View
222
Download
3
Category
Preview:
DESCRIPTION
Memòria d'activitats de la Càtedra Alcover-Moll-Villangomez, 2011
Citation preview
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
2
CÀTEDRA ALCOVER-MOLL-VILLANGÓMEZ MEMÒRIA D’ACTIVITATS, 2011
Edifici Ramon Llull Carretera de Valldemossa, Km 7,5
07122 Palma Telèfon: 971172055
Correu electrònic: catedra.amv@uib.es Web: www.uib.es/catedra/camv
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 4 1.1. Presentació ................................................................................................................................................... 4 1.2. Objectius ........................................................................................................................................................ 4
2. DESENVOLUPAMENT ...................................................................................................................... 6 2.1. Constitució dels òrgans de govern i definició de l’organigrama ........................................... 6 2.2. Personal ......................................................................................................................................................... 7
3. PROJECTES .......................................................................................................................................... 8 3.1. Projectes permanents. Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears .................................................................................................................................................................... 8 3.2. Convocatòria d’ajuts a projectes de recerca 2007 ................................................................... 13 3.2.1. Antologia de Textos de les Illes Balears ................................................................................ 13 3.2.2. Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a l'ensenyament de la llengua anglesa a parlants de català balear ......................................................................................................... 14
4. PUBLICACIONS ............................................................................................................................. 17
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
4
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Presentació
La Càtedra Alcover-Moll-Villangómez fou creada l'any 2003 per mitjà d’un conveni de
col·laboració de, quatre anys de vigència, entre la Universitat de les Illes
Balears, la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, el
Consell Insular d’Eivissa i Formentera i el Consell de Mallorca (ref. 0647).
La Càtedra es posà en funcionament el segon quadrimestre de 2003, a partir
de la contractació del coordinador, prevista en el pla d’actuacions annex al
conveni. Seguidament es constitueixen el consell de direcció i el comitè científic. A
partir del mes de juny de 2003 s’engegaren la majoria d’actuacions previstes.
El maig de 2007 se signà el protocol de manteniment de la Càtedra (ref. 1456) per
un nou període de quatre anys (2007-2010) entre la Universitat de les Illes Balears i
la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Després de la
renovació la represa d’activitats s’inicià durant el mes de juny del mateix any.
Finalment, l’1 de gener de 2011 entrà en vigor el protocol de manteniment de la Càtedra
(ref. 2231) d’un any de durada.
La finalitat de la Càtedra és fomentar programes de recerca i activitats formatives i
de divulgació en els àmbits de la cultura popular i tradicional, la llengua, la història de
la cultura i la literatura catalanes.
1.2. Objectius
• Desenvolupar programes de recerca en els seus àmbits d'actuació.
• Organitzar activitats formatives i de divulgació (congressos, seminaris, cursos, presentacions públiques, etc.).
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
5
• Promoure la publicació d'estudis sobre temes relacionats amb els seus àmbits d'actuació.
• Reforçar l'actuació de grups de recerca especialitzats en el seu camp
d'actuació i la infraestructura que hi dóna suport.
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
6
2. DESENVOLUPAMENT
2.1. Constitució dels òrgans de govern i definició de l’organigrama
El conveni de renovació signat entre la Conselleria d’Educació del Govern de les
Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears preveu el manteniment de
l’estructura del Consell de Direcció (òrgan rector de la Càtedra) i la del Comitè
Científic (encarregat de la direcció científica) especificades en el conveni de creació de
la Càtedra (ref. 0647).
Composició del Consell de Direcció:
• president: conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears;
• vicepresident: rector de la Universitat de les Illes Balears;
• deu vocals:
• tres representats de la Conselleria d’Educació i Cultura, proposats pel
conseller d’Educació i Cultura.
• un representant del Consell de Mallorca, proposat per la Consellera de
• Cultura del Consell de Mallorca.
• un representant del Consell d’Eivissa i Formentera, proposat per la Consellera
de Cultura del Consell d’Eivissa i Formentera.
• tres representants de la Universitat de les Illes Balears, proposats pel rector
de la Universitat de les Illes Balears.
• dos representants del Comitè Científic de la càtedra, proposats pel seu
president.
Composició del Comitè Científic:
• director: director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística
General de la
• Universitat de les Illes Balears;
• un secretari nomenat pel director;
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
7
• dotze vocals:
− dos representants del Departament de Filologia Catalana i Lingüística
General de la UIB;
− un vocal representant de l’Institut d’Estudis Catalans, nomenat entre els
seus membres d’origen balear;
− un representant de l’Institut Menorquí d’Estudis;
− un representant de l’Institut d’Estudis Eivissencs;
− un representant de l’Institut d’Estudis Baleàrics;
− sis vocals nomenats pel Consell de Direcció.
Pel que fa al funcionament de la Càtedra dins l’estructura de la universitat, el
director del Comitè Científic actua de responsable acadèmic, mentre la gestió diària
va a càrrec d’un coordinador contractat a l’efecte.
2.2. Personal
Personal contractat (tècnics superiors contractats a temps complet per part de la
Universitat de les Illes Balears):
Coordinació de la Càtedra: Miquel Gomila Garcies
Projecte Becari
Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears
Ignasi Serra Nicolau
Antologia de textos de les Illes Balears
Hugo Britos Bauzà
Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a l'ensenyament de la llengua anglesa a parlants de català balear
Anthony Daniel Litrenta
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
8
3. PROJECTES
3.1. Projectes permanents. Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes
Balears
3.1.1. Creació i finalitat
El conveni de creació de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez, signat l’any 2003 per la
Universitat de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears i els consells insulars de
Mallorca i d’Eivissa i Formentera, va permetre, d’acord amb els objectius generals
d’aquest conveni, la posada en funcionament del Centre de Documentació en
Sociolingüística (CDSIB), el qual va iniciar les activitats durant el 2004.
Els objectius del CDSIB són:
• Oferir informació actualitzada sobre bibliografia i informació documental
relativa a legislació lingüística, política i planificació lingüístiques, lingüística
aplicada i matèries afins.
• Donar suport documental en recerca lingüística i sociolingüística a les
organitzacions públiques i privades de la planificació lingüística, als
investigadors universitaris, a gabinets d’estudi, recercadors individuals,
professors de llengua i literatura i al públic en general.
• Difondre productes de valor afegit (bibliografies, reculls d’articles, novetats,
etc.).
• Fomentar l’elaboració de treball i estudis sobre la situació sociolingüística de les
Illes Balears.
Amb aquesta finalitat adquireix documentació diversa (bibliografia, estudis inèdits,
notícies de premsa, publicacions diverses...) generada sobre la situació de la llengua
catalana, especialment a les Illes Balears, i els principals estudis i assaigs de
sociolingüística general, per posar-los a disposició d’investigadors, grups de recerca,
responsables de la planificació lingüística, estudiants i, en general, de totes les persones
que estiguin interessats a disposar d’aquesta informació.
3.1.2. Actuacions duites a terme des de la seva creació
1. Conveni de col·laboració amb el Centre de Documentació en Sociolingüística de
Catalunya.
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
9
Des dels primers moments es va donar prioritat a les gestions per establir un conveni
entre la Universitat de les Illes Balears i l’Administració de la Generalitat de Catalunya
amb l’objectiu que el CDS de Catalunya i el CDSIB col·laborassin en el
desenvolupament dels fons documental, en la formació i en l’intercanvi d’informació.
El conveni es va signar el 30 de novembre de 2004. D’aquesta manera, el CDS de
Balears passava a poder accedir al fons documental que posseeix el CDS de Catalunya,
el primer de l’Estat espanyol i un dels més importants d’Europa en aquesta matèria, i a
disposar dels dossiers temàtics que periòdicament elabora. Qualsevol usuari de les Illes
Balears, mitjançant el CDSIB, pot accedir al fons documental del centre de la
Generalitat amb les mateixes condicions que els de Catalunya.
A més, els dos centres comparteixen la base de dades de premsa, que ja recull més de
80.000 notícies i articles periodístics. Des de l’1 de gener del 2005, el CDSIB alimenta
de manera regular la base de dades amb els articles i notícies que apareixen a la premsa
de les Illes Balears.
2. Convocatòria d’una beca
El CDSIB disposa d’un beca destinada a persones llicenciades i està dotada a partir dels
recursos econòmics de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez.
Durant l’any 2011 la beca ha estat ocupada del mes del març al mes d'octubre pel
senyor Ignasi Serra, llicenciat en Filologia Catalana.
El becari desenvolupa de manera regular les tasques següents:
• Ampliació i actualització parcial de la base de dades de premsa que aplega
notícies, articles d’opinió, editorials i entrevistes periodístiques publicats a les
Illes Balears.
• Atenció de les consultes del CDSIB.
• Comanda i gestió de les novetats documentals que s’incorporen al fons.
3. Base de dades de premsa
A partir de l’1 de gener del 2005 s’incorporen a la base de dades de premsa de manera
sistemàtica les notícies i articles de sociolingüística que apareixen als diaris de les Illes
Balears. Els diaris utilitzats són: El Mundo-El Dia de Baleares, Diari de Balears,
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
10
Diario de Mallorca i Última Hora. Durant l’any 2010, amb la col·laboració dels serveis
lingüístics del Consell de Menorca i el Consell Insular d’Eivissa, s’ha pogut accedir a
les notícies del Menorca i el Diario de Ibiza. Des del 2010, s’hi han incorporat també
notícies i articles d'edicions digitals.
En total, hi ha més de 12.000 entrades referides a les Balears, de les quals 1.196
corresponen a l’any 2005; 2.603, corresponen a l’any 2006; 1.745 corresponen a l’any
2007; 1.975 corresponen a l’any 2008; 1.491 són les de l’any 2009; 1.702 les de 2010, i
1.328 les incorporades fins l’octubre de 2011, les quals podem veure representades en el
següent gràfic. Les notícies anteriors al 2005 no han estat buidades de la premsa de
manera sistemàtica.
Les consultes a la base de dades de premsa, que en total té més 78.000 entrades, es
poden realitzar directament al Centre o bé per Internet. A part de tenir accés als títols i a
la informació sobre l’entrada , també se’n pot tenir la notícia completa en format PDF.
Les notícies són consultables per diferents camps (autor, matèria, referència territorial,
data de publicació, mitjà...).
4. Pàgina web del CDSIB
Durant el 2011 s’ha continuat amb el manteniment i l’ampliació de les dades de la
pàgina web del Centre (http://www.uib.es/catedra/camv/CDSIB/index.html).
Les seccions i serveis que ofereix són els següents:
• presentació: objectius, temes d’especialitat i destinataris.
• serveis: atenció personalitzada, préstec personal, préstec interbibliotecari.
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
11
• accés i horari.
• fons i base de dades de premsa: fons del centre i base de dades informatitzada.
• documents: legislació lingüística, dossiers i bibliografies.
• dossiers temàtics: reculls de notícies de premsa sobre temes d’actualitat
relacionats amb la llengua.
• campanyes de normalització lingüística: material audiovisual i gràfic de diverses
campanyes de normalització lingüística realitzades per la Generalitat de
Catalunya o el Govern de les Illes Balears.
• dades estadístiques de les Illes Balears: població, ús del català a la selectivitat,
censos...
• enllaços: a diversos tipus de pàgines de contingut lingüístic.
• activitats realitzades.
5. Assessorament
Es dóna resposta a les consultes que hi han arribat de part de les organitzacions i
persones relacionades amb la recerca o difusió de dades sociolingüístiques (professors,
alumnes, investigadors externs...) i qualsevol altra persona que hi estigui interessada.
6. Col·laboracions del CDSIB en activitats organitzades per altres organitzacions
a) Col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears
(GRESIB)
La direcció del CDSIB correspon al director del Departament de Filologia
Catalana i Lingüística General, com a responsable de la Càtedra Alcover-Moll-
Villangómez, però, en la gestió tècnica i acadèmica, té la col·laboració i suport
del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) de la UIB,
creat el 2005 i integrat per diversos professors del Departament.
b) Número 5 de la revista CURS (Coneixements, usos i representacions socials de
la llengua catalana)
CURS és una publicació electrònica coordinada pel GRESIB i destinada a
publicar, en forma de breus articles, els resultats dels treballs més interessants
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
12
elaborats pels alumnes de magisteri que cursen l'assignatura de Sociolingüística,
d'alumnes de màster o treballs de final de carrera de la Universitat de les Illes
Balears i d'alumnes d’altres universitats del territori lingüístic. Són treballs que
aporten informacions que poden ajudar a millorar el coneixement de la situació
sociolingüística de les Illes Balears i dels altres territoris de parla catalana.
7. Projecte RESOL
El CDSIB continuarà col·laborant en l’explotació de les dades recollides en el projecte
“Els efectes lingüístics del pas de l’educació primària a secundària en contextos
plurilingües” (HUM 2006-05680/FILO), l’investigador principal del qual és el doctor
Francesc X. Vila, de la Universitat de Barcelona, que analitza els efectes en les
representacions i hàbits lingüístics del pas de l’educació primària a secundària en
contextos plurilingües, mitjançant la realització d’unes enquestes als alumnes de
diferents centres de Mallorca del darrer curs d’educació primària.
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
13
3.2. Convocatòria d’ajuts a projectes de recerca 2007
Ateses les característiques del darrer conveni signat, la durada del qual era només d’un
any, es decidí prorrogar alguns dels projectes de la convocatòria d’ajuts del l’any 2007,
per tal de seguir la línia de recerca que havien engegat.
3.2.1. Antologia de Textos de les Illes Balears
Investigador principal: Joan Miralles i Montserrat (Universitat de les Illes Balears)
Referència: CAMV 2007/05
Resum de les tasques realitzades
A dia d’avui el projecte de l’Antologia es compon de 615 textos. Separats per segles,
consta de 8 textos del segle XIII, 13 del XIV, 19 del XV, 55 del XVI, 114 del XVII, 82
del XVIII, 43 del XIX i 281 del 1901 a juliol de 1936, data en què acaba l’abast de la
recerca. Durant l’últim període del projecte, que va d’abril a octubre de 2011, s’han
realitzat les següents tasques:
− Buidatge de publicacions periòdiques eivissenques a l’Arxiu Històric d’Eivissa
(AHE).
− Continuació de la recerca de manuscrits a l’AHE.
− Inici de la recerca a l’Arxiu de la Pabordia d’Eivissa (AHPE).
− Primera visita a l’Arxiu Notarial d’Eivissa (APE).
− Recerques puntuals en altres arxius (Biblioteca March, Arxiu del Regne de
Mallorca, Biblioteca de l’Ateneu).
− Finalment, s’han realitzat les tasques de revisió i correcció dels volums VIè i
VIIè de l’Antologia, corresponents als textos mallorquins dels segles XIX i XX.
Properes tasques de la investigació
A partir d’ara s’hauria de refinar la selecció de textos i omplir alguns buits tipològics.
Pels segles anteriors al XIX la recerca de textos s’hauria de centrar en trobar inventaris,
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
14
testaments, contractes i textos judicials. Del XIX endavant, manquen textos de tipus
literari i religiós, principalment. La següent tasca important és la transcripció dels textos
seleccionats.
El fons de l’hemeroteca de l’AHE s’ha digitalitzat i actualment es pot consultar des
d’internet. També es poden buidar telemàticament els fons d’altres publicacions en
català de fora les Balears i que contenen textos de temàtica o autoria pitiusa.
3.2.2. Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a l'ensenyament de la llengua
anglesa a parlants de català balear
Investigador principal:: Joaquín Romero (Universitat Pompeu Fabra)
Membres del projecte: Lucrècia Rallo (Universitat de les Illes Balears)
Referència: CAMV 2007/06
Aquest projecte té un doble objectiu. Com a primer objectiu, pretén omplir un buit
existent en la descripció fonètica del català balear mitjançant la recollida de dades
acústiques d'un nombre significatiu de parlants de diferents zones de l'àrea lingüística
balear. Aquesta tasca permetrà de poder disposar d'una important base de dades
acústiques exhaustiva i sistemàtica sobre les vocals del balear.
El segon objectiu d'aquest projecte proposa aprofitar les característiques diferenciades
d'aquesta varietat lingüística de cara a l'ensenyament de l'anglès com a llengua
estrangera a parlants de català balear. L'anglès, especialment la varietat coneguda com a
'Americà General' presenta un sistema vocàlic amb algunes característiques coincidents
amb el sistema proposat per al català balear. Més concretament, hi ha dos aspectes que
són especialment rellevants. Per una banda, l'anglès americà té un fonema vocàlic
central tònic—que apareix en paraules com ara 'cup'—que té unes característiques
acústiques no gaire llunyanes de l'anomenada vocal neutra tònica catalana. Per altra
banda, aquesta varietat de l'anglès en particular presenta una distinció clara entre vocals
obertes anteriors i posteriors—com ara en les paraules 'hat' i 'hot', respectivament. Com
s'ha esmentat anteriorment, aquesta és una de les possibles reinterpretacions del sistema
vocàlic balear segons les observacions més recents. Aquestes coincidències entre els
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
15
sistemes vocàlics de les dues llengües resulten extremadament interessants i
engrescadores en l’ensenyament de la pronúncia de l'anglès a parlants nadius de català
balear.
Les tècniques de normalització vocàlica són necessàries en qualsevol estudi
sociofonètic basat en dades acústiques, a causa de la grandària de l’aparell fonador
canvia d’un parlant a un altre, això té com a conseqüència diferències en les freqüències
de ressonància o formants. La normalització vocàlica és especialment útil quan es
comparen les realitzacions vocàliques de diferents parlants a nivell lingúístic o
sociolingüístic. Per tant, l’objectiu de normalitzar dades acústiques és doble:
− Eliminar la variació causada per les diferències fisiològiques entre dos o més
parlants del mateix sexe o de diferents sexes.
− Preservar les diferències dialectals/sociolingüístiques de qualitat vocal.
Una tècnica de normalització és efectiva quan es filtren les diferències fisiològiques
però no afecta les diferències sociolingüístiques. En una fase anterior del projecte, es va
fer una normalització per poder comparar els resultats d’una varietat dialectal amb una
altra. El mètode empleat (Yang, 1996) ens va permetre fer comparacions entre les
varietats d’Inca i Sóller, però l’efectivitat d’aquest mètode no està documentada per
estudis que comparen tres o més dialectes, com és el nostre cas.
Tant el mètode de Lobanov com el de Nearey subsanen les limitacions del mètode de
Yang. Estudis anteriors (Adank 2003, Adank i altres 2004) demostren que tots dos
mètodes van funcionar bé en un estudi sobre les vocals de l’holandès, reduïnt les
diferències fisiològiques i preservant la variació sociolingüística. El nostre ojectiu és
aplicar un d’aquests dos mètodes per normalitzar d’una manera unitària els valors
obtinguts en les anàlisis acústiques dels 32 parlants (4 subdialectes x 8 parlants) que
varen participar en el nostre estudi.
Durant aquests darrer període del projecte el becari de col·laboració ha dut a terme amb
èxit les següents tasques:
• Revisió de dades acústiques de freqüències i eliminar-ne els outliers.
• Completar la normalització de les dades acústiques obtingudes fent servir el
mètode Nearey/Lobanov .
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
16
A més a més el becari Anthony Daniel Litrenta està aprofitant la base de dades acústica
del projecte per al seu treball fi de màster sobre la palatalització a la varietat dialectal de
Manacor
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
17
4. PUBLICACIONS
CASADESÚS BORDOY, Alejandro: Negra i mallorquina. Orígens i evolució de la novel·la policíaca a Mallorca. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 Aquest assaig neix amb la intenció de presentar tota una sèrie d’autors mallorquins, de
naixement o d’adopció, que han tractat en algun moment de la seva trajectòria literària
el gènere policíac en llengua catalana. L’estudi de les seves obres permet, no només
analitzar el seu llegat literari, sinó també comprendre millor la realitat social i política
mallorquina de les darreres dècades. Es tracta, per tant, d’una obra que pretén apropar el
lector a tota una sèrie d’obres i temàtiques que, certament, són d’interès tant per a tots
els mallorquins interessats en a novel·la policíaca com per aquells que coneguin de
primera mà la realitat insular. L’estudi es completa amb un apèndix amb entrevistes a
quasi tots els autors analitzats, un testimoni valuós que complementa i enriqueix el
treball d’anàlisi.
ALCOVER, Antoni M.: N’Arnau. Edició a cura de Ma. Antònia Gelabert. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 La vida i l'obra d'Antoni M. Alcover han estat àmpliament estudiades al llarg dels anys,
però la seva vida intensíssima i l'obra ingent que ens deixà fan que hi hagi nombrosos
camins per explorar que permeten donar llum a aspectes poc coneguts encara.
El conreu literari de la llengua és un dels aspectes en els quals cal aprofundir pet anar
completant la informació coneguda sobre la figura polifacètica del canonge manacorí.
És ben conegut el gran coneixement i el domini de la llengua catalana que posseïa
Alcover, l'especial cura en l'ús de mots i expressions genuïnes per a la transmissió dels
continguts més diversos. Hem de constatar que la finalitat estètica i literària s'inclou
entre els seus plantejaments com a escriptor.
Alcover fou una persona profundament arrelada i integrada dins les coordenades
socioculturals en les quals va viure i, per això mateix, els seus textos literaris com
breguen amb els trets característics de les produccions de l'època. Sens dubte, el podem
considerar com un dels representants de les lletres illenques dins la globalitat de la
literatura catalana costumista de l’època.
N'Arnau és la peça més emblemàtica dins el conjunt de l'obra literària de l'escriptor
manacorí pel fet de ser l'única novel·la que va escriure. En presentem per primer cop
Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011
18
una edició en forma del llibre que en té present el text manuscrit, a cura de M.
Magdalena Gelabert, directora de la Fundació Pública Antoni M. Alcover, de Manacor.
ALOMAR, Gabriel: La columna de foc. Edició a cura de Pere Rosselló Bover. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011
Gabriel Alomar va reunir la major part de la seva obra poètica en el volum La columna
de foc (1911). Malgrat que des de la joventut havia publicat poemes en nombrosos
periòdics i revistes de Catalunya i de Mallorca, la poesia tan sols fou un caire més de la
seva dedicació a la literatura, al costat de l'assaig i la prosa literària. Més que un poeta,
Alomar va ser un intel·lectual que projectava el seu pensament en àmbits molt diversos,
com la política, el periodisme i l'ensenyament. En la conferència El futurisme (1904)
sintetitzà aquest pensament, en el qual s'integren idees molt característiques de la fi de
segle XIX, tant des de l'àmbit social i polític com des del terreny purament estètic.
També el modernisme es palesa en la major part dels poemes de La columna de foc, tot
i que en alguns aspectes -com el classicisme, l'arbitrarisme i el civilisme- coincideixi
amb el noucentisme. Això no obstant, l'obra poètica de l'escriptor mallorquí es va
ressentir del nou context noucentista, així com de la seva dedicació a la política, per la
qual cosa després de 1911 conreà la poesia de manera molt ocasional. Aquesta edició
crítica de La columna de foc reflecteix l'origen del llibre i es complementa amb els
poemes dispersos del nostre poeta que hem pogut localitzar.
Recommended