View
220
Download
4
Category
Preview:
Citation preview
SEGONA PART Protocol d’avaluació de l’estat ecològic
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 23
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 24
Presentem una metodologia per a l’avaluació de l’estat
ecològic dels sistemes lacustres d’acord amb el què s’es-
tableix a la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE). Els
paràmetres i elements seleccionats, així com el protocol
de mostreig i d’anàlisi pot aplicar-se a qualsevol tipus d’es-
tany. Per contra, els llindars de qualitat que permeten l’ob-
tenció final d’un nivell de qualitat són d’aplicació als
diferents tipus d’estanys de Catalunya, malgrat que poden
fer-se extensius a estanys d’altres regions que s’adaptin a
algun dels tipus descrits.
La determinació final de l’estat ecològic dels sistemes la-
custres es fa a partir de quatre elements biològics, el
fitoplàncton, l’altra flora aquàtica, els macroinvertebrats i els
peixos, ponderat per les condicions hidromorfològiques i
fisicoquímiques. L’estat ecològic final serà el pitjor dels es-
tats que resultin amb cadascun d’aquests quatre elements.
Si l’estat és Molt bo o Bo, unes condicions hidromorfològi-
ques o físicoquímiques dolentes faran disminuir un grau el
nivell de qualitat (fins a Bo o Mediocre, respectivament). A
més a més, cal tenir en compte que tant la mesura de l’es-
tat del fitoplàncton com la d’altra flora aquàtica venen dona-
des per més d’un paràmetre i, per tant, cal abans integrar
el resultat d’aquests paràmetres per obtenir un únic valor
per a l’element. Els passos a seguir fins a obtenir el valor
final d’estat ecològic s’indiquen a l’esquema següent1:
25Protocols
Introducció
SE
R TE
MÀ
RA
PST
NE
ME L
EÓI
CA
CI FILA
UQ
LA
NOI
SIV
OR
PT
A TS
ECI
GÒL
OC
E
Índe
x de
clo
rofil
·la(In
Clo
)
Índe
x de
gru
psal
gals
(Iga
)
Índe
x de
diat
omee
s (In
Dia
)
Riq
uesa
de
mac
ròfit
s (In
Mac
)
Vege
taci
óhe
lofít
ica
(% li
tora
l)
Índe
x de
mac
ro-
inve
rteb
rats
(InM
acro
)
Riq
uesa
d’es
pèci
es d
epe
ixos
Matriu de jerarquia Valor mitjà
Fitoplàncton Altra flora aquàtica Macroinvertebrats Peixos
Desviament més gran de l’estat de referència d’entre els elements de qualitat?
MOLT BO BO MEDIOCRE DEFICIENT DOLENT
MOLT BO BO MEDIOCRE DEFICIENT DOLENT
Consideració de les condicionsfísico-químiques i
hidromorfològiques
1Agència Catalana de l’Aigua (2003) Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacus-tres de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 25
Cada element que conforma la valoració final de l’estat
ecològic es mostreja i s’avalua per separat, motiu pel qual
aquí ajuntem per separat els protocols dels diferents ele-
ments tinguts en compte. D’aquesta manera, la part d’a-
quest document dedicada als protocols s’estructura de la
següent manera:
Consideracions generals
Protocol 1: Fitoplàncton
Protocol 2: Altra flora aquàtica
Protocol 3: Macroinvertebrats
Protocol 4: Peixos
Protocol 5: Indicador hidromorfològic
Protocol 6: Indicador fisicoquímic
Protocol 7: Determinació de l’estat ecològic dels estanys
Dins de cada capítol es desglossa, d’una banda, el mate-
rial mínim necessari per a dur a terme el mostreig i el tre-
ball de laboratori corresponent, i, d’altra banda, el protocol
pròpiament dit, des de la presa de mostres fins a l’obten-
ció d’un nivell de qualitat per al paràmetre. Val a dir que el
material que s’exposa és tan sols el mínim imprescindible
i el més rellevant, però en molts dels casos es farà servir
també aquell material que és d’ús general en qualsevol
laboratori (vasos de precipitats, provetes, tubs d’assaig,
etc.). Pel que fa als protocols, aquests es presenten en un
format de dues columnes; a la primera s’exposa, punt per
punt, els passos a seguir, mentre que a la segona s’hi tro-
ben explicacions o aclariments a fi de fer més fàcil la seva
aplicació.
26 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 26
27Protocols
Protocols
Consideracions Observacions
Passos a seguir
Per la determinació de l’estat ecològic dels estanys es
mesurarà la qualitat de quatre elements biològics:
• Capítol 1. Fitoplàncton
• Capítol 2. Altra flora aquàtica
• Capítol 3. Macroinvertebrats
• Capítol 4. Peixos
Quan a partir dels elements biològics s’assigni un nivell
de qualitat de Molt bo o Bo, caldrà determinar la quali-
tat dels elements no biològics:
• Capítol 5. Indicador hidromorfològic
• Capítol 6. Indicador fisicoquímic
El mostreig de totes les parts pot realitzar-se en el
mateix moment i pel mateix equip de personal.
Dades generals
Abans de començar, cal omplir tots els fulls de camp
amb les dades generals del mostreig que consten a la
capçalera del full. Les caselles en blanc (punt de mos-
treig, data, hora i operadors) han d’omplir-se sempre,
mentre que les caselles marcades en gris (nom de l’es-
tany, massa d’aigua, UTMs i localització) han d’omplir-
se, com a mínim, la primera vegada que es visita un
punt i després no caldrà omplir-les més.
És recomanable omplir sempre totes les caselles de
dades generals del punt per tal de tenir ben identificat
el mostreig.
CONSIDERACIONS GENERALS
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 27
28 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Consideracions Observacions
Determinació del tipus d’estany
Determineu a quin tipus d’estany correspon l’estany
problema, segons l’esquema següent:
Selecció de l’època de mostreig
El mostreig es farà a finals d’estiu, quan l’estany encara
estigui estratificat, abans de la barreja completa de la
tardor.
Selecció dels punts de mostreig
El punt o punts de mostreig dins del mateix estany
variaran en funció dels paràmetres a mesurar. En gene-
ral, el fitoplàncton i els paràmetres fisicoquímics es
mostrejaran al mateix lloc i en el mateix moment, men-
tre que l’altra flora aquàtica, els macroinvertebrats, els
peixos i els paràmetres hidromorfològics es mostrejaran
en altres punts, que poden o no coincidir entre ells.
La selecció del punt de mostreig per a cada índex
s’especifica al protocol corresponent.
Estanyscàrstics grans
càrstics petits
Estanys alpins
d’aigües molt
àcides
Estanys alpins
d’aigües àcides
Estanys alpins
d’aigües molt
diluïdes
Est. alpins grans
Est. alpins típics
Est. alpins
de poca altitud
Estanysalpins alcalins
CGG CPP AAA AAM AAG ACG ACA ACB ALK
Origen
Alcalinitat > 20 µeq / l Mida
> 50 ha
Alcalinitat < 0 µeq / l
Alcalinitat > 200 µeq / l
Altitud > 2.300 m
Mida > 10 ha
Roca mare
Càrstic Glacial
Sí No
Sí No
Sí No
Sí No
Sí No
Sí No M
etam
òrfic
a Granitoid
es
Estanys
Vegeu les característiques de cada tipus a l’annex 1.
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 28
29Protocols
PROTOCOL 1: FITOPLÀNCTON
Inclou la mesura de la concentració de clorofil·la a i la
determinació dels grups algals.
Els fulls de camp i laboratori porten el codi Es-1.
Material de mostreig i fixadors
Material general:• Embarcació
• Equip de protecció individual (guants de goma o làtex,
salvavides, tovallola...)
• Sondes per mesurar la fondària (ecosonda) i per la
determinació en fondària de temperatura, oxigen dis-
solt, conductivitat i pH
• Disc de Secchi blanc, de 30 cm de diàmetre
• Ampolles limnològiques o bé bombes i tub de silicona
per prendre mostres d’aigua a diferents profunditats
• Material per etiquetar resistent a l’aigua
• Nevera portàtil
• Fulls de camp
• GPS
Per determinació de clorofil·les• Equip de filtració
• Filtres de fibra de vidre Whatman GF/F
• Pinces
• Paper d’alumini
• Sistema per conservar el filtre en fred (nevera, neu
carbònica, nitrogen líquid)
Si no es filtra al camp:
• Pots opacs de com a mínim 1 litre per recollir mostres
d’aigua, si no es pot filtrar al camp
Per identificació taxonòmica d’algues• Tub flexible de 20 mm de diàmetre llastrat (opcional, si
es volen prendre directament mostres integrades)
• Malla amb porus de 5 µm de diàmetre, per concentrar
les algues del fitoplàncton
• Pots de vidre, preferentment de color d’ambre, per
guardar les mostres
• Lugol per fixar les algues
Material de laboratori i reactius
• Equip de protecció individual (guants de làtex, ulleres
protectores, etc.)
• Material d’ús general en laboratoris (provetes, vasos
de precipitats, pipetes, etc.)
• Equip de filtració
• Acetona al 90%, per extreure pigments
• Sonicador, o bé homogeneïtzador de vidre o de
Teflon, per accelerar l’extracció de pigments
• Centrífuga, per clarificar l’extracte de pigments
(opcional)
• Espectrofotòmetre
• Equip i material de microscopia per a la determina-
ció, el recompte i la mesura de les algues (material
per concentrar les cèl·lules, material per fer les pre-
paracions, microscopis amb ocular micromètric,
etc.)
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 29
Consideracions Observacions
30 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Determinació de l’època de mostreig
Mostregeu a finals d’estiu, abans de la barreja completa
de l’estany a la tardor.
Selecció del punt de mostreig
El punt de mostreig ha d’estar situat a la part més fonda
de l’estany, que generalment coincideix amb la zona
central.
Per acostar-s’hi s’utilitzarà una embarcació adequada a
la mida i les característiques de l’estany.
Mostreig a diferents profunditats
Recolliu entre 2 i 5 mostres a diferents fondàries,
segons la profunditat total de l’estany, des de la super-
fície al fons.
El mostreig pot fer-se amb ampolles limnològiques o bé
amb bombes. En el cas de les mostres per a la deter-
minació dels grups algals, pot prendre’s una mostra
integrada amb un tub flexible.
Recol·lecció de les mostres
De cada profunditat cal recollir una mostra per a la
determinació de la concentració de clorofil·la a (Part 1) i
una altra per a la identificació dels grups algals (Part 2).
Tingueu cura de les mesures de seguretat personalsquan sigueu a l’embarcació.
Per seleccionar la profunditat de les mostres cal basar-
se amb la fondària total de l’estany.
Les característiques de cada mostra i el procediment a
seguir s’exposen a les parts corresponents.
Situació del punt de mostreig
Paràmetres a mesurar
El fitoplàncton es valorarà a partir de dos paràmetres:
• Part 1: Índex de clorofil·la (InClo)
• Part 2: Índex de grups algals (InGA)
La valoració final de l’element fitoplàncton vindrà deter-
minada per una matriu de jerarquia a partir de la valora-
ció dels dos paràmetres (Part 3).
En el mateix moment i punt en què es mostregi el
fitoplàncton podrà mostrejar-se també l’indicador fisico-
químic (vegeu el capítol 6).
Part 0 – Consideracions prèvies Full de camp i laboratori Es-1
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 30
31Protocols
Consideracions Observacions
1. Punt de presa de mostres
Per a la determinació de la concentració de clorofil·la a
es prendran de 2 a 5 mostres d’aigua a diferents pro-
funditats, tal com s’exposa a les consideracions prèvies
(part 0).
Es mesurarà per separat la clorofil·la en cadascuna de
les mostres preses, i s’utilitzarà la que presenti una con-
centració més elevada de cara a l’aplicació de l’índex
de clorofil·les.
Part 1 – Índex de clorofil·la (InClo) Full de camp i laboratori Es-1
2. Presa de mostres
Filtreu un o més litres d’aigua (en funció de l’absorbàn-
cia) amb filtres de fibra de vidre (Whatman GF/F).
Guardeu el filtre en paper d’alumini, doblegant-lo per la
meitat per evitar que toqui la superfície on hi ha les algues.
Etiqueteu bé la mostra de manera que hi consti, com a
mínim, el nom del punt de mostreig, la profunditat i la
data, i anoteu també la quantitat d’aigua filtrada.
Poseu-la a la nevera per transportar-la fins al laboratori.
Al laboratori, congeleu immediatament la mostra.
Les mostres per clorofil·la han de tenir un volum sufi-
cient com per detectar-hi els pigments (entre 0,5 i 2 l).
En cas de no poder-se filtrar directament al camp, es
posaran en pots opacs per evitar que es degradin els
pigments i es mantindran en fred fins al laboratori, on es
farà el filtrat.
Els filtres es poden congelar directament al camp si es
disposa, per exemple, de nitrogen líquid.
3. Extracció dels pigments i càlcul declorofil·les
Just abans de la lectura, extraieu els pigments del fil-
tre afegint 5 ml d’acetona al 90% i sonicant durant
2 minuts o bé desfent-lo mecànicament amb un homo-
geneïtzador de vidre o Teflon.
Clarifiqueu l’extracte per filtració o centrifugació, per
exemple, filtrant amb un filtre de membrana ANODISC
de 0,1 µm de porus.
Llegiu l’absorbància amb una cubeta d’1 cm a 750,
663, 647 i 630 nm.
Utilitzeu les equacions de Jeffrey & Humphrey (1975)2
per al càlcul de les concentracions de pigments.
Concretament, i per a la clorofil·la a, utilitzeu la fórmula
Chl-a (µg/l) = (11,85 (A663-A750) – 1,54 (A647-A750)
– 0,08 (A630-A750)) * VOLacet (ml) /
(VOLfil (l) * AMPcub (cm))on:
Ax = absorbància a longitud d’ona x
VOLacet = volum d’acetona (en ml)
VOLfil = volum d’aigua filtrada (en l)
AMPcub = amplada de la cubeta (en cm)
Un cop extrets els pigments, la lectura s’ha d’efectuar
immediatament, ja que aquesta mostra no pot ser con-
servada.
Tingueu cura en avaluar el volum del solvent on hi ha
dissolts els pigments.
La lectura a 750 nm serveix per comprovar la terbolesa,
que ha de ser baixa. Si no és així, torneu a clarificar l’ex-
tracte.
2Jeffrey SW, Humphrey GF (1975) New Spectrophotometric Equations for Determining Chlorophylls a, b, c1 and c2 in higher Plants, Algae andNatural Phytoplankton. Biochem. Physiol. Pflanzem., 167: 191-194.
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 31
32 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Consideracions Observacions
4. Càlcul de l’índex de clorofil·la (InClo)
Calculeu el valor de l’índex fent la inversa de la concen-
tració de clorofil·la, en µg/l.
InClo =1
[Clorofil·la]
5. Determinació del nivell de qualitatsegons la clorofil·la
Dividiu el valor d’InClo entre el valor de referència del
tipus d’estany al qual pertany, i determineu el nivell de
qualitat segons la taula següent:
L’índex de clorofil·la de cada estany s’aplicarà a laconcentració de clorofil·la més elevada de les diferentsprofunditats analitzades.
Tipus d’estany Nivell de qualitat a partir dels valors EQR Valor de
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent referència
CGG càrstics grans > 0,55 0,41-0,55 0,27-0,41 0,14-0,27 < 0,14 0,67
CPP càrstics típics > 0,55 0,41-0,55 0,27-0,41 0,14-0,27 < 0,14 0,50
AAA alpins d’aigües molt àcides > 0,59 0,44-0,59 0,29-0,44 0,15-0,29 < 0,15 2
AAM alpins d’aigües àcides > 0,54 0,4-0,54 0,27-0,4 0,13-0,27 < 0,13 0,67
AAG alpins d’aigües molt diluïdes > 0,54 0,4-0,54 0,27-0,4 0,13-0,27 < 0,13 0,67
ACA alpins típics > 0,54 0,4-0,54 0,27-0,4 0,13-0,27 < 0,13 0,5
ACB alpins de poca altitud > 0,59 0,44-0,59 0,29-0,44 0,15-0,29 < 0,15 0,33
ACG alpins grans > 0,54 0,4-0,54 0,27-0,4 0,13-0,27 < 0,13 0,40
ALK alpins d’aigües alcalines > 0,51 0,38-0,51 0,26-0,38 0,13-0,26 < 0,13 0,67
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 32
33Protocols
Passos a seguir Observacions
Part 2 – Índex de grups algals (InGA) Full de camp i laboratori Es-1
En qualsevol cas, és imprescindible saber quin volum
s’agafa per tal de poder referir els resultats finals a
aquest volum.
2. Conservació de les mostres
Cal fixar les mostres només recollir-les, per evitar que es
trenquin les cèl·lules més febles. En general, la fixació
es farà amb una solució de Lugol, a raó de 0,5 ml per
100 ml de mostra. S’utilitzaran recipients de vidre, pre-
ferentment de vidre de color d’ambre. Les mostres fixa-
des han de guardar-se en un lloc fosc i fresc.
1. Presa de mostres
La presa de mostres per a la identificació dels grups
algals pot fer-se amb diferents mètodes:
Mostres discretesEs poden prendre amb ampolles hidrogràfiques, i les
situades a menor profunditat també poden prendre’s
directament amb el recipient. Cal que les mostres de les
diferents profunditats tinguin el mateix volum per tal de
poder generar una mostra integrada amb totes elles.
Cal agafar entre 2 i 5 mostres a diferents profunditats,
segons la profunditat total de l’estany (vegeu les consi-
deracions prèvies). Les mostres es combinen totes per
tal d’obtenir una única mostra, i es filtra amb una xarxa
de 5 µm per tal de concentrar les cèl·lules.
Mostres integradesEs poden prendre amb un tub flexible de 20 mm de dià-
metre llastrat. Cal submergir el tub, tapar el seu extrem
superior i tornar-lo a treure de l’estany, per recollir el seu
contingut en un pot.
Mostres integrades Mostres discretes
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 33
Passos a seguir Observacions
34 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
3. Identificació i recompte de les algues
Identifiqueu i compteu totes les cèl·lules dels grups
algals que s’utilitzen per al càlcul de l’índex de grups
algals InGA (vegeu les observacions). Referiu els resul-
tats segons el volum total de la mostra, de manera que
s’obtinguin individus per ml.
A partir de l’abundància de cada grup algal, calculeu el
biovolum.
Calculeu la proporció de biovolum dels diferents grans
grups requerits, respecte el biovolum total.
4. Càlcul de l’índex de grups algals (InGA3)
Calculeu l’índex segons la fórmula:
(2) InGa =1+2*(D + Cnc) + Chnc + Dnc
1+0,1*Cr+Cc+2*(Dc+Chc)+3*Vc+4*Cia
5. Assignació del nivell de qualitat segonsels grups algals
A partir del valor de l’InGA, assigneu un nivell de quali-tat segons la taula següent:
La identificació i recompte de les espècies ha de fer-se
al laboratori utilitzant mètodes estandarditzats i les
guies taxonòmiques adequades a l’àmbit d’estudi.
Per al càlcul de l’índex InGA cal determinar les algues
fins als següents nivells taxonòmics:
Grup Acrònim
Dinoflagel·lades D
Crisòfits no colonials Cnc
Clorococals no colonials Chnc
Diatomees no colonials Dnc
Criptòfits Cr
Crisòfits colonials Cc
Diatomees colonials Dc
Clorococals colonials Chc
Volvocals colonials Vc
Cianobacteris Cia
Per calcular el biovolum: per cada espècie, mesureu la
longitud de com a mínim 20 individus i determineu-ne el
volum en funció de la forma de la cèl·lula. A partir de la
mitjana de tots els individus mesurats, es determina el
biovolum de l’espècie.
Multipliqueu el biovolum de l’espècie pel nombre d’indi-
vidus per ml de l’espècie per obtenir, així, el biovolum
final.
Per aplicar la fórmula és necessari tenir les dades en
proporció de biovolum, o bé amb alguna altra mesura
de biomassa equivalent.
Tipus d’estany Nivell de qualitat a partir dels valors EQR Valor de
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent referència
Tots els tipus > 0,1 0,01-0,1 0,005-0,01 0,003-0,005 < 0,003 1
3Prové de l'índex Iga (Agència, 2003 - vegeu la nota 1)
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 34
35Protocols
Passos a seguir
Part 3 – Qualitat del fitoplàncton
Assignació del nivell de qualitat delfitoplàncton
Determineu el nivell de qualitat del fitoplàncton a partir
de la intersecció dels resultats de la clorofil·la i dels
grups algals, segons el quadre següent:
Nivell de qualitat – Clorofil·la a
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent
Molt bo Molt bo Bo Bo Bo Mediocre
Bo Bo Bo Bo Mediocre Deficient
Mediocre Mediocre Mediocre Mediocre Mediocre Dolent
Deficient Deficient Deficient Deficient Deficient Dolent
Dolent Dolent Dolent Dolent Dolent DolentNiv
ell d
e q
ualit
at
Gru
ps
alg
als
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 35
36 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
PROTOCOL 2: ALTRA FLORAAQUÀTICA
Inclou el mostreig de diatomees bentòniques, de macròfits
i del cinyell de vegetació helofítica.
El full de camp i laboratori porta el codi Es-2.
Material
Material general:• Equip de protecció individual (botes de pescador,
guants de goma o làtex, tovallola...)
• Material per etiquetar resistent a l’aigua
• Nevera portàtil
• Fulls de camp
• GPS
Per diatomees:• Vials per recollir i guardar les mostres
• Formol
Per macròfits:• Embarcació (si cal)
• Cinta mètrica
• Capsa o galleda amb el fons de vidre (Aquascope),
per facilitar la localització i identificació dels macròfits
in situ
• Rasclet per recollir mostres profundes
• Bosses de plàstic o pots hermètics per endur-se mos-
tres al laboratori, si cal
• Fixadors (opcional): formol al 4% o bé alcohol etílic
concentrat
Pel cinyell de vegetació helofítica:• Binocles, si cal
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 36
37Protocols
Consideracions Observacions
Determinació de l’època de mostreig
Es mostrejarà en el mateix moment que la resta de
paràmetres: a finals d’estiu, abans de la barreja com-
pleta de l’estany a la tardor.
Selecció dels punts de mostreig
Cada paràmetre caldrà mostrejar-lo en un punt diferent
de l’estany, sempre al litoral, bé dins l’aigua, bé a la riba.
Paràmetres a mesurar
La flora aquàtica bentònica es valorarà a partir de tres
paràmetres:
• Part 1: Índex de diatomees (InDia)
• Part 2: Índex de macròfits (InMac)
• Part 3: Cinyell de vegetació helofítica (% litoral)
A la pràctica, en un determinat estany només trobarem
dos dels tres tipus de vegetació:
• En estanys càrstics, la flora aquàtica es valorarà a
partir dels macròfits i de la vegetació helofítica, ja
que les diatomees no es conserven bé en aquests
tipus d’estanys.
• En estanys alpins, la flora aquàtica es valorarà a
partir de les diatomees i dels macròfits. En aquells
tipus d’estanys on no s’hagin valorat els macròfits,
la flora aquàtica es valorarà directament a partir de
les diatomees.
La valoració final de l’element “altra flora aquàtica” es
determinarà a partir del valor mitjà dels seus paràmetres
(Part 4).
La situació del punt de mostreig s’especifica a la part
del protocol corresponent a cada paràmetre.
Part 0 – Consideracions prèvies Full de camp i laboratori Es-2
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 37
38 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Passos a seguir Observacions
Part 1 – Índex de diatomees (InDia) Full de camp i laboratori Es-2
1. Punts de presa de mostres
A partir de mostres de sediment litoral de diferents
punts d’estany es farà una mostra integrada per a la
identificació i el recompte de les diatomees bentòni-
ques.
2. Recol·lecció i conservació del sediment
Poseu el sediment superficial (ca. 3 mm) dels diferents
punts en un únic vial per tal de fer una mostra integrada
Fixeu la mostra amb formol al 4%.
3. Pre-tractament de la mostra
Abans d’observar la mostra sota el microscopi cal
seguir alguns passos per a la seva preparació:
• Neteja de frústuls de la matèria orgànica, amb algun
agent oxidant fort.
• Dilució de la suspensió, amb aigua destil·lada.
• Muntatge de preparacions amb un medi amb un alt
índex de refracció.
4. Identificació i recompte de diatomees
Identifiqueu les espècies de diatomees bentòniques de
la mostra i compteu-les per tal d’obtenir una estima de
l’abundància relativa de cadascuna d’elles.
5. Càlcul de l’índex de diatomees (InDia)
Pondereu l’abundància de cada espècie característica
(di) pel seu valor indicador (ai) i sumeu-ho tot per obte-
nir el valor de l’índex:
InDia = Σiai·di
Les diatomees no es mostrejaran en els estanys càrs-
tics ja que les valves no es conserven bé en els seus
sediments.
Seguiu protocols estandarditzats per a la preparació de
les mostres (norma CEN/TC 230, o bé mireu el protocol
de l’ACA de diatomees de rius4).
És aconsellable comptar entre 300 i 500 valves. Vegeu
les observacions del punt 3.
Les espècies característiques per cada tipologia d’es-
tany i el seu valor indicador es troben a l’annex 2.
4Agència Catalana de l'Aigua (2006) Protocol d'avaluació de la qualitat biològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 38
39Protocols
Passos a seguir
6. Assignació del nivell de qualitat de lesdiatomees
Per cada tipus d'estany alpí, dividiu el valor de l'índex
InDia entre el valor de referència, i assigneu un nivell de
qualitat segons la taula següent:
Tipus d’estany Nivell de qualitat a partir dels valors EQR Valor de
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent referència
AAA alpins d’aigües molt àcides > 0,71 0,53-0,71 0,35-0,53 0,18-0,35 < 0,18 2700
AAM alpins d’aigües àcides > 0,50 0,39-0,5 0,25-0,39 0,13-0,25 < 0,13 1200
AAG alpins d’aigües molt diluïdes > 0,64 0,48-0,64 0,32-0,48 0,16-0,32 < 0,16 1000
ACA alpins típics > 0,4 0,3-0,4 0,2-0,3 0,1-0,2 < 0,1 250
ACB alpins de poca altitud > 0,4 0,3-0,4 0,2-0,3 0,1-0,2 < 0,1 600
ACG alpins grans > 0,5 0,38-0,5 0,26-0,38 0,14-0,26 < 0,14 700
ALK alpins d’aigües alcalines > 0,6 0,45-0,6 0,3-0,45 0,15-0,3 < 0,15 2500
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 39
40 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Passos a seguir Observacions
Part 2 – Índex de macròfits (InMac) Full de camp i laboratori Es-2
1. Identificació dels punts de mostreig
Identifiqueu els hàbitats més representatius que hi hagi
al litoral de l’estany.
Fixeu 5 o 6 punts de mostreig a cada estany que inclo-
guin els diferents hàbitats proporcionalment a la seva
extensió.
2. Presa de mostres
A cada punt de mostreig, feu un transecte perpendicu-
lar al litoral i llanceu un rasclet cada 50 cm per recollir
mostres de les espècies presents.
Identifiqueu les espècies presents.
Recolliu dins una bossa de plàstic aquelles plantes que
hagin de ser identificades al laboratori. Etiqueteu-les
convenientment de manera que hi consti, com a mínim,
el codi del punt de mostreig i la data. Guardeu-les fixa-
des amb unes gotes de formol.
Convé fixar-se, entre d’altres, en el tipus de substrat
(pedres, còdols, sorres, llims, etc.), la forma de la riba
(pendent, etc.), l’exposició (presència o absència d’om-
bra, etc.), el grau d’alteració, etc.
Els macròfits només es mostrejaran en estanys càrs-
tics.
Els transectes s’hauran de fer des d’una embarcació en
aquells estanys on la vegetació arriba fins a més de 70-
80 cm de profunditat. Només en llocs on la vegetació
és molt somera, el mostreig podrà ser realitzat a peu.
De tots aquells macròfits que puguin ser identificats
directament a l’estany, no caldrà que se n’extreguin
mostres. De vegades, l’ús d’una capsa o galleda amb
el fons de vidre facilita la visió i identificació in situ de les
espècies submergides.
No es consideren ni les molses aquàtiques, ni els carò-
fits ni els helòfits.
Procureu que la bossa quedi inflada i tapada hermètica-
ment per evitar que la planta s’aixafi i s’assequi massa
aviat. Enlloc de bosses, també poden utilitzar-se pots
hermètics.
Per conservar macròfits pot utilitzar-se formol al 4% o
bé alcohol etílic al 70%, malgrat que en aquest darrer
cas es produirà una decoloració de la planta. Les mos-
tres es guardaran en pots hermètics i a l’etiqueta s’hi
farà constar el tipus de fixador utilitzat. També poden
recollir-se en fresc, premsar-les i conservar-les asseca-
des en fulls d’herbari.
50 cm
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 40
41Protocols
Passos a seguir Observacions
3. Càlcul de l’índex de macròfits (InMac)
Calculeu InMac a partir del recompte del nombre
d’espècies de macròfits presents a l’estany:
InMac = nº espècies de macròfits
4. Determinació del nivell de qualitat delsmacròfits
Dividiu el resultat de l’índex InMac entre el valor de
referència, i determineu el nivell qualitat en funció del
tipus d’estany, segons la taula següent:
Segons l’InMac, només es poden discriminar tres
nivells de qualitat: amb els nivells Molt bo i Bo, es com-
pleix la DMA, amb un nivell Inferior a bo, s’incompleix.
Tipus d’estany Nivell de qualitat a partir dels valors EQR Valor de
Molt bo Bo Inferior a bo referència
CGG càrstics grans > 0,5 0,25 - 0,5 < 0,25 4
CPP càrstics típics > 0,5 0,5 < 0,25 4
ACB alpins de poca altitud > 0,5 0,25 - 0,5 < 0,25 2
ALK alpins d’aigües alcalines > 0,5 0,3 - 0,5 < 0,3 3
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 41
42 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Passos a seguir Observacions
Part 3 – Cinyell de vegetació helofítica (% litoral) Full de camp i laboratori Es-2
1. Punts de mostreig
Situeu-vos en tants punts com calgui a fi de poder
observar la vegetació helofítica al llarg de tot el períme-
tre de l’estany.
2. Determinació de la integritat del cinyell
Determineu el percentatge del perímetre de l’estany
ocupat pel cinyell de vegetació helofítica.
3. Determinació del nivell de qualitat de lavegetació helofítica
Dividiu el percentatge entre el valor de referència per
cada tipus d’estany, i determineu la qualitat segons la
taula següent:
La vegetació helofítica no es mostrejarà en punts con-
crets, sinó que es mesurarà la seva presència en el con-
junt del perímetre de l’estany.
L’amplada del cinyell no es té en compte.
Tipus d’estany Nivell de qualitat a partir dels valors EQR Valor de
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent referència
CGG càrstics grans > 0,89 0,6-0,89 0,3-0,6 0,1-0,3 < 0,1 90
CPP càrstics típics > 0,89 0,75-0,89 0,45-0,75 0,25-0,45 < 0,25 90
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 42
43Protocols
Passos a seguir Observacions
Part 4 – Qualitat de la flora aquàtica
1. Assignació d’un valor de qualitat
Als nivells de qualitat de cada paràmetre (diatomees,
macròfits i helòfits), assigneu un valor de l’1 al 5 a
dolent, deficient, mediocre, bo i molt bo, respectiva-
ment.
Nivellparàmetre → Valorparàmetre
2. Assignació del nivell de qualitat
Determineu la qualitat de la flora aquàtica a partir del
valor mitjà de diatomees, macròfits i cinyell de vegeta-
ció helofítica.
Valormitjà = (Σ Valorparàmetre i) / ni
on i són els paràmetres mesurats en cada cas i ni és el
nombre de paràmetres tinguts en compte.
Del valor resultant, determineu altre cop el nivell de qua-
litat per obtenir la qualitat de l’element “altra flora aquà-
tica”.
Valormitjà → Nivell de qualitat
A la pràctica, només tindrem dos paràmetres en cada
tipus d’estany (ni = 2): en estanys càrstics tindrem
macròfits i cinyell de vegetació, mentre que en estanys
pirinencs hi haurà macròfits i diatomees.
En aquells tipus d’estanys alpins on no s’hagin tingut en
compte els macròfits, el nivell de qualitat s’assignarà
directament a partir del valor obtingut amb les diato-
mees.
Nivell de qualitat Valor
Molt bo 5
Bo 4
Mediocre 3
Deficient 2
Dolent 1
Inferior a bo 2
Valor mitjà Nivell de qualitat Altra flora aquàtica
> 4,4 Molt bo
3,5 – 4,4 Bo
2,5 – 3,4 Mediocre
1,5 – 2,4 Deficient
< 1,5 Dolent
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 43
44 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
PROTOCOL 3: MACROINVERTEBRATS
El full de camp i laboratori porta el codi Es-3.
Material
Material general:• Equip de protecció individual (botes de pescador,
guants de goma o làtex, tovallola...)
• Material per etiquetar resistent a l’aigua
• Nevera portàtil
• Fulls de camp
• GPS
Mostreig de macroinvertebrats:• Xarxa per recollir macroinvertebrats, amb una malla de
250 µm, un diàmetre d’obertura d’uns 30 cm i entre
0,5 i 1 m de llargada
• Safates blanques de com a mínim 20 x 30 cm
• Pinces entomològiques
• Pots de plàstic de com a mínim 1/4 de litre per reco-
llir les mostres
• Vials de plàstic per recollir organismes desconeguts
• Formol amb una dilució mitjana (vora el 40%)
• Alcohol de 96º
Material per al laboratori:• Laboratori equipat amb aigüera sota una campana
extractora o habitacle ben ventilat
• Equipament òptic (lupa binocular) i material associat
per la identificació dels organismes (pinces, plaques
de Petri, etc.)
• Material per conservar els organismes separats (vials,
alcohol, etiquetes, etc.)
• Guies d’identificació adequades a l’àmbit d’estudi
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 44
45Protocols
Consideracions Observacions
Identificació dels punts de mostreig
Identifiqueu els diferents hàbitats que hi hagi al litoral de
l’estany i fixeu 5 o 6 punts per estany en diferents hàbi-
tats, repartint-los proporcionalment a la seva abundàn-
cia.
Cal fixar-se, per exemple, en el tipus de substrat, la
presència de vegetació, la profunditat, el pendent de la
riba, etc.
Part 0 – Consideracions prèvies Full de camp i laboratori Es-3
Passos a seguir Observacions
Part 1 – Índex de macroinvertebrats (InMacro) Full de camp i laboratori Es-3
1. Presa de mostres
En cada punt, preneu una mostra a uns 80 cm de pro-
funditat mitjançant el mètode de “kicking” durant 1-2
minuts: removeu el substrat amb els peus i agafeu el
material que es suspengui amb una xarxa de mà.
En cas que hi hagi vegetació aquàtica submergida,
convé passar la xarxa a través de la vegetació per reco-
llir els organismes que hi viuen entremig.
Addicionalment, netegeu dins de la xarxa 2 o 3 pedres,
amb la mà o rascant, per recollir els organismes que no
surtin amb el mètode anterior.
2. Tractament de la mostra al camp
Aboqueu el contingut de la xarxa en una safata blanca
amb una mica d’aigua per tal d’observar els organis-
mes capturats i netejar la mostra de pedres o matèria
orgànica.
Ajunteu les 5-6 mostres preses en una de sola, per tal
de fer una mostra integrada.
Poseu la mostra en un pot de boca ampla amb aigua
de l’estany i fixeu-la amb formol fins obtenir una con-
centració final vora el 4%.
Etiqueteu-la fent constar, com a mínim, el codi del punt,
la data, el número de mostra (per exemple, 1 de 3, etc)
i el fixador utilitzat.
Convé transportar les mostres fins al laboratori en una
nevera o un altre receptacle ben tancat.
Cal mostrejar en total uns 10 minuts.
La xarxa de mostreig ha de tenir un diàmetre de malla
de 250 µm, i una obertura prou ampla com per recollir
tot el material que es suspengui. Pot ser en forma de D,
per poder-la recolzar sobre el substrat, o bé amb el
marc circular, d’uns 30 cm de diàmetre.
Per tal de fer disminuir el volum de la mostra, traieu les
pedres, fulles o altre material groller que hagi quedat
atrapat dins la xarxa.
Les mostres als diferents hàbitats també poden guar-
dar-se per separat, tot indicant-ho al full de camp.
Si degut a l’elevada toxicitat del formol es vol fixar la
mostra amb alcohol etílic, cal primer extreure el màxim
d’aigua per assegurar una concentració d’alcohol de
com a mínim el 70%. La mostra així conservada no es
podrà guardar durant molt temps. Un cop al laboratori,
convé separar-la aviat i tornar a guardar en alcohol els
organismes sense el substrat.
30 cm
30 cm
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 45
46 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Passos a seguir Observacions
4. Neteja de la mostra al laboratori
Aboqueu la mostra dins un tamís de 250 µm i recolliu el
fixador en un recipient.
Renteu la mostra dins el tamís amb abundant aigua fins
que no quedi fixador.
Agafeu petites parts de la mostra i poseu-les en una
placa de Petri amb una mica d’aigua.
5. Identificació dels organismes
Sota una lupa binocular, identifiqueu els organismes
presents a cada placa de Petri fins al següent nivell
taxonòmic: Turbellaria, Nematoda, Oligochaeta,
Hirudinea, Gastropoda, Bivalvia, Amphipoda, Odonata,
Ephemeroptera, Plecoptera, Heteroptera, Trichoptera,
Megaloptera, Dytiscidae i Chironomidae.
Uns quants individus de cada tàxon identificat poden
guardar-se en vials separats en alcohol de 70º, conve-
nientment etiquetats.
6. Càlcul de l’índex InMacro5
Calculeu el valor de InMacro a partir del recompte dels
tàxons presents.
InMacro = nº de tàxons presents
7. Determinació del nivell de qualitat delsmacroinvertebrats
Dividiu el resultat de l’índex InMacro entre el valor de
referència 7, en tot tipus d’estanys, per obtenir la classe
de qualitat segons els llindars de la taula següent:
Degut a la toxicitat del formol, convé fer la neteja de la
mostra sota una campana extractora. En cas de no
tenir-ne, la neteja es farà en un habitacle ben ventilat i
usant màscares protectores adequades.
Utilitzeu les claus d’identificació adequades a l’àmbit
d’estudi.
Guardar individus identificats de cada estany servirà per
crear una col·lecció de referència que ajudi a posteriors
identificacions.
Si no s’han integrat les mostres en una de sola, utilitzeu
tots els tàxons apareguts en el total de mostres de l’es-
tany.
Considerant el nivell taxonòmic fixat al punt 5, el màxim
nombre de tàxons presents és 15.ny
Nivell de qualitat a partir dels valors EQRValor de referència
Tipus d’estany Nivell de qualitat a partir dels valors EQR Valor de
Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent referència
Tots els tipus > 0,71 0,57 - 0,71 0,42 - 0,57 0,29 - 0,42 < 0,29 7
5Antic IndMacro (Agència, 2003 - vegeu la nota 1)
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 46
47Protocols
PROTOCOL 4: PEIXOS
El full de camp porta el codi Es-4.
Material
Material general:• Embarcació
• Equip de protecció individual (guants de goma o làtex,
salvavides, tovallola...)
• Fulls de camp
• GPS
Per capturar peixos:• Xarxes de tipus nòrdic, amb diferents panells de llum
variable. Poden ser de 30 m de longitud i tenir
12 panells de 2,5 m de llarg i 1,5 m d’alçada, i diàme-
tres variables entre 5 i 55 mm
• Trampes per barb roig (Phoxinus phoxinus)
Consideracions Observacions
Identificació del tipus d’estany
L’element peixos només es mesurarà en estanys piri-
nencs.
Elecció de l’època de mostreig
Mostregeu a finals d’estiu.
Els estanys càrstics presenten una fauna ictícola
variada i, de moment, no s’ha pogut generar un índex
per determinar-ne la qualitat.
El mostreig es realitzarà en el mateix moment que la
resta d’elements i paràmetres.
Part 0 – Consideracions prèvies Full de camp Es-4
Passos a seguir Observacions
1. Detecció de la presència de peixos
Inspeccioneu a ull nu l’estany per detectar la presència
de peixos. En cas de veure’n, i sempre i quan l’objectiu
de l’estudi sigui determinar l’estat ecològic, no caldrà
fer cap mostreig i es pot passar directament a la valo-
ració de la qualitat (punt 3).
Si no s’observen peixos, passeu al punt 2.
De cara a la determinació de l’estat ecològic dels
estanys pirinencs, tan sols es tindrà en compte la
presència o l’absència de peixos. Ara bé, tot i detectar-
ne, convé fer captures per tal de tenir un registre de les
espècies presents i l’abundància.
Part 1 – Peixos Full de camp Es-4
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 47
48 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Passos a seguir Observacions
2. Mostreig
El mostreig es realitzarà amb xarxes nòrdiques i amb
trampes per a barb roig (Phoxinus phoxinus).
2.1. Mostreig amb xarxes nòrdiquesDegut a què les densitats de peixos són baixes i que és
difícil saber en quina part de l’estany podrem trobar-los,
es recomana calar 6 xarxes perpendicularment al litoral,
i distribuïdes per fondàries: 3 xarxes a 2-7 m de fondà-
ria (comptant des de la base de la xarxa), i 3 més a
7-15 m de fondària.
Addicionalment, en els estanys de més de 20 m de
fondària es calaran 3 xarxes a 20-40 m.
Poseu les xarxes perpendicularment a les ribes tot evi-
tant aquelles que siguin escarpades.
Caleu les xarxes a la tarda o al vespre, i recolliu-les l’en-
demà al matí.
Inspeccioneu les xarxes per detectar la presència de
peixos. Si n’hi ha, identifiqueu les espècies i compteu-
les per tal de tenir un registre de dades.
2.2. Mostreig amb trampesPoseu trampes per a barb roig a la zona litoral de l’es-
tany.
En retirar les trampes, anoteu si s’han capturat barbs
roig o alguna altra espècie, i l’abundància.
3. Assignació del nivell de qualitat
No s’assignarà un nivell de qualitat per a l’element pei-
xos, sinó que aquest element s’utilitzarà per modificar o
mantenir el nivell de qualitat obtingut amb la resta d’e-
lements biològics.
En estanys pirinencs, la presència de peixos farà baixar
la qualitat final de l’aigua del nivell MOLT BO a BO. En
qualsevol altre cas (altres nivells de qualitat o bé estanys
càrstics), es mantindrà la qualitat que resulti de la
mesura dels altres elements biològics del sistema.
Cal utilitzar un esforç de pesca semblant a cada estany,
de manera que els resultats obtinguts siguin al màxim
de comparables entre els diferents estanys.
És important respectar els rangs de fondàries en cada
estany, de manera que es puguin comparar les dades
de cada tram. També importa conèixer les captures
més someres, dels 0 a 2 m de profunditat. Per això,
anoteu al full de camp la posició de cada xarxa i tingueu
en compte quin és el panell que està més a prop del
litoral.
De cara a la determinació de l’estat ecològic no importa
saber quines espècies hi ha, només si n’hi ha. Tot i així,
donat que s’ha fet un esforç de mostreig, s’anotaran les
espècies i l’abundància per tenir un registre de dades i
poder-ho comparar amb mostrejos futurs. És interes-
sant també prendre mesures als individus capturats,
com la longitud, el pes o la presència de signes de mala
condició física (malformacions, paràsits, lesions, etc.).
Les trampes poden posar-se també en el moment que
es calen les xarxes, i recollir-se l’endemà.
Vegeu també les observacions del punt 2.1.
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 48
49Protocols
Les dades de camp de l’indicador hidromorfològic es
prendran en el mateix full de camp que les dades fisicoquí-
miques, i porta el codi Es-5.
Material
• Cinta mètrica
Consideracions Observacions
Elements a mesurar
L’únic element hidromorfològic que es tindrà en compte
per modular l’estat ecològic dels estanys serà la fluc-
tuació de la fondària.
Altres elements hidromorfològics (com per exemple el
temps de renovació o la connexió amb les aigües sub-
terrànies) són massa variables o difícils de determinar
com per tenir-los en compte.
Part 0 – Consideracions prèvies Full de camp i laboratori Es-5
Passos a seguir Observacions
1. Determinació de les fluctuacions
Mesureu la variació relativa del nivell de l’estany en rela-
ció a un punt fix del litoral, en cm.
Per a la correcta determinació de la variació caldria
mesurar la distància de la làmina d’aigua a aquest punt
fix del litoral en el moment de mínim nivell i en el
moment de màxim.
Si només es visita l’estany un cop a l’any, cal fer-ho en
una època de nivells baixos i fixar-se en indicadors que
denotin quin és el nivell màxim de l’aigua.
2. Determinació del nivell de qualitat
No s’assignarà cap nivell de qualitat segons l’element
hidromorfològic, sinó que es valorarà només si es troba
o no dins dels llindars que asseguren el manteniment de
les funcions ecològiques.
Determineu si la variació de la fondària és superior o
inferior a 3 metres, per qualsevol tipus d’estany.
Si la variació és inferior a 3 m, es consideraran condi-
cions hidromorfològiques que asseguren el manteni-
ment de les funcions ecològiques.
Si la variació és superior a 3 m, es consideraran condi-
cions alterades.
Per determinar el nivell superior de l’aigua es pot utilit-
zar el límit de la vegetació terrestre.
Variació = a - b
a b
Nivell màxim
Nivell mínim
PROTOCOL 5: INDICADOR HIDROMORFOLÒGIC
Part 1 – Indicador hidromorfològic Full de camp i laboratori Es-5
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 49
50 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
PROTOCOL 6: INDICADORFISICOQUÍMIC
Les dades de camp de l’indicador fisicoquímic es pren-
dran en el mateix full de camp que les dades hidromorfolò-
giques, i porta el codi Es-5.
Material de camp• Embarcació
• Equip de protecció individual (guants de goma o làtex,
salvavides, tovallola...)
• Disc de Secchi
• Sonda multiparamètrica que mesuri, com a mínim, la
temperatura, la conductivitat i el pH
• Ampolles limnològiques per recollir aigua a diferents
profunditats
• Recipients hermètics per guardar les mostres d’aigua
per anàlisi d’alcalinitat, el fòsfor total i el nitrogen total
• Material per etiquetar resistent a l’aigua
• Fulls de camp
• GPS
Material de laboratori i reactiusSegons els protocols per a la determinació de l’alcalinitat,
el fòsfor i el nitrogen totals.
Consideracions Observacions
Elements i paràmetres a mesurar
L’indicador fisicoquímic s’avaluarà a partir de cinc ele-
ments, alguns dels quals es mesuren amb un sol parà-
metre mentre que altres en tenen dos:
Element Paràmetre
Transparència Profunditat de visió deldisc de Secchi
Condicions tèrmiques Temperatura
Salinitat Conductivitat
Estat d’acidificació pHAlcalinitat
Estat de nutrients Fòsfor totalNitrogen total
Determinació de l’època de mostreig
Mostregeu a finals d’estiu, abans de la barreja completa
de l’estany a la tardor.
Selecció del punt de mostreig
Mostregeu des d’una embarcació al centre de l’estany,
en el punt de màxima profunditat.
Els paràmetres de l’indicador fisicoquímic es mostreja-
ran juntament amb el fitoplàncton.
Vegeu les observacions del punt anterior.
Part 0 – Consideracions prèvies Full de camp i laboratori Es-5
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 50
51Protocols
Passos a seguir Observacions
Part 1 – Mostreig fisicoquímic Full de camp i laboratori Es-5
1. Temperatura, conductivitat i pH
Situeu-vos al punt de mostreig amb una embarcació.
Mitjançant una sonda multiparamètrica, mesureu la
temperatura superficial, la conductivitat i el pH. Per fer-
ho, submergiu la sonda aproximadament 20 cm per
sota de la superfície, deixeu estabilitzar les lectures i
anoteu-les al full de camp.
Feu un perfil de temperatura cada metre, per tal de
situar la posició de la termoclina (punt de màxim pen-
dent en el canvi de temperatura).
Prengueu dues mesures suplementàries de conductivi-
tat i pH. Una a l’epilímnion a 3 metres de fondària des
de la superfície, i una a l’hipolímnion, 2 metres per sota
de la termoclina. Aquestes mostres no s’utilitzaran per
al càlcul del nivell de qualitat, però serviran per crear
registres de dades.
2. Transparència
Llenceu el disc de Secchi i mesureu la profunditat de
visió, en centímetres.
3. Presa de mostres
Agafeu aigua superficial en ampolles de plàstic per la
determinació, al laboratori, de l’alcalinitat, el fòsfor total
i el nitrogen total.
Agafeu mostres de les tres profunditats descrites en l’a-
partat 1. Aquestes mostres no s’utilitzaran per al càlcul
del nivell de qualitat, però serviran per crear registres de
dades.
Etiqueteu-les de manera que hi consti, com a mínim, el
codi del punt de mostreig, la profunditat, la data i el
paràmetre que s’analitzarà.
Transporteu-les en fred fins al laboratori.
La temperatura es donarà en ºC, i la conductivitat, en
µS/cm.
En cas que el punt de mesura a l’hipolímnion quedés a
menys d’un metre del fons, substituïu-la per una
mesura a 1 m del fons.
Alternativament, les mostres per fòsfor i nitrogen total
es poden recollir a l’efluent de l’estany.
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 51
52 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Passos a seguir Observacions
Part 2 – Determinacions al laboratori Full de camp i laboratori Es-5
1. Alcalinitat
Determineu l’alcalinitat per titració de Gran6.
2. Fòsfor total
Determineu la concentració de fòsfor total per colorime-
tria, segons el mètode de Grasshoff et al. (1983)7.
3. Nitrogen total
Determineu la concentració de nitrogen total per colori-
metria, segons el mètode de Grasshoff et al. (1983)7.
L’alcalinitat s’expressarà en µeq/l.
El fòsfor total s’expressarà en µg/l.
El nitrogen total s’expressarà en µg/l.
Passos a seguir Observacions
Part 3 – Qualitat fisicoquímica
Determinació del nivell de qualitat
No s’assignarà cap nivell de qualitat segons els paràme-
tres fisicoquímics, sinó que es valorarà només si es tro-
ben o no dins dels llindars del nivell de qualitat MOLT BO.
Determineu si els paràmetres fisicoquímics mesurats es
troben dins dels llindars de referència, segons la taula
següent:
L’element fisicoquímic només servirà per mantenir el
nivell de qualitat obtingut de la mesura dels elements
biològics, o bé per fer-lo disminuir de MOLT BO a BO i
de BO a MEDIOCRE.
ELEMENT Transpa- Condicions Estat Estat derència tèrmiques Salinitat d’acidificació nutrients
Disc de T superficial Fòsfor NitrogenPARÀMETRE Secchi estiu Conductivitat Alcalinitat total total
(m) (ºC) (µS/cm) pH (µeq/l) (µg/l) (µg/l)
LLINDAR Inferior Inferior Superior Inferior Superior Inferior Inferior Superior Superior
AAA 5 6 16 30 150 4,5 <<0 5 300
AAG 3 6 16 6 10 5,5 0 5 130
AAM 3 4 16 5 20 5,5 0 5 250
ACA 2 2 20 10 60 6 20 12,5 1000
ACB 1,5 8 20 10 30 6 20 15 900
ACG 3 2 16 10 30 6 20 7,5 500
ALK 1,5 2 20 30 200 7 200 12,5 1000
CGG 1,5 16 32 300 1500 7 1000 15 1000
CPP 1,5 16 32 300 2000 7 1000 15 1000
Llindar inferior: el paràmetre compleix si el valor mesurat és superior a aquest llindarLlindar superior: el paràmetre compleix si el valor mesurat és inferior a aquest llindar
Tip
us d
’est
any
6Edmond JM (1970) High precision determination of titration alkalinity and total dioxide content of sea water by potentiometric titration. Deep-SeaRes., 17: 737-750.7Grasshoff K, Erhardt M, Kremling K (1983) Methods of seawater analysis. 2nd edition. Verlag Chemie, Weinheim.
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 52
53Protocols
PROTOCOL 7: ESTAT ECOLÒGICDELS ESTANYS
La determinació de l’Estat Ecològic final dels estanys es
resumeix a continuació:
Passos a seguir Observacions
1. Elements biològics
Agafeu el nivell de qualitat més baix d’entre els obtin-
guts a partir dels elements biològics fitoplàncton, altra
flora aquàtica i macroinvertebrats.
Feu servir la presència o absència de peixos per deter-
minar el nivell de qualitat biològic final, segons el cas:
• En absència de peixos, mantingueu el mateix nivell de
qualitat que el prèviament obtingut.
• En presència de peixos, apliqueu la següent correcció:
2. Consideració de les condicionsfisicoquímiques i hidromorfològiques
Si les condicions hidromorfològiques i fisicoquímiques
permeten el manteniment de les funcions ecològiques o
bé corresponen a l’estat de referència (o nivell de quali-
tat Molt bo), l’estat ecològic serà el mateix que el nivell
de qualitat obtingut a partir dels paràmetres biològics.
Si les condicions hidromorfològiques i fisicoquímiques
corresponen a un estat inferior, apliqueu la següent
correcció:
Els peixos només es tindran en compte en els estanys
alpins. En estanys càrstics, el nivell de qualitat segons
els elements biològics s’obtindrà directament a partir
del fitoplàncton, l’altra flora aquàtica i els macroinverte-
brats.
Nivell prèviament Nivell de qualitat segonsobtingut els elements biològics
Molt bo Bo
Bo Bo
Mediocre Mediocre
Deficient Deficient
Dolent Dolent
Nivell de qualitat segons Estat ecològic els elements biològics de l’estany
Molt bo Bo
Bo Mediocre
Mediocre Mediocre
Deficient Deficient
Dolent Dolent
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 53
54 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Annex 1. Tipologia dels Sistemes Lacustres
Taula A. Tipologia dels sistemes lacustres realitzada segons els estanys presents a Catalunya. S’indica també el codi segons la tipologia del MMA8.
Tipus d'estany Abreviació Codi MMA
Estanys càrstics grans CGG 20
Estanys càrstics típics CPP 21
Estanys alpins d’aigües molt àcides AAA 3
Estanys alpins d’aigües àcides AAM 1
Estanys alpins d’aigües molt diluïdes AAG 1
Estanys alpins típics ACA 1, 3
Estanys alpins de poca altitud ACB 1, 3
Estanys alpins grans ACG 1, 3
Estanys alpins d’aigües alcalines ALK 1, 3
8MMA (2005) Directiva 2000/60/CE. Caracterización de los tipos de ríos y lagos. Versión 4. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid, Junio de 2005.
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 54
55Protocols
Taula B. Característiques principals dels diferents tipus d‘estanys. Vegeu la Taula A per al significat de l’abreviació tipus d’estany.
Capacitat Fluctua-neutralit- cionszadora Característiques de
Tipus Altitud Fondària Geologia Mida d’àcids de la barreja nivell
CGG > 0 m > 5 m Zona de carst. Roca > 50 ha > 200 µeq/l Limnocrenon (entrada < 1 mcalcària o dolomítica i preferent d’aigua subterrània).d’altres roques solubles Admet totes les característiques
de barreja
CPP > 0 m > 1 m Zona de carst. Roca < 50 ha > 200 µeq/l Limnocrenon (entrada preferent < 2 mcalcària o dolomítica i d’aigua subterrània). Admet totesd’altres roques solubles les caracterísitques de barreja
AAA > 1.500 m > 3 m Pissarres o esquistos > 0,5 ha < 0 µeq/l Dimíctics o polimíctics < 1 mmolt rics en sulfurs
AAM > 1.500 m > 3 m Pissarres i esquistos àcids, > 0,5 ha 0 - 20 µeq/l Dimíctics o polimíctics < 1 mzones de contacte entre roques metamòrfiques i granítiques
AAG > 1.500 m > 3 m Granodiorites i altres > 0,5 ha 0 - 20 µeq/l Dimíctics o polimíctics < 1 mgranitoides
ACA > 2.300 m > 3 m Granodiorita, altres 0,5 - 10 ha 20 - Dimíctics o polimíctics < 1 mgranitoides i gneiss 200 µeq/l
ACB 1.500 - > 3 m Granodiorita, altres 0,5 - 10 ha 20 - Dimíctics o polimíctics < 1 m2.300 m granitoides i gneiss 200 µeq/l
ACG > 1.500 m > 20 m Granodiorita, altres > 10 ha 20 - Dimíctics < 2 mgranitoides, gneiss i zones 200 µeq/lde contacte dels anteriors amb roques metamòrfiques
ALK > 1.500 m > 3 m Roques calcàries, > 0,5 ha > 200 µeq/l Dimíctics o polimíctics < 1 mdolomítiques, detrítiques o d’altres tipus amb presència de taques o betes de roques amb carbonats
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 55
56 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Annex 2. Espècies de Diatomees dels Estanys Pirinencs
Taula A. Llistat d’espècies de diatomees característiques (di) i el seu valor indicador (ai), per cada tipus d’estany.
Espècie característica (di) Valor indicador (ai) Tipus d’estany
Pinnularia subcapitata subcapitata Greg. 1856 65,27 AAA
Pinnularia sp. (microstauron-like) 60,19 AAA
Pinnularia appendiculata (Ag.) Cleve 1896 57,78 AAA
Cymbella aequalis W. Sm. ex Grev. 1855 57,42 AAA
Achnanthes marginulata Grun. in Cleve & Grun. 1880 53,82 AAA
Neidium hercynicum A. Mayer 1917 53,62 AAA
Eunotia subarcuatoides Alles, Nörpel et Lange-Bertalot 46,9 AAA
Eunotia exigua exigua (Breb. ex Kutz.) Rabenh. 1864 44,27 AAA
Navicula submolesta Hust. 1949 40,44 AAA
Surirella linearis linearis W. Sm. 1853 34,65 AAA
Caloneis sp. (aerophila-like) 33,33 AAA
Eunotia denticulata denticulata (Breb. ex Kutz.) Rabenh. 1864 29,17 AAA
Eunotia praerupta praerupta Ehrenb. 1843 29,05 AAA
Navicula mutica mutica Kutz. 1844 23,78 AAA
Pinnularia divergentissima divergentissima (Grun.in Van Heurck) Cleve 1896 14,32 AAA
Eunotia fallax A. Cleve 1895 13,23 AAA
Pinnularia borealis Ehrenb. 1843 12,64 AAA
Pinnularia microstauron microstauron (Ehrenb.) Cleve 1891 6,03 AAA
Navicula tenuicephala Hust. 1942 74,16 AAG
Navicula subtilissima Cleve 1891 48,86 AAG
Tabellaria flocculosa (curta) ((Roth) Kutz.) Joan 1844 47,8 AAG
Navicula mediocris atomus Hust. 45,36 AAG
Cymbella hebridica (Grun. ex Cleve) Cleve 1894 43,62 AAG
Stenopterrobia curvula (W. Smith) Krammer 43,57 AAG
Aulacoseira pfaffiana (Reinsch) Krammer 43,37 AAG
Cymbella gaeumannii Meister 1934 42,41 AAG
Frustulia rhomboides rhomboides (Ehrenb.) De Toni 1891 38,59 AAG
Peronia fibula (Breb. ex Kutz.) R. Ross 1956 37,86 AAG
Neidium affine longiceps (Greg.) Cleve 1896 36,77 AAG
Eunotia tenella (Grun. in Van Heurck) A. Cleve 1895 36,72 AAG
Eunotia pectinalis minor (Kutz.) Rabenh. 1864 34,79 AAG
Frustulia rhomboides saxonica (Rabenh.) De Toni 1891 34,41 AAG
Eunotia curvata subarcuata (Naegeli ex Kutz.) Woodhead & Tweed 1954 29,88 AAG
Stenopterobia delicatissima (Lewis) M. Perag. 1897 26,9 AAG
Neidium iridis ampliatum (Ehrenb.) Cleve 1894 25,27 AAG
Aulacoseira perglabra 25 AAG
Brachysira brebissonii brebissonii R. Ross in Hartley 1986 24,66 AAG
Eunotia elegans Ostr. 1910 23,77 AAG
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 56
57Protocols
Espècie característica (di) Valor indicador (ai) Tipus d’estany
Eunotia incisa W. Sm. ex Greg. 1854 23,15 AAG
Navicula angusta Grun. 1860 21,76 AAG
Pinnularia brebissonii diminuta (Grun. in Van Heurck) Cleve 1896 18,48 AAG
Navicula krasskei Hust. 1930 17,59 AAG
Pinnularia subcapitata hilseana (Janisch ex Rabenh.) O. Mull. 1898 13,88 AAG
Gomphonema angustatum angustatum (Kutz.) Rabenh. 1864 6,98 AAG
Nitzschia hantzschiana Rabenh. 1860 3,33 AAG
Eunotia intermedia (Hust) Norpel, Lange-Bertalot & Alles 1991 59,59 AAM
Achnanthes austriaca minor L. Grannoch (RJF) 1986 44,18 AAM
Neidium alpinum Hust. 1943 43,85 AAM
Achnanthes austriaca helvetica Hust. 1933 35,38 AAM
Aulacoseira alpigena (Grunow) Krammer 1990 32,76 AAM
Pinnularia caudata Patrick 28,17 AAM
Eunotia flexuosa flexuosa Kutz. 1849 18,78 AAM
Achnanthes conspicua conspicua A. Mayer 1919 16,46 AAM
Eunotia naegelii Migula 1907 13,5 AAM
Eunotia rhomboidea Hust. 1950 13,19 AAM
Hantzschia amphioxys amphioxys (Ehrenb.) Grun. 1877 10,31 AAM
Orthoseira roeseana (Rabh.) O’Meara 1876 6,87 AAM
Navicula schassmannii Hust. 1937 37,67 ACA
Navicula digitulus Hust. 1943 29,94 ACA
Gomphonema parvulum exilissimum Grun. in Van Heurck 1880 24,66 ACA
Achnanthes didyma didyma Hust. 1933 22,99 ACA
Navicula heimansii Van Dam & Kooy. 22,81 ACA
Gomphonema acuminatum acuminatum Ehrenb. 1832 20,05 ACA
Navicula laevissima Kutz. 1844 18,89 ACA
Achnanthes distincta Messikommer 1954 17,54 ACA
Aulacoseira italica valida (Grun. in Van Heurck ) Simonsen 1979 16,51 ACA
Pinnularia biceps petersenii R. Ross 1947 16,14 ACA
Navicula perpusilla (Kutz.) Grun. 1860 15,39 ACA
Navicula cryptocephala cryptocephala Kutz. 1844 15,2 ACA
Gomphonema gracile Ehrenb. 1838 13,65 ACA
Cymbella naviculiformis Auersw. ex Heib. 1863 13,61 ACA
Neidium affine affine (Ehrenb.) Pfitz. 1871 12,76 ACA
Navicula radiosa radiosa Kutz. 1844 11,87 ACA
Pinnularia gibba (Ehrenb.) Ehrenb. 1843 9,13 ACA
Cymbella subaequalis Grun. in Van Heurck 1880 8,93 ACA
Nitzschia dissipata (Kutz.) Grun. 1862 8,77 ACA
Navicula minuscula muralis (Grun. in Van Heurck) Lange-Beralot in L 1981 8,54 ACA
Nitzschia tubicola Grun. in Cleve & Grun. 1880 8,45 ACA
Surirella angusta constricta Hust. 1930 7,89 ACA
Gomphonema truncatum truncatum Ehrenb. 1832 7,72 ACA
Achnanthes pusilla pusilla Grun. in Cleve & Grun. 1880 7,71 ACA
Diploneis elliptica elliptica (Kutz.) Cleve 1894 7,3 ACA
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 57
58 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Espècie característica (di) Valor indicador (ai) Tipus d’estany
Nitzschia agnita Hust. 1957 7,26 ACA
Caloneis silicula (Ehrenb.) Cleve 1894 7,01 ACA
Navicula suchlandtii Hust. 1943 6,38 ACA
Neidium septentrionale Cleve-Euler 1939 5,26 ACA
Nitzschia sublinearis Hust. 1930 3,57 ACA
Pinnularia hemiptera hemiptera (Kutz.) Rabenh. 1853 3,21 ACA
Achnanthes depressa (Cleve) Hust. 1933 2,63 ACA
Caloneis lauta J.R. Carter in J.R. Carter & Watts 1981 2,63 ACA
Gomphonema parvulum parvulum (Kutz.) Kutz. 1849 2,63 ACA
Pinnularia rupestris Hantzsch in Rabenh. 1861 2,63 ACA
Pinnularia balfouriana Grun. ex Cleve 1896 2,63 ACA
Nitzschia fonticola Grun. in Van Heurck 1881 34,14 ACB
Achnanthes curtissima J.R. Carter 1963 30,22 ACB
Cymbella minuta pseudogracilis (Choln.) Reimer in Patr. & Reimer 1975 29,44 ACB
Fragilaria nanana Lange-Bertalot 25,94 ACB
Nitzschia recta Hantzsch ex Rabenh. 1861 25,6 ACB
Cymbella gracilis (Rabenh.) Cleve 1894 25,28 ACB
Nitzschia gracilis Hantzsch 1860 24,65 ACB
Fragilaria virescens exigua Grun. in Van Heurck 1881 23,06 ACB
Navicula difficillima Hust. 1950 20,73 ACB
Hannaea arcus arcus (Ehrenb.) Patr. in Patr. & Reimer 1966 20,72 ACB
Achnanthes scotica Jones & Flower 20,64 ACB
Aulacoseira ambigua (Grun. in Van Heurck) Simonsen 1979 20,55 ACB
Navicula digitulus (eliptica) Sergi & Joan 17,81 ACB
Stauroneis anceps hyalina M. Perag. & Brun in Herib. 1893 17,42 ACB
Diatoma hyemale mesodon (Ehrenb.) Kirchner 1878 16,93 ACB
Cyclotella pseudostelligera Hust. 1939 15,78 ACB
Nitzschia perminuta (Grun.) M. Perag. 1903 15,66 ACB
Navicula pseudoscutiformis Hust. 1930 15,38 ACB
Caloneis bacillum bacillum (Grun.) Cleve 1894 13,55 ACB
Nitzschia linearis linearis W. Sm. 1853 13,46 ACB
Achnanthes petersenii Hust. 1936 13,32 ACB
Navicula medioconvexa Hust. 1961 12,03 ACB
Pinnularia (gibba) (mesongogyla) L&B 186:3 11,22 ACB
Aulacoseira subarctica (O.Mull.) Haworth 11,01 ACB
Asterionella formosa formosa Hassall 1850 10,78 ACB
Stauroneis anceps anceps Ehrenb. 1843 10,65 ACB
Achnanthes helvetica alpina Flower and Jones 1989 10,56 ACB
Meridion circulare constrictum (Ralfs) Van Heurck 1885 10,42 ACB
Fragilaria capucina rumpens (Kutz.) Lange-Bertalot 1991 10,32 ACB
Achnanthes rossii Hust. 1954 10,05 ACB
Navicula bryophila bryophila J.B. Petersen 1928 9,83 ACB
Caloneis tenuis Gregory (Krammer) 1985 9,68 ACB
Cymbella cuspidata Kutz. 1844 9,68 ACB
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 58
59Protocols
Espècie característica (di) Valor indicador (ai) Tipus d’estany
Navicula cocconeiformis cocconeiformis Greg. ex Greville 1855 9,07 ACB
Achnanthes impexa Lange-Bertalot 1989 8,86 ACB
Frustulia rhomboides viridula (Breb. ex Kutz.) Cleve 1894 8,67 ACB
Surirella robusta robusta Ehrenb. 1840 8,63 ACB
Aulacoseira nygaardii Camburn 8,48 ACB
Nitzschia alpina Hustedt 1943 8,05 ACB
Pinnularia maior maior (Kutz.) W. Sm. 1853 8,05 ACB
Navicula vitiosa Schimanski 1978 6,85 ACB
Stauroneis phoenicenteron phoenicenteron (Nitzsch) Ehrenb. 1943 6,5 ACB
Cymbella falaisensis (Grun.) Krammer & Lange-Bertalot 1985 6,45 ACB
Gomphonema cf. pseudotenellum 5,87 ACB
Gomphonema cf. pumilum 5,8 ACB
Fragilaria capucina capucina Desm. 1825 4,98 ACB
Navicula absoluta Hust. 1950 3,23 ACB
Pinnularia biceps biceps Greg. 1856 3,23 ACB
Achnanthes flexella alpestris Brun 1880 3,09 ACB
Cymbella incerta Grun. in Cleve & Moller 1878 2,23 ACB
Eunotia rhyncocephala Hustedt 1,9 ACB
Nitzschia amphibia amphibia Grun. 1862 1,69 ACB
Navicula bacilloides Hust. 1945 1,49 ACB
Navicula seminulum Grun. 1860 33,32 ACG
Achnanthes subatomoides (Hust.) Lange-Bertalot & Archibald in Kr 1985 33,17 ACG
Aulacoseira lirata lirata (Ehrenb.) R. Ross in Hartley 1986 32,45 ACG
Nitzschia pusilla Grun. 1862 30,14 ACG
Navicula tantula Hust. 1943 28,4 ACG
Pinnularia viridis viridis (Nitzsch) Ehrenb. 1843 24,23 ACG
Achnanthes levanderi Hust. 1933 23,46 ACG
Denticula tenuis tenuis Kutz. 1844 21,48 ACG
Achnanthes suchlandtii Hust. 1933 19,46 ACG
Cyclotella bodanica lemmanica (O. Müller) Bachmann 17,66 ACG
Navicula globulifera Hustedt 16,52 ACG
Achnanthes lanceolata (Breb. ex Kutz.) Grun. in Cleve & Grun. 1880 13,1 ACG
Pinnularia divergens divergens W. Sm. 1853 12,3 ACG
Pinnularia mesolepta mesolepta (Ehrenb.) W. Sm. 1853 11,74 ACG
Navicula submuralis Hust. 11,7 ACG
Nitzschia angustata angustata (W. Sm.) Grun. in Cleve & Grun. 1880 11,11 ACG
Gomphonema intricatum pumilum Grun. in Van Heurck 1880 10,7 ACG
Pinnularia braunii (Grun.) Cleve 9,3 ACG
Pinnularia platycephala (Ehrenb.) Cleve 1891 8,72 ACG
Navicula cf. submolesta 8,23 ACG
Achnanthes lapidosa Krasske 1929 7,52 ACG
Achnanthes sp. (cruziformis-like) 6,23 ACG
Navicula capitoradiata Germain 1981 5,65 ACG
Navicula ignota acceptata (Hustedt) Lange-Bertalot 1985 4,96 ACG
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 59
Espècie característica (di) Valor indicador (ai) Tipus d’estany
Gomphonema parvulum parvulius Lange-Bertalot & Richardt 4,61 ACG
Aulacoseira distans nivaloides Camburn 1987 4,24 ACG
Navicula pusio Cleve 1896 3,9 ACG
Navicula opportuna Hust. 1950 3,47 ACG
Navicula soehrensis muscicola (J.B. Petersen) Krasske 1929 3,08 ACG
Fragilaria pinnata pinnata Ehrenb. 1843 44,95 ALK
Fragilaria pseudoconstruens Marciniak 1982 39 ALK
Fragilaria brevistriata brevistriata Grun. in Van Heurck 1885 34,16 ALK
Cymbella affinis Kutz. 1844 31,47 ALK
Achnanthes minutissima minutissima Kutz. 1833 30,74 ALK
Brachysira vitrea (Grun.) R. Ross in Hartley 1986 30,73 ALK
Achnanthes biasolettiana Grun. in Cleve & Grun. 1880 30,38 ALK
Navicula disjuncta Hust. 1930 28,06 ALK
Navicula veneta Kutz. 1844 27,17 ALK
Reimeria sinuata (Greg.) Kociolek & Stoermer 1987 24,83 ALK
Eunotia arcus arcus Ehrenb. 1837 24,27 ALK
Tabellaria flocculosa (llarga) ((Roth) Kutz.) Joan 1844 22,22 ALK
Cocconeis placentula placentula Ehrenb. 1838 21,39 ALK
Navicula pupula pupula Kutz. 1844 21,21 ALK
Diploneis ovalis (Hilse) Cleve 1894 17,96 ALK
Amphora libyca Ehr. 17,16 ALK
Amphora pediculus (Kutz.) Grun. 16,44 ALK
Navicula vitabunda Hust. 1930 16,27 ALK
Fragilaria vaucheriae vaucheriae (Kutz.) J.B. Petersen 1938 14,59 ALK
Navicula contenta contenta Grun. in Van Heurck 1885 14,51 ALK
Navicula detenta Hust. 1943 14,35 ALK
Fragilaria pseudoconstruens biggiba 13,83 ALK
Cyclotella radiosa Hakansson 13,74 ALK
Cymbella cistula cistula (Ehrenb. in Hempr. & Ehrenb.) Kirchner 1878 13,56 ALK
Navicula concentrica J.R. Carter in J.R. Carter & Watts 1981 13,55 ALK
Krasskella kriegerana (Krasske) R. Ross & Sims 1978 13,4 ALK
Fragilaria parasitica (W. Sm.) Grun. in Van Heurck 1881 13,25 ALK
Achnanthes altaica (Poretzky) A. Cleve-Euler 1953 12,37 ALK
Achnanthes oestrupii (A. Cleve-Euler) Hust. 1930 11,33 ALK
Achnanthes peragalli Brun & Herib. in Herib. 1893 11,11 ALK
Navicula ignota palustris (Hust.) J.W.G. Lund 1946 10,72 ALK
Achnanthes bioretii Germain 1957 10,66 ALK
Cymbella descripta (Hust.) Krammer & Lange-Bertalot 1985 10,25 ALK
Cymbella microcephala microcephala Grun. in Van Heurck 1880 9,87 ALK
Gomphoneis olivaceum (Hornemann) P. Dawson ex R. Ross & Sims 1978 9,7 ALK
Achnanthes daonensis Lange & Bertalot 9,69 ALK
Tetracyclus rupestris (Braun ex Rabenh.) Grun. in Van Heurck 1881 7,89 ALK
Tetracyclus rupestris (Braun ex Rabenh.) Grun. in Van Heurck 1881 7,89 3,91
60 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys
Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 60
Recommended