Compliment dels Compromisos de l'Estat, Informe de Conjuntura i Perspectives Econòmiques

8 de febrer de 2011

Perspectives econòmiques a Catalunya i orientacions per al pressupost de la Generalitat 2011

1.Evolució i perspectives econòmiques a

Catalunya:

• Valoració de l’any 2010

• Perspectives a curt termini:

• Clima empresarial, 1er trimestre del 2011

• Previsions econòmiques de l’any 2011

2.Anàlisi de la sostenibilitat de les finances públiques de la Generalitat

1. Temes a tractar

-0,3 -0,3

-0,5

-0,75

-0,50

-0,25

0,00

CatCaixa-jul.2010 BBVA-nov.2010 CambraBCN-nov.2010

2. PIB català

Taxes de variació interanual, en percentatge

(E) Estimació a partir de l’IDESCAT i de l’avanç IV trim 2010 del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir de les previsions pròpies i de les d’altres organismes

El 2010, el PIB cau menys del que es preveia

-0,2 (E)

3. Exportacions de béns a Catalunya

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir de les dades de la Direcció General de Duanes

Fort impuls de l’exportació, sobretot fora de la zona euro

35.000

40.000

45.000

50.000

2006 2007 2008 2009 2010

Exportacions de béns. Gener-novembre (Milions €)

12,8

25,7

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

2008 2009 2010

Zona euro Resta del món

Exportacions de béns per àrees. Gener-novembre (Taxes de variació interanual, en percentatge)

4. Exportacions de béns catalanes, per destinació

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir de les dades de la Direcció General de Duanes

Les exportacions als BRIX contribueixen més que les d’Alemanya

2,3

2,1

1,2

1,0

0,80,7

0,6 0,60,5 0,5 0,5

0,4 0,4 0,4

1,1

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

1,91,8

1,6

1,1

0,7

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Exportacions de béns per països (Contribució al creix. de les export., punts percentuals)

Exportacions de béns a fora de la UEM, per àrees (Contribució al creix. de les export., punts percentuals)

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

2007 2008 2009 2010

5. La indústria catalana: enquesta de conjuntura

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i l’IDESCAT

Augment de la facturació i de la UCP, el 2010

61

73

40

50

60

70

80

90

I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV

Utilització de la capacitat productiva (UCP), (en %)Facturació (Saldos, en %)

4,2

-30

-20

-10

0

10

2007 2008 2009 2010

6. Indicadors de la inversió en béns d’equipament

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir de les dades de l’IDESCAT i de la Direcció General de Duanes

Senyals positives al llarg del 2010

12,7

-40

-30

-20

-10

0

10

20

2007 2008 2009 2010

Importacions del sector de béns d’equipament Gen. –nov. (Taxes de var. Interanual nominal, en %)

Producció industrial en béns d’equipament. Gen.-nov. (Taxes de var. Interanual real, en %)

-30

-20

-10

0

10

2008 2009 2010

7. Turisme a Catalunya: enquesta de conjuntura

* El saldo és la diferència entre el percentatge d’empreses que assenyala que la marxa dels negocis ha millorat” i el percentatge que assenyala que ha empitjorat.Font: Cambra de Comerç de Barcelona i l’IDESCAT

Màxim històric de pernoctacions, l’any 2010

35.000

40.000

45.000

50.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Mil

lare

s

Pernoctacions (Milers)Marxa dels negocis al sector hoteler (Saldos, en %)

8. Dificultats de finançament: enquesta de conjuntura

* El total comprèn els sectors de la indústria, la construcció, el comerç minorista, els hotels i els serveis a les empreses


Cedeixen el 2010 però continuen sent elevades

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

I03

II III IV I04

II III IV I05

II III IV I06

II III IV I07

II III IV I08

II III IV I09

II III IV I10

II III IV

Total*

Construcció

Indústria

Saldos, en percentatge

9. Augment dels costos de producció: enquesta de conjuntura

* El total comprèn els sectors de la indústria, la construcció, el comerç minorista, els hotels i els serveis a les empreses


Guanya rellevància com a factor limitador de la marxa del negoci

0

10

20

30

40

50

I 09 II III IV I 10 II III IV

Total*

Construcció

Indústria

Saldos, en percentatge

10. Indicador de Clima Empresarial a Catalunya (ICEC)


Font: Cambra de Comerç de Barcelona (ICEC) i l’IDESCAT (PIB)

Incertesa en les perspectives a curt termini

-6

-4

-2

0

2

4

6

06.I II III IV 07.I II III IV 08.I II III IV 09.I II III IV 10.I II III IV 11.I

ICEC PIB

11. Previsions per a l’economia catalana l’any 2011


n.d.: no disponibleFont: IDESCAT: any 2009 i Cambra de Comerç de Barcelona: (E) Estimació 2010 i (P) previsions 2011

2009 2010 (E) 2011 (P)

PIB -4,0 -0,2 0,8

Consum privat -5,4 n.d. 0,8

Consum públic 4,7 n.d. -1,5

Formació Bruta de Capital -14,3 n.d. -0,1

Béns d’equipament -18,7 n.d. 3,4

Construcció -11,1 n.d. -5,6

Exportacions -13,0 n.d. 6,3

Importacions -14,1 n.d. 2,6

VAB agricultura 6,4 0,8 1,2

VAB indústria -12,7 1,4 3,0

VAB construcció -6,6 -6,7 -5,4

VAB serveis -1,2 0,3 1,3

1.Evolució i perspectives econòmiques a

Catalunya:

• Valoració de l’any 2010

• Perspectives a curt termini:

• Clima empresarial, 1er trimestre del 2011

• Previsions econòmiques de l’any 2011

2.Anàlisi de la sostenibilitat de les finances públiques de la Generalitat

12. Temes a tractar

13. Què cal fer per complir amb l’objectiu de reducció de dèficit?

• Cal exigir al Govern de l’Estat que compleixi amb el model de finançament i amb l’Estatut

• El Govern de la Generalitat ha de fer els ajustaments necessaris el 2011 i posar en marxa un pla per

racionalitzar el sector públic amb l’horitzó 2014

16,1

18,317,9

13,9

15,014,0

13,8 13,5

15,414,7 14,8

13,9

12

14

16

18

20

2006 2007 2008 2009 2010(e) 2011(p)

Despesa no financera Ingressos no financers

-1,3

-3,6

Ingressos, despeses i dèficit de la Generalitat de Catalunya, en percentatge del PIB

(e) estimació; (p) proposta

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir de la Generalitat de Catalunya

14. Els reptes de la Generalitat de Catalunya i les propostes de la Cambra

Complir l’objectiu de dèficit de l’1,3 % del PIB, el 2011

Reptes Gencat

Augment dels ingressos: complir el

model de finançament

Retallada de les despeses: ajustar la

despesa corrent, especialment en les

entitats públiques

Propostes Cambra

Reforma del sector públic en l’horitzó 2014

Implantar el pressupost de base zero

Aplicar la remuneració per objectius

Reorganització del sector públic

15. Com reduir el dèficit en 4.400 MEUR el 2011? (I)

Contribució en percentatge a la reducció

del dèficit de la Generalitat, el 2011

Esperem un augment dels ingressos del 3,2 %, el 2011


Augment de la recaptació

impositiva per a la millora de

l’activitat

Nous ingressos derivats del

compliment estricte del model de

finançament

Pèrdua d’ingressos per l’eliminació

prevista de l’impost de successions

Ingressos18 %

Reducció dèficit = 4.400 MEUR

16. La Cambra estima que el dèficit s’hauria de reduir en 4.400 MEUR, el 2011

-3.500(-9,8%)

Ingressos i despeses no financeres de la Generalitat, en milions d’euros (MEUR)

Cal una contracció de la despesa no financera propera al 10%

24.000

26.000

28.000

30.000

32.000

34.000

36.000

38.000

2006 2007 2008 2009 2010(e) 2011(p)

Despesa no financera Ingressos no financers

+900(+3,2%)

(e) estimació;( p) proposta


17. Cóm reduir el dèficit en 4.400 MEUR el 2011? (II)

Ajust del 5 % de les despeses de personal


Remun. de

personal11 %

Ingressos18 %




Congelar els sous del personal

públic

Reemplaçar el 10 % de les baixes

per jubilació, excepte metges i

mestres

Concentrar l’ajustament en les

entitats del sector públic

18. Dotacions i despeses de personal a la Generalitat. Evolució 2006-2010 i proposta 2011

Fort creixement a les entitats del sector públic

118.240130.074(-1,2%)

131.679(+11,4%)

69.182

91.603(-3,2%)

94.643(+36,8%)

2006 2010 2011(p)

Entitats del sector públic (1)Subsector Generalitat

Dotacions de personal

Valor absolut i taxes de variació, en %

(1) Inclou subsector salut, entitats autònomes administratives, comerc. i financeres, entitats de dret públic, societats mercantils, consorcis i fundacions

3.920

5.424(-1%)

5.479(+40%)

4.192 (-10%)

4.665(+70%)

2.751

2006 2010 2011(p)

Entitats del sector públic (1)Subsector Generalitat

Despeses de personal

Milions d’euros i taxes de variació, en %

(p) proposta de la Cambra


19. Política de personal a la Generalitat. Orientacions a mitjà termini

Vincular els augments salarials a la productivitat

Alinear l’evolució del personal contractat amb

l’augment de la població

20. Cóm reduir el dèficit en 4.400 MEUR el 2011? (III)

Disminuir el 20 % les compres de béns i serveis


Remun. de

personal11 %

Béns corrents i de serveis

35 %

Ingressos18 %




Hi ha marge per reduir el fort

creixement dels darrers anys en

lloguers, subministraments i

publicacions

Les entitats públiques dependents

concentren el 80 % d’aquesta

despesa

Fort creixement de les compres de béns i serveis dels ens públics


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Generalitat Entitas públiques Generalitat Entitas públiques

Lloguers i cànons Material i subministraments2006

2010

0

5

10

15

20

Generalitat Entitas públiques

Publicacions

+101 % +269 %

+18 %

+52 %

+196 %

-14 %

Creixement de les despeses en lloguers, subministraments i publicacions de la Generalitat i les

entitats públiques, entre el 2006 i el 2010

21. Evolució de la despesa en lloguers, subministraments i publicacions de la Generalitat

22. Cóm reduir el dèficit en 4.400 MEUR el 2011? (IV)

Ajustament del 15 % del capítol de transferències corrents


Ingressos18 %Transferèn.

corrents30 %

Béns corrents i de serveis

35 %

Remun. de personal

11 %



del dèficit de la Generalitat, el 2011 Aplicar criteris més selectius amb

les subvencions a entitats

públiques

Racionalitzar les transferències a

empreses i famílies

23. El creixement de les transferències corrents de la Generalitat, 2006-2010

Cal avaluar i racionalitzar les transferències públiques


0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

A entitats del SP iuniv.

A famílies A empreses A l'Adm. Local

Transferències corrents (despeses consolidades totals de la Generalitat )

2006

2010

+12%

+19%

+27%

+12%

Programes sistemàtics d’avaluació de l’eficiència de les transferències

públiques i eliminar les que no estiguis justificades

Nou sistema de finançament local menys dependent de les

transferències procedents d’altres administracions

24. Cóm reduir el dèficit en 4.400 MEUR el 2011? (V)

Ajustament del 5 % de la inversió


Ingressos18 %Transferèn.

corrents30 %

Inversions 6 %

Béns corrents i de

serveis35 %

Remun. de personal

11 %



del dèficit de la Generalitat, el 2011 La inversió ha de ser la partida que

menys contribueixi a la reducció del

dèficit

Cal prioritzar i seleccionar les

inversions aplicant criteris de cost-

benefici

25. Cal exigir el compliment de la DA3 de l’Estatut per mantenir l’esforç inversor a Catalunya

És possible mantenir l’esforç inversor en el 2,7 % del PIB

Condicions per mantenir la inversió

de la Generalitat en 5.400 milions

d’euros:

Reduir les despeses de capital

només el 5 %; i

Que l’Estat transfereix a la

Generalitat els 759 milions d’euros

que deu de la liquidació del 2008

(DA3 EAC)

2,6

2,3

2,62,8

2,6

2,3

2,72,8

1

2

3

4

2006 2007 2008 2009 2010 2011(p)

Esforç inversor (cap 6 + cap 7)

Esforç inversor amb compensació DA3

Esforç inversor a Catalunya, en % del PIB

(p) proposta de la Cambra


26. L’endeutament acumulat fa inevitable la política d’austeritat

Catalunya ha duplicat el seu endeutament els darrers quatre anys

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir del Banc d’Espanya

15,4

Total CA: 10,2

5

10

15

20

VA

L

CA

T

IBA

L

CL

M

GA

L

RIO NA

EX

T

ICA

N

AR

A

AN

D

MU

R

MA

CA

NT

CIL

AS

T

PB

AS

C

3,9 Total CA: 1,6

0

5

CA

T

CL

M

VA

L

IBA

L

NA

AR

A

PB

AS

C

AS

T

MA

ICA

N

CA

NT

CIL

GA

L

AN

D

EX

T

MU

R

RIO

Deute públic, en % del PIB (III trimestre del 2010)

Deute de les empreses públiques, en % del PIB (III trimestre del 2010)

27. La responsabilitat de l’Estat en el compliment del model finançament


0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2009 2010

Ingressos model de finançament Resta ingressos no financers

70,1 % 69,6 %

El 70 % dels recursos de la Generalitat provenen del model de finançament

Recursos pressupostaris de la Generalitat, en milions d’euros (MEUR)

28. Els recursos de Catalunya pel model de finançament, el 2011

(I) Participació als

ingressos tributaris

(II) Participació als

nous mecanismes

d’anivellament

(III) Participació als

recursos dels Fons

de Convergència

50 % recaptació IRPF i

IVA i 58 % recaptació

impostos especials

Fons de Garantia i

Fons de Suficiència

Fons de Competitivitat

Recursos model Mecanismes PGE 2011

SÍ

SÍ

NO

29. L’Estat ha d’aportar a Catalunya els ingressos íntegres pel model del finançament, el 2011

Art. 23.2 de la llei 22/2009 (Llei orgànica de finançament autonòmic, LOFCA) : “els Pressupostos Generals de l’Estat dotaran anualment el Fons de Competitivitat amb els recursos necessaris”.

Pressupostos de l’Estat 2011: “els crèdits dels Fons de Competitivitat i de Cooperació es percebran per les Comunitats Autònomes quan es practiqui la liquidació corresponent a l’any a que fan referència”, és a dir, l’any 2013.

30. Racionalització del sector públic de la Generalitat

...i el seu pes dins del sector públic de la Generalitat:

94 93108 118 128

190

224

0

50

100

150

200

250

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Personal 2010Generalitat

58%

Entitats del sector públic42%

Total = 266.322 persones

(*) Amb participació majoritària de la GeneralitatFont: Generalitat de Catalunya

Augmenta el nombre d’entitats incloses en el Pressupost de la Generalitat*

Despesa total 2010

Generalitat44%

Entitats del sector públic56%

Total = 39.700 milions d'euros

31. Racionalització del sector públic de la Generalitat

Reorganització i redimensionament

(criteris)

Reptes Gencat

Criteri d’eficiència

Criteri de viabilitat econòmica

Criteri de viabilitat financera

Criteri funcional i de necessitats

Propostes Cambra

Augmentar l’eficiència en la

gestió

Definir un model de gestió conjunta

Concentrar la gestió administrativa de les

entitats petites en un sòl ens

Professionalitzar la gerència

Avançar cap a una forma jurídica única

Substituir consorcis per convenis de

col·laboració quan sigui possible

Business

Compliment dels Compromisos de l'Estat, Informe de Conjuntura i Perspectives Econòmiques