View
9
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL
DOCUMENT PER A L'APROVACIÓ INICIAL
NOVEMBRE 2015
ÍNDEX DE CONTINGUTS
I. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ .................................................................................. 4
1. ANTECEDENTS URBANÍSTICS I PLANEJAMENT VIGENT ....................................................... 4
2. ENCAIX URBANÍSTIC ............................................................................................. 14
3. CONTEXT HISTÒRIC. PROCÉS DE FORMACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA COLÒNIA CAN BROS .................. 16
4. ÀMBIT DEL SECTOR DE PLANEJAMENT ........................................................................ 18
5. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT ............................................................................... 18
6. ELEMENTS FÍSICS DEL SECTOR ................................................................................. 20
7. SÒL, EDIFICACIÓ I ACTIVITATS EXISTENTS ................................................................... 22
II. MEMÒRIA DE L'ORDENACIÓ .................................................................................. 27
1. OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DEL DOCUMENT .................................................................... 27
2. MARC LEGAL APLICABLE ........................................................................................ 27
3. PROMOCIÓ DEL PLA ............................................................................................. 28
4. CRITERIS D’ORDENACIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA .................................................... 28
5. GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT .................................................................................. 37
III. QUADRES DE DADES .......................................................................................... 39
IV. NORMES URBANÍSTIQUES .................................................................................... 49
CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS ..................................................................... 50
CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA ........................... 53
CAPÍTOL TERCER. REGULACIÓ DELS SISTEMES ................................................................. 66
CAPÍTOL QUART. REGULACIÓ DE LES ZONES ................................................................... 72
V. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA .................................................................... 84
1. AVALUACIÓ I VIABILITAT ECONÒMICA ........................................................................ 84
2. FONS DISPONIBLES ............................................................................................... 92
3. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA ................................................................... 92
VI. PLA D'ETAPES ................................................................................................. 95
1. PLA D'ETAPES ..................................................................................................... 95
VII. INFORME AMBIENTAL ........................................................................................ 96
1. ANTECEDENTS I OBJECTE DEL DOCUMENT ................................................................... 97
2. MARC LEGAL ...................................................................................................... 97
3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI ........................................................................................... 98
4. ANÀLISI DE LA PROPOSTA DEL PLA .......................................................................... 105
5 MESURES AMBIENTALS ......................................................................................... 106
6. MESURES DE SUPERVISIÓ ..................................................................................... 108
7. SÍNTESI I CONCLUSIONS ....................................................................................... 108
VIII. MEMÒRIA SOCIAL ........................................................................................... 110
IX. DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA REQUERIDA PER L’ART 102.1 TRLU ................................. 111
CRÈDITS ............................................................................................................ 112
ÍNDEX DE PLÀNOLS
PLÀNOLS D'INFORMACIÓ I 01 Encaix territorial del sector E:1/20.000 I 02 Emplaçament i àmbit E: 1/5.000 I 03 Estructura de la propietat E: 1/1.250 I 04 Topografia, edificacions i vegetació d'interès existents E: 1/1.250 I 05 Usos i activitats en el sector E: 1/1.250 I 06 Planejament vigent E: 1/1.250 I 07 Planejament vigent. Divisió poligonal E: 1/1.250 I 08 Planejament vigent. Servituds urbanístiques E: 1/1.250 I 09 Àrees de riscos geològics i naturals E: 1/2.000
PLÀNOLS D'ORDENACIÓ O 01 Delimitació de l’àmbit. Qualificació del sòl E: 1/1.000 O 02 Divisió poligonal. Àmbit d’Actuació per a l’execució d’Infraestructures urbanístiques comunes E: 1/1.000 O 03 Condicions de l'edificació E: 1/750 O 04 Ordenació indicativa. Planta E: 1/1.000 O 05 Ordenació indicativa. Seccions E: 1/1.000 O 06 Xarxa viària. Alineacions i rasants E: 1/1.000 O 07 Xarxa viària. Circulació i aparcament E: 1/1.000 O 08.1 Xarxes de serveis urbans. Xarxa d’aigua potable E: 1/1.000 O 08.2 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de sanejament E: 1/1.000 O 08.3 Xarxes de serveis urbans. Xarxa elèctrica de mitja tensió E: 1/1.000 O 08.4 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de subministrament de gas E: 1/1.000 O 08.5 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de telecomunicacions E: 1/1.000 O 09 Delimitació de la trama urbana consolidada E: 1/15.000 O 10 Pla d’Etapes E: 1/1.000 0 11. Assignació despeses d’urbanització per a l’execució E: 1/1.000 d’Infraestructures urbanístiques comunes.
ANNEXOS (en document apart)
ANNEX 1. Estudi de mobilitat generada ANNEX 2. Informe previ de l’estructura del conjunt d’edificis de la colònia can Bros, a Martorell ANNEX 3. Avantprojecte del nou accés al nucli de can Bros sota el pont del riu Llobregat ANNEX 4. Memòria Social
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 4
I. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ
1. ANTECEDENTS URBANÍSTICS I PLANEJAMENT VIGENT
1.1. Antecedents urbanístics
El "Pla de Millora Urbana del Nucli de Can Bros" té per objecte el desenvolupament de la "Modificació
del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" aprovada definitivament per la Comissió
Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en la sessió de 7 d'abril de 2011 i publicada en el
Diari Oficial de la Generalitat (DOCG) núm. 5.924 de 20 de juliol de 2011:
Exp.: 2006/022769/B
Modificació puntual del Pla general d'ordenació al nucli de can Bros, al terme municipal de Martorell
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i de conformitat amb les consideracions efectuades per aquesta Comissió, s'acorda:
—1 Aprovar definitivament la Modificació puntual del Pla general d'ordenació al nucli de can Bros, de Martorell, promoguda i tramesa per l'Ajuntament, tot incorporant d'ofici les prescripcions següents:
1.1 Es redueix el sostre residencial en 1.500 m² de sostre menys i conseqüentment s'ajusta l'edificabilitat bruta de la zona 22/2b a un índex de 0'60 m²sostre/m²sòl i es fixa una densitat bruta del sector de 71,53 hab/ha, amb un màxim de 480 habitatges entre els existents i els de nova creació.
1.2 S'incorpora normativament que el futur Pla de millora haurà de complir amb els aspectes següents: que li és d'aplicació tot allò que s'especifica en el CTE db SI 5, d'acord amb l'informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments de 21 de desembre de 2010; i que aquelles instal·lacions que hagin de ser realitzades en compliment de la normativa per eliminar o minimitzar al màxim els impactes visual o acústic que pugui ocasionar el trànsit de l'autovia A-2 aniran a càrrec del promotor de l'actuació o subsidiàriament de l'Ajuntament, d'acord amb l'informe de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya de 17 de març de 2011.
—2 Recordar que al futur Pla de millora, els projectes d'urbanització i construcció i mesures de gestió que correspongui es tindran en compte les consideracions dels informes de l'Autoritat del Transport Metropolità de 22 de desembre de 2010 i de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya de 17 de març de 2011.
—3 Publicar aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 106 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost.
Aquesta aprovació suposa el final del procés de planejament endegat per l’Ajuntament de Martorell a
instàncies del propietari majoritari del polígon delimitat pel propi Pla General d’ordenació urbana de
Martorell a l’àmbit de can Bros, amb el següent calendari:
El 16 de desembre de 2004, l’ajuntament de Martorell accepta la proposta de Modificació del Pla
general d’ordenació urbana en el nucli de Can Bros -redactada per l’arquitecte Xavier Sust-, i
s’obre el període d’exposició pública de 30 dies, segons BOP nº311 de 28 de desembre de 2004, i
publicat al diari El Periódico el 28 de febrer de 2006.
El 15 de febrer de 2006, el Ple municipal aprova inicialment la Modificació del Pla general
d’ordenació urbana en el nucli de Can Bros, i es sotmet a informació pública, segons BOP nº55
de 6 de març de 2006, i al diari El Periódico del dia 28 de febrer de 2008.
El 16 de maig de 2006, el Ple municipal aprova provisionalment el document, i es lliura a la
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 5
Comissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.
La Comissió d’Urbanisme de Barcelona suspèn l’aprovació definitiva de la modificació puntual,
en tant no es tramiti un Text Refós verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional,
que incorpori les prescripcions següents:
1.1 Es replantejarà la proposta que quedarà limitada únicament a la rehabilitació i canvi d’ús industrial a residencial de les edificacions existents.
1.2 El text refós elaborat en compliment de la prescripció anterior es sotmetrà a nova informació pública, en el transcurs de la qual es sol·licitarà informe al Departament de Medi Ambient i Habitatge, a l’Autoritat del Transport Metropolità sobre el nou estudi de mobilitat generat, i a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Contra aquest acord, l’Ajuntament de Martorell presentà un recurs d’alçada al Conseller del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques considerant que la suspensió de l’aprovació
definitiva de la modificació puntual del Pla general tramitada hauria de referir-se exclusivament
a la resolució adequada dels accessos al nucli de can Bros, però en cap cas limitar l’àmbit i abast
de la proposta de modificació del planejament, els quals haurien de ser els aprovats
provisionalment. Complementàriament l’ajuntament de Martorell presenta altra documentació
amb incidència sobre el sector, en especial: l’avanç de planejament del sector Solvay, uns
estudis previs del Pla de Millora Urbana del nucli de can Bros que contempla un segon accés, i
informe de l’ACA en relació a l’estudi previ d’inundabilitat d’aquest segon accés al nucli de can
Bros.
La resolució del Conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de data 19
d’octubre de 2010 estima en part el recurs presentat, substituint la prescripció 1.1 de l’acord
impugnat per la següent:
1.1 Caldrà preveure els accessos adequats a l’àmbit de can Bros que garanteixin la mobilitat de persones i mercaderies del nou barri residencial, així com caldrà determinar la seva incidència en les càrregues del sector de PMU i sotmetre la nova infraestructura proposada a l’informe del Ministeri de Foment i de la secretaria per la Mobilitat. Altrament i si s’opta exclusivament per l’arranjament de l’antic camí de can Bros s’haurà de replantejar la proposta que quedarà limitada únicament a la rehabilitació i al canvi d’ús industrial a residencial de les edificacions existents.
La mateixa resolució manté “la suspensió de l’aprovació definitiva de la modificació puntual del
Pla General d’ordenació al nucli de can Bros tramitada fins que mitjançant text refós
s’incorporin les prescripcions 1.1 establerta en la present via i 1.2 fixada per l’acord impugnat
pel que fa a l’informe de l’autoritat del transport metropolità i de la Direcció General de
prevenció, extinció d’incendis i salvament del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i
Participació.
En resposta a questa resolució l’equip d’arquitectes Jornet-Llop-Pastor SLP, redacta el document
"Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" abans esmentat, recollint el text
redactat inicialment per l’arquitecte Xavier Sust, modificant, ampliant i precisant els aspectes
referits anteriorment on es recullen les indicacions de la proposta de resolució que fa la Comissió
Territorial d’Urbanisme de Barcelona en la seva valoració de l’expedient, i en concret:
S’inclou una documentació més acurada i detallada del nou vial a construir sota l’ull del
pont del Llobregat, amb indicació precisa de la línia d’inundabilitat establerta per
l’Agència Catalana de l’Aigua.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 6
S’inclou la determinació que aquesta nova infraestructura sigui assumida pel pla de Millora
Urbana, fins al límit del sector de Solvay, com a càrrega externa al sector de can Bros
Es replanteja l’estudi de mobilitat generada presentat a l’aprovació inicial, introduint les
noves dades sobre accessos al nucli de can Bros.
S’amplien alguns apartats del document de la informació de la modificació puntual, per tal
d’aprofundir en l’encaix urbanístic de l’antiga colònia en el nou context territorial produït
per la construcció de l’A-II i el desenvolupament d’iniciatives amb incidència en el sector.
S’incorpora un annex amb uns estudis previs del Pla de Millora Urbana del nucli de can Bros
que caldrà tramitar en desenvolupament de la present modificació, per tal que pugui ser
valorada la idoneïtat de la proposta, en el ben entès que serà el futur PMU qui ha de
concretar el model urbà del nucli.
1.2. La Modificació del Pla d’Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros
La "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" establia els següents paràmetres
normatius per al desenvolupament del sector, regulats en dos articles:
Art.1. Protecció dels canals de Can Bros
S’afegeix l’apartat 3) a l’article 53.1 de les Normes Urbanístiques del Pla general d’ordenació urbana de Martorell amb el redactat següent:
3) Els canals del nucli de Can Bros.
Art. 2. Pla de millora urbana del nucli de Can Bros
El nou redactat de l’article 136 de les Normes Urbanístiques del Pla general d’ordenació urbana de Martorell és el següent:
Art. 136è: Pla de millora urbana del nucli de Can Bros
1. El Pla de millora urbana del nucli de Can Bros comprèn l’àrea delimitada pel traçat de l’autovia A-2, del torrent de Can Noguera i la llera del riu Llobregat.
L’àmbit no inclou, per tant, el sòl que actualment forma part del traçat de l’autovia A-2 i que, en el text refós del Pla General d’ordenació urbana, segons acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona del 17 de juliol de 1991, estava inclòs en l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior del nucli de Can Bros.
2. Els objectius del Pla de millora urbana es particularitzen en funció de la delimitació de tres zones dins l’àmbit de planejament:
a) Zona 22/2a, que es defineix com de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual, en què el Pla definirà l’ordenança i els supòsits de substitució de les edificacions, respectant en tot cas les determinacions específiques sobre protecció de béns culturals i construccions d’interès contingudes en aquest Pla General, el manteniment de les característiques ambientals pròpies del conjunt de la colònia i les possibilitats de rehabilitació dels edificis en desús.
L’edificabilitat global en aquesta zona serà la suma de la dels edificis existents en data de 17 de juliol de 1991, encara que estiguin en estat de ruïna. L’edificabilitat corresponent a cadascuna de les parcel·les existents correspondrà a la seva propietat.
S’admeten els usos acceptats a la zona d’ordenació antiga i tradicional.
L’alçada reguladora màxima de la nova edificació no podrà sobrepassar la dels edificis existents.
La zona 22/2a formarà dos polígons d’actuació tal com s’indica en el plànol corresponent. Els drets i les obligacions de cada propietari seran funció del sostre edificable que els hi pertany.
Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública corresponent al 20% del
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 7
sostre de les antigues naus industrials que es destinin a ús residencial. S’haurà de reservar també per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per al ús residencial de nova implantació.
b) Zona 22/2b en què el Pla de millora urbana determinarà el desenvolupament urbanístic d’acord amb els següents criteris i paràmetres:
− L’índex brut d’edificabilitat serà de 0,65 m2 sostre/m2 sòl.
− S’admeten els usos d’habitatge, residencial, d’oficina, sanitari-assistencial, educatiu cultural, comercial i industrial de 1a categoria.
− La reserva mínima de sòl per a sistemes locals serà la mateixa que disposa la legislació urbanística en desenvolupar plans parcials en el sòl urbanitzable.
− L’alçada reguladora màxima de l’edificació no podrà ser superior a la de l’edificació existent en la zona 22/2 a.
− La globalitat de la zona 22/2 b formarà un únic i independent polígon d’actuació.
− Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública corresponent al 20% del sostre edificable. S’haurà de reservar l’habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació.
c) Zona 22/2c, en què el Pla de millora urbana determinarà el desenvolupament urbanístic d’acord amb els següents criteris i paràmetres:
− L’índex brut d’edificabilitat serà de 0,60 m2 sostre/m2 sòl.
− S’admeten els usos d’oficina, sanitari-assistencial, educatiu cultural, comercial i industrial de 1a i 2a categoria. Un 10% del sostre edificable es podrà destinar a habitatge o a ús residencial.
− La reserva mínima de sòl per a sistemes locals serà la mateixa que disposa la legislació urbanística en desenvolupar plans parcials en el sòl urbanitzable.
− L’alçada reguladora d’edificació no podrà ser superior a l’edificació existent en la zona 22/2a.
− La globalitat de la zona 22/2c formarà un únic i independent polígon d’actuació.
− Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública corresponent al 20% del sostre edificable. S’haurà de reservar també per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% del sostre edificable.
3. El sòl qualificat de zona 22/2a, 22/2b i 22/2c es defineix com sòl urbà no consolidat i en ell s’haurà de fer la cessió
de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic que estableixi el marc legal vigent.
4. El nucli de Can Bros disposarà -si es demostra la seva necessitat- d’un sistema local de depuració d’aigües que podrà situar-se en el subsòl del sòl qualificat d’espai lliure o de viari.
5. Les reserves de sòl per a espais lliures i per a equipaments, que s’han realitzar per complir els paràmetres establerts en les zones 22/2b i 22/2c, es podran situar indistintament en tot l’àmbit del Pla de millora urbana.
6. La urbanització i l’assentament de l’edificació haurà de complir les mesures prescrites per l’Agència Catalana de l’Aigua amb la finalitat de respectar les lleres del riu Llobregat i del torrent de Can Noguera i d’evitar la inundació de les edificacions.
7. Dins la franja del sector afectada per la línia d’edificació de 50m que fixa l’art 25 de la Ley de Carreteras i l’art 84 del Reglamento de Carreteras es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les construccions existents.
8. En els terrenys indicats es formarà un terraplè de protecció d’inundacions mitjançant un mur verd. Els espais fluvials es revegetaran amb espècies autòctones.
9. La reserva mínima de vialitat i aparcaments, parcs i dotacions serà del 35% sobre la superfície conjunta de les zones 22/2b i 22/2c, inclosa la reserva de sòl grafiada per a depuracions locals de aigües del sector (cas de resultar necessària).
10. Condicions d’urbanització: execució de la urbanització i millora de la totalitat dels accessos existents en l’actualitat (Camí de can Bros i camí vell de can Bros), per a garantir l’accessibilitat rodada (en els dos sentits de circulació) i no rodada del sector, i execució de la urbanització del nou accés sota l’ull del pont del riu Llobregat a càrrec del sector can
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 8
Bros.
11. La divisió poligonal determinada per la present modificació podrà ser ajustada en el Pla de Millora Urbana per motius d’adaptació a les llindes de propietats, o per facilitar la gestió dels diferents polígons atenent als règims de tinença del sòl i les edificacions. Aquests ajustos no podran variar més del 5% de la superfície del polígon, i no suposaran en cap cas un augment de les edificabilitats previstes en cada un dels polígons aquí definits, independentment de la seva superfície.
12. El Pla de Millora que desenvolupi el sector haurà de delimitar una franja de reserva de sòl paral·lela a l’A-2 a l’interior de l’àmbit que permeti acollir l’actuació derivada de l’estudi informatiu EI-NB-04102.1-A1 “Obres de millora general. Nova carretera de connexió entre la N-II/A2 i la B-40 i la variant de la C-55 d’Abrera i Olesa de Montserrat. Tram I: Martorell-Abrera-Olesa de Montserrat”, aprovat per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya.
L’acord de la CTUB introdueix les prescripcions següents al les Normes anteriors:
Diligència per fer constar que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de 7 d’abril de 2011, va acordar:
-1 Aprovar definitivament la modificació puntual del Pla general d’ordenació al nucli de can Bros, de Martorell, tot incorporant les prescripcions següents:
-1.1 Es redueix el sostre residencial en 1500 m2 de sostre menys i conseqüentment s’ajusta l’edificabilitat bruta de la zona 22/2b a un índex de 0,6 m2st/m2s i es fixa una densitat bruta del sector de 71, 53 hab/ha, amb un màxim de 480 habitatges entre els existents i els de nova creació.
-1.2 S’incorpora normativament que el futur Pla de millora haurà de complir amb els següents aspectes: que li és d’aplicació tot allò que s’especifica en el CTE db SI 5, d’acord amb l’informe de la Direcció General de prevenció, Extinció d’incendis i salvaments de 21 de desembre de 2010; i que aquelles instal.lacions que hagin de ser realitzades en compliment de la normativa per eliminar o minimitzar al màxim els impactes visual o acústic que pugui ocasionar el trànsit de l’autovia A-2 aniran a càrrec del promotor de l’actuació o subsidiàriament de l’Ajuntament, d’acord amb l’informe de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya de 17 de març de 2011.
En aplicació del punt 1.1, es proposa en aquest Pla de millora urbana una edificabilitat de 22.721m2 de
sostre per a la zona 22/2b, resultants de restar els 1.500m2 de sostre als 24.221m2 establerts en la
Modificació puntual presentada. El present Pla de millora urbana compleix amb el el CTE db SI 5, i
contempla la implementació de mesures per minimitzar l’impacte acústic i visual de l’autovia A-2.
D’acord amb el punt 3 de l’article 136è, en aquest Pla de millora urbana el sòl qualificat de zona 22/2a
es defineix com a sòl urbà no consolidat, encara que, d’acord amb el que fixa la Disposició Transitòria
Segona, 1 lletra b) del Text refós de la Llei d’urbanisme, no comporta el deure de cessió del 10% de
l’aprofitament urbanístic, atès que el present planejament no té cap de les finalitat a què fa
referència l’article 70.2.a del Text refós de la Llei d’urbanisme. El sòl qualificat de zona 22/2b i de
zona 22/2c es defineix com a sòl urbà no consolidat i en ell s’haurà de fer la cessió del 10% de
l’aprofitament urbanístic, perquè en aquest cas el present planejament té les finalitats a què fa
referència l’article 70.2 a) del Text refós de la Llei d’urbanisme.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 9
1.3. Paràmetres aplicables segons la Modificació Puntual aprovada
A l'Annex 2 de la Modificació Puntual: Estudis previs d’ordenació per a la redacció del P.M.U. del nucli
de Can Bros de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" i d’acord amb la
prescripció 1.1 de l’aprovació definitiva de la Modificació s'estableix que el Pla de millora urbana que
es redacti haurà de respectar els següents estàndards:
ZONA SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM Nº MAX HAB.
Zona 22/2a (conjunt habitatges C/ Elies i Llobregat) existent 3.811 m2 22 ut
Zona 22/2a R (naus industrials i cases treballadors) existent 12.331 m2 157 ut
Zona 22/2b (nova creació) 24.221 m2 309 ut
Zona 22/2c (10% residencial nova creació) 14.765m2x0,65x0,1= 960 m2 12 ut
Zona 22/2c (90% industrial nova creació) 14.765m2x0,65x0,9= 8.637 m2 -
TOTAL 49.960 M2 500 UT
El major aprofundiment en la realitat del sector realitzat durant la redacció del PMU ens permet afinar
el sostre i nombre d’habitatges existent en la zona 22/2a i a proposar en la zona 22/2aR. Per altra
banda, l’acord d’aprovació definitiva de la Modificació puntual redueix en 1.500 m2 el sostre de la
zona 22/2b, i limita el nombre total d’habitatges a 480 ut, amb el que es proposa per al PMU de Can
Bros els següents paràmetres a respectar:
ZONA SOSTRE EDIFICABLE MÀXIM Nº MAX HAB.
Zona 22/2a (conjunt habitatges C/ Elies i Llobregat) existent 3.608 m2 22 ut
Zona 22/2a R (naus industrials i cases treballadors) existent 13.126 m2 (**) 165 ut
Zona 22/2b (nova creació) 22.721 m2 (*) 280 ut
Zona 22/2c (10% residencial nova creació) 14.765m2x0,65x0,1= 960 m2 13 ut
Zona 22/2c (90% industrial nova creació) 14.765m2x0,65x0,9= 8.637 m2 -
TOTAL 49.052 M2 480 UT
(*) Resultants dels proposats a la Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros (24.221 m2) menys 1.500 m2, segons prescripció 1.1 de l’acord d’aprovació definitiva (CTUB 7/4/11).
(**) L’edificabilitat global de la zona 22/2aR és la “suma de la dels edificis existents en data de 17 de
juliol de 1991, encara que estiguin en estat de ruïna“ segons estableix l’art 2.2 a) de la Modificació
puntual del PGOU.
Per al càlcul de l’edificabilitat existent en la zona 22/2aR es pren com a base l’aixecament dels edificis
de la colònia realitzat a l’”Estudi d’ocupació del sòl i superfícies construïdes de la Colònia de Can
Bros”, elaborat per l’enginyaria TT19 a l’octubre de 2004. Aquest estudi detalla les superfícies
construïdes de cada edifici, descomptant patis i celoberts de ventilació, i considerant com a superfície
construïda coberts i afegits a les edificacions, encara que no tinguin cap valor arquitectònic, així com
també elements que no poden ser considerats com a sostre edificable, com la xemeneia de la nau
principal, per exemple.
Per aquest motiu, s’ha adoptat un criteri selectiu alhora d’establir el sostre edificable d’aquesta zona,
més enllà de transcriure les superfícies construïdes contingudes a l’estudi atenent a dos criteris bàsics:
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 10
- L’eliminació de cossos auxiliars, afegits, i altres elements arquitectònics que no poden ser
considerats com a sostre edificable, per tal de recuperar el volum original amb interès
arquitectònic.
- La coherència del volum final a reconstruir, independentment de l’existència de patis de
ventilació, reclaus i altres anècdotes formals que entorpeixin la reconstrucció dels volums.
El següent quadre mostra les superfícies construïdes actualment –inclòs les enrunades- i el sostre
adoptat per a cada una de les naus existents:
EDIFICI const patis TOT AL SOSTRE ADOPTAT
P.A.2- 2.1 Cases treballadors 1 PB 447 57 504 m2 st 518 m2 stÚs habitatge P1 447 57 504 m2 st 518 m2 st
P2 378 57 435 m2 st 449 m2 st1.272 171 1.443 m2 st 1.485 m2 st
Cases treballadors 2 PB 440 84 524 m2 st 524 m2 stÚs habitatge P1 440 84 524 m2 st 524 m2 st
P2 351 84 435 m2 st 440 m2 st1.231 252 1.483 m2 st 1.488 m2 st
Cases treballadors 3 PB 361 0 361 m2 st 381 m2 stÚs habitatge P1 291 0 291 m2 st 381 m2 st
P2 244 0 244 m2 st 298 m2 st896 0 896 m2 st 1.060 m2 st
Total Cases treballadors 3.399 423 3.822 m2 st 4.033 m2 st
P.A.2- 2.2 Nau1 PB 1.412 0 1.412 m2 st 970 m2 stÚs industrial P1 1.282 0 1.282 m2 st 970 m2 st
P2 1.056 0 1.056 m2 st 970 m2 stP3 978 0 978 m2 st 970 m2 stSotacob 347 0 347 m2 st 340 m2 st
5.075 0 5.075 m2 st 4.220 m2 st
P.A.2- 2.2 Nau 1annex plaça Llobregat PB 242 0 242 m2 st 0 m2 stÚs industrial P1 242 0 242 m2 st 0 m2 st
484 0 484 m2 st 0 m2 st
P.A.2- 2.3 Nau2 PSS 1.529 0 1.529 m2 st 1.044 m2 stÚs industrial PB 1.119 0 1.119 m2 st 1.044 m2 st
P1 1.060 0 1.060 m2 st 1.044 m2 stP2 1.036 0 1.036 m2 st 1.044 m2 stP3 137 0 137 m2 st 137 m2 stP4 20 0 20 m2 st 0 m2 st
4.901 0 4.901 m2 st 4.313 m2 st
P.A.2- 2.4 Antic Molí PB 250 0 250 m2 st 140 m2 stÚs habitatge P1 157 0 157 m2 st 140 m2 st
P2 144 0 144 m2 st 140 m2 stP3 140 0 140 m2 st 140 m2 st
691 0 691 m2 st 560 m2 st
TOTAL 22/2aR 14.973 M2 st 13.126 M2 st
Sostre ús actual habitatge 4.382 m2 st
Sostre ús actual industrial 8.533 m2 st
Sostre nova creació 211 m2 st13.126 m2 st
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 11
Del quadre de càlcul detallat de sostre es desprèn que s’adopta una major edificabilitat per al conjunt
de les cases dels treballadors, en concret 211 m2 respecte al sostre construït existent o enderrocat,
per mantenir la coherència volumètrica, independentment de les particularitats de cada un dels tres
volums. Malgrat això, es proposa per al conjunt una dràstica reducció del sostre adoptat per a la zona
22/2a de 1.847m2 -equivalent al 12,34% respecte l’actual-, entenent que cal deixar els volums
principals nets d’afegits i magatzems, inclosa la totalitat de la nau amb façana a la plaça Llobregat.
Pel que fa a les reserves mínimes de sòl destinat a sistemes, la Modificació puntual estableix els
següents mínims a respectar pel Pla de millora urbana:
RESERVA MÍNIMA DE VIALITAT I APARCAMENT, PARCS I DOTACIONS (art 2.9 modificació puntual can Bros)
Zona 22/2b 37.263 m2 x 35% = 13.042 m2
Zona 22/2c 14.765 m2 x 35% = 5.168 m2
TOTAL 18.210 m2
En el cas que la superfície dels Polígons d'Actuació es modifiquin caldrà ajustar aquests càlculs, essent sempre la cessió mínima del 35% del conjunt de superfícies de la zona 22/2b i 22/2c.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 12
1.4. Paràmetres aplicables segons art 70.7 TRLU
L’article 70.7 del TRLU estableix per al càlcul de reserves de sòl per a espais lliures i equipaments en
Plans de Millora el següent:
S’aplica als plans de millora urbana el que estableixen els articles 65 i 66 per als plans parcials
urbanístics, a excepció del que disposen els apartats 3 i 4 de l’article 65 pel que fa a la reserva de sòl.
Per tant, segons el TRLU no caldria realitzar l’esmentat càlcul, però la Modificació del PGOU de
Martorell en l’àmbit de Can Bros estableix que “La reserva mínima de sòl per a sistemes locals serà la
mateixa que disposa la legislació urbanística en desenvolupar plans parcials en sòl urbanitzable”, tant
per a la zona 22/2b com per a la 22/2c, i que “5. Les reserves de sòl per a espais lliures i per a
equipaments, que s’han de realitzar per complir els paràmetres establerts en les zones 22/2b i 22/2c,
es podran situar indistintament en tot l’àmbit del Pla de millora urbana”.
En tant que la Modificació parla de reserva mínima de sòl per a sistemes locals, s’entén que la reserva
mínima es refereix a la superfície conjunta d’espais lliures i equipaments, i no del compliment de cada
un d’ells per separat, tal i com es detalla al següent quadre:
SÒL MÍNIM DE RESERVA PER A ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS (art 65.3 TRLU)
CÀLCUL RESERVA MÍNIMA D’ESPAIS LLIURES
SEGONS SOSTRE: Zona 22/2b 22.721 m2st
Zona 22/2c (10% residencial) 960 m2st
23.681 m2st x 20 m2 c/ 100 m2 st = 4.736 m2
SEGONS SÒL: Superfície total del sector (PA3/PA4) 52.028 m2 x 10 % 5.202 m2
CÀLCUL RESERVA MÍNIMA D’EQUIPAMENTS
SEGONS SOSTRE: Zona 22/2b 22.721 m2st
Zona 22/2c (10% residencial) 960 m2st
23.681 m2st x 20 m2 c/ 100 m2 st = 4.736 m2
SEGONS SÒL: Superfície total del sector (PA3/PA4) 52.028 m2 x 5 % 2.601 m2
TOTAL RESERVA MÍNIMA CONJUNTA ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS 9.938 m2
En el cas que la superfície dels Polígons d'Actuació es modifiquin dins els marges del 5% establerts a la Modificació, caldrà ajustar aquests càlculs a las superfícies finalment adoptades
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 13
1.5. Càlcul de l’habitatge de protecció en el present PMU
La Modificació Puntual del PGOU en el Nucli de Can Bros conté unes determinacions específiques pel
que fa la reserva d’habitatge protegit, com es pot comprovar al punt 2 a), b) i c) de l’art. 136 del
PGOU modificat. En aquests punts s’estableix clarament que s’haurà de reservar per a la construcció
d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui
per a l’ús residencial de nova implantació i per a habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de
l’habitatge assequible establerts per la legislació corresponent el sòl per al 10% del sostre.
Per a cada una de les zones, la reserva de sostre protegit es concreta en :
a) Zona 22 2a : s’aplica sobre el “sostre de les antigues naus industrials que es destinin a ús
residencial” (No es considera doncs, el sostre corresponent a les cases dels treballadors,
històricament residencials –excepte els 211 m2 de nova creació en aquesta parcel.la-, com
tampoc als conjunts de cases existents als carrers Elíes i Llobregat, ni a l’antic molí, quin darrer
ús ha estat el d’habitatge)
b) Zona 22 2/b : s’aplica sobre el “sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova
implantació”. S’aplica sols sobre el sostre residencial, ja que és obligatori el sostre comerical
que determina el present Pla de Millora, i per conseqüència el sostre residencial resulta màxim i
no ultrapassable.
c) Zona 22 2/c : s’aplica sobre el 10% del sostre que la mateixa modificació admet com a ús
residencial de nova implantació, diferenciat del sostre d’ús industrial.
Seguint l’anterior precepte, la quantificació de la reserva de sostre per a habitatges de protecció
efectuada sobre els totals calculats al punt 1.3 és la que s’estableix al següent quadre:
RESERVA MÍNIMA DE SOSTRE PER HABITATGES DE PROTECCIÓ (20%+10% sostre residencial de nova creació)
Zona 22/2a (habitatges existents) 3.608,00 m2 x 0% -
Zona 22/2a R (antic molí amb ús d’habitatge) 560,00 m2 x 0% -
Zona 22/2a R (cases treballadors existent) 3.822,00 m2 x 0% -
Zona 22/2a R (cases treballadors nova creació) 211,00 m2 x 30% 63,30 m2
Zona 22/2a R (naus industrials) 8.533,00 m2 x 30% 2.559,90 m2 Zona 22/2b (sostre residencial) 21.761,00 m2 x 30% 6.528,30 m2 Zona 22/2c (10% residencial) 960,00 m2 x 30% 288,00 m2 Zona 22/2c (90% industrial) 8.637,00 m2 x 0% -
TOTAL RESERVA SOSTRE HABITATGES DE PROTECCIÓ 9.439, 50 m2
La situació i ubicació del sostre destinat a l’habitatge protegit es realitza en funció de l’adequació de
les noves edificacions a aquesta tipologia d’habitatge, i amb el criteri d’evitar la concentració
excessiva d’habitatges d’aquest tipus per afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial
dels ciutadans per raó de llur nivell de renda.
En el Projecte de reparcel·lació s’establiran les indemnitzacions a possibles llogaters o propietaris que
resultessin afectats per l’ordenació proposada al present Pla de Millora Urbana, procurant el
reallotjament dins el mateix nucli de Can Bros.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 14
2. ENCAIX URBANÍSTIC
2.1. Encaix territorial del sector en el corredor del Llobregat.
El nucli de Can Bros es troba situat en la vall del riu Llobregat, en el vèrtex on conflueixen la llera del
riu i la traça de l’Autovia A2. En aquest tram territorial de la vall, les grans xarxes d’infraestructura -
tant actuals com previstes- segueixen igualment la direcció nord-sud del riu: l’antiga carretera N-II,
reconvertida en part en la autovia A2, els FFCC, les connexions del IV Cinturó amb l’ AP-7, i la nova via
Orbital ferroviària.
Es tracta doncs d’un enclavament estratègicament situat per la seva posició en relació a les grans
xarxes, però a més paisatgísticament interessant, no sols per el interès dels sistemes naturals i
agrícoles que forment part dels ecosistemes propis del riu Llobregat, si no també per la presència del
conjunt edificat de l’antiga colònia industrial de Can Bros, visible des de tots els angles de l’autovia
A2.
La colònia és l’únic conjunt edificat amb usos residencials al llarg del marge dret del riu fins al nucli de
Martorell, ja que tot el marge està vorejat en aquest tram per polígons industrials. A l’altra banda de
la llera del riu trobem el nucli de les Carpes, conjunt d’edificacions unifamiliars aïllades, pertanyents
al terme municipal d’Abrera, amb el qual la relació és nul·la per la manca d’accessibilitat.
2.2. Relació del sector amb els nuclis de Martorell i Abrera
La colònia Can Bros es troba equidistant dels nuclis urbans de Martorell i Abrera, tot i que depèn
administrativament i funcionalment del primer. Al nucli d’Abrera s’hi accedeix únicament per camins
no pavimentats que donen accés al sòl agrícola situat entre la colònia i Abrera, al marge dret del
Llobregat.
La connexió de la colònia amb el nucli urbà de Martorell es realitza a través del camí de can Bros, que
avui dia forma part de la carretera N-II en algun tram, travessant el polígon industrial de Can Cases i
Can Sunyol, i que entra a la colònia a través d’un pas realitzat amb l’obra de l’autovia A2. Aquest és el
recorregut que realitza l’autobús Martorell-Can Bros, que constitueix l’únic element de transport
públic d’accés al nucli.
Es pot dir, per tant, que la colònia es troba en un cert estat d’aïllament que caldrà resoldre reforçants
les xarxes de connectivitat i dotant d’un grau important d’autonomia de la colònia respecte als nuclis
habitats de l’entorn pel que fa a serveis i dotacions.
2.3. La relació del sector amb l’entorn immediat
La construcció de l’autovia A2, i la presència del riu i el torrent de Can Noguera defineixen un àmbit
molt acotat, en forma de “V”, que configuren aquest espai territorial com un nucli amb uns límits molt
clars que constitueixen alhora la seva relació amb l’entorn immediat. La presència de límits tant
definits i contundents per la magnitud de la seva escala territorial impliquen alhora aquest cert estat
d’aïllament de la colònia ja comentat, i que cal mirar de resoldre.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 15
La relació amb l’autovia constitueix alhora una font de
conflicte -per la proximitat d’una infraestructura viària
d’aquesta magnitud i el problemes acústics que comporta-,
però suposa també la manera situar un patrimoni
paisatgístic i cultural d’interès evident en primera línia de
visibilitat. Tant el Pla general d’ordenació urbana de
Martorell com la modificació, proposen usos industrials en
l’àmbit més proper a l’autovia per fer de coixí amb els
residencials. Però, independentment dels usos, caldrà
aprofitar la línia d’inedificabilitat per aconseguir un coixí
acústic fortament vegetalitzat. A l’altra banda de l’autovia
trobem terrenys agrícoles, amb la qualificació de sòl
industrial, amb el planejament aprovat definitivament en
data de 1 de juliol de 2011, segons s’explica al punt
següent.
La relació de la colònia amb el riu i el torrent no ha estat
mai altra que la de l’aprofitament dels recursos hidràulics
que suposa el Llobregat en quant a font d’energia, ja que els
terrenys situats entre la colònia i la llera han estat erms,
sotmesos a les possibles crescudes del riu. Ara bé, la
presència de l’aigua abundant ha fet prosperar una vegetació de ribera que té avui dia un interès
paisatgístic evident, i la seva preservació ha de ser un dels objectius de la regeneració de la colònia.
2.4. El nou context que suposen les actuacions previstes a l’entorn
El desenvolupament urbanístic
del complex Solvay suposa un
canvi importantíssim respecte les
expectatives de transformació de
la colònia. Efectivament, la
urbanització del sector industrial
ha de permetre la creació d’un
nou accés a la colònia sota l’ull
del pont del Llobregat, a través
del lateral sud que proposa el
sector Solvay. Aquest lateral
relliga els dos accessos al nucli -
actual i futur- i els enllaça
directament amb la N-II a través
d’un nus de nova creació.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 16
3. CONTEXT HISTÒRIC. PROCÉS DE FORMACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA COLÒNIA CAN BROS
L’origen de la Colònia de Can Bros es remunta al 1815, quan Vicenta Bros i Salvador Roca –pagesos i
habitants del poble d’Abrera- inicien la construcció d’una resclosa i un canal per dur les aigües del riu
Llobregat després d’haver obtingut l’establiment de l’ús de l’aigua per part de la Intendència General
de Catalunya.
Segueix la tasca el comerciant Miquel Elies, qui, del 1816 i fins el 1841 construeix la major part de les
edificacions que conformen la colònia.
En 1852, el fabricant d’Igualada Ramon Castells obté la
fàbrica de filats – anteriorment el molí de batans -, el molí
fariner unit a aquesta fàbrica, i el molí paperer. El 1854,
aquest fabricant construeix 3 grups d’habitatges per als
treballadors al terreny adquirit el 1853 de Josep Elies.
Posteriorment a 1854 es construeix la gran fàbrica de Ramon
Castells; i es a mans de Ramon Catarineu que s’unifica tot el
complex industrial de les fàbriques de Can Bros, amb el seu
canal i repartidor.
Les darreres transformacions significatives al conjunt de can
Bros es van produir després de la mort de Ramon Catarineu,
i es degueren a l’acció del seu successor Ramon Catarineu
Ferran. Al 1895 es construí l’església i, pels voltants
d’aquesta data, s’arranjà l’antiga fàbrica com a residència
senyorial i per a dependències de la població que habitava a
Can Bros especialment l’escola.
A partir de 1913 el conjunt industrial es ven a Fontdevila i
Torres que el mantindrà en funcionament com a fàbrica de
filats durant anys, fins a 1967 moment del tancament de la
fàbrica i posterior i progressiu abandó del conjunt.
Actualment, l'activitat industrial de Can Bros és
pràcticament nul·la, restant tan sols algun petit taller.
Sense activitat productiva, “Hidroelèctrica del Cadí” explota
els salts del canal amb la producció elèctrica a partir de
dues turbines. Les cases dels carrers Sant Ramon, Sant
Miquel, Santa Paula i Llobregat, estan abandonades.
L’església és tancada i sense culte. La població ha quedat
reduïda a unes poques famílies del carrer Elies.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 17
3.1. Activitat industrial
En els seus orígens, al inici del segle XIX, el nucli productiu comença amb un molí fariner, una molina
de tallar fusta i un molí de fabricar paper d’estrassa; seguint amb la construcció d’una farga de coure,
una fàbrica de filats, un molí paperer i un altre de fariner. Posteriorment, en la dècada de 1840,
s’estableixen fabriques dedicades a la filatura de cotó.
Al tombar de la primera meitat del segle, funcionaven a la colònia dues fàbriques de filats, la "fàbrica
de baix" i la "fàbrica de dalt" o de "Cal Bota", en què s'hi treballava en dos torns de dotze hores. Una de
les fàbriques era coneguda per "l’ igualadina".
El 1860, Miquel Catarineu adquirí la major part dels edificis industrials i els habitatges de la colònia: la
"fàbrica del riu", la de la "llana vella", el molí fariner d'en Bros, una fàbrica de "tres cuadras", i dotze
cases dels carrers Llobregat, Sant Miquel, Santa Paula i Sant Ramon. El 1894, la família d’aquest
industrial tenia en explotació 108 telers mecànics, 11.820 fusos de filatura de cotó i 600 de filatura de
llana. El 1913 tot el conjunt passa a mans de la raó social Fontdevila i Torres, S.A., seguint dedicada a
la filatura de cotó, fins al seu tancament el 1967.
Paral·lelament a l'activitat tèxtil, farinera i paperera, el 1830 es va instal·lar a Can Bros una fassina
d'aiguardent i una cooperativa de boters, que el 1838 encara es trobaven actives. També hi ha
documentada l’existència de tres bòbiles (vers 1850) i una serralleria (1893). L’energia utilitzada pels
enginys industrials era hidràulica. L’aigua del Llobregat era conduïda per un rec d’un quilòmetre de
llarg per 6 metres d’amplada i 3 de profunditat, i la resclosa - considerada una de les millors del
Llobregat, segons el Sr. Isidre Jorba - tenia 200 metres de llarg per 4 d’alçada.
En diferents èpoques, les instal·lacions industrials van servir per a allotjar d’altres indústries, tal i com
es desprèn de la consulta de les matricules industrials de començament de segle. Les rodes
hidràuliques van deixar de funcionar per a moure les màquines de les fàbriques –fins i tot a la nau 1 s’hi
troba una xemeneia que indica la presència d’un vapor- però la família Catarineu continuava explotant
el canal amb la producció d’energia elèctrica.
Quant a la qüestió tipològica , tot sembla indicar que el model industrial que s'imposa a Can Bros de la
ma de la família Elies abans de mitjans del segle XIX segueix clarament la influència del
desenvolupament industrial anglès. Tal i com assenyalen J. Corredor-Matheos i Josep Maria Montaner
(1984), la tipologia edificatòria és similar a la dels "cottages" anglesos, fet que dóna una especial
singularitat i importància al conjunt, a més de la seva antiguitat. Possiblement ens trobem a Can Bros
amb un dels més antics establiments industrials del Llobregat dels que segueixen el model de colònia.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 18
3.2. Assentament residencial
Els habitatges de la colònia foren construïts en dues fases. La primera, correspon a les 12 casetes de
planta i pis del carrer Elies, construïdes per Miquel Elies, i documentades per primera vegada el 1845.
Correspon a una tipologia clàssica dels carrers de cases que es configuren entre els segles XVIII i XIX
vinculades a l’activitat agrícola i més concretament a l’expansió dels contactes de conreu que
estableixen els grans propietaris.
La segona fase correspon a les cases de pisos dels carrers Fontdevila, Sant Miquel, Santa Paula, Sant
Ramon i Plaça Llobregat, edificades entre els anys 1854 i principi de la dècada de 1860. Aquestes
resulten d’un procés complex d’articulació de diverses construccions i fàbriques, i respon pròpiament
al fenomen d’industrialització de les conques fluvials de Catalunya durant el segle XIX.
La denominació d'aquests carrers, tret del de Fontdevila, data de 1858. La segona fase d'aquestes
edificacions presenta, en opinió de J. Corredor-Matheos, una tipologia similar a la dels "cottages"
anglesos, col·locats d'esquena en doble renglera.
Cal també esmentar la senyorial torre de Miquel Elies, d'estil neoclàssic, construïda el 1827, un dels
monuments més importants de Can Bros, i la casa Catarineu (posteriorment Economat), amb façana
d'estil neogòtic (1895), obra de l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó (1854-1938). La Torre Elies té
una capella annexa consagrada el 1832, dedicada a la Immaculada Concepció. Damunt de la capella hi
ha la torre del rellotge públic de Can Bros. L'any 1838, davant de la inseguretat creada a Martorell per
les incursions carlines, el rector de la parròquia de Martorell traslladà la rectoria a la casa Elies de Can
Bros.
4. ÀMBIT DEL SECTOR DE PLANEJAMENT
El Pla de millora urbana del nucli de Can Bros comprèn l’àrea delimitada pel traçat de l’autovia A-2 a
sud i oest, pel torrent de Can Noguera a nord i oest i la llera del riu Llobregat a est.
La superfície total inclosa dins l’àmbit de planejament és de 67.027m2, pràcticament idèntics als
previstos a la “Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros".
5. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
Pel que fa a l'estructura de la propietat, d'acord amb la informació recollida, respecte als seus titulars
i pel que fa a la seva geometria i dimensions, es pot comprovar que deriva de la pròpia evolució de la
formació de la Colònia, ja que bàsicament hi ha grans propietats, tret de les casetes de la primera part
del carrer Elies que en algun moment la família Elies devia vendre als seus llogaters.
Al següent quadre es reflecteixen les parcel·les segons amidament sobre base cartogràfica fiable, i
amb el nom dels propietaris contrastats un a un, i les dades disponibles al registre de la propietat, que
no resulten coincidents. Durant el procés reparcel·latori caldrà aportar la documentació necessària per
verificar la exactitud de les dades que han de servir per determinar els drets i deures de cada un dels
propietaris dins el sector.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 19
Propietari Superfície Registre
Propietat
Superfície base
cartogràfica
% PMU base
cartogràfica
1 Can Bros Habitatge Jove indeterminada 32.534 m2 48,54%
2 Ajuntament de Martorell 13.582,53 m2 13.195 m2 19,69%
3 José Valls Elies i Artur Valls Elies 150 m2 10.383 m2 15,49%
4 Artur Valls Elies 895 m2 3.069 m2 4,58%
5 José Valls Elies 2.014,90 m2 2.491 m2 3,72%
6 Ministeri de foment No consta 1.784 m2 2,66%
7 Montserrat Elies Bargalló 981,90 m2 821 m2 1,22%
8 Hidroelèctrica del Cadí SA indeterminada 579 m2 0,86%
9 Lluís Benito Parra Solis
Mª José Sánchez Martin
170,63 m2 173 m2 0,26%
10 Carmen Vila Martínez
Carlos Vila Martínez
Jaime Vila Martínez
263 m2 291 m2 0,43%
11 Magdalena Raventós Argelich 141 m2 137 m2 0,20%
12 Mª Dolores Farré Vicario
Jordi Fusalba Blanch
150 m2 136 m2 0,20%
Vials No consta 1.434 m2 2,14%
Superfície total del sector 67.027 m2 100%
Tal i com ja s'ha dit abans, el mosaic de propietats del sector pel que fa a dimensions permet deduir
que les tres grans propietats provenen de l'herència o bé de la compra als hereus de les famílies
fundadores de la Colònia. Les tres grans propietats ja sumen més del 80% de la superfície del Pla de
Millora. Pel que fa al repartiment de propietats en els diferents polígons d'actuació tal i com es pot
observar al plànol I 03. Estructura de la propietat i al quadre Q3. Quadre de propietats. General del
PMU i detallat per polígons, al PA1 hi trobem bàsicament els petits propietaris (7,8,9 i 10), i part dels
terrenys dels propietaris 2,3 i 5. Al PA2 només hi té propietat Can Bros Habitatge Jove, essent
propietari fins i tot dels vials que mai no s'han arribat a cedir. Al PA3 hi trobem com a grans propietaris
els 1 i 2 i amb una petita repercussió els 4,5 i 6. Al PA4 només hi forma part l'Ajuntament de Martorell i
el Ministeri de Foment.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 20
6. ELEMENTS FÍSICS DEL SECTOR
L’element vertebrador de l’àmbit és el nucli urbà de Can Bros. El nucli té un origen industrial basat
amb l’aprofitament de les aigües del riu Llobregat. Està format per edificacions i instal·lacions
industrials, pels edificis residencials dels seus treballadors i propietaris i pels equipaments que donaven
servei a aquesta població.
El nucli urbà es pot dividir en dues parts ben diferenciades. Una primera situada a l’entrada el nucli
que està articulada pel carrer d’Elies i la plaça del Llobregat. En la seva major part té un
desenvolupament tradicional de cases en filera que majoritàriament disposen d’un pati a la seva part
de darrera. En mig d’elles es troba la Torre Elies, l’antiga mansió d’un dels propietaris, de notables
característiques arquitectòniques. La segona part del nucli urbà s’articula sobre dos canals que
recullen aigües del riu Llobregat per al seu aprofitament energètic. Paral·lel a aquests canals se situa
el carrer de Fontdevila i Prats que és la continuació del carrer d’Elies a l’altra banda de la plaça del
Llobregat. Aquesta part té el desenvolupament típic de les colònies fabrils del Llobregat. Està
constituïda per diverses naus industrials per les que per sota, o pel costat, transcorren els dos canals
que condueixen les aigües que proporcionaven l’energia, per habitatges, avui dia deshabitats i en estat
ruïnós, per als treballadors desenvolupats en dos carrers en cul de sac, a partir del carrer de Fontdevila
i Prats, per una església i per una complexa edificació que donava cabuda, a la vegada, a l’escola, a
l’economat i a la residència de la propietat. En aquesta segona part les naus industrials estan
desocupades excepte pel que fa referència a l’explotació energètica dels canals. Existeix una
instal·lació de turbines que produeixen energia elèctrica que connecten a la xarxa general de
distribució.
6.1. Topografia
L’objecte del Pla de Millora Urbana inclou els terrenys
delimitats entre l’alt talús que forma la plataforma de
l’autovia A-2 i els forts límits geogràfics que marquen el
torrent de Can Noguera i el riu Llobregat. Són terrenys
fonamentalment plans sense grans salts topogràfics,
excepte a l'àmbit de l'església i l'economat, on les
mateixes edificacions són les que salven els desnivells.
Els terrenys situats entre el nucli urbà i l’autovia A-2
són plans i estan, en part, explotats agrícolament. Els
terrenys situats entre el nucli urbà i la llera del
Llobregat estan situats a una cota aproximada de 2
metres per sota de la rasant del carrer de Fontdevila i
Prats i també són plans. Contenen restes d’antigues
instal·lacions industrials i alguns arbres d’interès.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 21
6.2. La xarxa viària
LA XARXA D’ACCESSIBILITAT
Martorell està situat a uns 30 km de Barcelona, s’articula territorialment respecte a aquesta per
l’autopista A-2, l’AP-7 i el ferrocarril, tant de la xarxa de rodalies de Renfe com del Ferrocarrils de la
Generalitat. Aquesta bona accessibilitat confereix a Martorell el paper de ser l’integrant de la primera
corona metropolitana. Malgrat aquesta magnífica posició del municipi, la colònia de Can Bros manté
avui dia un caràcter de nucli aïllat, ja que l’accés al mateix s’ha de produir forçosament des del nucli
urbà de Martorell, sia a través de polígons industrials o de terrenys –per poc temps- agrícoles seguint el
camí antic de can Bros mitjançant un pas per sota de l’autovia A-2. El desenvolupament del sector
industria Solvay, ha de millorar ostensiblement l’accessibilitat al nucli, tant per la creació d’un nou
accés complementari a l’existent, com per la creació d’un lateral sud a l’A-2 que, unint els dos
accessos a Can Bros, els connecta directament a l’antiga N-II a través de la creació d’un nou nus, com
hem vist abans.
Cal tenir present també que –en cassos d’emergència- es pot comptar amb el camí Vell de Can Bros que
porta a Abrera com a via de sortida. Per aquest motiu es preveu en el present PMU el seu arranjament
com a càrrega externa al sector.
LA XARXA VIÀRIA INTERNA
Actualment, l’accessibilitat interna de Can Bros es basa
en l’eix format pel carrer Elies i el carrer Anton
Fontdevila, amb la placa del Llobregat com a punt
d’inflexió de l’eix, a partir del qual surten recorreguts
d’accessibilitat tant rodada com de vianants, que
sempre acaben en cul-de-sac. L’espai del vial respon a
la tipologia del carrer de nucli antic, amb els
inconvenients funcionals que això suposa. Efectivament,
els carrers són estrets i actualment suporten la doble direcció de vehicles degut al poc ús que se’n fa.
També la condició de cul-de-sac de la majoria, sense la previsió de l’espai per al gir de vehicles
agreugen el mal funcionament de l’espai viari respecte la circulació de vehicles rodats. A partir de
l’eix principal descrit surten itineraris, tant de vianants com de vehicles amb capacitat de transitar per
camins no urbanitzats que accedeixen –per bé que en condicions precàries- als sòls agrícoles de
l’entorn. Els carrers presenten una banda asfaltada per al pas de vehicles i voreres estretes que, en
ocasions no arriben als 80 cms, seguint uns criteris avui dia ja superats, tant des del punt de vista
funciona com de tractament del paisatge urbà.
El nivell d’urbanització del la xarxa interna és dolent, excepte en el primer tram de l’entrada, on se
situen els aparcaments, degut al poc –o nul- grau de manteniment que s’hi ha efectuat les darreres
dècades.
6.3. Vegetació
Com es recull a la documentació ambiental que acompanya el present document, hi ha elements
vegetals notables a preservar, ja sia elements arboris singulars o vegetacions de ribera d’interès pel
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 22
seu conjunt, que caldrà integrar dins del sistema d’espais lliures i que estan grafiats al plànol I 04
Topografia, edificacions i vegetació d'interès existents.
7. SÒL, EDIFICACIÓ I ACTIVITATS EXISTENTS
Dins de l’àmbit del Pla de millora podem distingir fonamentalment quatre tipus de sòl pel que fa als
usos i activitats existents:
1. Els sòls ocupats pel nucli urbà de la colònia industrial, ocupat per les edificacions que
successivament van anar formant el nucli de la colònia industrial. Desprès de 1900 no es
produeixen noves ocupacions, tret d’algunes cases a l’entrada del nucli – al carrer Elies -, i
diversos coberts destinats a magatzem de maquinaria i eines. Per tant, continua sent un conjunt
homogeni i sense edificacions dissonants.
2. Els sòls situats entre el nucli urbà i les lleres del riu Llobregat i el torrent de can Noguera. Els
terrenys situats a llevant de la colònia –entre els canals i el riu Llobregat- han estat
tradicionalment -i resten- erms degut a la seva vulnerabilitat per les possibles crescudes del riu
Llobregat. Entre la colònia i el torrent de Can Noguera hi havia hagut conreus que han estat
abandonats.
3. Els sòls ocupats pel sistema de canals de Can Bros, encara en explotació pel que fa a la
generació d'energia hidroelèctrica i la seva posterior distribució.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 23
4. Els sòls situats entre el nucli urbà i el talús i l'autovia A-2. Encara es mantenen conreus
arboris.
7.1. Ocupació del sòl
Del total de l’àmbit delimitat per aquest Pla de millora, el nivell d’ocupació actual es redueix a un
10,7%, concentrat al voltant de l’eix format pel carrer Elies - plaça Llobregat - carrer Anton Fontdevila
Prat. Entre el nucli construït i els límits formats pel torrent de Can Noguera, el riu Llobregat i l’A-2 no
hi cap construcció, restant àmplies zones de sòl no ocupat.
7.2. Alçades i intensitats d’edificació
El sector Can Bros presenta unes baixes intensitats d’edificació, ja que la majoria de construccions
residencials tenen sols planta baixa i una planta pis, mentre que les naus industrials tenen planta baixa
i tres plantes pis, amb alguna excepció en algun punt que arriba a les 4 plantes pis. El sostre existent
en l’actualitat en el PA 1 és el que es resumeix al següent quadre, que té en compte els volums
principals sense comptabilitzar soterranis, magatzems, ni porxades:
SOSTRE ACTUAL Nº DE PLANTES Nº HABITATGES
Casa Elies 867 m2st 3 1 ut
Conjunt C/ Elies 1 877 m2st 2/3 5 ut
Conjunt C/ Elies 2 618 m2st 2 7 ut
Conjunt C/ Elies 3 378 m2st 2/3 5 ut
Conjunt C/ Plaça Llobregat 1.246 m2st 2 9 ut
TOTAL SOSTRE EXISTENT PA 1 3.986 m2st (*) 27 ut
Tal i com s’ha explicat al punt 1.3 d’aquesta memòria, el sostre existent actualment al PA 2 és de
14.973 m2, que –sumat al del PA1- suposa un total de 18.959 m2/st a la colònia de Can Bros, sense
comptabilitzar els equipaments de l’Església i l’Economat.
Aplicat a l’àmbit del Pla de millora, podem concloure que l’índex d’edificabilitat brut actual de la
colònia Can Bros és de 0,28 m2sòl/ m2st. El Pla de millora urbana contempla el manteniment de totes
les edificacions existents excepte les cases del carrer Elies amb numeració imparell del nº 1 al 13
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 24
(conjunt 3 del quadre anterior), que caldrà enderrocar per incompatibilitat amb l’ordenació
proposada, una part de l’edifici de l’economat que es troba parcialment inclòs dins l’àmbit d’afectació
de la autovia A-2, i tots els coberts i afegits a les naus, inclosa la nau de la plaça del Llobregat.
Es permetrà la consolidació de les edificacions existents amb el límit volumètric imposat als plànols
d’ordenació, i en cas de patologies greus, es permetrà la seva substitució per edificacions noves
sempre que respectin la configuració de les existents en l'actualitat.
Així doncs, el quadres d’edificacions existents que es mantenen en el present Pla de Millora per als sòls
privats dels polígons d’actuació PA-1 i PA-2, i el sostre adoptat per a cada un d’ells és el següent:
PA 1 SOSTRE ADOPTAT Nº PLANTES Nº HABITATGES
Conjunt C/ Elies 1 PA1-1.1 877 m2st 2/3 5 ut
Conjunt C/ Elies 2 PA1-1.2 618 m2st 2 7 ut
Casa Elies PA1-1.3 867 m2st 3 1 ut
Conjunt C/ Plaça Llobregat PA1-1.4 1.246 m2st 2 9 ut
TOTAL SOSTRE ADOPTAT 3.608 m2st 22 ut
PA 2 SOSTRE ADOPTAT Nº PLANTES Nº HABITATGES
Conjunt cases treballadors PA2-2.1 4.033 m2st 2/3 55
Naus industrials PA2-2.2 / 2.3 8.533 m2st 4 103
Molí PA2-2.4 560 m2st 4 7
TOTAL SOSTRE ADOPTAT 13.126 m2st 165
PA 2 SOSTRE ADOPTAT Nº PLANTES Nº HABITATGES
Església 454 m2st 1/2 0
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 25
7.3. Morfologia de les construccions existents
Les construccions existents responen tipològicament a la seva
època i destí:
La casa Elies presenta les característiques de les cases pairals del
segle XIX, amb notables elements arquitectònics. Els habitatges
que es desenvolupen al llarg del carrer Elies són les clàssiques
cases de cos, de planta baixa i pis majoritàriament, amb pati al
darrera, on han proliferat coberts i porxades per a magatzem. Els
habitatges dels treballadors de la colònia presenten la
contundència formal d’aquest tipus d’habitatge, d’austera
composició formal i dubtoses condicions d’habitabilitat.
Les naus industrials, amb crugies de 20 metres, i una alçada al
voltant de 20 metres, amb l’estructura de fosa i cavalls
metàl·lics, i amb una composició de façana basada en la repetició
del forat de la finestra .
Les construccions de l’església i l’economat –que també acollí
l’escola, són els elements arquitectònics més singulars.
El Pla general d’ordenació urbana de Martorell, en l’article 51.2 de les Normes Urbanístiques protegeix
la casa Elies, les naus industrials situades damunt els canals i l’església. La Modificació del Pla
d’Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros amplia la protecció als canals que travessen la colònia.
7.4. Estat de les edificacions
Paral·lelament a la redacció del present document s’està efectuant una anàlisi de l’estat de
l’estructura de les edificacions principals del nucli que en aquest moment es troben en desús,
concretament de les naus industrials, el grup de cases dels treballadors, l’església i antic molí.
De l’estudi elaborat per BOMAINPASA se’n desprèn que l’estat de l’estructura de les naus industrials i
de l’església és bo, malgrat que cal per evitar riscos cal restringir l’accés de persones fins que no
estiguin rehabilitats. L’antic molí presenta un bon estat general, malgrat que s’han produït
enrunaments de divisòries interiors i de part de l’envà pluvial, pel que també es recomana restringir
l’accés de persones fins que no estigui rehabilitat. Pel que fa al grup de cases dels treballadors l’estat
de conservació és dolent, amb moltes zones inaccessibles pel fet d’estar enrunades o per la precarietat
dels elements que les conformen, mentre que les que s’han pogut inspeccionar presenten patologies
diverses (filtracions d’aigua de pluja, elements de façana susceptibles de patir despreniments, murs en
perill de caure, esquerdes...).
Així doncs, l’informe conclou que tant els edificis industrials com l’església i el molí són susceptibles de
ser rehabilitats, mentre que pel que fa al grup de cases dels treballadors és més viable tant
tècnicament com econòmica, el seu enderroc i la seva reconstrucció respectant la seva configuració
original, que no pas la seva rehabilitació.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de la informació 26
7.5. Usos i activitats actuals
Tret de la casa Elies i d’algunes de cases en filera del carrer del mateix nom, no hi ha usos residencials
en tota la colònia, a ja que els edificis dels treballadors estan enrunats per dins. En total, no es supera
la desena de famílies que encara viuen a la colònia, en un context un tan desolador, degut a la manca
de qualsevol activitat i servei. Efectivament, els usos industrials varen desaparèixer a remolc de les
crisis sofertes per l’industria del tèxtil, i amb ells les activitats complementàries d’indústria i
residència. Del conjunt fabril, actualment sols persisteix l’explotació energètica dels canals, amb una
instal·lació de turbines que produeix electricitat que es connecta ala xarxa general de distribució.
La única activitat és un taller de serralleria, ja que el bar que hi havia i donava una mica de vida ha
tancat darrerament. Encara es mantenen alguns conreus arboris entre la colònia i la A-2
7.6. Afectacions i servituds
Tot i tractar-se d’un àmbit de reduïdes dimensions, el sector de can Bros presenta diverses servituds
públiques i privades a tenir en compte en el seu desenvolupament:
SERVITUDS INTERNES DE L’EXPLOTACIÓ HIDROÈLECTRICA
La producció d’energia elèctrica aprofitant el salt d’aigua que es produeix a l’interior de la Colònia,
genera avui dia unes servituds en el subsòl pel pas dels canals d’aigua que la travessen, en part a cel
obert i en part soterrats. Els Canals han estat inclosos al catàleg d’elements de patrimoni del municipi
de Can Bros, en virtud de la Modificació puntual aprovada. També la presència d’una sèrie d’elements
tècnics vinculats a la explotació generen servituds que cal integrar en la proposta.
SERVITUDS GENERADES PEL SISTEMA HIDROLÒGIC
El límit est del sector el constitueix el riu Llobregat i el límit nord el Torrent de Can Noguera. Aquests
dos elements del sistema hidrològic generen les corresponents servituds de lleres, i –en el cas del riu-
un límit d’edificació per qüestió de la inundabilitat, límits establerts en la Modificació puntual i que el
PMU respecta.
SERVITUDS GENERADES PER LA XARXA NATURA 2000
Una molt petita part del sector es troba afectat pel límit de la Xarxa Natura 2000, destinant-se aquests
sòls a zones verdes, que caldrà mantenir e el seu estat actual pel que fa a la vegetació.
SERVITUDS GENERADES PER LA XARXA VIÀRIA
La presència de l’autopista A2 genera les corresponents servituds pròpies d’aquesta infraestructura –en
especail la línia de no edificació de 50m-, a les que cal afegir les de l’estudi per a la seva millora EI-
NB-04102.1-A1.
El pas de mercaderies perilloses per aquesta via implica que caldrà aplicar els criteris fixats per la
INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL RELATIVA A L’ELABORACIÓ DELS INFORMES
SOBRE LES CONDICIONS MÍNIMES QUE HAN DE COMPLIR ELS NOUS DESENVOLUPAMENTS URBANÍSTICS A UBICAR DINS
LES ZONES IDENTIFICADES COM DE RISC QUÍMIC EN EL TRANSPORT DE MERCADERIES PPERILLOSES PER CARRETERA I
FERROCARRIL de data 2 de desembre de 2.013, en quin supòsit es troba tot l’àmbit del PMU de Can Bros.
.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 27
II. MEMÒRIA DE L'ORDENACIÓ
1. OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DEL DOCUMENT
El "Pla de Millora Urbana del Nucli de Can Bros" té per objecte el desenvolupament del PGO de
Martorell a l’àmbit de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros" aprovada
definitivament el 7 d’abril de 2011, tot definint i concretant l’ordenació conjunta de l’àmbit delimitat
en el PMU i al mateix temps respectant els polígons de gestió ja delimitats en la citada modificació
puntual del planejament general.
L'objectiu fonamental és la conservació i consolidació dels elements patrimonials i de paisatge de la
colònia de Can Bros i el seu entorn, observant els principis de desenvolupament urbanístic sostenible.
Els objectius bàsics que es plantegen en la modificació de pla general, i que el Pla de millora urbana
recull són:
Garantir un altre accés a la colònia, alternatiu a l’actual, i proposar un model basat en la
pacificació de la mobilitat rodada en favor del vianant, amb especial atenció al sistema de
transport públic i de la mobilitat en bicicleta, minimitzant en el possible els recorreguts en
vehicle rodat privat al interior de la colònia.
Incorporar els elements naturals i de paisatge propis de la vora del riu, el torrent Can Noguera i
el canal, com a estructuradors del sistema d’espais lliures, i proposar la creació d’una gran
franja verda que minimitzi el soroll i molèsties de l’autovia A-II.
Assegurar la preservació del patrimoni industrial construït, incorporant els usos més adequats a
la tipologia constructiva de cada una de les peces, respectant els règims de propietat i ús dels
actuals habitants de la colònia, i completar el teixit edificat amb peces d’usos diversos, però
respectuoses amb el caràcter de l’actual conjunt edificat.
Introduir els usos i activitats –públics i privats- necessaris per al complement del caràcter
residencial predominant que es proposa, procurant un model de màxima autonomia de la
colònia.
Proposar els instruments de gestió que facin possible el seu desenvolupament
En definitiva, es tracta d’adaptar la colònia can Bros a les transformacions socials, econòmiques i
urbanístiques de l’entorn per evitar que l’actual i progressiva degradació del patrimoni industrial i de
paisatge segueixi un camí irreversible, creant un nou –tot i que petit- nucli urbà de gran qualitat
ambiental.
2. MARC LEGAL APLICABLE
La legislació urbanística d’aplicació és el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el
Text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU) amb les seves modificacions legislatives posteriors, i el
Decret legislatiu 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme
(d’ara endavant RLU).
Pel que fa a normativa d’àmbit estatal, és d’aplicació el Real Decreto 2/2008, de 20 de juny, pel qual
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 28
s’aprova el “Texto Refundido de la Ley del Suelo”, amb les seves modificacions legislatives posteriors.
L’article 70 del TRLU i els articles 90 i 91 del RLU defineixen els objectius, continguts i determinacions
dels plans de millora urbana, com a instruments de planejament de caràcter general en el sòl urbà no
consolidat.
Així mateix, resulta d’aplicació les Normes del PGO de Martorell i el document de Modificació del Pla
d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros aprovada definitivament per la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en la sessió de 7 d'abril de 2011 on s’estableixen els paràmetres
normatius per l’execució del Pla de Millora Urbana mitjançant quatre Polígons d'Actuació.
Paral·lelament a la redacció del document inicial del present Pla de Millora, l’ajuntament està
realitzant la revisió del Pla d’Ordenació urbanística municipal de Martorell, amb el document d’Avanç
de planejament aprovat.
3. PROMOCIÓ DEL PLA
Aquest Pla de millora urbana és promogut per la societat CAN BROS HABITATGE JOVE, SA (C.I.F
A63221535, propietària del 50,64% del sòl del sector objecte d’ordenació, de conformitat amb l’article
101.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme, que preveu que la iniciativa privada pot formular, entre
d’altres instruments, plans de millora urbana.
La citada societat té el seu domicili social al carrer Balmes nº351, 1er 1a, 08006 Barcelona.
4. CRITERIS D’ORDENACIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA
4.1. L'ordenació urbanística
Can Bros, a més de ser un territori clarament diferenciat pels límits que imposen l’autopista A-2 i les
lleres del riu Llobregat i del torrent de can Noguera, és un nucli urbà allunyat d’altres nuclis urbans
residencials. Diversos polígons industrials i recintes de gran indústries separen can Bros d’altres nuclis
residencials. Aquest allunyament fa necessari que can Bros sigui un nucli que funcioni amb molta
autonomia i, per tant, disposi dels serveis necessaris per gaudir-la. Això no serà possible si no dona
cabuda a la població suficient per fer viable el funcionament de serveis com un transport públic regular
i freqüent, comerç de barri, restauració, etc... Es considera que per aconseguir-ho és necessari que a
can Bros visquin uns 1.250 residents que equivalen a uns 450/500 habitatges.
Aquest nombre d’habitatges queda en part cobert pels habitatges de la zona 22/2a de can Bros. La
resta s’ha de situar en la part a desenvolupar. Es considera que el millor emplaçament és l’àmbit del
sòl qualificat de 22/2b per disposar de millor orientació solar i de vistes cap al riu Llobregat o el
Torrent de Can Noguera i espais lliures i per estar allunyat de les molèsties que produeix el trànsit de
l’autovia A-2, i també perquè és molt millor que les activitats que puguin generar moviment de
mercaderies i de materials se situïn el més a prop possible de l’entrada del sector amb la finalitat que
no generin molèsties a l’assentament residencial. No obstant, a la zona 22/2c s’admet que es destini el
10% del sostre edificable a habitatge a fi i efecte de poder imbricar millor els diferents usos i les
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 29
diferents zones sense que hagi una segregació neta entre elles.
Els usos que han de tenir cabuda en el nucli de Can Bros han de ser usos totalment compatibles amb
l’habitatge de tal manera que, fins i tot si és el cas, puguin barrejar-se compartint un mateix edifici.
Per tant ha d’excloure’s l’assentament d’usos industrials que puguin causar molèsties al habitatges pel
seus efectes mediambientals o pel trànsit que originen. Les activitats que s’assentin en el nucli de Can
Bros han de ser activitats netes, preferentment de serveis i de producció intel·lectual, que no
requereixin fluxos importants de mercaderies. En excloure’s la possibilitat d’assentament d’indústries
molestes, s’anul·la per tant la prescripció del planejament vigent de que els usos industrials se separin
40 metres dels habitatges.
Per tal d’assolir aquesta condició de nucli urbà autònom citada anteriorment, es fixa un llindar de 480
habitatges, repartits de la següent manera: a les 22 cases existents, se li sumen 155 habitatges
procedents de la rehabilitació de les naus i els blocs dels habitatges dels treballadors, i 303 de nova
creació, repartits entre els 5 àmbits edificables proposats. Tots aquests sumats al la dotzena
d’habitatges vinculats a la zona industrial donen un total de 480 habitatges, que han de suposar un
nucli residencial que aculli aproximadament a 1.350 persones formant una comunitat veïnal autònoma
del nucli urbà de Martorell.
L’ordenació proposada contempla la distribució de les edificabilitats que es resumeixen al següents
quadres:
PA.1 CLAU SUP.SÒL ST ALTRES USOS ST RESIDENCIAL ST TOTAL NºHAB
1.1 22/2a 737 m2 -- 877 m2 st 877 m2 st 5 ut
1.2 22/2a 434 m2 -- 618 m2 st 618 m2 st 7 ut
1.3 22/2a 1.879 m2 -- 867 m2 st 867 m2 st 1 ut
1.4 22/2a 1.141 m2 -- 1.246 m2 st 1.246 m2 st 9 ut
TOTAL PA 1 4.191 m2 3.608 m2 st 3.608 m2 st 22 ut
PA.2 CLAU SUP.SÒL ST ALTRES USOS ST RESIDENCIAL ST TOTAL NºHAB
2.1 22/2a Rhp 1.757 m2 -- 1.485 m2 st 1.485 m2 st 21 ut
-- 1.488 m2 st 1.488 m2 st 21 ut --
-- 1.060 m2 st 1.060 m2 st 13 ut --
2.2 22/2a R 1.174 m2 -- 4.220 m2 st 4.220 m2 st 51 ut
2.3 22/2a R 1.653 m2 -- 4.313 m2 st 4.313 m2 st 52 ut
2.4 22/2a R 257 m2 -- 560 m2 st 560 m2 st 7 ut
TOTAL PA 2 4.584 m2 13.126 m2 st 13.126 m2 st 165 ut
PA.3 CLAU SUP.SÒL ST COMERCIAL ST RESIDENCIAL ST TOTAL NºHAB
3.1 22/2b 2.674 m2 -- 4.740 m2 st 4.740 m2 st 58 ut
3.2 22/2b hp 945 m2 -- 3.445 m2 st 3.445 m2 st 46 ut --
3.3 22/2b hp 519 m2 -- 1.080 m2 st 1.080 m2 st 15 ut --
3.4 22/2b 4.517 m2 -- 9.481 m2 st 9.481 m2 st 117 ut
3.5 22/2b hp 1.534 m2 960m2 st 3.015 m2 st 3.975 m2 st 44 ut
TOTAL PA 3 10.189 m2 960m2 st 21.761 m2 st 22.721 m2 st 280 ut
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 30
PA.4 CLAU SUP.SÒL ST INDUSTRIAL ST RESIDENCIAL ST TOTAL NºHAB
4.1 22/2b hp 582 m2 -- 170 m2 st 170 m2 st 2 ut
-- 340 m2 st 340 m2 st 5 ut
-- 450 m2 st 450 m2 st 6 ut
4.2 22/2c 5.028 m2 8.637 m2 st -- 8.637 m2 st --
TOTAL PA 4 5.610 m2 8.637 m2 st 960 m2 st 9.597 m2 st 13 ut
TOTAL 24.574 m2 9.597 m2 st 39.455 m2 st 49.052m2 st 480ut
4.2. Estructura viària
El canvi més substancial respecte el sistema d’accessibilitat existent actualment consisteix en la
introducció d’un nou accés per sota l’ull del pont de l’A2 sobre el riu Llobregat, segons proposa la
modificació puntual a l’àmbit de can Bros aprovada. Aquest nou pas sota el pont del Llobregat es
dissenya de manera que no s’afecta l’actual talús i queda fora de la línia d’inundabilitat fixada per
l’Agència Catalana de l’Aigua, organisme que ha donat el vist i plau a aquest via, segons informe que
s’annexa.
A l’annex 3 d’aquest document s’incorpora l’avantprojecte del nou accés, que demostra la viabilitat
del mateix, i que tindrà la consideració de càrrega general del sector. També es considera una càrrega
general del sector l’arranjament de l’actual accés, fins a l’entrada nord del túnel sota l’A2. El nou vial
es fa possible gràcies al desenvolupament del Pla parcial urbanístic de sòl urbanitzable delimitat
sector P7 industrial Solvay, aprovat definitivament en data de 7 d’abril de 2011. Efectivament, la
xarxa viària prevista per aquest Pla contempla la creació d’un lateral pel sud de l’autovia, que es
connecta amb l’antiga N-II, i que recull l’entrada a Can Bros i el nou pas sota el pont. Cal no oblidar
que, a més d’aquests dos accessos per sota l’autovia A2, el nucli de can Bros disposa de dos camins
d’accés en sòl no urbanitzable que condueixen cap el terme municipal d’Abrera. Un camí adreça a can
Bros Vell seguint el marge del torrent de can Noguera i el traçat de l’autovia A-2. L’altre adreça a la
presa que reté les aigües que es canalitzen cap a can Bros seguint el marge del canal de conducció. Es
preveu en el present PMU l’arranjament del camí vell de Can Bros com a càrrega externa al sector.
Resolt el tema del segon accés, es proposa un vial traçat a manera de lateral de l’A-2 pel nord, que
uneix els dos accessos. A partir d’aquest vial, la mobilitat de la colònia es planteja amb prioritat
invertida, amb carrers de plataforma única que prioritzi el pas de vianants i de bicicletes. Es proposa
que els vehicles rodats que entrin a la colònia siguin exclusivament els dels residents, controlant el pas
d’aquests des del punt d’entrada sota l’A-2 fins els aparcaments situats als soterranis dels edificis. A
tal efecte, es preveuen aparcaments de dissuasió per als visitants de fora de la colònia a l’entrada a la
mateixa. Caldrà que els habitatges situats en edificis rehabilitats i pels quals serà impossible la
construcció d’una planta soterrani tinguin vinculada una plaça d’aparcament per habitatge com a
mínim dins de l’àmbit del sector.
La xarxa de recorreguts de vianants i bicicletes es fa compatible amb els vehicles rodats al interior de
la colònia, i s’estén a les àrees de lleure situades a les vores del riu Llobregat i el torrent de Can
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 31
Noguera.
Per últim, es proposa que la línia d’autobús L1 -a més d’incrementar-ne la freqüència- s’allargui fins al
interior de la colònia amb parada pràcticament davant de la casa Elies.
Segons l’estudi de la mobilitat generada realitzat introduint la nova dada de l’accés sota el pont del
Llobregat a més del existent, la capacitat de la colònia seria de fins a 2.400 nous habitatges, xifra molt
superior dels 480 habitatges que es plantegen com a llindar màxim.
4.3. El sistema d'equipaments
En funció del programa d'habitatge proposat, es considera oportú la reserva de dues peces per a
equipaments públics: una d’uns 1.600 m2 en contacte directe amb la zona verda proposada a la vora
del riu Llobregat, i l’altre al voltant de l’edifici de l’antic economato, que es proposa de conservar en
la part no afectada pel límit d’edificació de l’autopista A-2, per al seu ús com a equipament públic.
Tots els sòls anteriorment descrits es qualifiquen com a sistema d’equipaments i dotacions de
titularitat pública.
El sistema d’equipaments es completa amb l’església de Can Bros, que es qualifica com a sistema
d’equipaments i dotacions de titularitat privada.
4.4. El sistema d’espais lliures
Els espais lliures naturals
La reserva de sòl per al sistema d’espais lliures es concentra al voltant del riu Llobregat i del torrent
de can Noguera. Es proposa un tractament molt respectuós amb la vegetació de ribera, utilitzant la
pavimentació impermeable el mínim possible, i mantenint tots els elements vegetals d’especial
interès.
Aquest tipus de tractament assegura que no s’introdueixin canvis ni afeccions mediambientals sobre
aquests espais naturals, en especial de l’àmbit comprès en l’espai Montserrat-Roques Blanques–riu
Llobregat (Codi ES5110012), que restarà lliure d’edificacions.
Els espais lliures cívics
En el cas de can Bros, amb un patrimoni industrial de gran interès, i amb elements com el canal -que
participa d’aspectes patrimonials, però també lligats al de passeig i estada-, la distinció entre espai
vial i espai lliure -i fins i tot l’espai lliure del sòl destinat a equipaments- es confon voluntàriament en
una xarxa de recorreguts de diferent caràcter, en un intent d’integrar paisatge natural i paisatge
cultural. Serà doncs de gran importància el projecte d’urbanització que desenvolupi els polígons
d’actuació delimitats, en tant que definidor del caràcter de cada un dels espais proposats.
S'intenta recuperar el caràcter de la plaça del Llobregat com a motor de la vida social, amb la creació
d'una peça amb la planta baixa de la parcel.la PA·3-3.5 destinada a terciari que sigui capaç de generar
un flux de moviment intern del barri. L’enderroc de la nau de la parcel.la PA2-2.2 que dóna
actualment a la plaça engrandirà positivament la mida d’aquest espai urbà que es vol el centre de la
vida del barri.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 32
4.5. El model residencial i d’activitats complementàries
El model residencial proposat es basa en la recuperació del patrimoni industrial per a usos residencials,
complementat amb edificacions de nova planta que facin possible i viable la recuperació de la colònia
can Bros. Es manté l’ús industrial en el triangle situat entre la colònia i l’autovia, però limitant els usos
per tal que puguin ser -no sols compatibles amb la residència-, si no font de treball per als propis
habitants de la colònia.
Tant en un cas com en l’altre es proposa la diversitat tipològica, posant l’accent, però, en habitatges
de petita dimensió pensats per a franges extremes de la piràmide d’edats: joves i gent gran, que es
perfilen com els usuaris majoritaris del nucli. Per aquest motiu, es proposen habitatges de mida petita,
amb serveis complementaris a l’habitatge i d’ús de la comunitat (bugaderia, serveis de menjador, sales
de reunions...)
La normativa fixa les condicions d’edificació sobre les naus i construccions existents, per tal de
preservar el seu caràcter, malgrat s’hagin de fer intervencions importants per adequar-les per a usos
residencials que compleixin amb la normativa vigent en matèria d’habitabilitat i confort.
Pel que fa a les noves construccions, es proposen cinc àmbits per ubicar les noves edificacions
residencials que han de completar el teixit de l’actual colònia: un que ocuparia el jardí privat situat
davant la casa Elies, tres més situats entre les edificacions del carrer Elies i el torrent de Can Noguera,
dos situats a llevant i l'altre a ponent de la mateixa casa, i un darrer i més compromès -per la seva
visibilitat- a llevant de la colònia, entre la mateixa i el riu Llobregat.
Es proposa que les noves edificacions siguin compactes per no malbaratar sòl i d’alçada respectuosa
amb les edificacions de l’entorn. Defugen el bloc paral·lelepipèdic tradicional, formant conjunts
residencials que resolen l’aparcament en la planta soterrani. De tots els conjunts el que ha de resultar
més visible des de l’autovia A-2 serà el situat més a llevant de la colònia, i que s’acabarà integrant en
el perfil de la colònia que tants habitants de la regió tenen com a fotografia fixa des de fa molts anys.
El usos i activitats complementàries de la residencia es proposen concentrats al voltant de la plaça del
Llobregat, on es proposa una peça comercial d’una certa entitat en una construcció de nova creació,
que pugui absorbir un supermercat de proximitat a més d’altres complementaris (forn, cafeteria,
perruqueria,...). En els fronts de les antigues cases dels treballadors del carrer Anton Fontdevila Prat
s’admeten activitats comercials que poden anar vinculades a l’habitatge situat al damunt, seguint el
model de taller/habitatge o botiga/habitatge.
En trobar-se inclosa dins la zona de indefensió de 300 m generada pel transport de mercaderies
perilloses per l’autopista A-2, els usos de la colònia es veuran limitats per les restriccions imposades
per la instrucció tècnica de la Direcció General de Protecció Civil dins les zones identificades com de
risc químic. Així mateix, caldrà tenir en compte que qualsevol mesura correctora destinada a la
reducció de la zona d’indefensió anirà a càrrec del promotor del Pla.
Pel que respecta a la Trama Urbana Consolidada (TUC) de Martorell, el present sector de planejament
s'inclou en un dels àmbits contemplats a l'article 7.1c del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre,
d’ordenació dels equipaments comercials, ja que es tracta d'una àrea residencial plurifamiliar no
contínua als assentaments del nucli central de Martorell, compresa dins del sòl urbà, amb una
ordenació urbanística que es detalla en el present PMU, on d'acord amb el planejament urbanístic, l'ús
residencial és el dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, amb una
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 33
densitat bruta de 71,61 hab/Ha, superior als quaranta habitatges per hectàrea fixada per l’article. En
aquest sentit, la modificació de la Trama Urbana Consolidada (TUC) s'ajustarà al que s'estableix a
l'article 8.3a de l'esmentada legislació sectorial i, a tal efecte, s’incorpora en la documentació gràfica
d'aquest PMU el plànol O07. Delimitació de la trama urbana consolidada.
4.6. L'habitatge protegit
El present PMU realitza una reserva per a habitatges de protecció oficial de règim general del 20% i una
reserva per a habitatges de preu concertat del 10%, respecte del sostre residencial total de nova
creació o rehabilitació, d’acord amb el que estableix la legislació vigent i en coherència amb el Pla
Local de l’Habitatge de Martorell aprovat el 18 d'octubre de 2010.
A aquest efecte, es qualifica una part del sòl residencial amb una clau específica per a la ubicació del
sostre residencial de protecció. En el present PMU es preveu que el polígon 1 no tingui sostre de
protecció ja que es tracta només del reconeixement del sostre d'habitatge existent. En el polígon 2 la
ubicació d’aquest sostre es fa a l’illa 2.1, en el polígon tres a les illes 3.2,3.3 i 3.5, i al polígon 4 es
reserva l'illa 4.1.
El repartiment de les diferents tipologies d’habitatge social, total i per a cadascun dels polígons,
s’estableix de la següent manera:
PA-02
sostre residencial de nova creació naus industrials 8.533 m²
sostre residencial de nova creació cases treballadors 211 m²
Total sostre residencial de nova creació PA-02 8.744 m²
sostre HPO règim general min: 1.749 m² 20,00%
sostre HPO règim concertat min: 874 m² 10,00%
PA-03
Total sostre residencial de nova creació PA-03 21.761 m²
sostre HPO règim general mín: 4.352 m² 20,00%
sostre HPO règim concertat mín: 2.176 m² 10,00%
PA-04
Total sostre residencial de nova creació PA-04 960m²
sostre HPO règim general mín: 192m² 20,00%
sostre HPO règim concertat mín: 96m² 10,00%
Total de sostre residencial de nova creació 31.465 m²
Total sostre HPO règim general mín: 6.293 m² 20,00%
Total sostre HPO règim concertat mín: 3.146 m² 10,00%
En qualsevol dels casos es contempla la possibilitat de transformar el sostre destinat a règim concertat
en règim general, i de regim lliure a qualsevol tipus de règim de protecció.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 34
4.7. Zonificació
Respectant en el possible la nomenclatura emprada pel Pla general d’ordenació urbana de Martorell, es
qualifica el sòl segons la següent nomenclatura:
- Sistema viari clau V
- Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ
- Sistema d’equipaments i dotacions clau E
- Sistema d’equipaments i dotacions de titularitat privada clau E (PR)
- Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc
- Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Instal.lacions clau STi
- Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual clau 22/2a
- Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual a Rehabilitar clau 22/2a R
destinat a habitatges de protecció clau 22/2a Rhp
- Zona d’edificació residencial segons volumetria específica clau 22/2b
destinat a habitatges de protecció clau 22/2b hp
- Zona d’edificació industrial segons volumetria específica clau 22/2c
S’utilitza la clau PH per assenyalar les construccions d’interès en sòl urbà subjectes al que determinen
els articles 51 i 53 de les NNUU del PGOU.
Com es pot comprovar, es manté la nomenclatura per als sistemes previstos al pla general, que es
regularan segons l’establert al PGOU per a cada un d’ells, amb determinades concrecions específiques
per al Pla de millora urbana de Can Bros.
Es creu convenient introduir una nova subclau en la zona 22/2a (22/2a R), per distingir aquelles
edificacions existents (antigues naus industrials, cases dels treballadors i molí) incloses en el polígon
PA-2 i per les que aquest PMU en preveu determinacions de naturalesa diferenciada.
A les claus 22/2a R i 22/2b es preveu una subclau hp per identificar els àmbits que acolliran els
habitatges de protecció.
Per a les zones de nova implantació d’edificació sigui residencial o industrial, es proposa la regulació
en base al tipus d’ordenació segons volumetria específica. Aquest tipus d’ordenació permet una certa
llibertat de composició dels volums de cada illa, establint un perímetre i un perfil regulador màxims on
cal situar l’edificabilitat prevista.
Els blocs definits s’organitzen al voltant d’espais lliures de titularitat privada, formant en alguns casos
patis d’illa, d’ús comunitari o privatiu dels habitatges situats a la planta baixa. En determinats casos,
aquest espai lliure al voltant dels quals s’organitzen els blocs el constitueix el sostre de la planta
baixa, que s’ordenarà en funció de cada projecte arquitectònic.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 35
4.8. La regulació de l’edificació
La regulació de l’edificació d’ús residencial es realitza en funció de les característiques de la mateixa,
distingint tres tipus bàsics: edificacions residencials existents (zona 22/2a), edificacions existents per a
les que es preveu una rehabilitació integral (22/2a R), i edificacions de nova planta (22/2b).
Per a les edificacions residencials existents, aquest Pla remet a la norma del Pla General vigent que
regula la Zona d’ordenació antiga i tradicional (clau 1), amb les precisions que s’estableixen a l’art 40
d’aquestes normes i als plànols d’ordenació.
Per a les edificacions existents per a les que es preveu una rehabilitació integral es preveu el
manteniment de la volumetria principal actual –incloent la forma i acabament de les cobertes-.
Per a les noves edificacions –siguin residencials o industrials- es preveu el tipus d’ordenació segons
volumetria específica, amb un model de configuració flexible o variable.
Per tal d’aprofundir en els paràmetres que han de permetre aquesta flexibilitat en l’ordenació de
l’edificació, però fixant aquelles condicions que es consideren imprescindibles per aconseguir la imatge
urbana desitjada, aquest PMU determina la posició de les edificacions definint alguns paràmetres
específics, a més dels contemplats al Pla General d’Ordenació de Martorell, i en concret : Perímetre
regulador de planta, Espai lliure de parcel·la, Nombre màxim de plantes i alçada reguladora màxima
(ARM), Punt d’aplicació de l’alçada reguladora màxima, Cota de la planta baixa, Alçades lliures
mínimes, Cossos i elements sortints, Reculades de l’edificació, Porxades o servituds de pas, i Cobertes
La concreció física d’aquests i dels altres paràmetres es determina, de forma gràfica i precisa per a
cada unitat edificatòria prevista al PMU a la normativa d4 cada zona i al plànol d’ordenació O.3.
Condicions de l’edificació
4.9. Criteris d’urbanització i xarxes de serveis
Aquest document incorpora la informació recollida sobre les xarxes de serveis existents, i la proposta
de les xarxes bàsiques en el plànol O.8. Xarxes de serveis urbans.
Els projectes d’urbanització que es redactin utilitzaran els materials i elements homologats per
l’Ajuntament de Martorell, en especial el sistema de recollida selectiva de residus.
Els projectes d’urbanització que es redactin inclouran tant les obres corresponents a l’àmbit del Sector
com les obres d’urbanització de connexió del sector amb les xarxes existents. A l’efecte d’una major
agilitat en el procés, es podran contemplar aquestes darreres obres en documents separats.
Els Projectes d’urbanització inclouran un estudi específic que posi de manifest els possibles impactes i
mesures correctores sobre l’ecosistema del riu Llobregat, així com un estudi d’alteracions de la
morfologia de les planes d’inundació (dinàmica de sediments i efectes en la mobilitat de la llera) per
efecte del terraplè construït a fi d’assegurar la no inundabilitat de la zona 22 2b i de la part edificable
del sistema d’equipaments previstos entre els canals i la llera del riu. També caldrà avaluar les
possibles afeccions del torrent de Can Noguera.
Així mateix, el Projecte d’Urbanització assegurarà que el mur verd que ha de permetre elevar la cota
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 36
actual 2 metres per damunt l’actual tindrà un pendent 1V:2H, serà revegetat amb hidrosembra de
gramínies i herbàcies autòctones, i serà objecte de plantació de tamarius, alocs i vinques, amb freixes i
pollancres al seu peu.
Els Projectes d’urbanització inclouran també, si s’escau- la implementació i quantificació de les
mesures destinades a la possible reducció de la zona d’indefensió resultant de l’aplicació de de la
instrucció tècnica de la Direcció General de Protecció civil relativa a les condicions mínimes que han
de complir els nus desenvolupaments residencials a ubicar dins les zones identificades com de risc
químic en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril, que aniran a càrrec del
promotor de l’actuació.
A l’art. 16 de les NNUU d’aquest PMU es fixen els requisits mínims que hauran de complir el Projectes
d’urbanització que es redactin en desenvolupament del present pla.
4.10. Justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament sostenible
El desenvolupament urbanístic que es proposa es pot definir com a sostenible atès que determina una
utilització racional del territori i del medi ambient i conjumina les necessitats de creixement urbà amb
la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, històrics i culturals, a fi de garantir la
qualitat de vida de les generacions presents i futures. La utilització racional del territori es basa en el
propi concepte de desenvolupament urbà que es proposa. No es tracta d’un desenvolupament
escampat indiscriminadament en el territori.
Es tracta d’un desenvolupament que:
a. Permet que can Bros torni a ser un nucli urbà viu desprès d’haver-ho deixat de ser pel
cessament de les seves activitats industrials, pel mal estat de les seves edificacions i pel seu
aïllament provocat per la construcció de l’autovia A-2.
b. Fa un ús contingut del territori sense dispersar-se indiscriminadament i seguint les pautes de
concentració urbana que han regit tradicionalment en les poblacions catalanes.
c. És respectuós amb el medi que l’envolta i, en especial amb el riu Llobregat, la ribera del qual
arranjarà adequadament.
d. Respecta totalment l’aprofitament que es fa actualment dels recursos hídrics del riu Llobregat
mitjançant un parell de canals que permeten la producció d’energia elèctrica.
e. Té cura dels valors del paisatge i, en especial, dels que el propi nucli ha creat per haver-se
transformat amb el pas del temps en una referència d’ell.
f. Rehabilita el patrimoni de valor del nucli de can Bros incorporant, a més de les construccions
actualment protegides, els dos canals existents.
g. Es preserva dels riscos d’inundació que poden provocar les crescudes del riu Llobregat.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 37
5. GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT
5.1 Divisió poligonal
La divisió poligonal del present PMU es l’establerta per l’art 136.2 a) b) i c) de la Modificació puntual
del Pla General d’Ordenació Urbana en el nucli de Can Bros, amb els corresponents ajustos per la
millor ordenació i integració del conjunt, conforme a allò previst a l’apartat 11 de l’article 136 de les
Normes Urbanístiques de la Modificació del PGOU en el nucli de Can Bros Martorell.
D’acord amb les determinacions del planejament general els polígon que s’integren en el present PMU
es corresponen amb el següent:
- El primer polígon d’actuació, PA 1, correspon a les finques de propietaris diferents, que formen
un típic teixit urbà de petita població. Inclou edificis senzills però també la magnífica Torre Elies.
En determinar-se que el sostre edificable és el mateix que l’existent i en estar la major part de
l’edificació ocupada i en bon estat de conservació, les actuacions previstes són les de rehabilitació
i/o substitució de les edificacions existents. Les obres d’urbanització a realitzar en aquest polígon
és la renovació de la urbanització i es proposa que vagin a càrrec de la resta de polígons, en
proporció als aprofitaments urbanístics de cadascun d’ells. El seu ús principal és residencial.
- El segon polígon d’actuació, PA 2, correspon a la part del nucli de Can Bros que pròpiament es
pot denominar Colònia de can Bros, de un únic propietari. Inclou naus industrials, els antics
habitatges dels treballadors de la colònia, l’antic molí, els edificis de serveis complementaris i els
canals de captació de les aigües del riu Llobregat. El seu ús principal és residencial.
- El tercer polígon, PA 3, amb dos propietaris majoritaris, el conformen el sòls de nova edificació
situats a llevant i al nord del PMU. El seu ús principal és residencial.
- El quart polígon PA 4, majoritàriament d’un propietari, el conformen el sòls de nova edificació
situats en la part de ponent del PMU. Els usos admesos son els d’oficina, sanitari-assistencial,
educatiu cultural, comercial i industrial de 1a i 2a categoria, admetent-se un 10% del sostre
edificable per a habitatge o ús residencial.
La delimitació dels quatre polígons independents no té per que excloure la potencial execució conjunta
dels mateixos, mantenint en cada cas la independència de gestió de cadascun d’ells i repartint de
forma proporcional les despeses d’urbanització generals que en aquest PMU s’estableixen.
5.2. Justificació de la divisió dels polígons d’actuació urbanística
Tal com ja s’ha esmentat anteriorment, la delimitació dels polígons d’actuació que s’assenyalen en el
present PMU, és una determinació que emana del planejament general, de tal manera que ja va ser
aquest instrument el que va establir de forma individualitzada la definició de cada instrument de
gestió.
Per aquesta raó es considera que no és d’aplicació el que s’estableix a l’article 118 del TRLU i l’article
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Memòria de l'ordenació 38
123 del RLU, respecte l’equilibri entre els diferents polígons dins del mateix PMU.
El document de "Modificació de pla d'ordenació urbana en el nucli de Can Bros" defineix a l'art. 2 de les
Normes Urbanístiques i al plànol P.12 Gestió els límits de cadascun dels polígons delimitats i la
possibilitat de que el Pla de Millora ajusti els seus límits amb un màxim d'un 5% de variació de la
superfície de cada un dels polígons.
Així doncs, el que li correspon a aquest PMU és establir el repartiment proporcional de les despeses
generals que ha d’assumir la totalitat del Sector, les quals s’imputaran a cada polígon, conforme el que
estableix l’article 122 del RLU tal i com es realitza en l’apartat corresponent de l’avaluació econòmica
d’aquest PMU, i es preveu a les Normes Urbanístiques d’aquest PMU.
5.3. Sistema d’actuació, administració actuant i cessió de l’aprofitament urbanístic
El present Pla de Millora urbana proposa executar cadascun dels quatre polígons d’actuació mitjançant
el sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica.
De conformitat amb el què disposen els articles 23 i 43 del TRLU i l’article 40.1d) del RLUC,
l’Ajuntament de Martorell, en tant que Administració Actuant en aquest cas, és receptor del 10 % de
l’aprofitament urbanístic dels polígons PA-3 i PA-4, que és on es situa tot el sostre de nova creació. Tal
i com preveu l’article 46 del TRLU, l’Administració Actuant no participarà en les despeses
d’urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure de cessió
de sòl amb aprofitament, els quals s’han de cedir urbanitzats.
El sostre del PA 2 que impliqui transformació d’ús (antigues naus industrials) i el sostre de nova creació
de les cases dels treballadors serà objecte de la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic, però no
així el sostre existent de les cases dels treballadors ni el corresponent al molí, que no seran objecte de
cessió.
Respecte el PA 1, atès que la finalitat del mateix polígon es regular les condicions de l’edificació
existent, es considera que no entren en cap de les finalitat a què fa referència l’article 70.2.a del Text
refós de la Llei d’urbanisme, per la qual cosa no estan subjectes a la cessió d’aprofitament.
Els deures del propietaris dels terrenys inclosos en els polígons d’actuació delimitats, en tant que
classificats com a sòl urbà no consolidat, venen regulats en els articles 44 del TRLU i en els articles 39 i
40 RLU.
5.4. Pautes procedimentals
L’Ajuntament de Martorell és competent per a l’aprovació inicial i provisional dels instruments de
planejament derivat. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona és l’òrgan competent per a
l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 39
III. QUADRES DE DADES
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 40
Q1. Quadre de superfícies comparatiu entre el planejament vigent i el PMU
DADES SECTOR
Superfície sector 67.111 m²
DADES QUALIFICACIÓ DEL SÒL
CESSIONS MÍNIMES 18.210 m² 27,13%
Sistema viari clau VSistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJSistema d'equipaments i dotacions clau E
* 35% de la superfície conjunta de les zones 22/2b i 22/2c.
La cessió mín. pel sist. de parcs i jardins i espais lliures públics serà el corresponent a 20m2/100m2st
La cessió mín. pel sist. d'equipaments i dotacions serà el corresponent a 20m2/100m2st
ZONES DEFINIDES 67.111 m² 100,00%
Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actua 22/2a 15.083 m² 22,47%
Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b 37.263 m² 55,52%
Zona d'edificació industrial segons volumetria específica 22/2c 14.765 m² 22,00%
DADES D'EDIFICABILITAT I HABITATGES
Edificabilitat
Edificabilitat zona 22/2a existentEdificabilitat zona 22/2aR
ús actual habitatge existentús actual industrial existent
Edificabilitat zona 22/2b (residencial) 0,60 m²st/m²sl 22.721 m²st (*)(*) 24.221 m2st - 1.500 m2st segons acord aprovació definitiva CTUB
Edificabilitat zona 22/2c (residencial) 0,065 m²st/m²sl 960 m²stEdificabilitat zona 22/2c (industrial) 0,585 m²st/m²sl 8.637 m²st
Reserva mínima de sostre per habitatge de protecció (20%+10%)22/2aR 30% del sostre de les antigues naus industrials que canviïn a ús residencial22/2b 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació22/2c 30% del sostre d'ús residencial de nova implantació
Nombre habitatges 480 ut
Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actualactual 22/2a existent 22 uta rehabilitar 22/2aR 157 ut
Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b 289 utZona d'edificació industrial segons volumetria específica 22/2c (resid) 12 ut
Densitat bruta 71,52 hab/ha
DIVISIÓ POLIGONAL
Polígon P.A.1Polígon P.A.2Polígon P.A.3 37.263 m²Polígon P.A.4 14.765 m²
*
MODIFICACIÓ DEL PLA D'ORDENACIÓ URBANA EN EL NUCLI DE CAN BROS
* 18.210 m² 27,13%
Els ajustos de superfície dels diferents polígons introduïts al Pla de Millora, seran com a màxim del 5% de la seva superfície i en cap cas comportarà un augment de les edificabilitats previstes per cada un d'ells
15.083 m²
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 41
DADES SECTOR
Superfície sector 67.027 m² -0,13%
DADES QUALIFICACIÓ DEL SÒL
SÒL PÚBLIC 39.505 m² 58,94%
Sistema viari clau V 18.807 m² 28,06%Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 16.955 m² 25,30%Sistema d'equipaments i dotacions clau E 3.743 m² 5,58%
SÒL PRIVAT 27.522 m² 41,06%
Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actualactual 22/2a 4.191 m² 6,25%a rehabilitar 22/2a R 3.084 m² 4,60%a rehabilitar per habitatges de protecció 22/2a Rhp 1.757 m² 2,62%
Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b (PA3) 7.191 m² 10,73%Zona d'edificació residencial segons volumetria específica
per habitatges de protecció 22/2b hp (PA3) 2.998 m² 4,47%Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b (PA4) 582 m² 0,87%Zona d'edificació industrial segons volumetria específica 22/2c 5.028 m² 7,50%
Sistema d'equipaments i dotacions (titularitat privada) clau E(pr) 570 m² 0,85%Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc 1.939 m² 2,89%Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions clau STi 182 m² 0,27%
DADES D'EDIFICABILITAT I HABITATGES
Edificabilitat 49.052 m²st
Edificabilitat zona 22/2a existent 3.608 m²stEdificabilitat zona 22/2aR
ús actual habitatge 4.382 m²stús habitatge nova creació 8.744 m²st
Edificabilitat zona 22/2b (residencial) PA.3 21.761 m²stEdificabilitat zona 22/2b (complementària) PA.3 960 m²st
22.721 m²st
Edificabilitat zona 22/2b (residencial) PA.4 960 m²stEdificabilitat zona 22/2c (industrial) PA.4 8.637 m²st
Reserva mínima de sostre per habitatge de protecció (20%+10%) del residencial22/2aR HP PA.2 2.631 m²st 30,09%22/2b HP PA.3 6.535 m²st 30,03%22/2b HP PA.4 340 m²st 35,42%
Nombre habitatges 480 ut
Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actualactual 22/2a PA.1 existent 22 uta rehabilitar 22/2aR PA.2 165 ut
Zona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b-PA.3 280 utZona d'edificació residencial segons volumetria específica 22/2b-PA.4 13 ut
Densitat bruta 71,61 hab/ha
DIVISIÓ POLIGONAL
Polígon P.A.1 6.051 m²Polígon P.A.2 8.671 m²Polígon P.A.3 37.534 m² 0,73%Polígon P.A.4 14.771 m² 0,04%
PLA DE MILLORA URBANA EN EL NUCLI DE CAN BROS
14.722 m² -2,39%
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 42
Q2. Quadre de superfícies detallat per polígons
P.A.1
Total superfície polígon 6.051 m²
DADES QUALIFICACIÓ DEL SÒL
SÒL PÚBLIC 1.860 m² 30,74%
Sistema viari clau V 1.860 m² 30,74%
SÒL PRIVAT 4.191 m² 69,26%
Zona de conservació de l'estructura urbana i clau 22/2a 4.191 m² 69,26%edificatòria actual 1.1 737 m² 12,18%
1.2 434 m² 7,17%1.3 1.879 m² 31,05%1.4 1.141 m² 18,86%
DADES D'EDIFICABILITAT I HABITATGES
Edificabilitat residencial existent 3.608 m²1.1 877,00 m²
1.2 618,00 m²
1.3 867,00 m²
1.4 1.246,00 m²
Habitatges existents 22 ut
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 43
P.A.2
Total superfície polígon 8.671 m²
DADES QUALIFICACIÓ DEL SÒL
SÒL PÚBLIC 3.260 m² 37,60%
Sistema viari clau V 2.669 m² 30,78%
Sistema d'equipaments i dotacions clau E 591 m² 6,82%2.1 591 m²
SÒL PRIVAT 5.411 m² 62,40%
- Zona de conservació de l'estructura urbana i clau 22/2a R 3.084 m² 35,57%edificatòria actual a rehabilitar 2.2 1.174 m²
2.3 1.653 m²
2.4 257 m²
- Zona de conservació de l'estructura urbana i clau 22/2a Rhp 1.757 m² 20,26%edificatòria actual a rehabilitar per habitatges de protecció 2.1 1.757 m²
- Sistema d'equipaments i dotacions (titularitat privada) clau E(pr) 570 m² 6,57%2.1 570 m²
DADES D'EDIFICABILITAT I HABITATGES
Edificabilitat existent 13.126 m² 100,00%residencial existent rehabilitat 4.382 m²st 33,38%
residencial de nova creació 8.744 m²st 66,62%
lliure 10.495 m²st
HPO general (percentatge sobre sostre nova creació) 1.754 m²st 20,06%
HPO concertat (percentatge sobre sostre nova creació) 877 m²st 10,03%
Habitatges 165 ut
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 44
P.A.3
Total superfície polígon 37.534 m²
DADES QUALIFICACIÓ DEL SÒL
SÒL PÚBLIC 25.224 m² 67,20%
Sistema viari clau V 5.946 m² 15,84%Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 16.955 m² 45,17%
pj 3.1 5.779 m²
pj 3.2 11.176 m²
Sistema d'equipaments i dotacions clau E 2.323 m² 6,19%e 3.1 1.639 m²
e 3.2 684 m²
SÒL PRIVAT 12.310 m² 32,80%
Zona d'edificació residencial segons volumetria clau 22/2b 7.191 m² 19,16% específica 3.1 2.674 m²
3.4 4.517 m²
Zona d'edificació residencial segons volumetria clau 22/2b hp 2.998 m²específica per habitatges de protecció 3.2 945 m²
3.3 519 m²
3.5 1.534 m²
Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc 1.939 m² 5,17%stc 3.1 163 m²
stc 3.2 277 m²
stc 3.3 1.499 m²
Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Inst clau Sti 182 m² 0,48%al·lacions sti 3.1 24 m²
sti 3.2 36 m²
sti 3.3 122 m²
DADES D'EDIFICABILITAT I HABITATGES
Edificabilitat residencial 21.761 m²st 95,77%lliure 15.226 m²st 69,97%
HPO general 4.355 m²st 20,01%
HPO concertat 2.180 m²st 10,02%
Edificabilitat complementària 960 m²st 4,23%
Edificabilitat total 22.721 m²st 100,00%
Habitatges 280 utlliure 187 ut
HPO general 64 ut
HPO concertat 29 ut
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 45
P.A.4
Total superfície polígon 14.771 m²
DADES QUALIFICACIÓ DEL SÒL
SÒL PÚBLIC 9.161 m² 62,02%
Sistema viari clau V 8.332 m² 56,41%
Sistema d'equipaments i dotacions clau E 829 5,61%e 4.1 829 m²
SÒL PRIVAT 5.610 m² 37,98%
- Zona d'edificació residencial segons volumetria clau 22/2b hp 582 m² 3,94%específica per habitatges de protecció
- Zona d'edificació industrial segons volumetria clau 22/2c 5.028 m² 34,04% específica
DADES D'EDIFICABILITAT I HABITATGES
Edificabilitat residencial 960 m²st 10,00%lliure 620 m²st 64,58%
HPO general 204 m²st 21,25%
HPO concertat 136 m²st 14,17%
Edificabilitat industrial 8.637 m²st 90,00%
Edificabilitat total 9.597 m²st 100,00%
Habitatges 13 utlliure 8 ut
HPO general 3 ut
HPO concertat 2 ut
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 46
Q3. Quadre de propietats. General del PMU i detallat per polígons
PLA DE MILLORA URBANA 67.027 m² 100,00%
Can Bros Habitatge Jove, S.A. 32.534 m² 48,54% indeterminada m²
Ajuntament de Martorell 13.195 m² 19,69% 13.582,53 m²
José Valls Elies i Artur Valls Elies 10.383 m² 15,49% 150,00 m²
Artur Valls Elies 3.069 m² 4,58% 895,00 m²
José Valls Elies 2.491 m² 3,72% 2.014,90 m²
Ministeri de foment 1.784 m² 2,66% indeterminada m²
Vials 1.434 m² 2,14% --
Montserrat Elies Bargallo 821 m² 1,22% 981,90 m²
Hidroelèctrica del Cadí 579 m² 0,86% indeterminada m²
Lluís Benito Parra Solis / MºJ Sánchez Martin 173 m² 0,26% 170,63 m²
Carmen / Carlos / Jaime Vila Martínez 291 m² 0,43% 263,00 m²
Magdalena Raventós 137 m² 0,20% 141,00 m²
MºDolores Farré Vicario / Jordi Fusalba Blanch 136 m² 0,20% 150,00 m²
POLÍGON 1 6.051 m² 100,00%
Lluís Benito Parra Solis / MºJ Sánchez Martin 173 m² 2,86%Magdalena Raventós 137 m² 2,26%MºDolores Farré Vicario / Jordi Fusalba Blanch 136 m² 2,25%Carmen / Carlos / Jaime Vila Martínez 291 m² 4,81%José Valls Elies i Artur Valls Elies 2.394 m² 39,56%Artur Valls Elies 434 m² 7,17%José Valls Elies 346 m² 5,72%Montserrat Elies Bargallo 706 m² 11,67%Vials 1.434 m² 23,70%
POLÍGON 2 8.671 m² 100,00%
Can Bros Habitatge Jove, S.A. 8.671 m² 100,00%
POLÍGON 3 37.534 m² 100,00%
Can Bros Habitatge Jove, S.A. 23.863 m² 63,58%
José i Artur Valls Elies 7.989 m² 21,28%
Artur Valls Elies 2.635 m² 7,02%
José Valls Elies 2.145 m² 5,71%Hidroelèctrica del Cadí 579 m² 1,54%Ministeri de foment 208 m² 0,55%Montserrat Elies Bargallo 115 m² 0,31%
POLÍGON 4 14.771 m² 100,00%
Ajuntament de Martorell 13.195 m² 89,33%Ministeri de foment 1.576 m² 10,67%
Superfícies segons base cartogràfica
Superfícies segons registre
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Quadres 47
Q.4 Quadre general de sostre i habitatges per illes i polígons
ILLA Qualificació
superfície parcel·la
sostre comercial o
industrialsostre
residencial SOSTRE TOTAL habitatges
sostre residencial
lliurenº hab lliures
sostre residencial HPO règim concertat
nº hab con.
sostre residencial HPO
règim generalnº hab
gen.
m² m² m² m² ut m² ut m² ut m² ut
PA 01 4.191 0 3.608 3.608 22
1.1 22/22a 737 0 877 877 5
1.2 22/22a 434 0 618 618 7
1.3 22/22a 1.879 0 867 867 1
1.4 22/22a 1.141 0 1.246 1.246 9
PA 02 4.584 0 13.126 13.126 165 10.495 127 877 12 1.754 26
2.1 22/22a Rhp 1.757 0 1.485 1.485 21 342 4 1.143 17
0 1.488 1.488 21 877 12 611 9
0 1.060 1.060 13 1.060 13
2.2 22/22a R 1.174 0 4.220 4.220 51 4.220 51
2.3 22/22a R 1.653 0 4.313 4.313 52 4.313 52
2.4 22/22a R 257 0 560 560 7 560 7
PA 03 10.189 960 21.761 22.721 280 15.226 187 2.180 29 4.355 64
3.1 22/22b 2.674 0 4.740 4.740 58 4.740 58
3.2 22/22b hp 945 0 3.445 3.445 46 1.005 12 1.500 20 940 14
3.3 22/22b hp 519 0 1.080 1.080 15 680 9 400 6
3.4 22/22b 4.517 0 9.481 9.481 117 9.481 117
3.5 22/22b hp 1.534 960 3.015 3.975 44 3.015 44
PA 04 5.610 8.637 960 9.597 13 620 8 136 2 204 3
4.1 22/22b hp 582 0 960 960 13 620 8 136 2 204 3
4.2 22/22c 5.028 8.637 0 8.637 0
TOTALS 24.574 9.597 39.455 49.052 480 26.341 322 3.193 43 6.313 93
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 48
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 49
IV. NORMES URBANÍSTIQUES
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 50
CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS
article 1. Marc legal i objecte del Pla de Millora Urbana
1. El "Pla de Millora Urbana en el nucli de Can Bros" es formula en desenvolupament del text Refós de
la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros", i es fonamenta en el seu article 2
de modificació de l'article 136è del Pla General de Martorell, sobre el desenvolupament del Pla
Especial de Reforma interior del nucli de Can Bros, tot ajustant-se als paràmetres establerts per la
Modificació.
2. Així mateix, aquest Pla de Millora Urbana s’ha redactat a l’empara del Decret Legislatiu 1/2010, de
3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) i les seves modificacions
posteriors, del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’Urbanisme, i altres preceptes concordants, així com de conformitat amb el Real Decreto 2/2008, de
20 de juny, pel qual s’aprova el “Texto Refundido de la Ley de Suelo” i les seves modificacions
posteriors.
3. En tot allò no previst en aquest Pla de Millora Urbana seran d’aplicació supletòria les determinacions
del PGO de Martorell vigent, així com la legislació sectorial vigent aplicable en cada cas.
4. L’objecte del present Pla és establir i concretar les condicions de l’ordenació del sòl i de
l’edificació, així com definir els mecanismes de gestió necessaris per al desenvolupament d’aquest
àmbit, d’acord amb l'establert per la Modificació de Pla d’Ordenació Urbana en el nucli de Can Bros a
Martorell, i demés preceptes que li són d’aplicació.
5. Aquest Pla de millora urbana també proposa la nova delimitació de la trama urbana consolidada de
Martorell, tot incorporant l’àmbit del Pla (que constitueix una àrea residencial plurifamiliar no
contínua al nucli històric i els eixamples del municipi amb una densitat bruta superior als 40habitatges
per hectàrea) a la referida trama urbana consolidada, de conformitat amb el què preveuen els articles
7.1.c) i 8.3.a) del Decret llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials.
article 2. Àmbit territorial
El Pla de millora urbana del nucli de Can Bros comprèn l’àrea delimitada pel traçat de l’autovia A-2 a
sud i oest , pel torrent de Can Noguera a nord i oest i la llera del riu Llobregat a est.
La superfície total inclosa dins l’àmbit de planejament és de 67.027m² i ve definit gràficament en els
plànols d’informació i d’ordenació d’aquest Pla.
article 3. Contingut del Pla
El contingut d'aquest PLA DE MILLORA URBANA EN EL NUCLI DE CAN BROS està integrat pels documents
següents:
Documents escrits:
I. Memòria de la informació
II. Memòria de l’ordenació
III. Quadres de dades
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 51
IV. Normes urbanístiques
V. Avaluació econòmica i financera
VI. Pla d’etapes
VII. Informe Ambiental
VIII. Memòria Social
IX. Documentació específica requerida per l’art 102.1 TRLU
Annexes
I. Estudi de mobilitat generada (en document apart)
II. Informe previ de l’estructura del conjunt d’edificis de la colònia can Bros, a Martorell (en
document apart)
III. Avantprojecte del nou accés al nucli de can Bros sota el pont del riu Llobregat (en document
apart)
Documents gràfics:
Plànols d’informació I 01 Encaix territorial del sector E:1/20.000 I 02 Emplaçament i àmbit E: 1/5.000 I 03 Estructura de la propietat E: 1/1.250 I 04 Topografia, edificacions i vegetació d'interès existents E: 1/1.250 I 05 Usos i activitats en el sector E: 1/1.250 I 06 Planejament vigent E: 1/1.250 I 07 Planejament vigent. Divisió poligonal E: 1/1.250 I 08 Planejament vigent. Servituds urbanístiques E: 1/1.250 I 09 Àrees de riscos geològics i naturals. Àrees de riscos químics E: 1/2.000 Plànols d’ordenació O 01 Delimitació de l’àmbit. Qualificació del sòl E: 1/1.000 O 02 Divisió poligonal. Àmbit d’Actuació per a l’execució d’Infraestructures urbanístiques comunes E: 1/1.000 O 03 Condicions de l'edificació E: 1/750 O 04 Ordenació indicativa. Planta E: 1/1.000 O 05 Ordenació indicativa. Seccions E: 1/1.000 O 06 Xarxa viària. Alineacions i rasants E: 1/1.000 O 07 Xarxa viària. Circulació i aparcament E: 1/1.000 O 08.1 Xarxes de serveis urbans. Xarxa d’aigua potable E: 1/1.000 O 08.2 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de sanejament E: 1/1.000 O 08.3 Xarxes de serveis urbans. Xarxa elèctrica de mitja tensió E: 1/1.000 O 08.4 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de subministrament de gas E: 1/1.000 O 08.5 Xarxes de serveis urbans. Xarxa de telecomunicacions E: 1/1.000 O 09 Delimitació de la trama urbana consolidada E: 1/15.000 O 10 Pla d’Etapes E: 1/1.000 0 11. Assignació despeses d’urbanització per a l’execució E: 1/1.000 d’Infraestructures urbanístiques comunes.
article 4. Vigència
La vigència d'aquest Pla de Millora Urbana s'inicia el mateix dia de la publicació de l'acord de la seva
aprovació definitiva i de les seves normes urbanístiques al diari oficial corresponent i mantindrà la seva
vigència mentre no es produeixi la seva modificació o derogació.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 52
article 5. Obligatorietat i interpretació de les determinacions del Pla
1. Les determinacions i disposicions d'aquestes Normes són vinculants a tots els efectes tant pels
particulars com per l’Administració. Conseqüentment, qualsevol actuació en el sector de planejament,
tant si és pública o privada, com si és provisional o definitiva, haurà d’ajustar-se a les esmentades
disposicions.
2. Les presents Normes, juntament amb els plànols d'ordenació, constitueixen el cos normatiu específic
del Pla de Millora Urbana i prevalen sobre els restants documents del Pla. En el no previst per aquestes
Normes, s'estarà al que disposa el PGO de Martorell i la legislació urbanística i d'ordenació del territori
aplicable en cada cas.
3. Els documents d'aquest Pla de Millora Urbana s’interpretaran sempre atenent al seu contingut, i
d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la Memòria de l'ordenació urbanística d’aquest Pla.
4. Les indicacions del Pla que puguin referir-se a espais situats fora del seu àmbit s'hauran d'entendre
solament com a indicatives i no tenen valor normatiu.
5. La Memòria de la informació urbanística i els plànols d'informació urbanística tenen caràcter
informatiu, explicatiu i justificatiu.
6. En el cas d'imprecisió o contradicció en les determinacions dels documents vinculants d'aquest Pla,
prevaldran aquelles que s’ajustin a algun dels criteris següents:
- Les que resultin més favorables a la menor edificabilitat i a la major dotació d'espais públics i
equipaments comunitaris i a la major protecció ambiental.
- Si la contradicció rau en els documents gràfics, prevaldrà la grafia que es concreti en els plànols a
escala més detallada.
article 6. Modificacions del Pla
1. La modificació de qualsevol dels elements d’aquest Pla de Millora Urbana es podrà dur a terme
sempre que es justifiqui expressament la seva necessitat, no contradigui els seus objectius i finalitats
principals, i respecti les determinacions fonamentals del PGO de Martorell.
2. Qualsevol modificació del present Pla de Millora Urbana contindrà les determinacions, la
documentació i el grau de precisió adequats als objectius pretesos, i se sotmetrà a la mateixa
tramitació que per l’aprovació d’aquest planejament subjectant-se, en el seu cas, al que estableixen
els articles 96 i següents del TRLU.
3. Les determinacions físiques contingudes al present PMU que fan referència a l’ordenació de
l’edificació podran ser modificades mitjançant la tramitació de Plans de Millora Urbana d’ordenació
volumètrica. En cas que es formuli amb posterioritat a l’aprovació del Projecte de reparcel·lació, si el
PMU d’ordenació volumètrica altera la distribució d’aprofitaments entre els propietaris afectats, la
seva aprovació requerirà l’aprovació simultània, pel procediment de reparcel·lació voluntària, de la
corresponent modificació del Projecte de reparcel·lació.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 53
CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA
article 7. Règim general
1. El Pla de Millora Urbana preveu la seva gestió mitjançant la delimitació de quatre polígons
d’actuació urbanística d’acord amb les determinacions de la Modificació puntual del PGO de Martorell
en el nucli de Can Bros aprovada definitivament el 7 d’abril de 2011. Cada un dels Polígons d’Actuació
haurà de dur a terme l’equidistribució de beneficis urbanístics derivats de l’ordenació de cadascun
d'ells per separat, amb la única excepció del PA-01, conforme al que estableix aquest PMU i sens
perjudici del que es determina a l’apartat 3 d’aquest article.
2. Aquest Pla concreta, dins de l’àmbit de cadascun dels polígons d’actuació delimitats, els sòls amb
destí a sistemes de cessió obligatòria i gratuïta, que hauran de formalitzar-se en el seu procés
d’execució. Malgrat això, podrà anticipar-se la cessió d’aquests terrenys, així com procedir a la seva
ocupació directa, a fi i efecte de possibilitar la realització anticipada de les obres d’urbanització i
d'edificació pertinents, d’acord amb el que preveu l’article 156 del TRLU i els articles 215 a 219 del
RLU, cas que això fos necessari.
3. Així mateix, aquest Pla defineix un àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures
urbanístiques comunes –superior a l’àmbit estricte del PMU-, d’acord amb el que estableix l’article 122
del RLU, amb la finalitat de garantir la seva execució repartint-ne el seu cost equitativament i
proporcionalment entre els Polígons d’Actuació definits per aquest Pla de Millora, i d’acord al que
determinen aquestes Normes.
article 8. Polígons d’Actuació Urbanística
1. Per a l'execució del present pla de Millora Urbana es delimiten quatre Polígons d'Actuació
Urbanística conforme a les determinacions de la Modificació puntual del PGO de Martorell citada
anteriorment, i d'acord amb els requisits establerts en la legislació vigent.
2. Aquests polígons d’actuació urbanística són els que es relacionen a continuació:
- Polígon d'Actuació PA 01
- Polígon d'Actuació PA 02
- Polígon d'Actuació PA 03
- Polígon d'Actuació PA 04
La delimitació de l’àmbit de cadascun d’aquests Polígons d’Actuació ve grafiada en el Plànol
d’Ordenació O.02.
3. Cadascun dels polígons d’actuació vénen regulats en els articles corresponents d’aquest pla, on es
defineixen per a cadascun, les següents característiques:
a. Àmbit: es descriu la superfície i els límits que abasta el polígon d’actuació.
b. Objectius: s’estableix la finalitat que es pretén en cada actuació.
c. Condicions d’ordenació i distribució de l'aprofitament: s’estableix i es determinen les reserves de sòl
públic així com el seu destí, i es defineix la zonificació del sòl d’aprofitament privat, l’edificabilitat
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 54
màxima de cada polígon d’actuació i els usos compatibles. Els percentatges de sòls públics que es
detallen a les fitxes normatives corresponen a la transcripció del dibuix que apareix en els plànols
d’ordenació, i inclouen tant els sòls ja públics actualment com els sòls de titularitat privada que han
de passar a ser de titularitat pública mitjançant la corresponent cessió.
Altrament s’estableixen les determinacions respecte l’aprofitament amb indicació de l’edificabilitat
màxima, l’edificabilitat residencial, la reserva de sostre destinada a habitatge protegit en les diferents
modalitats i l’edificabilitat màxima destinada a habitatge lliure. També s’estableixen el nombre total
d’habitatges, així com el repartiment en les diferents modalitats d’habitatge previstes en el present
planejament: habitatge lliure, habitatge protegit en règim concertat i habitatge protegit en règim
general.
d. Sistema d’actuació i gestió. S’estableix en cada cas el sistema d’actuació i modalitat previstos.
e. Pla d’etapes i terminis. En el pla d’etapes i terminis es fixa el termini temporal previst per
l’execució i la construcció dels habitatges protegits inclosos en el polígon d’actuació delimitat
article 9. Àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques comunes.
1. Per a l’execució de diverses infraestructures necessàries per al desenvolupament d’aquest PMU,
aquest Pla delimita un àmbit d’actuació per a l’execució de les infraestructures urbanístiques
comunes conforme el que estableix l’article 122 del RLU, superior al del propi PMU.
2. Aquestes actuacions són les que es relaciones a continuació:
SERVEIS URBANS GENERALS
- Estació de bombament i impulsió a clavegueram de Solvay
- Cànon de connexió a la xarxa de clavegueram i pagament a companyies elèctriques
- Trasllat instal·lacions Hidroelèctrica del Cadí
ALTRES DESPESES GENERALS
- Millora de l’accés actual al nucli de Can Bros
- Execució d’un nou accés d’entrada sota l’ull del pont del riu Llobregat
- Millora del camí Vell de Can Bros.
- Mesures correctores de l’impacte visual i sonor de l’autovia A2
- Despeses derivades de la mobilitat generada
- Serveis afectats, partides alçades, gestió de residus, seguretat i salut ia altres partides
vinculades a les actuacions anteriors
ALTRES DESPESES D’URBANITZACIÓ
- Obra d’urbanització global del Polígon 1
- Despeses de gestió del Polígon 1
3. Àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques comunes
a) Àmbit: L’àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques comunes
inclou la totalitat de l’àmbit del PMU i els sòls exteriors al mateix necessaris per a
l’execució de les infraestructures urbanístiques comunes.
La seva superfície és de 71.827 m2 i ve grafiada al plànol d’ordenació O-02
b) Objectius: Els objectius de l’execució de les infraestructures urbanístiques comunes
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 55
definides són:
- Les connexions a les xarxes urbanes necessàries per al bon funcionament del
sector (execució de l’estació de bombament i connexió a la xarxa de
clavegueram, connexió a les xarxes de serveis, pagament de cànons...) i el
trasllat de xarxes i instal·lacions de serveis tècnics incompatibles amb
l’ordenació proposada
- Millora de l’accés actual al nucli de Can Bros i execució d’un nou accés d’entrada
sota l’ull del pont del riu Llobregat
- Implementació de mesures correctores de l’impacte visual i sonor de l’autovia A2
- Sufragar la despesa generada per la nova mobilitat
- Urbanització dels sòls públics –actuals i futurs- del Polígon 1
c) El Projecte –o Projectes- d’Urbanització que es redactin per a l’execució de les esmentades
infraestructures urbanístiques comunes serà d’iniciativa pública i haurà d’executar-se
d’acord amb les condicions que s’estableixen en quest Pla.
d) Determinacions de gestió i execució
- Les característiques específiques de les obres d’urbanització per a la execució
d’aquesta Infraestructura es definirà mitjançant la formulació de un o diversos
Projectes d’Urbanització de iniciativa publica.
- Tot i que la valoració dels costos d’urbanització d’aquesta infraestructura,
l’haurà de determinar el Projecte d’Urbanització regulat en aquest article,
s’estima el cost de la seva execució en 2.401.249,12 €, d’acord amb el previst a
l’avaluació econòmica d’aquest Pla.
- Als efectes de garantir l’execució d’aquestes obres, es delimita d’acord amb el
que preveu l’article 122 del Decret 305/2006, un Àmbit d’Actuació per a
l’Execució d’Infraestructures Urbanístiques Comunes que inclou l’àmbit definits
per aquest Pla de Millora en el plànol O.02.
Les infraestructures comunes definides seran executades per l’Administració
actuant mitjançant reparcel·lació econòmica en la modalitat de cooperació, que
serà l’instrument que establirà la participació econòmica dels Polígons
d’Actuació PA-02, PA-03 i PA-04 en els costos d’urbanització de la Infraestructura
definida en aquest article.
El repartiment del costos derivats de l’obra d’urbanització es realitzarà de forma
ponderada, d’acord amb els criteris establerts a l’Agenda d’avaluació econòmica
i financera del PMU, entre els Polígons d’Actuació abans relacionats.
Els Polígons d’Actuació PA-02, PA-03 i PA-04 han de preveure, tal i com es
determina als articles corresponents d’aquestes Normes, en els respectius
projectes de reparcel·lació, la càrrega econòmica corresponent a la seva
participació en l’execució de la infraestructura, d’acord amb el que determinin
el projecte d’urbanització i el projecte de reparcel·lació econòmica. Les
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 56
quanties que prevegin aquests projectes s’hauran d’actualitzar, des de la data de
llur aprovació definitiva, fins a la data d’aprovació inicial del projecte de
reparcel·lació del l’àmbit que es tracti d’acord amb l’índex de preus al consum,
sens perjudici d’aplicar també, si procedeix, l’actualització que regula l’article
131.1 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
Els Polígons d’Actuació Urbanística hauran de fer efectiva a l’Ajuntament
l’aportació econòmica que els correspon, per la seva participació en l’execució
de la infraestructura comuna, mitjançant la primera liquidació de quotes
urbanístiques que s’efectuï.
Pel cas que algun dels Polígons d’Actuació PA-02, PA-03 i/o PA-04 s’executi amb
anterioritat a l’aprovació del Projecte d’urbanització de la infraestructura
urbanística comuna o del Projecte de reparcel·lació econòmica, haurà de
garantir davant l’Ajuntament la seva participació en l’execució d’aquesta
infraestructura, en la quantia estimada en aquest PMU i sens perjudici de la
determinació definitiva de la càrrega econòmica que li correspon.
En qualsevol cas, aquest PMU preveu la possibilitat d’aplicar l’alternativa
prevista a l’article 122, apartat 2 del Decret 305/2006, per a garantir i fer
efectius els costos de l’execució de les infraestructures, previstes en aquest
article.
article 10. Polígon d’Actuació PA 01
1. Àmbit:
Comprèn els terrenys ocupats per les edificacions i patis annexes de la casa Elies i les fileres de cases
del carrer Elies i plaça del Llobregat.
El polígon d’actuació PA 01 es delimita en els plànols de qualificació i gestió del sòl d'aquest PMU i té
una superfície de 6.051m².
2. Objectius:
- Consolidar les edificacions existents i admetre la possibilitat de substitució i/o rehabilitació
d'edificis en desús sempre que es respectin les determinacions específiques sobre protecció de béns
culturals i construccions d'interès de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can
Bros" i normes concordants del PGO de Martorell.
- Determinar les obres de completament i millora de la urbanització de la vialitat als efectes
d’establir-ne el seu cost, el qual serà assumit pels Polígons d’Actuació PA-02, PA-03 i PA-04
proporcionalment als seus aprofitaments.
3. Condicions d’ordenació, edificació i ús:
L’ordenació s’ajustarà al que s’estableix en els plànols d’ordenació del present Pla de Millora Urbana:
es mantindrà la edificabilitat existent i en cas de substitució, les noves edificacions s’executaran dins
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 57
dels gàlibs màxims que estableixen les normes urbanístiques d’aquest PMU i d’acord amb la regulació
per a la zona 22/2a ̶ (Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual) ̶ establerta a
l’article 41 d’aquestes Normes
QUALIFICACIÓ DEL SÒL DEL SÒL
Sistema viari clau V 1.860m2
Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual clau 22/2a 4.191m2
DADES D'EDIFICABILITAT I HABITATGES
EDIFICABILITAT MÀXIMA existent 3.608m2st
Edificabilitat residencial habitatge lliure 3.608m2st
NOMBRE HABITATGES TOTAL existents 22ut
Nombre habitatges lliures 22ut
4. Sistema d’actuació i gestió:
La delimitació poligonal en aquest cas ho és als efectes del que estableix l’article 122 de la RLU, per
tal de determinar les obres de completat i millora de la vialitat de l’àmbit, el cost de l’execució de les
quals, serà repercutit entre els altres Polígons d’Actuació del PMU proporcionalment als seus
aprofitaments d’acord amb el que determina l’article 122 de la RLU per el tractament
d’infraestructures viàries, la millora de les quals és necessària per al desenvolupament de tot el
Sector, atès que el PAU-01 és una realitat ja consolidada que el planejament reconeix però que no li
atorga cap increment d’aprofitament.
5. Pla d'etapes i terminis:
El termini previst per l’execució d’aquest polígon d’actuació serà el comprès en el primer sexenni des
de l’aprovació definitiva d’aquest PMU.
article 11. Polígon d’Actuació PA 02
1. Àmbit:
Comprèn els terrenys ocupats per les edificacions i la vialitat annexa a les edificacions industrials, les
cases dels treballadors, l'església, l'economat i l'antic molí.
El polígon d’actuació PA 02 es delimita en els plànols de qualificació i gestió del sòl d'aquest PMU i té
una superfície de 8.671m²
2. Objectius:
- Urbanitzar la vialitat de l’àmbit del Polígon.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 58
- Cedir gratuïtament a l’Administració actuant els terrenys qualificats de Sistema viari i Sistema
d’Equipaments i dotacions públiques.
- Consolidar les edificacions existents i admetre la possibilitat de substitució i/o rehabilitació
d'edificis en desús sempre que es respectin les determinacions específiques sobre protecció de béns
culturals i construccions d'interès de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can
Bros" i normes concordants del PGO de Martorell.
- Garantir l’execució total de l’ordenació prevista en el PMU i la urbanització tant de l’àmbit del PA-
02, com de l’àmbit de les infraestructures urbanístiques comunes d’acord amb les determinacions
de l’apartat 4 d’aquest article i de l’article 9 d’aquestes Normes.
3. Condicions d’ordenació, edificació i ús:
L’ordenació s’ajustarà al que s’estableix en els plànols d’ordenació del present Pla de Millora Urbana:
es mantindrà la edificabilitat existent i en cas de substitució, les noves edificacions s’executaran dins
dels gàlibs màxims que estableixen les normes urbanístiques d’aquest PMU i d’acord amb la regulació
per a les zones de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual, clau 22/2a R, i de
conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual per a habitatges de protecció, clau 22/2a Rhp,
establerta als articles 42 i 43 respectivament d’aquestes Normes
QUALIFICACIÓ DEL SÒL
Sistema viari clau V 2.669 m2
Sistema d'equipaments i dotacions públiques clau E 591 m2
Sistema d’equipaments i dotacions de titularitat privada Clau E(PR) 570 m2
Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual a rehabilitar clau 22/2a R 3.084 m2
Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria actual a rehabilitar
per a habitatges de protecció
clau 22/2a Rhp 1.757 m2
EDIFICABILITAT MÀXIMA 13.126 m2st
Edificabilitat residencial existent (cases dels treballadors de la colònia) 3.822 m2st
Edificabilitat residencial nova creació (cases dels treballadors de la colònia) 211 m2st
Edificabilitat residencial existent (antic molí) 560 m2st
Edificabilitat residencial provinent de canvi d'ús (naus ind. de la colònia) 8.533 m2st
Edificabilitat residencial total 13.126 m2st
Dels quals : Edificabilitat HP en règim general 1.754 m2st (20,06% s/8.744m2)
Edificabilitat HP en règim concertat 877 m2st (10,03% s/8.744m2)
Edificabilitat habitatge lliure 10.495 m2st
Edificabilitat comercial i/o complementària 0 m2st
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 59
NOMBRE HABITATGES TOTAL 165 ut
Nombre habitatges HP règim general 26 ut
Nombre habitatges HP règim concertat 12 ut
Nombre habitatges lliures 127 ut
4. Sistema d’actuació i gestió:
El Polígon d'Actuació Urbanística s’executarà pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de
compensació bàsica.
Els propietaris inclosos dins de l’àmbit del polígon d’actuació es faran càrrec de les càrregues
d’urbanització internes del polígon. Així mateix participaran en el finançament de l’execució de les
infraestructures urbanístiques comunes delimitades en l’àmbit establert a l’article 9 d’aquestes
normes, a l’empara de l’article 122 del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament
de la Llei d’Urbanisme, amb una quota de participació corresponent al 24,15%. L’article 9 d’aquestes
Normes en el que es regula l’àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques
comunes, així com els articles 12 i 13 d’aquestes Normes que regulen els Polígons d’Actuació PA-03 i
PA-04 expliciten els percentatges de participació corresponents a cada Polígon en les esmentades
infraestructures.
L’execució de les actuacions urbanístiques comunes es duran a terme mitjançant reparcel·lació
econòmica entre els Polígons d’Actuació PA-02, PA-03 i PA-04. En el supòsit que aquest Polígon PA-02,
es desenvolupi amb anterioritat a la susdita reparcel·lació econòmica, caldrà garantir davant
l’administració actuant la seva participació en l’execució de les infraestructures urbanístiques comuns,
tal i com disposa l’article 9 d’aquestes Normes.
Així mateix, tal i com s’explicita en l’esmentat article 9, de conformitat amb allò que disposa l’article
122.2 del RLU, aquest PMU preveu, com a alternativa a la reparcel·lació econòmica abans esmentada,
que una part de l’aprofitament del Polígon d’Actuació PA-02, pugui restar afectat al finançament de
les referides infraestructures comunes, sempre i quan es justifiqui convenientment en seu reparcel·la
tòria. Tanmateix, en aquest cas, en l’execució d’aquest Polígon, l’aprofitament afectat s’adjudicarà a
l’Administració actuant, qui haurà de destinar íntegrament el valor a finançar el cost de l’execució de
les infraestructures comuns.
Es cedirà el sòl corresponen on poder materialitzar el 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon
d’actuació en funció del que s’estableix a l’article 15 d’aquest PMU. Sols el sostre de nova creació o
d’ús actualment industrial està subjecte a la cessió del 10% d’aprofitament urbanístic (8.744 m2 st),
però no així el sostre fins ara destinat a habitatge (4.382 m2 st)
5. Pla d'etapes i terminis:
El termini previst per l’execució d’aquest polígon d’actuació serà el comprès en el segon sexenni des
de l’aprovació definitiva d’aquest PMU. Els habitatges protegits s'executaran dins del termini màxim
establert en la legislació vigent en el moment de l’aprovació definitiva del present PMU.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 60
article 12. Polígon d’Actuació PA 03
1. Àmbit:
Es tracta d'un polígon discontinu que comprèn els sòls situats entre el nucli urbà i les lleres del riu
Llobregat i el torrent de can Noguera, un jardí privat i la illa de cases situada davant de la casa Elies i
una peça de sòl triangular situada entre l'església, l'economat i l'autovia.
El polígon d’actuació PA 03 es delimita en els plànols de qualificació i gestió del sòl d'aquest PMU i té
una superfície de 37.534m².
2. Objectius:
- Urbanitzar la vialitat i els terrenys destinats a parcs i jardins i espais lliures públics.
- Cedir gratuïtament els terrenys destinats a sistemes públics dins de l’àmbit.
- Garantir l'execució total de l'ordenació prevista en el PMU, i la urbanització tant de l’àmbit del PA-
03, com dels àmbits de les infraestructures urbanístiques comunes d’acord amb les determinacions
de l’apartat 4 d’aquest article i de l’article 9 d’aquestes Normes.
3. Condicions d’ordenació, edificació i ús:
L’ordenació s’ajustarà al que s’estableix en els plànols d’ordenació del present Pla de Millora
Urbana: les noves edificacions s’executaran dins dels gàlibs màxims que estableixen les normes
urbanístiques d’aquest PMU, i d’acord amb la regulació de les zones d'edificació residencial
segons volumetria específica, clau 22/2b, i d’edificació residencial segons volumetria específica,
clau 22/2b hp, establerta als articles 44 i 45 respectivament d’aquestes Normes.
QUALIFICACIÓ DEL SÒL
Sistema viari clau V 5.946 m2
Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 16.955 m2
Sistema d'equipaments i dotacions públiques. clau E 2.323 m2
Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc 1.939 m2
Sistema d'infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions clau STi 182 m2
Zona d'edificació residencial segons volumetria específica clau 22/2b 7.191 m2
Zona d'edificació residencial segons volumetria específica per a habitatges de
protecció
clau 22/2b hp 2.998 m2
EDIFICABILITAT MÀXIMA 22.721 m2st
Edificabilitat residencial 21.761m2st
Edificabilitat HP en règim general (20,0% de 21.761 m2st) 4.355 m2st
Edificabilitat HP en règim concertat (10,0% de 21.761 m2st) 2.180 m2st
Edificabilitat habitatge lliure 15.226 m2st
Edificabilitat comercial 960m2st
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 61
NOMBRE HABITATGES TOTAL 280ut
Nombre habitatges HP règim general 64ut
Nombre habitatges HP règim concertat 29ut
Nombre habitatges lliures 187ut
4. Sistema d’actuació i gestió:
El Polígon d'Actuació Urbanística s’executarà pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de
compensació bàsica.
Els propietaris inclosos dins de l’àmbit del polígon d’actuació es faran càrrec de les càrregues
d’urbanització internes del polígon. Així mateix participaran en el finançament de l’execució de les
infraestructures urbanístiques comunes delimitades en l’àmbit establert a l’article 9 d’aquestes
normes, a l’empara de l’article 122 del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament
de la Llei d’Urbanisme, amb una quota de participació corresponent al 60,04%. L’article 9 d’aquestes
Normes en el que es regula l’àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques
comunes, així com els articles 12 i 13 d’aquestes Normes que regulen els Polígons d’Actuació PA-03 i
PA-04 expliciten els percentatges de participació corresponents a cada Polígon en les esmentades
infraestructures.
Es cedirà el sòl corresponen on poder materialitzar el 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon
d’actuació en funció del que s’estableix a l’article 14 d’aquest PMU
5. Pla d'etapes i terminis:
El termini previst per l’execució d’aquest polígon d’actuació serà el comprès en el segon sexenni des
de l’aprovació definitiva d’aquest PMU. Els habitatges protegits s'executaran dins del termini màxim
establert en la legislació vigent en el moment de l’aprovació definitiva del present PMU.
article 13. Polígon d’Actuació PA 04
1. Àmbit:
Comprèn els sòls situats entre el nucli urbà, el carrer Elies i l'autovia.
El polígon d’actuació PA 04 es delimita en els plànols de qualificació i gestió del sòl d'aquest PMU i té
una superfície de 14.771m².
2. Objectius:
- Urbanitzar el sistema viari del PA-04.
- Cedir gratuïtament a l’Administració actuant els sòls destinats a sistemes públics.
- Garantir l'execució total de l'ordenació prevista en el PMU, i la urbanització tant de l’àmbit del PA-
04, com dels àmbits de les infraestructures urbanístiques comunes d’acord amb les determinacions
de l’apartat 4 d’aquest article i de l’article 9 d’aquestes Normes.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 62
3. Condicions d’ordenació, edificació i ús:
L’ordenació s’ajustarà al que s’estableix en els plànols d’ordenació del present Pla de Millora Urbana
per a les noves edificacions dins dels gàlibs màxims que estableixen les normes urbanístiques d’aquest
PMU i d’acord amb la regulació de les zones d'edificació residencial segons volumetria específica, clau
22/2b, i d'edificació industrial segons volumetria específica, clau 22/2c, d’acord amb els articles 44 i
46 respectivament, d’aquestes Normes.
QUALIFICACIÓ DEL SÒL
Sistema viari clau V 8.332 m2
Sistema d'equipaments i dotacions publiques. clau E 829 m2
Zona d'edificació residencial segons volumetria específica per habitatges de
protecció
clau 22/2b hp 582 m2
Zona d'edificació industrial segons volumetria específica clau 22/2c 5.028 m2
EDIFICABILITAT MÀXIMA 9.597 m2st
Edificabilitat industrial terciari i altres usos admesos diferents al residencial 8.637 m2st
Edificabilitat residencial 960 m2st
Edificabilitat HP en règim general (21,25%) 204 m2st
Edificabilitat HP en règim concertat (14,17%) 136 m2st
Edificabilitat habitatge lliure 620 m2st
NOMBRE HABITATGES TOTAL 13 ut
Nombre habitatges HP règim general 3 ut
Nombre habitatges HP règim concertat 2 ut
Nombre habitatges lliures 8 ut
4. Sistema d’actuació i gestió:
El Polígon d'Actuació Urbanística s’executarà pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de
compensació bàsica.
Els propietaris inclosos dins de l’àmbit del polígon d’actuació es faran càrrec de les càrregues
d’urbanització internes del polígon. Així mateix participaran en el finançament de l’execució de les
infraestructures urbanístiques comunes delimitades en l’àmbit establert a l’article 9 d’aquestes
normes, a l’empara de l’article 122 del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament
de la Llei d’Urbanisme, amb una quota de participació corresponent al 15,45%. L’article 9 d’aquestes
Normes en el que es regula l’àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures urbanístiques
comunes, així com els articles 12 i 13 d’aquestes Normes que regulen els Polígons d’Actuació PA-03 i
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 63
PA-04 expliciten els percentatges de participació corresponents a cada Polígon en les esmentades
infraestructures.
Es cedirà el sòl corresponen on poder materialitzar el 10% de l’aprofitament urbanístic del polígon
d’actuació en funció del que s’estableix a l’article 14 d’aquest PMU.
5. Pla d'etapes i terminis:
El termini previst per l’execució d’aquest polígon d’actuació serà el comprès en el segon sexenni des
de l’aprovació definitiva d’aquest PMU. Els habitatges protegits s'executaran dins del termini màxim
establert en la legislació vigent en el moment de l’aprovació definitiva del present PMU.
article 14. Projectes de Reparcel·lació
1. Es redactaran els corresponents projectes de reparcel·lació individualitzats per a cadascun dels
polígons PA-02, PA-03 i PA-04.
2. Per al desenvolupament, execució i finançament de l’àmbit de Infraestructures comunes, es
formularà un Projecte de Reparcel·lació econòmica entre els PA-02, PA-03 i PA-04 per al repartiment
proporcional dels costos que se’n derivin conforme a allò establert a l’article 122 del RLU i d’acord
amb el que preveu l’article 9 i els articles 10, 11, 12 i 13 d’aquestes Normes.
3. L’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana, amb la delimitació dels Polígons d’Actuació, l’àmbit
per a l’execució de les infraestructures comunes, i dels corresponents Projectes d’Urbanització i de
Reparcel·lació, significarà, per a totes les parcel·les, el reconeixement de la seva aptitud per a poder
ser edificades, prèvia la liquidació de les quotes urbanístiques que els hi correspongui, i l’atorgament
de la pertinent llicència d’obres d’edificació.
4. La concreció de la posició dels habitatges amb algun tipus de règim de protecció la realitzarà el
projecte de reparcel·lació corresponent.
article 15. Cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic.
1. En aplicació de l’article 43.1 i 46 del TRLU, els propietaris inclosos dins de Polígons d’Actuació PA03
i PA-04, en sòl urbà no consolidat tenen el deure de cedir a l’Administració Actuant, gratuïtament i
lliure de càrregues d’urbanització, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de
l’aprofitament urbanístic de cada polígon d’actuació, atès que els seus objectius responen a les
finalitats a que fa referència l’article 70.2.a) del TRLU.
2.- En aplicació del mateix precepte, els propietaris inclosos dins de Polígons d’Actuació PA-02, tenen
el deure de cedir a l’Administració Actuant, gratuïtament i lliure de càrregues d’urbanització, el sòl
necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic corresponent al
sostre objecte de canvi d’ús i de nova creació. Aquest pre4cepte no afecta al sostre actual amb ús
d’habitatge inclòs dins el polígon PA-02
3. El càlcul del valor de l’aprofitament urbanístic a cedir es realitzarà en el corresponent projecte de
reparcel·lació dels PA-02, PA-03 i PA-04 conforme al que determinen aquestes Normes.
4. El polígon PA 01 i, d’acord amb el que estableix l’article 43 i la Disposició Transitòria Segona del
Text refós de la Llei d’urbanisme, no està subjecte al deure de cessió del 10% de l’aprofitament
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 64
urbanístic, atès que els seus objectius definits en els articles 10 i 11 d’aquestes Normes no tenen cap
de les finalitats a les què fa referència l’article 70.2.a) del Text refós de la Llei d’urbanisme.
article 16. Projectes d'urbanització
1. En desenvolupament del Pla de Millora Urbana Urbanístic es redactaran els següents projectes
d’urbanització:
- Projectes per a la realització de les obres internes pròpies de cadascun dels Polígons d’Actuació
previstos per aquest Pla.
- Projectes d’urbanització per a cadascuna de les actuacions generals de tot el Sector que
desenvolupa aquest PMU, corresponents a l’àmbit d’actuació per a l’execució d’infraestructures
urbanístiques comunes.
2. Els Projectes d’Urbanització que es redactin s’ajustaran, pel que fa a criteris i elements
d’urbanització, a aquells estandarditzats per l’Ajuntament de Martorell, i d’acord amb les
determinacions establertes al Capítol Tercer d’aquestes Normes.
3. La urbanització es podrà executar, si s’escau, per fases o per unitats funcionals, de conformitat amb
el què preveu l’article 169.2 del RLU, segons el què estableixi a aquests efectes el projecte
d’urbanització.
4. Els Projectes d'urbanització que es redactin hauran de contemplar específicament la paralització
dels treballs cas que es descobrissin restes arqueològiques, i es comuniqui la descoberta al
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal que es determinin les mesures de
protecció necessàries, d'acord amb la Llei 9/1993 de 30 de setembre del patrimoni cultural català i el
Decret 78/2002, de 5 de març, de Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de
Catalunya.
5. Els Projectes d’urbanització inclouran, si s’escau, un estudi específic que posi de manifest els
possibles impactes i mesures correctores sobre l’ecosistema del riu Llobregat, així com un estudi
d’alteracions de la morfologia de les planes d’inundació (dinàmica de sediments i efectes en la
mobilitat de la llera) per efecte del terraplè construït a fi d’assegurar la no inundabilitat de la zona 22
2b i de la part edificable del sistema d’equipaments previstos entre els canals i la llera del riu. També
caldrà avaluar les possibles afeccions del torrent de Can Noguera.
6. A més del compliment de les determinacions anteriors, els Projectes d'urbanització que es redactin
hauran de tenir en compte els següents aspectes:
a) Caldrà realitzar la reserva d’ una partida pressupostària per instal·lar un sistema de
sanejament consistent en el bombament del clavegueram a la xarxa que executa el sector
Solvay.
b) Es minimitzaran els passos del clavegueram pel sòl públic del parc fluvial.
c) S’haurà de preveure l’abastament de tots els serveis per a tots els equipaments públics
previstos.
d) Les estacions transformadores (ET) que donin servei a l’edificació residencial se situaran dins
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 65
de l’àmbit del sòl privat, integrant-les en l’edificació o en les tanques dels espais lliures privats.
e) Els contenidors de residus urbans es situaran seguint els criteris que estableixi l’ajuntament
de Martorell.
f) Per prevenir el risc d’inundació el Projecte d’Urbanització d’obres bàsiques inclourà el
terraplenat i la construcció d’un mur verd a l’àmbit definit a la Memòria Ambiental de la
Modificació de Pla General d’Ordenació Urbana, en l’àmbit del sector de Can Bros al municipi de
Martorell que s’adjuntava al document de la Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli
de Can Bros i que es grafia al plànol I 08 Planejament vigent. Servituds.
g) Es faran les seccions transversals necessàries del nou terraplè per la seva avaluació, així com
les necessàries per comprovar la situació del terraplè en relació a la llera del Torrent de Can
Noguera.
h) La tria d’espècies vegetals seguirà els criteris establerts a la Memòria Ambiental de la
Modificació de Pla General d’Ordenació Urbana, en l’àmbit del sector de Can Bros de la
Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros i a l’informe ambiental que forma
part del present document. En concret, el Projecte d’Urbanització assegurarà que el mur verd
que ha de permetre elevar la cota actual 2 metres per damunt l’actual tindrà un pendent 1V:2H,
serà revegetat amb hidrosembra de gramínies i herbàcies autòctones, i serà objecte de plantació
de tamarius, alocs i vinques, amb freixes i pollancres al seu peu.
i) Es tindrà especial cura en reduir l’impacte del trànsit de maquinària prop del marges dels
cursos fluvials.
j) Caldrà contemplar en els projectes d’urbanització aquelles instal·lacions que hagin de ser
realitzades en compliment de la normativa vigent per eliminar o minimitzar al màxim els
impactes visuals o acústics que pugui ocasionar el trànsit de l’autovia A-2, amb càrrec als
promotors de l’actuació.
k) Caldrà contemplar en els projectes d’urbanització aquelles instal·lacions que hagin de ser
realitzades en compliment de la normativa vigent per trobar-se inclòs en la zona de risc químic
derivat del trànsit de mercaderies perilloses per l’autovia A-2, amb càrrec als promotors de
l’actuació.
article 17. Llicències
1. Els actes d’edificació i ús del sòl i del subsòl estan subjectes a llicència urbanística quan ho exigeixi
la legislació urbanística
2. L’exercici d’activitats està subjecte a les autoritzacions o llicències requerides per la legislació
ambiental o sectorial aplicable
3. En la memòria dels projectes per als quals es sol·liciti llicència, es justificarà l'acompliment de les
Normes del Pla de Millora Urbana i de totes les disposicions específiques que els siguin d’aplicació per
raó de la matèria.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 66
CAPÍTOL TERCER. REGULACIÓ DELS SISTEMES
SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS
article 18. Definició
1. Els sistemes són aquell conjunt d’elements d’interès general que són fonamentals per assegurar el
desenvolupament i funcionament urbà donada la seva important contribució a l’hora d’assolir els
objectius del planejament referents a infraestructures de comunicacions, equipaments comunitaris,
serveis tècnics i d’espais lliures en general.
2. Aquest Pla de Millora Urbana urbanístic estableix les determinacions generals dels sistemes sense
perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació sectorial vigent en cadascuna de les
respectives matèries que afectin a cada sistema.
3. Per allò no previst en aquest Pla de Millora Urbana pel que fa a la regulació dels sistemes, s’estarà al
què estableix el Títol Segon del PGOU de Martorell, o norma legal vigent aplicable.
article 19. Identificació dels sistemes
1. Els sistemes previstos per aquest Pla i les claus identificatives dels mateixos són els següents:
Sistema viari clau V
Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ
Sistema d’equipaments i dotacions públiques clau E
Sistema d’equipaments i dotacions privades clau E (PR)
Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc
Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions clau STi
S’incorpora també la clau PH per a les construccions d’interès en sòl urbà
2. Aquests sistemes es delimiten i s’identifiquen en els plànols d’ordenació del Pla de Millora Urbana
amb la seva clau corresponent.
article 20. Titularitat i afectació del sòl destinat a sistemes
1. El sòl qualificat de sistema queda vinculat a aquesta destinació.
2. Els sòls destinats a sistemes seran en general de titularitat pública, excepte quan explícitament es
determina el contrari en aquestes Normes, conforme al que estableix el PGOU de Martorell vigent.
3. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada de l’ús públic en règim de
concessió administrativa o altre règim equivalent, sempre que aquesta forma de gestió sigui
compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del Pla de Millora Urbana.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 67
SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DEL SISTEMA VIARI
article 21. Definició i identificació
1. Comprèn els espais i les instal·lacions reservats per a la xarxa viària i els estacionaments, dedicats a
la circulació de vehicles i persones, i necessaris per assegurar nivells suficients de mobilitat i
accessibilitat entre els diversos sectors urbans, les àrees del territori i dins l’àmbit del Pla de Millora
Urbana.
2. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau V.
article 22. Tipus de vies
De conformitat amb la classificació que estableix a l’art. 57 del PGO de Martorell sobre el sistema
viari, en aquest Pla de Millora Urbana el viari respon a les següents categories:
- Viari local: tot el definit dins de l'àmbit del PMU
Dins d'aquesta categoria de vialitat local, els carrers interiors al nucli tindran la consideració de carrers
amb prioritat invertida.
article 23. Titularitat
El sòl qualificat com a sistema viari serà de titularitat pública.
article 24. Règim general
1. En l’obtenció, projectació, finançament, construcció, ús, explotació i conservació de la xarxa viària
s’observarà allò que disposen aquestes Normes, les del PGO de Martorell, l’Estudi d’avaluació de la
mobilitat generada (annex I d’aquest PMU) i la legislació sectorial vigent.
2. Els Projectes d'urbanització que s’elaborin per a l’execució o condicionament i millora de la xarxa
viaria podran precisar i adequar les alineacions i rasants d’aquesta xarxa viària a la topografia i altres
característiques geogràfiques del terreny o altres condicionants físics, sense disminuir-ne, però, la
superfície establerta pel Pla.
article 25. Règim particular i condicions d’urbanització del sistema viari
1. Aquest Pla de Millora Urbana estableix un règim particular de les diferents vies definides en els
plànols d’ordenació, en funció de la posició i el paper que les mateixes han d’exercir en el conjunt de
l’àmbit delimitat. En concret aquest règim particular afecta a les condicions bàsiques d’urbanització i
a les condicions d’accés a les parcel·les des de cada via.
2. En el plànol O.06. Xarxa viària. Alineacions i rasants, es defineixen indicativament les seccions dels
carrers del sector, amb atenció prioritària a l'espai del vianant, integració del carril bici, la posició de
l'aparcament, l’arbrat en l'espai carrer etc.
3. La urbanització de la vialitat garantirà el pas, lliure de qualsevol obstacle, per a vehicles
d’emergència i/o autoescales de bombers que compleixi el que disposa el Codi Tècnic de l’Edificació,
sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 68
article 26. Condicions d’ús
1. Les condicions d’ús de la xarxa viària previstes en aquest pla són les següents:
a) Ús dominant: trànsit rodat, per a bicicletes, transport públic, vianants i aparcament en
superfície en els àmbits reservats per aquest ús.
b) Usos compatibles: serveis tècnics vinculats al viari, les xarxes de serveis i en especial els
vinculats a l’explotació hidroelèctrica dels canals existents, segons les condicions establertes a
l’art 38 d’aquestes normes
2. Les condicions tècniques d’aquest tipus d’instal·lacions es regularan d’acord amb allò que estableixi
la legislació sectorial vigent.
SECCIÓ TERCERA. REGULACIÓ DEL SISTEMA DE PARCS I JARDINS I ESPAIS LLIURES PÚBLICS
article 27. Definició i identificació
1. Formen el sistema d’espais lliures tots els parcs, jardins, places i tot l’espai verd públic situats dins
de l’àmbit d’aquest Pla de Millora Urbana, la funció principal dels quals és el descans i l’esbarjo de la
població, tot integrant els elements del paisatge fluvial existents.
2. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau PJ.
article 28. Ús i titularitat
El sòl qualificat com a espai lliure, clau PJ, serà de titularitat i ús públics. S’admetrà la possibilitat
d’implantar edificacions i serveis tècnics, sempre i quan aquests siguin plenament compatibles amb la
destinació i funcionalitat pròpies d’aquests espais, estiguin integrats paisatgísticament, i no superin el
10% de la superfície total destinada a espais lliures dins l’àmbit del pla.
article 29. Règim general
En l’obtenció, finançament, ús i conservació dels parcs urbans, s’observaran els preceptes generals
establerts en el PGO de Martorell, en aquestes Normes i en la legislació urbanística vigent.
article 30. Condicions d’ordenació, ús i protecció
Les condicions d’ordenació, ús i protecció dels espais lliures previstos al present Pla de Millora Urbana
seran les que determinen els articles 69 a 71 del PGO de Martorell per a cada un dels tipus que el
mateix pla estableix.
En els espais lliures PJ 3.1 i PJ 3.2 confrontants amb el torrent de can Noguera i el riu Llobregat
s’optarà per un condicionament natural i no artificialitzat. La plantació d’aquests dos espais s’estarà al
que s’especifica a la Memòria Ambiental de la Modificació de Pla General d’Ordenació Urbana, en
l’àmbit del sector de Can Bros que s’adjuntava al document de la "Modificació del Pla d'Ordenació
Urbana en el Nucli de Can Bros" i a l’Informe Ambiental del present document, especialment pel que fa
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 69
a la integració del mur verd.
Seran d’obligat compliment tots aquells preceptes –en especial el de prohibició de cap mena
d’edificació- que siguin aplicables dins la zona delimitada per l’àmbit comprès en l’espai Montserrat-
Roques Blanques-riu Llobregat-.
La ordenació i els usos proposats en els espais lliures tindran en compte la condició de zona de risc
químic per raó del transport de mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en
relació a l’autopista A-2.
SECCIÓ QUARTA. REGULACIÓ DEL SISTEMA D’EQUIPAMENTS I DOTACIONS
article 31. Definició i identificació
1. El sistema d’equipaments i dotacions inclou els sòls que es destinen a usos públics col·lectius o
comunitaris i a dotacions d’interès públic o social necessaris en funció de les característiques
socioeconòmiques de la població.
2. Es defineixen i s’identifiquen en els plànols d’ordenació els següents subsistemes en funció de la
seva titularitat:
- Sistema d’equipaments i dotacions públics clau E
- Sistema d’equipaments i dotacions de titularitat privada clau E(pr)
article 32. Titularitat
1. Els sòls que el present Pla de Millora Urbana qualifica com a sistema d’equipaments i dotacions
seran de titularitat pública, excepte els sòls que el present Pla de Millora Urbana qualifica com a
Sistema d’equipaments i dotacions de titularitat privada, que romandran amb aquesta titularitat, i
estan subjectes al règim establert a l’article 74 de les NNUU del PGOU de Martorell.
2. La titularitat pública dels equipaments no exclou la possibilitat de la seva gestió privada mitjançant
concessió administrativa o altra fórmula equivalent prevista en dret, quan aquesta forma de gestió
sigui compatible amb la naturalesa de l’equipament i dels objectius d’aquest Pla.
article 32. Règim general
1. En l’obtenció, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la conservació dels equipaments
s’observarà allò que disposen aquestes Normes, els preceptes generals establerts en el PGOU de
Martorell i la legislació sectorial vigent.
2. Als efectes del còmput dels estàndards del Sistema d’equipaments exigits per la legislació
urbanística vigent, els sòls qualificats per aquest PMU de E (pr) no s’han comptabilitzat com a tals.
article 34. Condicions d’ús, d’ordenació i edificació
1. El present Pla de Millora Urbana no assigna usos concrets al equipaments definits.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 70
2. S’admeten, com a usos compatibles, els usos previstos a l’article l’art 75 de les NNUU del PGOU de
Martorell, i també s’admet la implantació en el subsòl de serveis tècnics compatibles amb la
funcionalitat de l’equipament al qual es destini el sòl. Els usos assignats als equipaments tindran en
compte la condició de zona de risc químic per raó del transport de mercaderies perilloses en que es
troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.
3. Pel que fa a les condicions d'edificació s’estarà a allò que estableix l’article 77 del PGO de Martorell.
4. Condicions de protecció especial d’edificacions:
L’edifici de l’església, (clau Epr), estarà subjecte a les condicions de protecció establertes pel Pla
General d’Ordenació Urbana a la secció 2a del Capítol 6è del Títol 1er.
L’edifici de l’economato es troba parcialment afectat per la línia d’edificació de l’A2 i de l’estudi EI-
NB04102.1-A1, el que no impedeix la seva rehabilitació parcial.
5. El Pla de Millora Urbana estableix quatre peces de sòl que s'identifiquen en els plànols d’ordenació
amb la següent nomenclatura :
Equipament comunitari de titularitat privada, clau E (pr) 2.1, que correspon a l'església de Can Bros.
Equipament comunitari de titularitat pública, clau E 2.2, que correspon a l’edifici de l’economato.
Equipament comunitari de titularitat pública, clau E 3.1, que correspon a la peça de sòl situada
davant el nou parc de la llera del riu Llobregat.
Equipament comunitari de titularitat pública, clau E 3.2, que correspon al sòl que envolta l'església.
Equipament comunitari de titularitat pública, clau E 4.1, que correspon al sòl que envolta l'església
i complementa l’anterior.
SECCIÓ CINQUENA. REGULACIÓ DEL SISTEMA D’INFRAESTRUCTURA DE SERVEIS TÈCNICS
article 35. Definició i identificació
1. El sistema d’infraestructura de serveis tècnics inclou els sòls destinats a instal·lacions necessàries
per al funcionament de les instal·lacions de serveis urbans que requereixen reserves de sòl precises.
2. Es defineixen i s’identifiquen en els plànols d’ordenació les següents subzones en funció de l’ús dels
diferents àmbits:
- Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions clau STi
- Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Canals clau STc
article 36. Titularitat
1. Els sòls que el present Pla de Millora Urbana qualifica com a sistema d’infraestructura de serveis
tècnics en qualsevol de les seves subclaus poden ser de titularitat privada.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 71
article 37. Sistema d’infraestructura de serveis tècnics. Instal·lacions. Clau STi
1. Comprèn els sòls destinats a ubicar les instal·lacions necessàries per l’explotació hidroelèctrica de
l’aigua dels canals.
2. Pel que fa a les condicions d'edificació s’admetran només construccions d’una planta amb una
alçada màxima de 5m.
3. Els espais lliures d’edificació o instal·lacions s’urbanitzaran d’acord amb les característiques dels
espais que els envoltin.
4. El Pla de Millora Urbana estableix tres peces de sòl que s'identifiquen en els plànols d’ordenació -STi
3.1, STi3.2, STi3.3-, totes elles situades al polígon 3.
article 38. Sistema de serveis tècnics. Canals. Clau STc
1. Comprèn els sòls ocupats pels canals de l’explotació hidroelèctrica.
2. El Pla de Millora Urbana estableix dues tipologies d’aquest sistema de sòl que s'identifiquen en els
plànols d’ordenació, i que es subjecten a la regulació següent:
- Canals a l’aire lliure, que es correspon amb els canals descoberts ja existents o amb els canals
coberts amb edificacions que caldrà enderrocar, restituint la configuració original. S’assenyalen
als plànols d’ordenació amb la clau STc.
- Canals soterrats, que es corresponen amb la traça actual dels canals existents en el subsòl,
assenyalats en els plànols d’ordenació amb el grafisme “Protecció de Canals. Servitud en
subsòl”. En aquest cas, s’estableix una servitud en subsòl en l’àmbit per on discorren els canals,
independentment de la qualificació de la zona en superfície, quedant la zona o sistema afectats i
gravats per aquesta servitud. En especial, els edificis situats damunt aquests canals soterrats
hauran d’incorporar en el projecte de rehabilitació corresponent les mesures adoptades per a la
conservació i protecció dels mateixos.
4. Condicions de protecció especial: es protegeix la totalitat dels canals, tant en la seva part
descoberta com soterrada. Es procedirà a descobrir la zona de canal situada entre el torrent de Can
Noguera i la zona descoberta prèvia a les comportes –identificades amb la clau STc1 i STc2, restituint
l’estat original descobert d’aquest tram.
5. El projecte d’urbanització tindrà especial cura en compatibilitzar la nova urbanització i les mesures
de protecció del risc de caiguda al seu interior amb els elements que el configuren. Es permetran
passeres que permetin el seu creuament tant de vianants com rodat.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 72
CAPÍTOL QUART. REGULACIÓ DE LES ZONES
SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS
article 39. Definició i zonificació
1. El sòl amb aprofitament d’aquest Pla de Millora Urbana es qualifica en zones, la regulació detallada
de les quals, així com les condicions de parcel·lació, edificació i ús, venen definides als articles 39 i
següents d’aquestes Normes.
2. Aquest Pla de Millora Urbana estableix les següents zones i subzones, en coherència amb la
nomenclatura del PGO de Martorell:
- Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual clau 22/2a
- Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual a rehabilitar clau 22/2a R
- “ destinat a habitatges de protecció clau 22/2a Rhp
- Zona d’edificació residencial segons volumetria específica clau 22/2b
- “ destinat a habitatges de protecció clau 22/2b hp
- Zona d’edificació industrial segons volumetria específica clau 22/2c
article 40. Condicions generals de parcel·lació, edificació i ús
1. Per a la regulació de les condicions de l’edificació, aquest Pla de Millora Urbana es remet al tipus
d’ordenació segons alineació a vial per les zones 22/2a, 22/2a R 22/2a Rhp, i segons volumetria
específica per les zones 22/2b, 22/2b hp, 22/2c.
2. Per tal de complementar les definicions, paràmetres i condicions previstes pel PGO de Martorell,
aquest Pla de Millora Urbana introdueix precisions en alguns dels paràmetres definits al mateix Pla:
a) Perímetre regulador de planta: Correspon a la línia envoltant en planta, que es defineix
gràficament per cada unitat de zona o illa, on es pot situar l’edificació. L’àmbit delimitat per
aquest perímetre es pot alterar en un màxim del 5% de la seva configuració en el moment de
concessió de la llicència municipal d’obres.
b) Espai lliure de parcel·la: Correspon a l’espai de parcel·la no ocupat per l’edificació en planta
baixa o per la projecció de les plantes pis. L'espai lliure de parcel·la es podrà utilitzar amb les
finalitats següents:
1. Per a la ubicació dels accessos generals de l’edifici, ja siguin de vianants al vestíbul
general, o de vehicles a l’aparcament comunitari.
2. Per espai privatiu dels habitatges situats a la planta baixa, o a espai lliure mancomunat. En
aquest espai es permetrà la ubicació d'instal·lacions d'oci i/o esport (piscines, pistes, etc.) al
servei dels seus usuaris. No es permetran altres construccions que les derivades dels accessos
i les instal·lacions tècniques per la piscina o similars. Aquestes construccions auxiliars
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 73
s’integraran en el conjunt, tindran una superfície inferior als 10 m2 i una alçada total màxima
de 2,5 metres. Aquestes instal·lacions i construccions auxiliars no es computen dins del sostre
màxim previst pel present PMU.
3. L’espai lliure de parcel·la podrà ser ocupat per la planta soterrani.
4. El projecte d’edificació presentat a llicència detallarà l’ordenació i organització de l’espai
lliure de parcel·la, explicitant el tractament dels cossos auxiliars previstos, de les tanques
entre espais privatius i comunitaris, de les rampes i accessos a aparcaments, d’elements
vegetals i altres, i justificant la proporció entre els usos privatius i/o comunitaris previstos.
c) Nombre màxim de plantes i alçada reguladora màxima (ARM): El nombre màxim de plantes
es defineix gràficament en els plànols d’ordenació. L’alçada reguladora màxima es defineix sobre
el punt d’aplicació fixat per a cada illa o conjunt edificat i s’amidarà des de la cara superior del
forjat del terra de la planta baixa fins la cara superior del darrer forjat de cada un dels trams
d’edificació. L’alçada reguladora màxima es tracta d’un gàlib màxim que defineix el límit de
l’evolvent en alçada al que s’haurà d’adequar l’edificació. Tant l’alçada reguladora màxima com
el nombre màxim de plantes es defineixen gràficament al plànol d’ordenació O.3. Condicions de
l’edificació.
L’alçada reguladora màxima es fixa per a les zones 22/2a, 22/2b, 22/2b hp, en funció del
nombre de plantes, i l’ús de la planta baixa, segons la següent taula:
PB ÚS COMERCIAL PB ÚS RESIDENCIAL
PB 4,9 m 3,5 m
PB+1 8,4 m 7,0 m
PB+2 11,9 m 10,5 m
PB+3 15,4 m 14,0 m
PB+4 18,9 m 17,5 m
PB+5 22,4 m 21,0 m
L’alçada reguladora de les zones 22/2aR i 22/2aR hp està definida pel volum existent en
l’actualitat.
L’alçada reguladora de la zona 22/2b del Polígon 4 s’ajustarà a la de la zona colindant, formant
un únic volum.
L’alçada reguladora de la zona 22/2c es regularà segons l’establert a l’article 109 del PGOU de
Martorell.
d) Punt d’aplicació de l’alçada reguladora màxima: Correspon al punt de la rasant de
l’alineació de l’edificació respecte el qual cal determinar la cota de planta baixa i a partir de la
qual s’aplica l’alçada reguladora màxima (ARM). Es defineix gràficament per a cada illa al plànol
d’ordenació O.3. Condicions de l’edificació.
e) Cota de la planta baixa. En el cas general estarà situada a un màxim de 1 metre per sobre o
per sota de la rasant de l’alineació de l’edificació en el punt d’aplicació de l’alçada reguladora
màxima. En alguns casos particulars els conjunts edificats tenen fixada la seva cota de planta
baixa a una cota determinada. Tant els casos generals com els particulars es defineixen
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 74
gràficament al plànol d’ordenació O.3. Condicions de l’edificació.
Els desnivells introduïts en la cota de la planta baixa, no alteren la cota del pla límit de la cara
superior del darrer forjat, en tant que la cota d’aquest es determina a partir de l’aplicació de
l’ARM en un sol punt fixat gràficament per a cada illa o conjunt edificat.
f) Alçades lliures mínimes. Aquest Pla de Millora Urbana fixa les següents alçades lliures
mínimes per als diferents tipus d’ús i planta:
- 2,7 metres per a l’ús d’habitatge, tant en planta baixa com en plantes pis.
- 3,3 metres per a ús comercial o terciari en planta baixa.
g) Cossos i elements sortints. Aquest Pla de Millora Urbana es remet a les definicions i
condicions establertes als articles 186 i 187 del PGO de Martorell. Es fixa el límit de vol màxim
permès a 2 metres per a qualsevol tipus de cos sortint, en els cassos en que la projecció del vol
recaigui sobre sòl privat. Els cossos i elements sortints poden ultrapassar el perímetre regulador
de la planta, respectant les condicions anteriors.
h) Reculades de l’edificació. Aquest Pla de Millora Urbana permet les reculades de l’edificació.
Les reculades poden abastar totes les plantes de l’edificació, o només algunes, permetent-se
l’aparició de terrasses.
i) Porxades o servituds de pas. Aquest Pla de Millora Urbana defineix, per una de les illes
previstes, l’obligatorietat de formar porxades en planta baixa i planta pis, no computables a
efecte de l’edificabilitat màxima prevista, així com servituds de pas en planta baixa per a dues
de les illes. A més, el projecte d’edificació podrà proposar-ne de noves, que tampoc computaran
a efectes de l’edificabilitat màxima permesa.
j) Cobertes. Per damunt l’ARM es permet:
- La coberta terminal de l’edifici amb un pendent màxim del 30%. L’espai resultant de la
potencial inclinació de la coberta serà habitable i computarà a efectes d’edificabilitat a
partir de 2,2 metres d’alçada lliure interior.
- Les cambres d’aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb
una alçada màxima de 60 cms.
- Les baranes de les façanes anterior i posterior i, si s’escau, del patis interiors i de separació
entre terrats amb una alçada màxima de 1,80 mts.
- Els badalots d’accés als terrats amb una alçada màxima de 4,4 metres per a qualsevol
element que el composi (baranes, instal·lacions...).
- Els elements tècnics de les instal·lacions, sense més limitació d’alçada que la que imposi la
seva funcionalitat.
Es reservarà a la coberta l’espai suficient i necessari per a la ubicació dels elements tècnics de
les instal·lacions comunes a l’edifici, amb accés des de zones comunes i no privatives.
3. La regulació dels usos previstos al present Pla de Millora Urbana es realitza en base al Capítol Tercer
i Quart del Títol Sisè del PGO de Martorell.
Els usos permesos segons s’estableix a l’art. 2 de la Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana en
el Nucli de Can Bros són els següents: residencial, oficina, sanitari-assistencial, educatiu cultural,
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 75
comercial i industrial de 1a i 2a categoria
Els usos comercials permesos dins l’àmbit del PMU són del tipus: Petit Establiment Comercial (PEC),
Mitjà Establiment Comercial (MEC) i també Establiments comercials singulars (ECS),segons definicions i
limitacions establertes a l’art. 6 del Decret 1/2009 d’ordenació dels establiments comercials.
Els usos industrials permesos són els contemplats a l’art. 221 del PGO de Martorell i que estiguin
classificats dins la primera i segona categoria definides a l’art. 225 de les mateixes Normes.
Els usos proposats tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport de
mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.
El sostre destinat a ús comercial i industrial s’estableix al plànol d’ordenació O.01 Qualificació del sòl i
al quadre Q.4 Quadre general de sostres i habitatges per illes i polígons.
SECCIÓ SEGONA. REGULACIONS PARTICULARS
article 41. Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual. Clau 22/2a
1. Comprèn els terrenys ocupats per les edificacions i patis annexes de la casa Elies i les fileres de
cases del carrer Elies i plaça del Llobregat. L'ús dominant d'aquesta zona és el d’habitatge unifamiliar
en la modalitat d’habitatge lliure. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau 22/2a.
2. Tipus d’ordenació: segons alineació a vial.
3. Condicions de parcel·la de la zona 22/2a:
Paràmetre Condicions particulars
Parcel·lacions El nombre màxim de parcel·les en cada unitat de zona és l’existent en el moment de l’aprovació definitiva d’aquest PMU. Es prohibeix la divisió parcel·laria en aquesta zona.
Alineacions L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida als plànols O 01. Qualificació del sòl i O 03. Condicions de l’edificació.
Façana mínima L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida als plànols O 01. Qualificació del sòl i O 03. Condicions de l’edificació.
Nombre màxim habitatges S’admet únicament un (1) habitatge en cada una de les parcel.les existents en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida als plànols O 01. Qualificació del sòl i O 03. Condicions de l’edificació.
4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2a:
Paràmetre Condicions particulars
Nombre de plantes L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida al plànol O 03. Condicions de l’edificació.
Alçada reguladora màxima PB+1 7,5 m PB+2 10,5 m
Profunditat edificable L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida al plànol O 03. Condicions de l’edificació.
Construccions auxiliars S’admeten amb un màxim del 20% de la superfície lliure de parcel·la, i amb una alçada màxima de 3 m, inclosa la coberta i els seus remats.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 76
La resta de paràmetres relatius a les condicions de l’edificació es remeten a l’art. 89 i 90 del PGO de
Martorell.
5. Condicions d’ús de la zona 22/2a:
S’estableix com a ús dominant el de residencial d’habitatge, remetent-se al Capítol Tercer i Quart del
Títol Sisè del PGO de Martorell pel que fa a usos compatibles, condicionats, temporals, provisionals i
incompatibles amb l’ús dominant. S’admeten també els usos establerts a l’art. 91 del PGO de
Martorell. Els usos proposats tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport
de mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.
6. Condicions de protecció especial d’edificacions:
La Torre Elies s’estarà a les condicions de protecció establertes pel Pla Genera d’Ordenació Urbana a la
secció 2a del Capítol 6è del Títol 1er.
7. Condicions especials de protecció dels canals soterrats:
Aquelles edificacions de la zona 22/2a situades damunt els canals soterrats de la colònia resten
afectats per la servitud de pas i conservació dels mateixos, segons les condicions establertes a l’art
38.2.b d’aquestes normes.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 77
article 42. Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual. Clau 22/2a R
1. Comprèn els terrenys ocupats per les edificacions industrials. S’identifica en els plànols d’ordenació
amb la clau 22/2a R.
2. Tipus d’ordenació: segons alineació a vial.
3. Condicions de parcel·la de la zona 22/2a R:
Paràmetre Condicions particulars
Parcel·lacions La forma i dimensió de les parcel·les seran les existents en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i vénen definides unívocament als plànols O 01. Qualificació del sòl i O 03. Condicions de l’edificació., quedant prohibida la seva subdivisió
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 4.220 m2st
illa 2.2 Edificabilitat comercial 0 m2st
Nº habitatges lliures 51 ut
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 4.313 m2st
illa 2.3 Edificabilitat comercial 0 m2st
Nº habitatges lliures 52 ut
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 560 m2st
illa 2.4 Edificabilitat comercial 0 m2st
Nº habitatges lliures 7 ut
4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2a R:
Paràmetre Condicions particulars
Perímetre regulador L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida unívocament al plànol O 03. Condicions de l’edificació. S’exclouen del perímetre regulador màxim els coberts i afegits a l’edificació principal, que caldrà enderrocar.
Nombre de plantes i alçada reguladora màxima
L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida al plànol O 03. Condicions de l’edificació.
Elements tècnics de les instal·lacions Tots els elements tècnics de les instal·lacions s’integraran en la volumetria de l’edificació, i caldrà especificar-los al moment de petició de la llicència.
Substitució de l’edificació Les edificacions compreses en aquest àmbit hauran de mantenir-se respectant la volumetria principal i els trets compositius principals de les façanes existents al moment d’aprovació definitiva del present PMU. No es permet la seva substitució.
La resta de paràmetres relatius a les condicions de l’edificació es remeten als articles 89 i 90 del PGOU
de Martorell.
5. Condicions d’ús de la zona 22/2a R:
S’estableix com a ús dominant el de residencial d’habitatge, remetent-se al Capítol Tercer i Quart del
Títol Sisè del PGOU de Martorell pel que fa a usos compatibles, condicionats, temporals, provisionals i
incompatibles amb l’ús dominant. S’admeten també els usos establerts a l’art. 91 del PGOU de
Martorell. Els usos proposats tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport
de mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 78
6. Condicions de protecció especial d’edificacions:
Totes les edificacions hauran de mantenir la volumetria principal, procedint a l’enderroc de cossos i
coberts afegits. Es mantindrà la composició i materials de les façanes i la coberta, permetent-se en
canvi la substitució de les fusteries de tancament. Si per compliment de la normativa sectorial cal
ubicar elements de les instal·lacions, aquestes es situaran de forma coherent amb la volumetria i
materials de l’edificació existent.
7. Condicions de l’ús d’aparcament de la zona 22/2a R:
Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per habitatge. Si degut a la les condicions de
protecció les places no es poden materialitzar en la pròpia parcel·la, s’haurà de preveure la seva
ubicació en altres edificis del PMU situats a una distància no superior a 500m de la parcel·la.
Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per a bicicletes per a cada habitatge. La reserva
d’espai per a l’aparcament de bicicletes es realitzarà dins el sòl privat, i podrà ser a l’aire lliure o en
espais tancats comunitaris.
article 43. Zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual. Clau 22/2a Rhp
1. Comprèn els terrenys ocupats per l’illa 2.1 corresponent a les illes de les cases dels treballadors.
L'ús dominant d'aquesta zona és el d’habitatge plurifamiliar amb mixtura de modalitats: lliure, protegit
en règim general i protegit en règim concertat. S’identifica en els plànols d’ordenació amb la clau
22/2a Rhp.
2 Tipus d’ordenació: segons alineació a vial.
3. Edificabilitat i nombre d’habitatges màxims de la zona 22/2a Rhp:
Paràmetre Condicions particulars
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 1.402 m2st
illa 2.1 Edificabilitat residencial protegit General Edificabilitat residencial protegit Concertat Nº habitatges lliures Nº habitatges protegits generals Nº habitatges protegits concertat s
1.754 m2st 877 m2st
17 ut 26 ut 12 ut
4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2a Rhp:
Paràmetre Condicions particulars
Perímetre regulador L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida unívocament al plànol O 03. Condicions de l’edificació.
Nombre de plantes i alçada reguladora màxima
L’existent en el moment d’aprovació definitiva del present PMU i definida al plànol O 03. Condicions de l’edificació.
Elements tècnics de les instal·lacions Tots els elements tècnics de les instal·lacions s’integraran en la volumetria de l’edificació, i caldrà especificar-los al moment de petició de la llicència.
Substitució de l’edificació S’admet la seva total substitució, mantenint la volumetria i els trets compositius principals de les façanes existents al moment d’aprovació definitiva del present PMU.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 79
La resta de paràmetres relatius a les condicions de l’edificació es remeten als articles 89 i 90 del PGO
de Martorell.
5. Condicions d’ús de la zona 22/2a Rhp:
S’estableix com a ús dominant el de residencial d’habitatge, remetent-se al Capítol Tercer i Quart del
Títol Sisè del PGO de Martorell pel que fa a usos compatibles, condicionats, temporals, provisionals i
incompatibles amb l’ús dominant. S’admeten també els usos establerts a l’art. 91 del PGO de
Martorell.
Els usos proposats tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport de
mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.
6. Condicions de l’ús d’aparcament de la zona 22/2a Rhp:
Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per habitatge. En el cas que es substitueixi
l’edificació existent, s’admetran plantes soterrani. Si les places no es poden materialitzar en la pròpia
parcel·la, s’haurà de preveure la seva ubicació en altres edificis del PMU situats a una distància no
superior a 500m de la parcel·la
Es preveurà un mínim de dues places d’aparcament per a bicicletes per a cada habitatge. La reserva
d’espai per a l’aparcament de bicicletes es realitzarà dins el sòl privat, i podrà ser a l’aire lliure.
article 44. Zona d'edificació residencial segons volumetria específica. Clau 22/2b
1. Comprèn els sòls pels que es regula una volumetria específica definida per aquestes normes, amb el
grau de flexibilitat suficient que possibiliti el desenvolupament del projecte arquitectònic en diferents
opcions o alternatives. L'ús dominant d'aquesta zona és el d’habitatge plurifamiliar lliure. S’identifica
en els plànols d’ordenació amb la clau 22/2b.
2. Tipus d’ordenació: segons volumetria específica.
3. Condicions de parcel·la de la zona 22/2b:
Paràmetre Condicions particulars
Parcel·la mínima 500 m²
Front mínim de parcel·la a vial 10,00 m
Fondària mínima de parcel·la 15,00 m
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 4.740 m2st
illa 3.1 Nº habitatges lliures 58 ut
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 9.481 m2st
illa 3.4 Nº habitatges lliures 117 ut
Ocupació màxima de l’edificació Serà la resultant de l'aplicació del perímetre regulador de planta. Els cossos sortints – oberts o tancats- podran situar-se fora del perímetre regulador de planta, amb les condicions màximes establertes per a ells.
Espai lliure de parcel·la Es regula segons les condicions generals establertes a l’article 40 d'aquest PMU. En aquells cassos que es vulguin incorporar al front del vial, caldrà urbanitzar-los amb els mateixos criteris i materials que el carrer.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 80
Tanca a carrer Massissa fins a 1,5 m. i calada 1m. més fins a una alçada total màxima de 2,50 m. amb elements vegetals, de gelosies o reixes, o translúcids. L’alçada de la tanca es mesurarà sempre des de la rasant del vial, i no des de la plataforma topogràfica de l’espai lliure de parcel·la. Els porxos no es podran delimitar amb cap mena de tanca
Tanca a veïns o espais comunitaris Massissa o calada fins a 1,80 mts. com a màxim respecte la plataforma amb major cota topogràfica.
Moviments de terres Les plataformes d’anivellació de la parcel·la que llinden amb el vial hauran de disposar-se de tal manera que els murs de contenció que suporten les plataformes no superin una alçada de 1,5 m. per sobre o 1 m. per sota la rasant del vial.
Els murs de contenció necessaris per a la construcció de les plataformes d’anivellació de l’interior del pati d’illa no podran superar, en la part vista, una alçada de 2,5 m.
4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2b:
Paràmetre Condicions particulars
Perímetre regulador de l’edificació S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació
Alineació de l’edificació S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació
Perfil regulador S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació
Nombre màxim de plantes i Alçada Reguladora Màxima
S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació S'estarà al que s'estableix a les condicions generals regulades a l'art 40 d'aquest PMU
Punt d'aplicació de l'ARM S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació
Cota de la planta baixa Es regula segons les condicions establertes a l’article 40 d'aquest PMU
Alçades lliures mínimes Es regulen segons les condicions generals establertes a l'art 40 d'aquest PMU
Cossos i elements sortints Es regulen segons les condicions generals establertes a l'article 40 d'aquest PMU.
Reculades de l’edificació Es regulen segons les condicions generals establertes a l'article 40 d'aquest PMU
Patis de ventilació Es regulen segons l’art.190 del PGO de Martorell. Els patis mixtos i els interiors que disposin d’una superfície en planta superior a 45 m2 no computen als efectes del càlcul de l’edificabilitat màxima neta de parcel·la. En aquest cas, no es podran cobrir amb claraboies.
Celoberts Es regulen segons l’art.189 del PGO de Martorell. Els celoberts mixtos i els interiors que disposin d’una superfície en planta superior a 45 m2 no computen als efectes del càlcul de l’edificabilitat màxima neta de parcel·la. En aquest cas, no es podran cobrir amb claraboies.
Coberta Es regulen segons les condicions generals establertes a l’article 40 d'aquest PMU.
Elements tècnics de les instal·lacions La col·locació de captadors solars i aparells d’aire condicionat en el terrat comunitari es realitzarà de manera que no resultin visibles des del front del carrer de l’edificació.
Condicions de color i textura de façanes
El projecte bàsic presentat a llicència justificarà l’elecció de les textures i colors de façana adequats a l’entorn natural.
5. Condicions d’ús de la zona 22/2b:
S’estableix com a ús dominant el de residencial d’habitatge, remetent-se al Capítol Tercer i Quart del
Títol Sisè del PGO de Martorell pel que fa a usos compatibles, condicionats, temporals, provisionals i
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 81
incompatibles amb l’ús dominant. S’admeten també els usos establerts a l’art. 91 del PGO de
Martorell. Els usos proposats tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport
de mercaderies perilloses en que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.
6. Condicions de l’ús d’aparcament de la zona 22/2b:
Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per habitatge dins el sòl privat.
Es preveurà un mínim de dues places d’aparcament per a bicicletes per a cada habitatge. La reserva
d’espai per a l’aparcament de bicicletes es realitzarà dins el sòl privat, i podrà ser a l’aire lliure.
article 45. Zona d'edificació residencial segons volumetria específica. Clau 22/2b hp
1. Comprèn els sòls pels que es regula una volumetria específica definida per aquestes normes, amb el
grau de flexibilitat suficient que possibiliti el desenvolupament del projecte arquitectònic en diferents
opcions o alternatives. L'ús dominant d'aquesta zona és el d’habitatge plurifamiliar amb mixtura de
modalitats: lliure, protegit en règim general i protegit en règim concertat. S’identifica en els plànols
d’ordenació amb la clau 22/2b hp.
Les parcel·les resultants del projecte de reparcel·lació podran mantenir en les parcel·les la mixtura de
tipus d’habitatge lliure i protegit establert per aquesta zona, modificar-ne els seus percentatges o
definir parcel·les amb una única tipologia d’habitatge (lliure, protegit règim general i protegit
concertat). En qualsevol cas el repartiment de les edificabilitats i del nombre d’habitatges respectaran
els mínims per l’habitatge protegit que aquí s'estableixen.
2. El tipus d’ordenació, condicions de la parcel.la i de l’edificació, d’ús i d’aparcament seran idèntics
als de la zona 22/2b
3. Edificabilitat i nombre d’habitatges màxims de la zona 22/2b hp:
Paràmetre Condicions particulars
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial lliure 1.005 m2st
illa 3.2 Edificabilitat residencial protegit concertat 1.500 m2st
Edificabilitat residencial protegit general 940 m2st
Nº habitatges lliures 12 ut
Nº habitatges protegits concertats 20 ut
Nº habitatges protegits generals 14 ut
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial protegit concertat 680 m2st
illa 3.3 Edificabilitat residencial protegit general 400 m2st
Nº habitatges protegits concertats 9 ut
Nº habitatges protegits generals 6 ut
Edificabilitat i nº d’habitatges de la Edificabilitat residencial protegit general 3.015 m2st
illa 3.5 Edificabilitat comercial 960 m2st
Nº habitatges protegits generals 44 ut
Edificabilitat i nº d’habitatges de la illa 4.1
Edificabilitat residencial lliure Edificabilitat residencial protegit General Edificabilitat residencial protegit Concertat Nº habitatges lliures Nº habitatges protegits generals Nº habitatges protegits concertats
620 m2st 204 m2st 136 m2st
8 ut 3 ut 2 ut
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 82
article 46. Zona d'edificació industrial segons volumetria específica. Clau 22/2c
1. Comprèn els sòls ocupats per la illa 4.2. Els usos admesos en aquesta zona són l’industrial de 1a i 2a
categoria, oficines, sanitari-assistencial, educatiu cultural i comercial. S’identifica en els plànols
d’ordenació amb la clau 22/2c.
2. Tipus d’ordenació: segons volumetria específica.
3. Condicions de parcel·la de la zona 22/2c:
Paràmetre Condicions particulars
Parcel·la mínima 500 m²
Front mínim de parcel·la a vial 12,00 m
Fondària mínima de parcel·la 15,00 m
Edificabilitat Edificabilitat 8.637m2st
Ocupació màxima de l’edificació Serà la resultant de l'aplicació del perímetre regulador de planta.
Els cossos sortints – oberts o tancats- podran situar-se fora del perímetre regulador de planta, amb les condicions màximes establertes per a ells.
Espai lliure de parcel·la Es regula segons les condicions generals establertes a l’article 39 d'aquest PMU.
En aquells cassos que es vulguin incorporar al front del vial, caldrà urbanitzar-los amb els mateixos criteris i materials que el carrer.
Tanca a carrer Massissa fins a 1,5 m. i calada 1m. més fins a una alçada total màxima de 2,50 m. amb elements vegetals, de gelosies o reixes, o translúcids.
L’alçada de la tanca es mesurarà sempre des de la rasant del vial, i no des de la plataforma topogràfica de l’espai lliure de parcel·la. Els porxos no es podran delimitar amb cap mena de tanca
Tanca a veïns o espais comunitaris Massissa o calada fins a 1,80 mts. com a màxim respecte la plataforma amb major cota topogràfica.
Moviments de terres Les plataformes d’anivellació de la parcel·la que llinden amb el vial hauran de disposar-se de tal manera que els murs de contenció que suporten les plataformes no superin una alçada de 1,5 m. per sobre o 1 m. per sota la rasant del vial. Els murs de contenció necessaris per a la construcció de les plataformes d’anivellació de l’interior del pati d’illa no podran superar, en la part vista, una alçada de 2,5 m.
4. Condicions de l’edificació de la zona 22/2c:
Paràmetre Condicions particulars
Perímetre regulador de l’edificació S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació
Alineació de l’edificació S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació
Nombre màxim de plantes i Alçada Reguladora Màxima
S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació
S'estarà al que s'estableix a les condicions generals regulades a l'art 39 d'aquest PMU
Punt d'aplicació de l'ARM S’estableix gràficament al plànol O 03. Condicions de l’edificació
Cota de la planta baixa Es regula segons les condicions establertes a l’article 39 d'aquest PMU
Alçades lliures mínimes Es regulen segons les condicions generals establertes a l'art 39 d'aquest PMU
Cossos i elements sortints Es regulen segons les condicions generals establertes a l'article 39 d'aquest PMU.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Normes urbanístiques 83
Reculades de l’edificació Es regulen segons les condicions generals establertes a l'article 39 d'aquest PMU
Patis de ventilació Es regulen segons l’art.190 del PGO de Martorell. Els patis mixtos i els interiors que disposin d’una superfície en planta superior a 45 m2 no computen als efectes del càlcul de l’edificabilitat màxima neta de parcel·la. En aquest cas, no es podran cobrir amb claraboies.
Celoberts Es regulen segons l’art.189 del PGO de Martorell. Els celoberts mixtos i els interiors que disposin d’una superfície en planta superior a 45 m2 no computen als efectes del càlcul de l’edificabilitat màxima neta de parcel·la. En aquest cas, no es podran cobrir amb claraboies.
Coberta Es regulen segons les condicions generals establertes a l’article 39 d'aquest PMU.
Elements tècnics de les instal·lacions La col·locació de captadors solars i aparells d’aire condicionat en el terrat comunitari es realitzarà de manera que no resultin visibles des del front del carrer de l’edificació.
Condicions de color i textura de façanes
El projecte bàsic presentat a llicència justificarà l’elecció de les textures i colors de façana adequats a l’entorn natural.
5. Condicions d’ús de la zona 22/2c:
Els usos admesos en aquesta zona són l’industrial de 1a i 2a categoria, oficines, sanitari-assistencial,
educatiu cultural i comercial, remetent-se al Capítol Tercer i Quart del Títol Sisè del PGO de Martorell
pel que fa a usos compatibles, condicionats, temporals, provisionals i incompatibles amb l’ús
dominant. S’admeten també els usos establerts a l’art. 91 del PGO de Martorell. Els usos proposats
tindran en compte la condició de zona de risc químic per raó del transport de mercaderies perilloses en
que es troba inclòs l’àmbit del PMU en relació a l’autopista A-2.
6. Condicions de l’ús d’aparcament de la zona 22/2c:
Es preveurà un mínim d’una plaça d’aparcament per cada 100 m2 de superfície útil
Jornet-Llop-Pastor SLP, arquitectes
Barcelona, NOVEMBRE de 2015
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 84
V. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
D’acord amb l’article 66.1d del TRLU, els documents de planejament urbanístic derivat han
d’incorporar “L’avaluació econòmica i financera”, que ha de contenir l’estudi i justificació de la seva
viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions previstes en
les finances públiques de les Administracions Responsables de la implantació i el manteniment de les
infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.”
Tot procés de planejament ha de verificar la viabilitat econòmica de les determinacions del Pla, en el
sentit d’ajustar i fer coherents la inversió econòmica necessària per assolir els objectius proposats i els
recursos disponibles. Aquest requisit és indispensable en els documents de planejament derivat, en el
que la legislació sectorial vigent, determina que s’haurà de realitzar una avaluació econòmica dels
costos derivats de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització i en la que
s’inclourà també una aproximació a les indemnitzacions procedents de l’enderroc, destrucció de
plantacions i altres obres i instal·lacions que exigeixi l’execució del Pla.
1. AVALUACIÓ I VIABILITAT ECONÒMICA
Els costos previstos com a despeses d’urbanització, que cal considerar en qualsevol procés urbanístic,
corresponen a aquells que són necessaris per transformar la situació actual i deixar preparats el
terrenys, per un cop executades les obres d'urbanització, poder estar enllestides per la seva edificació.
En el present PMU cal diferenciar dos tipus de despeses d’urbanització:
1) Les despeses generals que s’han de repartir de forma proporcional entre els diferents polígons
d’actuació per a l’execució d’infraestructures comunes -concepte en el que s’inclou la
urbanització del Polígon 1-, i
2) les despeses internes que corresponen a cada polígon d’actuació
Pel que fa a les despeses generals s’han agrupat per diferents conceptes:
a) Serveis generals i que es corresponen amb aquelles actuacions que han de garantir la connexió
dels sòls inclosos dins del PMU amb la resta de les xarxes de serveis generals. En aquest apartat
s’inclouen l’estació de bombeig, el cànon de connexió del clavegueram, el desplaçament de les
línies elèctriques existents etc....
b) Altres despeses generals que es corresponen a aquelles corresponents a serveis afectats, la
gestió dels residus, la millora de l’accés al nucli de Can Bros, la realització d’un segon accés a
can Bros, les mesures correctores de l’impacte visual i sonor respecte l’A-2, les despeses de la
mobilitat generada etc....
c) Finalment en el concepte d’altres despeses d’urbanització s’inclouen aquelles que es
corresponen amb les obres de millora i completament de la vialitat del PA 1, a assumir per la
resta de Polígons d’Actuació, ja que aquest PMU no atorga a aquest polígon d’actuació cap
increment d’aprofitament que justifiqui la imputació d’aquesta despesa als propietaris del
PA01 però per contra, l’execució d’aquestes obres son necessàries per al desenvolupament de
tot el Sector del PMU.
El conjunt de les despeses generals serà repartit de forma proporcional entre els altres polígons
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 85
d’actuació conforme al que determina l’article 122 del RLU. Es relacionen a continuació les
despeses generals:
DESPESES D'URBANITZACIÓ GENERALS preu unitari despesa
2.401.249,12 €
Serveis urbans generals 632.200,00 €Estació bombament i impulsió a clavegueram de Solvay 1 ut 65.200 €/ut 65.200,00 €
Cànon de connexió a la xarxa de clavegueram (ACA) (estimació) 1 ut 125.000 €/ut 125.000,00 €
Pagament a companyia elèctriques (estimació) 1 ut 400.000 €/ut 400.000,00 €
Trasllat instal·lacions Hidroelèctrica del Cadí 1 ut 42.000 € 42.000,00 €
Altres despeses generals 1.417.509,12 €Serveis afectats 1 % 4.066.310,00 € 40.663,10 €
Partides alçades 5 % 4.066.310,00 € 203.315,50 €
Gestió de residus 2 % 4.066.310,00 € 81.326,20 €
Seguretat i salut 1,8 % 4.066.310,00 € 73.193,58 €
Millora accessos actuals al nculi de Can Bros 1 ut 387.000,00 €/ut 387.000,00 €
Millora de l'antic camí de Can Bros 2.200 mts lineals 50,00 110.000,00
Segon accés al nucli de Can Bros 1 ut 427.149,74 €/ut 427.149,74 €
Mesures correctores de l'impacte visual i sonor A-2 1 ut 85.000,00 €/ut 85.000,00 €
Despeses derivades de la mobilitat generada 1 ut 9.861,00 €/ut 9.861,00 €
Altres despeses d'urbanització 351.540,00Despeses d'urbanització PA-1 1 ut 334.800 € 334.800,00 €
Despeses de gestió PA-1 1 ut 16.740 € 16.740,00 €
El repartiment de les despeses generals es realitza entre els polígons d’actuació 2, 3 i 4 en funció del
percentatge d’aprofitament urbanístic que li correspon a cada polígon d’actuació respecte el total dels
tres polígons d’actuació, tal i com es determina a les Normes Urbanístiques d’aquest PMU.
El Pla de Millora Urbana en determina el següents tipus d’aprofitament diferenciats d’aprofitament
diferents.
Edificació a rehabilitar
- Habitatge en règim de protecció oficial general(HPO gen)
- Habitatge en règim de preu concertat (HPC)
- Habitatge renda lliure
- Terciari
Edificació d'obra nova
- Habitatge en règim de protecció oficial general(HPO gen)
- Habitatge en règim de preu concertat (HPC)
- Habitatge renda lliure
- Terciari
- Industrial
A fi i efecte de calcular els diferents aprofitaments de cada polígon d’actuació es relaciona a
continuació l’estimació realitzada en aquest Pla de Millora Urbana en funció dels diferents tipus
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 86
d’aprofitament existent en el conjunt del PMU i que es corresponen amb els següents valors:
Valors en venda m2 contruit segons usos euros/m2
(en edificació a rehabilitar)
Preu venda m2 construit hab en règim de protecció oficial general(HPO gen) 1.166,71
Preu venda m2 construit hab en règim de preu concertat (HPC) 1.615,45
Preu venda m2 construït hab renda lliure 1.991,92
Preu venda m2 construït terciari-comercial 1.316,09
(en edificació d'obra nova)Preu venda m2 construit hab en règim de protecció oficial general(HPO gen) 1.166,71
Preu venda m2 construit hab en règim de preu concertat (HPC) 1.615,45Preu venda m2 construït hab renda lliure 1.991,92
Preu venda m2 construït terciari-comercial 1.316,09Preu venda m2 construït industrial 877,96
En el quadre anterior s’han diferenciat tots els tipus d’aprofitaments existents ja siguin d’obra nova o
de rehabilitació.
Pel que fa als valors dels habitatges protegits, els valors de venda determinats normativament per
l’administració s’expressen en €/m² útil. Per tal d’homogeneïtzar les diferents unitats de preus de
venda s’aplica un coeficient de conversió €/m²construït - €/m²útil. Per a aquest coeficient s’adopta el
valor de referència 0,74 generalment acceptat en la pràctica de valoracions i emprat als estudis de
redacció del Pacte Nacional per l’Habitatge. Per a la resta de tipologies d’aprofitament s’han
determinat els respectius valors de venda mitjançant el desenvolupament d’estudis de mercat
independents. Les mostres de mercat emprades s’han seleccionat les més similars possibles a la
realitat objecte de valoració.
Els valors emprats respecte a la construcció, també diferenciats segons les tipologies d’intervenció, són
els que s’assenyalen en el quadre que segueix a continuació:
Valors de construcció(en edificació a rehabilitar)
Valor m2 sostre construcció hab en règim de protecció oficial general (HPO gen) 917,11Valor m2 sostre construcció hab en règim de preu concertat (HPC) 1.100,53
Valor m2 sostre construcció renda lliure 1.199,59Valor m2 sostre construcció terciari-comercial 779,74
(en edificació d'obra nova)Valor m2 sostre construcció hab en règim de protecció oficial general (HPO gen) 833,73
Valor m2 sostre construcció hab en règim de preu concertat (HPC) 1.000,48Valor m2 sostre construcció renda lliure 1.090,54
Valor m2 sostre construcció terciari-comercial 708,85Valor m2 sostre construcció industrial 470,46
Els valors del quadre anterior s’han obtingut de les revistes especialitzades i del coneixement
professional d’aquest tipus de presu del mercat immobiliari.
Per al càlcul del valor bàsic de repercussió de sòl de cadascun dels usos s’aplica la metodologia
residual estàtica recollida a l’article 22.2 del Reglament de Valoracions de la Llei de Sòl, RD
1492/2011RLS, que utilitza l’expressió:
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 87
VRS = (Vv/K) – Vc
Sent:
•Vv: Valor de venda del m² d’edificació de l’ús considerat del producte immobiliari acabat (en €/m²st)
•K: Coeficient que ponderació de les despeses i benefici empresarial de la promoció
•Vc: Valor de la construcció del m² d’edificació de l’ús considerat (en €/m²st)
D’acord amb l’anterior els valors residuals per cada tipus d’aprofitament del PMU i els corresponents
coeficients d’homogeneïtzació o ponderació entre els mateixos són els que segueixen a continuació:
2. Valor de repercussió de sòl segons aprofitaments
Escenari calcúl coeficients de ponderació segons valor residual estàtic (valor gral despeses 1,2 - 1,4 segons art. 22.2 RD 1492/2011 Reglament Llei sòl)
coef K euros/m2coeficients de
ponderació
(en edificació a rehabilitar)Repercussió valor del sòl habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 1,20 55,16 0,17
Repercussió valor del sòl habitatge en règim de preu concertat (HPC) 1,35 96,10 0,29Repercussió valor del sòl en habitatge lliure 1,40 223,21 0,67
Repercussió valor del sòl en terciari-comercial 1,40 160,33 0,48(en edificació d'obra nova)
Repercussió valor del sòl habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 1,20 138,53 0,42Repercussió valor del sòl habitatge en règim de preu concertat (HPC) 1,35 196,15 0,59
Repercussió valor del sòl en habitatge lliure 1,40 332,26 1,00Repercussió valor del sòl terciari-comercial 1,40 231,22 0,70
Repercussió valor del sòl industrial 1,40 156,66 0,47
D’acord amb el quadre anterior el total d’aprofitament que li correspon a cada polígon d’actuació és el
següent:
3. Aprofitaments ponderats i càlcul de l'aprofitament (PA 2)
aprofitamentsCoefs de
ponderaciótotal
aprofitaments
m2 uv/m2 uv
Sostre total 13.126Sostre destinat a habitatge 13.126 7.595,18 uv
(en edificació a rehabilitar)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 1.754 0,17 uv/m2 291,16 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 877 0,29 uv/m2 253,66 uvSostre d'habitatge renda lliure 10.495 0,67 uv/m2 7.050,36 uv
(en edificació d'obra nova)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 0,42 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 0,59 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge renda lliure 1,00 uv/m2 0,00 uv
Aprofitament destinat a activitat 0 0,00 uv(en edificació a rehabilitar)
Sostre terciari 0 0,48 uv/m2 0,00 uv(en edificació d'obra nova)
Sostre terciari 0,70 uv/m2 0,00 uvSostre industrial 0,47 uv/m2 0,00 uv
TOTAL UNITATS DE VALOR DELS APROFITAMENTS 7.595,18 uv
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 88
3. Aprofitaments ponderats i càlcul de l'aprofitament (PA 3)
aprofitamentsCoefs de
ponderaciótotal
aprofitaments
m2 uv/m2 uv
Sostre total 22.721Sostre destinat a habitatge 21.761 18.328,67 uv
(en edificació a rehabilitar)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 0,17 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 0,29 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge renda lliure 0,67 uv/m2 0,00 uv
(en edificació d'obra nova)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 4.355 0,42 uv/m2 1.815,71 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 2.180 0,59 uv/m2 1.286,95 uvSostre d'habitatge renda lliure 15.226 1,00 uv/m2 15.226,00 uv
Aprof itament destinat a activitat 960 668,05 uv(en edificació a rehabilitar)
Sostre terciari 0,48 uv/m2 0,00 uv(en edificació d'obra nova)
Sostre terciari 960 0,70 uv/m2 668,05 uvSostre industrial 0,47 uv/m2 0,00 uv
TOTAL UNITATS DE VALOR DELS APROFITAMENTS 18.996,71 uv
3. Aprofitaments ponderats i càlcul de l'aprofitament (PA 4)
aprofitamentsCoefs de
ponderaciótotal
aprofitaments
m2 uv/m2 uv
Sostre total 9.597Sostre destinat a habitatge 960 785,34 uv
(en edificació a rehabilitar)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 0,17 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 0,29 uv/m2 0,00 uvSostre d'habitatge renda lliure 0,67 uv/m2 0,00 uv
(en edificació d'obra nova)Sostre d'habitatge en règim de protecció oficial general (HPO gen) 204 0,42 uv/m2 85,05 uvSostre d'habitatge en règim de preu concertat (HPC) 136 0,59 uv/m2 80,29 uvSostre d'habitatge renda lliure 620 1,00 uv/m2 620,00 uv
Aprofitament destinat a activitat 8.637 4.072,24 uv(en edificació a rehabilitar)
Sostre terciari 0,48 uv/m2 0,00 uv(en edificació d'obra nova)
Sostre terciari 0,70 uv/m2 0,00 uvSostre industrial 8.637 0,47 uv/m2 4.072,24 uv
TOTAL UNITATS DE VALOR DELS APROFITAMENTS 4.857,58 uv
D’acord amb l’anterior el percentatge respecte el conjunt dels aprofitaments de PA 2, PA 3 i PA 4 és el
que segueix a continuació:
Repartiment UV %
PA 1 0,00 0,00%PA 2 7.595,18 24,15%PA 3 18.996,71 60,40%PA 4 4.857,58 15,45%
Total 31.449,47 100,00%
D’acord amb l’exposat anteriorment es passen a continuació a detallar el total de les despeses que li
corresponen a cada polígon d’actuació, desglossant en cadascun d’ells les despeses de l’obra
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 89
urbanitzadora interna, la seva participació en les despeses generals, el cost corresponent a les obres
d’enderrocs , d’indemnització dels vols i les activitats així com es despeses de gestió de cada polígon:
P.A.1
Total superfície polígon 6.051 m²
DESPESES D'URBANITZACIÓ INTERNES superfície preu unitari despesa
1.860 m² 334.800,00 €
Sistema viari clau V 1.860 m² 180 €/m² 334.800,00 €
Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 0 m² 45 €/m² 0,00 €Urbanització espais lliures - parcs
PARTICIPACIÓ EN DESPESES D'URBANITZACIÓ GENERALS coeficient despesa total despesa assignada
0,00 €
Despeses d'urbanització generals 0 0,00 €
ENDERROCS + VOLS + ACTIVITATS sostre preu unitari despesa
DESPESES DE GESTIÓ despesa
16.740,00 €
Honoraris i gestió (5% despeses internes + generals) 5 % 16.740,00 €
P.A.2
Total superfície polígon 8.671 m²
DESPESES D'URBANITZACIÓ INTERNES superfície preu unitari despesa
2.669 m² 480.420,00 €
Sistema viari clau V 2.669 m² 180 €/m² 480.420,00 €
Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 0 m² 45 €/m² 0,00 €Urbanització espais lliures - parcs
PARTICIPACIÓ EN DESPESES D'URBANITZACIÓ GENERALS coeficient despesa total despesa assignada
579.911,79 €
Despeses d'urbanització generals 0,2415 2.401.249 € 579.911,79 €
ENDERROCS + VOLS + ACTIVITATS sostre preu unitari despesa
260.950,00 €
Enderrocs - reparacions 2.110 m² 100 €/m² 230.950,00 €Economato 1.091 m² 100 €/m² 109.050,00 €
Estabilitat mur contenció església/economato 100 ml 300 €/ml 30.000,00 €Nau 1 a enderrocar 480 100 48.000,00 €Coberts nau 2.4 439 m² 100 €/m² 43.900,00 €
Activitats 0 m² 100 €/m² 0,00 €
DESPESES DE GESTIÓ despesa
53.016,59 €
Honoraris i gestió (5% despeses internes + generals) 5 % 53.016,59 €
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 90
P.A.3
Total superfície polígon 37.534 m²
DESPESES D'URBANITZACIÓ INTERNES superfície preu unitari despesa
22.901 m² 2.093.255,00 €
Sistema viari clau V 5.946 m² 180 €/m² 1.070.280,00 €4.955 180 €/m² 891.900,00 €
534 70 €/m² 37.380,00 €
286 30 €/m² 8.580,00 €
171 5 €/m² 855,00 €
Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 16.955 m² 45 €/m² 762.975,00 €Urbanització espais lliures - parcs 16.955 m²
Electra. Estacions transformadores 260.000,00 €
PARTICIPACIÓ EN DESPESES D'URBANITZACIÓ GENERALS coeficient despesa total despesa assignada
1.450.448,77 €
Despeses d'urbanització generals 0,6040 2.401.249 € 1.450.448,77 €
ENDERROCS + VOLS + ACTIVITATS sostre preu unitari despesa
189.000,00 €
Enderrocs 1.530 m² 100 €/m² 153.000,00 €Nau Elies 251 m²
Coberts diversos Elies 390 m²
Cases zona 3.4 378 m²
Coberts hidroélectrica Cadí 0 m²
Coberts i naus davant llobregat 511 m²
Lloguers 2 ut 18.000 €/ut 36.000,00 €
DESPESES DE GESTIÓ despesa
177.185,19 €
Honoraris i gestió (5% despeses internes + generals) 5 % 177.185,19 €
P.A.4
Total superfície polígon 14.771 m²
DESPESES D'URBANITZACIÓ INTERNES superfície preu unitari despesa
8.332 m² 525.635,00 €
Sistema viari clau V 8.332 m² 525.635,00 €2.020 130 €/m² 262.600,00 €
2.820 70 €/m² 197.400,00 €
1.927 30 €/m² 57.810,00 €
1.565 5 €/m² 7.825,00 €
Sistema de parcs i jardins i espais lliures públics clau PJ 0 m² 45 €/m² 0,00 €Urbanització espais lliures - parcs
PARTICIPACIÓ EN DESPESES D'URBANITZACIÓ GENERALS coeficient despesa total despesa assignada
370.888,56 €
Despeses d'urbanització generals 0,1545 2.401.249 € 370.888,56 €
ENDERROCS + VOLS + ACTIVITATS sostre preu unitari despesa
35.100,00 €
Enderrocs 0 m² 100 €/m² 0,00 €
Activitats 351 ut 100 €/ut 35.100,00 €Cultiu oliveres 351 ut
DESPESES DE GESTIÓ despesa
44.826,18 €
Honoraris i gestió (5% despeses internes + generals) 5 % 44.826,18 €
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 91
D’acord amb els quadres anteriors els valors totals de les despeses d’urbanització i la càrrega de les
despeses d’urbanització per unitat de valor són les que s’assenyalen en els quadres que segueixen a
continuació:
P.A.1
Total superfície polígon 6.051 m²
APROFITAMENT / DESPESA coeficients de ponderació sostre UV Total despesa €
Edificabilitat residencial 3.608,00 m²st 0,00 uv 0,00 €
Existent 0 3.608 m²st 0 uv
P.A.2
Total superfície polígon 8.671 m²
APROFITAMENT / DESPESA coeficients de ponderació sostre UV Total despesa €
Edificabilitat residencial 13.126,00 m²st 7.595,18 uv 1.374.298,38 €
Lliure (en edif icació a rehabilitar) 0,67 10.495 m²st 7.050 uv
HPO general (en edif icació a rehabilitar) 0,17 1.754 m²st 291 uv
HPO concertat (en edif icació a rehabilitar) 0,29 877 m²st 254 uv
Complementària (en edif icació a rehabilitar) 0,48 0 m²st 0 uv € / 90% UV201,05
P.A.3
Total superfície polígon 37.534 m²
APROFITAMENT / DESPESA coeficients de ponderació sostre UV Total despesa €
Edificabilitat residencial 22.721,00 m²st 18.996,71 uv 3.909.888,96 €
Lliure (en edif icació d'obra nova) 1,00 15.226 m²st 15.226 uv
HPO general (en edif icació d'obra nova) 0,42 4.355 m²st 1.816 uv
HPO concertat (en edif icació d'obra nova) 0,59 2.180 m²st 1.287 uv
Complementària (en edif icació d'obra nova) 0,70 960 m²st 668 uv € / 90% UV228,69
P.A.4
Total superfície polígon 14.771 m²
APROFITAMENT / DESPESA coeficients de ponderació sostre UV Total despesa €
Edificabilitat residencial 9.597,00 m²st 4.857,58 uv 976.449,74 €
Lliure (en edif icació d'obra nova) 1,00 620 m²st 620 uv
HPO general (en edif icació d'obra nova) 0,42 204 m²st 85 uv
HPO concertat (en edif icació d'obra nova) 0,59 136 m²st 80 uv
Industrial (en edif icació d'obra nova) 0,47 8.637 m²st 4.072 uv € / 90% UV223,35
La despesa d'urbanització respecte les unitats de valor que ha de suportar cada Polígon d’Actuació,
representa una càrrega unitària en euros per unitat de valor, que oscil·la en una forquilla que va entre
els 201€/uv i els 223 €/uv, que malgrat el moment actual de la conjuntura econòmica, es consideren
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 92
que poden ser suportats en el conjunt de l'actuació, donat el valor de singularitat històrica i
d'emplaçament prop del medi natural que els converteixen en un valor afegit dins de les operacions
immobiliàries a executar en els propers anys a la ciutat de Martorell.
Altrament cal fer notar que els diferents polígons d’actuació, malgrat que ja s’ha justificat la
anteriorment la innecessarietat legal del seu equilibri, es mostren equilibrats ja que no presenten
entre ells diferències de càrrega de despesa d’urbanització per unitat de valor superiors a un 15%.
2. FONS DISPONIBLES
Els fons disponibles per a dur a terme les obres d’urbanització es forniran de les aportacions dels
propietaris, d’acord amb els percentatges de participació que fixi el projecte de reparcel·lació
corresponent.
Tractant-se els propietaris majoritaris d’entitats de solvència reconeguda, els fons necessaris per a la
urbanització queden garantits, independentment de les aportacions de la resta de propietaris que
integrin les juntes de compensació corresponents que hauran de constituir-se.
3. INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA
El TRLU 1/2010 estableix a l'article 66.1d) l’obligatorietat d’incorporar a la documentació dels plans de
millora urbana, un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte de les actuacions
previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el
manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.
Tenint en compte el nivell acotat de les actuacions que es proposen en aquest PMU, cal fer esment dels
principals indicadors bàsics que en aquest document s’estableixen i el seu potencial impacte respecte
les finances públiques de l'Administració responsable del seu posterior manteniment, que en aquest cas
serà l’Ajuntament pel conjunt del sòls públics destinats a sistemes d’espais lliures i vialitat:
- En primer lloc, es tracta d’un nombre de nous habitatges limitat respecte el conjunt del
municipi
- En segon lloc i pel que fa les despeses de manteniment de l’espai públic, no cal considerar
l’obra d’urbanització, atès que l'Ajuntament rep els sòls ja urbanitzats després de l'actuació
urbanística que es proposa i per tant, la present actuació urbanística no comportarà cap
increment de la despesa pública en el manteniment dels carrers i els espai lliures, ja que la
mateixa vindrà compensada per l’ingrés en termes de IBI i altres ingressos que generarà el nou
assentament residencial
No obstant l’anterior i en aplicació del que s’estableix en els textos legals vigents, s’avaluen els
apartats següents:
1. Justificació de l’impacte de l’actuació en el conjunt del municipi
L’actuació en el conjunt del municipi representa un nombre de nous habitatges i nous residents molt
acotat respecte el total d’habitatges existents
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 93
Q1. Quadre de l’impacte del nous habitatges en el conjunt del municipi
Concepte Total %
Parc d’habitatges del conjunt del municipi 2011 6.186 hbtg
Nous habitatges en PMU 458 hbtg 6,93 %
El conjunt de l’actuació proposada representa un percentatge de nous habitatges inferior al 7% del
conjunt d’habitatges del municipi, podent ser considerada per la seva dimensió, una actuació
complementària dins de la ciutat de Martorell.
2. Justificació de la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius.
Aquesta és una actuació en la que els usos a desenvolupar són principalment de tipus residencial,
establint-se també un sostre industrial important i en menor mesura sostre comercial. Així doncs, pel
que fa a l’activitat, l’edificabilitat resultant es reparteix entorn a un 80% destinada a habitatge i un
20% destinada a activitat, vinculada al comerç de proximitat del barri i a la petita industria, que
garanteix un important nivell d'autocontenció en la relació entre residents i llocs de treball.
Q2. Quadre de repartiment d’usos residencials i no residencials en el PMU
Concepte Total %
Edificabilitat destinada a usos residencials 39.455 m² st 80,43 %
Edificabilitat destinada a usos comercials 960 m² st 1,96 %
Edificabilitat destinada a industrials i altres usos
diferents a l’habitatge 8.637 m² st 17,61 %
Total edificabilitat 49.052m² st 100 %
Els nous habitatges i les noves activitats milloraran el comportament de la hisenda municipal, ja que es
tracta d’una actuació urbanística de transformació que afavoreix el principi de racionalització de l’ús
del sòl i el reciclatge urbà de l'àmbit aïllat que és Can Bros.
3. Ponderació de l’impacte de les actuacions previstes en les finances de les Administracions
responsables de d’implantació i manteniment de les infraestructures i dels serveis necessaris.
En total, i tal com s’ha explicitat anteriorment, amb l’actuació hi haurà més espais lliures, en
una quantitat entorn als 16.955 m² de sòl, i espais de vialitat, entorn als 18.807 m² de sòl.
Respecte aquestes dades caldria aplicar un cost de manteniment de les mateixes, segons dades
facilitades pels serveis tècnics municipals com un valor de màxims, de 1,94 euros /m² i any per
la vialitat i 1,21 euros/m² i any pels espais lliures, el que en la seva totalitat vindrà a comportar,
pel conjunt de l’actuació, una necessitats d’inversió en termes de manteniment segons els que
s’assenyala en el quadre següent.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Avaluació i viabilitat econòmica 94
Q3. Quadre de costos del manteniment dels espais lliures i els sistema viari
Concepte
Cost manteniment
unitari m²/any
Cost total
manteniment anual
1. Manteniment espais lliures 1,21 €/m² 20.515 €/any
2. Manteniment espais de vialitat 1,94 €/m² 36.485 €/any
Dels diferents valors anteriors, el cost del manteniment anual del sistema d’espais lliures i la
nova vialitat es situa en la quantitat de 57.000 €/any.
Els ingressos per assumir el cost del manteniment dels nous espais lliures i vialitat que es
generen en la nova actuació procediran, entre altres fonts, de la recaptació en concepte de
Impost de Bens Immobles (IBI) que l'Ajuntament recaptarà de les noves construccions (no es
comptabilitzen en aquest cas l'import de les llicències, ni dels possibles impostos d’activitats a
instal·lar, ni altres taxes o càrrecs que puguin generar noves aportacions a l’Administració
municipal).
En termes generals al municipi de Martorell, es pot considerar que el sector generarà una
mitjana de valors procedents de l'IBI situada en un ingrés de 4,19 euros/m² de sostre.
Si s’apliquen els valors unitaris d’ingressos sobre la totalitat del sostre del Pla de Millora Urbana,
amb el valor de 4,19 €/m² i any, s’obtenen uns ingressos no inferiors a de 203.047 €/anuals que
cobreixen de manera suficient l'import de la despesa de 57.000 €/any.
Q4. Quadre de justificació de la sostenibilitat econòmica de l’actuació
Concepte Import anual
1. Ingressos mínims anuals en concepte de IBI dels nous sostres a implantar 203.047 €/any
2. Despeses màximes de manteniment anuals dels espais lliures i vialitat 57.000 €/any
3. Balanç ingressos menys despeses de manteniment anuals 146.047 €/any
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Pla d'etapes 95
VI. PLA D'ETAPES
1. PLA D'ETAPES
1. Ateses les característiques de l’actuació, es preveu desenvolupar el Pla de Millora en quatre polígons
d’actuació, i cada un d’aquests en una sola etapa, que inclogui el conjunt de les obres d’urbanització
del sistema viari i dels espais lliures de cessió obligatòria i gratuïta. De tota manera, i en cas que es
donessin circumstàncies posteriors que aconsellessin el desenvolupament en dues o més fases, haurà de
quedar garantida, a cada fase, la connexió de totes les xarxes de serveis i la cessió dels terrenys d’ús
públic que corresponguin a cada fase, una vegada urbanitzats.
2. Sens perjudici del què estableix l’apartat següent, els projectes d’urbanització es redactaran segons
es disposa a l’article 16 de les Normes Urbanístiques d’aquest PMU.
3. Les cessions dels terrenys d’ús i domini públic, qualificades de sistemes de cessió obligatòria i
gratuïta en el present Pla de Millora, es faran a favor de l'Ajuntament de Martorell en virtut dels
efectes jurídico reals de l’aprovació definitiva del Projecte de Reparcel·lació.
4. L’execució del Polígon PA 02 es preveu dins del primer sexenni des de l’aprovació definitiva d’aquest
PMU, mentre que l’execució dels Polígons PA 03 i PA 04 es preveu que tindrà lloc dins del segon sexenni
des de la referida aprovació definitiva d’aquest PMU.
5. Agenda: amb l’objectiu de garantir el correcte desenvolupament de les determinacions establertes
en aquest Pla de millora Urbana per cadascun dels polígons d’actuació i en funció dels sexenni en el
que els mateixos estan inclosos, s’estarà indicativament al que s’estableix a continuació respecte a les
principals actuacions a realitzar:
5.1. Projectes d’urbanització. La redacció i presentació a tràmit per a la seva aprovació es
produirà en un termini no superior a dos anys des de la publicació de l’acord de l’aprovació
definitiva del PMU.
5.2. Projectes de reparcel·lació. La redacció i presentació a tràmit per a la seva aprovació tindrà
lloc en el termini màxim dels dos anys posteriors a l’aprovació definitiva del Projecte
d’urbanització de cada Polígon d’Actuació, sens perjudici de la possibilitat que es redactin i
tramitin simultàniament.
5.3. Projectes d’edificació. Els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció
oficial, no seran superiors a 2 anys per a l’inici de les obres, a comptar des que la parcel·la
tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data
d’atorgament de la llicència d’obres.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 96
VII. INFORME AMBIENTAL
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 97
1. ANTECEDENTS I OBJECTE DEL DOCUMENT
El present document és l’informe ambiental del Pla de Millora Urbana del Nucli de Can Bros del
municipi de Martorell. El límit del Pla de Millora Urbana s’ha establert seguint elements físics existents
en el sector, com són les tanques de l’autovia A-2, la de la parcel·la situada a l’entrada del nucli i les
que limiten amb el torrent de Can Noguera, el peu de talús que canalitza el torrent i el cap de talús
que conforma la llera del riu Llobregat.
L’àmbit del Pla de Millora es troba situat al costat del PEIN Riu Llobregat i de la Xarxa Natura 2000
Montserrat-Roques Blanques- riu Llobregat, sense afectar-los ja que com s’ha dit anteriorment, el límit
se situa just al cap del talús que forma la llera del riu.
El present document concreta el contingut del document de l’Informe Ambiental i la Memòria
Ambiental de la Modificació de Pla General d’Ordenació Urbana, en l’àmbit del sector de Can Bros que
formava part del document de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros"
aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en la sessió de 7
d'abril de 2011, en relació a la definició de la proposta d’ordenació del Pla de Millora.
El present informe ambiental s’emmarca en les directrius establertes en el Pla d’acció ambiental del
municipi de Martorell aprovat el 21 de juny de 2006, dintre de la “Diagnosi Ambiental del municipi de
Martorell”, promoguda per l’Ajuntament dins del programa d’Auditories Ambientals Municipals-Agendes
21 Locals.
L’Agenda 21 local té el seu origen en la Conferència de les Nacions Unides per al medi ambient i el
desenvolupament que es va celebrar a Rio de Janeiro l’any 1992 (coneguda com a Cimera de la Terra).
De la cimera van sorgir dos tractats internacionals, dues declaracions de principis i un programa
d’accions de gran abast per al segle XXI: l’Agenda 21, una invitació per a les ciutats a elaborar els seus
Plans d’acció per afrontar els nous reptes ambientals futurs.
L’any 1994 es va celebrar la Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles a Aalborg i d’aquesta
va sorgir la Carta d’Aalborg, un document mitjançant el qual els municipis europeus participants es
comprometen a participar en les iniciatives locals de l’Agenda 21 i desenvolupar programes a llarg
termini que permetin avançar cap al desenvolupament sostenible.
El 27 de juny de 2001 va entrar en vigor la Directiva europea 2001/42/CE del Parlament Europeu i del
Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient,
norma que es va incorporar a l’ordenament jurídic estatal mitjançant la Llei de l’Estat 9/2006, del 28
d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i
posteriorment a Catalunya, mitjançant la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i
programes.
2. MARC LEGAL
L’article 3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme, defineix el desenvolupament urbanístic sostenible com:
- La utilització racional del territori
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 98
- La capacitat de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals. - Atès que el sòl és un recurs limitat, comporta models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, atenguin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals i consolidin un model de territori globalment eficient.
L’article 9 del mateix Decret, que defineix les directrius per al planejament urbanístic, estableix:
- Les administracions competents han de vetllar perquè l’execució del planejament urbanístic assoleixi els criteris de sostenibilitat. - És prohibit d’urbanitzar i edificar en zones inundables i altres zones de risc, salvant les obres vinculades a la protecció i preservació dels riscs. - El planejament urbanístic ha de preservar el paisatge i ha d’incorporar les prescripcions que garanteixin la integració ambiental del planejament. - Es prohibeix urbanitzar en pendents superiors al 20% sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. - La pèrdua de valors a conseqüència d’un incendi en sòls forestals o d’interès paisatgístic no serà fonament per a la modificació de la seva condició de sòl no urbanitzable. - Quan l’avaluació d’impacte ambiental sigui preceptiva, el planejament ha de contenir les determinacions establertes a la declaració corresponent.
El punt 7 de l’article 70, referent als plans de millora urbana, diu que és d’aplicació l’article 66.
Documentació dels plans parcials urbanístics.
L’article 66, estableix la documentació que composa els plans parcials urbanístics i estableix que ha de
contenir la documentació ambiental pertinent i, com a mínim, l’informe mediambiental.
En no tractar-se de cap dels supòsit als que fan referència l’Annex 1 i l’article 5 referent als plans i
programes que s’han de sotmetre a avaluació ambiental, de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació
ambiental de plans i programes, el contingut del present informe queda establert per l’article 100 del
Reglament de la Llei d’Urbanisme que defineix l’objecte i contingut de l’informe ambiental dels plans
urbanístics derivats
3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI
Tal i com s’analitzava en el document de l’Informe Ambiental i la Memòria Ambiental de la Modificació
de Pla General d’Ordenació Urbana, en l’àmbit del sector de Can Bros, l’àmbit presenta les següents
característiques:
3.1 Situació i descripció ambiental
L’àmbit al que es refereix el Pla de Millora Urbana del Nucli de Can Bros es situa al nord de Martorell,
allunyat del nucli urbà, en una antiga colònia del riu Llobregat. Comprèn l’àrea delimitada pel traçat
de l’autovia A-2 a sud i oest , pel torrent de Can Noguera a nord i oest i la llera del riu Llobregat a est.
La superfície total inclosa dins l’àmbit de planejament és de 68.383m²
Martorell, és un municipi planer situat a una cota mitjana de 56m sobre el nivell del mar situat a la
confluència dels rius Llobregat i Anoia.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 99
Martorell en el territori. Font: web del departament de Territori i Sostenibilitat. Hipermapa de Catalunya
El municipi té una superfície de 12,9 Km² on només una petita part d’aquesta superfície està
classificada de sòl no urbanitzable i on el sòl industrial té un pes molt important. L’activitat agrària
perviu entre l’enllaç de la autovia A2 i l’autopista AP-7 i el municipi de Sant Esteve Sesrovires i entre el
riu Anoia i l’autopista AP-7 i els boscos entre la autopista AP-7 i el municipi de Castellví de Rosanes. La
població es concentra a la terrassa fluvial nord-oest formada per la confluència dels dos rius. Per sobre
d’aquesta es situa una gran zona destinada a usos industrials.
El clima és típicament mediterrani, amb temperatures moderades que a l’hivern oscil·len entre els 7 i
els 9º, mentre que a l’estiu la mitjana es situa entre els 24 i els 26º.
Les precipitacions anuals oscil·len entre els 500 i els 700mm, amb màxims a la primavera i a la tardor i
períodes secs a l’hivern i sobretot a l’estiu.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 100
Localització del sector
3.2 Zones de risc
Contaminació lluminosa, acústica i atmosfèrica
En tractar-se de sòls aïllats de la resta de municipi per la barrera natural que forma l’autovia A-2, no
es consideren possibles riscos de contaminació lluminosa. A més la situació propera a una àrea de la
Xarxa natura 2000 implica una protecció màxima. Pel que fa a la contaminació acústica, la mateixa
autovia fa que tingui especial incidència en el sector, malgrat que els nivells d’emissions sonores no
són incompatibles amb els usos residencials previstos. El municipi de Martorell es troba inclòs a la zona
2 que fa referència a les partícules en suspensió del Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 101
qualitat de l’aire als municipis declarat com a zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric per
als contaminants de diòxid de nitrogen i per les partícules en suspensió. Donat que els sòls situats a
l’altra banda de l’autovia són sòls industrials, el sector rep la incidència de les emissions que aquestes
emeten. Malgrat tot, els nivells de contaminants atmosfèrics no són incompatibles amb els usos
previstos en el sector ni més acusats que en altres sectors del municipi.
Risc químic
Malgrat la proximitat de la indústria química Solvay al sector, això no suposa cap limitació urbanística
al sector tal i com es demostra a l’AQR i l’informe de 13 de març de 2007 de la Secretaria d’Indústria i
Empreses, on s’indica que el nucli de Can Bros presenta un risc individual inferior a 10-7 / any en tot el
seu recinte i que aquest es troba fora de l’abast de la franja de seguretat de l’establiment de Solvay
de Martorell.
Per contra, cal tenir en compte que tot l’àmbit del PMU es troba inclòs dins la zona d’indefensió de
300 m enfront el risc químic per causa del transport de mercaderies perilloses generada per la
proximitat de l’autopista A2.
Risc d’inundablitat
L’àmbit limita amb la llera dreta del riu Llobregat i amb la base de la mota sud que canalitza el torrent
de Can Noguera.
El riu ocupa la cota més baixa, flanquejat per la zona de ribera a una cota lleugerament superior. En el
tram que discorre pel sector el torrent de Can Noquera és un torrent canalitzat amb dues motes
paral·leles que segueixen el seu curs.
En època de fortes pluges es donen problemes d’inundació en una bona part del sector tal i com es pot
comprovar a la següent imatge:
Risc d’inundabilitat segons ACA. Font: web DMAH
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 102
L’estudi d’inundabilitat que acompanyava el document de la "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana
en el Nucli de Can Bros" aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona
(CTUB) en la sessió de 7 d'abril de 2011, estableix que la zona delimitada per la inundació de 100 anys
de període de retorn no ha de ser urbanitzable en cap cas, mentre que la zona limitada per les línies
d’inundació de 100 i 500 anys pot ser edificada sempre que es prengui alguna mesura que limiti a un
nivell raonable el nivell i perillositat de la inundació. El mateix estudi estableix que es construirà un
terraplè de protecció i reompliment i corresponent elevació de cota dels terrenys situats entre el Canal
de Can Bros i la línia d’edificació que s‘ha determinat arrel de l’estudi hidràulic del sector. Així la cota
natural s’elevarà 2m, cosa que comportarà una reducció de la zona inundable del sector.
Estudi d’inundabilitat en model bidimensional del sector Can Bros T.M. de Martorell (Barcelona)
Per tal d’afavorir la integració del terraplenat amb l’entorn i estabilitzar el sòl es preveu la construcció
d’un mur verd preferentment amb geomalles per permetre la plantació d’espècies arbustives.
En aquest tram del riu es preveu la reconversió dels sòls inclosos al PMU situats entre el cap del talús
que limita la llera i la base del terraplenat en un parc fluvial. Entre els sòls urbans i la mota sud del
torrent de Can Noguera, hi ha la zona verda que s’urbanitzarà de manera semblant al parc fluvial.
Contaminació de sòls
La creació de la colònia a principis de S XIX va lligada evidentment a l’ús industrial, amb el moli fariner
i de batans i amb les ampliacions posteriors de noves fàbriques tèxtils, però el progressiu declivi del
tèxtil al conjunt de Catalunya fa que la fàbrica de filats tanqui el 1967, de manera que ara per ara,
l'activitat industrial de Can Bros és pràcticament nul·la, restant tan sols algun petit taller. Sense
activitat productiva, “Hidroelèctrica del Cadí” explota els salts del canal amb la producció elèctrica a
partir de dues turbines.
El tipus d’activitat industrial que hi ha hagut al sector i l’estat d’abandonament del sector des de fa
anys, fa que en els sòls no s’apreciïn problemes de contaminació.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 103
3.3 Usos actuals del sòl
Dins de l’àmbit del Pla de millora podem distingir fonamentalment quatre tipus de sòl pel que fa als
usos i activitats existents:
- els sòls corresponents al PA-1 i PA-2 ocupats pel nucli urbà de la colònia industrial.
- els sòls corresponents al PA-3 situats entre el nucli urbà i les lleres del riu Llobregat i el torrent de
can Noguera. Els terrenys situats a llevant de la colònia –entre els canals i el riu Llobregat- han estat
tradicionalment -i resten- erms degut a la seva vulnerabilitat per les possibles crescudes del riu
Llobregat. Entre la colònia i el torrent de Can Noguera hi havia hagut conreus que han estat
abandonats.
- els sòls ocupats pel sistema de canals de Can Bros (situats dins del PA-3), encara en explotació pel
que fa a la generació d'energia hidroelèctrica i la seva posterior distribució.
- els sòls corresponents al PA-4 situats entre el nucli urbà i el talús i l'autovia A-2. Encara es mantenen
conreus arboris.
3.4 Patrimoni cultural
El Pla General d’Ordenació Urbana de Martorell recull quatre elements edificats catalogats dins l’àmbit
del sector:
- la Torre Elies.
- les edificacions industrials principals (dues fàbriques)
- l’església de Sant Joan
La Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros afegeix la protecció del sistema de
canals del Nucli de Can Bros.
3.5 Patrimoni natural
A l’àmbit d’estudi es troben diverses àrees o elements de certa rellevància ambiental:
- Àrees amb vegetació de ribera. Es troben associades als cursos del torrent de Can Noguera i al del riu
Llobregat, on és especialment abundant encara que ja fora de l’àmbit del sector més propera al curs
de l‘aigua s’hi desenvolupa una important massa de canyissar (Phragmites australis) que serveis
d’hàbitat per a nombroses espècies. En terrenys més elevats s’hi desenvolupa vegetació nitròfila i
arvense, on també s’hi troben joncs (Juncus acutus), ortigues (Urtica dioica), fonoll (Foeniculum
officinale), etc. En els marges s’hi desenvolupa una important massa de canyar (Arundo donax), on
també apareixen alguns arbres de forma esparsa. A la part superior d’aquest marge i ja dins del sector
hi ha una zoan força plana on s’hi desenvolupen nombroses gramínies i plantes ruderals, on hi
apareixen de forma dispersa algunes masses de canyar (Arundo donax) i laguns arbres de ribera, àlbers
(Populus alba), plataners (Platanus hispanica), salzes (Salix alba) i freixes (Fraxinus angustifolia).
D’aquesta manera la vegetació que es desenvolupa en la plana fluvial del riu Llobregat ve determinada
en gran part per les característiques d’inundabilitat de la zoan, que en determinen la disponibilitat
d’aigua i l’afectació de la vegetació per part de les riuades.
La vegetació de ribera situada al voltant del torrent de Can Noguera està formada principalment per
una important massa de canyar (Arundo donax), acompnyada d’esbarzers (Rubus ulmifolius), vialbes
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 104
(Clematis vitalba) i on de tan en tant s’hi desenvolupa algun om (Ulmus minor), plataner (Platanus
hipanica), pollancre (Populus alba), figuera (Ficus carica), etc.
La vegetació de ribera situada al voltant del canal de Can Bros és més escassa i es troba formada
bàsicament per masses de canyar.
- Resta de terrenys. La vegetació correspon a gramínies i plantes herbàcies que ocupen els espais
lliures. Els exemplars arboris en carrers i parcel·les són palmeres(Phoenix canariensis), margalló
(Chamaerops humilis), magnòlies (Magnolia grandiflora), oliveres (Olea europaea), pi blanc (Pinus
halepensis), etc.
- Zones d’interès faunístic. Malgrat que la zona es troba molt humanitzada (polígons industrials, vies de
comunicació, urbanitzacions...) la presència del riu Llobregat on hi ha restes del bosc de ribera propi
del mediterrani, permet que a la zona hi visquin espècies animals pròpies d’ambients forestals.
El nº d’espècies d’amfibis és relativament baix, però es poden trobar gripaus comuns (Bufo bufo),
granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis).
Pel que fa als rèptils s’hi troben serps d’aigua (Natrix maura), dragó rosat (Hemydactilus turcicus),
sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) i serp blanca (Elaphe scalaris).
Les aus són les que presenten una major diversitat, localitzant-hi la polla d’aigua (Gallinula chloropus),
l’ànec collverd (Anas platyrhrynchos), cuereta torrentera (Motacilla cinerea), rossinyol bord (Cettia
cetti), el balquer (Acrocephalus arundinaceus), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), el
corriol petit (Charadrius dubius), el blauet (Alcedo atthis), el colltort (Jynx torquilla), la bosqueta
(Hippolais polyglotta), el xot (Otus scops), el cucut (Cuculus canorus), la merla blava (Monticola
solitarius), el papamosques gris (Muscicapa striata), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), la cadernera
(Carduelis carduelis) i el gratapalles (Emberiza cirlus). A l’hivern i durant els períodes migratoris a més
hi abunden el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la valona
(Tringa glareola), la xivita (Tringa ochropus), el martinet blanc (Egretta garzetta), la fotxa (Fulica
atra), el becadell (Gallinago gallinago), el gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis), la
gavina riallera (Larus ridibundus) el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet menut
(Ixobrychus minutus), l’agró roig (Ardea purpurea) i la cigonya (Ciconia ciconia)
El nº d’espècies de mamífers és baix i només hi viuen espècies de mida petita com el ratolí de bosc
(Apodemus sylvaticus), la musaranya comuna (Crocidura russula) i la rata comuna (Rattus norvegicus).
També s’hi poden trobar algunes mosteles (Mustela nivalis), el talpó comú (Microtus duodecimcostatus)
i el rat-penat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum).
3.6 Xarxa hidrològica subterrània
L’àmbit es troba situat a sobre de l’aqüífer protegit de la cubeta d’Abrera, de caràcter al·luvial
constituït per sorres i graves de la terrassa inferior i de la llera actual del riu, d’un gruix de fins 20m i
d’una amplada mitjana d’uns 450-500m. Aquesta cubeta està protegida d’acord amb el Decret
328/1988 d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de
procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 105
4. ANÀLISI DE LA PROPOSTA DEL PLA
Objectius:
L'objectiu fonamental és la conservació i consolidació dels elements patrimonials i de paisatge de la
colònia de Can Bros i el seu entorn, observant els principis de desenvolupament urbanístic sostenible
tot concretant la proposta d’ordenació del sector.
Els objectius bàsics que es planteja el Pla de millora urbana són:
Garantir un altre accés a la colònia, alternatiu a l’actual, i proposar un model basat en la
pacificació de la mobilitat rodada en favor del vianant, amb especial atenció al sistema de
transport públic i de la mobilitat en bicicleta, minimitzant en el possible els recorreguts en
vehicle rodat privat al interior de la colònia.
Incorporar els elements naturals i de paisatge propis de la vora del riu, el torrent Can Noguera i
el canal, com a estructuradors del sistema d’espais lliures, i proposar la creació d’una gran
franja verda que minimitzi el soroll i molèsties de l’autovia A-II.
Assegurar la preservació del patrimoni industrial construït, incorporant els usos més adequats a
la tipologia constructiva de cada una de les peces, respectant els règims de propietat i ús dels
actuals habitants de la colònia, i completar el teixit edificat amb peces d’usos diversos, però
respectuoses amb el caràcter de l’actual conjunt edificat.
Introduir els usos i activitats –públics i privats- necessaris per al complement del caràcter
residencial predominant que es proposa, procurant un model de màxima autonomia de la
colònia.
Proposar els instruments de gestió que facin possible el seu desenvolupament.
En definitiva, es tracta d’adaptar la colònia can Bros a les transformacions socials, econòmiques i
urbanístiques de l’entorn per evitar que l’actual i progressiva degradació del patrimoni industrial i de
paisatge segueixi un camí irreversible, creant un nou –tot i que petit- nucli urbà de gran qualitat
ambiental.
Condicions d’ordenació, edificació i ús:
La "Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el Nucli de Can Bros", determina les següents zones per
al seu desenvolupament:
Zona 22/2a, que es defineix com de conservació de l’estructura urbana i edificatòria actual, en
què el Pla definirà l’ordenança i els supòsits de substitució de les edificacions, admetent els usos
acceptats a la zona d’ordenació antiga i tradicional del Pla general d’ordenació urbana.
Zona 22/2b on es fixa el sostre màxim i es deixa la configuració de l’ordenació i la morfologia de
les edificacions al Pla de Millora, admetent els usos d’habitatge, residencial, oficina, sanitari-
assistencial, educatiu cultural, comercial i industrial de 1a categoria.
Zona 22/2c on es fixa el sostre màxim i es deixa la configuració de l’ordenació i la morfologia de
les edificacions al Pla de Millora, admetent els usos d’oficina, sanitari-assistencial, educatiu
cultural, comercial i industrial de 1a i 2a categoria i permet destinar un 10% del sostre a
habitatge o ús residencial.
Així doncs, el propi Pla de Millora Urbana ordena el sòl d’aprofitament privat de les zones 22/2b i
22/2c en base un únic tipus d’ordenació corresponent a edificació segons volumetria específica
establint els paràmetres i les condicions d’edificació, parcel·lació i usos i fixa els paràmetres segons
l’ordenació antiga i tradicional en les edificacions existents.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 106
Pel que fa als usos, caldrà tenir en compte que la totalitat del PMU es troba inclòs dins la zona
d’indefensió de 300 m enfront el risc químic per causa del transport de mercaderies perilloses
generada per la proximitat de l’autopista A2.
5 MESURES AMBIENTALS
5.1 En la gestió del cicle de l’aigua
L’aigua és la cinta transportadora dels materials bàsics per la biosfera, en conseqüència, el factor
determinant del medi. Minimitzant l’ús d’aigua potable, gestionant l’aigua de pluja i dels recursos
naturals, optimitzant el seu reciclatge i retornant-la al cicle natural depurada, sense interferir l’aigua
que circula fora dels límits del sector i, en tot cas, millorant la gestió de l’aigua de l’entorn.
Es procurarà per la utilització de paviments permeables en l’espai públic i el lliure privatiu, que
permetin retornar l’aigua al seu cicle natural.
Es recomana la utilització de mesures d’economia en els usos domèstics i públics de l'aigua, això és que
les edificacions disposin de sistemes d’estalvi d’aigua (reguladors de pressió i airejadors per aixetes i
dutxes) i s’introdueixin criteris i sistemes d’estalvi en els espais lliures públics i privats.
Es tindrà especial cura en evitar qualsevol impacte a l’aqüífer protegit de la cubeta d’Abrera establint
una correcta gestió de les aigües residuals i dels residus produïts. El tractament de les aigües residuals
de Martorell es realitza a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Martorell i de Sant Esteve
Sesrovires, situada al marge dret del riu Llobregat. Aquesta estació i el conjunt del sistema és
gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua. Això no obstant, el projecte d’urbanització que es redacti
haurà de preveure la instal·lació d’un sistema de sanejament, llevat que, a instàncies del promotor
l’Ajuntament, prèviament a l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització, hagi sol·licitat la
connexió al sistema públic de sanejament a l’Agència Catalana de l’Aigua i hagi obtingut l’autorització
corresponent.
5.2 Qualitat ambiental i atmosfèrica
Es procurarà la minimització dels efectes sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en especial,
reduir al màxim i, en segon terme, compensar les emissions de substàncies contaminants.
Altrament caldrà, prevenir i corregir la contaminació lumínica i acústica, limitant la generació de
necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els excessos lumínics, els fluxos hemisferi superior, les
reflexions excessives i l’impacte negatiu sobre els organismes vius; reduint la contaminació acústica, la
vegetació, i altres mecanismes de la construcció de l’espai, com a elements de protecció visual i
acústica (pantalles acústiques en el lateral de la A-2), per tal de controlar els límits d’emissió de
sorolls i adoptant altres mesures d’ordenació que protegeixin els espais públics i les edificacions contra
el soroll.
Caldrà establir també en els projectes d’urbanització les mesures correctores –si s’escauen- per raó de
trobar-se tot el PMU inclòs dins la zona d’indefensió de 300 m enfront el risc químic per caursa del
transport de mercaderies perilloses generada per la proximitat de l’autopista A2.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 107
5.3 Gestió i tractament dels residus urbans
Per al tractament i gestió dels materials i els residus, s’utilitzaran preferentment materials reciclats o
renovables i d’origen local, per produir la quantitat mínima d’emissions en el procés de transformació i
posada en obra, minimitzant l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient
en general.
Els processos d’enderroc necessaris es realitzaran de manera ordenada.
S’utilitzarà el sistema de recollida selectiva de residus ja implantat en el municipi que respon als
estàndards de la llei de residus, recull i gestiona separadament paper, vidre, envasos, orgànica i
rebuig. El municipi de Martorell disposa de deixalleria tipus B i des de l’any 2005 hi ha en funcionament
una deixalleria mòbil.
5.4 En la gestió i producció de l’energia
Es procurarà per un model d’ocupació que minimitzi el consum del sòl, en racionalitzi el seu ús, per tal
d’afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica i optimitzi, en
l’ordenació dels carrers i les arquitectures, l’accés al sòl (criteris d’orientació i separació entre edificis
que afavoreixin el seu assolellament).
Les edificacions s’ajustaran a criteris d’aprofitament bioclimàtic, que minimitzen la demanda: Amb
una correcta orientació en la majoria dels habitatges; amb la garantia de la ventilació transversal
natural provocada per la disposició de les façanes i/o patis de ventilació, sempre que sigui possible, i
amb la potenciació de la implantació d’espais intermedis amb l’exterior, amb l’objectiu de millorar el
confort espacial, el control tèrmic i acústic, i l’estalvi energètic dels habitatges.
Per l’eficiència en l’oferta, les edificacions disposaran d’un sistema autònom de producció d’aigua
calenta sanitària. S’estarà en aquest sentit al que estableix la Ordenança reguladora de la incorporació
de sistemes de captació d’energia solar, vigent en el municipi de Martorell des de l’any 2004.
El municipi de Martorell, disposa des de l’any 2006 d’un Pla d’Acció Ambiental (PAA) i el Pacte
d’alcaldes/eses per l’Energia Sostenible de la UE (PAES) que es marca com a objectiu per l’any 2020, la
reducció d’un 20% de les emissions de CO2 i augmentar en un 20% en favor de les fons d’energies
renovables.
El compliment d’aquestes mesures, amb el nou escenari del Decret 21/2006 de 14 de febrer, pel qual
es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, juntament amb el nou Codi
Tècnic de l’Edificació, marquen el marc normatiu i suposen un gran avanç pel que fa a l’aplicació de
criteris ambientals a l’edificació.
5.5 En la prevenció del risc d’inundació
Com a mesura correctora de l’impacte que pot ocasionar el terraplenat d’aquesta zona i per tal
d’integrar el terraplè amb l’entorn i estabilitzar el sòl, el projecte d’urbanització projectarà la
construcció d’un mur verd enlloc d’una estructura més dura tipus escullera o de formigó. El talús es
revegetarà amb una hidrosembra amb llavors d’herbàcies i gramínies autòctones de la zona i amb
arbusts també autòctons de la zona. A peu del talús es farà una plantació de freixes (Fraxinus
angustifolia), pollancres (Populus nigra) i àlbers (Populus alba).
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 108
6. MESURES DE SUPERVISIÓ
Per tal de garantir que es disposarà d’un control tècnic necessari per tal de controlar efectes no
previstos amb anterioritat, el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Martorell , estableix el Pla de
seguiment del PAES de la següent manera:
Dins del marc dels objectius del PAES s’estableix, a més del ‘20-20-20’, la realització d’un model d’informe de compliment del pla a presentar de manera bianual a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia del a Comissió Europea). Per tal d’ajudar a l’ajuntament s’ha creat una eina operativa per a gestionar el PAES. Aquesta eina es basa en els mecanismes per portar a terme el control de l’assoliment dels objectius del Pla d’Acció i inclou la fórmula de càlcul de cada indicador de valoració d’assoliment dels objectius a realitzar.
7. SÍNTESI I CONCLUSIONS
Un cop analitzats els impactes i les recomanacions ambientals proposades, la seva adequació als
objectius plantejats en l’informe ambiental permet establir el següent:
1. L’àmbit sobre el que actua el Pla de Millora Urbana, es troba situat al costat d’un espai d’alt
valor ambiental cosa que fa que contingui un patrimoni natural de certa rellevància a la zona que
limita amb aquest espai. La resta de l’àmbit no té cap valor natural especial ja que està ocupat per
el nucli de la colònia. El seu valor paisatgístic és el que li confereix la posició en contacte amb el riu
Llobregat i el propi pels propis edificis existents catalogats.
2. Més d’un 65% de l’àmbit està qualificat com a sòl públic. Un 25,98% del sector està destinat a
zona verda i un 5,73% a equipament comunitari de titularitat pública. En tots dos sistemes es supera
el mínim establert per llei i també l’establert a la Modificació del Pla d'Ordenació Urbana en el
Nucli de Can Bros.
3. La gran totalitat de la superfície qualificada de zona verda en el sector es localitza en contacte
amb el riu Llobregat i el torrent de Can Noguera. Es valora la continuïtat dels espais lliures i el
tractament gradual del caràcter urbà – natural d’aquests. Des del verd urbà del barri residencial, al
parc de ribera i finalment a l’espai fluvial del riu Llobregat.
4. La proposta incorpora les noves edificacions sense que el nucli original perdi la seva força i
unitat, reforçant algunes traces, reconfigurant l’espai central de la plaça del Llobregat, obrint
aquest espai central de la colònia als nous parcs, recuperant l’espai del canal, tot augmentant el nº
d’habitatges per tal que tingui prou entitat per funcionar com a nucli autònom amb comerç de
barri.
5. El Pla de millora urbana de Can Bros, incorpora als usos residencials, una part de l’edificabilitat
no residencial destinada a usos terciaris i comercials. Aquests altres usos els localitza en les plantes
baixes de la nova peça que conformarà la plaça del Llobregat i que pot arribar a potenciar la
implantació d’altres tipus de comerç o activitats en alguna planta baixa de les edificacions
existents. Una part important de l’edificabilitat està destinada a usos industrials de 1a categoria,
completament compatibles amb l’ús residencial de la resta de peces.
6. S’aplicaran criteris de control d’emissió de partícules en la durada de l’obra per prevenir les
emissions d’aquests contaminats. Per evitar l’impacte sobre la fauna edàfica i invertebrats, la
maquinària utilitzada durant l’obra haurà d’estar en bon estat i evitar les obres durant l’època de
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 109
reproducció, especialment en la zona destinada a parc limítrof amb el riu Llobregat i el torrent de
Can Noguera.
7. Es tindrà en compte la qualitat acústica dels nous habitatges i equipaments, sobretot els més
propers a l’A-2. En cas de considerar-ho necessari el projecte d’urbanització podrà projectar
elements de protecció visual i acústica (pantalles acústiques en el lateral de la A-2) per tal de
controlar els límits d’emissió de sorolls i adoptar altres mesures d’ordenació que protegeixin els
espais públics i les edificacions contra el soroll. En funció dels usos diferents a l’habitatge, caldrà
valorar la implementació de mesures correctores –si s’escauen- per raó de trobar-se tot el PMU
inclòs dins la zona d’indefensió de 300 m enfront el risc químic per causa del transport de
mercaderies perilloses generada per la proximitat de l’autopista A2.
8. S’aplicaran criteris d’estalvi d’aigua en les noves habitatges, equipaments i jardineria i d’estalvi
energètic en edificació i enllumenat públic amb l’objecte de no afectar els vectors com l’aigua i
l’energia.
9. S’aplicaran criteris de gestió integrada dels residus generats, afavorint la separació en origen dels
residus sòlids domèstics i implantant contenidors per a la recollida selectiva d’acord amb el sistema
implantant en el municipi.
VIII. MEMÒRIA SOCIAL
Segons la Disposició transitòria Sisena, apartat 2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme –TRLUC-:
2. Els instruments de planejament urbanístic derivat, relatius a sectors que preveuen usos residencials, que desenvolupen planejament urbanístic general que no contingui la memòria social que exigeix l'article 59 n'han d'incorporar una que defineixi els objectius de producció d'habitatge protegit o assequible. Aquesta exigència no és aplicable als instruments de planejament urbanístic derivats aprovats inicialment abans de l'entrada en vigor de la Llei 10/2004.
Tot i que el Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Martorell vigent no disposa la memòria social
exigida a l’article 59, la Modificació Puntual del PGOU en el Nucli de Can Bros conté unes determinacions
específiques pel que fa la reserva d’habitatge protegit, com es pot comprovar al punt 2 a), b) i c) de l’art.
136 del PGOU modificat. En aquests punts s’estableix clarament que s’haurà de reservar per a la
construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es
qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació i per a habitatges objecte d’altres mesures d’estímul
de l’habitatge assequible establerts per la legislació corresponent el sòl per al 10% del sostre.
Per a cada una de les zones, la reserva de sostre protegit que fixa la Modificació Puntual del PGOU en el
Nucli de Can Bros és la següent :
a) Zona 22 2a :
Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública
corresponent al 20% del sostre de les antigues naus industrials que es destinin a ús residencial.
S’haurà de reservar també per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de
l’habitatge assequible, com a mínim el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a ús
residencial de nova implantació.
b) Zona 22/2b :
Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública
corresponent al 20% del sostre edificable. S’haurà de reservar l’habitatge assequible, com a mínim,
el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació.
c) Zona 22/2c :
Haurà de fer-se una reserva de sòl destinat a la construcció d’habitatge de protecció pública
corresponent al 20% del sostre edificable. S’haurà de reservar també per a la construcció
d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible, com a mínim, el sòl
corresponent al 10% del sostre edificable.
Al punt 1.5 de la memòria de la informació es detalla el càlcul exacte del sostre corresponent a cada una
de les zones.
Al marge de les determinacions establertes a la Modificació descrites, es redacta en document annex la
Memòria social del PMU Can Bros, redactada per Montserrat Mercadé Marimón –geògrafa-, per comprovar
la pertinència de les previsions en matèria d’habitatge protegit realitzades per la Modificació puntual.
PLA DE MILLORA URBANA DEL NUCLI DE CAN BROS. MARTORELL DOCUMENT PER L'APROVACIÓ INICIAL Informe Ambiental 111
IX. DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA REQUERIDA PER L’ART 102.1 TRLU
Segons l’article 102 del TRLU, els plans urbanístics derivats d'iniciativa privada, a més d'incloure les
determinacions establertes amb caràcter general pel propi TRLU, han de contenir documentació
específica referida a:
a) L'estructura de la propietat del sòl afectat.
b) La viabilitat econòmica de la promoció.
c) Els compromisos que s'adquireixen.
d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.
Pel que fa a l’apartat a), aquest PMU aporta totes les dades sobre la propietat actual del sòl conegudes
fins al moment, contrastant les dades cadastrals amb la realitat física existent, que s’ha fet prevaldre
malgrat sigui contradictòria amb les dades cadastrals i/o registrals. Caldrà en el(s) Projecte(s) de
reparcel·lació -amb l’aportació dels títols de propietat de cada finca- decidir el percentatge de
participació de dada finca dins el polígon corresponent.
La viabilitat econòmica de la promoció queda suficientment demostrada en el capítol V. AVALUACIÓ I
VIABILITAT ECONÒMICA d’aquest PMU.
CRÈDITS
JORNET-LLOP-PASTOR S.L.P
- Sebastià Jornet Forner arquitecte - Carles Llop Torné doctor arquitecte - Joan Enric Pastor Fernández arquitecte - Anna Pastor Fernandez arquitecte - Xavier Matilla Ayala arquitecte - Daniele Caron arquitecte
GIL-VERNET, ORPINELL, MARTI, SOLE, ADVOCATS ASSOCIATS SCP - Àngels Gil-Vernet i Huguet advocat - Mayte Luengo administrativa INGENIEROS ASOCIADOS SL - Pere Santos Forrellad enginyer c.c.p. MONTSERRAT MERCADÉ geògrafa
Jornet-Llop-Pastor SLP, arquitectes
Barcelona, NOVEMBRE de 2015
Recommended