Joan Carlos Paz, més ben conegut per Bakea és un dissenyador gràfic, il·lustrador i escultor espanyol resident a Madrid. Va començar dedicant-se al món de la publicitat fins a arribar a ser director d’art de les agències BBDO i DDB, totes dues importants en la península. Tot i això va decidir emprendre una carrera individual com a freelance en el món de la il·lustració. El seu treball està protagonitzat per un ampli imaginari de monstres que ubica en paisatges fotogràfics, gràcies a un elevat control del color, la llum i les textures aconsegueix integrar els seus monstres en les fotografies com si estiguessin presents al moment de capturar la imatge. El seu imaginari s’ha popularitzat molt en els darrers anys, això li ha permès transportar els seus monstres a campanyes publicitàries de multinacionals i, sembla també, li ha donat la confiança per transcendir aquests monstres en escultures. El seu món s’expandeix.

La imatge en qüestió és una fotografia, sembla amb Polaroid, d’una vall on en surt un monstre gegant que es menja un núvol. El monstre (una il·lustració a part), sembla que estigui realment al mig de la vall al moment de fer la fotografia.

Aquesta imatge podria estar feta principalment amb el Photoshop o el “The Gimp”. L’ordre en què jo el faria seria: primer escanejaria un dibuix previ del monstre i l’importaria al programa. En el cas del Photoshop li donaria color pintant amb els pinzells del mateix programa i amb tableta gràfica, per capes, separant color base d’altres capes com la de la llum o l’ombra. En aquestes capes segurament treballaria amb una baixa opacitat del pinzell perquè es pogués entreveure el color de base, i amb la duresa del pinzell molt baixa per fer què el límit de la línia fos prou difós. Amb les opcions de fusió que et permet la capa ho ajustaria a l’opció més adient per tal d'aconseguir l’efecte de llum o d’ombra fos adequat. Després

col·locaria el monstre sobre el fons de la fotografia i amb el llaç de selecció eliminaria la part

inferior sobrant del monstre que perfilaria amb la goma d’esborrar al límit de les muntanyes del fons, amb l’opacitat baixa, els límits difuminats i el zoom tan a prop com em fos còmode treballar, i sobretot amb paciència.

Finalment, ajustaria amb la Temperatura de color i/o l’Equilíbrio de color, els tons tant de la capa del fons com les capes del monstre perquè es notés el menys possible la diferència i tota la imatge tingues una temperatura similar. A més duplicaria totes les capes de l'arxiu i les combinaria de manera que pugues tenir una capa amb tota la imatge a part de la resta de capes; la ficaria a dalt de tot i faria Imagen>Ajustes>Posterizar per a convertir-la en blanc i negre, amb Niveles baixaria la saturació de grisos de la imatge per tal que fos molt plana, per acabar baixaria l’opacitat de la capa i amb Opciones de fusión procuraria que respecti la resta de capes donés un efecte des-saturador del color.

Amb el Gimp el procés és molt similar. També pintaria el monstre amb les diferents possibilitats de pinzell que permet el programa, buscant la textura que m’interessés, i separant el color base de les llums i les ombres a partir de l’ús de capes. Aquestes darreres les pintaria amb diferents opacitats i les fusionaria al mode de fusió més oportú que em permetés Gimp. Per encaixar el monstre amb les muntanyes del fons utilitzaria igualment el llaç magnètic per fer una primera selecció i continuaria esborrant amb precisió amb la goma d’esborrar, sense duresa i en diferents graus d’opacitat.

A l’hora d'adequar els tons del paisatge amb el monstre ho ajustaria a través de Colors>Balanç de color jugant amb els nivells dels tres canals de color (RGB). Després duplicaria totes les capes per aconseguir una única capa contenidora de tota la informació de la imatge, la transformaria en Imatge>Mode>Escala de grisos per posteritzar i la retornaria a RGB per poder-n’hi modificar el to amb Colors>Balanç de color, que combinat amb una opacitat de la capa baixa i amb el mode de fusió adequat emularia l’efecte de Polaroid i els colors poc saturats que té la il·lustració de Bakea.

El núvol té l’opacitat disminuïda d’un dels extrems per simular que el monstre l’està engolint, això també s’hauria pogut fer amb el programa. A més, afegiria el marc blanc propi de les Polaroid; amb el Photoshop amb l’Herramienta Rectangulo prèviament seleccionant el color blanc, i amb el Gimp a través de Filtres>Decora>Emmarca.

L’autor que he triat és usuari de Photoshop i l’usa per fer pràcticament tots els seus treballs. Jo, per pràctica i coneixement del programa, preferiria utilitzar el Photoshop d’Adobe, però amb el Gimp es poden arribar a aconseguir quasi els mateixos resultar; per tant, és una eina prou vàlida

Tema 1: Exercici 1 Laboratori d’Aplicacions Gràfiques

Professora: Mireia Plans Ferrero

4A - Roc Domingo Puig NIUB: 16473041