L’evolució del discurs narratiu

Preview:

DESCRIPTION

L'evolució del discurs narratiu en l'educació obligatòria.

Citation preview

L’evolució del discurs

narratiu en l’alumnat que

cursa educació obligatòria

Lourdes Soriano Oliveras

2n de LOMEE

27 d’abril del 2010

Seminari IV

1. JustificacióEl concepte de text ha variat al llarg del temps.

Anys enrere, es referien a mostres de “bonaliteratura”.

Actualment, es considera un text “qualsevolmanifestació verbal i completa que es produeixien una comunicació” (Cassany, 2002).

Els textos poden ser:

Orals/escrits.

Literaris o no

Llargs/curts

Per llegir/escoltar

Per dir/ escriure

2. Regles per elaborar textos

S’anomenen PROPIETATS TEXTUALS.

Són els requisits que ha de complir qualsevol

manifestació verbal per poder considerar-se un text i

per poder vehicular el missatge en un procés de

comunicació.

- Adequació

- Coherència

- Cohesió

3. Mancances marc teòric

Falta de bibliografia relacionada amb els

processos d’aprenentatge de la producció de

textos.

Els currículums no fixen nivells ni edats en els

quals s’han d’haver assolit les propietats

textuals.

4. Objectius específics

-Comparar el moment d’adquisició màxima de les

regles ortogràfiques amb l’adquisició de les

propietats textuals.

-Analitzar quins paràmetres del discurs narratiu

evolucionen més notablement depenent de l’edat.

-Comparar les diferències d’evolució en l’adquisició

de les propietats textuals i la correcció ortogràfica

segons el sexe dels infants.

5. Disseny metodològic

5.1 Hipòtesi

L’adquisició de les propietats textuals s’assoleix

a finals de l’E.S.O, a diferència de la correcció

lingüística, la qual es desenvolupa lentament i té

el moment de màxima expansió al cicle superior

de primària.

5.2 Variables

VI: L’edat dels subjectes.

VD: Ortografia, adequació, coherència i cohesió.

VE: Llengua d’ús familiar.

VC: Diferència entre sexes, problemes cognitius i

problemes de llenguatge.

5.3 Mostra: 8 textos per CI, CM, CS, 1r cicle i 2n cicle.

5.4 Tipus d’estudi: no experimental/ transversal

5. 5 Instruments recollida dades: vinyetes

5.6 Instruments anàlisi dades: taules

6. Anàlisi de dades / resultats

CI CM CS 1r C 2n C

Percentatge d’encerts

M F M F M F M F M F

52% 54% 52% 60% 62% 68% 79% 80% 74% 86%

53% 56% 65% 79,5% 80%

Encerts < < < < <

CI CM CS 1r C 2n C

Percentatge d’errades

M F M F M F M F M F

16,1% 20,6% 10,5% 9,5% 6,7% 7,0% 2,3% 1,7% 3,7% 0,3%

18,3% 10% 6,8% 2% 2%

Errors > > > > =

PROPIETATS TEXTUALS

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

7. Verificació de la hipòtesi

0.00%

10.00%

20.00%

30.00%

40.00%

50.00%

60.00%

70.00%

80.00%

90.00%

CI CM CS 1ºC 2ºC

Propietats textuals (encerts)

Correció lingüística (errades)

8. Altres estudis I

Propietats textuals

98.50%

86.00% 83.50%

97.00% 95.50%

53.50%

69.00%

79.00%

87.50%82.50%

38.0% 36.5%

48.0%

67.0%73.0%

0.00%

20.00%

40.00%

60.00%

80.00%

100.00%

120.00%

CI CM CS 1r Cicle 2n Cicle

Adequació

Coherència

Cohesió

Altres estudis IIAspectes destacables (Globalment)

ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ

ASSOLIT -Presentació

correcta.

- Ús adequat del

registre.

- Ús adequat de

la regla de

relació.

-Organització

adequada de les

oracions.

- Ús adequat de

la temporalitat.

NO ASSOLIT - Organització

adequada dels

paràgrafs (CI)

- Ús adequat de

l’anàfora

(primària)

- Ús adequat de

la catàfora

- Ús adequat de

l’elipsi (primària)

Altres estudis III

Comparació per sexes

Propietats textuals (% encerts) Correcció lingüística (% errades)

-

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

CI

CM

CS

1r

C

2n C

MASCULÍ

FEMENÍ

0

5

10

15

20

25

CI CM CS 1r C

2n C

MASCULÍ

FEMENÍ

9. Raonament de les dificultats-Mecanisme de control

-Criteri de puntuació (5-0)

10. Propostes de millora-Ampliar la mostra

-Escoles diferents

-Donar més pes a la cohesió i la coherència vs.

adequació

-Fixar les normes (text a ordinador/ mà)

11. Altres estudis-Comparativa de les propietats textuals en les diverses

tipologies de textos

(narratiu, argumentatiu, informatiu, etc.)

-Estudiar les estratègies que empren els docents perquè

els discents assoleixin les regles internes d’un text.

12. Bibliografia

Camps, A. (1994). L’ensenyament de la composició

escrita. Barcelona: Barcanova.

Cassany, D. (1991). Descriure escriure: Com s’aprèn

a escriure. (4a ed.). Barcelona: Empúries.

Cassany, D. (1993). Reparar la escritura: Didáctica

de la corrección de lo escrito. Barcelona: Graó.

Cassany, D. Luna, M. Sanz, G. (2002) Ensenyar

llengua. (7a ed.). Barcelona: Graó.

Recommended