DOMUS és la vivenda romana per excel·lència en oposició a CASA

(cabana), pròpia dels primitius romans i dels camperols pobres.

DOMUS SENYORIAL ocupada normalment

por un sol propietari i

la seva família.

INSULAE vivendes de

varis pisos on vivien

moltes persones i

diferents famílies.

VILLA casa de camp, de

vegades una “masia” o villa

rustica, d’altres una segona

residència. Les que hi havia

a la ciutat s’anomenaven

villae urbanae.

c

a

s

a

$

Com que no hi havia

finestres, és natural que tot

s’orientés cap a l’interior.

Naturalment s’entra per la

porta (ostia) on trobem el

vestíbul i el corredor

(fauces) que ens porta

immediatament a l’interior.

La domus no tenia finestres,

així que per fora només

podem veure les botigues

(tabernae) i la porta

principal.

L’ aire i la llum penetren por dos patis centrals al voltant dels quals s’agrupen

les altres habitacions: l’ATRI, amb una obertura al sostre per recollir l’aigua de

la pluja i el PERISTIL, més ample i luminós.

IMPLUVIUM

COMPLUVIUM

A l’atrium trobem gairebé

sempre (i si no al

peristylum) un Lararium o

ara consagrada al déu

domèstic Lar, a qui els nens

consagraven la bulla en

passar a l’adolescència.

Al voltant de l’atri, ens trobem els

dormitoris, en la majoria de casos

petits i austers en decoració: de fet

només servien per dormir-hi.

Passat l’atrium, ens trobem amb el despatx del

paterfamilias, el tablinum. Aquí és on el cap de família

portava els seus negocis i rebia els seus col.legues, clients,

amics..

Dues fauces o passadissos a ambdós costats del tablinum duien al

peristylum. S’ha de dir que no totes les domus en tenien i que aquest

segon pati es va incorporar més tard per influència hel.lenística.

Plantes exòtiques, frutals, estàtues... S

hi podia trobar de tot, en

funció, és clar, de la riquesa del propietari.

Entrant pel peristylum i al costat del tablinum ens trobem el menjador.

Heu de saber que els romans benestants s’estimaven menjar reclinats en

un divà. En aquesta sala n’hi havia tres, dits en conjunt triclinium.

L’àpat més important del dia era el sopar, cena, que es servia a última

hora de la tarda, en caure el sol i podia anar acompanyat d’espectacles

variats: música, dansa, poesia... Les domus romanes més luxoses podien

tenir-ne dos, un d’estiu i un altre d’hivern.

La cuina i les latrines, encara que no sempre, estaven entre les

sales que es distribuïen al voltant del peristil. En tot cas, a la

part posterior de la domus.

Ah, i els més rics es podien banyar fins i tot

en el balneum o termes particulars.

Mosaics i pintures cobrien terra i parets

El mobiliari, en principi modest (arques, taules, llits de

fusta), es va anar sofisticant en disseny i material,

sobretot per influència hel·lenística: bronze, incrustacions

d’or i argent, animals tallats als braços de les cadires

Hi havia una varietat considerable de seients: tamborets, cadires amb

braços o sense, trons i el famós bisellium de bronze, que servia com

seient i per recolzar els peus.

El cartibulum era la taula característica amb suport de marbre i dues

potes que, per l’acabament amb garres i fulles entrellaçades, simulaven

lleons.

El lectus o divan estava armat amb bronze o fusta amb suports tornejats i

braços corbats. Teles fines portades d’orient el decoraven.

Aquesta és una reconstrució de

la Villa materno a Toledo