El sector primari

TEMA 4El SECTOR PRIMARI I ELS

ESPAIS AGRARISPer Antonio Suau Forés

Any 2015(1ª edició)

Titols de crèdit

• Bibliografía empleada: – Manual Anaya de 3er d’ESO

– Cafeteria “Es Solar” de Sineu (Mallorca) per sa seua pacienci en ocupar durant hores una taula per “berenar” amb el wifi.

Agraïments

INTRODUCCIÓ• En aquesta unitat s’estudia el camp, la seua explotació per l’home,

el paisatge originat per la seua acció i els impactes sobre el territori.• El sector primari varia al món per aquests factors:

– Físics– Humans– Tecnològics (al llarg de la Història i l’actualitat)

• Aprendre terminologia de pràctiques agraries.• Analitzar imatges per entendre aquestes activitats• Localitzar als mapes aquestes variacions mundials del sector primari• També estudiarem sector primari a la mar (pesca)

Juga amb l’espai

• Quines activitats comprén el sector primari? (Ajudat amb les imatges de la dreta)

• Relaciona els següents termes amb una d’aquestes activitats econòmiques: a) porcí; b) regadiu; c) secà; d) fusta de pi; e) calador; f) llotja de peix; g) transhumància.

Arees ocupades pel sector agropecuari

• Quins factors climàtics expliquen que no es cultivin aquestes àrees’ (relaconar-lo amb les franjes climàtiques)

Producció de cereals i comerç exterior

• Esmentau tres països exportadors i tres paísos les importacions dels quals depenen de l’ajuda externa.

1. Els espais agraris• El Sector Primari comprèn

les activitats econòmiques dedicades a obtenir recursos diretament de la naturalesa: agricultura, pesca, ramaderia i explotació forestal.

• També s’inclouen les activitats estractives (mineria i petroli, però no entren en aquest tema)

1.1 Espai agrari i espai rural• Espai Agrari no és lo

mateix que Espai Rural:– Espai Agrari = territori

concret on es practiquen les activitats agràries (terres conreuades pastures, praderies i boscos)

– Espai rural, és tot el territori que no es “urbà”. Inclou tant l’Espai Agrari com arées d’altras activitats que no són a ciutat (zones d’oci, centres comercials, urbanitzacions, fàbriques etc).

1.2 Les activitats agràries• Activitats agràries (agricultura, ramadera i

explotació forestal) són majoritaries al sector primari:– Agricultura:conreu de la terra per obtenir

vegetals per alimentar als homes (cereals, fruits, verdures, etc), bestiar (ferratges (forrajes) com blat d’Indies o alfals (alfalfa)) i materies primeres per a la industria (lli, cast. lino)

– Ramaderia: cria d’animals per obtenir: alliments (carn, llet, ous), adob, mateèries primeres per a la indústria (cuir (cuero), llana (lana)), i força per la feina.

– Explotació forestal: aprofitament dels boscos per obtenir aliments (gruits, bolets) i matèries primeres per industries (fusta, paper)

1.3 La població agrària• 2013: 36,8% de la població

mundial.Variacions segons el grau d’industrialització del pais:– Països més endarrerits, més

del 50% de la població i més del 50% de la riquesa. (fer activitat 1 i 4)

– Països més avançats, és una activitat minoritaira (meyns del 10% de la població), i baix % de la riquesa (meyns del 4%) (Fer activitat 5).

Avança en competències (I)

1. Obté la informació del gràfic adequat, i resol aquestes tasques:

a) Com ha evolucionat la població agrària mundial des de 1950?

b) Ordean els continents de menor a major població agrària. Quins es troben per damunt de la itjana mundial? Quins ho estan per davall?

2. Adquirir vocabulari. Precisa quines diferè ncies hi ha entre aquests conceptes: sector primari, espai agrari, espai agrícola i espai rural. Quins és el més extens?

3. Obtenir informació.Cerca informació i fes un esquema del procés de cultiu d’algun producte agrícola: blat, vinya, etc.

Avança en competències (II)

4. Treballar amb mapes. Observa el mapa e l’ocupació agrària i esmenta cinc països on la població agrària superi el 40% i cinc on sigui inferior al 2,8%. De quin tipus de països es tracta en cada cas?

Avança en competències (III)

5. Treballar mapa 2. Cerca en el mapa tres països on les activitats agràries aportin és del 36% de la riquesa i uns altres tres on n’aportin menys del 6,2%. En quins continents estan? A què és deuen aquestes diferències?

Avança en competències (IV)

2. L’activitat agrària. Els factors físics

• Les activitats agràries tenen una gran dependència de la naturalesa. Per això, estan molt condicionades per factors físics o naturals com el clima, el relleu, i el sòl, entre d’altres.

2.1 El clima• Plantes necesiten unes determinades

condicions de llum, temperatura, precipitació i ven per viure.

• Agricultura imposible a:– Zones de temperatures inferiors a 0º i

superios a 45º– Zones de sequera acusada– Zones de forts vents siguin freds o càlids.

• Resum: a cada clima trobem conreus diferents que s’han adaptat a condicions particulars.

2.2 El relleu• Valls i planures millors per

conreus.• Pendents de muntanya no per

– Pendents s’erosionen més.– No poden mecanitzar-se i més

treball– Obliguen a fer bancals

• Altitud dificulta conreus pel fred.

• Pendents més aprofitades per producció maderera (boscos) i ramaderia (praderies)

2.3 El sòl i la vegetació• El sòl i les seues condicions físiques i

químiques (minerals, nutrients, acideça) també condicionen els conreus.Destaquen:– Grossària: quan més gros més fàcil que

cresquin plantes.– Textura (grandaria del gra) que influeix

en retenció de s’aigo.– Porositat o facilitat per deixar penetrar

arrels.– Acidesa i basicitat: massa acidesa o

baisicitat sòn tòxics per plantes.• Vegetació també condiciona en part les

activitat agraries i ramaderes.

Avança en competències (I)1. Organitzar informació. Compara la influència

positiva i negativa dels factors físics sobre les activitats agràries.

Positiva Negativa

2. Comprendre informacions. Indica quines frases són falses i corregeix-les:

a) El relleu muntanyós afavoreix el cultiu;b) Cda cultiu requerix unes condicions climàtiques per

sensenvolupar-se;c) Els sòls profunds perjudiquen el cultiu;d) El sòl és la capa supervicial de l’escorça terrestre;e) La ramaderia no s’adaptabé als relleus muntanyosos.

Avança en competències (II)

3. Treballar amb imatges. Observa el dibuix del costat, llegeix les informacions que conté i contesta: a) Quines activitats agràries afavorixen l’existència de pstures i boscos? b) Quina activitat agrària es desenvolupa principalment a les planes de les valls) c) Relacioa cada informació amb un o és facors físics de les activitats agràries.

Avança en competències (III)

3. L’activitat agrària. Els factors humans.

• L’activitat agrària depèn també de factors humans com la població, el nivell tecnològic, l’organització econòmica i social, i la política agrària.

3.1 La pressió demogràfica• El creiximent de la població

al llarg de la Història provoca la desforestació per obtenir més terres de conreu (al manco fins la Revolució Industrial)

• Actualitat:– Alta població pot portar a

sobreexplotació del terreny– Baixa població pot portar a

l’abandonament de cultius i la consegüent degradació ambiental.

Deforestació de boscos per obtenir pastos.

3.2 El nivell tecnològic• Avanços tecnològics i dels

coneiximents permeten un augment de la producció agrària:– Instruments: del pal cavador

del Neolític a les arades arrossegades per tractors actuals;

– Tècniques: de la crema de boscos per fertilitzar el sol fins als adobs químics o conrerus en hivernacles actuals

• Recorda el que vas estudiar a Història l’any passat.

3.3 L’organització econòmica i social

• Economia agrària ha evolucionat amb els temps passant des de les economies de subsistència a les ecònomies de mercat.

• El camp evoluciona amb la societat:– Propietat: col·lectiva o privada – Explotació: directa (treball de la terra pel

propietari o assalariats) o indirecta (arrendament terres o parceria)

• Els governs també poden aplicar polítiques agràries (recorda la Política Agraria Comú de la UE). Exemples: reformes agràries, incentivació de la modernització de l’explotació agrària, etc

Avança en competències (I)1. Relacionar inforacions. Erlaciona cda un d’aquests

termes amb un factor humà de les activitats agràries: estable, propietat privada, economia de mercat, tractor, subvenció agrària.

2. Adquirir vocabulari. Explica quina diferència hi ha entre aquestes parelles de conceptes: propietat i explotació agrària; propietat privada i propietat col·lectiva; explotació directa i indirecta; economia de subsitència i de mercat.

3. Usar les TIC. Informa’t a Internet sobre les revolucions verda i biotecnològica. Escriu en el quadern un resum i una valoració personal sobre aquests avenços tècnics.

4. Treballar amb imatges. Usa les imatges per resoldre aquestes asques:

a) Tria dues imatges on s’aprecii la influència del relleu en l’activitat agrària. Explica, en cada cas, en què consisteix aquesta influència.

b) Selecciona i explica dues imatges correponentes a zones amb alta ensitat de població.

c) Cerca tres imatges repressentatives de la influència dels factors hjmans en l’activitat agrària. Redacta un peu explicatiu per a cada una.

Avança en competències

(II)

4. El paisatge agrari i els seus elements

• Activitats agraries modifican medi natural donant lloc a paisatges agraris.

• Paisatge agrari carateritzat per dos elements fonamentals:– Espai habitat– Espai traballat

4.2 L’espai habitat

• És on viuen pagessos. Es poden tipificar per:– Poblament:

• Dispers• Concentrat • Intercalar.

– Habitat: cases (tipus) i depèndencies de la propietat agrària (graners, estables, cellers, etc). Adaptades a l’entorn

4.3 L’espai treballat• Activitat agrària organitzada en parcel·les que varien en les

seues característiques:– Per la mida:

• petites (- 10 ha)• mitjanes (10-100 ha) • grans (+100 ha)

– Forma: • regulars (2 i 3) • irregulars (1).

– Limits: • obertes (2)• tancades (1)

– Dedicació: • agrícoles (1 i 2), • ramaderes (3) • forestals

Avança competències (I)1. Organitzar la informació. Fes un mapa conceptual o un esquea de

claus sobre el paisatge agraris i els seus elements.2. Obtenir informació. Explica amb ajuda de les imatges d’abaix, la

diferència entre els tius de poblament agrari.

Avança competències (II)

3. Treballar imatges. Quins trets del medi natural ens indiques la teulada i el material de las cases rurals?4. Cerca entre les il·lustracions d’aquesta unitat exemples de:

a) Poblament dispers i concentratb) Parcel·les agraries grans, mitjanes i petitesc) Diferents aprofitaments agraris de les parcel·les (anota pàgina)

5. L’agricultura. Diversitat i tipus

5.1 La varitetat dels sistemes de cultiu

• Sistemes de cultiu = procediments emprats pels agricultors per obtenir productes agraries. Es clasifiquen amb diferents criteris:– Varietat de cultius:

• monoconreu • policonreu

– Aigo: • secà • regadiu (més costosos per inversions)

– Mode d’ocupació del sol: • continu • rotació

– Aprofitament de la terra: • intensiu • extensiu

5.2 Els tipus d’agricultura

• També classifiquem l’agricultura segons els cultius emprats i la destinació dels mateixos:– Agricultura tradicional o subsistència: producció bàsicament

per autoconsum– Agricultura evolucionada: producció destinada bàsicament per a

la venda nacional o internacional. Hi ha dues modalitats:• Agricultura productivista (1940 endavant): producció en massa

emprant fertilitzants químics, maquinaria i aplicant biotecnologia (transgènics)

• Agricultura ecològica (des de 1990): cerca productes saludables. Rotació de conreus, adobs orgànics (agriculutra postproductivista o orgànica)

5.2 Els tipus d’agricultura (II)

• Els cultius herbacis tenen la tija amb consistència d’herba, com el s cereals i les hortalisses. La majora són anuals i requereixen repantar-se després de cada collita.

• Els cultius llenyosos tenen la tija de consistència llenyosa. Poder ser arbustius com la vinya, o arboris com l’olivera o els fruiters.

• Es consideren cultius perennes perquè romanen molt de temps sobre el sòl, sense haver de replantar-se.

Avança en competències

Coneèixer paisatges geogràfics1. Cerca imatges que exemplifiquin

les dierències entre les agricultures de monocultura i les de policultura, de secà i de regadiu, i extensiva i intensiva.

2. Explica per què aquestes frases són vertaderes o falses: a) l’agricultura intensiva produeix sempre rendiments alts; b) l’agriculura extensiva produeix rendiments baixos; c) l’agriultura de secà és propia d’àreees amb precipitacions escasses.

Avança en competències (II)

3. Participar en l’aprenentage.L’agricultura intensiva pot ocasionar problemes al medi ambient. Cerca informació sobre el tema i elabora’n un petit informe amb el suport d’imatges, dades estadístiques o gràfics.

4. Treballar amb imatges. Comenta les transformacions agràries que mostra la imatge superior.

6. L’agricultura. Sistemes agraris tradicionals.

6.1 Característiques i localització

• Es una agricultura que encara emplea una tecnologia enderrerida, porta molta feia i empra molt má d’obra.

• Producció escassa i destinada a autoconsum.

• Localizació: a països de baix nivell de sesenvolupamente a l’Àfrica, sud-est asiàtic i d’Amèrica Llatina.

6.2 L’agricultura itinerant o d’artiga

• Localització: zones de clima equatorial i tropical humit d’Àfrica, Amèrica Central i el Sud i, en menor grau Àsia.

• Paisatge agrari:– parcel·lesirregulars, – obertura al boscc de parcel·les

deprés d’«artigar» (talar-ne arbres i cremar-los juntament amb males herbes; en cast. )

– Policultura de cereals com melca, mill (mijo), blat de les Indies (maíz), mandioca, nyam, batata, etc)

– Cultiu continu esgota el terreny en dos anys aprox. Trasllat a un altre lloc.

6.3 L’agricultura sedentària de secà

• On? Àrees tropicals de la sabana africana i certes zones d’Amèrica del Sud i Àsia.

• Tipus de paisatge agrari:– Horts (huertas): costat de

casa, fertilització amb fems, rotació de conreus. No esgota el sòl

– llenques de cultiu ()

6.4 L’AGRICULTURA IRRIGADA MONSÒNICA

• Localització: zona de clima tropical monsónic (sud i sud-est d’Àsia)

• Paisatge agrari típic és l’arrossar. Es localitza a planes al·luvials i deltes dels rius.

• Conreu: arròs.• Tècnica de conreu:

1. Se sembra l’arròs en un planter* adobat.2. Parcel·la es llaura, s’adoba i s’inunda.3. Els brots d’arròs es trasplanten a

l’arrossar4. Quan madura, es buida s’aigo, es recull,

es bat i s’arreplega• Aquest sistema permet dos i tres collites

anuals i és d’un gran rendiment.

Avança en competències (I)1. Organitzar la informació.

Compara en un quadre l’agricultura itinerant, seentària de secà i irrigada: localització, organització del paisatge agrari, tècnia de cultiu i conseqüències.

2. Plantejar-se preguntes. Quina d’aquestes tres agricultures (a l’esquerra) tradicionals creus que permet alimentar més població? Per què?

3. Ser creatiua i emprenedor, Fes un gràfic del procés tradicional de cultiu de l’arròs.

4. Treballar amb mapes. Respon a partir del mapa: a) En quina zona climàtic de la Terra es localitza l’agricultura tradicional? b) En quins continents abasta una extensió més gran?

5. Treballar amb imatges. A partir de les imatges de la diapositiva anterior, descriu les tasques que es fan en cada il·lustració. Per què reflecteixen una agricultura tradicional?

Avança en competències (II)

7. L’agricultura. Sistemes agraris avançats

• A la part 6 has vist els sistemes de conreus més tradicionals (ja els vareu veure l’any passat al estudiar l’agricultura a l’Edat Mitjana). Ara veurem els més moderns.

7.1 L’AGRICULTURA PRODUCTIVISTA:

característiques i localització

• Caracterítiques: aprofitament avanços tecnològics (Maquinaria motoritzada, avions, etc) i científics (adobs químics, herbicides, pesticides,e etc)

• Tipus de producció: massiva de productes demandats al mercat.

• On? Paissos avançats (Nord-Amèrica, Europa) i alguns llocs de costa tropical

• Quins són? Nord-Amèrica i Australia.

• Paisatge agrari: parcel·les grans, forma regular, de agricultors preparats o empreses multinacional (requereixen una gran inversió)

• Què cultiven? Productes especialitzats de gran demanda. Depenen del clima (Belts dels EEUU)

• Empleen tècniques avançades i també avanços químics.

7.1 L’AGRICULTURA PRODUCTIVISTA:

l’agricultura dels Països Nous

• On? Àrees costaneres de clima tropical d’Amèrica central i sud, sud-est d’Àsia i golf de Guinea.

• Paisatge agrari: parcel·les enormes, monoconreu de productes de gran demanda (banana, pinya, café, cacao, etc), normalment d’empreses internacionals de països desenvolupats o terratinents

• Tècniques avançades juntament amb ma d’obra barata (no mecanitzada)

7.1 L’agriculutura de plantació.

7.2 L’agricultura ecològica (postproductiva o orgànica)

• Tècniques: no agressives (no empleo de productes químics) i tradicionals (adobs naturals i rotació)

• Producció més moderada però de qualitat (productes més cars)

• 2012 = 37,4 milions de ha (10,9% espai cultivable mundial.

• Productes: cereals, café, olivera i cacau.

Avança en competències (I)1. Organitzar informació. Confecciona un mapa conceptual en

el qual comparis les característiques de les agricultures tradicionals productivista i acològica.

2. Conèixer paisatges geogràfics. En què es diferencien i en què s’assemblen les agricultures dels Països Nous i de plantació?

3. Localitzar en mapes. Traça sobre un mapamundi l’itinerari qe segeix un producte agrari de plantació des de la recol·lecció fins al consum en zones llunyanes. Reu-ne conclusions

4. Esmenta continents i països on estigui present l’agricultura avançada.

Avança en competències (II)

5. Treballar amb imatges. Quines característiques de l’agricultura productivista s’aprecien a les il·lustracions ( fotos pàgs 92 i 93)

6. Ser creatiu i emprenedor. Planifica una activitat per difondre al teu centre els avantatges de l’agricultura ecològica.

Avança en competències (III)

8. La ramaderia. Formes d’explotació i

models• Ramaderia és la cria d’animals.• Avui dia, activitat molt

diversificada: diferents especies ( boví, oví, caprí, porcí i avícola, etc), diferents sistemes ramaders (extensius i intensius) i diferent tipus de ramaderia (tradicional, productivista i ecològica)

8.3 Els sistemes ramaders• Els sistemes o procediments emprats per

criar el bestiar permeten diferenciar entre ramaderia extensiva i intensiva.

– En la ganaderia extensiva el bestiar pastura a l’aire lliure en grans extensions. Per tant, requereix inversions escass en mà d’obra i capital. En unes ocasions, eés complementàris de l’agricultura i proporciona als agricultors aliments, força de traball i acobs. En altrs és l’activitat dominant, sobretot en zones amb característiques naturals desfavorables per el cultiu

– En la ramaderia intensiva, el bestiar e refugia en estables i s’alimenta totalment o parcialment amb pinsos. Per això, exigeix inversions elevades en instal·lacions, selecció de races, tecnolobía, alimentació icures veterinaries.

8.2 La ramaderia tradicional• La ramaderia tradicioanl és extensiva. En

general, respon a dos modles: el nómada i el transhumant.– En la ramadería nòmada, el bestiar es

desplaça continuament a la recerca de pastures. Es característica de pobles que viuen a les vores del deserts, com els tuareg del Sàhara i els beins de la Península Aràbiga.

– En la ramaderia trasnhumant, el bestiar es desplaça estacionalment entre pastures d’hivern i d’estius.´És pròpia d’algunes regions muntanyoses d’Amèrica, d’Àsia i del nord d’Àfrica.

8.3 Les ramaderies productivista i ecològica

• Ramaderia produtivista: es aquella que cerca la màxima producció per a la venda al mercat.

– Pot ser extensiva (ranxos de EEUU, Austracia o estancias argentines de la Pampa y Patagonia) o intensiva (estabulació, alimentació amb pinsos, sellecció genètica, cuidats veterinaris, mecanització del cuidat, acceleració del creiximent amb productes químics)

– Productes a menor preu però de qüalitat dubtosas en alguns casos.

• Ramadería ecològica: cerca respectar el medi ambient i l’animal.

– Empra sistemes semi-extensius, pastura (no pinsos), no estabulació permanent, no emplea productes químics per accelerar el creiximent.

– Conseqüencia: producció moderada i preus de productes més cars però am major qualitat.

Avança en competènciesCaps deporc

Caps d’oví

Caps de bovi Aus de corral Carn. Total Llet

2013 2013 2013 2013 2012 2012

Milers Milers MIlers Milions Milers T Milers t

Mon 977.020.798 1172833190 1494348769 23960904 302390507 753925417

Àfrica 35098077 325338760 302077502 1910203 16901905 46192109

America delNord 72694800 6246750 101515311 2338391 47032173 99316465

Amèrica entral i del Sud

83357141 76079556 400168753 3044003 47012636 81168715

ASia 588225048 526590642 519972278 13958697 126301506 279666027

Ecuropa 184051948 129650518 122078279 2298576 57943376 216089386

Oceania 51 106351147 40221 129778 5991475 29603834

Avança en competènciesAdquirir vocabulari1. Explica les diferències entre aquests conceptes: ramaderia

inensiv i extensiva; ramadería nòmanda i transhument; ramaderia tradicional, productivista i ecològica.

Tenir cura del medi ambient2. Elaborar un informebreu sobre els problemes ocasionats per

alramaderia estabulada.Conèxer activitats humanes3. Relacona el que has après i contesta: en què

s’assemblenl’agricultura i la ramaderia extensives? I l’agricultura i la ramaderia intensives?

Avançar en competències

Treballar amb dades estadístiques.4. A partir de les dades de al taula fes aquestes

tasques: a) Indica les dues regions mundials que ompten amb

el nombre més grande caps de cada tipus de bestiar.

b) Confecciona un gràfic de barres sobre la producció de carn i de llet al món. Quines en són.

9. L’explotació forestal

9.1 Els espais forestals• Superficie forestal de la Terra (2012): +/- 30%• Boscos equatorials i tropicals humits:

– A zones càlides;– Arbres alts de fusta dura amb moltes espècies entremescclades– Deforestació per explotar espècies rendibles (caoba, banús (ébano) i tec (tejo)

• Boscos temperats: – Latituts mitjanes– Arbrest mitjans en mases homgènies.– Roure, faig (haya) o castanyer per explotar– Actulitat substituits per espècies n oautòctones de major rendibilidat econòmica (pi o eucaliptus)

• Boscos boreals o Taiga– A latituds altes zones temperades.– Boscos densos– Poques espècies, generalment de fusta blana.– Coníferes (avet, pi i bedoll)

9.2 Producció forestal i funcions ambientals

• Aprofitament priincipal = fusta (construcció, mobles,etc)– Altres aprofitaments: fruits, caça, rons, llenya– Tambe productes industrials (cautxu, suro,resina, cel·lulosa, paper, productes farmacèutics i perfums

• Funcions mediambientals absorció delCO2 reduint l’esclafamentglobal, aporten humitat, eviten erosió, habitat de especies animals i vegetals.

• Funcio paisagistica i econòmica per la gent

9.3 Els problemes de l’explotació forestal

• Quema incontrolada = desforestació (des de 1950 s’ha perdut 1/3 de la superficie forestal)• ONU a pres mesures:

– Control de la tala (recerca de la sostenibilitat)– Reforestació– Reciclatge dels productes de fusta– Valoració dels recursos per vigilar l’explotació.

Avança en competències

Treballar amb gràfics1. Amb les dades dela taula, representa

en un gràfic de barres els principals països productors de fusta en rotllo. Quin percentarge de la proucció munial reuneixen entre el setze?

Localitzar en mapes2. Elabora un mapamundi que el

diferencíi les zones ocupades per cada tipus de bosc. Indica en la llegenda els tipus d’arbres propis de cada zona.

Participar en el aprenentatge3. Escriu una llista de cinc articles d’ús

quotidià procedents de l’explotació forestal.

Avança en competènciesTreballar amb gràfics.4. Observa el gràfic i respon les qüestions:

a) Con ha evolucionat la deforestació a la zona temperada?b) I a la zona tropical?

Avança en competències

Tenir cura del medi ambient5. Explica el sentit d’aquesta frase: “La plantació

d’un arbre és una de les cpoques accones humanes que poden considerar-se vertaderament altruistes. Una persona plana un arbre per als fills, per al ness o per als fills del nésts, però n oper a si mateixa” (Seymour, 1983)

10. La pesca. La utilització de la mar.

• Pesca = activitat destinada a obtenir productes de la mar

• Objetiu = proporcionar aliments a la gent ja sigui en venda directa, ja enviat pel seu envassament a conserveres (llaunes o congelats) o industries (farines, fertilitzants, etc)

10.1 Els sistemes de pescaProcediments per pescar• Segons el lloc o durada distingim:

– Costanera– Altura (alta mar)– Gran Altura (alta mar molt de mesos)

• Segons el nivell de desenvolupament tecnològic de les embarcacions:– Pesca artesanal: vaixells petits, arts tradicionals, poca mà d’obra– Pesca industrial: amb vaixells factoria gran, tecnologia moderna i molta ma d’obra

10.2 El futur de les pesqueries• Problemes de la pesca actual:

– Sobrepesca– Contaminació de la mar– Accés als caladors (defensa dels

paísos de les 200 milles nàutiques des de 1983)

• Polítiques pesqueres dels països:– Prohibició de les arts nocives – Quotes de captures– Implantació de mesures contra

la contaminació– Acords pesquers entre països– Aqüicultura

El primer centre d’aqüicultura a Espanya va estar el de Torre de la Sal, a Castelló. Un dels seus impulsors principals va estar un mallorquí., el Doctor en Biología P. Suau.

Avança en competències

Treballar amb gràfics1. Respon a partir de

l’analisi dels gràfics del costat:

a) Com han evolucionat les captures de psca mundials? Expressa-ho usant una dada mateàtica.

b) Localitza en un mapamundi els països amb més prucció pesquera el món. Dibuixa-hi també els caladors principals.

Avança en competènciesOrganitzar informació2. Fes un esquema sobre els continguts d’aquest epígraf.

Tria’n el tipus que considereis més adequat.Treballar amb textos i imatges3. Respon amb ajuda del text explicatiu i de les imatges

a) A quina distància de la costa comencen les aigües internacionalsb) Quina repercusió té l’establiment d’aquests zons?c) Quins tipus de flota es distingeixen segons la distància a la costa?d) Posa un exemple de tecniques de pesca amb zarza fiza i amb xarxes

d’arrosegamente) Cerca informació a internet sobre l’anomenada “Guerra del

Bacalao” (no és un ball). Té a veure amb la pregunta b)?

Avança en competències

• Produir textos• Informa`t sobre aquest tema. Com pot

col·laborar l’aquicultura a resoldre els problemes de la pesca? Escriu després un text en el qual opinis sobre la qüestió.