La meva tecnoautobiografia

Roser García Morales

T1

Hola! Em dic Roser i com veieu, no tinc gaire pinta d’avernir-me bé amb el món tecnològic, sinó més bé amb la natura… O això creia jo abans de saber que existeixen quatre tipus de tecnologies (sí sí, quatre!) que envolten i formen part de molts aspectes de la nostra vida. A continuació podreu veure quines són i us mostraré alguns moments en què han estat presents a les meves experiències.

Sempre m’ha agradat molt xerrar i quan era petita m'encantava jugar amb el telèfon de casa.

A més, quan anava a casa dels meus tiets sempre li treia el patinet al meu cosí! Em podia estar tot el dia d’una banda a l’altra.

Com ja us he dit, a la meva família sempre ens a agradat la muntanya, i era amb un Volskwagen polo el que ens hi duia.

Aquí em teniu tocant la flauta del cole! Recordo que quan tenia proves sempre assajava al menjador, on també hi teníem la tele amb el moble ple de pel·lícules en VHS que ens havíem gravat.

Respecte a les tecnologies simbòliques… els meus pares sempre han sigut culés i catalanistes… i si menys no m’ho han fet notar des de ben petita!

I tot i que som ateus, en les nostres sortides també vam poder visitar les esglésies dels pobles que anàvem a veure. I allà vaig conèixer alguns símbols cristians.

De mica en mica també vaig anar coneixent els senyals de tràfic i circulació i tot i no saber llegir massa bé perquè encara era molt petita, ja sabia trobar sola l’aparcament.

Quan vaig ser més gran vaig començar a patir miopia, així que vaig haver de posar-me ulleres. Gràcies biotecnologia!

A l’esquerra podeu veure una de les meves primeres dutxes tota sola, sense l’ajuda de la mama.

Encara que us he de reconèixer que el que millor a fet per mi la biotecnologia ha sigut arreglar-me la dent que em vaig trencar amb set anys! Encara que no tenia cap problema en somriure-li a la vida com podeu observar.

I com que m’encanta menjar, no podia faltar un gran invent com la paella! Mmmm! Arròs amb verdures…

Però per mi el més important a la vida es estar ben acompanyada. Aquí teniu a part de la meva família.

L’equip de Karate on vaig estar quatre anys…

Els amics i amigues del meu primer cole, el Verge de les Neus.

I algú molt important per mi, qui realment pot canviar el món; el poble!

Com veieu la tecnologia al final es troba allà on mireu, i afecta a les persones, a les seves maneres d’organitzar-se en societat, al seu benestar i salut, als seus rituals i creences i en definitiva a la nostra forma de viure!

Aquesta ha sigut la meva tecnoautobiografia i espero que us hagi agradat!

Roser.