Informe anual de l'empresa catalana 2010

coberta IAEC 2010-11 17/10/11 09:25 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

2008

INFORME ANUAL

DE L’EMPRESA

CATALANA

IAEC 2010ANÀLISI DETALLADA

DEL 2009

ESTUDIS ECONÒMICSwww.cambrabcn.org

INF

OR

ME

AN

UA

L D

E L

’EM

PR

ES

A C

ATA

LA

NA

IA

EC

2010

Oficines i serveis

Av. Diagonal, 452 - 08006 Barcelona

Telèfon 902 448 448

[email protected]

INFORME ANUAL

DE L’EMPRESA

CATALANA


DEL 2009

ESTUDIS ECONÒMICS

01 IAEC Mem 10-2011.qxp:IAEC 27/10/11 09:23 Página 1

Informe anual de l’empresa catalana IAEC 2010

Anàlisi detallada del 2009

Novembre de 2011

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Equip de treball1

Oriol Amat i SalasCatedràtic d’economia financera i comptabilitat (UPF)

Enric Genescà i PalauEnginyer industrial

Supervisió lingüística:

Ampersand Traduccions

Direcció editorial:

Direcció General d’Afers Econòmics. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya

Els textos signats expressen l’opinió dels autors

1. Els autors agraeixen a Enric Genescà i Garrigosa els suggeriments realitzats.

Disseny gràfic:

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Autoedició i fotocomposició:

Anglofort, SA

Impressió:

Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID)

ISBN: 84-95829-85-1Dipòsit legal: B-37010-2011


Presentació

Aquest és el tercer any consecutiu que la Cambra de Comerç de Barcelona assumeix la publicació de l’Informe anual de

l’empresa catalana, en col·laboració amb el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, que

arriba a la 23a edició. A més, aquest darrer any s’ha afegit la col·laboració de l’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat

i Direcció). Es tracta d’un projecte d’especial interès per a les empreses, atès que és l’única anàlisi existent sobre la situació

econòmica i financera de les empreses catalanes basada en fonts estadístiques oficials.

L’Informe anual de l’empresa catalana consta de dues parts. La primera analitza amb profunditat la situació economicofinancera

de les empreses catalanes durant els anys 2009 i 2010; l’anàlisi està feta per sectors i dimensió i compara els resultats de

les nostres empreses amb els de la resta d’Espanya. La segona part consisteix en una anàlisi monogràfica que aborda

l’evolució de la situació patrimonial, financera i econòmica de l’empresa catalana durant les darreres dues dècades. Aquesta

anàlisi resulta especialment interessant en la conjuntura present, atès que permet comparar diferents períodes al llarg del cicle

econòmic.

L’informe posa de manifest que la crisi ha afectat visiblement les empreses catalanes fins a l’any 2009, amb fortes caigudes

de l’activitat, el valor afegit i les vendes, però en el transcurs del 2010 s’ha produït un canvi de tendència molt positiu. A més,

aquest darrer any la productivitat laboral i l’eficiència en la gestió dels actius han augmentat i els costos reals del finançament

han disminuït. D’altra banda, l’estratègia financera de les empreses també s’ha modificat per adaptar-se al nou entorn i ha

esdevingut més conservadora: el finançament ha prioritzat els fons propis i s’ha reduït l’endeutament. En general, aquesta

estratègia financera és encertada, ja que, en un context de crisi que ha reduït els marges empresarials i ha introduït restriccions

al crèdit, és desitjable que les empreses redueixin l’endeutament per tal de no perjudicar la solvència i mantenir un nivell

adequat d’independència financera. Aquest despalanquejament s’ha iniciat el 2010 i, si es consolida, pot ajudar moltes

empreses a superar la crisi.

L’anàlisi monogràfica mostra que el teixit empresarial català gaudeix de bona salut patrimonial. La seva evolució ha estat

força positiva al llarg de les darreres dues dècades, exceptuant els anys 2008 i 2009. Tanmateix, per afrontar el futur amb

millors condicions, convé que les empreses continuïn enfortint-se financerament aplicant mesures com, per exemple, les

següents: a) augmentar els fons propis, amb més capital o reduint el pagament de dividends, per tal d’incrementar

l’autofinançament; b) revisar els models de negoci per millorar la competitivitat, sobretot l’exterior, i apostar fermament per

l’R+D, la qualitat i la internacionalització, i c) millorar l’eficiència en la gestió dels actius i dels recursos humans, tendència que

ja s’ha iniciat el 2010.

Voldria acabar donant les gràcies a l’equip de treball, format per Oriol Amat i Enric Genescà, per la seva tasca en l’elaboració

d’aquest informe, i al Banc d’Espanya, per fer-lo possible facilitant la informació de la base de dades de la Central de Balanços

corresponent a les empreses catalanes.

Miquel Valls i Maseda

President de la Cambra Oficial de Comerc, Indústria i Navegació de Barcelona

3IAEC 2010



5IAEC 2010

Índex

7 Resum executiu

13 1. Presentació

17 2. Anàlisi economicofinancera de les empreses catalanes

19 2.1. Introducció

21 2.2. Activitat i valor afegit

23 2.3. Ocupació

23 2.4. Inversió

25 2.5. Cost dels factors i productivitat

27 2.6. Estructura financera

29 2.7. Resultats i creació de riquesa

35 3. Anàlisi de l’empresa catalana per sectors, per dimensions i comparació

amb la resta d’Espanya

37 3.1. Anàlisi de l’empresa catalana per sectors: industrial, serveis i energètic

39 3.2. Anàlisi de l’empresa catalana per dimensions: petites, mitjanes i grans empreses

42 3.3. Comparació de l’empresa catalana amb les de la resta d’Espanya

47 4. Anàlisi monogràfica: l’evolució patrimonial, financera i econòmica de l’empresa

catalana des de l’any 1990 fins al 2009

49 4.1. Introducció

49 4.2. Anàlisi patrimonial

51 4.2.1. Estructura de la inversió

51 4.2.2. Solvència a curt termini

52 4.2.3. Estructura del finançament

54 4.3. Gestió dels actius

54 4.3.1. Rotació dels actius

54 4.3.2. Gestió del circulant

55 4.4. Anàlisi econòmica, de la rendibilitat i del creixement

55 4.4.1. Ingressos, despeses i resultat

56 4.4.2. Rendibilitat i autofinançament

58 4.4.3. Creixement

59 4.5. Conclusions

61 5. Annexos

63 Annex 1. Situació economicofinancera i evolució dels principals agregats sectorials

i per dimensions

173 Annex 2. Contingut del CD



RESUM EXECUTIU



Aquest informe presenta l’anàlisi economicofinancera de

l’empresa catalana per als anys 2009 i 2010. L’anàlisi es

fonamenta en les bases de dades trimestral i anual de la

Central de Balanços del Banc d’Espanya (CBBE) que

aquest remet regularment a la Cambra de Comerç de

Barcelona. El volum de negoci de les 2.286 empreses que

integren la mostra en què es basa aquest estudi equival al

voltant del 20% del PIB català. De l’anàlisi efectuada es

desprenen les conclusions següents:

Activitat i valor afegit. Els nivells d’activitat, valor afegit i

vendes van disminuir molt l’any 2009 a conseqüència de la

recessió. En canvi, l’any 2010 es va produir un canvi de

tendència molt positiu que pot indicar que el 2009 es va

tocar fons. D’altra banda, el bon comportament de les

exportacions va contribuir a una millora de la balança

comercial.

Ocupació. Els anys 2009 i 2010 es va produir un decrei-

xement molt important del nombre de treballadors a

conseqüència de la recessió. Aquesta reducció va afectar

sobretot els treballadors no fixos.

Inversió. La inversió en actius immobilitzats i inversions

immobiliàries va continuar creixent durant l’any 2009, encara

que menys que els anys anteriors. El 2010 la taxa de

creixement d’aquestes inversions va ser molt inferior. En

canvi, la formació bruta de capital fix va tenir un decreixe-

ment molt important. La inversió en actiu corrent també va

caure.

Cost dels factors i productivitat. L’any 2009 va ser un mal

any des del punt de vista de la productivitat, ja que, tot i

la caiguda dels salaris en termes reals, va baixar la

productivitat laboral.1 També va evolucionar negativament

l’eficiència en la gestió dels actius, sobretot a causa de la

rotació decreixent de l’immobilitzat. Aquesta situació va

canviar significativament el 2010, ja que aquest any va

augmentar la productivitat laboral i es va reduir el cost

laboral unitari, entre altres motius, per la reducció dels

salaris en termes reals. També va evolucionar positivament

l’eficiència en la gestió dels actius, a causa de la rotació

creixent de l’immobilitzat. Els costos reals del finançament

també es van reduir l’any 2010.

Estructura financera. Durant l’any 2009 l’estructura de

l’actiu de l’empresa catalana es va mantenir força estable,

amb un lleuger increment de les inversions financeres a llarg

termini i del disponible, compensats amb una reducció de

l’actiu corrent no financer i de les inversions financeres a

curt termini. El finançament d’aquest any va prioritzar els

fons propis. En general, es tracta d’una estratègia financera

raonable, ja que, a causa de la crisi que ha comportat

reduccions dels marges empresarials i també restriccions

en el crèdit, és desitjable que les empreses redueixin el seu

endeutament per tal de no perjudicar la solvència i mantenir

un grau adequat d’independència financera. Aquest

despalanquejament va començar el 2010. Si es consolida

aquesta reducció del deute, pot ajudar moltes empreses a

superar la crisi.

Resultats i creació de riquesa. Fins a l’any 2009, les

empreses catalanes havien anat perdent rendiment de

l’actiu, a causa de la rotació dels actius i del marge menors.

En canvi, el 2010 es va invertir la tendència i tant la rotació

com el marge van contribuir a millorar el rendiment de

l’actiu. L’efecte positiu del palanquejament financer que

s’havia anat reduint fins al 2009 va tornar a augmentar el

2010 i això va contribuir a incrementar la rendibilitat dels

fons propis.

Al requadre 1 es mostra una síntesi de l’anàlisi efectuada

per a l’exercici 2009 i al requadre 2 hi ha la corresponent

al 2010.

9IAEC 2010

1. Com ja vam indicar en l’informe de l’any anterior, aquesta dada s’ha de considerar amb prevenció, atès que suggereix una evolució contrària a la

que es desprèn de la comptabilitat nacional, que assenyala una millora de la productivitat el 2008 i el 2009 i una forta moderació del creixement dels

costos laborals unitaris. Les dades de la CBBE són diferents de les de la comptabilitat nacional perquè fan referència a les empreses existents els dos

anys de la mostra. A la comptabilitat nacional, la taxa de variació del nombre de treballadors inclou i reflecteix també la derivada de la destrucció

d’empreses i, per tant, el nombre de treballadors disminueix. Els anys 2008 i 2009 la destrucció d’empreses va ser molt important, i aquest fet ha tingut

més pes que la variació del numerador. Aquesta és la causa principal de la divergència entre les dues bases i fa que les dades no siguin del tot

comparables. En la base de la CBBE es pot analitzar l’evolució de la productivitat de les empreses en funcionament, i en el cas de la base de la

comptabilitat nacional la productivitat que es pot extreure és la de l’agregat territorial a què fa referència.


10 IAEC 2010

REQUADRE 1

FACTORS QUE EXPLIQUEN L’EVOLUCIÓ DESFAVORABLE DE LA RENDIBILITAT DELS FONS PROPIS L’ANY 2009

Activitat:

Vendes a

Espanya ↓i a l’estranger ↓

Despeses:

Cost de personal ↓

Productivitat, ↓

Amortitzacions ↓

Marges ↓

Rotació

Actiu immobilitzat ↓

Actiu corrent ↑

Rendibilitat

financera

↓

Proporció entre

deute amb cost

i fons propis

↑

Tipus

d’interès

↓

Dividends

↑

Autofinançament

↓

Deute a llarg

termini amb

cost

↑

Cost

financer

↑

Palanquejament

+

Rendiment

de l’actiu

↓

Però és superior

al cost del deute


Anàlisi per sectors. Pel que fa als sectors industrial, de

serveis i d’energia, el 2009 la major part de dades van evo-

lucionar negativament. El volum de la producció va disminuir

als tres sectors analitzats, així com la rendibilitat de l’actiu.

A la indústria és on es produeixen les evolucions més nega-

tives en totes les variables (activitat, productivitat, nombre de

treballadors per empresa, patrimoni net, palanquejament i

rendibilitat del patrimoni net).

Anàlisi segons la dimensió. El 2009, l’evolució va ser

negativa en tots els grups d’empreses en relació amb el

volum d’activitat, les compres, el valor afegit i l’ocupació.

El cost laboral unitari va augmentar en tots els grups

d’empreses, la qual cosa posa de manifest una reducció

generalitzada important de la productivitat laboral. Les

inversions en immobilitzat van augmentar en tots els casos.

Els resultats van evolucionar desfavorablement, ja que

el resultat net ordinari va disminuir en tots els grups

11IAEC 2010

Activitat:

Vendes a

Espanya ↑

i a l’estranger ↑

Despeses:


Productivitat, etc. ↑

Amortitzacions ↑

Marges ↑

Rotació

Actiu immobilitzat ↑

Rotació

Actiu corrent ↑

Rendibilitat dels

fons propis

↑

Proporció entre

deute amb cost

i fons propis

↓

Cost

financer

↓

Palanquejament

+

Rendiment

de l’actiu

↑

I és superior

al cost del deute

REQUADRE 2

FACTORS QUE EXPLIQUEN LA MILLORA DE LA RENDIBILITAT DELS FONS PROPIS L’ANY 2010

Tipus

d’interès

↓

Deute

amb

cost

↓


català analitzat gaudeix de bona salut patrimonial. En l’àmbit

econòmic la seva evolució ha estat força positiva, excep-

tuant els anys 2008 i 2009. Atesa l’evolució negativa del

2008 i el 2009, tal com ja es va indicar a l’informe de l’any

anterior, convé que les empreses s’enforteixin financera-

ment per tal d’afrontar amb millors condicions els propers

anys, que es preveuen complicats. Per això, de manera

general, convé analitzar la conveniència de continuar

aplicant mesures com ara aquestes:

• Augmentar els fons propis per mitjà de l’ampliació del

capital o la reducció del pagament de dividends a fi

d’incrementar l’autofinançament. La reducció del deute

hauria de ser una prioritat per a moltes empreses;

altrament, poden tenir problemes financers importants en

un entorn de restriccions creditícies, increment de la

morositat i caiguda de vendes i beneficis. El 2010 ja es va

anar en aquesta línia.

• Revisar els models de negoci per millorar la competitivitat,

sobretot l’exterior, a fi de resoldre el dèficit estructural

de la balança comercial. Per això, cal apostar fermament

per la inversió en R+D i, per tant, per la innovació en

productes i en processos (comercials, productius, etc.),

per la qualitat i per la internacionalització. Cal tenir en

compte que el 2009 es va reduir la despesa en R+D.

• Millorar l’eficiència pel que fa a la gestió dels actius i

els recursos humans. El 2010 s’han produït millores

importants en aquest punt.

12 IAEC 2010

d’empreses i el mateix va succeir amb la rendibilitat finan-

cera. Igual que en anys anteriors, les empreses van ser més

rendibles a mesura que augmentava la seva dimensió.

Malgrat l’evolució negativa dels resultats, les empreses

mitjanes i petites van augmentar els dividends repartits i això

va provocar una reducció significativa dels beneficis no

distribuïts i, per tant, de l’autofinançament.

Comparació amb la resta d’Espanya. En línia amb els

anys anteriors, en els anys analitzats les empreses cata-

lanes tenen un perfil econòmic i financer similar al de les

empreses de la resta d’Espanya, encara que hi ha algunes

diferències. Així, les empreses de la resta d’Espanya van

tenir una evolució més bona de l’activitat i el valor afegit. En

canvi, els resultats financers van ser més favorables a les

empreses catalanes, la qual cosa els va permetre tenir un

millor resultat ordinari, fet que, acompanyat de resultats

extraordinaris més favorables, explica un resultat net més

bo. D’altra banda, les empreses espanyoles també estan

més endeutades i, igual que les empreses catalanes, dis-

posen d’un palanquejament financer favorable, per la qual

cosa el deute és rendible. A les empreses catalanes, la

millor rendibilitat de l’actiu i el palanquejament financer més

alt han permès que la rendibilitat financera sigui més

elevada que la que obtenen les empreses espanyoles.

Evolució de les empreses catalanes en el període 1990-

2009. L’anàlisi de l’empresa catalana al llarg de les dues

darreres dècades permet concloure que el teixit empresarial


1. PRESENTACIÓ



1. Presentació

En aquesta edició de l’informe anual es presenten les

conclusions principals que es desprenen de l’anàlisi

economicofinancera de l’empresa catalana per als anys

2009 i 2010. L’anàlisi es fonamenta en les bases de dades

trimestral i anual de la Central de Balanços del Banc

d’Espanya (CBBE) que aquest remet regularment a la

Cambra de Comerç de Barcelona.

En relació amb la cobertura de la mostra d’empreses

utilitzada per la CBBE, es pot dir que aquesta2 representa

el 22% del valor afegit brut al cost dels factors del total de

les societats no financeres espanyoles. Els sectors d’ener-

gia (energia elèctrica, gas i aigua, i refinament) tenen

cobertures pròximes al 73%. Els sectors industrials (empre-

ses manufactureres, especialment) estan sobrerepresentats.

De fet, els sectors industrials (sobretot les empreses

manufactureres) i d’informació i comunicacions tenen

cobertures entre el 30% i el 50%. Les societats de respon-

sabilitat limitada i anònimes són la forma jurídica majoritària.

Pel que fa a la part de la mostra estatal que la CBBE remet

a la Cambra de Comerç de Barcelona, es pot afegir que la

base trimestral, que arriba fins al quart trimestre del 2010,

està formada per una mostra de 140 empreses catalanes,

que representen el 18,08% de les de tot l’Estat. A la base

anual, el nombre d’empreses de la CBBE que han contestat

el darrer qüestionari –que correspon a l’any 2009– i que

tenen la seu social a Catalunya és de 2.3443, cosa que

representa un 23,85% de la mostra de tot l’Estat. En

aquesta mostra trobem més representades les empreses

industrials que no pas les de serveis o les de la construcció,

i les empreses grans també tenen un pes superior al que

els correspon; aquests biaixos s’accentuen a la mostra de

la base trimestral. Cal tenir present que s’han actualitzat les

dades de les bases trimestral i anual dels darrers exercicis,

cosa que explica que, per a alguns conceptes, els valors

que figuren en aquest informe no coincideixin exactament

amb els seus homòlegs d’edicions anteriors. Per tenir una

idea del que representen aquestes empreses en relació amb

l’economia catalana, es pot indicar que el volum de negoci

de l’any 2009 de les 2.286 empreses que integren la mostra

en què es basa aquest estudi equival al voltant del 20% del

PIB català del mateix any.

A l’apartat 2 s’analitza la situació economicofinancera de

l’empresa catalana durant els anys 2009 i 2010, el primer

any a partir de la informació provinent de la base de dades

anual i el segon a partir de la trimestral. La informació de

la base anual permet, també, estudiar les tendències

observades en les partides i les ràtios principals fins

l’any 2009. Per elaborar aquest apartat, les empreses del

sector de l’energia s’han exclòs tant de la base trimestral

com de l’anual, ja que a la seva sobrerepresentació

s’afegeixen dos elements que agreugen la distorsió: el

procés de reestructuració del sector i els canvis de domicili

social d’algunes empreses importants. Aquesta exclusió

afecta 58 empreses del sector de l’energia. El quadre 1

mostra la composició de la mostra de les 2.286 empreses

privades catalanes de la base de dades anual en què s’ha

basat l’elaboració d’aquest informe.

15IAEC 2010

2. Central de Balanços del Banc d’Espanya (2010): «Central de Balances. Resultados anuales de las empresas no financieras 2009». Banc d’Espanya,

Madrid.

3. El nombre total d’empreses inclou 2.286 empreses amb què s’ha fet l’apartat 2 d’aquest informe i 58 empreses del sector energètic.

Quadre 1Abast de la mostra. Exercici 2009

Empreses Personal Valor afegit brut c. f.

Dimensió Nombre (%) Nombre (%) Milers d’euros (%)

Petites 1.347 58,9 29.419 8,4 1.288.523 6,7

Mitjanes 660 28,9 50.807 14,5 2.963.062 15,3

Grans 279 12,2 270.841 77,1 15.071.678 78,0

TOTALS 2.286 100,0 351.067 100,0 19.3237.263 100,0

Valors absoluts de totes les empreses de la mostra.


A l’apartat 3 s’analitzen els resultats i la situació econo-

micofinancera de les empreses catalanes una vegada

desagregada la mostra de la base anual per sectors i

dimensions. En el mateix apartat també es comparen

l’evolució i la situació de l’empresa catalana amb les de la

resta d’Espanya.

L’apartat 4 inclou una anàlisi monogràfica de l’evolució

patrimonial, financera i econòmica de l’empresa catalana

des de l’any 1990 fins a l’any 2009.

L’annex recull, per a cadascun dels agregats sectorials

principals i per dimensions, els quadres i els gràfics que

permeten analitzar-ne la situació economicofinancera i

l’evolució en els darrers anys. L’estructura formal dels

quadres i els gràfics per a cada agregat de l’annex

reprodueix l’estructura de l’apartat 2.

Finalment, el llibre inclou un CD amb els estats comptables

agregats i les ràtios principals per a les agrupacions

sectorials i per dimensions, amb una mostra suficient per

al període 2006-2009. El CD també inclou un annex en

què s’expliciten l’estructura i el contingut dels quadres, i

un altre amb la descripció de l’estructura sectorial de la

CBBE.

16 IAEC 2010


2. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

DE LES EMPRESES CATALANES

02 IAEC Analisi Mem 10-2011.qxp:IAEC 18/10/11 13:26 Página 17


2.1. Introducció

L’economia catalana va viure un creixement sostingut de

l’activitat fins a l’any 2006, en què el producte interior brut

(PIB)4 va créixer un 3,7%, la taxa més alta des de l’any 1999.

L’any 2007 va començar una desacceleració, ja que el

creixement va ser menor tot i que va continuar sent molt

elevat (3,2%). El 2008 ja es van començar a notar els efectes

de la crisi econòmica global i el creixement ja va ser molt

més baix (0,2%); aquest deteriorament es va agreujar l’any

2009, en què el PIB català va registrar una forta caiguda del

4%. L’any 2010 es va parar el cop i el PIB català va créixer

de nou, encara que amb un percentatge molt baix (0,1%).

En termes intertrimestrals, el PIB català va començar a

caure el segon trimestre del 2008 (–0,1%) i va assolir el

registre més negatiu el primer trimestre del 2009, amb una

contracció intertrimestral de l’1,7%. Els descensos es

van mantenir al llarg del 2009, encara que amb un perfil

cada vegada més suau. En total, el PIB va acumular set

trimestres consecutius de caigudes. L’activitat econòmica

va deixar de caure el primer semestre del 2010 i l’economia

catalana va sortir de la recessió, amb una variació del PIB

del 0% el primer trimestre i un creixement del 0,1% el

segon, en termes intertrimestrals.

Segons les dades del Departament d’Economia i Coneixe-

ment de la Generalitat de Catalunya,5 la millora del 2010

s’explica per diversos factors:

• Bon comportament de la indústria. Després de caigudes

superiors al 15% el 2009, l’activitat industrial va registrar

un petit creixement el 2010. La recuperació de l’activitat

del sector es va veure afavorida per la seva obertura

19IAEC 2010

4. Font: IDESCAT i Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

5. Dades del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya de maig del 2011 (http://www.gencat.cat/economia).

exterior, que li va permetre beneficiar-se del dinamisme

més elevat de les principals economies europees.

• El sector de serveis també va mostrar una recuperació el

2010 des dels mínims assolits el 2009. Hi va contribuir la

millora de les vendes del comerç al detall i el dinamisme

més alt de l’activitat al sector turístic.

• Tanmateix, la construcció encara manté una forta con-

tracció i no ofereix símptomes de recuperació. La caiguda

de l’activitat al sector reflecteix l’ajustament en curs

al mercat residencial i l’impacte de les restriccions

pressupostàries sobre l’obra civil.

El 2011, la recuperació iniciada el 2010 es pot frenar, entre

altres motius, per les mesures de contenció de despesa i

inversió de les administracions públiques i per la desac-

celeració que s’està produint en l’àmbit internacional.

La situació econòmica del 2009 i el 2010 ha de tenir el seu

reflex en els comptes de les empreses. Per tal de

comprovar-ho, en aquest informe es comença l’anàlisi

economicofinancera de les empreses catalanes amb

l’anàlisi de l’activitat i la generació de valor afegit. Pos-

teriorment, es descriu l’ocupació de l’empresa catalana.

A continuació, s’estudia la inversió en actius immobilitzats i

circulants. Després s’analitzen el cost dels factors, la

productivitat i la competitivitat. Seguidament, s’estudia

l’estructura financera. Els apartats finals es dediquen a

l’anàlisi dels resultats, la rendibilitat i la creació de riquesa.

Com es veu al requadre 3, l’anàlisi està estructurada en

diverses etapes que permeten comprovar els inductors de

l’evolució de la rendibilitat financera, un dels objectius

principals de les empreses. Per a cada variable del requadre

s’indica en quin apartat d’aquest informe es tracta.


20 IAEC 2010

REQUADRE 3

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA RENDIBILITAT FINANCERA

Apartat 2.2

Activitat:

Vendes a Espanya

i a l’estranger

Apartats 2.3 i 2.5

Despeses:

Ocupació, salaris,

productivitat, etc.

Apartat 2.7

Marges

Apartats 2.4 i 2.5

Rotació de l’actiu

immobilitzat i de

l’actiu corrent

Apartat 2.7

Rendibilitat

financera

Apartat 2.6

Proporció entre

deute amb cost

i fons propis

Apartat 2.5

Tipus

d’interès

Apartat 2.7

Dividends i

autofinançament

Apartat 2.6

Deute

amb cost

Apartat 2.5

Cost

financer

Apartat 2.7

Palanquejament

Apartat 2.7

Rendiment

de l’actiu


2.2. Activitat i valor afegit

En aquest apartat s’analitzen l’evolució de l’activitat,

incloses les importacions i les exportacions, i la creació de

valor afegit.

El nivell d’activitat de l’empresa catalana en conjunt mostra,

els últims exercicis, una evolució decreixent des dels valors

màxims de l’any 2006. El panorama de 2009 va ser molt

negatiu, ja que es van produir fortes caigudes de l’activitat

i el valor afegit. Afortunadament, per a l’any 2010 les dades

de la base trimestral, formada per un conjunt molt més petit

d’empreses, mostren un canvi de tendència, ja que hi ha

una recuperació important de l’activitat i del valor afegit.

D’acord amb les dades del quadre 2, segons la mostra

d’empreses privades catalanes de la CBBE, el 2009 el

volum de vendes de les empreses catalanes va disminuir

un 14,1%, de manera que es va aprofundir el decreixement

que havia començat el 2008. El 2010 es va produir un canvi

de tendència, ja que a partir de la base trimestral s’observa

un increment del 9,2%.

El dinamisme de l’activitat productiva va tornar a disminuir

durant l’any 2009, ja que el valor de la producció va

decréixer un 15% (–4,5% l’any 2008). Les dades de la base

trimestral indiquen un canvi de tendència el 2010, ja que la

variació ha passat a ser positiva (+3,1%). Igual que l’any

anterior, el 2009 el ritme de decreixement de la producció

(–15%) va ser més elevat que la reducció de les vendes

totals (–14,1%). Això pot ser conseqüència del fet que

moltes empreses han optat per reduir els inventaris per tal

de minimitzar les tensions financeres. Aquesta política ha

continuat el 2010, ja que, com indica la base trimestral, la

producció va créixer menys (+3,1%) que les vendes

(+9,2%).

L’any 2009 el creixement del valor afegit brut al cost dels

factors va tornar a ser negatiu (–10,1%), tal com ja havia

succeït l’any 2008 (–4,9%). Aquest decreixement es va

frenar el 2010, any en què torna a ser positiu, d’acord amb

la base trimestral corresponent (+1,9%) (quadre 2).

L’evolució de les vendes al mercat interior i a l’exterior va

experimentar un canvi l’any 2010, si tenim en compte

21IAEC 2010

La informació que contenen les bases de dades utilitzades és

fonamentalment economicofinancera i prové de l’agregació dels

qüestionaris trimestral i anual tramesos al Banc d’Espanya per

empreses no financeres de diferents localitzacions, dimensions i

sectors d’activitat. El qüestionari trimestral (balanç i compte de

resultats) és més senzill que l’anual. Cada trimestre, les empreses

responen el qüestionari del trimestre corrent i el de l’any anterior.

Això permet que el càlcul dels percentatges de variació es basi en

les mateixes mostres d’empreses. A la base de dades trimestral,

les ràtios i els percentatges anuals són una mitjana ponderada,

segons el nombre d’empreses o el volum d’activitat, dels quatre

trimestres. La base anual permet fer una anàlisi més detallada de la

situació economicofinancera de les empreses privades catalanes

per a l’exercici 2009 i els anteriors.

Per a cada any es disposa dels estats comptables del període

corrent i de l’immediatament anterior, cosa que permet calcular

els percentatges de variació a partir de les mateixes mostres

d’empreses. Ara bé, quan es comparen ràtios o percentatges de

dues bases diferents (2008-2009 amb 2007-2008, per exemple),

cal tenir en compte que les mostres respectives també ho són i que,

en conseqüència, les diferències observades es poden deure tant

al canvi de mostra com al canvi de tendència.

Tant a la base trimestral com a l’anual, per als agregats principals

es disposa d’una estimació del valor de l’actiu immobilitzat a preus

corrents. Això comporta, d’una banda, introduir a l’actiu una partida

d’ajust de preus que afecta principalment l’immobilitzat material i,

de l’altra, aplicar al passiu un ajust pel mateix import en els fons

propis. L’ús dels valors corrents en lloc dels comptables té uns

avantatges clars, com ara evitar el trencament en les tendències

que es produeix en els exercicis en què hi ha actualitzacions.

Des del nostre punt de vista, però, l’avantatge principal és que solu-

ciona el càlcul de les ràtios en què al numerador hi ha una partida

d’un estat de fluxos (resultats, per exemple), i al denominador, una

partida del balanç. Si en valorar la segona s’utilitzen criteris comp-

tables, com és habitual, el numerador i el denominador estan en

bases monetàries diferents: el primer, a preus corrents, i el segon, a

preus històrics. Si el denominador es valora a preus corrents, s’obté

una estimació més precisa d’aquestes ràtios, ja que els dos elements

del quocient estan en la mateixa base monetària.

REQUADRE 4

DESCRIPCIÓ DE LES BASES DE DADES UTILITZADES


l’evolució dels anys anteriors (gràfic 1). Del 1999 al 2009,

amb l’excepció de tres anys (2000, 2005 i 2009), les taxes

de creixement de les vendes al mercat espanyol van ser

superiors a les de les vendes a l’estranger. El 2009 les dues

taxes van ser negatives, però la de les vendes a l’estranger

va ser-ho menys. L’any 2010, la taxa de variació de les

vendes a l’estranger va ser molt positiva i molt més elevada

que la de les vendes a Espanya. Aquesta dada explica el

repunt de la intensitat exportadora.

Tornant al quadre 2, l’any 2009 va continuar millorant la

balança comercial amb l’estranger. L’any 2009 les

exportacions van decréixer (–10,8%) menys que les

importacions (–18,9%).6 Les dades de la mostra trimestral

de 2010 reflecteixen un increment més baix de les

importacions (+11,7%) que de les exportacions, que van

augmentar de manera molt important (+29,3%). Això és

conseqüència del fet que els països als quals Catalunya

exporta s’estan recuperant més ràpidament de la crisi.

El resultat farà reduir el dèficit exterior. Aquest dèficit

és, precisament, un dels desequilibris principals que té el

patró de creixement de l’economia catalana, igual que

l’espanyola.

Quant a les compres, el 2009 disminueix la intensitat

compradora de l’empresa catalana, tant de productes

provinents de l’Estat espanyol com de productes provinents

de l’estranger. La base trimestral torna a evidenciar un canvi

de tendència per al 2010, ja que les taxes tornen a ser

positives, tant per a les compres a l’estranger (+11,7%)

com, sobretot, per a les compres a Espanya (+16,2%).

22 IAEC 2010

32

28

24

20

16

12

8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

(a) % de variació anual.(b) Vendes a l’estranger sobre vendes totals.

Intensitat exportadora (b)

20101999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Vendes a Espanya (a) Vendes a l’estranger (a)

Nota: en tots els gràfics, la dada corresponent al 2009 s’ha estimat a partirde la base trimestral.

Gràfic 1Vendes i intensitat exportadora(en percentatge)

6. L’evolució de les exportacions que es desprèn de les dades de la

Central de Balanços del Banc d’Espanya és diferent de la que s’inclou

a les estadístiques de comerç exterior de la comptabilitat nacional, ja

que les primeres es basen només en les empreses que han enviat la

seva informació comptable a la CBBE.

Quadre 2Activitat i valor afegit(en % de variació respecte les mateixes empreses de l’any anterior)

Base anual Base trimestral (*)

2006 2007 2008 2009 2009 2010

Nombre d’empreses 2.251 2.198 2.352 2.286 149 140

Activitat i valor afegit

Valor de la producció i subvencions 8,9 8,4 –4,5 –15,0 –13,7 3,1

Compres i consums intermedis 10,0 9,3 –4,3 –17,1 –17,0 3,9

Valor afegit brut al cost de factors 6,1 6,3 –4,9 –10,1 –8,7 1,9

Distribució geogràfica de l’activitat

Vendes totals 8,7 5,4 –4,2 –14,1 –13,0 9,2

Vendes a Espanya 9,0 6,1 –3,9 –15,0 –10,7 4,3

Vendes a l’estranger 8,0 2,9 –5,5 –10,8 –20,1 29,3

Compres totals 11,3 2,3 –7,0 –21,0 –16,2 14,8

Compres a Espanya 10,8 0,7 –5,8 –22,2 –4,2 16,2

Compres a l’estranger 12,3 4,8 –9,1 –18,9 –30,4 11,7

(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any.


En resum, els nivells d’activitat, valor afegit i vendes van

disminuir molt l’any 2009 a conseqüència de la recessió. En

canvi, l’any 2010 es va produir un canvi de tendència molt

positiu que pot indicar que el 2009 es va tocar fons. D’altra

banda, el més bon comportament de les exportacions va

contribuir a una millora de la balança comercial.

2.3. Ocupació

A continuació s’analitza l’ocupació de les empreses cata-

lanes; l’anàlisi se centra en la proporció entre contractació

fixa i temporal.

L’any 2009 l’ocupació va decréixer molt (–8,1%); el col·lectiu

dels treballadors no fixos va ser el que va disminuir més

(quadre 3). La base trimestral del 2010 també reflecteix un

decreixement (–3,6%), tot i que en l’apartat anterior s’ha

comprovat que l’activitat ja havia tornat a créixer. La

disminució més important es dóna en el col·lectiu dels

treballadors no fixos, que es va reduir un 11,1%; això és un

indicador que amb la recessió moltes empreses han optat

per disminuir els contractes temporals. Això explica que la

taxa d’atur a Catalunya estigui augmentant de manera molt

important.

Pel que fa a l’evolució de l’estructura de l’ocupació a

l’empresa catalana, es detecta que des de l’any 2007 el pes

de l’ocupació fixa en el total torna a augmentar. Així, en el

període 2006-2010 va augmentar 7 punts la proporció

d’ocupació fixa sobre el total (gràfic 2).

Com es veu al gràfic 3, el 2010, l’evolució del valor afegit

mostra un canvi important de tendència.

En resum, els anys 2009 i 2010 es va produir un decreixement

molt important del nombre de treballadors a conseqüència

de la recessió. Aquesta reducció va afectar sobretot els

treballadors no fixos.

2.4. Inversió

En aquest apartat s’analitza la inversió feta per les empreses

catalanes, amb distinció entre actiu immobilitzat i corrent, i

altres tipus d’inversió.

23IAEC 2010

82

81

80

79

78

77

76

75

74

73

72

71

701999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Gràfic 2Ocupació fixa sobre la total(en percentatge)

12

8

4

0

–4

–8

–121999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Valor afegit (variació en termes reals) Ocupació

Gràfic 3Valor afegit i ocupació(en % de variació)

Quadre 3Ocupació(en % de variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior)


2006 2007 2008 2009 2009 2010

Nombre mitjà de treballadors 2,0 1,4 –0,3 –8,1 –7,4 –3,6

Nombre mitjà de treballadors fixos 0,7 3,1 1,8 –4,9 –3,4 –2,4

Nombre mitjà de treballadors no fixos 5,8 –3,2 –6,8 –18,9 –27,3 –11,1



El 2009, d’acord amb les dades del quadre 4, la taxa de

variació de l’immobilitzat material i inversions immobiliàries

va ser del +8,6%. Aquesta taxa va excedir la corresponent

a l’amortització (6,6% segons les dades del quadre 8), fet

que és un indicador que les empreses van apostar per un

increment de l’esforç inversor més enllà de la reposició de

la capacitat productiva. El 2010 aquesta taxa va ser molt

inferior (+0,5%). En canvi, la taxa corresponent a la

formació bruta de capital fix va ser molt negativa l’any

2009 (–46,6%).

La intensitat de capital es pot interpretar com el grau de

tecnificació dels processos industrials. En aquest sentit,

l’immobilitzat per treballador és un indicador de la

tecnificació del procés productiu, i la dotació de recursos

de capital als treballadors defineix un procés productiu

alternatiu als més intensius en mà d’obra. Al quadre 4 es

presenten les taxes de creixement anual de l’immobilitzat

per treballador. Fins a l’any 2008 hi havia hagut una

desacceleració de les taxes de variació dels immobilitzats

per ocupat. En canvi, el 2009 les taxes van tornar a ser

positives, igual que el 2010.

La inversió en capital de caràcter intangible, que s’havia

anat reduint fins a l’any 2005, va tornar a créixer en el

període del 2006 al 2009, com es pot comprovar amb

l’evolució de la ràtio de despeses en R+D sobre el valor

afegit:

Despeses en R+D / Valor afegit (%)

2004 2,6

2005 2,4

2006 2,5

2007 3,0

2008 3,0

2009 3,6

24 IAEC 2010

Rotació dels actius: és una mesura que relaciona el valor de la

producció i les partides de l’actiu d’explotació. El concepte

representa el nombre de vegades que una partida d’actiu

determinada es plasma en la producció o les vendes, i és un

indicador d’eficiència en la gestió dels actius. Un cop garantit el

funcionament operatiu i comercial de l’empresa, qualsevol increment

de la rotació de l’actiu s’interpreta com una millora d’eficiència i

redunda en un increment de la rendibilitat de l’actiu, sempre que el

marge es mantingui constant. Per tant, una rotació millor es pot

interpretar com un ús més eficient dels actius de l’empresa. En

alguns casos, quan es calcula per a l’immobilitzat, s’utilitza com a

numerador el valor afegit per tal de reflectir una mesura de

productivitat aparent equivalent a la del factor treball. Les taxes de

variació, en tot cas, es reconstrueixen a partir de les taxes de variació

del numerador i el denominador de la mateixa mostra.

Inversió com a percentatge de variació del saldo a preus

corrents: es calcula com la diferència entre el saldo absolut d’un

actiu, valorat a preus corrents, en dos anys consecutius, respecte

del valor de l’actiu corresponent en el període inicial.

Inversió en actius fixos materials (FBCF): pretén oferir un

paral·lelisme microeconòmic de definició amb les xifres de formació

bruta de capital de la comptabilitat nacional. La dada que s’ofereix

és la taxa de variació entre els fluxos d’inversió de l’any actual

respecte de l’anterior. S’hauria de comparar amb la dada macro-

econòmica de variació de la formació bruta de capital fix.

Immobilitzat per ocupat: és el quocient entre el valor d’im-

mobilitzat a preus corrents i el nombre d’ocupats. Per tant, és una

mesura de dotació d’immobilitzat per ocupat que indica la intensitat

del capital de l’empresa i el seu procés productiu. L’interès

econòmic d’aquesta mesura rau en el grau de substitució que hi ha

entre els factors de producció, capital (immobilitzat) i treball

(ocupats), per la qual cosa aquesta ràtio mesura la demanda relativa

dels factors. Alhora, determina els valors oferts per altres indicadors,

per exemple, la rotació de l’actiu mateixa. D’altra banda, està

fortament condicionada per la tecnologia productiva, ja que no totes

les activitats requereixen la mateixa dotació en immobilitzat per al

seu desenvolupament, i d’aquí la diferència sectorial o industrial

notable en aquesta mesura.

Immobilitzat net no financer: inclou l’immobilitzat material i

inversions immobiliàries i l’immobilitzat intangible nets d’amortit-

zacions i provisions. També es denomina actiu no corrent net no

financer.

Actiu corrent net no financer: existències, clients, altres deutors

comercials i actius líquids menys proveïdors i altres creditors

comercials sense cost.

Actius financers: inversions financeres netes a llarg i a curt

termini.

REQUADRE 5

DEFINICIÓ DE CONCEPTES DE ROTACIÓ I D’INVERSIÓ


Aquesta evolució pot afectar positivament la competitivitat

futura.7 De tota manera, d’acord amb les dades del quadre

24 (vegeu més endavant) les despeses totals d’activitat

en R+D el 2009 van disminuir en relació amb el 2008. Per

tant, l’increment de la ràtio del quadre anterior pot ser

conseqüència de la reducció més gran del valor afegit.

Els pagaments a l’estranger per transferència de tecnologia

sobre el valor afegit, que havien seguit una trajectòria

descendent fins a l’any 2008, van créixer de manera

significativa l’any 2009:

Pagaments a l’estranger per transferènciade tecnologia / Valor afegit (%)

2004 0,72

2005 0,71

2006 0,71

2007 0,67

2008 0,67

2009 1,21

Cobraments de l’estranger per transferènciade tecnologia / Valor afegit (%)

2004 0,09

2005 0,21

2006 0,15

2007 0,25

2008 0,29

2009 0,73

D’acord amb les dades del quadre 4, la inversió en actius

corrents va decréixer durant el 2009 (–3,0%), mentre que

els anys anteriors aquesta taxa havia estat positiva. L’any

2010 es va produir una reducció molt important (–10,3%).

Això pot ser conseqüència del fet que les empreses estan

intentant millorar l’eficiència dels actius corrents per reduir

les necessitats de finançament.

En resum, la inversió en actius immobilitzats i inversions

immobiliàries va continuar creixent durant l’any 2009, encara

que menys que els anys anteriors. El 2010 la taxa de

creixement d’aquestes inversions va ser molt inferior. En canvi,

la formació bruta de capital fix va tenir un decreixement molt

important. La inversió en actiu corrent també va caure.

2.5. Cost dels factors i productivitat

L’objectiu d’aquest apartat és analitzar l’evolució dels

costos dels factors i de la productivitat de les empreses

catalanes, distingint entre factor treball i capital.

L’any 2009, les despeses de personal i dels salaris van

créixer en termes nominals, i en termes reals el creixement

va ser més alt. En canvi, el 2010, d’acord amb la base

trimestral, la taxa de variació en termes reals de les despeses

de personal va ser lleugerament negativa (quadre 5).

D’altra banda, el cost real del finançament va créixer

l’any 2009 fins a situar-se en el 3,7%, molt per sobre del

percentatge de l’any anterior (1,4%). El 2010 el cost real del

finançament es va situar en un percentatge com el del 2008

(1,4%).

25IAEC 2010

Quadre 4Inversió en actius no financers(taxes de variació, en percentatge)


2006 2007 2008 2009 2009 2010

Immobilitzat material i inversions immobiliàries 12,9 12,0 16,5 8,6 –0,9 0,5

Actius fixos materials (FBCF) 4,1 1,0 –2,7 –46,6 n. d. n. d.

Actiu corrent net no financer 14,9 14,8 8,6 –3,0 –22,0 –10,3

Immobilitzat net per ocupat (estoc) (nominal) 7,4 7,6 1,5 3,8 7,0 4,3

Immobilitzat material per ocupat (estoc) (nominal) 6,9 6,9 1,4 3,2 7,0 4,3

Immobilitzat net per ocupat (estoc) (real) 3,7 4,6 –2,5 4,1 7,3 2,4

Immobilitzat material per ocupat (estoc) (real) 3,2 4,0 –2,6 3,5 7,3 2,4

(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any.(n. d.) Dada no disponible.

Nota: actius valorats a preus corrents.

7. D’acord amb les dades de l’INE (Anuari Estadístic d’Espanya 2010),

al llarg dels darrers anys la despesa en R+D a Catalunya ha anat creixent

de manera ininterrompuda, igual que al conjunt de l’Estat espanyol.


L’exercici 2009 el valor afegit per treballador –el quocient

entre el valor afegit en termes reals i el nombre de tre-

balladors– va disminuir en relació amb l’any 2008 (gràfic 4).

I el 2010, segons les dades de la base trimestral, aquest

indicador va augmentar, tot i que es va mantenir per sota

de 100.

Continuant amb el gràfic 4, i pel que fa al cost laboral unitari,

que es defineix com les despeses de personal sobre el valor

afegit i s’explica per la diferència entre les taxes de variació

del cost laboral per ocupat i de la productivitat, aquest es

va mantenir estable entre els anys 2009 i 2010.8

El gràfic 5 mostra el comportament dels components de la

productivitat laboral i el cost per ocupat per períodes. En el

període 2000-2004 el valor afegit va augmentar a una taxa

mitjana anual del +5,2% en termes reals; aquesta taxa va

disminuir fins al –1,0% en el període 2004-2008. El 2009 la

taxa de creixement té un valor molt negatiu (–9,8%), i el

2010, segons la base trimestral, torna a ser positiva +0,1%.9

Aquesta informació es pot contrastar amb la del quadre 8,

que apareix més endavant, en què es pot apreciar el decre-

ment de variació de les despeses de personal l’any 2009

(–7,2%) i que el valor afegit també es va reduir (–10,1%).

26 IAEC 2010

115

110

105

100

95

90

85

80

75

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Despeses de personal / valor afegitValor afegit per treballador Despeses de personal per treballador

Gràfic 4Cost laboral i productivitat(index 1997 = 100 i UM constants)

8. A causa de la composició de la mostra d’empreses que han facilitat

les dades a la CBBE, aquestes dades són diferents de les que s’inclouen

a la comptabilitat nacional (Anuari Estadístic d’Espanya 2010).

8

4

0

–4

–8

–12

Productivitat Cost per ocupatValor afegit

2000/2004 2004/2008 2009 2010

5,2

2,73,8

0,51,4

–0,1–0,1

0,1

–9,8

–1,0–2,3 –1,9

Gràfic 5Activitat, cost laboral i productivitat(mitjana anual dels % de variació en termes reals)

9. Les taxes de variació del valor afegit del gràfic 5 no coincideixen amb

les del quadre 8, perquè les del gràfic 5 són en termes reals. En canvi,

les del quadre 8 són del compte de pèrdues i guanys i, per tant, són dades

comptables.

Quadre 5Cost dels factors de producció(en percentatge)


2006 2007 2008 2009 2009 2010

Despeses de personal (nominal) (a) 3,6 5,3 3,4 1,1 1,0 1,7

Despeses de personal (real) (a) 0,0 2,4 –0,6 1,4 1,3 –0,1

Sous i salaris (nominal) (a) 3,8 5,8 2,9 1,2 0,3 2,9

Sous i salaris (real) (a) 0,2 2,9 –1,2 1,6 0,6 1,1

Cost nominal del finançament 4,3 5,2 5,5 3,4 3,5 3,3

Cost real del finançament 0,7 2,3 1,4 3,7 3,8 1,4

(*) Mitjana ponderada de les ratios trimestrals. En aquesta base no hi ha detall de sous i salaris.(a) Taxa de variació anual de la ràtio.

Nota: les despeses de personal i els salaris són per treballador.


Per a l’any 2010, la base trimestral mostra una millora

d’aquesta relació, ja que, mentre que el valor afegit va aug-

mentar un +1,9%, les despeses de personal van disminuir

(–1,9%). Per tant, mentre que els anys 2008 i 2009 es

va perdre productivitat, l’any 2010 s’ha guanyat produc-

tivitat.

D’acord amb el gràfic 5, pel que fa a l’evolució de la pro-

ductivitat laboral, en el període 2000-2004 la taxa de

creixement anual en termes reals va ser positiva (2,7%,

de mitjana anual); en el període 2004-2008 i l’any 2009

va baixar (–2,3% i –1,9%, respectivament). En canvi, el 2010

la taxa ha tornat a tenir una evolució positiva (3,8%).

Finalment, el cost laboral per ocupat, que va experimentar

una variació positiva en els períodes 2004-2008 i l’any

2009, va presentar una variació negativa el 2010 (–0,1%).

El comportament de la productivitat de la inversió s’estima,

com en informes anteriors, mitjançant la rotació: com més

gran és la rotació de la inversió, més eficiència s’acon-

segueix i, per tant, més gran és la seva contribució a la

generació de valor.

D’acord amb les dades del gràfic 6, del 2000 al 2009

l’evolució de la rotació de l’actiu net va ser cada cop més

negativa. El 2010 es va produir un canvi de tendència, ja

que la variació anual va ser positiva (+3,4%). L’evolució de

la rotació de l’actiu immobilitzat també va ser positiva

(+2,5%) i la de l’actiu corrent va millorar molt (15,0%). Per

tant, el 2010 es va trencar la tendència dels anys anteriors

i les empreses van guanyar eficiència en la gestió de l’actiu

immobilitzat i, sobretot, de l’actiu corrent.

L’actiu corrent en el model de balanç de situació de la CBBE

inclou els clients, les existències i els proveïdors (amb signe

negatiu). El gràfic 7 mostra l’evolució de la ràtio del valor de

cadascun d’aquests elements respecte del valor de la

producció. Del 1999 al 2009 s’observa un augment de

l’actiu corrent. El 2010, segons dades de la base trimestral,

es combina un manteniment del pes dels clients amb un

increment més elevat dels deutes amb proveïdors i això

explica la reducció de l’actiu corrent net.

En resum, durant l’any 2010 va augmentar la productivitat

laboral i es va reduir el cost laboral unitari, entre altres motius,

per la reducció dels salaris en termes reals. També va evolu-

cionar positivament l’eficiència en la gestió dels actius, a causa

de la rotació creixent de l’immobilitzat i de l’actiu corrent. Els

costos reals del finançament es van reduir l’any 2010.

2.6. Estructura financera

Per tenir una visió més completa de la política d’inversió i

finançament de les empreses, en aquest apartat s’analitza

l’estructura financera, que és el resultat de les polítiques de

captació de recursos per finançar la inversió i de

materialització d’aquests recursos en diversos actius; per

tant, d’aquesta anàlisi es poden extreure conclusions sobre

la gestió dels recursos financers.

L’estructura de l’actiu de l’empresa catalana els anys 2008 i

2009 (gràfic 8) mostra una evolució força estable amb un

lleuger increment de les inversions financeres a llarg termini i

del disponible, compensat amb una reducció de l’actiu cor-

rent no financer i de les inversions financeres a curt termini.

27IAEC 2010

20

15

10

5

0

–5

–10

–15De l’immobilitzat De l’actiu correntDe l’actiu net

2000/2004 2004/2008 2009 2010

–4,9 –3,7

–11,3

3,4

–3,4 –2,8

–10,8

2,5

–2,7

–5,8

–12,3

15,0

Gràfic 6Rotació dels actius no financers(mitjana dels % de variació anual)

32

28

24

20

16

12

8

4

01999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Actiu corrent netno financer

Existències Clients Proveïdors

Nota: el numerador és igual al valor mitjà de la corresponent partida d'actiu o passiu

Gràfic 7Ràtios sobre valor de la producció


El gràfic 9 compara l’estructura del finançament dels anys

2008 i 2009 i permet constatar un augment del pes relatiu

dels fons propis, que van pujar fins al 35,2%. També es va

produir una reconversió dels deutes amb la reducció dels

deutes a llarg termini (van passar del 27,7% al 26,9%) i el

finançament a curt termini sense cost (del 22,2% al 21,3%),

mentre que el finançament a curt termini amb cost va

augmentar (del 13,5% al 14,7%).

D’acord amb el gràfic 10, el 2009 els interessos van reduir

molt la seva taxa de variació, mentre que el 2010 la variació

anual va continuar sent negativa, tot i que menys. Això

s’explica essencialment per la reducció de l’endeutament

més que per l’evolució dels tipus d’interès (cost unitari del

finançament).

28 IAEC 2010

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0Immobilitzatno financer

Actiu corrent no financer

DisponibleInversionsfinanceres

a llarg termini

Inversionsfinanceres a curt termini

2008 2009

21,6 21,7

37,3 37,9

30,1 29,5

2,9 3,3

8,1 7,6

Gràfic 8Estructura de l’actiu 2008 i 2009(en % a partir de les dades comptables)

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Finançament a curt termini sense cost

2008 2009

Patrimoni net Provisions Deutes allarg termini

Finançamenta curt terminiamb cost

34,7 35,2

1,8 1,9

27,7 26,9

13,5 14,7

22,2 21,3

Gràfic 9Estructura del passiu 2008 i 2009(en % a partir de les dades comptables)

70

60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40

–501999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Variació dels interessos Variació de l’endeutament

Gràfic 10Endeutament i interessos(en % de variació anual)

Quadre 6Rendibilitat, marge i rotació


2007 2008 2008 2009 2009 2010

Rendibilitat ordinària de l’actiu net 8,2 6,8 6,8 5,6 5,8 7,8

Marge 11,8 10,2 10,0 9,3 25,8 33,6

Rotació 0,70 0,67 0,68 0,60 0,23 0,23

Rendibilitat de l’actiu net no financer 9,9 6,8 7,0 5,5 7,9 7,8

Marge 7,5 5,6 5,4 4,8 12,8 12,3

Rotació 1,31 1,22 1,29 1,44 0,62 0,64

(*) Mitjana ponderada de les ràtios trimestrals. En la base trimestral, l’estructura de marge i rotació és diferent a causa del predomini d’empreses grans.

Nota: calculats sobre actius / passius valorats a preus corrents.Nota: les dades corresponents als dos anys de cada parella corresponen a la mateixa mostra d’empreses.


va evolucionar molt favorablement. Des de l’any 2000 les

partides extraordinàries (que no s’inclouen en el resultat

ordinari) tenen un impacte negatiu sobre la rendibilitat de

l’actiu, especialment el 2008.

Al quadre 8 es pot comprovar que la variació del resultat

net de les empreses va disminuir molt l’any 2008 (–147,0%).

En canvi, l’any 2010 ha augmentat molt (+133,3%). Entre

les diverses causes es pot destacar l’evolució favorable del

valor afegit, així com dels ingressos financers, mentre que

les despeses de personal i els interessos del finançament

rebut van disminuir.

Al quadre 7 es comprova l’augment del pes del patrimoni

net l’any 2010, ja que les empreses van apostar menys per

l’endeutament amb cost, tant a llarg termini com a curt

termini.

En resum, durant l’any 2009 l’estructura de l’actiu de

l’empresa catalana es va mantenir força estable, amb un

lleuger increment de les inversions financeres a llarg termini

i del disponible, compensat amb una reducció de l’actiu

corrent no financer i de les inversions financeres a curt

termini. El finançament d’aquest any va afavorir els fons

propis. En general, es tracta d’una estratègia financera

raonable, ja que, a causa de la crisi, és desitjable que les

empreses redueixin el seu endeutament i que, per tant, hi

hagi un procés de despalanquejament.

2.7. Resultats i creació de riquesa

En aquest apartat s’analitzen la rendibilitat dels actius

i dels fons propis, així com els components principals

que en condicionen l’evolució. És un aspecte molt

important, ja que un dels objectius principals de qualsevol

empresa, incloses les organitzacions sense ànim de lucre,

és generar riquesa financera per tal de poder créixer i

retribuir adequadament totes les parts interessades

(socis, treballadors, proveïdors, comunitat, etc.). La

rendibilitat de l’empresa en mesura la capacitat de

generar beneficis en relació amb la inversió i, per tant, és

un indicador del benefici generat a partir dels recursos

disponibles. El gràfic 11 presenta l’evolució de la

rendibilitat ordinària de l’actiu des del 1999, a partir del

resultat ordinari net i del resultat net total, que l’any 2010

Quadre 7Estructura del passiu remunerat(en percentatge)


2007 2008 2008 2009 2009 2010

Passiu remunerat / passiu 76,6 78,6 78,1 78,7 88,6 88,2

Patrimoni net (a) 56,0 53,4 51,7 51,6 49,1 54,6

Finançament amb cost (a) 44,0 46,6 48,3 48,4 50,9 45,4

Finançament a llarg termini amb cost (a) 27,1 31,6 32,4 31,3 42,1 38,8

Finançament a curt termini amb cost (a) 16,9 15,0 15,8 17,1 8,8 6,6

(*) Mitjana ponderada de les ràtios trimestrals. En la base trimestral, l’estructura de marge i rotació és diferent a causa del predomini d’empreses grans.

(a) sobre passiu remunerat.

Nota: patrimoni net valorat a preus corrents.Nota: les dades corresponents als dos anys de cada parella corresponen a la mateixa mostra d’empreses.

29IAEC 2010

16

12

8

4

0

*i.i.: interessos i impostos.

Nota: l’actiu net mitjà està valorat a preus corrents.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Resultat ordinari net abans i.i.* / actiu netResultat net total abans i.i.* / actiu netRendibilitat de l'actiu net no financer

Gràfic 11Rendibilitat de l’actiu(en percentatge)


Com ja s’ha indicat anteriorment, el 2010 la rotació de

l’actiu ha millorat (gràfic 6) i el marge també ha augmentat

(quadre 6). Tot això ha contribuït a millorar el rendiment dels

actius (rendibilitat econòmica). El 2009 totes aquestes

variables havien evolucionat negativament.

L’any 2009 els recursos generats (resultat net més

amortitzacions i provisions) per les empreses catalanes

(quadre 8) van augmentar molt (+187,0%) i l’autofinan-

çament (beneficis no distribuïts) també va augmentar

(+67,6%).

Un altre tema rellevant és el palanquejament financer, ja que

l’accionista pot veure potenciats els seus resultats

mitjançant l’endeutament sempre que el palanquejament

sigui positiu. Això es dóna quan l’empresa genera amb els

actius finançats amb recursos aliens una rendibilitat superior

al cost d’aquests. En aquest cas, el deute és rendible i

augmenta la rendibilitat dels accionistes. La rendibilitat

financera l’any 2009 estava per sobre del 7,4% (quadre 9).

Aquest percentatge havia anat baixant els darrers anys,

però el 2010 es va situar en l’11,5%.

El quadre 9 mostra l’evolució de la rendibilitat del patrimoni

net (rendibilitat financera) i els seus determinants. L’any

2009 la rendibilitat econòmica (resultat ordinari abans

d’interessos i impostos sobre l’actiu net) de l’empresa

catalana va baixar fins al 5,5%. En canvi, segons les dades

de la base trimestral, el 2010 va augmentar fins al 7,8%. La

rendibilitat econòmica és igual a:

Rendibilitat econòmica =

= Resultat ordinari abans d’interessos i impostos / Actiu net

I aquesta ràtio es pot desglossar en els components de

marge i rotació:

Resultat ordinari abans

d’interessos i impostosx

Valor de la producció

Valor de la producció Actiu net

Marge Rotació

La rendibilitat econòmica, tal com es pot veure al requa-

dre 6, és el determinant clau de la rendibilitat financera.

30 IAEC 2010

Quadre 8Resultats(en % de variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior)


2006 2007 2008 2009 2009 2010


Valor afegit brut al cost de factors 6,1 6,3 –4,9 –10,1 –8,7 1,9Despeses de personal 5,7 6,8 3,1 –7,2 –6,5 –1,9Amortitzacions i provisions d’explotació 5,8 9,0 2,2 –6,6 –6,1 20,7RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ 7,4 3,3 –29,2 –24,3 –13,8 –1,5

Ingressos financers 36,5 15,9 13,3 –17,5 –17,7 67,3Altres despeses financeres 10,7 20,8 3,6 –19,8 –34,6 25,1

Interessos del finançament rebut 23,5 48,5 26,1 –36,8 –38,1 –16,8

RESULTAT ORDINARI NET 12,3 –4,4 –31,4 –11,0 2,0 56,7

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 5,2 1,8 –137,8 n. s. n. s. 109,8RESULTAT NET (després d’impostos) 12,7 –1,3 –147,0 n. s. n. s. 133,3

Resultat net més amortitzacions i provisions 9,5 3,4 –76,1 187,0 –385,6 88,3Proposta de distribució de dividends 4,0 43,5 27,0 –17,3 n. d. n. d.Beneficis no distribuïts 18,2 –27,7 –440,2 67,6 n. d. n. d.

Pro Memòria: Taxes de variació abans d’incorporar ajustos matriu-filialInteressos del finançament rebut 22,9 47,1 28,0 –37,2 –38,1 –16,8RESULTAT ORDINARI NET 10,9 –2,2 –31,7 –10,7 2,0 56,7Resultat ordinari net més interessos 13,1 6,8 –17,5 –20,8 –15,3 34,1RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 4,4 –1,6 –123,3 n. s. n. s. 109,8

(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any. En aquesta base no es disposa dels ajustos matriu-filial.(n. s.) Valor no significatiu.(n. d.) Dada no disponible.


Al gràfic 12 es mostren les rendibilitats econòmica i

financera, a nivell ordinari, i la relació de palanquejament.

S’aprecia clarament que es manté un diferencial positiu

entre la rendibilitat financera (corresponent als fons propis)

i la rendibilitat econòmica (corresponent a l’actiu net).

Resumint, fins a l’any 2009, les empreses catalanes havien

anat perdent rendiment de l’actiu, a causa de la rotació dels

actius i del marge menors. En canvi, el 2010 es va invertir

la tendència i tant la rotació com el marge van contribuir a

millorar el rendiment de l’actiu. L’efecte positiu del

palanquejament financer, que s’havia anat reduint fins al

2009, va tornar a augmentar el 2010 i això va contribuir a

incrementar la rendibilitat dels fons propis.

Als requadres 7 i 8 es poden veure els principals factors que

expliquen l’evolució de la rendibilitat dels fons propis dels

anys 2009 i 2010. El 2009 la caiguda de les vendes i la

pèrdua de productivitat laboral i dels actius va causar una

caiguda dels marges i de la rotació. L’excepció va ser la

rotació de l’actiu corrent, que va millorar. Això va fer caure

el rendiment de l’actiu que, combinat amb un palan-

quejament favorable però decreixent, va provocar la

caiguda de la rendibilitat dels fons propis (requadre 7).

El 2010 una bona part de les tendències anteriors es van

capgirar. Així, les vendes, els marges i les rotacions van

evolucionar favorablement, cosa que va permetre obtenir

un rendiment dels actius millor, i això va repercutir en més

rendibilitat dels fons propis (requadre 8).

31IAEC 2010

16

12

8

4

0

Nota: l’actiu net i els fons propis estan valorats a preus corrents.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Rendibilitat dels fons propis Rendibilitat de l’actiu netPalanquejament real

Gràfic 12Rendibilitat i palanquejament

Quadre 9Rendibilitat, palanquejament i endeutament(en percentatge)


2006 2007 2008 2009 2009 2010

Resultat ordinari net abans i. i.* / actiu net 8,8 8,7 6,8 5,5 5,8 7,8Cost nominal del finançament 4,3 5,2 5,5 3,4 3,5 3,3Palanquejament nominal 4,5 3,5 1,2 2,1 2,3 4,5Palanquejament real 8,1 6,4 5,4 1,7 2,0 6,3

Rendibilitat de l’actiu net no financer 10,2 10,0 6,9 5,4 7,9 7,8Rendibilitat del patrimoni net 12,0 11,3 7,8 7,4 8,2 11,5Ràtio d’endeutament 41,6 42,4 45,3 48,3 50,9 45,4

i.i.*: interessos i impostos.(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any.

Nota: calculats sobre actius / passius mitjans. L’actiu net i els fons propis estan valorats a preus corrents.


32 IAEC 2010

A la base anual, la rendibilitat de l’actiu net (o rendibilitat econòmica)

és igual al resultat ordinari de l’exercici abans d’interessos i

impostos dividit per la mitjana dels valors inicial i final del període de

l’actiu net a preus corrents. El resultat ordinari, numerador

d’aquesta ràtio, és igual al resultat de l’exercici abans d’impostos i

interessos menys les partides no financeres de fora de l’explotació.

En excloure l’efecte d’aquestes partides (resultats per alienació,

correccions valoratives i variacions del valor raonable), s’obté un

coneixement més precís dels aspectes substancials de la gestió

empresarial. El denominador d’aquesta ràtio és igual a la mitjana

dels valors inicial i final del període de l’actiu net de proveïdors i

d’altres passius sense cost. En aquest càlcul, l’immobilitzat material

i les inversions immobiliàries es valoren a preus corrents. A la base

trimestral, la rendibilitat econòmica corresponent a cada trimestre és

igual al resultat ordinari d’aquest trimestre multiplicat per quatre i

dividit per l’actiu net mitjà a preus corrents. La ràtio corresponent a

cada any és igual a la mitjana ponderada de les quatre ràtios

trimestrals. Cada base trimestral està integrada per les dades

corresponents al trimestre corrent i al mateix trimestre de l’any

precedent. Això fa que en comparar les ràtios del 2010 amb les del

2009 s’estiguin comparant les ràtios corresponents a les mateixes

mostres d’empreses.

Rendibilitat dels recursos propis (rendibilitat financera o ren-

dibilitat ordinària del patrimoni net)

Aquesta ràtio és igual al resultat ordinari abans d’impostos dividit

per la mitjana dels valors inicial i final dels recursos propis ajustats

per la inflació. A la base trimestral, per calcular aquesta ràtio se

segueix un procediment semblant al que s’ha descrit al paràgraf

anterior. A l’apartat 5, s’analitza també la rendibilitat neta que

incorpora addicionalment altres ingressos i despeses excepcionals

per tal d’arribar al resultat net.

Cost nominal unitari del finançament aliè

És igual al valor dels interessos del finançament rebut sobre la

mitjana dels valors inicial i final de l’endeutament amb cost.

Palanquejament nominal

És igual a la diferència entre la rendibilitat de l’actiu net a preus

corrents i el cost nominal unitari del finançament aliè.

Palanquejament real

És igual a la rendibilitat de l’actiu net a preus corrents menys el cost

real del finançament aliè. El cost real del finançament aliè és igual al

nominal (interessos del finançament rebut sobre l’endeutament amb

cost) deflactat per l’índex de preus corresponent. De fet, quan es

calcula la ràtio de rendibilitat sobre valors de l’actiu a preus corrents,

el numerador i el denominador estan en la mateixa base monetària

i, per tant, la ràtio és real. Per aquest motiu, és aconsellable comparar-

lo amb l’interès real.

Ràtio d’endeutament

És igual a la relació de saldos mitjans entre els recursos aliens amb

cost i el passiu remunerat. El passiu remunerat és igual al patrimoni

net ajustat per inflació més l’endeutament amb cost. El seu valor

coincideix amb el de l’actiu net a preus corrents.

La relació entre aquestes ràtios es pot expressar matemàticament

(mitjançant una expressió que deriva del compte de resultats)

seguint la nota metodològica del Banc d’Espanya:

R1 = Rendibilitat ordinària de l’actiu net (rendibilitat econòmica)

R2 = Interessos sobre recursos aliens amb cost (cost del deute)

R3 = Rendibilitat ordinària dels recursos propis (rendibilitat financera)

R4 = R1 - R2 (palanquejament)

R5 = Recursos aliens amb cost sobre passiu remunerat (endeutament)

R6 = Recursos aliens sobre patrimoni net (R6 = R5 / (1 - R5))

Relació entre les ràtios de resultats:

R3 = R1 + (R1 - R2) R6

REQUADRE 6DEFINICIÓ DE CONCEPTES I RÀTIOS

Rendibilitat ordinària de l’actiu net a preus corrents (rendibilitat econòmica)


33IAEC 2010

REQUADRE 7

FACTORS QUE EXPLIQUEN L’EVOLUCIÓ DE LA RENDIBILITAT DELS FONS PROPIS L’ANY 2009

Activitat:

Vendes a

Espanya ↓i a l’estranger ↓

Despeses:


Productivitat ↓

Amortitzacions ↓

Marges ↓

Rotació

Actiu immobilitzat ↓

Actiu corrent ↑

Rendibilitat

financera

↓

Proporció entre

deute amb cost

i fons propis

↑

Tipus

d’interès

↓

Dividends

↑

Autofinançament

↓

Deute a llarg

termini amb

cost

↑

Cost

financer

↑

Palanquejament

+

Rendiment

de l’actiu

↓

Però és superior

al cost del deute


34 IAEC 2010

Activitat:

Vendes a

Espanya ↑

i a l’estranger ↑

Despeses:


Productivitat, etc. ↑

Amortitzacions ↑

Marges ↑

Rotació

Actiu immobilitzat ↑

Actiu corrent ↑

Rendibilitat dels

fons propis

↑

Proporció entre

deute amb cost

i fons propis

↓

Tipus

d’interès

↓

Deute a

amb

cost

↓

Cost

financer

↓

Palanquejament

+

Rendiment

de l’actiu

↑

i és superior al cost

del deute

REQUADRE 8

FACTORS QUE EXPLIQUEN L’EVOLUCIÓ DE LA RENDIBILITAT DELS FONS PROPIS L’ANY 2010


3. ANÀLISI DE L’EMPRESA CATALANA PER

SECTORS I PER DIMENSIONS I COMPARACIÓ

AMB LA RESTA D’ESPANYA

03 IAEC Analisi empresa Mem 10-2011.qxp:IAEC 18/10/11 13:28 Página 35


3.1. Anàlisi de l’empresa catalanaper sectors: industrial, de serveisi energètic

Atès que per a l’any 2010 només es disposa de la base

trimestral, que inclou un nombre molt inferior d’empreses,

aquesta anàlisi se centra en el 2009 i fa les comparacions

amb el 2008. Tal com ja va succeir l’any anterior, durant el

2009 es va produir una reducció del valor de la producció

(quadre 10), sobretot a la indústria (–18,2%) i als serveis

(–10,0%). En canvi, al sector de l’energia la reducció va ser

inferior (–0,6%).

El valor afegit també va disminuir a la indústria (–14,6%) i

els serveis (–6,3%), mentre que a l’energia va augmentar

(1,3%).

La productivitat laboral per sectors reflecteix una evolució

dispar des de finals dels anys noranta. D’acord amb les

dades del quadre 10, l’any 2009 el valor afegit per tre-

ballador de la indústria i dels serveis va tenir una taxa de

variació negativa (el –14,6% i el –6,3%, respectivament).

Això es molt desfavorable, especialment si es té en compte

que les despeses de personal per treballador, en termes

reals, van augmentar (0,5% a la indústria, 1,9% als serveis

i 1,2% a l’energia). En el cas de la indústria i l’energia, el

cost laboral unitari (les despeses de personal dividides pel

valor afegit) va augmentar (8,5% a la industria i 0,5% als

serveis). En canvi, al sector de serveis el cost laboral unitari

es va reduir (–1,5).

Pel que fa a l’ocupació, el nombre de treballadors per

empresa va experimentar canvis diferents segons el sector.

Les empreses de l’energia presenten la variació més positiva

(3,6% el 2008 i 0,9% el 2009). En canvi, al sector industrial

i al de serveis, el nombre mitjà de treballadors per empresa

va anar baixant (–7,6% i –9,1% el 2009, respectivament).

D’acord amb les dades del quadre 11, l’any 2009, en la

indústria i l’energia el finançament es va fer essencialment

amb finançament amb cost, ja que els fons propis es van

reduir. En canvi, en el cas dels serveis es va optar per

augmentar el patrimoni net en detriment del deute amb cost.

Les inversions en immobilitzat material i inversions immobilià-

ries van augmentar l’any 2009 a tots els sectors, especialment

a la indústria (quadre 11), però la formació bruta de capital

fix es va reduir als tres sectors. Els actius corrents van

augmentar als serveis (11,3%) i, en canvi, van disminuir a la

indústria i l’energia (–11,2% i –77,9%, respectivament).

D’acord amb les dades del quadre 12, el 2009 es va produir

una reducció important del resultat net en la indústria i

els serveis. Quant als recursos generats (beneficis no

distribuïts), aquests van disminuir molt a l’energia, ja que

la reducció dels resultats va anar acompanyada d’un

increment dels dividends. En canvi, al sector de serveis, tot

i que també van augmentar els dividends, l’elevat augment

del resultat net més les amortitzacions i les provisions va

permetre augmentar els beneficis no distribuïts. Per tant,

l’autofinançament es va reduir a l’energia. En el cas dels

serveis, va succeir el contrari.

37IAEC 2010

Quadre 10Activitat, valor afegit i ocupació de l’empresa catalana, per sectors(taxes de variació, en percentatge)

Indústria Serveis Energia

2008 2009 2008 2009 2008 2009

Nombre d’empreses 697 682 1.363 1.316 58 58


Valor de la producció i subvencions –6,9 –18,2 0,9 –10,0 13,8 –0,6

Compres i consums intermedis –6,0 –19,4 2,7 –13,4 19,9 –2,2

Valor afegit brut al cost de factors –9,5 –14,6 –0,9 –6,3 7,8 1,3

Cost laboral i productivitat

Nombre mitjà de treballadors –2,3 –7,6 1,1 –9,1 3,6 0,9

Valor afegit per treballador (real) –11,0 –7,4 –5,8 3,4 0,0 0,7

Despeses de personal per treballador (real) 0,4 0,5 –1,9 1,9 –0,8 1,2

Cost laboral unitari (despeses de personal / valor afegit) 12,8 8,5 4,2 –1,5 –0,8 0,5

Nota: indústria i serveis no inclouen les empreses d’activitats amb cobertura reduïda.


38 IAEC 2010

Quadre 11Inversió i finançament de l’empresa catalana, per sectors


2008 2009 2008 2009 2008 2009


Patrimoni net (a) 60,2 59,5 50,2 50,8 63,2 51,4




Immobilitzat material i inversions immobiliàries (b) 18,5 13,3 14,8 2,2 11,3 8,1

Actius fixos materials (FBCF) (b) 8,0 –31,0 –13,0 –52,7 –19,4 –9,3

Actiu corrent net no financer (b) –2,7 –11,2 13,5 11,3 19,4 –77,9

Immobilitzat net per ocupat (estoc) (nominal) (b) 6,1 6,9 4,8 5,5 2,5 13,7

Immobilitzat material per ocupat (estoc) (nominal) (b) 5,1 7,2 5,5 4,8 2,1 2,1

Immobilitzat net per ocupat (estoc) (real) (b) 1,9 7,2 0,7 5,9 –1,6 14,0

Immobilitzat material per ocupat (estoc) (real) (b) 1,0 7,6 1,3 5,1 –1,9 2,4

(a) Sobre passiu remunerat.(b) Taxes de variació, en percentatge.

Nota: actius valorats a preus corrents.Nota: indústria i serveis no inclouen les empreses d’activitats amb cobertura reduïda.

Indústria Serveis Energia(*)

2008 2009 2008 2009 2008 2009


Despeses de personal 2,1 –7,3 3,2 –7,7 7,0 1,8

Amortitzacions i provisions d’explotació 5,4 –10,1 –3,3 –2,1 10,2 21,7

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –40,4 –41,2 –13,6 –3,6 7,7 –8,5

Ingressos financers 13,8 –21,7 20,0 –7,0 46,7 –24,4

Altres despeses financeres 13,7 –26,2 –24,0 24,9 –32,9 334,4

Interessos del finançament rebut 16,5 –34,4 31,9 –29,3 57,4 11,4

RESULTAT ORDINARI NET –35,9 –33,7 –14,9 11,2 17,0 –26,4

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –56,1 –49,1 –77,4 n. s. –9,9 –30,6

RESULTAT NET (després d’impostos) –56,4 –57,3 –79,2 n. s. –7,6 –28,1

Resultat net més amortitzacions i provisions –30,1 –29,7 –40,6 42,8 –3,4 –16,7

Proposta de distribució de dividends 68,9 –32,7 –31,0 35,2 –19,0 0,4

Beneficis no distribuïts –199,5 0,0 –159,8 72,8 10,8 –65,2

Pro memòria: Taxes de variació abans d’incorporar ajustos

matriu–filial

Interessos del finançament rebut 16,5 –34,4 36,2 –30,8 57,4 11,4

RESULTAT ORDINARI NET –35,9 –33,7 –20,5 5,7 17,0 –26,4

Resultat ordinari net més interessos –27,3 –33,9 –6,6 –7,9 22,9 –19,7

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –56,1 –49,1 –64,3 99,6 –9,9 –30,6

(*) Per a aquest agregat no es disposa dels ajustos matriu–filial.(n. s.) Valor no significatiu.

Nota: indústria i serveis no inclouen les empreses d’activitats amb cobertura reduïda.

Quadre 12Resultats i autofinançament per sectors(en % de variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior)


Durant l’any 2009, la rendibilitat va evolucionar de manera

diferent segons els sectors (quadre 13). Als tres sectors es

va reduir la rendibilitat de l’actiu. En canvi, la rendibilitat

del patrimoni net va augmentar als serveis, mentre que

als altres sectors es va reduir. En tots els casos, el

palanquejament real va disminuir, la qual cosa explica que

el deute sigui menys rendible. Això és conseqüència, entre

altres factors, de la reducció de la rendibilitat de l’actiu. Tot

i així, el deute continua sent rendible, ja que la rendibilitat de

l’actiu supera el cost del deute i, conseqüentment, la

rendibilitat del patrimoni net supera en tots els sectors

la rendibilitat de l’actiu.

En resum, sectorialment, el 2009 la major part de dades va

evolucionar negativament. El volum de la producció va

disminuir als tres sectors analitzats, així com la rendibilitat

de l’actiu. En el cas de la indústria és on es van produir les

evolucions més negatives en totes les variables (activitat,

productivitat, nombre de treballadors per empresa, patrimoni

net, palanquejament i rendibilitat del patrimoni net).

3.2. Anàlisi de l’empresa catalanaper dimensions: petites, mitjanesi grans empreses

Igual que a l’apartat anterior, aquesta anàlisi se centra

en el 2009 i fa les comparacions amb el 2008. D’acord

amb les dades del quadre 14, l’anàlisi per dimensions de

39IAEC 2010


2008 2009 2008 2009 2008 2009

Resultat ordinari net abans d’i. i.* / actiu net 7,8 5,3 6,6 5,8 9,3 7,1


Palanquejament nominal 2,4 1,9 1,5 2,5 4,0 3,0

Palanquejament real 6,6 1,6 5,6 2,2 8,2 2,7


Rendibilitat del patrimoni net 9,3 6,6 7,8 8,3 11,2 9,4

Ràtio d’endeutament 38,2 40,1 46,2 49,5 32,9 43,1

i.i.*: interessos i impostos.

Nota: calculats sobre actius / passius mitjans. L’actiu net i els fons propis estan valorats a preus corrents.Nota: indústria i serveis no inclouen les empreses d’activitats amb cobertura reduïda.

Quadre 13Rendibilitat, palanquejament i endeutament de l’empresa catalana, per sectors(en percentatge)

Quadre 14Activitat, valor afegit i ocupació de l’empresa catalana, per dimensions(taxes de variació, en percentatge)

Empreses petites Empreses mitjanes Empreses grans

2008 2009 2008 2009 2008 2009

Nombre d’empreses 1.315 1.347 731 660 306 279


Valor de la producció i subvencions –5,5 –15,2 –1,5 –13,9 –4,9 –15,1

Compres i consums intermedis –4,6 –17,7 –0,9 –16,7 –4,9 –17,1

Valor afegit brut al cost de factors –7,0 –10,9 –2,9 –7,9 –5,1 –10,5


Nombre mitjà de treballadors –2,8 –6,2 –0,3 –4,5 –0,2 –9,0

Valor afegit per treballador (real) –8,2 –4,8 –6,4 –3,2 –8,7 –1,3

Despeses de personal per treballador (real) 1,9 1,2 0,3 2,0 –1,0 1,2

Cost laboral unitari (despeses de personal / valor afegit) 11,0 6,2 7,2 5,4 8,4 2,6


l’any 2009 permet verificar que l’activitat desenvolupada,

les compres i el valor afegit van disminuir considera-

blement tant en les empreses grans com en les mitjanes i

les petites.

L’evolució de l’ocupació en els tres grups d’empreses

també va evolucionar molt negativament, sobretot en el cas

de les empreses grans.

El valor afegit per treballador es va reduir en tots els grups

d’empreses l’any 2009.

Les despeses de personal per treballador, en termes reals,

van créixer l’any 2009 en tots els casos. En canvi, el cost

laboral unitari va augmentar molt en tots els grups

d’empreses, la qual cosa posa de manifest una important

reducció generalitzada de la productivitat laboral.

D’acord amb les dades del quadre 15, les inversions en

immobilitzat material van augmentar l’any 2009 tant en les

empreses petites, com en les mitjanes i les grans. En canvi,

la formació bruta de capital fix es va reduir en tots els casos,

igual que les inversions en actiu corrent.

En el cas de les empreses grans, el finançament d’aques-

tes inversions es va fer més amb deute que amb cost,

sobretot a llarg termini, ja que el patrimoni net va reduir

el seu pes durant l’any 2009. El mateix any 2009, les

empreses petites i mitjanes, que estan més capitalitzades

que les empreses grans, van tendir a incrementar encara

més el patrimoni net.

L’any 2009, seguint la mateixa tendència de l’any anterior,

tots els grups d’empreses van reduir el seu valor afegit

(quadre 16) i el seu resultat ordinari net es va enfonsar amb

caigudes de dos dígits, tot i la reducció de moltes despeses

com les de personal, per exemple. És una conseqüència de

l’evolució negativa de les vendes i els marges.

Això va repercutir en una reducció dels recursos gene-

rats en les empreses petites. En canvi, les empreses

mitjanes i, sobretot, les grans van augmentar els recursos

generats gràcies als resultats extraordinaris. Les empreses

grans van actuar de manera coherent i van reduir els

dividends repartits. En canvi, a les empreses petites i

mitjanes els dividends van augmentar i això va provocar,

en el cas de les petites empreses, una reducció important

dels beneficis no distribuïts i, per tant, de l’autofinan-

çament.

En totes les dimensions d’empresa la reducció del re-

sultat explica que el 2009 hi hagués una caiguda de la

rendibilitat financera, especialment en el cas de les em-

preses petites. Igual que en anys anteriors, les empreses

van ser més rendibles a mesura que augmentava la seva

dimensió.

40 IAEC 2010

Quadre 15Inversió i finançament de l’empresa catalana, per dimensions


2008 2009 2008 2009 2008 2009


Patrimoni net (a) 66,8 69,6 61,4 62,6 49,7 49,0





Actius fixos materials (FBCF) (b) –29,1 –26,2 –27,2 –26,3 5,7 –52,7

Actiu corrent net no financer (b) –0,3 –3,4 3,7 –8,8 11,7 –1,0



Immobilitzat net per ocupat (estoc) (real) (b) 7,7 20,8 –0,8 8,4 –3,4 2,3

Immobilitzat material per ocupat (estoc) (real) (b) 9,0 21,6 –1,1 9,0 –3,6 1,1

(a) Sobre passiu remunerat.(b) Taxes de variació, en percentatge.



En resum, el 2009 l’evolució va ser negativa. El volum

d’activitat, les compres, el valor afegit i l’ocupació van evo-

lucionar desfavorablement en tots els grups d’empreses.

El cost laboral unitari va augmentar en tots els grups

d’empreses, la qual cosa posa de manifest una reducció

generalitzada important de la productivitat laboral. Les

inversions en immobilitzat van augmentar en tots els casos.

El resultat net ordinari va evolucionar desfavorablement en

tots els grups d’empreses. El mateix va succeir amb la

rendibilitat financera. Les empreses mitjanes i petites van

41IAEC 2010

Quadre 16Resultats i autofinançament per dimensions(en % de variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior)


2008 2009 2008 2009 2008 2009

Valor afegit brut al cost de factors –7,0 –10,9 –2,9 –7,9 –5,1 –10,5

Despeses de personal 3,2 –5,4 4,1 –2,9 2,9 –8,1

Amortitzacions i provisions d’explotació –1,6 –5,0 15,8 –3,8 0,2 –7,2

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –37,7 –39,4 –30,8 –28,6 –28,3 –22,2

Ingressos financers –8,7 –8,9 19,0 –15,2 13,3 –17,8

Altres despeses financeres 11,1 –8,1 5,4 –12,9 2,3 –23,2

Interessos del finançament rebut 10,8 –22,0 5,8 –21,9 28,7 –38,3

RESULTAT ORDINARI NET –45,2 –43,0 –32,8 –27,9 –30,5 –6,1

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –42,5 –45,0 –52,1 35,1 –161,3 n. s.

RESULTAT NET (després d’impostos) –43,1 –49,7 –59,7 141,0 –169,3 n. s.

Resultat net més amortitzacions i provisions –26,5 –26,6 –25,7 14,1 –87,4 467,7

Proposta de distribució de dividends –60,1 3,4 –39,3 18,6 32,8 –18,6

Beneficis no distribuïts –40,5 –55,2 –67,9 n. s. –688,8 66,0


matriu–filial

Interessos del finançament rebut 10,8 –22,0 5,8 –21,9 30,7 –38,8

RESULTAT ORDINARI NET –45,2 –43,0 –32,8 –27,9 –31,0 –6,4

Resultat ordinari net més interessos –37,1 –38,8 –25,2 –26,2 –15,7 –19,4

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –42,5 –45,0 –52,1 35,1 –139,5 n. s.

(n. s.) Valor no significatiu.

Quadre 17Rendibilitat, palanquejament i endeutament de l’empresa catalana, per dimensions(en percentatge)


2008 2009 2008 2009 2008 2009











augmentar els dividends repartits i això va provocar una

reducció significativa dels beneficis no distribuïts i, per tant,

de l’autofinançament.

3.3. Comparació de l’empresacatalana amb les de la restad’Espanya

L’evolució del PIB a Espanya va ser molt similar a la de

Catalunya. Fins a l’any 2007 l’economia espanyola va

experimentar un creixement sostingut molt important, al

voltant del 4% anual del producte interior brut, que era

superior al de la mitjana dels països de la Unió Europea. En

el conjunt d’Espanya, l’evolució positiva del PIB va assolir el

valor més alt l’any 2006 (amb un 4%), i el 2007 ja es va

començar a alentir (3,6%). L’any 2008 va ser només del

0,9% i el 2009 hi va haver un decreixement del 3,7%. L’any

2010, la variació va ser quasi nul·la (–0,1%).10

El comportament de les mostres d’empreses de Catalu-

nya i de la resta d’Espanya va seguir una tendència similar

els anys 2009 i 2010, fet que posa de manifest l’homoge-

neïtat dels mercats en què treballen aquestes empreses.

De tota manera, hi ha algunes diferències que cal con-

siderar.

Durant l’any 2009 l’activitat i el valor afegit van evolucionar

negativament, tant a Espanya com a Catalunya, encara que

la reducció de la producció, les compres i el valor afegit va

ser inferior a les empreses de la resta d’Espanya que a les

empreses catalanes. Aquesta tendència més desfavorable

de les empreses catalanes, que també s’havia produït l’any

2008, va empitjorar encara més el 2009 (quadre 18). El

2010 es va produir un canvi de tendència, ja que la

producció, les compres i el valor afegit van augmentar, tant

a Catalunya com a Espanya. Les dades van ser molt més

favorables a les empreses de la resta d’Espanya.

En els darrers anys, el nombre de treballadors per empresa

també ha evolucionat pitjor a Catalunya que a la resta

d’Espanya (–3,6% a Catalunya davant de –1,7% a la resta

d’Espanya el 2010). En canvi, el 2010 mateix la productivitat

laboral, mesurada sobre la base del valor afegit per

treballador, va augmentar tant a Catalunya com a la resta

d’Espanya (3,8%). El contrari va succeir el 2009, ja que la

productivitat va caure tant a les empreses catalanes (–1,9%)

com a les empreses espanyoles (–2,8%).

D’acord amb les dades del quadre 19, el 2010 les inver-

sions van evolucionar de manera diferent segons si es

tractava d’immobilitzat o d’actiu corrent. En el cas de

l’immobilitzat material i les inversions immobiliàries, van

créixer menys a Catalunya que a la resta d’Espanya (0,5%

42 IAEC 2010

10. Dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

Quadre 18Activitat, valor afegit i ocupació. Catalunya (CAT) i resta d’Espanya (RE)(taxes de variació, en percentatge)


2008 2009 2010

CAT RE CAT RE CAT RE



Valor de la producció i subvencions –4,5 –3,1 –15,0 –12,8 3,1 9,1

Compres i consums intermedis –4,3 –2,7 –17,1 –15,3 3,9 12,2



Nombre mitjà de treballadors –0,3 0,8 –8,1 –5,1 –3,6 –1,7

Valor afegit per treballador (real) –8,3 –8,3 –1,9 –2,8 3,8 3,8

Despeses de personal per treballador (real) –0,6 –1,3 1,4 1,5 –0,1 –1,1

Cost laboral unitari (despeses de personal / valor afegit) 8,4 7,6 3,3 4,4 –3,8 –4,6



i 3,0%, respectivament). En canvi, amb l’actiu corrent va

succeir el contrari, ja que es va reduir més a Espanya

(–18,9%) que a Catalunya (–10,3%).

Pel que fa al finançament de les empreses catalanes i de

la resta d’Espanya, va continuar el procés de desen-

deutament, ja que el nivell de capitalització va augmentar el

2009 i va tornar a augmentar el 2010. Les empreses

catalanes, però, van seguir més capitalitzades, encara que

el diferencial s’hagués anat reduint en els darrers anys. En

el cas de les empreses catalanes es va optar clarament per

la reducció del finançament a curt termini amb cost, tot

incrementant el finançament a llarg termini amb cost.

D’acord amb les dades del quadre 20, el valor afegit brut,

que s’havia reduït el 2009, va tornar a augmentar el 2010,

sobretot a les empreses de la resta d’Espanya. La millor

evolució del valor afegit a la resta d’Espanya i la reducció de

despeses, com les de personal, per exemple, va afavorir un

augment important del resultat net d’explotació. En canvi, a

Catalunya aquest resultat va continuar disminuint per

l’augment d’algunes despeses, com les amortitzacions i les

provisions, per exemple. De tota manera, a les empreses

catalanes la reducció dels interessos del finançament rebut

va permetre que el 2010 es produís un augment important

del resultat ordinari net. Va succeir el mateix amb el resultat

net i els recursos generats (resultat net més amortitzacions

i provisions), que van evolucionar molt més favorablement a

Catalunya que a la resta d’Espanya. Una de les causes que

expliquen la millor evolució dels resultats a les empreses

catalanes està relacionada amb els resultats extraordinaris,

que van ser més favorables. Tot i la pitjor evolució dels

recursos generats, les empreses espanyoles van optar l’any

2009 per augmentar els dividends, mentre que les

empreses catalanes van reduir-los, la qual cosa posa de

manifest una política financera més prudent.

Amb la reducció del cost del finançament el 2010 (vegeu el

quadre 21), el deute va ser rendible tant per a les empreses

catalanes com per a les empreses de la resta d’Espanya.

Això es així perquè la rendibilitat econòmica és molt superior

als tipus d’interès. Per tant, el palanquejament va ser més

favorable el 2010. A més, aquest any el palanquejament real

va ser més elevat a Catalunya (6,3%) que a Espanya (4,5%).

El 2009, com que la rendibilitat de l’actiu de les empreses

de la resta d’Espanya va ser més alta, ja que estaven més

endeutades que les empreses catalanes i disposaven d’un

palanquejament més favorable, van gaudir d’una rendibilitat

financera molt més elevada (10,6% a la resta d’Espanya i

43IAEC 2010

Quadre 19Inversió i finançament. Catalunya (CAT) i resta d’Espanya (RE)


2008 2009 2010



Patrimoni net (a) 51,7 47,1 51,6 49,1 54,6 52,7





Actius fixos materials (FBCF) (b) –2,7 0,7 –46,6 –37,5 n. d. n. d.

Actiu corrent net no financer (b) 8,6 15,6 –3,0 –10,5 –10,3 –18,9



Immobilitzat net per ocupat (estoc) (real) (b) –2,5 –0,6 4,1 1,4 2,4 2,9

Immobilitzat material per ocupat (estoc) (real) (b) –2,6 –1,1 3,5 1,3 2,4 2,9

(a) Sobre passiu remunerat.(b) Taxes de variació, en percentatge.(n. d.) Dada no disponible.

Nota: actius valorats a preus corrents.(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any. Tots els percentatges de variació es calculen a partir dels saldos del balanç.


44 IAEC 2010

Quadre 20Resultats i autofinançament. Catalunya (CAT) i resta d’Espanya (RE)(en % variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior)


2008 2009 2010



Despeses de personal 3,1 3,5 –7,2 –4,0 –1,9 –1,0

Amortitzacions i provisions d’explotació 2,2 6,8 –6,6 –7,8 20,7 2,1

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –29,2 –22,4 –24,3 –18,3 –1,5 12,8

Ingressos financers 13,3 4,3 –17,5 –21,1 67,3 –8,1

Altres despeses financeres 3,6 7,1 –19,8 –19,6 25,1 –10,1

Interessos del finançament rebut 26,1 9,2 –36,8 –34,5 –16,8 –0,8

RESULTAT ORDINARI NET –31,4 –22,9 –11,0 –9,2 56,7 1,3

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –137,8 –54,2 n. s. 50,1 109,8 1,7

RESULTAT NET (després d’impostos) –147,0 –50,4 n. s. 46,4 133,3 –2,6

Resultat net més amortitzacions i provisions –76,1 –30,3 187,0 17,3 88,3 –1,1

Proposta de distribució de dividends 27,0 6,9 –17,3 5,9 n. d. n. d.

Beneficis no distribuïts –440,2 –163,4 67,6 n. s. n. d. n. d.


matriu–filial

Interessos del finançament rebut 28,0 8,7 –37,2 –35,0 –16,8 –0,8

RESULTAT ORDINARI NET –31,7 –12,4 –10,7 –4,6 56,7 1,3

Resultat ordinari net més interessos –17,5 –6,6 –20,8 –15,2 34,1 0,8

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –123,3 –38,5 n. s. 32,4 109,8 1,7


(n. s.) Valor no significatiu.(n. d.) Dada no disponible.

Quadre 21Rendibilitat, palanquejament i endeutament. Catalunya (CAT) i resta d’Espanya (RE)(en percentatge)


2008 2009 2010









i.i.*: interessos i impostos.(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any.



7,4% a Catalunya). Durant el 2010, la situació es va

capgirar, ja que les empreses catalanes van tenir una

rendibilitat de l’actiu més alta que les empreses de la resta

d’Espanya; per això, tot i estar menys endeutades i tenir un

palanquejament favorable, la rendibilitat dels fons propis va

ser molt superior a la de les empreses espanyoles (11,5% i

8,5%, respectivament).

En resum, les empreses catalanes tenen un perfil econòmic

i financer similar al de les empreses de la resta d’Espanya,

tot i que hi ha algunes diferències. Les empreses de la resta

d’Espanya han tingut una evolució millor de l’activitat i el

valor afegit en els darrers anys, però els resultats financers

han estat més favorables a les empreses catalanes, la qual

cosa els ha permès tenir un millor resultat ordinari, el qual,

acompanyat de resultats extraordinaris més favorables,

explica un millor resultat net. D’altra banda, les empreses

espanyoles també estan més endeutades i, igual que les

empreses catalanes, disposen d’un palanquejament

financer favorable, per la qual cosa el deute és rendible. A

les empreses catalanes, la millor rendibilitat de l’actiu i el

palanquejament financer més alt han permès que la

rendibilitat financera sigui més elevada que la que obtenen

les empreses espanyoles.

45IAEC 2010



4. ANÀLISI MONOGRÀFICA DE L’EVOLUCIÓ

PATRIMONIAL, FINANCERA I ECONÒMICA

DE L’EMPRESA CATALANA DES DE L’ANY 1990

FINS A L’ANY 2009

04 IAEC Analisi monogra Mem 10-2011.qxp:IAEC 18/10/11 13:41 Página 47


4.1. Introducció

L’anàlisi feta als apartats anteriors es concentra en els

darrers anys, especialment el 2009 i el 2010. Com a

complement de l’anàlisi anterior s’ha considerat oportú fer

una anàlisi de l’empresa catalana des de l’any 1990. Atès

que per a l’any 2010 només es disposa de la base

trimestral, que inclou un nombre molt inferior d’empreses,

només s’utilitza la sèrie fins al 2009.

Al quadre 22 es facilita el nombre d’empreses que s’han

inclòs a la mostra de cada any i amb què s’ha fet aquesta

anàlisi monogràfica.11 El nombre d’empreses oscil·la entre

les 1.750 de l’any 1990 i les 2.286 de l’any 2009. Tot i el

nombre reduït d’empreses, com que en aquesta base de

dades tenen un pes important les grans empreses, el volum

de negoci agregat de les mostres representa una mica més

del 20% del PIB català de cada any, percentatge que es pot

qualificar de significatiu.

L’evolució patrimonial, financera i econòmica de l’empresa

catalana està molt condicionada per la marxa de l’eco-

nomia. Com es reflecteix al gràfic 13, durant els darrers anys

el PIB ha tingut l’evolució més negativa de tot el període

analitzat.

Aquesta anàlisi permet avaluar la situació patrimonial,

financera i econòmica de les empreses catalanes incloses a

la CBBE. L’anàlisi patrimonial inclou aspectes com ara

l’endeutament i la capitalització. L’anàlisi financera fa

referència a la solvència a curt termini, la gestió dels terminis

de cobrament i pagament i la gestió dels actius. L’anàlisi

econòmica es concentra en la capacitat de generar

beneficis i la rendibilitat. Amb aquestes anàlisis es pot

diagnosticar la situació actual de les empreses catalanes i

la seva evolució durant el període considerat. Al requadre 9

es mostra un gràfic amb les anàlisis que es fan a

continuació.

D’altra banda, també convé esmentar que en alguns

apartats de l’anàlisi s’utilitzen valors òptims per a diverses

ràtios. Aquests valors òptims s’han de considerar amb

precaució, ja que s’han d’adaptar a cada cas concret

perquè poden canviar molt segons variables com ara el

sector en què opera l’empresa i l’any analitzat.

4.2. Anàlisi patrimonial

L’anàlisi del balanç permet obtenir un diagnòstic clar de la

situació patrimonial (inversió, endeutament i capitalització) i

de la solvència a curt termini. D’aquesta manera es pot saber

en què inverteixen les empreses, si estan suficientment

capitalitzades i si podran atendre els deutes a curt termini.

49IAEC 2010

8

6

4

2

0

–2

–4

–6

19901991

19921993

19941995

19961997

19981999

20002001

20022003

20042005

20062007

20082009

Nota: Base 1986 = 100 del 1989 al 1995 i base 2000 = 100 del 1996 al 2008.

Font: Comptabilitat Regional d’Espanya, INE.

Gràfic 13Evolució del PIB de Catalunya(taxes de variació del PIB real, en percentatge)

11. Al requadre 4 es facilita informació sobre les bases de dades utilitzades. Cal tenir en compte que les dades d’aquesta anàlisi monogràfica s’han

preparat a partir dels valors comptables de les empreses de la mostra i que aquests valors no coincideixen amb els valors corrents utilitzats en les parts

anteriors.

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Nombre d’empreses 1.750 1.769 1.885 1.795 2.043 1.940 1.978 2.080 1.934 1.835 1.878 1.912 1.924 2.006 2.097 2.148 2.251 2.198 2.352 2.286de la mostra

Quadre 22Nombre d’empreses de la mostra de cada any


50 IAEC 2010

Anàlisi patrimonial, financera i econòmica

Balanç de situació Compte de pèrdues i guanys

REQUADRE 9

VISIÓ GLOBAL DE L’ANÀLISI PATRIMONIAL, FINANCERA I ECONÒMICA

Vendes

– Consums i despeses d’explotació

= Marge brut

– Despeses de personal

– Amortitzacions

– Altres despeses

= Resultat d’explotació

+/– Ingressos i despeses financeres

= Resultat abans d’impostos

– Impost sobre beneficis

= Resultat net

Actiu

no corrent Patrimoni net

Passiu

no corrent

ActiuPassiu

correntcorrent

Dividends

1. Estructura de la inversió (apartat 4.2.1)

2. Solvència a curt termini (apartat 4.2.2)

3. Estructura del finançament (apartat 4.2.3)

4. Gestió dels actius: rotació i gestió del circulant (apartat 4.3)

5. Ingressos, despeses i resultat (apartat 4.4.1)

6. Rendibilitat i autofinançament (apartat 4.4.2)

1

3

5

4

2

6


4.2.1. Estructura de la inversió

L’empresa catalana ha anat augmentant la proporció

d’actius no corrents durant aquests anys, que ha passat del

41,3% (any 1990) al 59,6% (any 2009), d’acord amb

les dades del quadre 23. Aquesta inversió s’ha concentrat

en immobilitzats intangibles (patents, marques, etc.) i

immobilitzacions financeres (inversions en filials, etc.). En

canvi, el pes relatiu dels estocs, els clients i la tresoreria ha

disminuït considerablement.

La inversió en R+D ha fluctuat durant el període considerat,

tot i que en els darrers anys ha anat augmentant fins a l’any

2009, en què s’ha reduït (quadre 24).

Les dotacions per a l’amortització de l’immobilitzat repre-

senten entre el 9% i el 12% de l’immobilitzat net d’explotació.

Els valors més baixos coincideixen amb els períodes de

desacceleració del PIB (1990-1993, 2000-2002 i 2007-

2009), cosa que pot fer pensar que les empreses tendeixen

a amortitzar menys en aquests períodes i, per tant, utilitzen

uns criteris comptables menys conservadors.

4.2.2. Solvència a curt termini

L’avaluació de la solvència a curt termini permet comprovar

si l’empresa es troba en una bona posició per poder atendre

els deutes a curt termini. Per avaluar la solvència a curt

termini és útil aquesta ràtio:

Liquiditat = Actiu corrent / Passiu corrent

En general, es considera que aquesta ràtio ha de ser

superior a 1. Si és baixa, pot ser un símptoma de liquiditat

insuficient per atendre els deutes a curt termini. En canvi, si

51IAEC 2010

Quadre 23Composició de l’actiu dels balanços de situació(en percentatges sobre el total actiu)

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

ACTIU NO CORRENT 41,3 44,1 48,2 48,8 46,4 45,0 47,9 48,1 47,2 50,7 51,9 53,3 57,5 61,3 61,6 58,8 57,3 58,6 58,6 59,6

Immobilitzat intangible 0,9 1,2 1,6 1,7 1,6 1,6 1,4 1,4 1,8 3,2 4,2 4,5 3,3 4,2 4,3 3,6 3,4 3,6 4,0 4,2

Immobilitzat material 52,2 50,7 56,2 56,7 57,4 56,5 59,4 59,9 57,3 55,8 51,8 53,4 45,4 44,4 42,2 40,7 38,5 37,9 40,0 39,8

i inversions immobiliàries

Amortitzacions i provisions –22,5 –20,1 –21,4 –21,8 –23,7 –24,8 –25,9 –26,9 –25,3 –25,3 –23,5 –23,9 –21,4 –19,6 –19,6 –19,7 –19,6 –18,9 –21,7 –22,3

Inversions financeres a llarg 10,8 12,3 11,9 12,1 11,1 11,7 13,1 13,7 13,4 16,9 19,4 19,3 30,3 32,4 34,7 34,3 35,0 36,0 36,3 37,9

termini

Inversions en empreses 0,0 8,9 10,2 10,7 10,0 10,6 11,9 12,5 12,1 15,5 18,1 18,1 29,3 31,3 33,3 32,7 33,0 33,3 34,8 36,0

del grup i associades

Altres inversions financeres 10,8 3,4 1,6 1,4 1,1 1,1 1,1 1,2 1,3 1,4 1,3 1,2 1,0 1,1 1,4 1,6 2,0 2,8 1,5 2,0

ACTIU CORRENT 58,7 55,9 51,8 51,2 53,6 55,0 52,1 51,9 52,8 49,3 48,1 46,7 42,5 38,7 38,4 41,2 42,7 41,4 41,4 40,4

Actius no corrents mantinguts 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8 1,2

per a la venda

Existències 15,8 13,1 13,2 12,8 12,3 13,5 12,0 12,2 11,6 10,3 10,4 10,5 9,3 8,1 8,1 9,0 10,5 10,5 10,1 9,0

Deutors comercials i altres 32,8 32,9 30,3 28,6 30,0 30,6 28,8 29,1 28,2 26,4 26,1 24,2 22,5 20,5 19,8 20,7 20,1 20,0 18,9 19,1

comptes per cobrar

Clients 28,5 28,2 25,5 24,1 25,2 25,9 24,4 24,9 23,6 21,3 21,2 19,7 18,1 15,0 14,6 15,3 15,8 15,4 14,4 14,5

Altres deutors 4,3 4,8 4,8 4,5 4,9 4,6 4,4 4,2 4,6 5,1 4,9 4,5 4,4 5,5 5,2 5,4 4,4 4,6 4,4 4,6

Inversions financeres 6,1 6,9 5,8 7,4 8,5 8,0 8,6 7,8 10,0 9,8 9,0 9,2 8,4 7,6 7,8 8,8 9,4 8,4 8,5 7,6

a curt termini

Inversions en empreses 0,0 2,9 1,6 3,3 3,5 2,5 3,2 3,9 4,5 6,0 6,1 5,8 5,6 5,3 5,6 6,6 6,9 6,1 7,0 5,9

del grup i associades

Altres inversions financeres 6,1 4,1 4,2 4,1 5,0 5,5 5,4 3,9 5,5 3,8 2,9 3,4 2,8 2,3 2,2 2,2 2,5 2,3 1,5 1,7

Actius líquids 2,9 2,5 2,1 2,1 2,4 2,7 2,5 2,5 2,7 2,5 2,3 2,4 2,1 2,1 2,4 2,4 2,4 2,4 2,9 3,3

Periodificacions a curt termini 1,1 0,5 0,4 0,4 0,3 0,3 0,2 0,2 0,2 0,3 0,3 0,3 0,2 0,3 0,3 0,3 0,2 0,2 0,2 0,2

TOTAL ACTIU 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


és massa elevada pot indicar una infrautilització dels actius

corrents. Al quadre 25 es comprova que les empreses

catalanes van anar perdent liquiditat al llarg dels anys fins a

situar-se en una posició, l’any 2007, en què els actius

corrents coincidien pràcticament amb els deutes a curt

termini i, per tant, el fons de maniobra (que és la diferència

entre l’actiu circulant i els deutes a curt termini) era gairebé

nul. De tota manera, la liquiditat va augmentar lleugerament

el 2008 i el 2009.

4.2.3. Estructura del finançament

Qualsevol empresa, per funcionar sense una dependència

excessiva dels creditors, ha d’aconseguir que els recursos

que obté mantinguin un equilibri adequat entre finan-

çament propi i aliè, i entre finançament a curt termini i a

llarg termini.

El finançament de les empreses catalanes s’ha anat refor-

çant, ja que la proporció de finançament permanent (patri-

moni net i recursos aliens a llarg termini) ha anat augmentant,

amb l’excepció del 2009, en què es va reduir. En canvi, el

pes del patrimoni net va anar disminuint fins a l’any 2008 i, en

canvi, el 2009 va augmentar lleugerament (quadre 26).

Altres indicadors que s’acostumen a fer servir per avaluar

l’endeutament són els següents:

Capitalització = patrimoni net / actiu

En termes generals, aquesta ràtio s’ha de situar entre

el 40% i el 50% perquè, si és molt reduïda, és un símp-

toma de descapitalització. En canvi, si és massa elevada,

pot dificultar la rendibilització dels fons aportats pels

accionistes. Al quadre 27 es comprova que el pes del

patrimoni net ha anat minvant al llarg dels anys, encara que

l’any 2009 tenia un valor de 35,2%, fet que es pot valorar

favorablement, sobretot després de la reducció del 2008.

Tenint en compte que des de l’any 2007 les empreses

s’enfronten a una crisi econòmica important, convé reforçar

el patrimoni net per tal d’afavorir el procés de desen-

deutament que s’ha iniciat els darrers anys.

Qualitat del deute = passiu corrent / passiu total

Perquè el deute sigui de bona qualitat, és important que el

valor de la ràtio sigui reduït. Al llarg del període analitzat, la

qualitat del deute de les empreses ha anat millorant, ja que

el pes del passiu corrent és cada vegada més baix, tot i que

el 2009 va repuntar lleugerament (quadre 27).

Una altra ràtio que convé fer servir és la que mesura el pes

de les despeses financeres en relació amb les vendes (o la

producció), que com més reduïda és menys impacte té

l’endeutament en el compte de pèrdues i guanys de

l’empresa:

52 IAEC 2010

Quadre 24Despesa en R+D i amortitzacions de l’immobilitzat

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Despeses en activitats n. d. 16,0 36,1 -38,0 8,5 22,7 16,2 12,3 13,6 20,5 -3,2 –4,5 17,0 2,7 –7,7 –5,5 11,6 18,9 7,8 –0,8d’R+D (% de variaciósobre l’any anterior)

(Dotacions amortitzacions/ 10,0 9,2 8,8 9,0 11,3 11,7 10,4 12,2 11,6 11,6 11,3 11,7 11,5 12,4 12,5 12,9 11,9 10,9 11,0 11,0Actiu immobilitzat netd’explotació) � 100

(n. d.) Dada no disponible.

Quadre 25Ràtio de liquiditat

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Liquiditat = Actiu corrent/ 1,24 1,14 1,10 1,08 1,14 1,17 1,17 1,15 1,18 1,11 1,11 1,16 1,11 1,10 1,09 1,10 1,16 1,07 1,16 1,12Passiu corrent


Despeses financeres sobre producció =

despeses financeres / producció

Es tracta d’una ràtio que no només depèn de la política

financera de l’empresa, sinó també del tipus d’interès de

mercat. Actualment, es considera adequat que el valor

d’aquesta ràtio estigui al voltant de l’1,5 %, encara que

aquest valor depèn, bàsicament, de l’evolució dels tipus

d’interès. Des de l’any 2003 aquesta ràtio ha anat

augmentant considerablement a conseqüència de

l’increment dels deutes (quadre 27). De nou, es pot

comprovar que hi ha una certa relació entre desacceleració

econòmica i increment de les despeses financeres, ja que

en els períodes 1990-1993, 2000-2002 i 2007-2008 es van

produir increments d’aquesta ràtio. Afortunadament, el

2009, tot i la situació de crisi econòmica, el valor de la ràtio

es va reduir.

Mesurar el palanquejament també és molt útil per

comprovar si el deute és rendible per a l’empresa. El

palanquejament és favorable quan la rendibilitat de l’actiu

supera el cost del finançament. Tal com es mostra al

requadre 6, el palanquejament nominal és igual a la

diferència entre la rendibilitat de l’actiu net a preus corrents

i el cost nominal unitari del finançament aliè. Quan el

palanquejament té signe positiu (superior a zero), el deute

és rendible per a l’empresa, ja que la rendibilitat de l’actiu és

superior al cost del finançament aliè. Per tant, en aquesta

53IAEC 2010

Quadre 26Estructura del finançament(en percentatge sobre el total del patrimoni net més el passiu)

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

PATRIMONI NET 42,3 39,5 36,0 33,0 35,7 37,6 42,1 43,1 41,6 38,8 37,3 36,3 40,5 37,0 35,8 37,0 37,5 35,7 35,0 35,2

Fons propis 40,4 37,9 34,3 31,8 33,9 35,9 37,4 39,0 37,9 35,6 34,4 33,8 38,4 35,4 34,4 35,9 36,5 34,9 34,9 35,1

Capital desemborsat net 18,8 17,6 17,5 18,0 15,9 15,5 15,2 15,4 14,4 14,3 11,8 11,7 13,3 14,6 13,1 13,2 11,5 10,3 10,6 11,0

Reserves i prima d'emissió 21,7 20,2 16,8 13,8 18,0 20,4 22,2 23,6 23,5 21,3 22,6 22,0 25,1 20,9 21,3 22,7 24,9 24,6 23,2 22,9

Altres instruments de 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,0 1,2

patrimoni net

Reserves de revaloració 1,7 1,4 1,5 0,8 0,7 0,7 4,2 3,7 3,3 2,9 2,7 2,5 1,9 1,3 1,0 0,9 0,8 0,6 0,0 0,0

Subvencions de capital 0,2 0,2 0,3 0,4 1,0 1,0 0,5 0,3 0,4 0,3 0,1 0,1 0,1 0,3 0,3 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1

PASSIU NO CORRENT 7,0 8,2 13,4 14,4 12,3 11,0 9,0 7,4 9,4 12,4 15,8 20,2 18,6 25,5 26,8 23,1 23,4 23,2 27,8 26,9

Deutes amb característiques 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1

especials

Deutes a llarg termini 7,0 8,2 13,4 14,4 12,3 11,0 9,0 7,4 9,4 12,4 15,8 20,2 18,6 25,5 26,8 23,1 23,4 23,2 27,7 26,8

Deutes a llarg termini amb 4,8 5,3 7,5 7,5 6,4 6,6 4,5 4,7 5,8 6,4 5,7 8,2 7,1 11,2 10,5 10,1 10,5 11,7 13,9 12,0

entitats de crèdit

Altre finançament a llarg termini 2,2 2,8 5,9 6,9 5,9 4,4 4,5 2,7 3,5 6,1 10,1 12,0 11,5 14,3 16,3 13,0 12,9 11,5 13,8 14,8

PASSIU CORRENT 47,2 48,9 46,9 47,6 47,1 46,8 44,4 45,3 44,7 44,3 43,2 40,1 38,1 35,2 35,2 37,4 36,7 38,8 35,5 36,0

Passius vinculats a actius 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

no corrents mantinguts

per a la venda

Deutes a curt termini (amb cost) 14,4 16,7 17,2 17,3 15,4 14,5 13,7 13,5 13,2 13,9 13,6 11,6 11,5 11,3 12,1 13,0 11,8 13,8 13,2 14,6

Deutes amb entitats de crèdit 11,7 12,5 12,2 10,3 10,2 8,9 7,9 7,0 6,4 6,9 7,2 6,5 6,9 5,9 6,2 5,8 5,8 7,8 5,8 7,2

Altre finançament a curt termini 2,7 4,2 5,0 7,0 5,2 5,6 5,9 6,6 6,8 7,0 6,4 5,1 4,6 5,5 5,9 7,2 6,0 6,0 7,4 7,4

Finançament a curt termini 32,8 32,2 29,6 30,3 31,7 32,3 30,7 31,7 31,5 30,5 29,5 28,5 26,6 23,8 23,1 24,4 25,0 25,0 22,3 21,3

sense cost

Proveïdors 18,2 18,1 17,0 17,2 19,3 19,3 18,0 18,6 17,8 16,9 17,1 15,3 13,8 12,0 11,8 12,7 13,6 12,9 11,9 11,8

Altre finançament 14,5 14,1 12,6 13,1 12,5 13,0 12,7 13,1 13,7 13,6 12,4 13,2 12,8 11,8 11,4 11,7 11,4 12,1 10,5 9,5

PROVISIONS PER A RISCOS 3,5 3,4 3,7 5,0 4,9 4,6 4,5 4,3 4,4 4,4 3,7 3,3 2,8 2,3 2,2 2,5 2,4 2,3 1,7 1,9I DESPESES

TOTAL PATRIMONI NET + 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

PASSIU


situació la utilització de deute augmenta la rendibilitat dels

accionistes.

Al quadre 27 es comprova que el palanquejament ha estat

favorable des del 1995.

Tot i el que s’ha indicat, l’increment del deute només és

recomanable si l’empresa té uns nivells d’endeutament

acceptables que permetin augmentar el deute sense que la

solvència estigui en perill. En el cas de les empreses

catalanes, com s’ha indicat, el volum de deutes és

acceptable i, per tant, fer servir deute per finançar el

creixement no és una mala política financera, encara que

en un entorn de crisi econòmica com l’actual caldrà

prioritzar l’autofinançament i l’aportació de fons per part

dels accionistes. Això és coherent amb l’estratègia de

reducció del deute que li convé a l’economia espanyola i

catalana en la fase actual del cicle econòmic.

4.3. Gestió dels actius

4.3.1. Rotació dels actius

L’avaluació de la gestió dels actius permet avaluar si

l’empresa els utilitza de manera eficient. Per a això, es

poden utilitzar ràtios com ara les següents, que han de ser

com més elevades millor perquè la gestió dels actius es faci

cada vegada amb més eficiència:

Rotació de l’actiu = valor de la producció /

actiu no financer net

Rotació actiu corrent = valor producció /

actiu corrent net no financer

Aquestes ràtios permeten estudiar l’eficiència amb què es

gestionen els actius. Si augmenten, cada vegada caldrà

menys inversió en actiu per al desenvolupament de

l’activitat. Per tant, si es tenen menys actius, hi haurà menys

finançament, o sigui, menys deutes i menys fons propis, i

l’empresa podrà ser més eficient.

Al quadre 28 es pot veure que les empreses catalanes han

anat perdent eficiència en la gestió dels actius, tant els

totals com els corrents, ja que les rotacions van disminuint

al llarg dels anys.

4.3.2. Gestió del circulant

L’avaluació del circulant es pot fer per mitjà dels terminis,

així es pot comprovar si l’empresa gestiona adequadament

els estocs, els clients i els proveïdors. Per a això, es poden

fer servir els indicadors següents:

54 IAEC 2010

Quadre 27Ràtios d’endeutament

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Capitalització = (Patrimoni net/ 42,3 39,5 36,0 33,0 35,7 37,6 42,1 43,1 41,6 38,8 37,3 36,3 40,5 37,0 35,8 37,0 37,5 35,7 35,0 35,2Actiu) x 100

Qualitat del deute = (Passiu 81,9 80,8 73,3 71,0 73,2 75,1 76,7 79,5 76,5 72,5 68,8 63,0 64,1 55,9 54,8 59,3 58,8 60,4 54,7 55,6corrent/Passiu total) x 100

Despeses financeres sobre 3,1 3,6 4,4 5,1 3,7 3,1 2,7 2,0 1,7 1,4 1,8 2,2 2,1 2,4 2,3 2,4 2,4 3,0 4,0 3,1producció = (Despesesfinanceres/Producció) x 100

Palanquejament nominal 0,0 -0,6 -2,3 -5,5 -0,3 3,1 3,5 5,8 7,4 6,8 5,1 6,2 6,1 5,9 5,6 5,6 5,6 4,8 2,5 2,8

Quadre 28Ràtios de rotació

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Valor de la producció / Actiu 1,8 1,9 1,8 1,7 1,9 2,1 2,1 2,2 2,1 2,0 2,0 1,9 2,0 1,7 1,7 1,9 2,0 1,9 1,7 1,5no financer net (voltes)

Valor producció / Actiu corrent 3,5 4,6 4,7 4,6 5,3 5,4 6,0 6,4 6,1 6,5 6,3 6,4 6,2 5,9 5,5 5,4 5,5 5,2 4,2 3,6net no financer (voltes)


Període d’existències = dies que els estocs

són a l’empresa des que es compren les matèries

primeres fins que es ven el producte

Període de cobrament de clients =

clients / venda diària

La venda diària és la venda anual dividida per 365. Per tal

que l’actiu corrent sigui gestionat amb la màxima eficiència

i es redueixin les necessitats de finançament, és convenient

que els terminis anteriors tinguin un valor com més reduït

millor. En canvi, en relació amb el termini de pagament, com

més elevat sigui més fàcil ho tindrà l’empresa per finançar

el circulant:

Període de pagament a proveïdors =

proveïdors / compra diària

La compra diària és la compra anual dividida per 365.

També és molt útil analitzar el cicle de maduració i el cicle

de caixa. El cicle de maduració és el termini, en dies, que

transcorre des que es compra la matèria primera fins que es

cobra del client. L’ideal és que aquest termini sigui tan curt

com sigui possible, ja que, així, les necessitats financeres de

l’empresa seran més petites.

El cicle de caixa es calcula a partir de la diferència entre el

cicle de maduració i el període de pagament a proveïdors.

El termini de pagament a proveïdors es resta perquè aquest

termini és el finançament automàtic que se n’obté. Per tant,

el cicle de caixa indica els dies del cicle d’explotació que

cal finançar un cop deduït el finançament aportat pels

proveïdors.

Al quadre 29 es pot comprovar que el període d’existències

de les empreses catalanes, a partir de l’any 1999, ha anat

empitjorant. El període de clients ha tendit a reduir-se,

mentre que el de proveïdors ha anat augmentant. Això

explica que el cicle de maduració hagi tingut una evolució

amb dues etapes clarament diferenciades; del 1989 al

1999-2001 es va anar reduint. En canvi, a partir del 2004 ha

anat augmentant, bàsicament perquè els estocs s’han

gestionat amb menys eficiència. El cicle de caixa el 2009

es va reduir perquè el termini de proveïdors va augmentar

molt més que el de clients i el d’estocs.

4.4. Anàlisi econòmica, de larendibilitat i del creixement

4.4.1. Ingressos, despeses i resultat

En aquest apartat s’analitza la capacitat de generar

beneficis i s’ajuda a entendre com es generen els resultats.

Entre els aspectes que cal avaluar trobem les vendes i les

despeses. L’evolució de la xifra de vendes informa del

potencial competitiu de l’empresa, ja que aconseguir un

increment de la xifra de vendes és un objectiu fonamental.

Al quadre 30 es comprova que les vendes van augmentar

gairebé cada any fins al 2007, amb taxes normalment

superiors a la inflació de l’any, la qual cosa és favorable.

L’any 2008 es va trencar la tendència i per primera vegada

en vint anys es van reduir les vendes. Pel que fa al sector

exterior, la majoria d’anys augmenten més les compres a

l’exterior (importacions) que les vendes a l’exterior

(exportacions), la qual cosa és un indicador d’un dels

problemes estructurals de l’economia catalana: el dèficit

55IAEC 2010

Quadre 29Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Període d’existències (dies) 62,0 56,7 56,8 61,2 55,9 56,2 50,8 49,2 51,8 49,4 50,1 52,5 52,9 53,1 54,9 59,2 66,9 68,5 69,4 71,0

Període de cobrament 93,2 93,9 87,7 90,8 87,2 80,6 79,3 76,6 73,3 72,7 72,9 65,8 68,7 67,5 66,0 67,8 68,3 68,0 64,9 75,7de clients (dies)

Període de pagament 100,5 102,2 96,7 103,8 105,5 91,6 90,6 86,7 85,5 87,3 87,1 80,6 85,0 88,7 88,5 92,9 92,6 92,1 90,3 110,2a proveïdors (dies)

Cicle de maduració (termini 155,2 150,6 144,5 152,0 143,2 136,8 130,0 125,8 125,1 122,1 122,9 118,2 121,5 120,7 120,9 127,0 135,2 136,5 134,3 146,6d’existències més terminide cobrament)

Cicle de caixa (cicle de 54,7 48,4 47,8 48,3 37,7 45,2 39,4 39,1 39,6 34,8 35,9 37,7 36,5 31,9 32,4 34,1 42,6 44,4 44,0 36,4maduració menys terminide proveïdors)


comercial. Aquesta tendència també va canviar l’any 2009,

ja que les importacions van baixar molt més que les

exportacions.

El resultat generat manté una relació estreta amb l’evolució

de la conjuntura econòmica. D’acord amb el quadre 31,

l’evolució dels beneficis ha tingut diverses etapes. Durant

la recessió dels anys 1990-1993 el resultat net va anar

disminuint. L’any 2000 va tornar a baixar, igual que els anys

2004 i 2005. Els anys 2006 i 2007 el resultat net total en

percentatge sobre el valor de la producció va ser dels més

elevats, tot i que el 2007 va baixar lleugerament. L’any 2008

aquesta dada va canviar molt, ja que el resultat net va

passar a ser negatiu i aquesta circumstància no es produïa

des de l’any 1993. El 2009 el resultat net va tornar a ser

positiu.

Quant a les despeses, els consums de materials han tendit

a augmentar al llarg dels anys, encara que el 2009 es van

reduir. Les despeses de personal van disminuir a partir del

1994, però en els darrers anys (i sobretot el 2008 i el 2009)

el seu pes ha tendit a augmentar en relació amb el valor de

la producció. L’any 2009 el resultat va tornar a ser positiu

per la millora en el resultat financer. Una dada que cal

qualificar de molt negativa és l’augment del repartiment de

dividends del 2008 i el 2009, ja que és contraproduent si

es té en compte que el resultat net total va ser negatiu el

2008 i positiu però reduït el 2009 i que, com s’ha indicat,

convé capitalitzar les empreses.

Al quadre 32 es pot comprovar que fins al 2007 el nombre

de treballadors per empresa va anar augmentant al llarg

dels anys i, per tant, les empreses van guanyar dimensió.

Aquesta tendència es va trencar de nou l’any 2008, i el

2009 la reducció va ser important. La productivitat ha anat

minvant des de l’any 2004, ja que l’ocupació ha anat

augmentant més que el valor afegit.

4.4.2. Rendibilitat i autofinançament

Per avaluar la rendibilitat es poden analitzar el rendiment de

l’actiu (rendibilitat econòmica) i la rendibilitat del patrimoni

net (rendibilitat financera):

Rendiment de l’actiu = benefici abans

d’interessos i impostos / actiu

Rendibilitat del patrimoni net12 =

resultat de l’exercici / patrimoni net

El rendiment de l’actiu hauria de ser superior al cost del

deute, i la rendibilitat financera ha de superar el cost

d’oportunitat dels accionistes. El cost d’oportunitat depèn

de la rendibilitat que podrien obtenir els accionistes en altres

inversions de risc similar. Normalment, es quantifica a partir

del tipus d’interès sense risc (que es pot mesurar a partir de

l’interès del deute públic a llarg termini) més una prima per

risc, segons el sector, d’acord amb les perspectives

concretes de l’empresa i el moment econòmic. Actualment,

s’accepta com a vàlid un cost d’oportunitat en un rang de

valors que oscil·la entre el 9% i el 10,5%, en el cas de les

empreses espanyoles.13

En les dades del quadre 33 es pot comprovar que

les empreses catalanes han mantingut al llarg dels

anys uns nivells de rendibilitat molt elevats, amb l’ex-

cepció dels períodes 1990-1994 i 2008-2009. Els anys en

56 IAEC 2010

12. En aquest cas, a diferència d’apartats anteriors on també s’ha estudiat la rendibilitat financera, s’ha considerat el resultat net final. En canvi, a

l’apartat 2.7 s’ha fet servir el resultat ordinari per calcular la rendibilitat.

13. Enquesta efectuada a 424 directius i professors de finances (Fernández, P. (2009): «Prima de riesgo del mercado: histórica, esperada, exigida e

implícita». A: Universia Business Review, núm. 21, p. 56-65).

Quadre 30Variació anual de vendes i compres(en percentatge)

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Vendes netes 6,4 7,2 3,3 0,6 15,3 16,3 5,1 11,5 9,7 9,9 13,3 5,8 2,7 5,8 6,8 5,0 8,7 5,4 –4,2 –14,1

Vendes netes a Espanya 6,4 5,3 –0,3 –4,1 15,8 13,0 2,3 8,2 10,8 11,0 12,5 7,8 3,5 7,3 9,9 4,9 9,0 6,1 –3,9 –15,0

Vendes netes a l'exterior n. d. 19,7 24,3 22,9 13,2 28,6 14,0 21,0 6,9 7,0 15,5 0,5 0,6 1,5 –3,0 5,4 8,0 2,9 –5,5 –10,8

Compres netes a Espanya 2,5 1,8 –0,2 –0,5 19,1 25,8 4,5 11,2 8,1 9,0 19,3 –0,3 0,9 4,1 9,7 3,0 10,8 0,7 –5,8 –22,2

Compres netes a l'exterior n. d. 13,8 12,3 12,4 14,8 16,8 1,5 20,6 11,2 21,8 11,4 5,8 –2,2 5,6 6,3 9,8 12,3 4,8 –9,1 –18,9



què el rendiment de l’actiu ha estat superior al cost del

deute, el palanquejament ha estat favorable i, per tant, el

deute ha estat rendible per a aquestes empreses. Això

explica que en determinats períodes la rendibilitat dels

fons propis superi el rendiment de l’actiu (1989-1991,

1994-2007).

Un dels factors que ha contribuït a millorar la rendibilitat dels

fons propis és el palanquejament financer, que avalua

l’impacte del deute en la rendibilitat i que, com s’ha

comprovat a l’apartat 4.2.3, ha tingut una evolució favorable

en les empreses catalanes.

Abans s’ha indicat que el pes dels fons propis de les

empreses catalanes ha tendit a minvar i, per tant, l’endeu-

tament ha anat augmentant al llarg dels darrers anys. Al

quadre 34 es pot comprovar que en els darrers anys (2008

i 2009) els dividends van augmentar considerablement.

57IAEC 2010

Quadre 31Compte de pèrdues i guanys(en percentatge sobre el valor de la producció)

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

+ Import net de la xifra de negoci 115,2 114,0 113,2 117,6 120,0 121,2 120,3 119,3 127,3 126,3 126,4 128,1 127,1 124,1 125,2 125,4 126,4 126,2 132,1 131,8– Consum de mercaderies 18,4 17,1 16,9 21,0 22,6 24,4 23,0 22,3 30,0 29,9 29,5 31,6 30,8 28,5 29,3 29,7 31,1 30,8 36,6 35,8+ Variació d'existències de 0,5 0,4 0,2 0,1 0,0 0,6 0,2 0,5 0,3 0,7 0,3 0,3 –0,1 0,6 0,4 0,5 0,6 0,7 0,2 –1,1productes acabats i en curs

+ Treballs fets per a l'empresa 0,7 0,8 1,9 1,3 0,7 0,5 0,4 0,3 0,4 0,6 0,4 0,3 0,6 0,7 0,4 0,4 0,4 0,6 0,6 0,8+ Subvencions a l'explotació 0,4 0,2 0,2 0,2 0,3 0,4 0,5 0,3 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,2 0,1+ Altres ingressos d'explotació 1,6 1,6 1,4 1,7 1,7 1,7 1,6 1,8 2,0 2,2 2,2 2,8 3,1 3,0 3,1 3,3 3,6 3,2 3,6 4,1= VALOR DE LA PRODUCCIÓ 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0– CONSUMS INTERMEDIS 69,5 69,2 69,1 69,4 69,3 69,5 69,6 70,6 69,4 70,1 72,5 71,3 70,4 69,9 69,1 69,8 71,1 70,9 69,1 67,7– Compres i treballs per a 65,2 69,5 69,0 72,7 74,8 78,2 75,2 76,8 81,7 81,9 84,6 83,8 81,6 77,6 78,6 79,2 83,3 81,0 81,2 75,9altres empreses

+ Variació d'existències 0,4 0,2 0,6 0,7 0,0 0,8 –0,1 0,7 0,7 0,9 1,3 0,2 0,1 0,5 0,8 0,9 2,0 1,1 –0,3 –2,2+ Consum de mercaderies 18,4 17,1 16,9 21,0 22,6 24,4 23,0 22,3 30,0 29,9 29,5 31,6 30,8 28,5 29,3 29,7 31,1 30,8 36,6 35,8– Altres despeses d'explotació 23,1 16,9 17,5 18,4 17,1 16,6 17,2 16,8 18,3 19,1 18,7 19,3 19,7 21,3 20,7 21,2 20,8 21,7 24,2 25,4

= VALOR AFEGIT BRUT 30,5 30,8 30,9 30,6 30,7 30,5 30,4 29,4 30,6 29,9 27,5 28,7 29,6 30,1 30,9 30,2 28,9 29,1 30,9 32,3AL COST DE FACTORS

– Despeses de personal 20,6 21,1 21,2 21,8 19,7 18,5 18,7 17,4 18,0 18,2 16,7 16,3 17,2 16,7 16,8 17,2 17,3 17,3 20,3 22,0= RESULTAT ECONÒMIC 9,8 9,7 9,7 8,7 11,0 12,0 11,7 12,1 12,7 11,7 10,8 12,4 12,5 13,3 14,0 13,1 11,6 11,9 10,7 10,3BRUT DE L'EXPLOTACIÓ

– Amortitzacions netes 3,0 3,2 3,4 4,0 4,5 4,0 3,8 4,1 4,2 4,6 4,4 4,8 4,4 5,6 5,4 5,0 4,2 3,9 4,2 4,7– Deteriorament i provisions 0,4 0,7 1,2 1,4 1,0 0,7 0,6 0,4 0,7 0,6 0,5 0,4 0,5 0,5 0,8 0,5 0,5 0,9 0,9 0,8d'explotació

= RESULTAT ECONÒMIC 6,4 5,8 5,0 3,4 5,5 7,3 7,4 7,5 7,8 6,5 5,9 7,2 7,6 7,2 7,8 7,5 6,9 7,0 5,6 4,8NET DE L'EXPLOTACIÓ

+ RESULTAT FINANCER –1,1 –1,4 –2,4 –3,2 –1,7 –1,5 –1,0 –0,6 –0,2 0,3 –0,2 –0,1 –0,1 0,0 –0,2 –0,2 0,5 –0,1 0,1 0,8+ Ingressos financers 2,0 2,2 2,0 1,9 2,0 1,5 1,7 1,4 1,5 1,7 1,7 2,0 2,0 2,4 2,1 2,3 2,9 3,0 4,1 4,0– Interessos del finançament 2,7 3,1 3,7 4,3 3,1 2,5 2,2 1,6 1,3 1,1 1,4 1,9 1,8 2,1 2,1 2,2 2,1 2,8 3,6 2,7rebut– Altres despeses financeres 0,4 0,5 0,7 0,7 0,6 0,5 0,6 0,4 0,3 0,4 0,4 0,3 0,3 0,2 0,2 0,3 0,2 0,3 0,4 0,4

= RESULTAT ORDINARI NET 5,3 4,4 2,7 0,2 3,8 5,7 6,4 6,9 7,6 6,8 5,8 7,0 7,6 7,3 7,6 7,3 7,4 6,9 5,6 5,7+ Resultats per alienació 0,8 0,8 0,2 0,5 1,2 0,3 0,3 0,3 0,3 1,4 0,5 0,4 1,0 0,7 0,7 –1,5 1,2 0,8 0,7 0,3i pèrdues no recuperables

– Correccions valoratives 0,5 0,8 2,1 1,5 0,3 0,4 0,2 0,1 0,3 0,5 0,7 1,0 1,8 1,3 1,1 0,4 0,9 1,0 7,3 2,2per deteriorament

+ Variacions del valor raonable –0,8 –0,2 –0,9 –2,5 –0,6 –0,3 –0,8 –0,6 –0,7 –0,5 –0,1 –0,4 –0,3 –0,1 –0,4 –0,7 –0,8 –0,2 –1,8 –1,3i resta de resultats

= RESULTAT ABANS 4,8 4,3 –0,2 –3,3 4,1 5,3 5,8 6,5 6,9 7,1 5,5 6,0 6,4 6,6 6,9 4,7 6,9 6,6 –2,7 2,4D'IMPOSTOS

– Impost sobre beneficis 1,6 1,6 1,2 1,0 1,5 1,7 1,7 1,8 1,7 1,8 1,3 1,3 1,8 1,4 1,7 0,5 1,2 1,4 –0,1 0,9= RESULTAT DE L'EXERCICI 3,2 2,8 –1,3 –4,2 2,7 3,7 4,0 4,7 5,2 5,3 4,2 4,7 4,6 5,2 5,2 4,2 5,7 5,2 –2,6 1,6Proposta de distribució 1,7 1,6 1,4 1,1 1,8 1,5 1,8 1,9 2,5 2,7 2,2 2,1 2,8 2,1 2,3 1,7 2,0 2,8 4,4 4,4de dividends

= Beneficis no distribuïts 1,5 1,2 –2,7 –5,3 0,8 2,1 2,2 2,9 2,7 2,6 2,0 2,6 1,9 3,1 2,9 2,4 3,7 2,4 –7,0 –2,8


Tenint en compte que el 2008 les empreses van generar

pèrdues, que els resultats del 2009 van ser molt reduïts i

que el cicle econòmic pot trigar a remuntar, es fa necessari

reduir el repartiment de dividends.

4.4.3. Creixement

En aquest apartat s’analitza el model de creixement de les

empreses catalanes. Les empreses amb èxit no només es

distingeixen per la generació de beneficis i liquiditat, sinó

també per la capacitat de créixer de manera sòlida en

vendes i beneficis. El creixement equilibrat requereix

una bona gestió dels actius, així com una proporció

adequada de capital i deute, perquè els beneficis continuïn

augmentant. Per tant, un creixement equilibrat es carac-

teritza pel següent:

• Un increment de les vendes (V) superior a la inflació i als

increments que aconsegueixen els competidors.

58 IAEC 2010

Quadre 32Ràtios de personal

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Despeses de personal 15,0 7,3 –1,1 8,2 –9,6 19,2 2,4 –7,0 12,4 7,7 –0,6 1,3 6,0 9,9 9,1 4,2 6,2 12,4 –3,2 –9,2(% de variació sobrel’any anterior)

Nombre mitjà de 4,1 0,2 –10,1 0,4 –11,8 18,7 –2,5 –7,7 13,7 6,2 –8,3 0,2 3,5 6,7 11,8 2,1 3,3 5,6 –6,4 –11,6treballadors(% de variació sobrel’any anterior)

(Despeses de personal / 67,7 68,4 68,6 71,4 64,2 60,7 61,4 59,0 58,6 60,9 60,9 56,9 57,9 55,6 54,6 56,7 59,8 59,3 65,5 68,2valor afegit) x100

Valor afegit per ocupat 5,3 6,0 9,6 3,6 14,0 6,2 3,9 4,7 –0,4 –2,4 8,6 8,1 0,6 7,2 –0,5 –1,9 –2,5 7,4 –6,4 –1,3(% de variació sobrel’any anterior)

Quadre 33Ràtios de rendiment i rendibilitat

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Rendiment de l’actiu = 6,5 5,4 4,7 2,8 4,9 7,1 7,1 7,6 7,2 5,5 5,0 5,9 5,5 4,6 4,8 4,7 4,4 4,4 3,3 2,5(BAII / actiu) x 100

Resultat de l’exercici / 7,7 6,5 -3,5 -10,6 6,6 9,5 9,2 11,2 11,6 11,7 9,4 10,6 8,3 9,0 9,1 7,1 9,7 9,1 -4,3 2,3patrimoni net x 100

Quadre 34Ràtios de dividends

Concepte 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

(Dividends / valor 5,5 5,2 4,5 3,5 6,0 5,0 5,9 6,4 8,3 9,0 7,8 7,4 9,3 7,1 7,5 5,8 7,0 9,6 14,1 13,5afegit) x 100

(Dividends / patrimoni 4,0 3,7 3,6 2,7 4,6 4,0 4,1 4,4 5,6 5,9 4,8 4,8 4,9 3,7 4,0 3,0 3,5 4,9 7,3 6,3net) x 100


• Un augment més baix dels actius (A) gràcies a la gestió

eficient d’aquests. Aquesta bona gestió permet que les

inversions necessàries no es disparin.

• Un augment encara més baix dels deutes (D) gràcies a un

increment sostingut de l’autofinançament i el capital.

• Tot això comporta un augment molt rellevant dels

beneficis (B), com es mostra a continuació:

Creixement equilibrat: VADBUn creixement desequilibrat es produeix quan l’augment

de les vendes va lligat a un creixement descontrolat dels

actius a causa d’una gestió deficient d’aquests i a un

creixement encara més gran dels deutes. L’increment dels

actius i dels deutes fa créixer les despeses i baixar els

beneficis, i a més la situació patrimonial i financera de

l’empresa s’afebleix:

Creixement desequilibrat: VADB

D’acord amb les dades del quadre 35, les empreses

catalanes han seguit un model de creixement financer

desequilibrat al llarg de les dues darreres dècades (període

1990-2009), ja que els actius han augmentat més que les

vendes i els deutes han augmentat més que els actius.

D’altra banda, els beneficis s’han reduït.

4.5. Conclusions

De les anàlisis efectuades per al període 1990-2009 es

desprenen les conclusions següents:

• Situació patrimonial: ha evolucionat de manera favorable,

ja que les empreses han tendit a fer un esforç important

en inversions en immobilitzat, sobretot financer i immaterial,

que han finançat, essencialment, amb deutes a llarg

termini. Els fons propis han anat minvant, tot i que el 2009

van repuntar lleugerament. Encara que no tenen un pes

petit, cal que els propers anys les empreses tendeixin a

capitalitzar-se, tant si és per mitjà de l’autofinançament

com mitjançant ampliacions de capital.

• Solvència a curt termini: els nivells de liquiditat i

tresoreria s’han anat reduint i, encara que els darrers anys

sembla que són suficients, si es volen evitar tensions

financeres, convé millorar la relació entre els actius

corrents i els deutes a curt termini.

• Gestió de l’actiu: al llarg dels anys analitzats ha anat

empitjorant l’eficiència dels actius, ja que les rotacions

han anat baixant. La gestió dels terminis (estocs,

sobretot) ha anat empitjorant al llarg dels anys i això

genera necessitats superiors de finançament per al

circulant, que s’han cobert en part amb l’augment del

termini de pagament a proveïdors.

• Capacitat per generar beneficis: fins a l’any 2007

l’evolució de les vendes i els resultats de les empreses

catalanes ha estat bona. L’any 2008 el resultat net va

ser negatiu. El 2009 les vendes van disminuir i la

productivitat laboral més baixa va tenir un efecte

negatiu. De tota manera, el 2009 el resultat va tornar a

ser positiu, essencialment per la millora dels resultats

financers, ja que el valor afegit va disminuir i algunes

despeses, com les de personal, per exemple, van

augmentar el seu pes relatiu, ja que va empitjorar la

productivitat laboral.

• Rendibilitat: fins a l’any 2007 els nivells de rendibilitat

sobre els fons propis han estat en línia amb el cost

d’oportunitat dels accionistes i, per tant, es poden

qualificar de bons. Entre els motius que expliquen

aquesta capacitat per generar riquesa hi ha l’elevat

rendiment dels actius i el palanquejament, que fa que la

utilització de deute sigui rendible. L’any 2008 la situació

va canviar totalment i la rendibilitat va passar a ser

negativa. El 2009 la rendibilitat financera va tornar a ser

positiva per la reducció del consum de materials i la

millora en els resultats financers. Tot i així, la rendibilitat

financera del 2009 es pot qualificar d’insuficient, ja que és

molt inferior al cost d’oportunitat dels accinistes.

• Autofinançament: els darrers anys les empreses

catalanes han tendit a repartir molts dividends, en relació

amb els recursos generats, i això ha provocat una

caiguda de l’autofinançament.

59IAEC 2010

Quadre 35Ràtios de creixement

2009/1990 2007/1995

Creixement de vendes

(v. darrer any / v. primer any) 2,14 2,04

Creixement d’actius

(a. darrer any / a. primer any) 3,72 3,08

Creixement de deutes

(d. darrer any / d. primer any) 4,18 3,18

Creixement de beneficis

(b. darrer any / b. primer any) 0,91 2,79


• Creixement: en el període analitzat el creixement ha

estat una mica desequilibrat, ja que els augments de

l’actiu han estat superiors al creixement de la xifra de

negoci i, a més, els deutes han crescut més que els

actius.

En resum, l’empresa catalana gaudeix de bona salut i, si

s’exceptuen els anys 2008 i 2009, la seva evolució al llarg

de les dues darreres dècades ha estat força positiva.

Atesa la situació econòmica convé que les empreses

s’enforteixin financerament per tal de superar amb més

bones condicions els propers anys, que es preveuen

complicats. Per això, en termes generals, convé analitzar la

conveniència d’aplicar mesures com ara les següents:

• Augmentar els fons propis per mitjà de l’ampliació del

capital o la reducció del pagament de dividends a fi

d’incrementar l’autofinançament. La reducció del deute

hauria de ser una prioritat per a moltes empreses;

altrament, poden tenir problemes financers importants en

un entorn de restriccions creditícies, increment de la

morositat i caiguda de vendes i beneficis.

• Millorar la competitivitat, sobretot l’exterior, per tal de

resoldre el dèficit estructural de la balança comercial.

• Millorar l’eficiència pel que fa a la gestió dels actius i els

recursos humans.

• Les mesures anteriors requereixen millorar els models de

negoci apostant fermament per la inversió en R+D i, per

tant, per la innovació en productes i en processos

(comercials, productius, etc.), per la qualitat i per la

internacionalització.

60 IAEC 2010

Empreses amb capacitat de generar ingressos (excepte els darrers anys)

Les vendes baixen el 2009

Pèrdua d’eficiència en despesa de personal i

en la gestió dels actius immobilitzats i circulants

Reducció del patrimoni net (encara que té un petit repunt el 2009

Reducció de la despesa financera

Augment del rendiment ordinari dels actius

Millora dels resultats extraordinaris el 2009

Resultat net positiu però reduït el 2009 Excés de dividends

Rendibilitat reduïda dels fons propis el 2009 Necessitat d’augmentar la capitalització

REQUADRE 10

RESUM DEL DIAGNÒSTIC PATRIMONIAL, FINANCER I ECONÒMIC DE L’EMPRESA CATALANA

EN EL PERÍODE 1990-2008, INCIDINT EN L’ANY 2009


5. ANNEXOS

05 IAEC Annex 10-2011.qxp:IAEC 18/10/11 13:31 Página 61


Annex 1

Situació economicofinancera i evolució dels principals agregats sectorialsi per dimensions

� Total empreses, excloses les d’energia

� Indústria

� Serveis de mercat

� Energia1

� Indústries de l’alimentació, begudes i tabac

� Indústria tèxtil, de la confecció i el cuir

� Indústria del paper

� Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

� Indústria química

� Fabricació del cautxú i matèries plàstiques

� Fabricació de productes minerals i metàl·lics

� Indústries d’altres productes minerals no metàl·lics

� Fabricació de productes informàtics i electrònics, i material i equipament elèctric

� Indústria de construcció de maquinària i equipament mecànic

� Fabricació de material de transport

� Comerç, reparacions de vehicles de motor i articles domèstics

� Transport i emmagatzemament

� Hostaleria

� Informació i comunicacions

� Construcció

Catalunya (segons dimensió de les empreses, excloses les d’energia)

� Empreses petites

� Empreses mitjanes

� Empreses grans

Resta d’Espanya

� Total d’empreses, excloses les d’energia

� Indústria

� Serveis de mercat

� Energia1

1. Inclou també les empreses públiques.

Font: Central de Balanços del Banc d’Espanya

IAEC 2010 63


35

30

25

20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


Gràfic1Vendes i intensitat exportadora(en percentatge)

81

80

79

78

77

76

75

74

73

72

711999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 1.347 58,9 29.419 8,4 1.288.523 6,7

Mitjanes 660 28,9 50.807 14,5 2.963.062 15,3

Grans 279 12,2 270.841 77,1 15.071.678 78,0

TOTALS 2.286 100,0 351.067 100,0 19.323.263 100,0


Quadre 1Abast de la mostra – Exercici 2009

Quadre 2Activitat i valor afegit(en % de variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior)

2006 2007 2008 2009

Nombre d’empreses 2.251 2.198 2.352 2.286


Valor de la producció i subvencions 8,9 8,4 –4,5 –15,0

Compres i consums intermedis 10,0 9,3 –4,3 –17,1

Valor afegit brut al cost de factors 6,1 6,3 –4,9 –10,1


Vendes totals 8,7 5,4 –4,2 –14,1

Vendes a Espanya 9,0 6,1 –3,9 –15,0

Vendes a l’estranger 8,0 2,9 –5,5 –10,8

Compres totals 11,3 2,3 –7,0 –21,0

Compres a Espanya 10,8 0,7 –5,8 –22,2

Compres a l’estranger 12,3 4,8 –9,1 –18,9

2006 2007 2008 2009

Nombre mitjà de treballadors 2,0 1,4 -0,3 –8,1

Nombre mitjà de treballadors fixos 0,7 3,1 1,8 –4,9

Nombre mitjà de treballadors no fixos 5,8 –3,2 –6,8 –18,9


Sector: Total empreses, excloses les d’energia. Catalunya

IAEC 201064


12

8

4

0

–4

–8

–12


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Gràfic 4Cost laboral i productivitat(índex 1997=100 i UM constants)

8

4

0

–4

–8

–12


2000/2004 2004/2008 2009

5,2

–1,0

–9,8

2,7

–2,3 –1,9

–0,1

0,51,4


2006 2007 2008 2009

Immobilitzat material i inversions 12,9 12,0 16,5 8,6immobiliàries

Actius fixes materials (FBCF) 4,1 1,0 –2,7 –46,6

Actiu corrent net no financer 14,9 14,8 8,6 –3,0

Immobilitzat net per ocupat 7,4 7,6 1,5 3,8(estoc) (nominal)

Immobilitzat material per ocupat 6,9 6,9 1,4 3,2(estoc) (nominal)

Immobilitzat net per ocupat 3,7 4,6 –2,5 4,1(estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat 3,2 4,0 –2,6 3,5(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009

Despeses de personal (nominal) (a) 3,6 5,3 3,4 1,1

Despeses de personal (real) (a) 0,0 2,4 –0,6 1,4

Sous i salaris (nominal) (a) 3,8 5,8 2,9 1,2

Sous i salaris (real) (a) 0,2 2,9 –1,2 1,6

Cost nominal del finançament 4,3 5,2 5,5 3,4

Cost real del finançament 0,7 2,3 1,4 3,7

(a) Taxa de variació anual de la ràtio.



2007 2008 2008 2009

Rendibilitat ordinària de l’actiu net 8,2 6,8 6,8 5,6

Marge 11,8 10,2 10,0 9,3

Rotació 0,7 0,7 0,7 0,6

Rendibilitat de l’actiu net no financer 9,9 6,8 7,0 5,5

Marge 7,5 5,6 5,4 4,8

Rotació 1,3 1,2 1,3 1,1

Nota: calculats sobre actius / passius valorats a preus corrents.Nota: les dades corresponents als dos anys de cada parella corresponen a la mateixamostra d’empreses.



IAEC 2010 65


0

–4

–8

–12


2004/20082000/2004 2009

–3,7–4,9

–11,3

–2,8–3,4

–10,8

–5,8

–2,7

–12,3

Gràfic 6Rotació dels actius no financers(mitjana dels % de variació anuals)

35

30

25

20

15

10

5

0



Nota: el numerador és igual al valor mitjà de la corresponent partida d'actiu o passiu.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Gràfic 7Ràtios sobre el valor de la producció

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Immobilitzatno financer



a llarg termini


2008 2009

21,6 21,7

37,3 37,9

30,1 29,5

2,9 3,3

8,17,6

Gràfic 8Estructura de l’actiu 2008 i 2009(en % a partir de dades comptables)

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0


2008 2009



34,7 35,2

1,8 1,9

27,7 26,9

13,5 14,7

22,2 21,3

Gràfic 9Estructura del passiu 2008 i 2009(en % a partir de dades comptables)

80

60

40

20

0

–20

–40

–60


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009

Passiu remunerat / Passiu 76,6 78,6 78,1 78,7

Patrimoni net (a) 56,0 53,4 51,7 51,6

Finançament amb cost (a) 44,0 46,6 48,3 48,4

Finançament a llarg termini 27,1 31,6 32,4 31,3

amb cost (a)

Finançament a curt termini 16,9 15,0 15,8 17,1amb cost (a)


Nota: patrimoni net valorat a preus corrents.Nota: les dades corresponents als dos anys de cada parella corresponen a la mateixamostra d’empreses.



IAEC 201066


14

12

10

8

6

4

2

0

*i. i.: interessos i impostos.L’actiu net està valorat a preus corrents.

Resultat ordinari net abans d’i. i.* / actiu netResultat net total abans d’i. i.* / actiu netRendibilitat de l’actiu net no financer

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Gràfic 12Rendibilitat i palanquejament(en percentatge)


2006 2007 2008 2009



Despeses de personal 5,7 6,8 3,1 –7,2

Amortitzacions i provisions 5,8 9,0 2,2 –6,6d’explotació

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ 7,4 3,3 –29,2 –24,3

Ingressos financers 36,5 15,9 13,3 –17,5

Altres despeses financeres 10,7 20,8 3,6 –19,8

Interessos del finançament rebut 23,5 48,5 26,1 –36,8

RESULTAT ORDINARI NET 12,3 –4,4 –31,4 –11,0

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 5,2 1,8 –137,8 n. s.

RESULTAT NET (després 12,7 –1,3 –147,0 n. s.

d’impostos)

Resultat net més amortitzacions 9,5 3,4 –76,1 187,0i provisions

Proposta de distribució 4,0 43,5 27,0 –17,3de dividends

Beneficis no distribuïts 18,2 –27,7 n. s. 67,6

Pro Memòria: (Taxes de variació abansd’incorporar ajustos matriu –filial)



Resultat ordinari net més interessos 13,1 6,8 –17,5 –20,8

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 4,4 –1,6 –123,3 n. s.


2006 2007 2008 2009

Resultat ordinari net abans d’i. i.* / 8,8 8,7 6,8 5,5actiu net


Palanquejament nominal 4,5 3,5 1,2 2,1

Palanquejament real 8,1 6,4 5,4 1,7

Rendibilitat de l’actiu net 10,2 10,0 6,9 5,4no financer

Rendibilitat del patrimoni net 12,0 11,3 7,8 7,4

Ràtio d’endeutament 41,6 42,4 45,3 48,3

*i. i.: interessos i impostos.

Nota: calculats sobre actius / passius mitjans.L’actiu net i els fons propis estan valorats a preus corrents.



IAEC 2010 67


50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



95

94

93

92

91

90

89

88

87

86

851999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 352 51,6 9.061 7,3 395.593 4,6

Mitjanes 209 30,7 19.300 15,5 1.149.369 13,2

Grans 121 17,7 95.931 77,2 7.144.443 82,2

TOTALS 682 100,0 124.292 100,0 8.689.405 100,0




2006 2007 2008 2009

Nombre d’empreses 708 694 697 682






Vendes totals 7,9 5,3 –4,9 –16,3



Compres totals 9,3 5,0 –5,5 –22,1



2006 2007 2008 2009

Nombre mitjà de treballadors –2,3 –0,4 –2,3 –7,6

Nombre mitjà de treballadors fixos –2,6 –0,4 –1,4 –4,5

Nombre mitjà de treballadors no fixos –0,1 0,2 –10,7 –37,1


Sector: Indústria. Catalunya

IAEC 201068


8

4

0

–4

–8

–12

–16


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


130

125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12

–16


2000/2004 2004/2008 2009

0,7

–3,7

–14,4

1,1

–2,6

–7,4

0,5 0,9 0,5


2006 2007 2008 2009


Actius fixes materials (FBCF) –5,1 3,8 8,0 –31,0

Actiu corrent net no financer 10,8 8,6 –2,7 –11,2



Immobilitzat net per ocupat 6,9 1,9 1,9 7,2(estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat 3,8 1,4 1,0 7,6(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) 1,1 1,9 0,4 0,5








2007 2008 2008 2009


Marge 9,5 7,4 7,7 6,2

Rotació 1,1 1,0 1,0 0,9


Marge 7,2 4,6 4,9 3,5

Rotació 1,8 1,7 1,7 1,5




IAEC 2010 69


0

–4

–8

–12

–16


2004/20082000/2004 2009

–2,0–2,3

–14,7

–2,0–2,2

–17,3

–2,0

–3,6

–7,9


25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




a llarg termini


2008 2009

25,426,5

30,8 32,430,8 30,2

3,0

10,1

3,3

7,6


45

40

35

30

25

20

15

10

5

0


2008 2009



40,3 39,9

2,5 2,7

17,715,3 15,4

18,7

24,1 23,4


60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 63,4 60,3 60,2 59,5



amb cost (a)






IAEC 201070


16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009




Amortitzacions i provisions 4,0 –6,0 5,4 –10,1d’explotació





RESULTAT ORDINARI NET 12,2 12,6 –35,9 –33,7

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –8,4 30,5 –56,1 –49,1

RESULTAT NET (després d’impostos) 6,2 17,2 –56,4 –57,3

Resultat net més amortitzacions 5,1 5,6 –30,1 –29,7i provisions

Proposta de distribució de dividends –5,8 54,1 68,9 –32,7

Beneficis no distribuïts 15,0 –5,2 –199,5 0,0

Pro Memòria: (Taxes de variació abansd’incorporar ajustos matriu-filial)





2006 2007 2008 2009












IAEC 2010 71


25

20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



76

74

72

70

68

66

64

621999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 787 59,8 16.700 8,2 726.817 8,2

Mitjanes 389 29,6 28.086 13,9 1.637.046 18,4

Grans 140 10,6 158.009 77,9 6.522.807 73,4

TOTALS 1.316 100,0 202.795 100,0 8.886.670 100,0




2006 2007 2008 2009



Valor de la producció i subvencions 6,3 9,0 0,9 –10,0

Compres i consums intermedis 4,0 9,2 2,7 –13,4

Valor afegit brut al cost de factors 8,4 8,8 -0,9 –6,3


Vendes totals 8,2 4,5 –3,1 –12,0


Vendes a l’estranger 7,4 –3,3 12,5 –0,5

Compres totals 9,7 0,9 –8,5 –17,7

Compres a Espanya 9,5 –1,0 –2,9 –15,2


2006 2007 2008 2009

Nombre mitjà de treballadors 4,5 2,4 1,1 –9,1


Nombre mitjà de treballadors no fixos 7,0 –3,9 -6,3 –18,0


Sector: Serveis de mercat. Catalunya

IAEC 201072


28

24

20

16

12

8

4

0

–4

–8

–12


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


16

12

8

4

0

–4

–8Productivitat Cost per ocupatValor afegit

2000/2004 2004/2008 2009

14,2

1,9

–6,0

7,5

–1,2

3,4

0,00,8

1,9


2006 2007 2008 2009



Actiu corrent net no financer 16,1 9,8 13,5 11,3







2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009


Marge 18,6 17,2 15,9 16,2

Rotació 0,4 0,4 0,4 0,4


Marge 9,4 8,1 6,8 7,2

Rotació 0,8 0,8 0,9 0,8




IAEC 2010 73


8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

De l’immobilitzat De l’actiu correntDe l’actiu net

2004/20082000/2004 2009

–4,1–5,0

–9,9

–3,5–1,7

–6,2 –6,5

2,6

–19,2


45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

20,5 19,8

48,6 48,1

21,6 22,0

1,8 2,2

7,5 7,8


Finançament a curt termini

sense cost

2008 2009


Finançamenta curt termini

amb cost

60

50

40

30

20

10

0

36,7 37,7

1,5 1,6

33,9 34,0

12,6 11,815,3 14,9

Gràfic 9Estructura del passiu 2008 i 2009(% a partir de dades comptables)

100

80

60

40

20

0

–20

–40


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 54,4 53,3 50,2 50,8



amb cost (a)






IAEC 201074


12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009




Amortitzacions i provisions 9,1 25,2 –3,3 –2,1d’explotació

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ 6,7 –3,7 –13,6 –3,6


Altres despeses financeres 6,4 16,4 –24,0 24,9


RESULTAT ORDINARI NET 12,8 –12,2 –14,9 11,2

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 36,3 –4,5 –77,4 847,5

RESULTAT NET (després d’impostos) 38,3 –6,4 –79,2 n. s.


Proposta de distribució de dividends 29,0 43,3 –31,0 35,2


Pro Memòria:(Taxes de variació abansd’incorporar ajustos matriu-filial)






2006 2007 2008 2009












IAEC 2010 75


*Inclou les empreses de titularitat pública i privada.

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

–10

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



76

74

72

70

68

66

64

621999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 23 39,7 432 0,8 23.618 0,4

Mitjanes 17 29,3 1.481 2,6 117.730 2,1

Grans 18 31,0 54.416 96,6 5.554.570 97,5

TOTALS 58 100,0 56.329 100,0 5.695.918 100,0




2006 2007 2008 2009




Compres i consums intermedis 25,7 –3,4 19,9 –2,2

Valor afegit brut al cost de factors 10,3 8,4 7,8 1,3


Vendes totals 17,8 –4,7 16,7 –13,4

Vendes a Espanya 17,7 –4,8 16,7 –13,5

Vendes a l’estranger 28,9 2,5 15,0 –2,5

Compres totals 22,3 –9,5 18,9 –29,1

Compres a Espanya 19,4 –9,7 19,0 –30,8

Compres a l’estranger 69,8 -6,7 14,8 51,0

2006 2007 2008 2009

Nombre mitjà de treballadors 5,8 3,8 3,6 0,9

Nombre mitjà de treballadors fixos 4,3 6,8 2,6 0,7

Nombre mitjà de treballadors no fixos 8,9 –2,4 5,7 1,4


Sector: Energia.* Catalunya

IAEC 201076


12

8

4

0

–4

–8


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


8

4

0

–4


2000/2004 2004/2008 2009

4,5

–1,1

1,60,7

–0,5

–4,2

–2,8

–0,8

1,2


2006 2007 2008 2009


Actius fixes materials (FBCF) –13,3 19,2 –19,4 –9,3

Actiu corrent net no financer –33,5 –12,9 19,4 –77,9







2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) –2,5 0,5 –0,8 1,2


Sous i salaris (real) (a) –2,2 1,5 –1,5 2,1


Cost real del finançament –0,1 1,1 1,1 4,4




2007 2008 2008 2009

Rendibilitat ordinaria de l’actiu net 8,0 8,8 9,4 6,7

Marge 32,9 35,5 41,7 33,7

Rotació 0,2 0,2 0,2 0,2


Marge 20,7 19,6 19,1 17,5

Rotació 0,3 0,3 0,3 0,3



Sector: Energia. Catalunya

IAEC 2010 77


400

350

300

250

200

150

100

50

0


2004/20082000/2004 2009

–1,4–3,4 –9,5 –2,3

0,9

–13,4

–11,0–13,4

349,0


45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




a llarg termini


2008 2009

39,2

45,1

33,3 33,8

15,5

11,9

1,8 1,4

10,2 7,9


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0


2008 2009



38,8

32,4

5,9 5,9

27,4

39,8

9,27,2

18,7

14,7


120

100

80

60

40

20

0

–20

–40


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 68,9 65,5 63,2 51,4



amb cost (a)






IAEC 201078


16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009



Despeses de personal 6,8 7,2 7,0 1,8

Amortitzacions i provisions 11,5 -3,6 10,2 21,7d’explotació

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ 13,6 16,3 7,7 –8,5


Altres despeses financeres 212,5 –46,8 –32,9 334,4

Interessos del finançament rebut 34,0 25,0 57,4 11,4

RESULTAT ORDINARI NET 27,1 22,2 17,0 –26,4

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 54,0 24,3 –9,9 –30,6




Beneficis no distribuïts 44,8 59,8 10,8 –65,2

Nota: per a aquest agregat no es disposa dels ajustos matriu-filial.

2006 2007 2008 2009












IAEC 2010 79


30

25

20

15

10

5

0

–5

–10

–15



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



91

90

89

88

87

86

85

841999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 55 49,5 1.450 5,3 55.058 2,5

Mitjanes 32 28,9 2.507 9,0 148.083 6,5

Grans 24 21,6 23.621 85,7 2.043.451 91,0

TOTALS 111 100,0 27.578 100,0 2.246.592 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 2,6 7,7 5,8 –4,2

Vendes a Espanya 3,5 8,6 5,0 –3,5

Vendes a l’estranger –3,1 0,5 12,4 –9,9

Compres totals –0,2 8,9 13,3 –9,9

Compres a Espanya 1,7 9,2 12,0 –10,2

Compres a l’estranger –6,9 8,0 18,2 –8,9

2006 2007 2008 2009

Nombre mitjà de treballadors –0,1 2,5 1,0 –1,7

Nombre mitjà de treballadors fixos –0,6 1,5 1,6 2,3

Nombre mitjà de treballadors no fixos 2,9 9,4 –2,5 –30,2


Sector: Indústries de l’alimentació, begudes i tabac. Catalunya

IAEC 201080


8

4

0

–4

–8


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0


2000/2004 2004/2008 2009

2,7

–0,1

2,2

–1,2

–0,2–0,2

1,6

0,4

2,0


2006 2007 2008 2009


Actius fixes materials (FBCF) 3,2 –17,1 23,0 –33,1


Immobilitzat net per ocupat 20,4 –0,9 8,1 –1,6(estoc) (nominal)


Immobilitzat net per ocupat 16,2 –3,6 3,9 –1,3(estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat 6,0 –2,3 5,8 0,9(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) –0,5 –0,6 0,4 2,0








2007 2008 2008 2009


Marge 12,1 12,4 11,6 13,6

Rotació 1,2 1,1 1,1 1,1


Marge 10,3 9,0 9,0 9,2

Rotació 1,8 1,7 1,8 1,7




IAEC 2010 81


8

4

0

–4

–8

–12


2004/20082000/2004 2009

5,8

–2,2 –2,8

–4,9 –3,9

–1,5–2,6

–10,1

–2,4


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


40

35

30

25

20

15

10

5

0




a llarg termini


2008 2009

34,0 34,1

29,532,3

25,1 23,8

2,8 2,6

8,77,2



sense cost

2008 2009



amb cost

40

35

30

25

20

15

10

5

0

35,436,7

1,4 1,4

24,4

18,2

12,2

20,9

26,622,9


60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 58,4 56,5 55,7 54,1



amb cost (a)






IAEC 201082


25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009




Amortitzacions i provisions 20,5 5,7 –9,6 3,0d’explotació

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –2,6 20,6 –9,4 –2,3

Ingressos financers 44,8 –20,9 82,1 56,4

Altres despeses financeres 29,2 –14,7 –61,6 –12,8


RESULTAT ORDINARI NET 1,5 5,2 3,7 19,3

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –22,1 63,2 7,4 6,8

RESULTAT NET (després d’impostos) –17,4 55,3 16,5 2,9

Resultat net més amortitzacions –2,7 31,6 7,8 2,9i provisions

Proposta de distribució de dividends –29,1 61,9 6,0 6,9

Beneficis no distribuïts 113,7 26,6 52,6 –11,7

Nota: per a aquest agregat no es disposa dels ajustos matriu-filial.2006 2007 2008 2009












IAEC 2010 83


60

50

40

30

20

10

0

–10

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



96

94

92

90

88

86

84

821999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 39 65,0 903 22,4 29.354 14,9

Mitjanes 17 28,3 1.281 31,8 49.215 25,0

Grans 4 6,7 1.848 45,8 118.374 60,1

TOTALS 60 100,0 4.032 100,0 196.943 100,0




2006 2007 2008 2009





Valor afegit brut al cost de factors –1,1 –7,1 –7,9 –11,6


Vendes totals 3,3 0,7 -7,8 –13,4

Vendes a Espanya 6,8 0,9 -10,0 –13,5

Vendes a l’estranger –1,4 0,4 –5,5 –13,3

Compres totals 8,3 2,2 –23,8 –16,1



2006 2007 2008 2009



Nombre mitjà de treballadors no fixos 1,3 –9,6 2,9 –48,2


Sector: Indústria tèxtil, de la confecció i el cuir. Catalunya

IAEC 201084


4

0

–4

–8

–12

–16


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


1451401351301251201151101051009590858075


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12


2000/2004 2004/2008 2009

–11,3

–2,8

–4,3

–2,8

–4,7

–7,2

0,9 0,4 0,1


2006 2007 2008 2009

Immobilitzat material i inversions 4,9 –4,9 23,5 –1,1immobiliàries

Actius fixes materials (FBCF) n. d. –107,0 n. s. –95,3

Actiu corrent net no financer –1,6 –4,0 –4,0 –7,8



Immobilitzat net per ocupat 16,0 –2,4 7,2 12,3(estoc) (real)


(n. s.) Valor no significatiu.(n. d.) Dada no disponible.Nota: actius valorats a preus corrents.


2006 2007 2008 2009

Despeses de personal (nominal) (a) 7,0 8,4 –3,6 –0,2


Sous i salaris (nominal) (a) 7,1 7,3 –3,2 –0,1



Cost real del finançament 1,6 3,8 –0,2 4,4




2007 2008 2008 2009


Marge 2,3 1,6 9,6 10,6

Rotació 1,2 1,0 0,9 0,8


Marge 1,9 1,4 9,2 9,6

Rotació 1,4 1,2 1,2 1,0




IAEC 2010 85


0

–4

–8

–12

–16

–20


2004/20082000/2004 2009

–3,0

–12,0

–7,9

–4,3

–17,5

–3,2–2,2

–7,2

–10,4


60

50

40

30

20

10

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

21,1 21,3 22,9 22,9

46,044,7

5,97,8

4,1 3,2



sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

0

53,749,6

1,8 2,2

10,5 12,015,3 15,7

18,6 20,5


50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 77,8 66,4 70,4 68,7


Finançament a llarg termini 8,7 13,3 12,0 13,5amb cost (a)






IAEC 201086


14

12

10

8

6

4

2

0

–2

–4

–6

–8



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


14

12

10

8

6

4

2

0

–2



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009


Valor afegit brut al cost de factors –1,1 –7,1 –7,9 –11,6

Despeses de personal 1,1 0,7 –7,9 –7,5


RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –16,0 –46,2 –35,4 –10,5

Ingressos financers –7,4 9,3 –28,4 35,2


Interessos del finançament rebut –7,2 –15,2 –27,9 31,4

RESULTAT ORDINARI NET –18,1 –55,9 –53,4 –9,8

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –51,4 –61,2 –2.152,1 542,3

RESULTAT NET (després d’impostos) –75,3 –46,8 –357,4 n. s.

Resultat net més amortitzacions –32,7 –27,3 –362,0 147,4i provisions

Proposta de distribució de dividends 106,2 81,8 94,3 73,0

Beneficis no distribuïts –190,6 –70,8 –208,3 –0,7



2006 2007 2008 2009



Palanquejament nominal 0,6 –4,0 –2,2 4,3

Palanquejament real 4,3 –1,1 1,9 4,0








IAEC 2010 87


50

40

30

20

10

0

–10

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



99

98

97

96

95

94

93

92

91

90

891999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 10 45,5 249 4,9 8.839 2,3

Mitjanes 7 31,8 669 13,2 30.622 8,1

Grans 5 22,7 4.144 81,9 340.669 89,6

TOTALS 22 100,0 5.062 100,0 380.130 100,0




2006 2007 2008 2009





Valor afegit brut al cost de factors –8,7 9,7 –8,9 6,4


Vendes totals 2,2 7,7 –2,2 –10,4

Vendes a Espanya –2,0 10,2 –3,2 –9,9


Compres totals 6,2 6,9 –1,3 –18,4



2006 2007 2008 2009



Nombre mitjà de treballadors no fixos 11,1 26,4 1,1 –43,1


Sector: Indústria del paper. Catalunya

IAEC 201088


32

28

24

20

16

12

8

4

0

–4

–8

–12

–16


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


140135130125120115110105100959085807570


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


20

16

12

8

4

0

–4


2000/2004 2004/2008 2009

–4,3–5,0–4,9 –5,0

6,7

15,5

0,10,5

3,9


2006 2007 2008 2009

Immobilitzat material i inversions –2,2 8,2 10,3 8,0immobiliàries


Actiu corrent net no financer –14,1 –17,9 20,4 –13,3

Immobilitzat net per ocupat 2,4 6,5 -2,8 8,8(estoc) (nominal)

Immobilitzat material per ocupat 2,2 1,8 -3,0 8,7(estoc) (nominal)

Immobilitzat net per ocupat –1,1 3,6 –6,6 9,1(estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat –1,3 –1,0 –6,8 9,0(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009




Sous i salaris (real) (a) –0,2 1,2 1,3 4,4






2007 2008 2008 2009


Marge 12,6 10,9 3,0 5,4

Rotació 1,2 1,1 0,9 0,8


Marge 11,9 9,7 2,5 5,4

Rotació 1,5 1,3 1,1 1,0




IAEC 2010 89


8

4

0

–4

–8

–12


2004/20082000/2004 2009

–0,2

–10,3

–2,9

–0,7

–13,5

6,14,2

0,5

4,6


30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

40,4 40,9

17,1 17,6

33,529,4

3,6 4,5 5,47,5



sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

0

45,848,9

2,0 0,5

24,822,6

6,9 8,5

20,5 19,5


100

80

60

40

20

0

–20

–40

–60

–80


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 82,5 76,9 65,3 67,3








IAEC 201090


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

–2



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009


Valor afegit brut al cost de factors –8,7 9,7 –8,9 6,4


Amortitzacions i provisions –2,8 14,6 –5,3 0,7d’explotació

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –39,1 16,3 –24,9 89,3

Ingressos financers 5,5 –22,6 41,3 –39,1


Interessos del finançament rebut –5,3 3,4 –59,1 –35,4

RESULTAT ORDINARI NET –44,1 14,1 –10,2 170,1


RESULTAT NET (després d’impostos) 19,7 13,5 –65,0 n. s.



Beneficis no distribuïts 9,9 –34,6 –276,3 n. s.



2006 2007 2008 2009



Palanquejament nominal –2,4 –3,2 5,5 1,5









IAEC 2010 91


92 IAEC 2010

Sector: Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats. Catalunya

30

25

20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



93

92

91

90

89

88

87

86

85

841999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 17 56,7 371 18,4 14.512 11,8

Mitjanes 12 40,0 1,117 55,3 84.987 69,3

Grans 1 3,3 531 26,3 23.171 18,9

TOTALS 30 100,0 2.019 100,0 122.670 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 7,8 4,3 –1,4 –14,0



Compres totals 14,3 3,7 –0,8 –13,0



2006 2007 2008 2009



Nombre mitjà de treballadors no fixos 2,2 –5,3 1,9 –27,6



93IAEC 2010


16

12

8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12

–16


2000/2004 2004/2008 2009

-9,6

-0,6

1,70,5

–16,8

2,51,6

1,11,9


2006 2007 2008 2009


Actius fixes materials (FBCF) 195,3 –65,2 –6,4 –54,1

Actiu corrent net no financer 10,4 11,7 –1,3 1,6

Immobilitzat net per ocupat 19,5 –0,6 –0,8 5,3(estoc) (nominal)

Immobilitzat material per ocupat 19,6 –0,6 –0,2 5,2(estoc) (nominal)

Immobilitzat net per ocupat 15,3 –3,3 –4,7 5,6(estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat 15,4 –3,3 –4,1 5,5(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009

Rendibilitat ordinària de l'actiu net 6,4 4,5 4,1 –0,1

Marge 7,3 5,4 5,2 –0,1

Rotació 0,9 0,8 0,8 0,7

Rendibilitat de l'actiu net no financer 5,8 4,4 4,0 –0,1

Marge 6,8 5,3 4,9 –0,2

Rotació 0,9 0,8 0,8 0,7




94 IAEC 2010


0

–4

–8

–12

–16


2004/20082000/2004 2009

–2,5

–12,4

–16,8

–2,4

–13,3

–15,7

–4,9

–2,5

–11,6


50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


70

60

50

40

30

20

10




a llarg termini


2008 2009

58,8 58,5

2,4 3,6

29,929,30

5,4 6,0 3,6 2,6



sense cost

2008 2009



amb cost

70

60

50

40

30

20

10

0

30,2 30,0

1,5 0,4

35,138,0

14,5 14,718,8 16,8


40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 53,4 56,0 52,9 52,6








95IAEC 2010


15

10

5

0

–5

–10



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


20

15

10

5

0

–5

–10



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009






Ingressos financers –0,4 23,8 –46,5 –36,0

Altres despeses financeres 88,5 78,2 16,8 17,0



RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 21,0 –28,0 262,9 –275,4

RESULTAT NET (després d’impostos) 26,6 –32,5 384,9 –325,3

Resultat net més amortitzacions 32,2 –11,4 29,6 –36,2i provisions

Proposta de distribució de dividends 324,6 –32,6 –54,1 –57,1

Beneficis no distribuïts 15,7 –32,4 n. s. –371,6



2006 2007 2008 2009

Resultat ordinari net abans d’i. i.* / 8,2 6,8 4,6 –0,1actiu net


Palanquejament nominal 5,0 3,1 0,0 –4,0

Palanquejament real 8,6 6,0 4,1 –4,3

Rendibilitat de l’actiu net no financer 7,6 6,3 4,4 –0,1

Rendibilitat del patrimoni net 11,3 8,6 4,6 –3,6


*i. i.*: interessos i impostos.




96 IAEC 2010

Sector: Indústria química. Catalunya

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

–10

–15



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



97

96

95

94

93

92

911999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 27 30,0 734 2,8 49.495 1,8

Mitjanes 30 33,3 3.358 12,7 298.834 11,1

Grans 33 36,7 22.351 84,5 2.354.631 87,1

TOTALS 90 100,0 26.443 100,0 2.702.960 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 6,4 5,7 5,4 –6,9



Compres totals 6,7 8,7 5,5 –10,9


Compres a l’estranger 1,3 11,9 10,8 –1,0

2006 2007 2008 2009






97IAEC 2010


8

4

0

–4

–8


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


130

125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4


2000/2004 2004/2008 2009

–1,5

0,3

–0,3

0,8

–3,7

–1,6–1,1

2,4

–0,1


2006 2007 2008 2009




Immobilitzat net per ocupat 4,1 10,1 –1,7 1,6(estoc) (nominal)

Immobilitzat material per ocupat 2,9 7,9 –2,9 1,3(estoc) (nominal)


Immobilitzat material per ocupat –0,6 4,9 –6,8 1,6(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009

Despeses de personal (nominal) (a) 5,4 6,9 6,5 –0,4

Despeses de personal (real) (a) 1,8 4,0 2,3 –0,1

Sous i salaris (nominal) (a) 5,5 7,1 5,3 –0,3

Sous i salaris (real) (a) 1,9 4,2 1,1 0,0






2007 2008 2008 2009


Marge 10,0 8,1 10,3 11,0

Rotació 0,9 0,9 0,9 0,9


Marge 6,5 5,3 6,8 8,0

Rotació 1,3 1,4 1,4 1,4




4

0

–4

–8


2004/20082000/2004 2009

2,3

–6,0

–3,7

1,9

–7,5

2,2

0,8

2,5

–11,1


35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




a llarg termini


2008 2009

19,122,0

29,5 29,9

36,138,0

2,1 1,9

13,1

8,2



sense cost

2008 2009



amb cost

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

44,2 45,2

2,3 2,5

10,2 8,1

18,320,4

25,0 23,8


40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40

–50


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 68,5 63,5 65,6 66,1








IAEC 201098


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



IAEC 2010 99


2006 2007 2008 2009




Amortitzacions i provisions –4,5 7,2 9,7 –21,6d’explotació

RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –0,1 –1,2 –18,7 4,5

Ingressos financers 26,2 13,9 –16,0 –29,7



RESULTAT ORDINARI NET 5,0 0,1 –26,9 0,9


RESULTAT NET (després d’impostos) 35,8 –31,6 –130,1 519,6

Resultat net més amortitzacions 19,2 –19,0 –71,1 34,1i provisions



Nota: per a aquest agregat no es disposa dels ajustos matriu–filial.

2006 2007 2008 2009












Sector: Fabricació del cautxú i matèries plàstiques. Catalunya

IAEC 2010100

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009





Petites 18 41,9 498 10,6 24.510 10,9

Mitjanes 20 46,5 2.265 48,3 122.136 54,0

Grans 5 11,6 1.929 41,1 79.151 35,1

TOTALS 43 100,0 4.692 100,0 225.797 100,0




2006 2007 2008 2009





Valor afegit brut al cost de factors 3,6 –0,3 –6,3 –23,0


Vendes totals 5,3 6,5 –7,1 –23,0



Compres totals 7,5 9,8 –9,8 –28,9



2006 2007 2008 2009


Nombre mitjà de treballadors fixos –2,2 0,8 2,2 –16,0

Nombre mitjà de treballadors no fixos –14,6 –3,3 –7,4 –21,7


92

90

88

86

84

82

801999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




IAEC 2010 101

12

8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

–28


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


135

130

125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24


2000/2004 2004/2008 2009

2,2

–22,8

–3,9

0,8

–7,5

–3,2

1,9

–1,4–1,5


2006 2007 2008 2009










2006 2007 2008 2009

Despeses de personal (nominal) (a) 1,1 5,4 –1,4 –1,7

Despeses de personal (real) (a) –2,4 2,5 –5,3 –1,4

Sous i salaris (nominal) (a) 1,0 5,3 –1,3 –1,8

Sous i salaris (real) (a) –2,5 2,4 –5,2 –1,5






2007 2008 2008 2009


Marge 7,6 5,1 2,3 0,7

Rotació 1,2 1,2 1,4 1,0


Marge 6,8 4,7 2,1 0,2

Rotació 1,3 1,3 1,4 1,1





IAEC 2010102

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

–28


2004/20082000/2004 2009

–4,3

–23,0

–4,0–6,1

–23,7

–4,0

–1,3

–21,8

–1,9


40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

32,3 33,3

9,0 9,2

49,1 48,9

4,3 5,5 5,2 3,2



sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

0

36,7

41,8

7,03,2

12,1 12,7

17,8 16,8

26,525,5


80

60

40

20

0

–20

–40

–60


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 70,8 71,2 64,7 67,8



amb cost (a)







IAEC 2010 103

16

14

12

10

8

6

4

2

0

–2

–4



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


20

15

10

5

0

–5



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009



Despeses de personal –2,7 5,8 –0,3 –18,0




Altres despeses financeres 6,1 –3,2 52,4 –39,6

Interessos del finançament rebut 11,7 42,9 –1,5 –36,6




Resultat net més amortitzacions 21,6 –10,6 –74,1 n. s.i provisions

Proposta de distribució de dividends –11,6 –8,1 –25,0 –32,4




2006 2007 2008 2009












104 IAEC 2010

Sector: Fabricació de productes minerals i metàl·lics. Catalunya

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40

–50



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



92

90

88

86

84

82

801999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 61 56,5 1.533 13,4 69.602 10,5

Mitjanes 37 34,2 3.681 32,0 211.760 32,0

Grans 10 9,3 6.266 54,6 380.348 57,5

TOTALS 108 100,0 11.480 100,0 661.710 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 13,3 9,0 –4,0 –32,2

Vendes a Espanya 16,4 8,4 –12,0 –36,9


Compres totals 16,8 5,9 4,3 –36,2



2006 2007 2008 2009






105IAEC 2010


201612

840

–4–8

–12–16–20–24–28–32–36–40–44–48–52–56


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


8

0

–8

–16

–24

–3

–40

–48


2000/2004 2004/2008 2009

2,9

–52,1

–3,0

3,1

–46,8

–0,7

1,4

–0,8

1,0


2006 2007 2008 2009










2006 2007 2008 2009




Sous i salaris (real) (a) 0,6 3,1 0,1 –2,5






2007 2008 2008 2009


Marge 19,1 13,9 14,6 3,4

Rotació 0,7 0,6 0,6 0,4


Marge 14,6 8,6 9,2 0,4

Rotació 1,6 1,5 1,5 1,0




106 IAEC 2010


16

8

0

–8

–16

–24

–32

–40


2004/20082000/2004 2009

–2,3

–33,3

9,8

–2,2

–33,2

6,9

–2,4

–33,5

–3,9


40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

15,6 15,2

55,5 55,6

20,0 18,7

4,8 4,7 4,1 4,8



sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

0

44,241,7

2,2 2,2

30,8

23,8

10,6

20,9

12,2 11,4


140

120

100

80

60

40

20

0

–20

–40


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 63,4 55,8 55,6 52,4








107IAEC 2010


30

25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


20

15

10

5

0

–5



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009







Altres despeses financeres 88,5 47,0 –1,1 –4,6




RESULTAT NET (després d’impostos) 5,6 32,2 2,9 –100,0

Resultat net més amortitzacions 6,9 23,4 9,7 –88,5i provisions

Proposta de distribució de dividends 57,5 53,9 289,2 –81,9

Beneficis no distribuïts –3,4 25,1 –168,5 34,3


2006 2007 2008 2009

Resultat ordinari net abans d’i.i.* / 12,0 14,0 8,8 1,3actiu net











108 IAEC 2010

Sector: Indústries d’altres productes minerals no metàl·lics. Catalunya

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



99

98

97

96

95

941999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 15 50,0 400 8,8 20.606 4,3

Mitjanes 11 36,7 1.085 23,9 87.940 18,5

Grans 4 13,3 3.053 67,3 367.538 77,2

TOTALS 30 100,0 4.538 100,0 476.084 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 3,5 6,9 –16,6 –28,2

Vendes a Espanya 6,2 6,3 –18,5 –31,9

Vendes a l’estranger –13,3 11,1 –3,5 –7,2

Compres totals 2,6 5,7 –21,0 –39,5



2006 2007 2008 2009






109IAEC 2010


12

8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

–28

–32


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


180

160

140

120

100

80

60

40

20

0


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

–28


2000/2004 2004/2008 2009

0,1

–28,5

–4,0

0,6

–19,5

0,7

0,6

–5,7

0,9


2006 2007 2008 2009










2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) –0,2 3,0 1,4 –5,7


Sous i salaris (real) (a) 1,2 3,3 –1,0 –10,6






2007 2008 2008 2009


Marge 31,8 29,7 30,4 20,9

Rotació 0,4 0,3 0,3 0,2


Marge 22,1 17,2 17,6 15,5

Rotació 1,3 1,1 1,1 0,8




110 IAEC 2010


1612

840

–4–8

–12–16–20–24–28–32–36–40–44


2004/20082000/2004 2009

–10,2

–31,7

5,9

–10,7

–28,8

9,8

–8,8–6,0

–37,8


45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


80

70

60

50

40

30

20

10




a llarg termini


2008 2009

11,2 11,2

69,4 68,6

11,99,4

2,5 4,6 5,0 6,2



sense cost

2008 2009



amb cost

80

70

60

50

40

30

20

10

0

48,2 46,5

2,1 2,2

35,533,1

6,510,6 7,7 7,6


200

150

100

50

0

–50


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 71,2 58,0 57,4 55,5








111IAEC 2010


45

40

35

30

25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


25

20

15

10

5

0

–5



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009



Despeses de personal –3,3 4,5 –2,1 –16,6







RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –4,8 20,3 14,4 –78,6

RESULTAT NET (després d’impostos) 0,8 26,9 32,6 –78,9

Resultat net més amortitzacions –0,6 27,6 30,7 –73,2i provisions


Beneficis no distribuïts –12,0 13,5 –219,4 96,6

Nota: per a aquest agregat no es disposa dels ajustos matriu–filial.2006 2007 2008 2009












112 IAEC 2010

Sector: Fabricació de productes informàtics i electrònics i de material i equipamentelèctric. Catalunya

60

40

20

0

–20

–40

–60



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



100

90

80

701999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 22 44,0 605 5,2 23.342 3,3

Mitjanes 16 32,0 1.326 11,3 75.016 10,8

Grans 12 24,0 9.773 83,5 600.078 85,9

TOTALS 50 100,0 11.704 100,0 698.436 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 22,9 4,1 –12,3 –34,6

Vendes a Espanya 21,0 5,3 –13,3 –29,3


Compres totals 24,2 1,3 –16,2 –39,9



2006 2007 2008 2009

Nombre mitjà de treballadors –0,3 1,4 –5,6 –15,4

Nombre mitjà de treballadors fixos 0,1 3,5 –4,6 –8,7




113IAEC 2010


16

12

8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

–28

–32


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


140

135

130

125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

–28


2000/2004 2004/2008 2009

–27,6

–2,1–2,5

–0,1

2,3 1,2 1,0

–14,4

–0,9


2006 2007 2008 2009


Actius fixes materials (FBCF) 36,3 27,6 32,5 –76,4

Actiu corrent net no financer 1,7 –8,3 –10,6 –11,5

Immobilitzat net per ocupat 27,4 –0,4 26,0 9,3(estoc) (nominal)


Immobilitzat net per ocupat 23,0 –3,1 21,0 9,6(estoc) (real)




2006 2007 2008 2009






Cost real del finançament 0,0 2,1 –0,8 2,5




2007 2008 2008 2009


Marge 9,4 6,3 6,8 6,9

Rotació 1,4 1,2 1,3 0,9


Marge 8,4 4,8 5,5 3,4

Rotació 2,8 2,3 2,6 1,8




114 IAEC 2010


10

0

–10

–20

–30

–40


2004/20082000/2004 2009

–0,9–3,1

–31,6

–5,9

–33,0

0,3

7,02,5

–30,1


40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




a llarg termini


2008 2009

15,6 15,0

24,3 25,4

39,3

34,1

2,2

5,7

18,6 19,9



sense cost

2008 2009



amb cost

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

32,5 32,7

2,03,7

17,5 16,6

20,9 20,3

27,1 26,8


140

120

100

80

60

40

20

0

–20

–40

–60


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 48,6 49,5 49,4 50,5








115IAEC 2010


35

30

25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


30

25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009





RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ 31,1 30,2 -50,5 –61,7

Ingressos financers 15,2 11,7 13,3 45,6




RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –97,3 6.835,5 –49,4 –79,9

RESULTAT NET (després d’impostos) –135,7 n. s. –36,7 –88,9

Resultat net més amortitzacions –58,0 201,4 –15,0 –60,1i provisions

Proposta de distribució de dividends 282,0 –15,4 2,8 –48,8

Beneficis no distribuïts –208,0 n. s. –139,4 –269,8

(n. s.) Valor no significatiu.Nota: per a aquest agregat no es disposa dels ajustos matriu–filial.

2006 2007 2008 2009












Sector: Indústria de construcció de maquinària i equipament mecànic. Catalunya

IAEC 2010116

70

60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



96

94

92

90

88

86

84

82

80

781999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 37 60,7 964 23,9 45.937 25,2

Mitjanes 19 31,1 1.437 35,7 62.953 34,6

Grans 5 8,2 1.630 40,4 73.134 40,2

TOTALS 61 100,0 4.031 100,0 182.024 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 5,6 6,1 –7,7 –29,0

Vendes a Espanya 2,1 7,6 –13,1 –31,0


Compres totals 7,9 4,2 –6,4 –39,4


Compres a l’estranger –2,1 8,6 –4,2 –43,8

2006 2007 2008 2009







IAEC 2010 117

8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

–28


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


180

160

140

120

100

80

60

40

20

0


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24


2000/2004 2004/2008 2009

–25,3

–4,3

–1,4 –1,9

1,90,8

–13,7

4,1

–2,2


2006 2007 2008 2009


Actius fixes materials (FBCF) 16,0 –31,9 –15,5 –66,3


Immobilitzat net per ocupat 21,9 –2,4 1,5 54,6(estoc) (nominal)

Immobilitzat material per ocupat 23,4 –1,9 2,4 56,8(estoc) (nominal)


Immobilitzat material per ocupat 19,1 –4,5 –1,6 57,3(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) –2,5 3,3 3,6 4,1


Sous i salaris (real) (a) –1,8 3,1 1,4 3,8






2007 2008 2008 2009

Rendibilitat ordinària de l’actiu net 6,1 0,9 4,6 –2,0

Marge 4,9 0,8 3,9 –2,8

Rotació 1,3 1,2 1,2 0,7

Rendibilitat de l’actiu net no financer 6,1 –0,2 4,1 –2,3

Marge 4,3 –0,2 3,1 –3,0

Rotació 1,4 1,4 1,3 0,8





IAEC 2010118

10

0

–10

–20

–30

–40

–50

–60


2004/20082000/2004 2009

–1,7–3,0

–40,6

–6,5

1,1

–1,8–4,2

–48,7

–28,3


60

50

40

30

20

10

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

27,3 28,5

4,6 5,4

53,750,0

8,311,5

6,1 4,5



sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

0

53,256,0

0,8 0,7

8,3 10,8 11,3 8,8

26,423,7


80

60

40

20

0

–20

–40

–60


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 72,8 76,9 77,2 81,6









IAEC 2010 119

20

15

10

5

0

–5



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


25

20

15

10

5

0

–5

–10



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009











RESULTAT NET (després d’impostos) –51,5 159,6 –174,2 –209,4

Resultat net més amortitzacions –28,3 47,9 –57,6 –74,1i provisions

Proposta de distribució de dividends –3,9 27,0 –61,5 –43,9

Beneficis no distribuïts –71,8 331,1 –259,0 –259,6

Nota: per a aquest agregat no es disposa dels ajustos matriu–filial.2006 2007 2008 2009

Resultat ordinari net abans d’i. i.* / 6,0 7,6 0,9 –2,1actiu net


Palanquejament nominal 1,4 2,3 –5,2 –5,1

Palanquejament real 5,0 5,1 –1,0 –5,4

Rendibilitat de l’actiu net no financer 6,7 8,3 –0,2 –2,5

Rendibilitat del patrimoni net 6,6 8,5 –0,8 –3,4






Sector: Fabricació de material de transport. Catalunya

IAEC 2010120

80

60

40

20

0

–20

–40

–60



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



97

96

95

94

93

92

91

90

89

88

87

861999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 13 33,3 366 1,5 16.991 1,5

Mitjanes 6 15,4 666 2,8 19.580 1,7

Grans 20 51,3 23.220 95,7 1.100.278 96,8

TOTALS 39 100,0 24.252 100,0 1.136.849 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 6,4 1,6 –22,2 –19,4

Vendes a Espanya 7,1 –1,1 –8,9 –40,9


Compres totals 8,1 0,8 –22,1 –23,1



2006 2007 2008 2009







IAEC 2010 121

24201612

840

–4–8

–12–16–20–24–28–32


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


180

160

140

120

100

80

60

40

20

0


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12


2000/2004 2004/2008 2009

–14,2

–10,5

1,2

–4,0

–8,7

2,9

–3,9

0,0

–1,4


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) –1,5 –28,1 14,9 –12,2



Immobilitzat material per ocupat 3,6 –1,1 8,1 10,1(estoc) (nominal)

Immobilitzat net per ocupat –1,9 –0,5 6,4 11,7(estoc) (real)




2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) 3,4 –0,2 –1,9 –3,9


Sous i salaris (real) (a) 3,0 2,0 –3,3 –3,0






2007 2008 2008 2009

Rendibilitat ordinària de l’actiu net 4,7 –2,3 –2,4 –10,1

Marge 2,5 –1,3 –1,3 –5,7

Rotació 1,9 1,8 1,8 1,8

Rendibilitat de l’actiu net no financer 3,4 –9,6 –10,2 –16,3

Marge 1,0 –3,7 –3,8 –7,0

Rotació 3,4 2,6 2,7 2,3





IAEC 2010122

400

200

0

–200

–400

–600

–800


2004/20082000/2004 2009

–5,6–6,1 –12,2 –3,7–5,4 –17,9 –16,0

268,4

–641,3


25

20

15

10

5

0

–5

–10




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5




a llarg termini


2008 2009

40,143,1

18,5 20,2

27,631,4

1,3 1,1

12,5

4,3



sense cost

2008 2009



amb cost

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

35,1

30,9

5,2 6,2 5,1

8,5

19,5

13,0

35,1

41,5


80

60

40

20

0

–20

–40

–60

–80

–100


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009

Passiu remunerat / passiu 62,6 65,1 63,6 57,6

Patrimoni net (a) 57,3 61,4 65,1 66,8









IAEC 2010 123

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009

Resultat ordinari net abans d’i. i.* / 2,0 6,1 –2,2 –9,2actiu net


Palanquejament nominal –2,2 1,0 –6,9 –10,5

Palanquejament real 1,4 3,9 –2,8 –10,8

Rendibilitat de l’actiu net no financer 1,0 5,7 –9,9 –15,7

Rendibilitat del patrimoni net 0,9 6,6 –7,0 –14,6






2006 2007 2008 2009




Amortitzacions i provisions –5,3 –27,9 –0,8 27,5d’explotació


Ingressos financers –54,0 98,1 31,8 –49,5



RESULTAT ORDINARI NET –78,3 197,5 –234,4 –97,2

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –1939,1 n. s. –239,5 –98,1

RESULTAT NET (després d’impostos) –19,0 234,8 –193,8 –153,5

Resultat net més amortitzacions –6,3 –1,8 –57,1 –43,5i provisions

Proposta de distribució de dividends –32,7 307,2 13,7 –75,3

Beneficis no distribuïts –7,8 178,1 –476,8 –35,9

(n. s.) Valor no significatiu.Nota: per a aquest agregat no es disposa dels ajustos matriu–filial.


Sector: Comerç, reparacions de vehicles de motor i articles domèstics. Catalunya

IAEC 2010124

25

20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



89

88

87

86

85

84

83

82

81

80

791999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 352 66,8 7.801 12,0 347.503 11,3

Mitjanes 138 26,2 10.560 16,2 626.508 20,3

Grans 37 7,0 46.800 71,8 2.106.400 68,4

TOTALS 527 100,0 65.161 100,0 3.080.411 100,0




2006 2007 2008 2009



Valor de la producció i subvencions –0,1 4,3 –4,0 –12,5

Compres i consums intermedis –9,1 –1,9 1,1 –14,2



Vendes totals 8,3 1,1 –5,9 –13,6



Compres totals 8,9 –0,6 –8,9 –16,6



2006 2007 2008 2009

Nombre mitjà de treballadors 2,6 3,6 –2,1 –8,3






IAEC 2010 125

16

12

8

4

0

–4

–8

–12

–16


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


8

4

0

–4

–8


2000/2004 2004/2008 2009

–0,3

–10,6

–2,2 –2,6

–0,4

5,7

0,4 0,6 0,4


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) 1,0 –11,8 5,0 –53,9








2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) 1,5 0,4 –0,2 –0,4








2007 2008 2008 2009


Marge 14,8 11,0 10,8 9,5

Rotació 0,7 0,6 0,7 0,6


Marge 13,3 9,3 8,9 8,4

Rotació 1,0 0,9 1,0 1,0





IAEC 2010126

4

0

–4

–8

–12

–16


2004/20082000/2004 2009

–11,7

–7,9

–6,6

–8,7–7,0

–9,4–8,5

2,8

–3,2


80

70

60

50

40

30

20

10

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10




a llarg termini


2008 2009

19,9 19,2 19,3 19,8

47,745,6

3,5 4,5

9,6 10,9



sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

01,3 1,1

16,1 18,0

37,0 37,8

14,011,3

31,6 31,8


50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40

–50


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 59,6 60,5 58,7 59,7









IAEC 2010 127

25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


35

30

25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009







Altres despeses financeres –4,8 11,6 –35,0 –23,5




RESULTAT NET (després d’impostos) 26,8 1,1 –38,1 2,5



Beneficis no distribuïts –8,2 –30,2 –15,2 –60,6



128 IAEC 2010

Sector: Transport i emmagatzemament. Catalunya

250

200

150

100

50

0

–50



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



92

90

88

86

84

82

801999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 38 48,1 932 5,6 47.496 3,3

Mitjanes 26 32,9 2.362 14,2 155.288 10,8

Grans 15 19,0 13.306 80,2 1.236.997 85,9

TOTALS 79 100,0 16.600 100,0 1.439.781 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 13,7 18,1 6,0 –16,1

Vendes a Espanya 14,3 18,1 –1,7 –18,5

Vendes a l’estranger –7,5 17,3 221,0 4,1

Compres totals 16,9 42,7 26,3 –38,6



2006 2007 2008 2009






129IAEC 2010


60

50

40

30

20

10

0

–10


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


140

135

130

125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


20

16

12

8

4

0


2000/2004 2004/2008 2009

18,5

4,2

2,2

8,9

–1,7

9,6

2,6

0,3

–1,2


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) –19,4 50,6 81,1 27,6


Immobilitzat net per ocupat –1,8 –1,6 2,0 8,3(estoc) (nominal)

Immobilitzat material per ocupat –1,2 –0,7 2,4 7,4(estoc) (nominal)

Immobilitzat net per ocupat –5,2 –4,3 –2,0 8,6((estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat –4,6 –3,4 –1,6 7,7((estoc) (real)



2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) –0,6 3,2 –0,6 –1,2








2007 2008 2008 2009


Marge 14,9 14,9 9,8 13,2

Rotació 0,6 0,6 0,7 0,6


Marge 12,7 13,1 8,3 11,8

Rotació 0,7 0,7 0,8 0,6




130 IAEC 2010


8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24

–28


2004/20082000/2004 2009

–6,3

3,95,8

4,1

–0,1

–17,6 –16,9

–27,9

–1,0


16

14

12

10

8

6

4

2

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


70

60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

56,9 56,8

16,215,6

21,2 19,2

2,5 3,9 3,2 4,5



sense cost

2008 2009



amb cost

70

60

50

40

30

20

10

0

4,3 6,2

42,9 42,6

20,0

27,4

12,6

6,6

20,217,2


120

100

80

60

40

20

0

–20

–40

–60


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 61,9 66,1 59,7 63,9








131IAEC 2010


16

14

12

10

8

6

4

2

0


Resultat ordinari net abans d’i. i.* / actiu netResultat net total abans d’i. i.* / actiu netRendibilitat de l'actiu net no financer

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


25

20

15

10

5

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009





RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ 14,4 –1,7 9,6 20,0

Ingressos financers 74,7 –7,4 –10,7 –16,5

Altres despeses financeres 71,7 –2,1 11,3 67,5

Interessos del finançament rebut –7,7 –1,1 87,2 –36,3



RESULTAT NET (després d’impostos) 16,4 –10,3 16,9 48,1

Resultat net més amortitzacions 13,5 –3,7 10,5 24,8i provisions

Proposta de distribució de dividends 15,4 8,0 –10,0 –3,4

Beneficis no distribuïts 205,6 –1370,7 85,3 47,0



132 IAEC 2010

Sector: Hostaleria. Catalunya

120

100

80

60

40

20

0

–20

–40

–60



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



90

80

70

60

50

40

30

20

10

01999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 94 65,7 2.386 10,3 82.231 12,0

Mitjanes 39 27,3 2.675 11,5 115.713 17,0

Grans 10 7,0 18.162 78,2 484.718 71,0

TOTALS 143 100,0 23.223 100,0 682.662 100,0




2006 2007 2008 2009



Valor de la producció i subvencions 9,9 13,3 4,6 12,2

Compres i consums intermedis 9,7 16,6 3,0 29,4

Valor afegit brut al cost de factors 10,0 10,5 5,6 –0,8


Vendes totals 10,0 11,8 5,9 –3,4


Vendes a l’estranger –10,4 32,8 –8,5 8,0

Compres totals 7,7 12,1 5,4 –10,3


Compres a l’estranger –2,4 –87,8 n. d. 9,7


2006 2007 2008 2009



Nombre mitjà de treballadors no fixos –2,2 15,4 –18,0 6,0



133IAEC 2010


20

16

12

8

4

0

–4

–8


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


12

8

4

0


2000/2004 2004/2008 2009

4,0

1,8 1,6

4,6

8,0

9,5

–0,5

–3,2

–0,8


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) –52,1 83,8 –33,5 13,6


Immobilitzat net per ocupat –6,3 –0,6 –7,6 23,1(estoc) (nominal)

Immobilitzat material per ocupat –6,3 –0,2 –7,4 24,1(estoc) (nominal)

Immobilitzat net per ocupat –9,5 –3,3 –11,3 23,5(estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat –9,5 –2,9 –11,0 24,4(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) –2,1 –2,4 –2,5 9,5


Sous i salaris (real) (a) –1,7 –2,4 –2,8 8,9






2007 2008 2008 2009


Marge 9,6 8,8 10,1 6,3

Rotació 0,9 0,8 0,7 0,7


Marge 8,4 7,0 8,0 4,9

Rotació 1,2 1,2 1,1 1,0




134 IAEC 2010


8

4

0

–4


2004/20082000/2004 2009

3,7

–4,0 –4,2

n. s.n. s.

1,9

n. s.

–3,1

–5,4



14

12

10

8

6

4

2

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10




a llarg termini


2008 2009

48,8 48,7

18,3 18,8

12,8 12,0

4,0 4,0

16,1 16,4



sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

0

1,6 2,0

22,1

26,6

52,350,4

8,1 7,6

15,913,5


120

100

80

60

40

20

0

–20

–40


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2007 2008 2009


Patrimoni net (a) 80,4 78,1 68,4 66,9








135IAEC 2010


20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009








Interessos del finançament rebut –0,8 16,4 14,0 –9,2





Proposta de distribució de dividends 55,8 183,6 –69,5 –26,8

Beneficis no distribuïts 10,9 260,3 –77,2 –48,1



136 IAEC 2010

Sector: Informació i comunicacions. Catalunya

60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



92

91

90

89

88

87

86

85

84

831999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 34 44,2 741 6,9 42.021 4,8

Mitjanes 34 44,1 2.853 26,5 226.882 26,0

Grans 9 11,7 7.157 66,6 604.020 69,2

TOTALS 77 100,0 10.751 100,0 872.923 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 0,8 10,4 1,4 –3,2


Vendes a l’estranger –12,1 –26,8 –6,0 –9,1

Compres totals 1,6 21,1 –2,8 –19,5

Compres a Espanya –0,9 22,1 –2,1 –15,1


2006 2007 2008 2009



Nombre mitjà de treballadors no fixos 12,6 –17,3 1,2 17,5



137IAEC 2010


50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40

–50

–60


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


24

20

16

12

8

4

0


2000/2004 2004/2008 2009

21,1

8,4

0,9 0,3

–1,8

n. s. n. s.

–0,1

n. s.



2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) 6,3 24,3 27,2 –15,9

Actiu corrent net no financer –4,2 –20,7 –20,6 –2,8


Immobilitzat material per ocupat –0,6 3,9 5,1 8,2(estoc) (nominal)

Immobilitzat net per ocupat –0,4 4,5 1,3 8,3(estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat –4,0 1,0 0,9 8,6(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) –0,7 –0,4 1,5 0,3


Sous i salaris (real) (a) –1,0 –0,2 1,4 –0,6






2007 2008 2008 2009


Marge 5,3 5,8 5,3 6,7

Rotació 1,3 1,2 1,6 1,4


Marge 4,7 5,2 5,0 6,4

Rotació 1,4 1,5 1,7 1,6




138 IAEC 2010


32

28

24

20

16

12

8

4

0


2004/20082000/2004 2009

6,4

4,6

–1,7

16,8

0,1

29,6

6,0

–2,1–1,4


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5




a llarg termini


2008 2009

43,0 43,2

3,75,8

46,1

41,8

1,6 1,5

5,67,8



sense cost

2008 2009



amb cost

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

4,22,6

14,917,7

31,0

35,7

14,9 12,9

35,031,1


350

300

250

200

150

100

50

0

–50

–100


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Gràfic 10Endeutament i interessos(en % el variació anual)

2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 52,6 48,0 55,4 57,8








139IAEC 2010


20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20

–25

*i.i.: interessos i impostos.L’actiu net està valorat a preus corrents.


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

40

20

0

–20

–40

–60

–80

–100



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009





RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –18,1 –22,2 13,8 23,5


Altres despeses financeres –2,3 55,1 52,9 –26,0


RESULTAT ORDINARI NET –21,3 –49,4 2,4 39,0

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –51,8 –64,3 –92,1 252,2

RESULTAT NET (després d’impostos) –108,0 –29,3 –151,1 793,3

Resultat net més amortitzacions –18,0 5,8 –19,7 34,6i provisions

Proposta de distribució de dividends –47,7 –50,7 –87,5 –15,1

Beneficis no distribuïts –263,4 n. s. –328,1 8164,4




140 IAEC 2010

Sector: Construcció. Catalunya

100

80

60

40

20

0

–20

–40

–60



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



60

50

40

30

20

10

01999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 196 72,6 3.509 14,9 160.053 9,3

Mitjanes 56 20,7 3.160 13,4 162.718 9,4

Grans 18 6,7 16.901 71,7 1.404.428 81,3

TOTALS 270 100,0 23.570 100,0 1.727.199 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 17,0 10,2 –6,0 –10,7

Vendes a Espanya 16,9 10,1 –6,4 –12,3

Vendes a l’estranger 19,1 22,3 44,9 91,8

Compres totals 51,8 –14,2 –16,1 –37,6


Compres a l’estranger –4,8 –18,2 –22,1 504,1

2006 2007 2008 2009


Nombre mitjà de treballadors fixos 10,6 9,1 2,4 0,3




141IAEC 2010


20

16

12

8

4

0

–4

–8


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


160

140

120

100

80

60

40

20

0


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


16

12

8

4

0

–4

–8


2000/2004 2004/2008 2009

11,4

3,7

6,8

0,92,5

1,0

–5,1–3,2

–0,9


2006 2007 2008 2009

Immobilitzat material i inversions 6,4 –5,9 13,6 8,7immobiliàries

Actius fixos materials (FBCF) –46,3 –92,4 –655,2 –378,5


Immobilitzat net per ocupat 8,1 19,1 –23,3 –20,7(estoc) (nominal)

Immobilitzat material per ocupat 8,6 10,3 –23,2 –23,5(estoc) (nominal)

Immobilitzat net per ocupat 4,3 15,9 –26,3 –20,5(estoc) (real)

Immobilitzat material per ocupat 4,8 7,3 –26,2 –23,3(estoc) (real)



2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009


Marge 9,1 8,5 7,9 7,0

Rotació 0,5 0,7 0,7 0,7


Marge 5,5 5,3 5,1 5,0

Rotació 1,0 1,0 1,0 1,1




142 IAEC 2010


20

16

12

8

4

0

–4

–8

–12


2004/20082000/2004 2009

5,6

15,0

–13,0

–1,5

–6,3 –6,4 –5,9

–11,1

–2,1


60

50

40

30

20

10

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10




a llarg termini


2008 2009

14,6 14,3

21,9 20,0

52,9 51,9

5,77,1

4,96,7

Gràfic 8Estructura de l’actiu 2008 i 2009(% a partir de dades comptables)


sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

00,7 0,9

35,9 35,9

14,613,8 11,4 12,8

37,4 36,6


150

100

50

0

–50

–100


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 41,8 29,4 31,0 27,2








143IAEC 2010


20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20

–25



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009



Palanquejament nominal 5,2 –1,3 –2,3 0,8









2006 2007 2008 2009










RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS –9,7 –142,9 –1485,4 95,8

RESULTAT NET (després d’impostos) –13,7 –132,7 –2212,7 90,0

Resultat net més amortitzacions –10,7 –83,1–10135,1 93,8i provisions

Proposta de distribució de dividends –6,0 –4,6 –13,9 4,4

Beneficis no distribuïts –18,3 –206,1 –1026,0 86,0



144 IAEC 2010

Sector: Total d’empreses, excloses les d’energia. CatalunyaDimensió: Empreses petites

25

20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



90

85

80

75

70

651999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 1.347 100,0 29.419 100,0 1.288.523 100,0

Mitjanes 0 0,0 0 0,0 0 0,0

Grans 0 0,0 0 0,0 0 0,0

TOTALS 1.347 100,0 29.419 100,0 1.288.523 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 4,6 4,2 –7,0 –15,7



Compres totals 5,6 2,6 –10,1 –20,6



2006 2007 2008 2009





06 IAEC Annex 1 10-2011.qxp:IAEC 18/10/11 13:34 Página 144

145IAEC 2010


12

8

4

0

–4

–8

–12


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12


2000/2004 2004/2008 2009

–4,8

0,11,3 1,2

2,3

–10,7

–1,5

1,52,1


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) –20,4 45,3 –29,1 –26,2








2006 2007 2008 2009


Despeses de personal (real) (a) –0,2 2,9 1,9 1,2








2007 2008 2008 2009


Marge 9,5 6,3 6,2 4,5

Rotació 0,9 0,8 1,0 0,8


Marge 8,8 5,8 6,1 4,4

Rotació 1,0 0,9 1,2 1,0




146 IAEC 2010


0

–4

–8

–12

–16

–20

–24


2004/20082000/2004 2009

–5,8

–19,8

–5,8–4,8

–2,2

–12,1

–9,5

–6,4

–24,9


60

50

40

30

20

10

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

29,8 30,4

7,7 8,1

47,345,1

9,4 9,35,8 7,1


60

50

40

30

20

10

0

2008 2009




45,7 47,5

0,7 0,7

16,517,0

11,5 10,9

25,624,0


40

30

20

10

0

–10

–20

–30


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 69,2 69,9 66,8 69,6








147IAEC 2010


14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009











Quadre 8Resultats(% variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior)

2006 2007 2008 2009










RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 36,5 –12,1 –42,5 –45,0

RESULTAT NET (després d’impostos) 43,7 –10,6 –43,1 –49,7

Resultat net més amortitzacions 26,2 –3,7 –26,5 –26,6i provisions

Proposta de distribució de dividends 1,5 –28,5 –60,1 3,4

Beneficis no distribuïts 58,6 –4,6 –40,5 –55,2

Pro memòria:(Taxes de variació abansd’incorporar ajustos matriu–filial)






148 IAEC 2010

Sector: Total d’empreses, excloses les d’energia. CatalunyaDimensió: Empreses mitjanes

20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



88

86

84

82

80

78

76

74

721999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 0 0,0 0 0,0 0 0,0

Mitjanes 660 100,0 50.807 100,0 2.963.062 100,0

Grans 0 0,0 0 0,0 0 0,0

TOTALS 660 100,0 50.807 100,0 2.963.062 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 7,9 7,2 –4,0 –12,6



Compres totals 10,7 7,8 –6,7 –19,8



2006 2007 2008 2009






149IAEC 2010


12

8

4

0

–4

–8

–12


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8


2000/2004 2004/2008 2009

2,8

–7,6

–0,9

0,9 1,0 0,82,0

–3,2

–1,6


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) –4,2 44,5 –27,2 –26,3








2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009


Marge 8,9 6,7 7,4 6,3

Rotació 0,9 0,8 0,8 0,7


Marge 8,0 5,6 6,0 5,0

Rotació 1,1 1,0 1,1 0,9




150 IAEC 2010


0

–4

–8

–12

–16

–20


2004/20082000/2004 2009

–3,6

–12,3

–7,2

–3,2

–16,6

–1,1

–4,2–5,5

–2,7


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5




a llarg termini


2008 2009

28,2 29,1

16,317,5

43,540,4

4,1 4,6

7,9 8,4



sense cost

2008 2009



amb cost

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

01,0 1,0

18,3 19,1

43,6 44,8

15,9 14,7

21,2 20,5


50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 64,3 63,3 61,4 62,6








151IAEC 2010


16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009





RESULTAT NET DE L’EXPLOTACIÓ –3,7 3,9 –30,8 –28,6








Proposta de distribució de dividends –0,8 9,0 –39,3 18,6









152 IAEC 2010

Sector: Total d’empreses, excloses les d’energia. CatalunyaDimensió: Empreses grans

40

30

20

10

0

–10

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



79

78

77

76

75

74

73

72

71

70

691999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 0 0,0 0 0,0 0 0,0

Mitjanes 0 0,0 0 0,0 0 0,0

Grans 279 100,0 270.841 100,0 15.071.678 100,0

TOTALS 279 100,0 270.841 100,0 15.071.678 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 9,2 5,1 –4,1 –14,3



Compres totals 11,8 1,2 –6,9 –21,3



2006 2007 2008 2009






153IAEC 2010


12

8

4

0

–4

–8

–12


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


8

4

0

–4

–8

–12


2000/2004 2004/2008 2009

–1,3–2,6

3,3

1,2

6,2

–10,2

–1,0 –0,6

0,3


2006 2007 2008 2009










2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009


Marge 12,4 11,0 10,7 10,2

Rotació 0,7 0,6 0,6 0,6


Marge 7,4 5,6 5,3 4,8

Rotació 1,4 1,3 1,3 1,2




154 IAEC 2010


0

–4

–8

–12


2004/20082000/2004 2009

–3,6

–10,2

–5,4

–6,8

–3,9

–14,3

–2,2 –2,5

–8,6


30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




a llarg termini


2008 2009

20,3 20,2

41,5 42,2

27,5 27,3

2,4 2,9

8,3 7,5



sense cost

2008 2009



amb cost

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

33,033,3

1,9 2,1

29,5 28,4

13,3 14,8

22,2 21,3


100

80

60

40

20

0

–20

–40

–60


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 54,3 51,2 49,7 49,0








155IAEC 2010


14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009











RESULTAT NET (després d’impostos) 12,9 0,1 –169,3 n. s.











156 IAEC 2010

Sector: Total d’empreses, excloses les d’energia. Resta d’Espanya

20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



76

74

72

70

68

66

64

621999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 3.527 55,9 71.162 4,3 2.761.723 3,0

Mitjanes 1.739 27,5 131.016 8,0 6.482.789 7,0

Grans 1.048 16,6 1.439.922 87,7 82.825.474 90,0

TOTALS 6.314 100,0 1.642.100 100,0 92.069.986 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 9,3 7,3 –2,4 –13,2



Compres totals 10,2 6,1 –4,0 –19,1



2006 2007 2008 2009






157IAEC 2010


8

4

0

–4

-8

-12


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


8

4

0

–4

–8

–12


2000/2004 2004/2008 2009

4,2

0,61,6 1,5

–2,4

–0,3 –0,7

–2,8

–7,8


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) –7,5 –7,1 0,7 –37,5








2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009


Marge 19,4 18,7 18,6 18,1

Rotació 0,5 0,5 0,4 0,4


Marge 10,5 8,4 8,2 7,7

Rotació 1,1 1,0 1,0 0,9




158 IAEC 2010


4

0

–4

–8


2004/20082000/2004 2009

0,7

–4,5

–1,1

–3,4–2,5

–9,2

–4,0

–7,2 –7,1


40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


50

45

40

35

30

25

20

15

10

5




a llarg termini


2008 2009

17,2 17,7

44,9 46,6

23,3 21,7

4,1 5,0

10,59,0



sense cost

2008 2009



amb cost

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

32,534,4

2,0 2,0

27,4 27,1

17,6 15,9

20,6 20,5


60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

–40


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 48,3 46,9 47,1 49,1








159IAEC 2010


14

12

10

8

6

4

2

0

–2

–4



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009








*i. i.*: interessos i impostos.




2006 2007 2008 2009



Despeses de personaL 7,2 6,7 3,5 –4,0


















160 IAEC 2010

Sector: Indústria. Resta d’Espanya

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



85

85

84

84

83

83

82

82

81

81

801999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 876 55,7 20.843 6,8 791.149 4,0

Mitjanes 443 28,1 38.541 12,7 2.097.211 10,6

Grans 255 16,2 245.051 80,5 16.829.308 85,4

TOTALS 1.574 100,0 304.435 100,0 19.717.668 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 8,0 11,1 –5,0 –19,6

Vendes a Espanya 9,2 13,0 –6,9 –21,8


Compres totals 9,7 11,9 –5,2 –24,9



2006 2007 2008 2009


Nombre mitjà de treballadors fixos –0,6 1,0 –1,4 –3,6

Nombre mitjà de treballadors no fixos 5,2 2,6 0,8 –20,7



161IAEC 2010


12

8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4

–8

–12

–16

–20


2000/2004 2004/2008 2009

–10,1

–1,7

0,4 0,4

–0,4

–16,1

–1,6

0,6

–0,5


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) –30,8 6,0 3,0 –34,8





Immobilitzat material per ocupat ) 4,0 3,5 –1,0 3,4(estoc) (real



2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009


Marge 8,7 7,4 7,1 4,7

Rotació 1,1 0,9 0,9 0,8


Marge 7,0 4,7 4,7 2,4

Rotació 1,9 1,6 1,7 1,5




162 IAEC 2010


8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20


2004/20082000/2004 2009

–3,0

–13,2

4,5

–4,8

0,7

–5,6

–2,5 –2,1

–16,3


30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


40

35

30

25

20

15

10

5

0




a llarg termini


2008 2009

21,5 22,0

35,8 34,432,5 31,7

3,14,2

7,1 7,7


40

35

30

25

20

15

10

5

0

Patrimoninet

Deutesa llargtermini


amb cost

Provisions Finançamenta curt terminisense cost

2008 2009

37,7 37,3

2,4 2,5

21,4 20,1

14,1 14,5

24,3 25,6


60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 59,8 58,1 57,2 57,6








163IAEC 2010


16

14

12

10

8

6

4

2

0

–2



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


16

14

12

10

8

6

4

2

0

–2



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009






Ingressos financers –0,9 –2,3 31,0 –23,6





RESULTAT NET (després d’impostos) 6,1 –21,4 –86,8 –190,4

Resultat net més amortitzacions 3,8 –9,1 –53,7 –30,2i provisions

Proposta de distribució de dividends –32,3 22,6 –38,9 –2,7

Beneficis no distribuïts 101,2 –59,6 –270,2 –55,9







164 IAEC 2010

Sector: Serveis de mercat. Resta d’Espanya

30

25

20

15

10

5

0

–5

–10

–15

–20

–25



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



76

74

72

70

68

66

64

62

60

581999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 1.929 54,0% 38.953 3,3% 1.531.305 2,4%

Mitjanes 979 27,5% 74.119 6,1% 3.408.734 5,4%

Grans 661 18,5% 1.083.617 90,6% 58.084.249 92,2%

TOTALS 3.569 100,0 1.196.689 100,0 63.024.288 100,0




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 7,9 5,8 –0,9 –9,9



Compres totals 8,5 4,6 –3,5 –15,5



2006 2007 2008 2009






165IAEC 2010


12

8

4

0

–4

–8


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


4

0

–4


2000/2004 2004/2008 2009

–0,6–0,2

–2,4

1,6–0,1

5,8

–4,7

1,7

–1,0

2,5


2006 2007 2008 2009



Actiu corrent net no financer –5,7 7,1 19,5 –7,2







2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009


Marge 30,4 30,5 31,8 30,7

Rotació 0,3 0,3 0,3 0,3


Marge 13,6 12,2 12,5 12,2

Rotació 0,8 0,7 0,7 0,7




166 IAEC 2010


4

0

–4

–8


2004/20082000/2004 2009

1,7

–1,9

–3,6

–1,2

–4,2

0,70,6

–3,8

–2,8


40

35

30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Gràfic 7Ràtios sobre valor de la producció

60

50

40

30

20

10

0




a llarg termini


2008 2009

17,2 17,7

52,054,1

15,414,2

4,1 5,1

11,38,8



sense cost

2008 2009



amb cost

60

50

40

30

20

10

0

33,9 36,7

2,0 2,0

30,5 30,7

17,014,1

16,6 16,5


80

60

40

20

0

–20

–40

–60


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 2009


Patrimoni net (a) 47,3 46,0 46,5 49,4








167IAEC 2010


16

14

12

10

8

6

4

2

0

–2

–4

–6



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009









RESULTAT ORDINARI NET –3,4 22,5 –15,1 1,1

RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 34,9 0,5 –23,4 45,3







RESULTAT ORDINARI NET 12,4 8,2 –2,8 2,8

Resultat ordinari net més interessos 14,3 13,3 0,9 –9,9



168 IAEC 2010

Sector: Energia.* Resta d’Espanya

* Inclou les empreses de titularitat pública i privada.

60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

-30

-40

-50



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009



84

83

82

81

80

79

78

77

761999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009




Petites 74 30,5% 1.015 1,1% 81.763 0,6%

Mitjanes 67 27,5% 5.179 5,4% 470.859 3,2%

Grans 102 42,0% 88.913 93,5% 13.930.472 96,2%

TOTALS 243 100,0% 95.107 100,0% 14.483.094 100,0%




2006 2007 2008 2009







Vendes totals 12,4 0,2 21,4 –19,6

Vendes a Espanya 10,8 0,1 24,0 –17,6


Compres totals 14,2 –1,0 25,8 –25,0

Compres a Espanya 12,3 –2,8 32,6 –8,9


2006 2007 2008 2009






169IAEC 2010


12

8

4

0

–4

–8

–12


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


125

120

115

110

105

100

95

90

85

80

75


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


8

4

0

–4

–8

–12


2000/2004 2004/2008 2009

–1,8

1,2

–8,3

–1,2

0,5

–5,1

0,4 0,6

4,3


2006 2007 2008 2009


Actius fixos materials (FBCF) 9,2 18,9 23,4 –34,2








2006 2007 2008 2009










2007 2008 2008 2009


Marge 19,3 17,3 17,5 21,5

Rotació 0,4 0,4 0,4 0,3


Marge 12,6 10,4 10,4 11,1

Rotació 0,7 0,7 0,7 0,5





170 IAEC 2010


8

4

0

–4

–8

–12

–16

–20

–24


2004/20082000/2004 2009

3,1

–21,8

–3,0

3,4

–22,0

0,41,4

–19,7

4,9


30

25

20

15

10

5

0




1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


45

40

35

30

25

20

15

10

5

0




a llarg termini


2008 2009

35,4 35,4

39,2 38,0

15,6 16,2

1,2 0,8

8,7 9,6



sense cost

2008 2009



amb cost

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

38,4 39,7

4,8 4,5

25,0

28,6

16,112,9

15,7 14,3


60

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30


1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2007 2008 2008 209


Patrimoni net (a) 59,1 57,7 57,9 58,1


Finançament a llarg terminiamb cost (a) 24,2 26,0 25,6 28,9

Finançament a curt terminiamb cost (a) 16,7 16,4 16,5 13,0






171IAEC 2010


12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0



1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009


2006 2007 2008 2009












2006 2007 2008 2009




Amortitzacions i provisions d’explot. 4,9 –6,6 13,3 –8,0


Ingressos financers 19,9 10,2 18,2 17,8

Altres despeses financeres 130,1 23,7 –32,2 48,6





Resultat net més amortitzacionsi provisions 13,5 5,7 –2,6 11,3


Beneficis no distribuïts 26,7 114,4 –40,0 103,7




Resultat ordinari net més interessos 8,6 3,5 3,4 –1,5


* Inclou les empreses de titularitat pública i privada



173IAEC 2010

Annex 2

Contingut del CD

� Estructura i contingut dels quadres del CD

� Estructura sectorial de la base de dades d’empreses de la CBBE i correspondència amb la classificació catalana

d’activitats econòmiques (branques CCAE-09)


174 IAEC 2010

Estructura i contingut dels quadresdel CD

La informació que figura a l’informe i als quadres del CD

s’ha obtingut mitjançant un tractament informàtic de les

bases de dades que ha remès la Central de Balanços del

Banc d’Espanya a la Cambra de Comerç de Barcelona.

Aquesta informació, de caràcter fonamentalment economi-

cofinancer, prové d’una agregació dels qüestionaris que

cada any, des de l’exercici 1981-1982, tramet a la Central

de Balanços un grup d’empreses no financeres de diferents

dimensions, sectors i zones geogràfiques de l’Estat.

Per a cada base de dades es disposa dels estats comptables

i d’altra informació complementària referida a l’exercici corrent

i a l’immediatament anterior. Això permet elaborar informes

de fluxos o calcular els percentatges de variació entre dos

anys consecutius d’una manera homogènia i a partir de la

mateixa mostra d’empreses. Ara bé, quan es comparen

ràtios o percentatges de dues bases diferents (2008/2007

enfront de 2007/2006, per exemple) cal tenir en compte que

les respectives mostres no estan integrades exactament per

les mateixes empreses.

Quadre 1.

Abast de la mostra

En aquest quadre es detallen algunes característiques de

la mostra d’empreses de l’exercici 2009, per a cadascuna

de les tres dimensions empresarials considerades:

• Nombre d’empreses de cada dimensió que integren lamostra de l’agregat i percentatge que representa cada

segment sobre el total de l’agregat.

• Nombre total d’ocupats a la submostra corresponent acada dimensió i percentatge que representa sobre el total

de la mostra.

• Valor afegit brut al cost dels factors, en milers d’euros,que correspon a les empreses de cada segment i per-

centatge que representa sobre el total.

Quadre 2.Balanç

Aquest quadre detalla la informació relativa a cadascuna de

les principals partides del balanç de les empreses de la

mostra.

La informació que s’ofereix per a cada partida és la següent:

• Import mitjà per empresa, en milers d’euros a valor comp-table.

• Percentatge que representa aquest valor sobre l’actiu(passiu) total mitjà per empresa.

• Taxa de variació corresponent a cada partida.

Al final del balanç, en el pro memòria, hi ha una síntesi

de l’estat d’equilibri financer a preus corrents on a l’actiu

apareixen, amb signe negatiu, les partides següents: proveï-

dors i altres creditors sense cost, siguin comercials o no, i

provisions per a riscs i despeses. Correlativament, només

figuren en el passiu, a més dels fons propis, les fonts de

finançament aliè amb cost explícit. Així, l’actiu net total a

preus corrents coincideix amb el passiu remunerat.

Quadre 3.Compte de resultats

El quadre 3 recull informació de les principals partides que

integren el compte de resultats de les empreses de la

mostra. El contingut informatiu de cada partida és anàleg al

del quadre del balanç. En aquest cas, però, es calcula el

percentatge de cada partida en relació amb el valor de la

producció.

També cal tenir en compte que la producció de les

empreses de comerç i d’activitats immobiliàries, es mesura

pel marge comercial. Per aquesta raó es resta dels

ingressos i dels consums intermedis de cada agregat, la

part que correspon a aquestes activitats pel consum de

mercaderies.

Per als grans agregats (Total d’empreses sense energia,

indústria, serveis,…) els imports que figuren en aquest

quadre s’ajusten per informacions duplicades d’empreses

que formen part del mateix grup empresarial (matriu-filial). Al


175IAEC 2010

final del quadre, en un pro memòria hi figura una síntesi de

les mateixes dades abans de fer aquests ajustos. Pels

agregats dels quals no es disposa d’informació sobre els

ajustos matriu-filial els imports que figuren en el quadre no

s’han corregit.

Quadre 4.Ràtios economicofinanceres(valors comptables)

El quadre 4.1 conté un conjunt seleccionat de ràtios de

rendibilitat, marge i rotació, que ajuden a fer l’anàlisi eco-

nòmica i financera de les empreses de la mostra. Per a cada

ràtio s’indiquen els conceptes que integren el numerador i

el denominador, la qual cosa en facilita una interpretació

adequada. Quan el denominador és una partida de balanç

s’utilitza el valor mitjà dels balanços a 31 de desembre dels

dos exercicis de cada base i, quan es disposa d’informació,

el numerador és el valor abans d’ajustos matriu-filial que

figura en el compte de resultats corresponent al segon

exercici de la base. Les dades d’aquest quadre es pre-

senten en percentatges, excepte les ràtios de rotació, que

es mesuren en nombre de voltes.

El quadre 4.2 conté algunes de les ràtios més significatives

sobre l’estructura financera i l’autofinançament.

Quadre 5.Altres dades d’interès econòmic

El quadre 5.1 presenta les tendències (en percentatges

de variació) de partides relatives al compte de resultats

i d’altres que ajuden a explicar-ne el comportament. Quan

es disposa d’informació, aquests percentatges contenen

els ajustos matriu-filial. Al quadre 5.2 hi ha tres ràtios rela-

tives a l’ocupació. Al quadre 5.3 figuren els períodes

de maduració, en dies de permanència de les existèn-

cies, de pagament als proveïdors, de cobrament als clients

de finançament comercial net. Finalment, el quadre 5.4

recull algunes ràtios relatives a la inversió en tecnologia

i al comerç exterior, que poden contribuir a completar

l’anàlisi.

Quadre 6.Ràtios economicofinanceresa preus corrents

El quadre 6 és un recull d’algunes de les ràtios contingudes

en els quadres anteriors, especialment en el 4.1 i 4.2 amb

la diferència que les partides de balanç han estat calculades

a preus corrents.



177IAEC 2010

Estructura sectorial de la base de dades d’empreses de la CBBEi correspondència amb la classificació catalana d’activitats econòmiques(branques CCAE-09)

Sectors (58) i grans sectors (18) de la CBBE CCAE-09

1. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

1. Agricultura, ramaderia i caça i serveis relacionats 01

2. Silvicultura i explotació forestal 02

3. Pesca i aqüicultura 03

2. Indústries extractives

4. Mineria i extracció 05+06+07+08+09

3. Indústria manufacturera

5. Indústries de l’alimentació, begudes i tabac 10+11+12

6. Indústria tèxtil, de la confecció i el cuir 13+14+15

7. Indústria de la fusta i el suro, excepte mobles; cistelleria i esparteria 161+162

8. Indústria del paper 171+172

9. Arts gràfiques i reproducció en suports enregistrats 181+182

10. Coqueries i refinació del petroli 191+192

11. Indústria química 201+202+203+204+205+206

12. Fabricació de productes farmacèutics 211+212

13. Fabricació de productes del cautxú i matèries plàstiques 221+222

14. Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics 23

15. Metal·lúrgia; fabricació de productes del ferro, acer i ferroaliatges 24

16. Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 25

17. Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics 26

18. Fabricació de material i equipament elèctric 27

19. Indústria de construcció de maquinària i equipament mecànic 28

20. Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 291+292+293

21. Fabricació d’altre material de transport 301+302+303+304+309

22. Fabricació de mobles. Altres indústries manufactureres 310+32

23. Reparació i instal·lació de maquinària i equips 331+332

4. Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat

24. Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 351+352+353

5. Subministrament d’aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació

25. Captació, depuració i distribució d’aigua 360

26. Activitats de sanejament, gestió d’aigües residuals, residus; valorització.

Descontaminació 370+381+382+383+390

6. Construcció

27. Construcció 411+412+421+422+429+431+432+433+439

7. Comercial a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes

28. Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes 45

29. Comerç a l’engròs i intermediaris del comerç, excepte vehicles de motor i motocicletes 46

30. Comerç al detall, excepte vehicles de motor i motocicletes 47

8. Transport i emmagatzemament

31. Transport terrestre i per canonades 49

32. Transport marítim i per vies navegables interiors 50


178 IAEC 2010

Sectors (58) i grans sectors (18) de la CBBE CCAE-09

33. Transport aeri 511+512+521

34. Emmagatzemament i activitats annexes al transport 522

35. Activitats postals i de correus 531+532

9. Hostaleria

36. Serveis d’allotjament, menjar i beguda 551+552+553+559+561+562+563

10. Informació i comunicacions

37. Edició 581+582

38. Activitats cinematogràfiques, de vídeo, de programes de televisió, gravació de so i edició musical;

programació i emissió de ràdio i televisió 591+592+601+602

39.Telecomunicacions 61

40. Programació, consultoria i altres activitats relacionades amb la informàtica;

serveis d’informació 620+631+639

11. Activitats de les societats holding que no administren ni gestionen

41. Activitats de les societats holding que no administren ni gestionen 6420

12. Activitats immobiliàries

42. Activitats immobiliàries 681+82+683

13. Activitats professionals, científiques i tècniques

43. Activitats jurídiques, de comptabilitat i de consultoria de gestió empresarial;

activitats de les seus centrals 691+692+701+702

44. Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria; assajos i anàlisis tècnics 711+712

45. Recerca i desenvolupament 721+722

46. Publicitat i estudis de mercat 731

47. Altres activitats professionals, científiques, tècniques; activitats veterinàries 74+750

14. Activitats administratives i de serveis auxiliars

48. Activitats de lloguer 771+772+773+774

49. Activitats relacionades amb el treball 781+782+783

50. Activitats d’agències de viatges, operadors turístics, serveis de reserves i activitats relacionades 791+799

51. Activitats de seguretat i investigació; serveis a edificis i activitats de jardineria; activitats administratives

d’oficina i altres activitats auxiliars a les empreses 80+81+82

15. Educació

52. Educació 85

16. Activitats sanitàries i de serveis socials

53. Activitats sanitàries 86

54. Activitats de serveis socials 87+88

17. Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment

55. Activitats de creació, artístiques i espectacles; biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals;

jocs d’atzar i apostes 900+910+920

56. Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment 931+932

18. Altres serveis

57. Reparació d’ordinadors, efectes personals i articles d’us domèstic 951+952

58. Altres serveis personals 960


Sectors CBBE Sectors CBBE-58 branques CCAE-09 (3 dígits)

179IAEC 2010

Detall de l’estructura sectorial de l’IAEC (base de dades d’empreses de laCBBE) i correspondència amb la classificació catalana d’activitatseconòmiques (branques CCAE-09)

1. ENERGIA

1.1. Mineria i extracció 4. Mineria i extracció 051 Extracció d’antracita i hulla

052 Extracció de lignit

061 Extracció de petroli brut

062 Extracció de gas natural

071 Extracció de minerals de ferro

072 Extracció de minerals metàl·lics no fèrrics

081 Extracció de pedra, sorra i argila, guix, creta i pissarra

089 Indústries extractives ncaa

091 Activitats de suport a l’extracció de petroli i de gas natural

099 Altres activitats de suport a les indústries extractives

1.2. Coqueries i refinació 10. Coqueries i refinació del petroli 191 Coqueries

del petroli 192 Refinació del petroli

1.3. Energia elèctrica, gas i aigua 24. Subministrament d’energia elèctrica, 351 Producció, transport i distribució d’energia elèctrica

gas, vapor i aire condicionat 352 Producció de gas; distribució de combustibles gasosos per

conductes urbans, excepte gasoductes

353 Subministrament de vapor i aire condicionat

25. Captació, depuració i distribució 360 Captació, potabilització i distribució d’aigua

d’aigua

26. Activitats de sanejament, gestió 370 Recollida i tractament d’aigües residuals

d’aigües residuals, residus; 381 Recollida de residus

valorització. Descontaminació 382 Tractament i eliminació de residus

383 Activitats de valorització

390 Activitats de descontaminació i altres serveis de gestió

de residus

2. INDÚSTRIA

2.1. Indústries de l’alimentació, 5. Indústries de l’alimentació, begudes 101 Sacrifici de bestiar i conservació de carn i elaboració

begudes i tabac i tabac de productes carnis

102 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos

103 Preparació i conservació de fruites i hortalisses

104 Fabricació d’olis i greixos vegetals i animals

105 Fabricació de productes lactis

106 Fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis

107 Fabricació de productes de fleca i de pastes alimentàries

108 Fabricació d’altres productes alimentaris

109 Fabricació de productes per a l’alimentació animal

110 Fabricació de begudes

120 Indústries del tabac

2.2. Indústria química 11. Indústria química 201 Fabricació de productes químics bàsics, compostos nitrogenats,

fertilitzants, plàstics i cautxú sintètic en formes primàries

202 Fabricació de plaguicides i altres productes agroquímics

203 Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars; tintes

d’impremta i màstics

204 Fabricació de sabons, detergents i altres articles de neteja i

abrillantament; fabricació de perfums i productes de cosmètica

205 Fabricació d’altres productes químics

206 Fabricació de fibres artificials i sintètiques

12. Fabricació de productes 211 Fabricació de productes farmacèutics de base

farmacèutics 212 Fabricació de preparats farmacèutics i altres productes

farmacèutics d’ús medicinal


Sectors CBBE Sectors CBBE-58 branques CCAE-09 (3 dígits) continuació

180 IAEC 2010

2.3. Fabricació de productes 14. Indústries d’altres productes 231 Fabricació de vidre i productes de vidre

minerals i metàl·lics minerals no metàl·lics 232 Fabricació de productes ceràmics refractaris

233 Fabricació de productes ceràmics no refractaris i productes de

terra cuita per a la construcció

234 Fabricació d’altres productes ceràmics

235 Fabricació de ciment, calç i guix

236 Fabricació d’elements de formigó, guix i ciment

237 Indústria de la pedra ornamental i per a la construcció

239 Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics

15. Metal·lúrgia; fabricació de productes 241 Fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges

del ferro, acer i ferroaliatges 242 Fabricació de tubs, canonades, perfils buits i els seus

accessoris, d’acer

243 Fabricació d’altres productes de primera transformació de l’acer

244 Producció de metalls preciosos i d’altres metalls no ferris

245 Fosa de metalls

16. Fabricació de productes metàl·lics, 251 Fabricació d’elements metàl·lics per a la construcció

excepte maquinària i equips 252 Fabricació de cisternes, grans dipòsits i contenidors de metall

253 Fabricació de generadors de vapor, excepte calderes per a

calefacció central

254 Fabricació d’armes i municions

255 Forja, estampació i embotició de metalls; pulverimetal·lúrgia

256 Tractament i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general

per compte d’altri

257 Fabricació d’articles de ganiveteria i coberts, eines i ferreteria

259 Fabricació d’altres productes metàl·lics

2.4. Fabricació de productes 17. Fabricació de productes informàtics, 261 Fabricació de components electrònics i circuits impresos

informàtics i electrònics, i de electrònics i òptics acoblats

material i equipament elèctric 262 Fabricació d’ordinadors i equips perifèrics

263 Fabricació d’equips de telecomunicacions

264 Fabricació de productes electrònics de consum

265 Fabricació d’instruments i aparells de mesura, verificació

i navegació; fabricació de rellotges

266 Fabricació d’equips de radiació, electromèdics i electroterapèutics

267 Fabricació d’instruments d’òptica i d’equips fotogràfics

268 Fabricació de suports magnètics i òptics

18. Fabricació de material 271 Fabricació de motors, transformadors i generadors elèctrics,

i equipament elèctric i d’aparells de distribució i control elèctrics

272 Fabricació d’acumuladors i piles elèctriques

273 Fabricació de cables i dispositius de cablatge

274 Fabricació de llums elèctrics i aparells d’il·luminació

275 Fabricació d’aparells domèstics

279 Fabricació d’altres tipus de materials i equips elèctrics

2.5. Fabricació de material 20. Fabricació de vehicles de motor, 291 Fabricació de vehicles de motor

de transport remolcs i semiremolcs 292 Fabricació de carrosseries per a vehicles de motor; fabricació

de remolcs i semiremolcs

293 Fabricació de components, peces i accessoris per a vehicles de

motor i els seus motors

21. Fabricació d’altre material 301 Construcció naval

de transport 302 Fabricació de locomotores i material ferroviari

303 Construcció aeronàutica i espacial

304 Fabricació de vehicles de combat



181IAEC 2010

2.6. Altres indústries 6. Indústria tèxtil, de la confecció i el cuir 131 Preparació i filatura de fibres tèxtils

manufactureres 132 Fabricació de teixits tèxtils

133 Acabament de tèxtils

139 Fabricació d’altres productes tèxtils

141 Confecció de peces de vestir, excepte de pelleteria

142 Fabricació d’articles de pelleteria

143 Confecció d’articles amb teixits de punt

151 Preparació, adob i acabament del cuir; fabricació d’articles de

marroquineria i viatge; guarnicioneria i talabarderia; preparació

i tenyida de pells de pelleteria

152 Fabricació de calçat

7. Indústria de la fusta i el suro, excepte 161 Serrada i planejament de la fusta

mobles; cistelleria i esparteria 162 Fabricació de productes de fusta, suro, cistelleria

i esparteria

8. Indústria del paper 171 Fabricació de pasta de paper, paper i cartó

172 Fabricació d’articles de paper i de cartó

9. Arts gràfiques i reproducció en 181 Arts gràfiques i activitats dels serveis que s’hi relacionen

suports enregistrats 182 Reproducció de suports enregistrats

13. Fabricació del cautxú i matèries 221 Fabricació de productes de cautxú

plàstiques 222 Fabricació de productes de matèries plàstiques

19. Indústria de construcció de 281 Fabricació de maquinària d’ús general

maquinària i equipament mecànic 282 Fabricació d’un altre tipus de maquinària d’ús general

283 Fabricació de maquinària agrària i forestal

284 Fabricació de màquines eina per treballar els metalls, i altres

màquines eina

289 Fabricació d’altres tipus de maquinària per a usos

específics

22. Fabricació de mobles. Altres 310 Fabricació de mobles

indústries manufactureres 321 Fabricació d’articles de joieria, bijuteria i similars

322 Fabricació d’instruments musicals

323 Fabricació d’articles d’esport

324 Fabricació de jocs i joguines

23. Reparació i instal·lació de 325 Fabricació d’instruments i subministraments mèdics i

maquinària i equips odontològics

329 Altres indústries manufactureres diverses

331 Reparació de productes metàl·lics, maquinària i equips

332 Instal·lació de maquinària i equips industrials

3. SERVEIS

3.1. Comerç i hostaleria 28. Venda i reparació de vehicles 451 Venda de vehicles de motor

de motor i motocicletes 452 Manteniment i reparació de vehicles de motor

453 Venda de recanvis i accessoris de vehicles de motor

454 Venda, manteniment i reparació de motocicletes, i dels seus

recanvis i accessoris

29. Comerç a l’engròs i intermediaris 461 Intermediaris del comerç

del comerç, excepte vehicles de 462 Comerç a l’engròs de primeres matèries agràries i

motor i motocicletes d’animals vius

463 Comerç a l’engròs de productes alimentaris, begudes i tabac

464 Comerç a l’engròs d’articles d’ús domèstic

465 Comerç a l’engròs d’equips per a les tecnologies de la informació

i les comunicacions (TIC)

466 Comerç a l’engròs d’una altra maquinària, equips i

subministraments

467 Altres tipus de comerç a l’engròs especialitzat

469 Comerç a l’engròs no especialitzat



182 IAEC 2010

3. SERVEIS 30. Comerç al detall, excepte vehicles 471 Comerç al detall en establiments no especialitzats

3.1. Comerç i hostaleria de motor i motocicletes 472 Comerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en

establiments especialitzats

473 Comerç al detall de combustibles per a l’automoció en

establiments especialitzats

474 Comerç al detall d’equips per a les tecnologies de la informació

i les comunicacions (TIC) en establiments especialitzats

475 Comerç al detall d’altres articles d’ús domèstic en establiments

especialitzats

476 Comerç al detall d’articles culturals i recreatius en establiments

especialitzats

477 Comerç al detall d’altres articles en establiments especialitzats

478 Comerç al detall en parades de venda i mercats ambulants

479 Comerç al detall fora d’establiments, excepte en parades de

venda i mercats ambulants

36. Serveis d’allotjament, menjar 551 Hotels i allotjaments similars

i beguda (Hostaleria 552 Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta durada

553 Càmpings

559 Altres tipus d’allotjaments

561 Restaurants i establiments de menjars

562 Provisió de menjars preparats per a celebracions i altres serveis

de menjars

563 Establiments de begudes

3.2. Transport 31. Transport terrestre i per canonades 491 Transport interurbà de passatgers per ferrocarril

492 Transport de mercaderies per ferrocarril

493 Altres tipus de transport terrestre de passatgers

494 Transport de mercaderies per carretera i servei de mudances

495 Transport per canonada

32. Transport marítim i per vies 501 Transport marítim de passatgers

de navegació interiors 502 Transport marítim de mercaderies

503 Transport de passatgers per vies de navegació interiors

504 Transport de mercaderies per vies de navegació interiors

33. Transport aeri 511 Transport aeri de passatgers

512 Transport aeri de mercaderies i transport espacial

34. Emmagatzemament i activitats 521 Dipòsit i emmagatzematge

annexes al transport 522 Activitats afins al transport

35. Activitats postals i de correus 531 Activitats postals nacionals

532 Altres activitats postals i de correus

3.3. Informació i comunicacions 37. Edició 581 Edició de llibres, periòdics i altres activitats d’edició

582 Edició de programes informàtics

38. Activitats cinematogràfiques, de 591 Activitats cinematogràfiques, de vídeo i de programes

vídeo, de programes de televisió, de televisió

gravació de so i edició musical; 592 Activitats d’enregistrament de so i edició musical

programació i emissió de ràdioi 601 Activitats de radiodifusió

i televisió 602 Activitats de programació i emissió de televisió

39. Telecomunicacions 61 Telecomunicacions

611 Telecomunicacions per cable

612 Telecomunicacions sense fils

613 Telecomunicacions per satèl·lit

619 Altres activitats de telecomunicacions

40. Programació, consultoria i altres 620 Serveis de tecnologies de la informació

activitats relacionades amb la 631 Processament de dades, hostatge i activitats relacionades;

informàtica; serveis d’informació portals web

639 Altres serveis d’informació



183IAEC 2010

3.4. Altres serveis 41. Activitats de les societats holding 642 Activitats de les societats holding

que no administren ni gestionen

42. Activitats immobiliàries 681 Compravenda de béns immobiliaris per compte propi

682 Lloguer de béns immobiliaris per compte propi

683 Activitats immobiliàries per compte d’altri

43. Activitats jurídiques, de comptabilitat 691 Activitats jurídiques

i de consultoria de gestió 692 Activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria

empresarial; activitats de les seus i assessoria fiscal

centrals 701 Activitats de les seus centrals

702 Activitats de consultoria de gestió empresarial

44. Serveis tècnics d’arquitectura i 711 Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria i altres activitats

enginyeria; assajos i anàlisis tècnics relacionades amb l’assessorament tècnic

712 Anàlisis i assajos tècnics

45. Recerca i desenvolupament 721 Recerca i desenvolupament en ciències naturals

i tècniques

722 Recerca i desenvolupament en ciències socials

i humanitats

46. Publicitat i estudis de mercat 731 Publicitat

732 Estudis de mercat i enquestes d’opinió pública

47. Altres activitats professionals, 741 Activitats de disseny especialitzat

científiques, tècniques; activitats 742 Activitats de fotografia

veterinàries 743 Activitats de traducció i d’interpretació

749 Altres activitats professionals, científiques i tècniques ncaa

750 Activitats veterinàries

48. Activitats de lloguer 771 Lloguer de vehicles de motor

772 Lloguer d’efectes personals i efectes domèstics

773 Lloguer d’altres tipus de maquinària, equips i béns

tangibles

774 Arrendament de la propietat intel·lectual i productes similars,

excepte treballs protegits pels drets d’autor

49. Activitats relacionades amb el treball 781 Activitats de les agències de col·locació

782 Activitats de les empreses de treball temporal

783 Altres tipus de provisió de recursos humans

50. Activitats d’agències de viatges, 791 Activitats de les agències de viatges i operadors turístics

operadors turístics, serveis de 799 Altres serveis de reserves i activitats que s’hi relacionen

reserves i activitats relacionades

51. Activitats de seguretat i investigació; 801 Activitats de seguretat privada

serveis a edificis i activitats de 802 Serveis de sistemes de seguretat

jardineria; activitats administratives 803 Activitats d’investigació

d’oficina i altres activitats auxiliars 811 Serveis integrals a edificis i instal·lacions

a les empreses 812 Activitats de neteja

813 Activitats de jardineria

821 Activitats administratives i auxiliars d’oficina

822 Activitats de centres d’atenció telefònica

823 Organització de convencions i fires de mostres

829 Altres activitats de suport a les empreses

52. Educació 851 Educació preprimària

852 Educació primària

853 Educació secundària

854 Educació postsecundària

855 Altres activitats d’educació

856 Activitats auxiliars a l’educació



184 IAEC 2010

3.4. Altres serveis 53. Activitats sanitàries 861 Activitats hospitalàries

862 Activitats mèdiques i odontològiques

869 Altres activitats sanitàries

54. Activitats de serveis socials 871 Activitats de serveis socials amb allotjament i cures d’infermeria

872 Activitats de serveis socials amb allotjament a persones amb

discapacitat psíquica, malalts mentals i drogodependents

873 Activitats de serveis socials amb allotjament a persones grans

i persones amb discapacitat física

879 Altres tipus d’activitats de serveis socials amb allotjament

881 Activitats de serveis socials sense allotjament a persones grans

i persones amb discapacitat

889 Altres tipus d’activitats de serveis socials sense allotjament

4. ACTIVITATS AMB COBERTURA 55. Activitats de creació, artístiques 900 Activitats de creació, artístiques i d’espectacles

REDUÏDA i espectacles; biblioteques, arxius, 910 Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres activitats

museus i altres activitats culturals; culturals

jocs d’atzar i apostes 920 Activitats relacionades amb els jocs d’atzar i les apostes

56. Activitats esportives, recreatives 931 Activitats esportives

i d’entreteniment 932 Altres activitats recreatives i d’entreteniment

57. Reparació d’ordinadors, efectes 951 Reparació d’ordinadors i equips de comunicació

personals i articles d’us domèstic 952 Reparació d’efectes personals i efectes domèstics

58. Altres serveis personals 960 Altres activitats de serveis personals

1. Agricultura, ramaderia, caça 011 Conreus no perennes

i serveis relacionats 012 Conreus perennes

013 Vivers i conreus de plantes ornamentals

014 Producció ramadera

015 Producció agrícola combinada amb la producció ramadera

016 Activitats de suport a l’agricultura, ramaderia i preparació

posterior a la collita

017 Caça, captura d’animals i activitats dels serveis que s’hi

relacionen

2. Silvicultura i explotació forestal 021 Silvicultura i altres activitats forestals

022 Aprofitament de la fusta

023 Recol·lecció de productes forestals silvestres, excepte la fusta

024 Serveis de suport a la silvicultura

3. Pesca i aqüicultura 031 Pesca

032 Aqüicultura

27. Construcció 411 Promoció immobiliària

412 Construcció d’edificis

421 Construcció de carreteres, vies fèrries, ponts i túnels

422 Construcció de xarxes

429 Construcció d’altres obres d’enginyeria civil

431 Preparació d’obres

432 Instal·lacions elèctriques, de lampisteria i altres instal·lacions

d’edificis i obres

433 Acabament d’edificis

439 Altres activitats especialitzades de la construcció


coberta IAEC 2010-11 17/10/11 09:25 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

2008

INFORME ANUAL

DE L’EMPRESA

CATALANA


DEL 2009

ESTUDIS ECONÒMICSwww.cambrabcn.org

INF

OR

ME

AN

UA

L D

E L

’EM

PR

ES

A C

ATA

LA

NA

IA

EC

2010

Oficines i serveis

Av. Diagonal, 452 - 08006 Barcelona

Telèfon 902 448 448

[email protected]