View
558
Download
6
Category
Preview:
DESCRIPTION
Resum d'història de la llengua catalana
Citation preview
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 1
OOOrrr iiigggeeennn iii eeevvvooo llluuuccc iii óóó dddeee lllaaa lll llleeennnggguuuaaa cccaaatttaaalllaaannnaaa
La formació de la llengua
La conquesta Romana: La Romanització
La romanització és el procés pel qual els romans va n ocupar les terres de la Península
Ibèrica (i pràcticament tota la ribera del Mediterr ani) incorporant-la a l’imperi Romà. Els
territoris on la llengua llatina va arrelar i evolu cionar s’anomenen la Romània. Centrant-
nos en el nostre cas, ben aviat els pobles ibèrics es van fer seva la cultura dels
colonitzadors, que tenia molt més prestigi, comença nt així el procés de substitució de la
llengua autòctona de la zona colonitzada pel llatí.
Primerament hi hagué una fase de bilingüisme amb un ús diglòssic de les llengües: la
llengua col·loquial i la llengua culta, de relació amb la civilització, fins arribar a la
desaparició de les llengües indígenes.
El llatí vulgar
Cal distingir entre el llatí vulgar i el llatí cult e. Les llengües romàniques són una evolució
del llatí vulgar, que era la llengua parlada, per t ant es tracta d’un llengua amb contínua
evolució i amb diferències dialectals entre les reg ions de la pròpia Itàlia, i encara més
amb els diferents territoris de l’Imperi. En començ ar la disgregació de l’Imperi, l’evolució
i fragmentació de la llengua s’accelera i accentua, fins que el llatí es va convertir, a cada
província, en una altra llengua, en part igual i en part distinta de la llengua original. A
finals de segle VIII i principis del segle IX, el l latí ja apareix fragmentat en nombrosos
dialectes que s’aniran transformant, en el transcur s del temps, en les llengües
romàniques.
Elements preromans: el substrat iberobasc i altres
Abans de l’arribada dels romans, un seguit de poble s d’origen divers (indoeuropeus
procedents del nord, grecs, fenicis), s’havien esta blert a les terres del nord-est de la
Península Ibèrica. Les llengües que parlaven van in fluir primer en el llatí i posteriorment
en la configuració del català; avui dia encara hi h a restes lèxiques d’aquestes llengües.
Al voltant del segle VI aC, com a resultat d’aquest a mescla de cultures, va nèixer una
civilització autòctona: els ibers. Aquesta civilitz ació, juntament amb els pobles d’origen
basc que poblaren els Pirineus, constitueix el subs trat iberobasc, el que més va influir en
el llatí-català posterior.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 2
Exemples de lèxic procedent del substrat:
• Indoeuropeus: Lèxic: balma, trencar, banya, camisa… Topònims: Besalú, Verdú.
• Grecs: Lèxic: palangre, calaix, prestatge… Topònims : Empúries, Roses.
• Fenicis: Topònims: Eivissa, Maó, Tagomago.
• Iberobasc: Lèxic: carabassa, esquerra, estalviar, p issarra… Topònims: Cardona,
Gerri, Tossa, Àneu, Isavarre...
El superestrat: les invasions germàniques i àrab
Després de la caiguda de l’imperi Romà, pobles d’or igen germànic (visigots, francs) i
més tard els àrabs, van ocupar la Península Ibèrica . Les llengües dels pobles germànics
no van substituir mai la varietat llatina parlada a les nostres terres, perquè aquests ja
estaven romanitzats parcialment i no van exercir un domini cultural important. Els àrabs,
en canvi, tenien una cultura molt desenvolupada. Ai xò, afegit al fet que van dominar la
península durant cinc segles, comportà que l’àrab s ubstituís la llengua autòctona
d’aquelles zones on la seva presència va ser més in tensa (és el cas, per exemple, del
País Valencià). La influència d’aquests pobles cons titueix el superestrat.
Elements germànics: guerra, guanyar, bandera, espia , guaita, roba, blau, boig... Abunden
els antropònims: Arnau, Bernat, Elvira, Frederic, G uillem, Raimon...
Elements àrabs: talaia, duana, albarà, arròs, sucre , carxofa, alfàbega, massapà, xarop,
llebeig... La toponímia és molt abundant: els prefi xos BENI, BINI i AL (Benimel·là,
Binissalem, Alcúdia. I antropònims: Mesquida, Rufat , Borja...
L’adstrat: visió diacrònica
Està format per les llengües que determinen una inf luència parcial sobre una altra.
Normalment aquesta influència és provocada per un p eríode de convivència en un
mateix territori. Al llarg de la història, totes le s llengües reben influències de les seues
veïnes. En el cas del català tenim adstrat occità, castellà, francès...
Vegem-ne exemples:
• Occitans: cal recordar l’estreta relació entre el p oble català i l’occità a l’edat
mitjana. A més, els poetes catalans escrivien en aq uesta llengua les seues
cançons. Lèxic: faisó, beutat, ambaixada, bacallà, bressol...
• Castellans: borratxo, broma, burro, buscar, llàstim a...
• Francesos: beixamel, biberó, bidet, bufet, silueta. .. el sufix –ATGE.
• Italians: camerino, adàgio, alegro, piano, sonata.. .
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 3
• Grups amerindis: (gairebé tots a través del castell à) canoa, huracà, mico, lloro,
tauró...
• Anglesos: bistec, bar, còctel, rècord, eslògan... I també molts termes esportius
com bàsquet, xut, tennis, hoquei...
• Portuguesos: sarau, cantiga.
• Alemanys: zinc, blindar.
Primers texts catalans
No es conserven textos sencers escrits en català fi ns als segles XII- XIII quan, amb el
desenvolupament de la burgesia, es va anar formant un nou públic lector que no
coneixia el llatí. Però açò no vol dir que se n’hag in escrits abans. Els textos més antics
pertanyen als àmbits jurídic i religiós:
• Un fragment d'una traducció del Forum Iudicum, el c odi de lleis visigòtiques.
• Un recull de sermons conegut amb el nom d'Homilies d'Organyà.
A més, el repoblament de terres conquerides als mus ulmans propicià l'aparició de
multitud de documents escrits en català.
Unió Aragó-Castella
Al segle XII Catalunya conquereix més territori als àrabs: la Catalunya Nova (Tortosa,
1148; i Lleida, 1149. En aquests moments històrics es produïa també un fet important: la
unió dinàstica de Catalunya amb Aragó per mitjà del matrimoni de Ramon Berenguer IV
amb la princesa aragonesa Peronel·la, filla de Rami r II i hereva la corona aragonesa. A
partir d’aquest moment els comtes catalans tindran el títol de comtes-reis, i dues seran
les llengües de la federació: l’aragonès i el catal à. Tanmateix, en l'expansió de la Corona
Catalanoaragonesa cap al sud (País Valencià) i a le s illes, la llengua trasplantada serà el
català (excepte una part de l'interior valencià).
Època d’expansió. Segles XIII i XIV
Les conquestes o Reconquesta: Catalunya Vella, Catalunya Nova
Des d’un punt de vista lingüístic, es denomina Cata lunya Vella la zona on es va formar el
català que després es va trasplantar a altres terri toris: la Catalunya Nova i la resta de
l’actual domini lingüístic. En aquesta Catalunya Ve lla la influència àrab fou nul·la o poca.
La Catalunya Nova va estar més anys sota domini àra b i es pot comprovar per una major
presència en la Toponímia. Tortosa i Lleida en són les ciutats més emblemàtiques.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 4
Política: derrota de Muret
La batalla de Muret va esdevenir l’any 1213 en aque st poble occità. Les tropes catalanes
van perdre i el rei Pere I va morir. El succeiria J aume I, que conquistaria pràcticament
tots els territoris on avui es parla català. Com a conseqüència política d’aquesta batalla,
els interessos expansius catalans es van fixar en e l sud i les illes. És així que es
projecten a partir d’ara amb més interès la conques ta del Regne de València i de les Illes.
Expansió de la llengua: Jaume I i Alfons III
Com hem dit, Jaume I (1208 – 1276) va conquerir els actuals Països Catalans,
incorporant-los a la Corona Catalanoaragonesa com a regnes independents que
formaven part d’un confederació. La llengua que es trasplantà a aquests territoris fou la
catalana, encara que a una part de l’interior valen cià, on avui es parla castellà, es va
parlar aragonès.
Mallorca (1229) i Eivissa (1235). La població musul mana abandonà les illes o bé fou
expulsada, mentre que les noves terres foren repobl ades amb catalans procedents de
Catalunya Vella. L’origen dels repobladors condicio nava doncs la llengua del nou país.
Es pot constatar en alguns pobles aquest origen del s avantpassats pels llinatges. Cal
recordar també que la societat àrab d’aquella època estava a un nivell social i científic
igual o superior al cristià.
Menorca (el 1287) fou conquerida uns anys més tard per Alfons III: un 17 de gener.
El País Valencià va ser annexionat a la Corona prog ressivament, i la seua repoblació fou
també lenta i els habitants àrabs no van poder ser expulsats perquè s’hauria despoblat el
regne: l’any 1272 només hi havia 30.000 cristians e ntre 200.000 sarraïns. El "nous"
valencians devien provenir majoritàriament de terre s occidentals de Catalunya, ja que
aquest és el dialecte que s’hi parla avui.
La primera literatura catalana: Llull i les Cròniques
- Ramon Llull. Mallorca (1232-1316). Home culte, se rà el primer autor que escriurà prosa
en català. Com que no existeix un model de prosa ca talana, va crear noves formes
lingüístiques. Pel que fa al lèxic introdueix uns 7 000 mots; i quant a la sintaxi, crea nexes
de subordinació. Algunes obres: Llibre d’Amic e Ama t, Fèlix o Llibre de les meravelles.
- Cròniques medievals
A mitjan segle XIII es comencen a escriure obres hi stòriques en català, les quatre més
importants són: la Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets, on es narra les memòries de
Jaume I, inclou fets Històrics i polítics; la Cròni ca de Bernat de Desclot, on l’autor
comença narrant fets anteriors a la seva època, per ò el gran protagonista és Pere II el
Gran; la Crònica de Ramon Muntaner, que abraça des del regnat de Jaume I fins al
d’Alfons III; i la Crònica de Pere el Cerimoniós. L es cròniques tenen en comú que narren
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 5
una època comuna (segles XII a XIV aproximadament), tenen una intenció política
(defensar la monarquia).
Literatura religiosa: Eiximenis, Vicent Ferrer
La importància de les creences religioses justifica moltes accions a l'Edat Mitjana.
Personatges com Vicent Ferrer, després canonitzat, i Francesc Eiximenis esdevingueren
famosos per les seus predicacions i influència.
Eiximenis (1330-1409): Va estudiar a les universita ts de París, Roma, Oxford i Colònia, i
va viure a València. Més tard, va ser conseller de Joan I. Al final de la seva vida, va ser
nomenat bisbe d’Elna.
Com a teòleg va defensar la moral tradicional basad a en l’autèntic esperit cristià. Per
això, va escriure una mena d’enciclopèdia titulada Lo Crestià.
Vicent Ferrer (València, 1350-1419): Se’n conserven els sermons que pronunciava perquè
uns reportadors que l’acompanyaven els copiaven. Fo u predicador, teòleg i polític. Ja en
vida tenia fama internacional, arrossegava una mult itud de fidels per gran part d’Europa.
Donava una visió del món totalment apocalíptica: pr edicava la fi del món. En el
compromís de Casp va fer costat a Ferran d’Antequer a i la dinastia Trastàmara.
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413): fou funci onari reial a la casa de Joan I. Es
veié involucrat en un escàndol de corrupció i, en m orir sobtadament el rei, Metge va
haver de defensar-se d’haver contribuït a la damnac ió de l’ànima del rei, el qual havia
mort sense confessió. Va ser empresonat el 1396 i a bsolt al cap de 3 anys. Amb la seva
obra Lo Somni, va contribuir a guanyar-se el perdó i el favor del rei Martí I.
Es tracta d’un relat del presumpte somni que té l’a utor quan és a la presó, amb el qual es
vol guanyar el favor de la monarquia.
El segle XV: l’esplendor
La instauració de la dinastia castellana dels Trast àmara va provocar la castellanització
de la cort. Les guerres per mantenir els dominis ca talanoaragonesos a la Mediterrània i
la guerra civil catalana van provocar que Barcelona experimentés una considerable
decadència a mitjan segle XV. Aleshores, València a conseguí la seva màxima esplendor.
El llatí era la llengua dels documents eclesiàstics i dels estudis universitaris. L’ús del
català es va anar ampliant perquè la població desco neixia el llatí. La literatura en llengua
catalana es va estendre i la Cancelleria Reial va f er augmentar el nombre de documents
redactats en català en els àmbits jurídics i admini stratius.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 6
Fins a la primera meitat del segle XV continuà la p oètica trobadoresca escrita en occità.
Al final d’aquest segle, Ausiàs March empra ja el c atalà ja en els seus poemes.
El desplaçament de l’hegemonia cultural a València va comportar que la majoria dels
literats fossin valencians o visquessin en aquesta ciutat, llavors centre cultural i
econòmic. Els grans escriptors valencians són:
• Joanot Martorell. Autor de la més famosa novel·la c atalana de la història: Tirant lo
Blanc.
• Ausiàs March: el millor poeta català de l'Edat Mitj ana.
• Jaume Roig, Jordi de Sant Jordi, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella... Són
figures destacades de la història de la literatura catalana que viuen en aquest
període i en aquesta ciutat, en la qual s'havia cre at un ambiet literari adequat per a
les tertúlies i els debats.
Política
Durant el segle XV a nivell polític va tenir lloc e l Compromís de Casp (1412) on es va
elegir com a rei Ferran d’Antequera (1410-1416), am b la qual cosa s’introdueix a
Catalunya la dinastia castellana dels Trastàmara. A l’any 1479 es produí la unió dinàstica
amb Castella, que, malgrat que jurídicament no canv ià res sí que tingué conseqüències
negatives per als Països Catalans: pèrdua de força de les classes dirigents autòctones i
submissió política de la Corona que posà en perill el català com a llengua de cultura.
Expansió mediterrània
L’expansió de la corona catalanoaragonesa cap a Sic ília, Sardenya i Grècia va suposar
també l’expansió del català. A Sicília es divulgà e xtraordinàriament en diversos indrets
de l’illa, fins al punt que hom pot comprovar encar a l’existència de mots d’origen català
en el dialecte sicilià actual. L’aportació del cata là als parlants italians meridionals és
important, sobretot pel que fa al lèxic mariner.
A Sardenya la llengua catalana hi va ser emprada co m a llengua oficial de les classes
dirigents i com a llengua del comerç. El català tam bé exercí en el sard una forta
influència.
L’extensió i la pervivència del català als ducats g recs ens són avui testimoniades per un
aplec de documents -alguns escrits en català- que s ón la prova de l’ús cancelleresc del
català en aquests ducats.
La Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l’organisme administratiu de la Corona catalanoaragonesa. Fou
creada per Jaume I al segle XIII i va ser abolida a l segle XVIII. Aquesta s’ocupava de
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 7
redactar tota la documentació administrativa de la Corona. Els documents eren redactats
en català, aragonès i llatí.
La traducció, a partir dels textos originals, d’obr es grecollatines, i les relacions que
mantenien els funcionaris amb les corts d’Avinyó (F rança) i la Toscana (Itàlia),
introduïren noves perspectives culturals que van ma rcar el pas de l’edat mitjana a
l’Humanisme. La Cancelleria es convertí en el prime r centre humanista de Catalunya.
Els escrivans de la Cancelleria van crear un model de prosa català unificada, sense
dialectismes, que serví com a model de la llengua p er als documents administratius.
Reflexions sobre la llengua
Al final del segle XV, a tot Europa, es van intenta r dignificar les llengües romàniques, ja
prou diferenciades del llatí, i per això calia norm ativitzar-les. La majoria d’aquestes
llengües van escriure les seves gramàtiques entre e ls segles XV i XVI; el català, però no
ho va fer fins al segle XIX.
Tot i això, durant l’últim terç del segle XV es com ençaren a publicar obres que
reflexionaven sobre l’ús del català:
• Liber elegantiorum, Joan Esteve.
• Regles d’esquivar vocables e mots grossers i pagesí vols, Bernat Fenollar i Jeroni
Pau.
• Brama dels llauradors de l’Horta de València contra lo venerable mossèn Fenollar,
Jaume Gassull.
La Decadència: segles XVI a XVIII
La Decadència és un període històric iniciat al seg le XVI caracteritzat perquè la llengua
catalana va entrar en un procés de regressió del qu al no es començà a recuperar fins el
segle XIX. Ni encara avui s'ha arribat a restablir una situació "normal" per a la llengua
catalana.
Les causes que originen aquesta decadència cal cerc ar-les ja a principis del segle XV: es
produeix un canvi de dinastia a Aragó. El nou monar ca és de la casa dels Trastàmara, de
llengua castellana. La llengua de la cort passa a s er doncs aquesta. A finals del mateix
segle Aragó s'uneix a Castella amb el casament dels anomenats reis Catòlics. Aquest fet
reforça encara més el prestigi monàrquic del castel là.
Es dóna a més la circumstància que Castella passa a ser durant els segles XVI i XVII una
potència mundial. És també l'època dels segles d'or de la literatura castellana. La majoria
d'escriptors catalans escriuen en castellà i es fa configurant la idea que el català no és
una llengua apta per a la literatura ni, en general , per a la cultura.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 8
Però el fet més decisiu pel que fa a l'ensorrament de l'ús del català és la guerra de la
Successió
La guerra de Successió
A principis del segle XVIII dues dinasties aposten per ocupar la corona espanyola:
Carles, dels Àustria; i Felip, dels Borbó. No cal d ir qui quanyà.
Per tal de repressaliar els vençuts, Felip V va pro mulgar els Decrets de Nova Planta, pels
quals suprimia les lleis i organismes propis d'Arag ó, Regne de València, Illes Balears i
Catalunya. L’objectiu era d’imposar la unificació c ultural i lingüística a tot l'estat i
implantar el centralisme europeu. El resultat va se r l’abolició de la institucions
d’autogovern i l’establiment del castellà com a úni ca llengua oficial del país. Es perdia
per primera vegada en la història l'oficialitat de la llengua catalana.
Les actituds lingüístiques
Cal remarcar també la creixent separació entre els països catalans. La manca de lligams
polítics i culturals ocasionà l'afebliment d'una co nsciència unitària i apareixen
denominacions particularistes de la llengua, com ar a valencià, mallorquí... Fins i tot
s'inventa el concepte de llengua llemosina per refe rir-se al català evitant de dir-li pel seu
nom.
A pesar del prestigi del castellà i de les prohibic ions que hi hagi pogut haver contra la
llengua catalana, cal recordar que per subsituir un a llengua cal conèixer-ne una segona.
La major part de la població era analfabeta i no sa bia castellà. No és doncs estrany que
en estrats socials populars (els més nombrosos) el castellà no penetrés.
Entre els intel·lectuals catalans hi havia dues acc tituds. Per una banda els que
menyspreen la pròpia llengua i la consideren inferi or; i per una altra banda els que en fan
una defensa. Aquests darrers es basaven sobretot en raons de caràcter sentimental i
patriòtic, però poc científic (Ignasi Farreres, Bal diri Reixach...).
La repressió lingüística a la Catalunya Nord
Un episodi poc divulgat de la nostra història és la pèrdua de les comarques nord-
catalanes (Rosselló, Cerdanya, Vallespir...). En ac abar la guerra dels Segadors aquests
territoris passen a formar part de l'hipercentralis ta estat francès. Llavors comencen les
prohibicions contra la llengua catalana i una sèrie de mesures paral·leles:
• 1654 expulsió d’eclesiàstics catalans i la seua sub stitució per clergues francesos;
• 1677 prohibició de predicar en català a la catedral de Perpinyà
• 1682 ordre que exigeix la llengua francesa als ross ellonesos per obtenir càrrecs
públics i universitaris
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 9
• 1700 edicte de Lluís XIV que obliga els jutges, mag istrats, notaris… a redactar tota
la documentació exclusivament en francès i a usar-l o oralment en les
deliberacions.
Aquesta persecució arribaria a la resta dels Països Catalans amb els Decrets de Nova
Planta.
Menorca en el segle XVIII
Un cas especial el representa Menorca. Com a conseq üencia de la guerra de Successió,
Espanya lliura a Gran Bretanya Gibraltar i Menorca. Durant quasi tot el segle XVIII l'illa
està sota domini britànic i no li afecten per tant els Decrets de Nova Planta. La llengua
oficial continua essent el català, encara que s'uti litza el castellà per a les relacions
puntuals entre les autoritats estrangeres i les loc als.
Menorca ofereix a la cultura catalana intel·lectual s de la talla de Joan Ramis i Ramis i
Antoni Febrer i Cardona.
El segle XIX fins al 1936: la Renaixença i la recup eració
nacional
Després de tres segles en què l'ús de la llengua ca talana havia anat quedant apartat
d'àmbits d'ús tan importants com l'ensenyament, l'a dministració i l'església (vegeu el
concepte de decadència), entrem en un segle més fav orable per al català.
A Europa havia aparegut un moviment artístic que in fluiria en les reivindicacions de les
nacions sense estat: el Romanticisme. La seua apari ció als Països Catalans ocasionà un
interés per la llengua, pel passat medieval i per l a nostra literatura, especialment el
folklore i la cultura popular..
Paral·lelament sorgeix a Catalunya (i en menor mesu ra al País Valencià i a les Balears)
un moviment de recuperació de la identitat catalana : la Renaixença, que abastaria
aproximadament el període comprès entre 1830 i 1880 . Els seus objectius són:
• Estudiar i divulgar els escriptors clàssics.
• Potenciar el prestigi social de la llengua.
• Recollir i divulgar la literatura popular.
• Aconseguir en general un nivell de normalitat per a la llengua catalana.
• Revitalitzar el conreu de tots els gèneres literari s.
Per això es van recuperar els Jocs Florals. Eren un certamen literari de passat medieval -
s'havien creat el 1393- recuperat per potenciar la presència del català en la literatura i en
la vida social. El seu lema era cantar la pàtria, l la fe i l'amor. Els discursos que es
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 10
pronunciaven cada any en la seua inauguració eren a utèntiques proclames catalanistes,
pel que fa a la nació i a la llengua.
Un paper importantíssim en la Renaixença el van ten ir els escriptors, que van començar
a fer del català un ús "normal". Fins llavors havie n escrit les seues obres en castellà.
Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat) és el primer a reivindicar l'ús exclusiu del
català a Barcelona. Els grans escriptors del segle xix són potser Jacint Verdaguer, Àngel
Guimerà i Narcís Oller. A València exerceix aquesta funció reivindicativa Tomàs
Vilarroya. A les Illes, Marià Aguiló es dedica a re collir la cultura popular per retrobar la
llengua rica que conservava el poble. Al llarg del segle augmenta el nombre de
publicacions en català: Lo Vertader Català, Calenda ri Català, Lo Gay Saber, Diari Català,
La Renaixensa, L'Esquella de la Torratxa...
Cal recordar que fins aquesta època cap institució havia fixat la normativa del català,
ningú exercicia el model lingüístic de referència q ue havia detingut a l'Edat Mitjana la
Cancelleria Reial. Ara es demanava des d'alguns sec tor que algú exercís aquest paper,
però hi havia dues tendències que defensaven dos mo dels de llengua força doferenciats:
per una banda els que defensaven un català antic in spirat en la llengua medieval; per
una altra els que defensaven el català col·loquial com a model d'estàndard.
L’any 1890 la revista l’Avens (després es dirà l'Av enç) publica una sèrie d’articles en què
es va perfilant la necessitat de crear la codificac ió del català. Es debat l'ús del guionet,
de l'apòstrof, l'accentuació gràfica, la lletra ç.. .
Ja en el segle xx, el sentiment catalanista estava prou desenvolupat com per exigir una
situació lingüística i cultural normalitzada. En aq uest context se celebra el 1906 el I
Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en qu è participen lingüistes de talla
mundial (Menéndez i Pelayo, F. Mistral, P. Shädel.. .). S'hi va reivindicar la necessita
urgent d'elaborar una normativa única acceptada per tothom i la necessitat d'introduir el
català en l'ensenyament, l'oficialitat del català.. . Els estudis sobre el català prenen des de
llavors un caràcter científic. Una figura important íssima en aquest congrés fou Antoni
Maria Alcover, filòleg, folklorista i capellà que v a conçar estudiant la literatura polular
mellorquina i va acabar preparant el DCVB, l'obra f ilològica excelsa de la llengua
catalana.
I així es funda l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1907. El seu objectiu era la recuperació i
consolidació de la llengua i la cultura catalanes e n tots els àmbits. L'any 1911 es crea la
secció filològica de l'IEC, que des de llavors té l es funcions de fixar la normativa del
català. És Pompeu Fabra el filòleg més destacat de l'entitat, i sota les seues orientacions
es publiquen el 1913 les normes ortogràfiques de la llengua catalana moderna. Aquesta
llegua havia de complir aquests requisits:
• Ser clara i ampta per a transmetre el pensament.
• Reflectir la llengua parlada.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 11
• Ser harmònica amb les altres llengües romàniques ge rmanes.
• Representar tots els dialectes.
• Eliminar els barbarismes i recuperar el prestigi d' altres llengües de cultura.
En definitiva, es volia crear una llengua nacional apta per a tots els usos i es va
aconseguir.
Però sense suport polític no hi havia llengua ofici al ni oficialització de la normativa nova.
Per això és tan important la creació de la la Manco munitat de Catalunya l'any 1914,
semblant a l'actual autonomia però amb molt menys c ompetències. A pesar de la poca
capacitat governativa, van poder desenvolupar una t asca cultural important, impulsant
l'ús del català en l'ensenyament, les institucions, l'administració... Prat de la Riba n'era el
president.
L'any 1923 s'acaba aquest relatiu autogovern amb la dictadura de Primo de Rivera i es
torna a prohibir el català. Però de nou el 1931, en proclamar-se la II República espanyola,
Catalunya recupera les institucions pròpies i assol eix més autogovern amb l'Estatut
d'Autonomia de 1932. El català es restableix com a llengua oficial.
Al llarg del segle xx el català va anar recuperant transitòriament l'oficialitat, però mai va
acabar de normalitzar-se, i la situació diglòssica es va mantenir. En molts àmbits el
castellà era la llengua de cultura i tradició. Els catalans llegien majoritàriament el diari en
castellà, les novel·les... Però el nombre de public acions en català va augmentat. Fins i tot
l'any 1931 es creà Ràdio Associació de Catalunya, l a primera emissora que emetia
exclusivament en català.
Tot s'estronca de nou amb la guerra civil espanyola i el triomf dels feixistes.
El Franquisme
La guerra i les conseqüències: la repressió
La Guerra Civil espanyola acabà amb el triomf del g eneral Franco, que s’havia revoltat
contra la legalitat republicana. Aquest triomf va s ignificar el final del sistema democràtic
i la repressió de qualsevol persona, entitat o orga nisme que manifestés una actitud
contrària al nou règim.
La dictadura franquista va reprimir la llengua cata lana per segona vegada durant el segle
XX (durant la dictadura de Primo de Rivera, del 192 3 al 1930, havia estat perseguida per
primer cop en aquest segle). Es va prohibir qualsev ol símbol propi de la cultura catalana,
i la llengua n’era el tret més característic: es va canviar el nom del carrers i la toponímia,
es van clausurar tots els mitjans de comunicació en català, es va imposar el castellà en
tots els nivells de l’ensenyament. Es van prohibir les manifestacions de la cultura
catalana en general, sobretot l’ús públic de la lle ngua... Això va fer que es produís un
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 12
gran retrocés cultural i lingüístic; de fet, s’inte ntà fer desaparèixer el català i substituir-lo
pel castellà.
Situació sociolingüística durant el franquisme: prohibició del català.
La primera etapa de la postguerra estigué marcada p er la prohibició de l’ús públic del
català en tots els àmbits i per la resistència de l a societat catalana, que es mantingué
fidel a la llengua. Vegeu aquest ban bastant explíc it.
Malgrat la forta repressió que exercia el govern, d urant aquests anys es van continuar
publicant obres escrites en llengua catalana, però clandestinament: l’Institut d’Estudis
Catalans publicà, el 1947, un text científic català . A més, també circulaven revistes
ciclostilades i es van crear algunes editorials. D’ altra banda, moltes cases particulars
acollien activitats culturals prohibides oficialmen t: lectures poètiques, classes de
català…
Els Estudis Universitaris Catalans es van separar d e l’activitat de la universitat oficial,
fortament castellanitzada, i a partir de l’any 1942 , amb col·laboració amb l’IEC (però
sense l’autorització oficial), feren cursos de ling üística catalana, història de la literatura
catalana i història de Catalunya.
Pel que fa al teatre, també a partir del 1942 es re prengué la representació d’obres en
català al Romea.
Resistència i exili: premis, escriptors i publicacions
Durant la dictadura, es va produir una resistència cultural i lingüística tant a l’exterior
com a l’interior dels territoris de parla catalana.
A l’exili es continuà usant el català tant el l’àm bit parlat com en ∗∗∗∗ l’escrit: es van publicar
revistes i llibres, es van seguir celebrant els Joc s Florals... D’aquesta manera es volia
mantenir el prestigi aconseguit durant la primera m eitat del segle XX.
A l’interior, els que es van quedar al país van re prendre la vida cultural, ∗∗∗∗ però de manera
clandestina.
Les manifestacions culturals catalanes augmentaren notablement a partir de la dècada
dels 60, ja que el govern es va veure obligat a fer mostra d’una certa obertura com a
resposta de les pressions internacionals i les deci dides reivindicacions de la societat
catalana:
Es convocaren premis literaris, com ara el Josep M. de Sagarra (1963), el ∗∗∗∗ Josep M.
Folch i Torres (1963) i el Prodenci Bertrana (1967) , per tal de fomentar la creació literària
en català.
Es crearen entitats per promoure l’ús del català (Ò mnium cultural, Obra ∗∗∗∗ cultural Balear i
Rosa Sensat...), i va augmentar el nombre de cursos de català.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 13
Es va crear el grup Els Setze jutges (1961), i així va sorgir la nova ∗∗∗∗ Cançó, que contribuí
a recuperar la consciència del país.
Les representacions teatrals en català s’incrementa ren, i fins i tot es va ∗∗∗∗ rodar alguna
pel·lícula: el 1969 s’estrenà Laia, i el 1976, La c iutat cremada.
Aparegueren moltes revistes noves. A més, a poc a p oc va anar creixent la ∗∗∗∗ quantitat de
mitjans de comunicació en català: 1976 es fundà Ràd io 4 i sortí el primer número del
diari Avui.
Es van crear noves editorials ( Edicions 62, Editor ial 3 i 4…), que van ∗∗∗∗ donar un gran
impuls a la publicació de llibres d’autors catalans . L’any 1969 es va començar a publicar
la Gran Enciclopèdia Catalana. D’altra banda, també es traduïren al català les obres de
grans autors representatius de les últimes tendènci es europees: Sartre, Brecht…
En aquesta etapa, nombrosos lingüistes estudiaren i divulgaren alguns dels aspectes
poc treballats de la llengua; cal esmentar, entre d ’altres, Joan Coromines, Francesc de
Borja Moll, Manuel Sanchis i Guarner i Antoni M. Ba dia i Margarit.
El 1971 es creà l’Asamblea de Catalunya, que reivin dicà, a més de l’ús oficial del català,
l’exercici de les llibertats democràtiques sota el lema “llibertat, amnistia i estatut
d’autonomia”.
Època actual
La situació legal de la llengua
En recuperar l'estat espanyol les institucions demo cràtiques després de quatre decennis
de feixisme, s'estableix un sistema polític organit zat en autonomies. Els Països Catalans
continuen fragmentats, encara que disposen d'una ce rta capacitat d'autogovern (però
amb nombroses restriccions per part del govern cent ral). S'aproven els respectius
estatuts d'autonomia, en els quals queden reflectid es les competències dels governs
dits a partir d'ara "autonòmics": la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el
Govern Balear. En primer lloc cal apuntar què en di u la Constitució espanyola pel que fa
a les llengües d'Espanya.
• Art.3 de la Constitució espanyola
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l ’estat. Tots els espanyols tenen el deure
de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també ofici als amb les respectives comunitats
autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modelitats lingüísti ques d’Espanya és un patrimoni cultural
que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 14
De la qual cosa es dedueix que la llengua castellan a és obigatòria per a tothom, i que les
altres només tenen el dret a ser emprades. Els esta tuts
• Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L’idioma català és l’oficial a Catalunya, així c om també ho és el castellà, oficial a tot
l’Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d ’ambdós idiomes, prendrà les mesures
necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin
derribar a llur igualtat plena quant els drets i de ures dels ciutadans de Catalunya.
És important el qualificatiu de llengua "pròpia", a ixí com també el fet de preveure
"mesures per assegurar llur coneixement", ja servir à de base per a la política lingüística
de la Generalitat.
• Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears , tindrà, juntament amb la castellana, el
caràcter d’idioma oficial. Tots tenen el dret de co nèixer-la i d’usar-la i ningú no podrà
ésser discriminat per causa de l’idioma.
És semblant a l'estatut català. En canvi el valenci à introdueix novetats que poden
conduir la interpretacions secessionistes de la lle ngua:
• Art. 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Val enciana
1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònom a són el valencià i el castellà.
Tothom té dret a conèixer l’ús i a usar-los.
2. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial d’ambdues llengües, i adobtarà
les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el c oneixement.
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la sev a llengua...
El fet d'anomenar valencià a la llengua ha provocat constants problemes institucionals i
jurídics que han fet molt de mal a la unitat de la llengua. El més recent és la negativa a
acceptar els títols de coneixement de llengua catal ana de la JACC o els de Filologia
Catalana per tal d'ocupar llocs de feina que depene n de la Generalitat Valenciana. Els
propis estudiants valencians de Filologia Catalana que estudien a les universitats
valencianes han de demostrar amb un examen posterio r que coneixen la llengua
"valenciana", perquèen els seus diplomes només apar eix "llengua catalana". Açò ho ha
fet el govern del PP.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 15
La situació lingüística a la resta dels Països Catalans
A Andorra la seva Constitució de 1993 va ratificar el català com a única llengua oficial del
territori. Però es permet un sistema d'ensenyament on els alumnes poden estudiar en
francès i en espanyol i no haver de cursar ni tan s ols l’assignatura de Llengua Catalana.
A la Catalunya Nord el català no té reconeixement o ficial i només és promogut gràcies a
iniciatives privades com La Bressola (1976), associ ació que va fundar diverses escoles
en què l’ensenyament es fa exclusivament en català.
A la Franja d'Aragó el català tampoc no és oficial. Els successius governs aragonesos
del PP i del PSOE no s'han atrevit a reconèixer ni tan sols que allà es parla català.
A l’Alguer el català tampoc no té reconeixement ofi cial i està en retrocés en relació amb
l’italià.
Vitalitat de la llengua: ensenyament, mitjans de comunicació...
• El sistema educatiu
El català és la llengua habitual de l’ensenyament a Catalunya i a les Illes Balears. Per
poder accedir-hi com a docent cal acreditar un bon nivell de coneixement del català. Tots
els escolars reben la majoria de les classes en cat alà. Aquesta és l'única manera
d'assegurar que en acabar els estudis d'ESO assolir an un nivell de compressió i
expressió normal en les dues llengües oficials. (Si bé en la pràctica tothom sap que no
és així i que continua hevent-hi nombrosos alumnes que no dominen el català però sí el
castellà).
Al País Valencià existeix un sistema educatiu que p ermet l'ensenyament en valencià
separat de l'ensenyament en castellà. Els escolars es divideixen segons la llengua en
classes o instituts. La Generalitat valenciana ha v ingut dificultant darrerament
l'existència de centres educatius en valencià, de m anera que molts escolars no poden
estudiar en català.
• Els mitjans de comunicació
En els mitjans de comunicació la presència del cata là és irregular. L’aparició de TV3 i
Canal 33 va suposar un pas important cap a la norma lització de l’ús del català a la
televisió. Per altra banda, al País Valencià existe ix Canal 9, però no emet tota la
programació en català i els darrers anys a ampliat l'ús del castellà en programes
qualificats de "teleporqueria" en hores punta. El s egon canal valencià, Punt 2, és tot en
valencià.
Pel que fa a la ràdio, a Catalunya hi ha una gran o ferta en català, tant per part
d'emissores públiques com privades. Destaquen Com R àdio, privada, i Catalunya Ràdio,
pública i líder d'audiència.
Resum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalanaResum d’història de la llengua catalana
Francesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i BatalléFrancesc Vila i Batallé 16
Està previst crear la televisió balear en aquesta l egislatura. El govern del PP ha anunciat
que serà en català i castellà.
Cal remarcar que la creació d'aquests canals té com a objectiu la defensa i promoció de
la llengua catalana.
Quant a la premsa escrita destaca l’Avui, primer di ari escrit íntegrament en català. També
hi ha El Periódico de Catalunya (amb versió castell ana i catalana), Diari de Balears; i pel
que fa a la premsa comarcal: El Punt, el 9 Nou, el Segre, el Diari de Girona, etc. També
s’ha de destacar el setmanari El Temps, editat a Va lència.
Pel que fa a la presència en internet, el català oc upa un dels primers llocs del món, i més
si tenim en compte només criteris proporcionals al nombre de parlants. Destaca la web
Vilaweb per ser pionera i per la seua qualitat.
L'ús de la llengua catalana en l'actualitat. Previsions de futur
La normalització de la llengua catalana encara no s ’ha assolit plenament, i potser no
s'assolirà mai. Encara queden molts àmbits d’ús en què l'ús del castellà és gairebé
exclusiu..
El problema de l'adaptació dels immigrants s'intent a solucionar amb pocs mitjans
perquè puguin aprendre la llengua catalana. Influei x negativament l'actitud lingüística de
la majoria de catalanoparlants de no parlar el cata là amb ells per norma; així com també
el fet que no sigui una llengua "necessària" en mol ts àmbits.
El nivell de competència lingüística en català de l a població és precària si es té en
compte que és una llengua oficial
Recommended