Hundertwasser Obra Truetype

F r ie d e n s r e ic hH u n d e r t w a s s e r

Art,Ecologia, Arquitectura

Li deient Friedrich Stowasser, però preferia que li digueren Friedensreich Hundertwasser.

Artista com a professió i com a forma de vida. Pintor, escultor i dissenyador, va realitzar treballs d'arquitectura on va deixar el seu segell en la informalitat dels seus projectes.

Va aprofitar tots els instruments per a expressar la seua filosofia de vida profundament humanista que pretenia crear l'harmonia entre l'home i l'entorn que el rodeja.

Va fer de la seua professió un instrument per a accedir a llocs que d'una altra manera no ho haguera aconseguit.

Va nàixer un 15 de desembre de 1928 a Viena; i mor, un 19 de febrer del 2000 en algun punt sense determinar en l'oceà Pacífic, en les proximitats de Nova Zelanda.

És criat en una família mig jueua per part de sa mare a Viena. Son pare (militar, artiller en la primera guerra mundial) és difunt quan el seu fill tenia un any d'edat.

Per a salvar la família de l'Holocaust la mare de Hundertwasser el va allistar en la joventut hitleriana. va assistir breument a les classes de la Facultat de Belles Arts de Viena en 1948 i va començar la seua pròpia producció a finals dels anys 1940.

A n t e c e d e n t s

in f lu è n c ie s

Egon Schiele

Harry Rand: Si poguera tindre una obra d'art, quina li agradaria contemplar?

Hundertwasser: Potser “Die tote Stadt”, un quadre de Egon Shiele; però puc passar-me sense ell i em conformaria amb una reproducció.

És corrent sentir parlar d'obres d'art famoses com a obres molt bones, però difícils d'entendre. Estem molt acostumats a estes afirmacions; no obstant això dir que una obra d'art és bona, però incomprensible per a la majoria de les persones, és el mateix que dir d'un aliment que és molt bo, però que no el pot menjar quasi ningú.

P in t u r e s

Per a mi els quadres són com a portes per les quals, per sort, puc irrompre en un món que és molt pròxim i molt distant al mateix temps; un món al què no tenim cap accés, encara que ens trobem en ell: un món que no podem percebre, i que s'oposa al món real.

És molt important que els alumnes estiguen assentats en una habitació amb plantes i arbres desenvolupant la seua creativitat, perquè així comparen la seua pròpia creativitat amb la de la naturalesa. La natura es desenvolupa segons uns models i lleis molt estables i sempre encerta en la forma com ixen les fulles i en com creix el tronc i brollen els capolls. Les plantes influïxen en les persones, però quan un artista aprén de la creativitat de les plantes, llavors la pròpia creativitat de l'artista és quasi perfecta; no pot equivocar-se, seguix les lleis del món vegetal al crear les seues obres.

...La línia recta i els seus derivats són úlceres canceroses que ens enverinen, per igual, la planificació urbana i la salut física.

Les nostres ciutats són la realització dels capritxos dements d'arquitectes criminals que mai van fer el jurament hipocràtic de l'arquitectura: em negue a construir cases que puguen danyar a la naturalesa i a les persones...

...Què passaria si la gent demanara cada vegada menys en compte de demanar més? Serien més feliços, estarien més sans, no menjarien greixos, canviarien els seus cotxes per bicicletes, cultivarien hortalisses en el jardí; tots necessitaríem menys diners; crec que seria un experiment interessant...

Black Girl

Cross Roads

Downtown Lane

The Eye And The Beard Of God

Miraculous Draft

C a r t e lls i a lt r e s

La creació porta temps i l'art que no porta amb si una evolució desapareix prompte. Quant més temps es tarda a crear una obra d'art, més temps roman viva. Esta és una regla bàsica, però té excepcions.

Tropical Chinese

Imagine Tomorrows World

Houses In Snow

Save The Seas Save The Wales

Els sers humans volen destruir, no sols als seus germans, sinó a tots els organismes vius. Poden seguir fent-lo, mentres queden recursos; però després hauran de tornar els recursos i este és el moment de fer-ho. S'ha introduït el terme ecologia, encara que s'interpreta incorrectament, perquè ecologia significa naturalesa i els cicles de la naturalesa, però els ecologistes obliden un factor important, que és l'emoció davant de la capacitat de crear.

Rainforest

Arche Noah

Around The World

Skyscraper

Hundertwasser qualifica la foscor com a foscor multicolor. Una concentració màxima de colors intensos que procedixen dels valors mínims de l'escala dels colors.

Daydreaming

Regenbogenhaus

Huderwasser Haus

Hunderwasserhaus

Housecat

Antipode King

: A r q u it e c t u r a e x t e r io r s

Els edificis uniformes, a l'estil dels camps de concentració i els barracons, destruïxen i uniformitzen el més valuós que una persona jove pot aportar a una societat: la creativitat individual i espontània. Si els arquitectes hagueren sabut curar eixos edificis malalts i causants de malalties, no els haurien arribat a construir.

Per això fa falta una nova professió: mèdic de l'arquitectura. L'única tasca del mèdic de l'arquitectura és la de tornar la dignitat humana i l'harmonia amb la naturalesa i la creació humana. Sense haver de destruir tot primer, sinó per mitjà de xicotets canvis en punts estratègics, i sense gran esforç ni recursos monetaris. Açò inclou desregular el curs regulat dels rius, trencar horitzons plans i estèrils, convertir zones de sòl en superfícies desiguals i ondulades, deixar créixer la vegetació entre les separacions de l'empedrat i en els clavills dels murs, on no molesta a ningú, modificar les formes de les finestres i arredonir irregularment cantons i cantells.

24 de gener de 1990

Bad Blumau

( Austria)

Müllverbrennungsanlage : Spittelau ( Austria)

Wohnhaus : Plochingen (Alemanya)

Waldspirale : Darmstadt (Alemanya)

Hundertwasserhaus : Wien ( Austria)

Wohnhaus : Wien

( Austria)

Ronald-MacDonald-Haus : Essen (Alemanya)

Kindergarten : Frankfurt am Main (Alemanya)

Wohnhaus : Bad Soden (Alemanya)

Waldspirale Darmstadt (Alemanya)

Bahnhof : Uelzen (Alemanya)

Grüne Zitadelle : Magdeburg (Alemanya)

Markthalle : Altenrhein ( Suïssa)

Barbarakirche : Bärnbach

( Austria)

Plochingen (Alemanya)

Kunsthaus : Wien

( Austria)

Com més visc, més em convenç que he de contribuir a la restauració de la brutícia, sent un poc més brut que els altres. Per descomptat que em llave com tot el món, però no veig per què les finestres han d'estar sempre netes, per què cal esterilitzar les parets o enverinar amb esprai els servicis. Açò resulta perillós, no sols per a nosaltres, sinó també per a l'ambient. La neteja exagerada és en gran part la causa de la degradació del medi ambient, de la mort dels nostres boscos.

Wohnhaus : Bad Blumau ( Austria)

Luther-Melanchthon-Gymnasium : Wittenberg ( Alemanya)

: Arquitectura interiors

Bad Blumau

(Austria)

Kid’s Plaza : Osaka ( Japan)

Entretanque els ulls com quan s'evoca una imatge i veig les cases bigarrades i fosques en compte d'horriblement clares i prats verds sobre totes les teulades en compte de formigó.

M'agradaria que em soterraren, per a convertir-me en humus, nu i sense taüt, davall un arbre en el meu propi terreny d'Ao Tea Roa.

Hundertwasser, 1979

Ayumu Isomura, fotografies

Lucian Ilica, fotografies

Hundertwasser ISBN: 978-3-8228-3404-6 Ed. Taschen amb l’entrevista de Harry Rand

: F o n t s

: A n n e x o sSobre l’arquitectura..Si violem la creació de la naturalesa, si aniquilem la nostra creació ens destruirem. La nostra verdadera ignorància està en la nostra incapacitat de ser actius creativament. Hem d'aconseguir un tractat de pau amb la naturalesa, l'únic poder superior creativament, del que depén la humanitat.Este tractat de pau amb la naturalesa inclourà els punts següents:

1.Hem d'aprendre el llenguatge de la naturalesa, per a comunicar-nos amb ella.2.Hem de tornar a la naturalesa territoris que ens hem apropiat i destruït il·legalment; segons el principi que tots els elements horitzontals que hi ha davall del cel pertanyen a la natura, incloses teulades i carreteres.3.Tolerància de la vegetació espontània.4.La creació de la humanitat i la creació de la naturalesa deuen reunificar-se. La divisió d'estes creacions ha tingut conseqüències catastròfiques per a la naturalesa i l'home.5.La vida ha d'estar en harmonia amb les lleis de la naturalesa.6.Som simples hostes de la naturalesa i hauríem de comportar-nos conseqüentment. L'home és el paràsit més perillós que mai haja assolat la Terra. L'home ha de tornar al seu nínxol ecològic per a deixar que la terra es regenere.

La societat humana ha de tornar a ser una societat sense residus, perquè només els que respecten i reciclen els seus residus en una societat sense residus, transformen la mort en vida i tenen dret a continuar en esta Terra; per tant respecten el seu cicle i deixen que renasca la vida.

: A n n e x o sL'home anhela immensament una llar en harmonia amb la natura i amb la creativitat humana. Però, eixe desig tan comprensible és precisament el que es nega als residents, especialment als xiquets i alumnes. Les persones seguixen obligades a viure i aprendre en vivendes prefabricades de camps de concentració i en edificis faltats d'inspiració, freds i insípids. Quin sentit té posseir tants materials nous, si no els utilitzem per a tornar la naturalesa a la ciutat? Tenim ciment, formigó armat, plàstic, brea, cautxú sintètic, acer inoxidable, argila expandida i mescles d'estos materials; tenim també materials tradicionals com a quitrà, rajola, fusta, cautxú, etc....Per a les jóvens generacions de les últimes dècades, formades en institucions educatives i jardins d'infància hostils a la naturalesa i a la creativitat, els danys psicològics permanents són immensos. Els xiquets són menys capaços encara que els adults de defendre's d'un entorn planificat que destruïx la vida i l'esperit.En Heddernheim, la gent jove estarà en contacte ininterromput, viu i positiu amb la naturalesa, la bellesa i la creativitat. Viena, 14 de maig de 1987

: A n n e x o sCarta de Hundertwasser a Minich...L'única resposta és que la població mundial evite la creació de rebutjos: és a dir, una societat sense residus, per a evitar per complet la creació dels mateixos, caldria tindre en compte el següent: no utilitzar combustibles fòssils, no extraure materials nocius o radioactius de la corfa de la terra a la superfície. Quan s'extrauen a la superfície de la terra materials com el petroli, el carbó i substàncies tòxiques, dóna el mateix que s'incineren o que tinguen una combustió lenta (si s'han soterrat); que es convertisquen en materials sintètics, en plàstic, etc., o que es reciclen.El resultat final és sempre el mateix: el desequilibri de l'atmosfera per un excés de substàncies tòxiques i un món on l'humus , l'aigua, l'aire, les plantes, els animals i les persones estan enverinades......La psicosi de la neteja és un símptoma típic de la nostra civilització, en el passat, la brutícia i una higiene inadequada eren les causants de malalties i mort. En l'actualitat, les malalties i la mort són el producte de l'esterilització excessiva.L'orgànic, l'aparentment caòtic, la varietat, els productes incontrolats i individuals de la creació de l'home i la vegetació espontània de la naturalesa es consideren bruts, caòtics i perillosos.Una esterilització excessiva produïx la mort. Les empreses de detergents i els grups de pressió a favor dels aerosols s'anuncien lliurement en la televisió i en els mitjans de comunicació utilitzant la mentida i el llavat de cervell a l'estil de la propaganda política menys escrupolosa. Apel·len als instints més bàsics de la gent senzilla i dels xiquets: la teua camisa ha d'estar més blanca que la d'eixe veí envejós. No es menciona el fet que estes toxines mortals destruiran als que volem i a la naturalesa. Ens animen a enverinar i a administrar l'antídot...

: A n n e x o sCarta de Hundertwasser a Minich...Si apareix una taca en la paret, es torna a pintar tota la façana uniforme i estèril. Maleïda siga la taca que aparega en una camisa neta llavada amb un sabó normal. S'eliminarà immediatament amb substàncies tòxiques encara més perilloses, en compte de donar-li la benvinguda com un regal inesperat que distingix a eixa camisa d'una massa anònima de camises idèntiques. Maleïda siga l'herba que cresca en els clavills de la vorera, maleït siga l'arbre que isca espontàniament, sense que la mà de l'home ho haja planificat o plantat. Coses així no poden existir i s'eliminen brutalment i es lleva la mala herba....Desembre 1989, Nova Zelanda

: A n n e x o sPer una societat sense residus

Si l'home desitja tindre la consciència tranquil·la, ha de lluitar per una societat sense residus. Som hostes de la Natura i hem de comportar-nos d'acord amb això. No ha de tolerar-se una societat en què impera el principi d’“usar i tirar”. L'home ha de reconéixer que ell mateix és el paràsit més perillós que mai haja assolat la terra. L'home ha de tornar al seu nínxol ecològic i deixar que la terra es regenere. La Naturalesa ha tardat milions d'anys a cobrir els residus i les substàncies tòxiques, amb una capa d'humus, una capa de vegetació i una capa d'oxigen perquè l'home puga viure en la terra. Però, l'home, ingrat, torna a portar a la superfície de la terra els residus i les substàncies tòxiques que amb tant de mim còsmic havien sigut cobertes. D'esta manera, un acte atroç d'irresponsabilitat humana fa del fi del món quelcom semblant al principi dels temps. Estem cometent un suïcidi...

18 de desembre de 1989