View
1.992
Download
6
Category
Preview:
DESCRIPTION
Citation preview
PRIMERS AUXILIS.Tema I: anatomia
Cicle Formatiu d’Activitat Física al Medi Natural
ROGER PUJOL
ANATOMIA. Introducció
Branca de la biologia que estudia l’organització dels diferents òrgans, sistemes i aparells del cos tenint com a referència la seva forma.
Es basa en l’embriologia, la citologia i la histologia.
La posició anatòmica bàsica ens marca uns plans i uns eixos a partir del qual s’estableixen uns moviments
ANATOMIA. Introducció
Posicions bàsiques: bipedestació, sedestació, decúbit (supí, pro o lateral).
Plans corporals: sagital o mig, coronal o frontal, transversal o horitzontal.
Eixos corporals: sagital o anteroposterior, vertical o longitudinal i transversal.
ANATOMIA. Aparell locomotor
Encarregat del desplaçament del cos en l’espai i de moviments parcials del cos (mastegar, respirar, presa, …).
Format per tres estructures: ossos, músculs i articulacions.
ANATOMIA. Aparell locomotor
OSTEOLOGIA
Els ossos són estructures passives, de suport, formats per un os compacte i un os esponjós (format per trabècules i medul·la òssia). Tot envoltat del periosti.
Poden ser de tres tipus: ossos plans, curts i llargs.
L’esquelet s’estructura en una part axial (crani i columna vertebral) i una part perifèrica (extremitats superior i inferiors).
ANATOMIA. Aparell locomotor
OSTEOLOGIAEsquelet axial: protegir el sistema nerviós central
(encèfal i medul·la espinal). Format per 7 vèrtebres cervicals, 12 dorsals o toràciques, 5 lumbars, 4 sacres i 3 ó 4 coccígies. Els ossos del crani es diferencien en ossos de la volta (occipital, parietals, temporals, frontal), la base (esfenoides, etmoides, palatins, vómer) i de la cara (maxilars, cigomàtics, mandíbula, llacrimals i nasals). També trobem 12 costelles i un esternó en la part anterior de la caixa toràcica.
ANATOMIA. Aparell locomotor
OSTEOLOGIA
Extremitat superior: orientar la mà per al desplaçament o la presa. Format per: clavícula, escàpola (omoplat), húmer, cúbit, radi, carp (escafoides, semilunar, piramidal, pisciforme, trapezi, trapezoide, gran i ganxós), metacarps i falanges.
ANATOMIA. Aparell locomotor
OSTEOLOGIA
Extremitat inferior: desplaçar el centre de gravetat en la locomoció, salts i quadrupèdies. Format per: coxal (ilíac, isquion i pubis), fèmur, tíbia, peroné, ròtula, tars (astràgal, calcani, cuboides, escafoides, cunyes), metatars i falanges.
ANATOMIA. Aparell locomotor
ARTROLOGIA
Les articulacions uneixen diferents ossos. La majoria permet el moviment entre ells, però algunes es van tancant i fusionant al llarg de la vida.
Poden ser de quatre tipus: sinartrosis (sense moviment com en crani), amfiartrosis (moviment restringit com en intervertebral), diartrosis i sinsarcosis (moviments de lliscament sense estructura articular).
ANATOMIA. Aparell locomotor
ARTROLOGIA
Les diartrosis són les que permeten més moviment i estan formades per: cartíleg hialí, càpsula articular amb lligaments, sinovial i estructures d’esmorteïment (no sempre com meniscs o rodets).
Permeten els següents moviments: flexió/extensió (pla sagital), abducció/adducció (pla frontal), rotació (pla transversal), lliscaments i circunducció (tots combinats).
ANATOMIA. Aparell locomotor
ARTROLOGIAEsquelet axial: entre les vèrtebres s’estableixen tres
articulacions (intersomàtica amb un disc, interapofisària i costo-vertebral). Entre les costelles i l’estrnó s’estableix articulacions costo-esternals. Lesions en aquestes articulacions poden provocar problemes neurològics o mecànics de la respiració. Els ossos del crani i cara són majoritàriament sinartrosis. No hi ha lesions de les articulacions, només per fractures.
ANATOMIA. Aparell locomotor
ARTROLOGIAExtremitat superior: hi trobem tres articulacions grans
(espatlla, colze i canell) i articulacions petites (en la mà i dits). L’espatlla és un complexe format per: esterno-costo-clavicular, acromi-clavicular, escàpulo-toràcica i gleno-humeral. El colze format per: húmero-cubital, húmero-radial i radio-cubital proximal. El canell format per: radio-cubital distal, radio-cubito-carpiana, mig-carpiana i carpo-metacarpianes. En els dits hi trobem: metacarpo-falàngiques i interfalàngiques.
ANATOMIA. Aparell locomotor
ARTROLOGIAExtremitat inferior: hi trobem tres articulacions grans
(maluc, genoll i turmell) i articulacions petites del peu i dits. El coxal s’articula amb: la columna per l’articulació sacro-ilíaca, entre ells per la símfisi púbica i amb el fèmur per l’articulació coxo-femoral. El genoll format per: femoro-tibial i tíbio-peroneal proximal. El turmell format per: tíbio-peroneal distal, tibio-peroneo-astragalina, astrágalo-calcània, mig-tarsiana i tarso-metatarsiana. En el peu també hi trobem: metatarso-falàngiques i interfalàngiques.
ANATOMIA. Aparell locomotor
MIOLOGIAEl múscul és un òrgan amb propietat contràctil i
d’estirament. Format per miofilaments que s’agrupen en feixos musculars i que s’agafen als ossos per tendons.
Poden ser de tres tipus: esquelètic (voluntari), llis (involuntari) i cardíac (involuntari). Els esquelètics poden ser monoarticulars, biarticulars o poliarticulars.
La seva contracció depèn de la inhervació dels nervis perifèrics que surten de la columna vertebral.
ANATOMIA. Aparell locomotor
MIOLOGIA
Esquelet axial: en el tronc, coll i cap cal destacar els següents músculs: paravertebrals, dorsal ample, quadrat lumbar, trapezi, pectorals (major i menor), musculatura abdominal (recte, oblics i transvers) i diafragma.
ANATOMIA. Aparell locomotor
MIOLOGIA
Extremitat superior: la musculatura més important és: deltoides, rotadors externs, bíceps braquial, braquial anterior, tríceps braquial, flexors de canell i dits, extensors de canell i dits i musculatura pròpia de la mà.
ANATOMIA. Aparell locomotor
MIOLOGIA
Extremitat inferior: glutis, psoas-ilíac, piramidal, quàdriceps (vast extern, intern, crural i recte anteior), isquiotibials (semitendinós, semimembranós i bíceps femoral), tríceps sural (gastrocnemis i soli), tibial anterior, musculatura pròpia del peu.
ANATOMIA. Aparell respiratori
Encarregat de mantenir un aport d’oxigen constant en les cèl·lules i d’eliminar diòxid de carboni.
Format per: nas, boca, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols, alveols, pleures.
Ubicat en la caixa toràcia i protegit per costelles i esternó.
ANATOMIA. Aparell cardio-vascular
Encarregat del transport de substàncies com: oxigen i diòxid de carboni, nutrients, cèl·lules defensives, substàncies coagulants, minerals, etc. A més és l’encarregat de mantenir la temperatura corporal homogènia, regular el pH, concentracions de càrregues elèctriques, etc.
Format per: el cor, vasos sanguinis de gran diàmetre (venes i artèries), de petit diàmetre (capil·lars) i la melsa.
Dividim la circulació sanguínia en: circulació major (del cor a tots els teixits i retorn) i menor (del cor a pulmons i retorn).
ANATOMIA. Aparell cardio-vascular
VASOS SANGUINISLes artèries surten del cor i van a l’òrgan o al teixit. Porten sang
oxigenada excepte en la circulació del cor als pulmons. Passen de més diàmetre a menys. Les més importants són: aorta, subclàvies, caròtides, vertebrals, axilars, femorals i pulmonars. Tenen musculatura llisa al voltant.
Les venes van dels teixits o òrgans al cor. Porten sang pobre en oxigen excepte les venes pulmonars. Passen de diàmtre petit a més gran, sense musculatura i desemboquen en la vena cava inferior i superior.
Els capil·lars són vasos amb la pared molt fina per poder deixar difondre gasos i nutrients.
ANATOMIA. Aparell cardio-vascular
CORÉs un òrgan format per musculatura cardíaca, amb la propietat de
contraure’s per si sol. Es divideix en quatre cavitats: dos aurícules i dos ventricles. Entre
aurícula i ventricle trobem dues vàlvules: tricúspide (dreta) i mitral (esquerra). Dels ventricles surten les artèries principals: aorta (amb una vàlvula aòrtica) i pulmonars (amb les vàlvules pulmonars). Les vàlvules eviten que la sang torni enrera.
El cor batega en repòs amb una freqüència de 50 a 70 b.p.m. Pot arribar a un màxim de 220-edat. Per tant, va baixant la F.C. màx amb l’edat.
ANATOMIA. Aparell cardio-vascular
CORLa diàstole és el moment en que una aurícula o un
ventricle s’omplen de sang. La sístole és quan es contrau la musculatura i evaqua la sang que conté.
El volum sistòlic és la quantitat de sang que surt per l’artèria aorta a cada batec. En condicions normals i en repòs és d’uns 70-80 ml.
La càrrega cardíaca correspon a:Q = F.C. x V.S.En un minut el cor pot expulsar en repòs uns 5-6 litres
de sang.
ANATOMIA. Aparell digestiu
Té la funció d’ingerir, triturar i absorvir els nutrients necessaris per la vida cel·lular, així com eliminar els residus no aprofitables.
Està format per: la boca (dents, glàndules salivals i llengua), la faringe, l’esòfag, l’estómag, l’intestí prim (duodé, yeyú i ili), el pàncrees, el fetge i la vesícula biliar, l’intestí gruixut (o colon), el recte i l’anus.
És un aparell altament irrigat per poder absorvir tots els nutrients trencats durant la digestió, que passen a la sang i van a la cèl·lula.
Recommended