CHERNOBIL, INFERN NUCLEAR

El punt exacte de l'infern. Ucraïna, 26 d'abril de 1986, 1:23 hores. Una fallida prova de seguretat al reactor número quatre de la planta d'energia nuclear de Chernobil provoca una explosió. 30 persones moren durant l'esclat i almenys 7 milions sofreixen danys permanents a Ucraïna, Bielorússia, Rússia i part d'Europa.

Pluja radioactiva. L'incendi causat per l'explosió va durar 10 dies. Durant aquell temps un núvol radioactiu va contaminar entre 142 mil i 3.9 milions de km2, segons diversos informes.

Les partícules que es van escapar del reactor van precipitar una pluja radioactiva entre 400 i 500 vegades més potent que la radiació emesa per la bomba atòmica llançada a Hiroshima, el 1945.

Els més exposats. A 3 km de la planta s'ubica Pripyat, ciutat de 50 mil habitants on vivia gran part dels treballadors de Chernobil.

El dia de l'explosió van anar a treballar, fins que els van donar l'ordre de retirar-se, primer a les seves llars i després de la ciutat. Tots van quedar exposats a la radiació.

Letal prova de seguretat. Segons l'ONU, el desastre va ocórrer a causa d'una combinació d'errors de procediment durant una prova de seguretat de les turbines del reactor.

Els encarregats esbrinaven si podien produir energia suficient per mantenir funcionant les bombes refrigerants en cas d'una pèrdua d'energia en la planta. Però la prova va fallar i el reactor va esclatar.

La mort va viatjar milers de quilòmetres. En fallar el sistema de refrigeració la temperatura va pujar a 2 mil graus centígrads i el reactor va explotar. El sostre de la bòbeda de seguretat, de mil tones, va desaparèixer. El combustible del reactor es va fondre i es va escapar. Les partícules van arribar a Escòcia. En 20 anys unes 4 mil persones han mort. Un recent informe publicat a Londres va revelar que 66 mil persones moriran a causa de diverses malalties causades per la radiació, entre elles el càncer de tiroides, leucèmia i patiments cardíacs.

Evacuació massiva, però insuficient. Un dia després de l'explosió autoritats soviètiques van evacuar ciutats i pobles en un radi de 3 km. Després, 3.5 milions van ser mobilitzats d'Ucraïna, però més de 5 milions es van quedar vivint en zones contaminades per la radiació.

Qui es van quedar mai van rebre roba adequada per enfrontar els perills. Tampoc no van modificar els seus hàbits d'alimentació.

Esborrant empremtes. Després de les primeres evacuacions, les autoritats van cremar totes les cases en el radi immediat a la planta per evitar que la gent tornés. Però això no va detenir el desastre. Estudis de l'ONU afirmen que 7 milions d'habitants d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia, inclosos 3 milions de nens pateixen encara, 20 anys després, efectes secundaris i requereixen tractament mèdic.

Van morir després de salvar vides. L'escassetat de recursos per enfrontar el desastre és crítica. Tot el material usat per la Unió Soviètica per apagar el foc del reactor i les evacuacions va haver de ser abandonat per contaminació. Els tres països més afectats no tenen recursos suficients per enfrontar el problema i l'ajut exterior és insuficient. En l'última dècada les malalties es van multiplicar per 10.

Mortalitat infantil. La població d'Ucraïna voreja els 50 milions d'habitants. Entre 3 i 3.5 milions van ser afectats pel pitjor accident nuclear de la història. D'ells, un milió són nens. Informes governamentals revelen que des de 1986 al país es registra un descens de la taxa de natalitat i la mortalitat infantil triplica la mitjana europea.

Els números a Rússia. A Rússia la contaminació va afectar uns 60 mil km2 i a uns 3 milions d'habitants. El Ministeri de Salut va revelar que en 20 anys uns 184 mil russos han sofert conseqüències de la radioactivitat, en especial els qui van treballar per apagar el foc i construir el sarcòfag per aïllar el reactor. Les víctimes mortals podrien ser 10 mil.

Emergència permanent. A la zona de Chernobil es van disseminar 1,5 milions de tones de material radioactiu. El 2002, el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, va declarar que els efectes de l'accident encara afecten milions de persones i que la comunitat internacional "ha de fer molt més" per cooperar amb les tasques humanitàries en curs en la regió. El cridat|trucat continua estant vigent. L'organització adverteix que el desastre va deixar milers de persones contaminades i que ningú no pot estar segur del dany genètic causat per la radiació.

Futur incert. Vint anys després els damnificats continuen vivint en un estat de dependència crònica, tenen poques oportunitats i poc control sobre la seva destinació|destí, recalca l'ONU. Les poblacions afectades continuen disminuint, els problemes de salut augmenten i la desocupació els sumeix en la pobresa.

Emergència eterna. La dependència dels evacuats és total. No solament estan malalts, sinó que cada dia esperen que el govern els porti aliments i aigua per sobreviure. El 2002 va acabar l'etapa d'emergència, però es va iniciar l'etapa de la recuperació que durarà una dècada. Per a alguns, l'emergència es va tornar desesperadament eterna.

Herència de mort. Per a Víctor Yutchenko, president d'Ucraïna, Chernobil és una herència inesborrable. A més d'ajudar a pal·liar les malalties, el govern lluita per augmentar l'esperança de vida dels cents de milers d'afectats. Falten habitatges i subministraments. Hi ha pobresa extrema entre les víctimes; estan malaltes i sense treball|feina. Les fonts alimentàries a les zones afectades continuen contaminades.

Cost impagable. Fins a febrer de 2002, experts de l'ONU van detectar 2 mil nous casos de càncer de tiroide entre les víctimes del desastre nuclear i es preveu que per a 2010 n'hi haurà uns altres 10 mil nous casos. Ucraïna ha sofert pèrdues per més de $100 mil milions en danys i perjudicis durant l'últim decenni. Per reparar|solucionar el problema de la contaminació requereix d'altres $6 mil milions que no té.

Càncer de tiroide. Milers de víctimes a Ucraïna, Bielorússia i Rússia eren nens quan va ocórrer el desastre nuclear i van quedar exposats a la precipitació de iode radioactiu causat per l'explosió del reactor número 4. Segons experts de l'Organització Mundial de la Salut, tots ells poden haver contret o corren el risc de contreure càncer de la tiroide, la major amenaça per a la població. Es desconeixen deformacions genètiques.

Crides de solidaritat. La comunitat internacional ha gastat més de mil milions de dòlars per atendre problemes de salut relacionats amb les radiacions. L'ONU ressalta que si es recaptés del 5 al 10 per cent d'aquesta suma en benefici de les víctimes, podrien resoldre's de manera eficaç els problemes actuals. Les ofertes d'ajut cada vegada són més escasses.

Van amagar els danys? Científics britànics asseguren que el desastre de Chernobil és més gran que l'informat fins ara. Aproximadament el 34 per cent del territori britànic va ser contaminat, 374 explotacions agrícoles van ser infectades per radiació i 200 mil ovelles van rebre partícules radioactives provinents d'Ucraïna el 1986.

Mai no es coneixerà la magnitud. El mateix informe va revelar que és probable que "l'extensió completa dels danys, els càncers ocasionats després de l'exposició a les radiacions, no seran coneguts mai". Després de l'explosió del reactor número 4, les partícules i gasos es van projectar a uns 8 km d'altura en l'atmosfera.

Amenaça imminent. Per aïllar el material radioactiu del reactor número 4, els enginyers van construir un sarcòfag, espècie de caixa feta de formigó i acer. La pressa no va permetre mesurar la qualitat dels materials i el sarcòfag amenaça amb desplomar-se. Si això ocorre, podria desencadenar-se un desastre encara més gran que l'ocorregut pel 26 d'abril de 1986, durant una fallida prova de seguretat.