La fi del món                  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Pujol i Claudia Vera 

La fi del món ens podria arribar o bé des de l’ espai o per efectes 

naturals  o  per  l’  acció  de  l’  home.  Un  dels  perills  podria  ser  la 

caiguda  d’  un  asteroide.  Els  científics  calculen  per  cada  1.000 

anys,  un  impacte  d’  asteroides  de  quasi  bé  cent  metres  de 

diàmetre; un cada 100 anys d’ objectes de quasi un quilòmetre 

de diàmetre i un cop cada 30 milions d’ anys de grans esteroides 

de  10  quilòmetres  de  diàmetre.  Anomenem  NEO  els  objectes 

que viatgen propers a  la Terra. Es calcula que els que  tenen un 

diàmetre superior a un quilòmetre són quasi uns 1.900 i els que 

tenen un diàmetre superior a cent metres són uns 340.000. 

Hi ha càlculs que indiquen que aproximadament d’ aquí un trilió 

d’ anys la gran part de la matèria de les galàxies serà abstreta per 

forats negres. 

Tot succeirà a l’ espai exterior on arribarà un possible forat negre 

d’ entre totes els cometes que envolten el nostre Sistema Solar, 

llençant‐  los  contra  la  Terra  amb  una  espectacular  força.  I 

aquestes senyals seran les primeres que ens arribaran. A mesura 

que el  forat  negre  vagi  avançant  arribarà  a  Júpiter  i  fins  i  tot  a 

aquesta  distància  ja  podríem  notar  la  gravetat  del  forat  negre. 

Continuant amb el  seu  trajecte aniria  cap el  centre del  Sistema 

Solar, el Sol, i tot i que és molt més petit el forat negre, acabaria 

amb el Sol. Arrastrant‐ lo, es dirigiria cap a la Terra.  

Hem de tenir en compte que  la Terra està separada del Sol uns 

142.700.000 kilòmetres  i  cada vegada està més propera. Es per 

això que el nostre planeta  s’  esta derretint  i  a poc el poc es  va 

desintegrant fins que arribi el moment que és consumeixi.  

Però també hi són els forats negres, que diambulen per l’ espai i 

existeix la possibilitat que siguin la causa de la fi de l’ Univers.