas del Casal de l’Havana querequereixen un finançament pel seumanteniment i la seva conservació.

Històricament, els casals més antics ide més tradició disposen de seu pròpia,un immoble de propietat o de lloguer.Tot el contrari que els que s’han creat enl’última dècada, que prescindeixen deseu física i reforcen la seva activitat endiversos espais de la ciutat que els acull.Un dels escenaris són les seus de lesdelegacions del Govern a l’exterior. És elcas de Londres, que en el primer trimes-tre de l’any, el conseller d’Acció Exterior,Alfred Bosch, va inaugurar la CataloniaHouse a Londres. El delegat al RegneUnit i Irlanda, Sergi Marcén asseguraque “comptem amb un espai per acollirentitats catalanes, cíviques i culturals, ique no siguin de caire polític”. La comu-nitat catalana al Regne Unit és moltdiversa i activa. Una de les entitats cata-lanes de referència és l’associacióCatalans UK. El president de l’associació,Jordi Guidici reconeix que “és molt posi-tiu que s’hagi impulsat la CataloniaHouse, que actua com a punt de troba-da entre les mateixes entitats i elGovern”.

A l’Europa central, Alemanya gua-nya protagonisme amb set casals o cen-


tres catalans inscrits al registre de laGeneralitat: Munic, Berlín, Hamburg,Colònia, Stuttgart, Frankfurt i Essen.“Una de les prioritats de la delegació ésassessorar les comunitats de catalans alpaís. Cada casal s’organitza a la sevamanera però Alemanya és un país onl’associacionisme català és molt viu”,subratlla la delegada del Govern aAlemanya, Marie Kapretz. Les ciutatsamb més tradició catalana són Munic iStuttgart. Això també provoca que si-guin els casals catalans més estables i dellarg recorregut.

La relació entre comunitats és unfenomen que està guanyant força en elsdarrers anys. Per recorregut, els casalscatalans a l’Amèrica Llatina és qui tradi-cionalment treballen més en xarxa, comara el Con Sud Amèrica. Xavier Varea,president del Casal Català Les QuatreBarres de Castelar (Argentina) diu que“intentem compartir activitats però ladistància és una dificultat afegida”. Elsetembre vinent celebraran una troba-da cultural a Montevideo (Uruguai).

A Europa, la connexió entre casals téun rerefons més professional. És el casdels casals catalans de l’Europa centralque segons explica Elisenda Bujons, pre-sidenta d’Stuttcat-Catalans a Stuttgart,“busquem vies de finançament per a lesactivitats programades, la possibilitat decompartir-les i de forma més coordina-da”. Al marge d’Europa i l’AmèricaLlatina, el ventall a la resta de continentsés més complex. Els Estats Units concen-tren tot el seu dinamisme a les costes,punts de referència turística dels cata-lans. La delegada del Govern a l’Amèricadel Nord i Canadà, Victòria Alsina, reco-neix que “els catalans que viuen als EstatsUnits són, generalment, persones ambuna formació alta i que acaben sent moltbons ambaixadors de Catalunya”.

Mentrestant, a Àsia i a Oceania, larepresentació és més aïllada. A la regióde Kansai, al Japó, es va plantar la prime-ra llavor catalana a Àsia. L’any 1988,Montse Marí va impulsar el primer casalcatalà en terreny asiàtic per casualitatdesprés d’una mostra d’una col·leccióprivada de litografies d’AlexandreCarnudets.

La Generalitat atorga beques a lescomunitats catalanes a l’exterior. Sónajuts perquè els joves catalans treballinde becaris durant nou mesos a una


Comunitat Catalana de l’Exterior. Aquestprograma de beques es desenvolupa deforma conjunta amb el Consell Interuni-versitari de Catalunya (CIC), i és gestionatper l’Agència de Gestió d’Ajuts Univer-sitaris i Recerca (AGAUR). Qui va acollir-se a una beca va ser Sara Bailac, quedurant gairebé dos anys va forjar-se alCasal dels Països Catalans de La Plata(Argentina) com a agent cultural i acabade ser escollida representant d’Esquerraal Senat per la demarcació de Lleida enles passades eleccions generals. Bailacconfessa que “vaig descobrir un mónque no tenia present: la xarxa de comu-nitats catalanes a l’exterior. A Catalunyahi ha un desconeixement molt gran de lavida associativa catalana arreu i de latasca de diplomàcia civil amb què actuenels casals tenint en compte que no disposemd’estructures d’estat. Precisament, aquestbuit, l’omple la gent dels casals”, destaca.

SUPERADA LA SOTRAGADA DEL 155Si hi ha un moment especialment delicaten el recorregut recent dels casals catalansés quan el govern espanyol va aplicar l’ar-ticle 155 de la Constitució que va provocarla dissolució de les delegacions del Governa l’exterior però no va poder paral·litzarl’activitat de promoció de la llengua, la cul-tura i les tradicions arreu del món. Unasotragada que va apuntar directament al’acció del Govern a l’exterior -dissolent lesmal anomenades ambaixades-. LucaBellizzi, delegat del Govern a Roma, recor-da que “el fons bibliotecari GiussepeTavani, format per més d’un miler de llibresen català, va ser desmantellat de la seu deRoma i traslladat a l’oficina de l’Alguer, onva estar un any tancat entre caixes en undipòsit“. Des dels Balcans, el delegat ErikHauck, subratlla que “hi va haver un silenciper part nostra a nivell institucional, però esva enfortir l’escalf de la gent”. Des deLondres, el delegat Sergi Marcén asseguraque “el càlcul de l’afectació al departamenttant sols en el tancament de les delega-cions va ser d’1,3 milions d’euros”, conside-ra que són “uns diners malbaratats” i espe-ra que “algun dia algú des de l’Estat sen’haurà de fer responsable”.

El 155 també va afectar directament ladinàmica dels casals i entitats catalanes al’estranger. “Vam patir moltíssim. Se’ns va

tallar l’aixeta i això ens va obligar a autofi-nançar-nos les activitats des del propicasal”, explica el fins ara president del CasalCatalanotxec a Praga, Carles Noguera.Durant un any i mig, la gestió dels casals icentres catalans va viure un dels momentsmés delicats. Falcó reconeix que “va ser unepisodi molt difícil. Ho van desmantellarabsolutament tot. Hi ha casals catalans,molt específics i amb un llegat històric aldarrere, que se’ls va fer molt complicada lasupervivència. Ara, estem en un procés derefer-ho tot i estem arrencant amb força,de nou”.

L’acció exterior de Catalunya és en elpunt de mira dels governs de l’Estat. Latensió política entre els governs català iespanyol no ha passat desapercebudaentre la comunitat de catalans a l’estran-ger. La majoria de casals, però, hi posendistància i deixen que les reivindicacionspolítiques es facin al marge de l’associa-ció. Jordi Busquets, president del CasalCatalà de Munic assegura que “som unaentitat per a la promoció de la cultura i lallengua catalanes a Alemanya. I com aCatalunya, hi ha sensibilitats polítiques detots els tipus, però totes hi tenen cabudaal Casal”. A Luxemburg, l’octubre de2017, el Centre Català de la ciutat va pro-gramar una festa grossa per celebrar eltrentè aniversari de la seva fundació. Lacelebració, però, es va haver d’ajornarpels fets de l’1-O. El president del CCL,Jordi Gairín, explica que “el dinar previstera el dia 8, una setmana més tard delreferèndum. En aquelles darreres setma-nes abans i, sobretot, els dies després del’1-O van ser complicats per a tothom ivam decidir programar-ho uns mesos méstard”. El debat polític, agreujat pels fets del’1 d’octubre, la repressió policial i el judicidels presos polítics ha encès la metxa enles comunitats catalanes arreu del món. Enel darrer any i mig, l’Assamblea NacionalCatalana (ACN) està arrelant amb força al’estranger i cada cop són més ciutats ques’abracen en l’entitat que presidia CarmeForcadell que està capitalitzant la reivindi-cació política dels catalans a l’exterior.Darrerament, en moltes ciutats del móns’han mobilitzat molts catalans residents al’estranger per mostrar el seu desacordamb el govern espanyol denunciant lamanca de drets i llibertats.



“La majoria de casals posendistància a la tensió políticaentre Catalunya i Espanya i,en aquest sentit, és l’ANCqui està capitalitzant lareinvindicació política dels catalans a l’exterior

316.599 catalans estan inscrits als consolats espany-ols, el doble que fa una dècada, que era de poc mésde 150.000 emigrants

La població catalana resident a l’estranger s’hadisparat en l’última dècada. Segons un informe elaboratper la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC),a data 20 de març de 2019, un total de 316.599 catalansestan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món iregistrats a l’Instituto Nacional de Estadística (INE).Aquesta xifra suposa un augment del 4,7% respecte l’anyanterior i de 14.074 catalans respecte el 2018.

A aquesta xifra caldria afegir els catalans que noestan inscrits als consolats (que representen segonsdades disponibles per alguns països europeus unamitjana del 15% sobre inscrits). Això elevaria el totalestimat de catalans residents a l’exterior a unes 365.000persones. Les xifres s’han recollit a través del Padrón deEspañoles Residentes en el Extranjero (PERE) de l’INE is’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclo-uen la població inscrita per votar formada per aquellsinscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) iels menors de 18 anys.

Segons l’informe de la FIEC, l’augment de resi-dents catalans a l’exterior (+4,7%) és dos punts supe-rior a la mitjana estatal (+2,5%). Això representa que172.597 catalans han abandonat Catalunya, i ara sónresidents a l’exterior. Una altra dada rellevant és queen el moviment migratori de l’última dècada i fruitde la crisi econòmica, “moltes situacions familiarsque passen d’emigració temporal a emigració de llar-ga durada”. Finalment, el grup de població catalana al’exterior menor de 16 anys ha passat del 16.0% de2009 al 22,0% a 2019 i, segons la FIEC, indica que “l’arre-lament definitiu lluny de Catalunya afecta, cada copmés, famílies catalanes senceres”.

FRANÇA, ARGENTINA I ALEMANYA, PRIMERS DESTINSAmb 42.952 persones inscrites, França és el país delmón on acull més població catalana a l’exterior. Elsegueixen Argentina (30.699) i Alemanya (25.263), quehistòricament tenen una forta presència catalana. Percontinents, Europa comptabilitza 152.000 catalans, pocmés que el continent americà, amb prop de 148.000persones nascudes a Catalunya.Aquestes xifres sónd’un informe elaborat per la Federació Internacional

L’emigració catalana s’accelera d’Entitats Catalanes (FIEC) a través de les dades del’Instituto Nacional de Estadística (INE). Hi ha pre-sència catalana a tots els països europeus senseexcepció. La major presència de catalans a Europa és“probablement molt inferior a la real”, segons la FIECatès que “el lliure moviment de persones a l’espai de laUnió Europea fa que moltes persones no arribin a ins-criure’s mai als consolats espanyols o hofan, a vegades,amb anys de retard”.

Els països amb més inscrits són França (42.952),Alemanya (25.263), Regne Unit (21.834), Suïssa(15.566), Andorra (15.393), Bèlgica (10.798), Itàlia(5.296), Països Baixos (5.025), Suècia (1.731), Irlanda(1.379), Dinamarca (1.120), Noruega (1.031) Portugal(1.028), Àustria (1.022), i Luxemburg (742). Els païsoseuropeus que han tingut una presència major de cata-lans en els darrers anys són el Regne Unit, Alemanya,Noruega i Bèlgica.

Al continent americà (un total de 147.454) elscatalans estan repartits a Argentina (30.699), EstatsUnits (20.677), Mèxic (17.615), Brasil (12.398),Equador (10.488), Xile (9.573), Veneçuela (8.953),Colòmbia (6.646), Perú (5.449), Uruguai (4.010),República Dominicana (3.864), Bolívia (3.439), Cuba(2.832), Canadà (2.677), Costa Rica (2.054), Panamà(1.655), Paraguai (1.418) i Guatemala (1.282). De lapresència catalana a Amèrica, l’informe assenyalaque “no hi ha augmentsforts, però si lents i persis-tents” i el retorn de molts joves llatinoamericans desegona generació a Catalunya però “no s’inscriuenals consolats espanyols al tenir la doble nacionali-tat”.

Estats Units i Equador són els països on lapoblació catalana a l’exterior creix més que la restai Veneçuela és l’únic país que experimenta unaclara davallada.La presència de catalans a Àsia,Àfrica i Oceania té menys incidència respecte a d’al-tres continents. A Àsia estan inscrits 8.803 cata-lans, dels quals 1.131 a Xina, 958 a EmiratsÀrabs Units, 890 a Israel, 779 a Filipines i 599 alJapó). Àfrica aplega 4.676 catalans, dels quals1.349 al Marroc, 605 a Senegal, 274 a Sudàfrica i276 a Guinea Equatorial. Oceania és el continentamb menys presència catalana amb 3.300 perso-nes, dels quals 2.989 viuen a Austràlia i 308 aNova Zelanda.


PauAndrésAmb l’arribada de la tardor al Con sud d’Amèrica, unany més lluny de casa (i ja són gairebé set anys quevisc a l’Argentina), veig com la nostra diàspora escalfamotors pel que serà un any de fer un pas endavant. Eltret d’eixia es va produir a finals de març amb lareunió de juntes directives de tots els casals per, entrealtres temes, preparar el que serà el nostre granencontre bianual: la Trobada de Comunitats Catalanesa l’Exterior del Con Sud d’Amèrica, endarreit un anyper les conseqüències que l’aplicació del 155 va tenirentre els centres catalans a l’exterior.

En aquesta ocasió, la bona i treballadora gent deMontevideo, a l’Uruguai, seran els anfitrions de tot unseguit de casals repartits arreu de l’Equador, Paraguai,Xile i Argentina on els debats polítics, conferències,actuacions corals, esbarts i colles bastoneres tenenasegurada la seua presència.

És el cap de semana més important de l’any per atota la Catalunya exterior al nostre continent d’acolli-da i malauradament també serà el primer any en elque menys resó tinga aquest esdeveniment, ja sigapel tancament de la corresponsalia de TV3 a BuenosAires, que s’afegeix a l’apagada del satèl·lit que vapatir Televisió de Catalunya el 2012 i que va deixarorfe a tots aquells catalans, ja en edat avançada, quela tenien com a finestra de comunicació amb la terraestimada. A tot això, la trobada tindrà la més que pre-visible absència de figures de primer nivell del Governcatalà recordant que en la darrera trobada va tenir elplaer de compartir la presència del conseller RaülRomeva.

Per tant, la Catalunya Exterior continuarà la sevamarxa a més de 12.000 kilòmetres intentant superarel gran hàndicap de la renovació. La nostra diàspora al’Amèrica Llatina té una edat molt avançada i en elspropers anys no es preveu un relleu migratori com elque es va viure a l’Argentina en els darrers anys delfranquisme. I justament un d’eixos imprescindiblesdels casals és el de les dones valentes del Casal deCatalunya de Paranà.

Des de 2003, tots els diumenges de matí, aquestcasal porta endavant el seu projecte de referència: unprograma de ràdio en directe estructurat en quatreblocs. El primer bloc es parla d’actualitat política aCatalunya. En el segon bloc es realitzen entrevistes a

“La nostra diàspora a l’Amèrica Llatina té una edat molt avançada i en els propers anys no espreveu un relleu migratori com el que es va viure al’Argentina en els darrers anys del franquisme

Preparatius de la trobada de comunitats catalanes del Con sud d’Amèrica


personalitats de la política ola cultura catalana o bé esparla de festes populars itradicionals dels PaïsosCatalans o anem de passeigper la geografia catalana.També hi ha un espai joveamb informacions actuals itemàtiques d'interès de lesjoventuts catalanes, i hi ha unespai d’esports en el qual elsculés de l’equip radiofònic es des-fan en elogis al Barça.

Finalment es donen informacions insti-tucionals d’activitats del Casal i de la Xarxa deComunitats Catalanes del Con Sud. Tots els blocscomencen i acaben amb música catalana de diversosestils i èpoques. Aquest programa està conduït perMercè Porqueres, acompanyada per a la professorade català Mónica Rodríguez; la llicenciada enComunicació Social, Verónica Rodríguez i la politòlegaCora Ruiz Tena. Totes elles fan d’aquest quartet la veu

radiofònica principal de la nostra diàspora al Con Sudd’Amèrica, vertebrant i cohesionant a tota la xarxa.

Però la vocació informativa d’aquest Casal vaarrancar l’any 1997 de manera trimestral, amb lapublicació de la revista, “Paraná, per anar endavant”.Amb una tirada de 400 exemplars, aquesta publicacióconté temes d'interès relacionats amb Catalunya enfunció de la seva especialitat professional (políticacatalana, teatre, literatura, arquitectura, música, psi-cologia, esport, cuina catalana, una part dedicada auna activitat per practicar la llengua catalana), peròsobretot els temes relacionats amb el feminisme.Aquest casal és un veritable exemple per a la Xarxa i laresta de casals del món en temes relacionats amb elpaper de la dona en la Catalunya Exterior.

Segur que bona part de la inspiració en desenvolu-par aquest espai radiofònic fantàstic tingué el ja desa-paregut i reconegut periodista Guillermo Alfieri, com-pany de Mercè Porqueres.

Pau Andrés és secretari del Casal dels Països Catalansa La Plata (Argentina)


AlfredBoschper Daniel Condeminas

Fotografia de Lola Surribas

Entrevista al consellerd’Acció Exterior,

Relacions Institucionals i Transparència

Fa poc més de sis mesos Alfred Bosch va ser

nomenat nou conseller responsable, entre d’altres

àmbits, de la carpeta d’Afers Exteriors del Govern,

en substitució d’Ernest Maragall qui serà un dels

alcaldables a les properes eleccions

municipals a la capital del país. Amb ell hem

analitzat el present i futur de l’estratègia

internacional de la Generalitat de Catalunya.

La representació institucional de laGeneralitat a nivell internacional és una deles prioritats marcades pel Govern. Enquin escenari es mou el seu Departamenta partir de les set delegacions que ja sónactives?Hem tancat una fase de restitució, de rees-tabliment de les delegacions que van sercastigades, suspeses, pel 155. Som en unasegona fase que és de consolidació, bàsica-ment a Europa, fins i tot amb noves delega-cions, i quan sigui possible obrirem una ter-cera fase que és la d’expansió arreu delmón, de manera que es pugui assegurar lapresència del Govern als cinc continents.

Que Catalunya compleixi amb una obliga-ció que, va més enllà d’un dret o d’undesig, que és estar ben connectada amb elmón i que el món estigui ben connectatamb Catalunya. Nosaltres hem de serconeguts i reconeguts arreu del món coma país, per tant, la nostra obligació enaquest societat global en la que vivim ésestar presents a tot arreu. Més enllàd’Europa, on la presència s’està consoli-dant, hem de ser a la Xina. És impensableque Catalunya no estigui representada a laXina, el primer país del món pel que fa apoblació, segona economia que algun dia,segurament, en serà la primera.

La pròrroga pressupostària com pot afec-tar aquests plans d’expansió de la xarxa dedelegacions a l’exterior?Ens afectarà a tots, però ja trobarem elsrecursos. Nosaltres vivim en l’austeritatpermanent. Aquest és el Departament méspetit de la Generalitat, de llarg. Tenim unpressupost de poc més de seixanta milionsd’euros, dels quals Cooperació al Desenvo-lupament s’endú la part del lleó. ACooperació hi destinarem, si tot va bé, mésde quaranta milions d’euros, mentre quetot el que contempla el desplegament deles delegacions a l’exterior és una part míni-ma del pressupost, no de la Generalitat sinó


Un ministerid’exteriorsespanyol no potfuncionar ennegatiu i s’estanequivocant“

X 22 · www.exterior.cat Continua a la pàgina 23

d’aquest mateix Departament. Per tant, lescoses les fem amb determinació i amb fer-mesa. Les fem perquè ens ho creiem i hohem de fer, però en quant a despesa és unapart molt menor. Tot el sistema d’accióexterior del Govern no arriba en despesa al’u per cent de la despesa del govern espa-nyol en aquesta matèria. Mentre nosaltressom el 16% de la població estatal, el 20%del PIB, en importacions i exportacions enssituem al 25%. Amb una despesa moltmesurada i molt austera, Déu n’hi do lafeina que estem fent.

Més enllà del mapa de desplegament i delseu calendari, hi ha una estratègia gover-namental que ens agradaria conèixer mésdetalls. I un d’ells és la coordinació internade la Generalitat a l’exterior, en tant quediversos organismes que pertanyen a dife-rents Departaments en tenen oficines foradel país: l’Agència Catalana de Turisme,ACCIÓ, l’Institut Ramon Llull, on també hiparticipa el Govern Balear i l’Ajuntamentde Barcelona...La política exterior del Govern de Catalunyala fixa el Departament d’Acció Exterior.Catalunya, com qualsevol país actiu, que téuna producció destacada des de l’àmbitempresarial i cultural o que té un sectorturístic molt actiu... és lògic que la interna-cionalització es produeixi a través de dife-rents canals. Per això, tots els departa-ments implicats hi han de participar, peròqui acaba liderant-ho és aquest departa-ment. Disposem d’una comissió amb totsels departaments que fan acció a l’estran-ger, que són gairebé tots, i a partir d’aques-ta comissió interdepartamental ho anemcoordinant tot. A més, per llei, qui coordinala representació de la Generalitat a l’exte-rior és el delegat. Perquè el delegat no ésun delegat del conseller d’Acció Exterior,sinó que és un delegat del Govern. Per tant,els delegats que tenim, tot i que des d’a-quest Departament es fa el procés de selec-ció i es determina per concurs, per merito-cràcia, el delegat és qui determina totes lesvessants de l’acció del Govern en totes lesvessants, sigui a Escandinàvia o a Amèricadel Nord. Per això, el més idoni és que totesles oficines d’Acció Exterior estiguessin sotaun mateix paraigua, que és el de la delega-ció exterior del Govern de Catalunya. Aixòpassa a Londres, però també a París... i laveritat és que, d’aquesta manera, l’impacteés molt més gran, es generen estalvis isinergies. I és positiu que sigui així.

“Europa ha de saber que nosaltres som els millors aliats de l’Europa democràtica,de progrés i de pau, perquèsom els que estem patint més vulneracions de drets fonamentals i discriminacionscontinuades

A banda de la representació internacionalde la Generalitat, quins objectius es marcael Govern respecte les comunitats catala-nes a l’exterior i els seus integrants? Tots els governs han de tenir una políticaexterior, que passa per maximitzar tot tipusde relació, ja sigui acadèmica o cultural,amb les comunitats connectades ambCatalunya o amb origen al nostre país.Disposem d’una unitat especial que s’en-carrega de la relació amb els casals catalansque, de forma organitzada i des de la socie-tat civil, aspiren a representar totes aque-lles persones d’origen català o ciutadanscatalans que volen tenir una relació conti-nuada amb el nostre país, i això s’ha fetamb tots els casals catalans reconeguts(més d’un centenar) als quals mirem d’aju-dar de totes les maneres possibles, tantamb recursos, que són molt limitats -i hosaben- perquè no arribem a tot arreu. Arabé, fem l’esforç de renovar, fins i tot en lesèpoques més difícils, els ajuts cap aquestscasals. I també mantenint-hi una relacióestreta, a nivell d’informació, de comunica-cions, per a que ells també puguin fer unafeina -com a ciutadans lliures- de difusió dela realitat de Catalunya. I després, per des-comptat, cada cop que fem una visita oficiala qualsevol capital del món, si hi ha un casalcatalà, sempre els inclouem en la progra-mació d’actes previstos i, al mateix temps,ens reunim amb els seus representants.Des del departament, els casals a l’exteriorsón un puntal. Una de les coses que mésens reclamen és el de poder exercir els seusdrets com a votants, aquells que són ciuta-dans de Catalunya. Ja fa un temps queestem impulsant la Llei del vot exterior, através de mecanismes adequats... Per quetots sabem que el vot rogat és un delsmecanismes que més dificulten aquestdret a vot. Hi ha moltes protestes perquè ésmolt complicat exercir el vot, i és molt com-plicat comprovar si aquest vot ha estatefectiu. I nosaltres ho volem resoldre enaquesta legislatura, com a mínim pel que faa les convocatòries del Govern.

I amb les universitats que arreu del móntenen estudis de llengua i cultura catala-nes, que en són més de 140?És sobretot amb les delegacions que s’esta-bleixen programes de cooperació amb lesuniversitats. Hi ha diversos convenis quecontinuarem en la línia d’afavorir que l’in-tercanvi acadèmic sigui molt més intens, demanera que hi hagi estudiants d’aquí que

“Catalunya ha d’exercir el lideratge mediterranii Barcelona ha de ser lacapital de la xarxa deciutats mediterrànies


societat catalana és solidària, tremenda-ment solidària a nivell internacional i ho haestat en moltes ocasions, des de l’ajut aEritrea o Etiòpia, a Bòsnia, amb la creaciódel “Districte 11”, fins a manifestacions perla pau i campanyes com ara Volem acollir oWelcome refugies...

Històricament i ve de molt lluny, lasocietat catalana s’ha mostrat obertamentgenerosa i amb una concepció solidària ipacífica del que ha de ser el món. El Govern de Catalunya té l’obligació derepresentar aquesta societat. I a més, ensho creiem, forma part de les nostres con-viccions i, per tant, hem d’aplicar-ho.L’indicador del 0,7%, és adoptat per lesNacions Unides, de les aportacions delspaïsos desenvolupats per fer reduir les

diferències entre països rics i pobres, quesubscrivim. No tenim cap pretext com aGovern per no ser solidaris amb el món iho hem de demostrar. I la generositat de laciutadania catalana -en contra de tots elstòpics- hem de demostrar que és una reali-tat també a l’administració. Perquè somun Govern que vol contribuir a fer un mónmés just i més equilibrat. A partir d’aquí,com ho fem? Doncs avançant, i haurà deser progressivament, que no és fàcil. Ara,encara ho tenim més complicat. En untemps de pròrroga pressupostària, difícil-ment pots fer increments, però el compro-mís hi és. Tenim un pla director de coope-ració en el desenvolupament que arribaràal Parlament, que esperem que tiri enda-vant. L’esperit és positiu.

puguin anar al país d’acollida, i que estu-diants d’aquell país puguin fer-ho aCatalunya, que cada cop n’hi hagi més, ija n’hi ha molts. Per a molts joves, estu-diar a Barcelona, és una opció priorità-ria. És un àmbit que volem aprofundir-ne. Per exemple, a Estats Units hi haacords a Massachusetts o a Califòrnia permaximitzar aquesta relació.

Heu destacat que la part important delpressupost del Departament es destina acooperació internacional. Quines són lespautes d’actuació en aquest àmbit, mésenllà de l’objectiu que vàreu anunciar alParlament de poder destinar-hi 0,7% depressupost global de la Generalitat?La primera reflexió a subratllar és que la

“La societat catalana és solidària, tremendament solidària a nivellinternacional. I ho ha estat en moltes ocasions, des de l’ajut a Eritrea, Etiòpia o Bòsnia


Un dels elements exitosos de l’acció exte-rior va ser la intervenció catalana al procésde pau a Colòmbia, que el llavors presi-dent Juan Manuel Santos va reconèixerpúblicament (*) ...Ja fa molts anys que membres de l’InstitutCatalà Internacional per la Pau, la societatcivil que és molt pacifista i molt activa, mésen allò que ha pogut ajudar el Govern. Éscert que en el procés de pau a Colòmbian’hem estat capdavanters. Crec que això ésun dels arguments que hem d’esgrimir mésen el moment d’explicar que nosaltrestambé volem un procés pacífic i dialogatper a Catalunya. El que desitgem per a totel món, també ho desitgem nosaltres. I crecque això ho va representar de formaexcel·lent Raül Romeva quan va fer la seva

declaració (al judici als presos polítics cata-lans al Tribunal Suprem) només explicant elseu currículum. Romeva va deixar claríssimque ell és un home de pau. I no hauria deseure a la banqueta d'un judici acusat de nosé quantes barbaritats com si fos un crimi-nal. Perquè Romeva on hauria d’estar asse-gut és a una taula de diàleg parlant de comtrobem una solució democràtica en aquestconflicte. Perquè és el seu perfil, perquè hoha fet tota la vida. I perquè no ha fet res malfet, sinó tot el contrari. Aquella imatge éstan expressiva de com volem fer les coses ide com els poders de l’Estat espanyol actu-en ben diferent volent impedir que fem lescoses d’una manera cívica, pacífica i demo-cràtica. I això que fem a Colòmbia, tambého estem fent a Síria i als seus voltants, on

estem col·laborant perquè els refugiatspuguin tenir una vida decent, i com mésaviat millor puguin fer allò que volen fer laimmensa majoria, que és tornar a casaseva. Operar i cooperar sobre el terreny ésimportantíssim. Crec que Catalunya i elGovern han de posar tota la seva força itota la seva convicció per contribuir a lareconciliació i a la reconstrucció de Síria.

Concretament que hi està fent el Govern?Ara estem operant al Líban i a Jordània, i através de l’ONU també ho fem a Turquia.Dins la Unió Europea estem treballant a lesIlles gregues on hi van a parar també moltsrefugiats sirians. I no és només una voluntataltruista, és, a més, una obligació legal pelsacords internacionals subscrits hem de con-templar el dret d’asil i l’ajut al refugiat. I hoestem fent bàsicament sobre el terreny, ones concentra majoritàriment part del pro-blema que és entrar a Síria. I això és compli-cat perquè el règim és el que és i perquèencara hi ha una situació d’enfrontamentarmat. Però tan aviat com es pugui entrar hihem de ser, de la mà de Nacions Unides.Com vam ser a Bòsnia, a Eritrea o a Etiòpia.

Precisament amb el drama humanitaridels refugiats, el Govern va anunciar queels ports catalans estarien oberts, però elvaixell d’Open Arms no pot sortir al marper a la prohibició del govern espanyol... L’asil no és només un desig ni una idea polí-tica sinó que hauria de ser una obligació perdret internacional que tots els governs hau-rien d’acomplir. I la Unió Europea, que enpolítica internacional té un paper que és elde coordinar l’actuació exterior dels estatsmembres, va fixar un sistema de quotesd’acollida que molts pocs països estanacomplint, amb alguns que van per davantcom els països nòrdics o Alemanya. A més,moralment no es pot acceptar que hi hagivaixells com els Sea-Watch, que acumulensetmanes a la deriva amb desenes de donesi nens petits, gent gran, perquè no trobenport que els aculli, quan aquesta és la nostraobligació! Hem de resoldre aquesta incapaci-tat i aquest il·legalitat. Quina és l’aportació delGovern de Catalunya? La nostra posició ha dequedar molt clara: nosaltres gestionem qua-tre ports, amb calat per acollir vaixells comels que fan salvaments de refugiats: Roses,Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles dela Ràpita, i els posem a disposició d’aquestsvaixells de rescat. Que després el governespanyol hi posa obstacles? El govern espa-nyol posa obstacles a moltes coses, a mol-


tes, i aquesta és una d’elles. I nosaltres insisti-rem per a que doni els permisos pertinents. Elcas d’Open Arms és un cas paradigmàtic: no eldeixen marxar perquè no li donen els permi-sos per salpar, quan són permisos que esdonen de forma gairebé rutinària als vaixellsque estiguin en condicions. Per tant, aquí hi hauna acció conscient del govern espanyol deno complir amb la seva obligació segons auto-ritza el dret internacional.

Continuem amb el govern espanyol. Mésenllà de les continues polèmiques arrande declaracions de Josep Borrell sobreCatalunya, fins a quin punt la seva posicióhostil ha complicat la tasca exterior de laGeneralitat?Una de les primeres coses que vaig fer quanvaig ser nomenat va ser trucar el ministreBorrell.. He aconseguit tenir dues conversescurtes amb ell, però no he aconseguit detrobar-m’hi. De fet, el seu problema és lafalta de diàleg, però no amb mi sinó amb elmón! Algú que de manera persistent vaposant països en contra, és el pitjor que lipot passar al cap de la diplomàcia espanyo-la. Algú que es posa en contra dels eslovensper fer una equació entre la via eslovena i laviolència, no és un bon diplomàtic; algú quediu que el genocidi dels indis americans vaser “només quatre indis que van morir” ique això va contribuir a la prosperitat delsEstats Units; algú que diu que els cònsols nopoden tenir idees i que suspèn credencialsa cònsols per les seves idees sobreCatalunya... és un manual d’antidiplomàcia.Més enllà dels problemes que ens posi anosaltres, que també, tot són pegues: infor-mes negatius a la creació de delegacions,informes negatius quan ens desplacem aLondres, París i on sigui... tot és trobar ideesper fer la guitza. Però un ministeri d’exte-riors espanyol no pot funcionar en negatiui s’estan equivocant. Nosaltres, en canvi,actuem en positiu. Anem pel món i parlemdel potencial que té Catalunya. De comCatalunya és un país obert, solidari, opti-mista. De com creiem que una RepúblicaCatalana podria servir per a tots aquestsvalors. De com creiem que tot això s’ha defer a través de la democràcia, del civisme idel foment de la pau i del diàleg.

Aviat farà 25 anys de la Declaració deBarcelona. Quines concrecions es plante-gen respecte l’estratègia euromediterrà-nia MedCat 2030 en aquesta legislatura?La primera decisió, molt concreta, que vamhaver de prendre és si Europa i la Medite -

rrània les incloíem dins la mateixa àrea delDepartament i vam decidir que sí perquè sicom a acadèmic diria que el Magrib i elMàixriq formen part del continent africà,també és una evidència que com a governmediterrani l’hem de posar en el primerpunt de les nostres prioritats. Catalunya had’exercir el lideratge mediterrani. ACatalunya hi ha la seu de la Unió per laMediterrània, que és l’únic organismeinternacional oficial reconegut que tenim aBarcelona, i per tant, això ho hem depotenciar al màxim, hem de fer que estiguimolt ben integrada al país i que el país reco-negui aquesta institució com una aportaciópositiva. Hem d’actuar amb molta intel·li-gència. Crec que ho estem fent sabent quela Unió pel Mediterrani està composadapels govern dels Estats, i nosaltres no somencara un govern estatal. Barcelona ha deser la capital de la xarxa de ciutats mediter-rànies. En aques sentit, ja hi tenim la seu del’organització Medcities, que ja treballa enaquest camp de la relació entre ciutats. I sí,és una vessant prioritària, primer perquèhistòricament la Mediterrània és la nostra“autopista” de relacions. Segon, perquèeconòmicament els moviments que tenimcada cop són més importants amb el con-junt de la conca del Mediterrani. I tercer,perquè és l’espai on nosaltres podemresoldre grans problemes. Aquí tenim lafrontera entre el Nord i el Sud, i això nopot ser de cap manera.

La Mediterrània no ha de ser cap frontera...No ha de ser el mar on s’ofeguin milers depersones cada any, això és inacceptable. ElMediterrani ha de ser aquell mar a travésdel qual les relacions siguin més properes ila vida humana sigui digna a les dues ban-des. Hem de treballar perquè això sigui pos-sible, i la millor manera que aquesta trinxe-ra entre el primer món i la resta s’esvaeixi itots siguem ciutadans igual de dignes ambles mateixes oportunitats, és que nosaltrescooperem per tal que el desenvolupamentde la riba sud sigui el que ha de ser i, pertant, hi ha una obligació humana. Hem deconnectar el Mediterrani al màxim ambEuropa. Nosaltres som europeus però sommediterranis, i aquesta doble condició faque siguem en un lloc clau per exercir aquestlideratge. Fa unes setmanes va haver lareunió de l’Euroregió Pirineus Mediterrània(on es va formalitzar el traspàs rotatori de laseva presidència al Govern Balear). UnaEuroregió que hem de potenciar per tal detenir eines per a que aquest discurs sigui


una realitat. Per exemple, vaig parlar ambrepresentants d’Occitània sobre la promo-ció de rutes del patrimoni que no són gairediferents a les nostres, del romànic, demigracions i refugiats. I hi ha molta gent a laProvença i a Occitània –el que a Françadenominen el Midi- que mira cap aquí, ensom referència. Se senten identificats ambel nostre potencial econòmic i cultural, ambla preservació de la nostra identitat... queuna part de Catalunya sigui dins les sevesfronteres estatals. Això genera una proximi-tat i uns interessos comuns, com la conne-xió d’alta velocitat de tota aquesta zonaamb Catalunya. Tenim molts deures pen-dents.

Tornant a l’estricta Europa. Què n’espereud’aquest procés participatiu del PlaEuropa que organitza la Generalitat i qui-nes primeres conclusions es poden fer delsseus treballs inicials?La primera conclusió és que nosaltres someuropeus i europeistes, no brexiters sinóque som remainers. La segona, és que no-saltres volem liderar canvis a Europa.

Per exemple?Hem de fer renéixer els valors fundacio-nals d’Europa, aquells que van permetre-la emergir després de dues grans catàs-trofes com van ser les dues guerres mun-dials: l’Europa d’Schuman, de Monnet,d’Adenauer. L’Europa dels grans valors: lapau, el diàleg, de la democràcia i dels dretshumans. Aquesta és la nostra Europa. Iaixò vol dir actuar en positiu per a queaquesta Europa es refundi al segle XXI.Davant tenim amenaces molt fortes: degrups xenòfobs, de grups que es basen enla intolerància, en la discriminació decol·lectius sencers... Nosaltres estem a favordels valors de l’Europa integradora, queadmeti la pluralitat i la diferència, i que aixòho faci d’una forma cohesionada. Hem detraçar una línia europea molt clara per talque no prosperi la idea de l’exclusió. I aixòque tenim present aquí hem de tenir-hopresent a Europa. Europa ha de saber quenosaltres som els millors aliats de l’Europademocràtica, de progrés i de pau, perquèsom els que estem patint més vulneracionsde drets fonamentals i discriminacions con-tinuades. Nosaltres no estem a la bans de laintolerància. Ho estem explicant a tot arreu.Quan anem pel món defensant la RepúblicaCatalana hi ha gent que ens entén i gent queno ens entén gaire. Quan anem pel móndefensant drets i valors universals, tothom

ens entén. I ara som en aquesta fase, que nohem triat, però que ens ha caigut al damunt.I hem d’explicar la veritat. Hem d’explicarque amb el judici (al TS) i amb l’exili s’estanvulnerant drets fonamentals. Que l’únicamanera que té l’Estat de relacionar-se ambnosaltres és bastonejant aquella gent quevota i posant a la garjola aquells que hanorganitzat el vot. I això s’entén perfecta-ment. Com s’entén perfectament que l’úni-ca solució de veritat, viable passa pel diàlegi per la democràcia, que la gent decideixi elseu futur. Amb aquest llenguatge i aquestsprincipis, que ens creiem i que volem per atot el món, la comprensió que tenim aEuropa és ara molt més elevada. I ho és anivell de les opinions públiques, per des-comptat, i ho anirà sent progressivamententre les esferes polítiques europees: elsparlaments i aviat els governs europeus. Nopots anar dient que és un afer intern defen-sar els drets humans o una sortida demo-cràtica; no és un afer intern, són valors uni-versals.

I d’Europa a la mateixa Barcelona. De lesteves diverses experiències –al món munici-pal o anteriorment a l’organització delsJJOO- com s'hauria de reforçar cara enfora?Jo aspiro a ser el millor ambaixador delGovern, però al país el millor ambaixadorque té és la ciutat de Barcelona. Tot el queté a veure amb l’esport, amb les noves tec-nologies, la indústria farmacèutica, amb lacultura, el turisme... la capacitat d’atracció id’inversió que té Barcelona, seríem unsinsensats sinó la tinguéssim present. I vice-versa: Barcelona ha de saber que la sevaforça deriva també que té tot un país al dar-rera, i que es nodreix d’aquest país des desempre. Ja des de l’època medieval on elConsell de Cent de la ciutat de Barcelonaera internacional. Això no és nou i, en totcas, s’ha anat accentuant cada cop més i,per tant, hem d’anar plegats. Barcelona potobrir moltes portes però necessita Cata-lunya. I si és bo per Barcelona –com deiaPasqual Maragall- és bo per Catalunya, i si ésbo per Catalunya és bo per Barcelona.

(*) Nota de l’entrevistador: per conèixer afons la participació catalana al procés depau a Colòmbia, recomanem la lectura delllibre “La conspiración catalana para la pazen Colombia. Secretos de la diplomacia ciu-dadana” de Vicenç Fisas, qui en va ser el seuprincipal protagonista.

Cap a finals de la primavera passada, uns quants catalans ens troba-vem a la terrassa d’un hotel a Roma amb unes meravelloses vistessobre la ciutat eterna, quan, de cop i volta, es va presentar un home-not, jove i fort, amb el qual ens hem fet amics de tant veure’ns cadasetmana.

Qui érem i què hi fèiem allà? Érem una colla de catalans del’Associació de Catalans a Roma i ell era en Max, el president de laPenya Blaugrana i conductor de la Ràdio Barça Roma. Ens volia ofi-cialitzar una proposta: fer una ràdio pels catalans d’Itàlia -que nosom pas pocs- encara que no tants com els italians a Catalunya. Laidea de fer una ràdio ens va semblar molt interessant, no cal dir-ho, iens va deixar bocabadats, gairebé sense paraules. Sense adonar-me’n ja li estava preguntant a en Max la durada i els continguts delprograma… M’hi vaig posar de peus a la galleda, jo que em conside-ro un home de poques paraules.

Durant l’estiu, vaig anar un dia a la seu de la ràdio, i en Max i jovam fer una primera prova, el que se’n diu tècnicament com a provapilot. La posada en escena va ser engrescadora, no cal dir-ho. Peròuna hora de ràdio setmanal -tot i que a l’inici va ser quinzenal- sem-blava molt difícil d’omplir al principi. Us he de confessar que en capocasió hem encabit el programa en seixanta minuts. Sempre acabensent nouranta o més. Des d’aleshores, el meu cap va començar arumiar tota mena de continguts: des de triar les persones per entre-vistar a la temàtica que fos més atractiva pels oients. Dit i fet.

L’estrena va ser un dia molt assenyalat: l’11 de setembre. I a par-tir d’aquí hem anat evolucionant el programa. La intenció inicial eraapropar-nos a la comunitat catalana d’Itàlia i de Catalunya, a travésd’internet. Per això, primer el programa era en català. Però vamadornar-nos que una prioritat havia de ser d’obrir la porta a la comu-nitat italiana, a aquells qui tan bé ens havien acollit a tants de nosal-tres, i fer-los conèixer la nostra terra, els nostres costums, la llengua ila literatura, la cultura, les tradicions, tot allò que els que som llunydel nostre “país petit” ens estimem per molt que siguem lluny o pas-sin els anys.

La nostra idea és que “qui coneix, estima o acaba estimant”. Iaixò és el que volem per damunt de qualsevol altra cosa. Que ensestimin com a gent i com a país, que sàpiguen qui som, d’on venim ion anem, com hem viscut i com volem viure. Per això hem parlat decuina, de llibres, de literatura, de música, de personalitats, de curiosi-tats històriques, de tradicions, de llocs entranyables i, també, unamica de política. I de tot això n’hem parlat donant veu a molta gent,de moltes sensibilitats diferents. Perquè Ràdio Catalunya Itàlia sigu-eixi sent una ràdio de tots i feta per moltes veus, plural, lliure i ober-ta.

Rafael Hidalgo és presentador de ‘Ràdio Catalunya Itàlia’ a Roma

RafaelHidalgoRàdio a Roma, a la catalana



El darrer informe d’AMEC “Conjuntura 2018 i Perspectives 2019”, presen-tat aquest mes de març, assenyala que el 79% de les empreses (gairebéel doble que el 2017) han detectat dificultats en la seva activitat interna-cional. Ens trobem davant d’un entorn internacional caracteritzat perl’alentiment del creixement del PIB i el comerç mundial, al que cal afegirla incertesa i l’augment de barreres al comerç. Al còctel s’hi suma a mésla revolució tecnològica que està provocant grans transformacions en laindústria i el model productiu.

Els canvis en les regles de joc en l’escenari internacional han obligat ales empreses a realitzar un major esforç per mantenir la seva posició enels mercats exteriors. Es diferencien aquelles que han iniciat noves estra-tègies en els últims anys, com són el desenvolupament de nous produc-tes (un 80% de les empreses confirmen que l’han aplicat com a principalestratègia en 2019), la diversificació de mercats, el desenvolupament deltalent i la capacitat inversora a l’exterior, com es detalla l’informe.

Per aconseguir els mateixos resultats, les empreses han hagut de sermés competitives. Les que millor han aguantat han estat les més benpreparades i amb més experiència, com ho són les empreses d’AMEC,que busquen punts de trobada, intercanvi i aprenentatge.

I és que en aquest escenari tan canviant i incert, compartir les expe-riències es torna essencial: aquella empresa que es troba de sobte ambuna dificultat imprevista per un canvi normatiu en un mercat i ho explicaa la resta permet que la següent que hi arriba una setmana més tard noes trobi amb el mateix problema.

Així, tot i les grans dificultats, l’exportació total de les empresesd’AMEC ha augmentat un 11,4% el 2018, molt per sobre de l’1,1% demitjana a Catalunya i del 2,9% a la resta de l’Estat.

Les empreses avui en dia han de dedicar esforços per mantenir-sepermanentment actualitzades sobre els canvis geopolítics que es produ-eixen al món. És per aquest motiu que han manifestat el seu interès en laprospectiva (geopolítica i tecnològica) i el desenvolupament de capacitatsper anticipar-se i adaptar-se. AMEC, en el darrer any i mig, ha intensificatl’activitat de prospectiva, amb la creació de la nova àrea de Prospectiva.

I és que al mateix temps que les empreses, les organitzacions tambéhan d’anar innovant per tal de ser efectives. AMEC és la primera associa-ció empresarial europea en posar en marxa un pioner sistema per mesu-rar l’impacte de la seva activitat en els seus associats, per tal de poderincrementar el valor de la seva actuació en la competitivitat internacionalde les empreses. L’objectiu és respondre amb la màxima eficiència a lesnecessitats de la indústria internacionalitzada. En l’entorn global en elqual estem immersos, això vol dir treballar per garantir la competitivitatdel nostre teixit productiu i la seva continuïtat, essencial per mantenir elbenestar social.

Joan Tristany és director general d’AMEC

JoanTristanyUn escenari per als més preparats

“I és que en aquest escenari tan canviant i incert, compartir les experiències es torna essencial: aquella empresa que es troba de sobte amb una dificultat imprevista per un canvi normatiu en un mercat i ho explica a la resta permet que la següent que hi arriba una setmana més tard no es trobi amb el mateix problema

X 32 · www.exterior.cat“

Entrevista aKARIM ADDUCHI

El meu segell està inspirat en

la meva infànciaal Marroc

Per Quim Miró

Nascut a Imzouren (Marroc, 1989), criat i format a Catalunya,

Karim Adduchi s’ha convertit en la nova promesa

de la moda internacional. Amb només 30 anys,

el dissenyador marroquí d’origen i català d’adopció, acaba

de presentar la seva nova col·lecció a la setmana de la

moda de París. Fill d’un sastre i d’una modista, reivindica els

seus origens i els transmet en els seus dissenys. La seva

trajectòria està marcada pel seu pas per Martorell: primer, a

l’escola d’arts i moda de Ca l’Ollé i, després, al seu pas per

l’Institut Pompeu Fabra on les seves mestres el van guiar

cap a l’art. La revista Forbes l’ha considerat un dels joves

amb més projecció internacional i el seu repte és crear una

marca de roba sota el seu segell.

“El meu pare era sastre ila meva mare, modista.Des de petit, el sorollde la màquina de cosir,les tel·les i els filsm’han sigut molt familiars


vaig haver de marxar a l’estranger perseguir creixent professionalment.

Vostè ha seguit la tradició familiar decasa seva: el seu pare era sastre i la sevamare, modista. Ells en són responsablesque hagi acabat sent dissenyador demoda?Quan vivia amb els pares a casa vaig con-viure entre fils i costures. Jo tornava del’escola i la meva mare sempre estavacosint. El meu pare va ser sastre al Marrocperò a Catalunya va haver de dedicar-se aun altra cosa per poder viure. Era unacosa molt familiar, però jo els he tingutmolt respecte. Al Marroc, els oficis estanmolt ben valorats, hi ha un respecte moltentre les famílies i jo tenia por a decebrel’ofici dels meus pares. La distància amb lameva família, però, m’ha alliberat i al per-dre la por m’ha sortit el talent des de moltendins transmeten moltes coses que heviscut a casa des de ben petit. La mevamoda està inspirada en la meva infància.

A més de la influència a casa, hi ha unaetapa decisiva que és el seu pas per l’ins-titut de Martorell. És l’empenta definiti-va?Sí, la influència de les meves mestres alBatxillerat artístic, Mamen Zaera i LuisaGarcía-Muro, van ser determinants enuna etapa clau de la meva vida. Mentre lamajoria dels meus companys dubtaven aquina carrera escollir, jo ho tenia claríssimque volia estudiar Belles Arts un cop aca-bés el Batxillerat. Ara bé, fins aquellmoment, tot el que havia fet era dibuixari pintar a Ca l’Ollé, però jo tenia un secretmolt interioritzat per a la moda. Recordoque una de les mestres, la Mamen, em vaveure tant interessat que em va deixar unvideo VHS dedicat a la moda. Després deveure el reportatge li vaig dir: jo em vulldedicar a la moda! Aquell anhel va des-pertar de dins meu. A l’institut vaig desco-brir l’art amb un toc més modern del quehavia fet fins a l’aleshores a l’escola.

De Martorell a Barcelona. De l’institut ala universitat. Què va suposar aquell salt,del poble a la ciutat?Als 18 anys em vaig instal·lar al barri Gòticde Barcelona. Va ser una etapa d’unabogeria absoluta, tot i que a casa va supo-sar un gran esforç econòmic. L’etapa uni-versitària sempre és de descoberta, decanvi en relació amb el passat i d’enfocar

Vostè va néixer al Marroc, viu aAmsterdam des de fa vuit anys, tot i quela vida l’ha feta a Martorell, on hi residei-xen els seus pares i els seus germans. Ésun belluguet?M’hi considero i ho porto molt endins. AlMarroc hi vaig viure molt poc temps,però és una etapa cabdal per a la mevavida. Tot i que jo era molt petit recordo ala meva mare cosint. El soroll de la màqui-

na de cosir, el tacte de les teles, elsfils… tot això ha marcat la meva

vida. Quan tenia cinc anys em vaigtraslladar a Martorell, amb els meus

pares i el meu germà. Ara, viatjo moltsovint al Marroc perquè els meus

avis hi viuen. Quan sóc a Imzouren, alpati de la casa on vaig néixer, tinc la

sensació que el temps no ha passat,com si veiés el Karim que tenia quatre i

cinc anys. La memòria sempre em portaal mateix lloc, al Marroc.

La seva família es va traslladar aCatalunya quan vostè tenia cinc anys.Què recorda d’aquell primer canvi vitalde la seva vida?El primer record és per al meu pare. Alpoc temps de néixer ell es va traslladar aMartorell per treballar-hi perquè, ambdos fills, els meus pares necessitaven mésingressos per viure amb garanties. Finsque no vaig tenir cinc anys, que vam mar-xar del Marroc, no ens hi vam retrobar. Elprimer record conscient que tinc del meupare és a l’aeroport del Prat. Sempre dicque el vaig conèixer allà.

Què recorda de la seva infantesa aCatalunya?

Ens vam instal·lar en un pis del cas anticde Martorell. Era molt introver-tit, tímid i, sobretot, molt curiós.

Recordo que, al principi, no parla-va ni català ni castellà i la meva

manera de comunicar-me amb lagent era dibuixant. Estudiava a l’es-

cola Els Convents, jugava al carreramb els amics, però de ben petit els

meus pares em van inscriure a l’escolad’arts i moda de Ca l’Ollé. Aquí va comen-çar tot. Recordo que quan era a l’escolasempre desitjava l’hora de marxar cap aCa l’Ollé. Sempre tenia ganes d’acabar lesclasses per anar a dibuixar i aprendre ambel mestratge dels professors LluísRodríguez i Carme Pardo. Martorell éscasa meva, el porto dins al meu cor, però


“Als 5 anys, vaigtraslladar-me a viure a Martorell. A l’escola d’arts de Ca l’Ollé i al’Institut PompeuFabra va ser on va despertar la meva passió per la moda

el futur. Va ser una època de molta expe-rimentació, de conèixer moltíssima gent dediferents ciutats de l’Estat espanyol. Per apoder-me pagar el lloguer del pis i el mate-rial que utilitzava a la universitat vaig haverde fer de tot. Des de guia de les exposicionsal Centre de Cultura Contemporània deBarcelona (CCCB), al MACBA i a la FundacióMiró fins a estilista o becari en una empresade publicitat. De l’època de guia alsmuseus, el que em tenia fascinat eraveure les cares dels visitants i la reaccióque tenien quan observaven les obresd’art exposades.

Amb 22 anys, però, torna a marxar i deci-deix obrir una nova etapa a Amsterdam.Va ser l’atzar que el va assenyalar que elseu destí era a Holanda?Vaig sentir que Barcelona se m’havia fetpetita i que necessitava nous horitzons.Quan em sento estancat, necessito trobarnous espais per créixer. I a Barcelona sen-tia que m’estava perdent moltes cosesque passaven arreu del món, que notenia facilitar amb l’anglès i que necessita-va créixer personalment, també. El meudestí va ser una casualitat. Jo em vaig ins-criure a tres escoles d’art de París,Londres i Amsterdam. I va ser a Holandaon m’hi van admetre. L’aterratge aAmsterdam va ser molt bèstia! No parla-va un borrall d’anglès i molt menysholandès i al principi aquest aspecte emva limitar moltíssim. Em vaig graduar a laGerrit Rietveld Academie i també treba-llava per pagar-me els estudis. Desprésde més de 7 anys, ara ja hi estic total-ment adaptat.

Un temps que li va permetre presentarles seves primeres tres col·leccions,rebre el premi Amsterdam CultureAward 2018 per a la seva contribución ala visibilitat de la capital holandesa enl’escenari i internacional i participar al’Amsterdam Fashion Week. L’etapa aHolanda no pot ser més reconfortant.Cada cop que em passa una cosa positivaa la vida tendeixo a mirar enrere per ado-nar-me d’on vinc i cap on vull anar. Permi va ser un honor rebre aquesta distin-ció. Amsterdam és una ciutat que em vaacollir des del primer dia i que m’inspiracada dia. Que et premiïn quan et trobesen una fase tan primerenca de la mevacarrera professional va suposar unimpuls molt gran de cara a la projecció al


món. I participar en la primera fira demoda de referència va ser una gran ale-gria.

Vostè no es reivindica com a artista polí-tic però sí que intenta posar èmfasi d’as-pectes socials en la seva obra. És el casde la col·lecció She Has 99 Names, quedestaca el paper de la dona en la societatmagrebí.Aquesta col·lecció és una oda a les donesberberes, un homenatge a la meva mare,a les meves tietes que han treballat sem-pre amb un somriure als llavis. Jo vaigcréixer entre dones perquè el meu refe-rent masculí, el meu pare, era treballant aCatalunya. Vaig voler fer una declaraciómostrant una dona única, que té dife-rents fases i moments vitals, però sempretroba la seva força com a dona. És un mis-satge positiu d’una comunitat -la marro-quina- solidària i integradora. Vull mos-trar l’altra cara del Marroc i trencar tòpicsperquè el món ens veig tal com realmen-te som. La meva manera de contribuir a lacultura del Marroc sense prejudicis és através de la meva obra.

Els seus dissenys han cridat l’atenció deles principals revistes de moda: Vogue,ID i Glamcult. En les seves primerescol·leccions posa de relleu les sevesarrels marroquines.Els teixits, les siluetes, l’ambient marro-quí sempre estan presents, però sem-pre combinats amb la visió que va mésenllà de mi mateix: la combinació de latransformació de la tradició en contem-porània, així és com m’inspira el Mar-roc. El meu disseny és genuï i personal.És una moda que t’empeny cap enfora iet dona la benvinguda. Sóc transparentamb un missatge clar i positiu i és laintenció que tinc sempre. Ara bé, elsegell Adduchi no és únicament meu sino treballo amb dos sastres sirians, untreballador de fusta d’Alep i un broda-dor eritreu. El resultat d’aquestacol·lecció és una barreja de gèneres,teles berberes, brodats russos i motiussirians, en talls molt moderns, queil·lustren la complementarietat de lescultures i la màgia de la comunió.

D’Amsterdam a la Paris Fashion Week.Fa unes setmanes va presentar a la capi-tal francesa la col·lecció Maktub, unaparaula àrab que significa “allò que està

escrit”. El seu destí està escrit?La col·lecció és una combinació d’alta cos-tura i de prêt-à-porter femenina que, d’a-quí sis mesos, es podrà comprar a les boti-gues. Ser a París va ser un altre somni fetrealitat. Per a qualsevol artista, París ésl’escenari ideal perquè París és moda i hoés tot. Aquesta ciutat m’ha atrapat i m’a-gradaria instal·lar-m’hi tard o d’hora.

El més bèstia que li ha passat fins ara haestat aparèixer a la llista Forbes entre les30 personalitats menors de 30 anys mésinfluents del món?Va ser completament inesperat i em vadeixar glaçat! Vist en perspectiva, puc dirque és una mostra més que si lluites potsaconseguir el que et proposis. Jo vaig néi-xer en un poble molt petit del Marroc iara formo part de la llista Forbes. Ha estatun honor per a mi destacar el poder quela moda ha de crear comunitats i nousespais. És genial utilitzar la moda percrear nous ponts i una oportunitat perseguir complint més somnis. Ara bé,també fa que el llistó de l’exigència siguiuna mica més alt.

Quin és el somni o propòsit a curt termi-ni de Karim Adduchi?En primer lloc, seguir divertir-me, marcarla diferència i inspirar a altres artistesjoves. Vull mostrar-los que tot és possiblesempre que tens una actitud positivadavant la vida. Com a creador, vull seguirsent el més transparent possible, mos-trar-me com sóc interiorment, ser fidel ami mateix i honorar els meus origens i lameva cultura. No em vull convertir en unempresari perquè necessito constant-ment contactar amb les tel·les i amb lagent que treballa al meu costat. Sóc ambi-ciós però hem d’anar pas a pas i assaborircada moment.

Podem esperar les botigues de KarimAdduchi a curt termini?El pla és obrir botigues en el futur perseguir posant èmfasi al sentit més socialde la moda. Encara no sabem on desen-voluparem aquest projecte. L’estudi és aAmsterdam, però potser em trasllado enuna altra ciutat d’Europa. Encara no hemmarcat les idees, almenys la visió és glo-bal. Vull seguir col·laborant amb museus ifundacions… tinc moltes idees al cap peròel més important és ser feliç amb el quefas.

“Transmeto un missatge positiu de la comunitat marroquina, solidària i integradora. Vull mostrar l’altra cara del Marroc i trencar tòpics que no ens ajuden al fet que el món ens vegi com realment som


OlgaIrastorzaClústers transfronterers per impulsar competitivitat i innovació

“La cooperació transfronterera comporta, en moltes ocasions, valor afegit tant econòmic com cultural

El teixit empresarial de la nostra zona transfronterera, fet dePimes en majoria, necessita un assessorament per poder relacio-nar-se, per poder creuar el Pirineu per poder iniciar i realitzarprojectes de desenvolupament econòmic. Les causes poden sermúltiples. Primer perquè les diferències administratives i norma-tives, tot i estar aquests dos estats a Europa, són importants, i lesPimes tenen un cert desconeixement de la realitat econòmicadels seus veïns del Nord cap al Sud dels Pirineus i viceversa. Isegon, més enllà de la dificultat lingüística, perquè la culturaempresarial és diferent i sorgeixen espais d’incomprensió entregerents de les pimes.

La proximitat entre aquests territoris és una veritable sort iocasió per iniciar una internacionalització tant en productes comen serveis. Diverses empreses a les quals el mercat mundial elsagafa una mica gran, es preparen a internacionalitzar les sevesactivitats relacionant amb el veí, bé sigui creant una activitat del'altra banda del Pirineu o del Bidasoa (agència, sucursal o filial) odesenvolupant una acció comercial basada en un estudi de mer-cat d'una zona propera per poder fer les primeres referències declient.

A primers d’enguany s'han creat tres clústers transfronterersentre Euskadi, Navarra i País basc francès, com a resultat delprograma COMPETITIV'eko, finançat al 65% pels Fons InterregPoctefa. Aquests Clústers transfronterers reuneixen actualment87 empreses, centres tecnològics, centres de formació i clústersdels tres territoris implicats en el programa després d'una tascade dinamització duta a terme pels socis d'aquest projecte: laCambra de Comerç de Bayonne Pays Basque (cap de colla delprojecte), la Cambra de Comerç de Guipúscoa, ORKESTRAInstitut de la competitivitat d'Euskadi (Fundació de Deusto) iSODENA, agència de desenvolupament econòmic de Navarra.

UN CLÚSTER PER TEMÀTICAADDITIVALLEY que agrupa 25 entitats se centra en la fabricacióadditiva o impressió 3D representant 18 tecnologies diferentstant en polímers com a metall. Aquesta agrupació pot elaborarsolucions parell diversos sectors (equips industrials, aeronàutica,automoció, medical, oil & gas i tèxtil).

BIGDATIA, que reuneix 17 entitats al voltant de Big Data iIntel·ligència artificial amb competències complementàries en

L’exemple d’Euskadi, Navarra i el País Basc francès


activitats (captació de dades, anàlisi i disseny d'eines) i en sec-tors clients representats (indústria, agroalimentari, mobilitat,turisme, serveis, finança & salut).

INNOVMEDICA Alliance, que amb 39 entitats agrupades en lamateixa estratègia, es dedica a presentar innovació en disposi-tius mèdics a mida.

Per a la constitució d'aquests Clústers transfronterers,aquestes entitats han signat un conveni comprometent-se encompartir informació entre elles, treballar en projectes euro-peus, i respondre a oportunitats d'innovació i de negoci con-juntament. Aquesta lògica col·lectiva és un dels objectius per-seguits per COMPETITIV'eko que ha apostat per crear, ambaquestes cadenes de valor transfrontereres, una massa críticaeconòmica en cada àmbit per poder guanyar visibilitat aEuropa i ser competitius en els mercats europeus i internacio-nals.

ANÀLISI DE LES RIS3COMPETITIV'eko es va iniciar amb l'anàlisi de les Estratègiesd'innovació dels tres territoris implicats en el programa:Euskadi, Navarra i Nouvelle Aquitaine. Cada territori havia defi-nit les seves prioritats dins de les RIS3. El propòsit deCOMPETITIV'eko ha estat el d’identificar àrees de complemen-tarietat entre aquestes polítiques i veure activitats que puguinaportar valor afegit a cada territori i als tres alhora. El caràctertransfronterer permetria crear cadenes de valor compartides iun abast professional més ambiciós.

D'aquesta anàlisi, van sortir-ne cinc àmbits convergents ipotencialment creadors d'innovació i competitivitat per a lesempreses, centres tecnològics, centres de formació i clústers:indústria 4.0, energia, agroalimentari, mobilitat i salut.

A partir d'aquests resultats, es va tractar d'indagar activi-tats en què les pròpies empreses o centres tecnològics presen-taven més innovació. Amb entrevistes repetides amb elsactors econòmics de cada territori, els socis deCOMPETITIV'eko han pogut destacar dos sectors prioritaris:indústria 4.0 i salut.

Després recopilar dades i analitzar la maduresa de lestemàtiques, les competències i tecnologies presents en els tresterritoris, es va optar per tres activitats amb futur: Big Data &Intel·ligència artificial, Fabricació avançada / additiva més dis-positius mèdics a mida. D'aquí van sorgir els tres Clústerscreats.

METODOLOGIA DE TALLERS TEMÀTICS I TROBADES i TRANSFRONTERESTot aquest treball va desembocar en un conjunt d'empreses,la majoria de les quals no es coneixien i mai havien col·laboraten projectes. S'han anat organitzant tallers en les tres temàti-ques per anar informant, creant cultura comuna i confiançaentre professionals. En una lògica d'embut, el nombre d'enti-tats involucrades s'han anat estabilitzant fins a signar, cadascu-na, el compromís esmentat més amunt.

Amb cada grup s'ha anat elaborant un full de rutad'accions precises: crear una marca comuna, comunicarde manera concertada, promoure les cadenes de valorcol·lectives, participar en Fires professionals, captar opor-tunitats de negoci i licitacions o concursos.

IDENTIFICACIÓ D’OPORTUNITATS D’INNOVACIÓEn el sector de la salut s'ha anat encara més enllà. Amb lapresència de centres hospitalaris i clíniques importants ala zona transfronterera prevista, s'ha signat amb sis d'ellesun acord de col·laboració en el qual cada establiment s'haposicionat com a plataforma d'innovació.

En aquest conveni, cada establiment es compromet adonar informació sobre problemàtiques no resoltes en laseva pràctica professional i que necessitarien solucions amida. Així diversos temes s'han anat tractant: elaboraruna eina de decisió, de gestió i d'anticipació per a una clí-nica captant i analitzant totes les dades a disposiciósegons una metodologia relacionada amb big data mésintel·ligència artificial; estudiar un dispositiu de lipomode-latge òptim per a la pràctica de reconstrucció de pits;generar una gestió automatitzada dels àpats en un centrehospitalari integrant les característiques alimentàries delspacients; etc.

COMPETITIV'eko BASAT EN L’EXPERIÈNCIA DE BIHARTEANAquest programa COMPETITIV'eko procedeix del coneixe-ment i de l'experiència acumulada per la Cambra deComerç transfronterera BIHARTEAN. Creada el 2010 entreles Cambres de Bayonne Pays Basque i de Guipúscoa,aquesta entitat ha assessorat unes 1.200 Pimes de totsector econòmic des de la seva creació. A la fi del 2017, esva afegir a aquest Consorci la Cambra de Navarra ,el queconstitueix avui un conjunt de més de 8,5 milions d'habi-tants i gairebé 4 milions de persons actives. La Cambratransfronterera té dues tasques avui: assessorar lesempreses de tots aquests territoris que tinguin un projec-te transfronterer i impulsar accions col·lectives, crearcadenes de valor sectorials i projectes col·lectius. Aquestaeina té com a objectiu principal crear un espai econòmictransfronterer potent cara a als reptes europeus.

La cooperació transfronterera ofereix noves vies dedesenvolupament econòmic basades en innovació i encomplementarietat. Permet anar a buscar activitats, pro-ductes, serveis que no existeixen al seu propi territori ique poden venir bé per completar les cadenes de valor.Això també introdueix innovació en la manera de coope-rar i de gestionar un col·lectiu multicultural. Per tant, lacooperació transfronterera comporta, en moltes ocasions,valor afegit tant econòmic com cultural.

Olga Irastorza és directriu de BIHARTEAN des de la sevacreació el 2010


A Catalansalmon tenim una tradició anual des del2005: fer una trobada per Sant Esteve a Barcelona.Perquè el 26 de desembre? Bàsicament per duesraons: la primera és logística. A tots ens agrada com-partir el Nadal en família, allò de “cada ovella al seucorral...”. Així que, qui més qui menys, intenta combi-nar-s’ho per ser aquestes dates a Catalunya. La sego-na és més prosaica. Després d’atipar-nos la nit deNadal, del dinar de Nadal que s’ajunta amb el dinar del’endemà, els catalans que vivim a l’exterior arribemper Sant Esteve farts com a vedells de menjar, peròtambé, no ens enganyem, de veure la família. Desprésde tants dies familiars i de trobades culinàries concen-trades, enyorem aquella llibertat de viure a l’estran-ger, i reunir-nos en una taverna i compartir batalletesde nou amb altres catalans que viuen lluny de casacom nosaltres i amb els que compartim ja més afini-tats que amb els amics de casa, ens torna una mica ala nostra realitat....

Sí, és clar que a tots els que vivim lluny deCatalunya ens agrada tornar a casa puntualment pertornar a assaborir aquell menjar que fa setmanes queet balla a la punta de la llengua, per veure els amicspels quals res no ha canviat si fa o no fa, i que et pre-gunten sobre les teves exòtiques aventures, veurecom han crescut els nebots o com han envellit elspares. Però no ens enganyem; viure a Catalunya no éspas cap xollo. La crisi, la precarietat laboral, la despro-tecció del treballador, les incògnites sobre les pen-sions.... i l’etern conflicte amb l’Estat Espanyol.Personalment no deixo de preguntar-me quanta feinapodríem fer per a la comunitat catalana de l’exterior sipoguéssim dedicar tot el temps, energia i diners queara dediquem a defensar-nos dels atacs d'Espanya....

La realitat dels catalans a l'exterior ha canviatdràsticament els darrers 15 anys i això té un únic res-ponsable: Internet. Segurament us sonarà a batalletesde l'avi, però fa 15 o 20 anys, els catalans que vivienfora s'escrivien cartes manuscrites, i havien de posardata un dia i una hora per fer una trucada amb lafamília, que es pagava a preu d’or. Els diaris esportiusarribaven amb una setmana de retard (i això només ales grans ciutats) i l'única manera de trobar-te ambcatalans era al voltant dels casals catalans. Per bé oper mal, això ha canviat radicalment. Escric aquest

La lleugeresainsostenible del turista

SergiMarzabal

“Qualsevol profeta/sociòleg temporal, diria que aquestintercomunicat global faria desaparèixer el sentiment de catalanitat per abraçar una comunitat galàctica hiperconnectada, i que això d'identificar-te amb unabandera que representa untros de terra entre els Pirineus i la Mediterrània seria una cosa més folklòricaque no pas pràctica. Doncsresulta que és més aviat al contrari


article des de l’avió: de Sao Paulo a Buenos Aires, desd’on li entregaré al cap de continguts que viu a SaintLouis (Estats Units) i que ho publicarà en aquestarevista que es pot llegir al portal Exterior.cat. I tot aixòen menys de cinc minuts.

Qualsevol profeta o sociòleg temporal, diria queaquesta intercomunicat global faria desaparèixer elsentiment de catalanitat per abraçar una comunitatgalàctica hiperconnectada, i que això d'identificar-teamb una bandera que representa un tros de terraentre els Pirineus i la Mediterrània seria una cosa mésfolklòrica que no pas pràctica. Doncs resulta que ésmés aviat el contrari.

Després d'anys de voltar pel món vivint a llocscom la plujosa Dublín, la caòtica ciutat de Mèxic, alsproud States of America i, ara, a Sao Paulo, i visitarllocs per tot el món -de Hawaii fins al Japó- hem tingutl'oportunitat gairebé única de trobar-nos a catalans detot arreu per fer una birra i xerrar una bona estona decom es viu la realitat de cada país des dels ulls d'un/acatala/na. I de forma natural hi ha un fet que es repe-teix allà on hem trobat catalans, gairebé sense excep-cions: l’afinitat automàtica que tenim els catalans quevivim a fora.

Segur que als que viviu a Catalunya us semblaràuna bajanada, però després d'estar vivint a fora, bara-llar-te amb un idioma nou, buscar feina, de lluitar con-tra els visats, permisos de treball o burocràcia aclapa-radora, tenir l’oportunitat de seure amb uns descone-guts en català i compartir experiències, i deixar-seanar després de molt temps intentant buscar lesparaules en una altra llengua, és un orgasme intel·lec-tual.

Qualsevol català que ha viscut fora us ho podràconfirmar amb un gran somriure.

Hi ha trets comuns en tots els catalans que viuen afora; us podria parlar de l'obligació autoimposada deparlar l’idioma local, de la passió pel menjar de casa,de la curiositat pel país on viuen, o de la necessitatd'organitzar-se i voltar-se d'altres catalans. I ara quevivim fora, quina necessitat tenim de sentir-nos partde la nostra trista i dissortada terra? Que ens porta asentir-nos part d’un tros de terra i no pas del costatara que vivim a milers de quilòmetres?

Per mi la resposta és clara. No és la bandera, ni lasardana ni els calçots ni tan sols els panellets de piny-ons; per mi és l'afinitat automàtica que he sentit pertot el món quan m’he trobat amb algun català. Lamateixa manera d’entendre el món des d'una pers-pectiva personal. En qualsevol lloc del món he pogutidentificar pencaires, gent que inverteix temps i esforç(i molts cops calers) per fer associacionisme i xarxa.

D'alguna manera els catalans ens traiem de sobrel’estigma del turista per posar-nos les botes del paíson vivim tan aviat com sigui possible, i mirem desprésde fer més fàcil l'experiència a d'altres que acabend'arribar. I personalment això em fa sentir més orgu-llós que qualsevol bandera.

Sergi Marzabal és creador del web CATALANSALMON


Sóc dels que comparteixo plenament amb aquells qui considerenSant Jordi la millor festa del món. Després de tres anys sense fer-hoperquè visc a l’estranger, aquest any vaig poder tornar a reviure ladiada dels llibres i les roses pel centre de Barcelona acompanyat de lameva parella. Recórrer Rambla Catalunya amunt i avall, remenar lli-bres de les parades i trobar aquell escriptor perquè et signi la sevaobra és una de les grans vivències que em deixa Sant Jordi a la capitaldel país. Barcelona és una ciutat preciosa i l’enyores molt més quanla tens a 10.000 kilòmetres de distància, com és el meu cas.

Viure el 23 d’abril a Catalunya és una sort. Fer-ho a Barcelona, unprivilegi. L’ambient que es genera al voltant dels carrers més cèntricsde la ciutat converteixen Sant Jordi en una festa molt especial i enuna experiència irrepetible per a la munió de turistes encuriosits quees posen les mans al cap com en un sol dia es fomenta tanta culturacomprant llibres. Respectant les distàncies, no estic d’acord ambaquells que comparen el dia dels enamorats amb Sant Jordi. Perquèel 23 d’abril és una festa molt nostrada i, també, perquè el llibre i larosa són dos elements que tenen tot el protagonisme del món.

Sant Jordi és, també, l’esclat de la Primavera. I si Barcelona ésuna ciutat bonica de dia i de nit, ho és molt més quan s’enterra l’hi-vern i comença una època climatològicament extraordinària. Perquècaminar pels carrers el dia de Sant Jordi combinant la màniga curtaamb un jersei prim també fa Sant Jordi. És un dia de sortir al carrer ide viure la festa passejant. Ara bé, més enllà de la imatge de la rosa(des de fa un parell d’anys, groga) i el llibre, el 23 d’abril recopila unàlbum sencer.

Com que els catalans som uns ambaixadors de pedra picada, elSant Jordi d’enguany ha estat més internacional que mai. I perquè?Doncs perquè s’han fet més de 150 actes arreu del món en relació ales festivitat de la rosa i el llibre. Amb l’impuls del Diplocat, que ésl’organisme que ha aglutinat la celebració de Sant Jordi arreu delmón a través de la campanya Booksandroses, les diferents comuni-tats catalanes a l’exterior i catalans i catalanes a títol individual, hemintentat apropar la nostra festa en el país que ens ha acollit. En elmeu cas, a Saint Louis (a l’estat de Missouri, als Estats Units), persegon any consecutiu he pogut explicar què és i com vivim la festa deSant Jordi als estudiants de Saint Louis University High School. Aquestany, uns dies abans. I ha estat una manera més de fer conèixer elpaís i les nostres tradicions. Una acció més per situar Catalunya almón a través d’una festa que quan la descobreixes, la vols celebrarcada any. Perquè més enllà del Barça i de Messi també és bo que esconegui Sant Jordi.

Quim Miró és coordinador de continguts del diari Exterior.cat

QuimMiróUniversalitzantSant Jordi

“Els catalans, que som uns ambaixadors de pedra picada, hem col·locat Sant Jordi com una festa mésal nostre país d’acollida.Amb l’impuls del Diplocat, que és l’organisme que aglutina la celebració de Sant Jordi a l’exterior a través de la campanya Booksandroses, la tradició més nostrada té cada copmés adeptes a l’estrangeri aquest any s’ha fet rècordd’actes promoguts per lescomunitats catalanes

Documents

“Nosaltres hem de ser coneguts i reconeguts arreu del món ...Escena Catalana, amb el qual van néixer el cen - tre d’arts escèniques de Salt “El Canal” i el Teatre de l’Arxipèlag