L'Administració en xarxa

1

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Generalitat de Catalunya) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

L’Administració en xarxaObertura de dades

i xarxes socials a la Generalitat

de Catalunya

Conversion ThursdayBarcelona, 8 de setembre de 2011

2 ‘’L’Administració en xarxa’. Generalitat de Catalunya. DG d’Atenció Ciutadana i Difusió. Conversion Thursday: Barcelona, 8 de setembre de 2011 CC – BY 3.0

Introducció


‘La viñeta’ de Ernesto Rodera en Adn.es

Canvi de paradigma


Administració en xarxa

Treballar en xarxa per produir valor públic amb la resta d’actors.

1. Promoure l’obertura de dades (open data - reciclatge) per:

- impulsar la transparència amb la ciutadania

- facilitar que les empreses hi afegeixin valor i generin riquesa

2 Col·laboració:

- externa (ciutadania)

- interna (comunitats, grups...)

Participació

Transparència

Col·laboració


1. Col·laboració (participació en accions ciutadanes)

2. Obertura i transparència

3. Interdependència (coresponsabilitat)

4. Compartició (coneixement obert)

5. Integritat (servei públic)

Principis


Open data


Open data: objectiu

- Proporcionar tota la informació pública (meteorològiques, d’equipaments, estadístiques, de pressupostos, judicials...) a la ciutadania, en un format fàcil de manipular, perquè es puguin convertir en serveis públics o privats amb valor afegit.

Definició

- La Generalitat impulsa el canvi cultural a les administracions catalanes cap a un nou model pel qual ofereixin, d’una banda, dades de manera transparent i, de l’altra, obrin el seu coneixement. La finalitat ha de ser subministrar:

fitxers de dades (data sets) en formats que permetin el fàcil tractament i reaprofitamentserveis de consulta per a la societat (ciutadania i organitzacions)

Objectiu

- A Catalunya arrela amb força el moviment d’obertura de dades (open data o reutilització), igual com està succeint a molts països arreu del món sorgides a partir de l’Open Initiative Government, impulsada amb la presidència d’Obama als Estats Units. A l’Estat espanyol, el Govern Basc n’és el pioner, seguit de la Generalitat de Catalunya

Introducció


Formats tipus i normativa

- El consorci W3C proposa l’RDF, basat en XML, per poder accedir al següent nivell anomenat dades enllaçades (linked data). Aquesta és la base tècnica per alimentar l’anomenada web semàntica, on cada dada conté informació associada que la relaciona automàticament amb les altres.

Com s’han d’oferir les dades?

- Periodisme de dades: visors lavanguardia.es i Barcelona Televisió(amb 196 fotos sobre Sant Jordi).

- Aplicacions informàtiques de tota mena: realitat virtual, comparatives...- Georeferenciació de serveis i actuacions de la Generalitat (p.e. Equipaments).- Dinamització del coneixement públic: joc de preguntes sobre dades municipals

de Catalunya.- Altres productes o serveis resultants de la reutilització de dades públiques.

Exemples de reutilització de dades

- Llei 37/2007 de reutilització de la informació del sector públic - Llei 29/2010 de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic

Marc normatiu


Dades obertes gencat

http://dadesobertes.gencat.cat


Model conceptual gencat

Dades

dades + format

dades + format

publica aplicació

€ (pot haver-hi monetització del servei)

ciutadans

empresa Y

empresa X

ciutadans

Empr

eses

i ci

utad

ans

Adm

inis

trac

ió p

úblic

a

L’empresa i la ciutadania donaran nous usos a les dades de l’Administració, que utilitzarà en benefici propi (€) o donarà lliure accés a les seves aplicacions,

El model de relació entre administracions i empreses pot canviar cap a models de concurs lliure amb premi econòmic a la millor proposta, en els quals l’Administració impulsa els productes resultants.

Tecnologia, publicació(representació i exposició)Servidor central de dades

RDF, SPARQL i web services

Actors públics

Dades i tecnologia

Model relacional


Dades obertes gencat: projectes en cursAmpliació del catàleg de fitxers oberts

Automatització del procés de transformació i publicació de les dades

Noves dades a

obrir

Eines que faciliten la

posada en obert de dades als

departaments de la Generalitat

Creació d’un servei corporatiu (bus de serveis) que converteixi les dades en formats reaprofitables.

Publicació automàtica del catàleg de dades mitjançant una Intranet i el portal de dades obertes en GECO.

• Dades geogràfiques i cartogràfiques • Bases cartogràfiques dels plans

territorials, carreteres i transports públics.

• Cartografia de l’ICC• Ens locals• Organismes de la Generalitat • Antenes telefonia mòbil i xarxa de

cobertures• Allotjaments turístics

• Dades visuals • Obertura de més imatges de BIG

• Tràmits i procediments administratius • Licitacions i adjudicacions• Ofertes de feina del SOC• Banc de dades d’ocupació pública

• Dades estadístiques • Dades dels diferents observatoris de

la Generalitat (treball, turisme, comerç...)

• Trànsit i mobilitat • Càmeres del trànsit• Incidències en el trànsit• Mou-te en transport públic

• Dades meteorològiques • Dades de les estacions

meteorològiques, radar


Dades obertes gencat: aplicacionsAplicacions web i per a mòbils

Canal de realitat augmentada “Equipaments de Catalunya”

• Canal de realitat augmentada" gratuït i lliure de publicitat sobre la plataforma Layar, amb nom "Equipa-ments de Catalunya" per a usuaris de telèfons Android o Iphone.

• Dóna informació dels equipaments que hi ha en un radi de distància X a la seva posició actual.

• Es poden triar les categories (salut, esport, administració pública, etc.) i visualitzar els equipaments sobre mapa i en llista.

Desenvolupat per Gynoid Apps,

La festa de Sant Jordi en imatges•Reportatge fotogràfic aparegut a lavanguardia.com el 23 d’abril de 2011 realitzat amb el fitxer de les 196 fotografies de Sant Jordi de la Generalitat alliberades.

•Amb les mateixes dades, BTV va desenvolupar també un visor de les imatges.


Cobertura TDTMapa de cobertura de TDT a Catalunya


Dades públiques + enquestesEstadístiques de població- Globus informatiu amb dades estadístiques de població (sector terciari) per municipi, amb el dataset equipaments de la Generalitat

- Encara no s’ha fet pública http://eixos.planol.info/


Visualització de dades: Google Public Data Explorer

http://bit.ly/g5xQ3I

http://blocs.gencat.cat


Concursos dades obertes

abredatos.es


Línia ajuts Fundació puntCAT

fundacio.cat


La Generalitat a les xarxes socials


Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat

¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials?

1. Certificació del procés.

2. Edició en equip des d’entorns intermedis de publicació.

3. Suport per CoP i mentoratge.

Quarta edició:juny 2011


A quines xarxes socials?

3. Altres repositoris i eines per compartir arxius de vídeo, imatges i presentacions en xarxa: Youtube, Flickr i Slideshare.

Linkedin: xarxa social vertical per fer networking a partir dels contactes de professionals i la col·laboració de les organitzacions (empreses i administracions).

2. Twitter i Facebook: xarxes socials generalistes que persegueixen que les persones interaccionem.

1. Bloc Wordpress: eina de publicació de continguts en servidors propis. Relaciona totes les altres.

Delicious: per a enllaços; no requereix d’eina d’edició.


La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Presidència, certifica l’obertura de comptes a les xarxes socials:

1. Autorització del compte per part de la DG d’Atenció Ciutadana i Difusió.

2. Aplicació de la imatge corporativa fixada en el PIV, a mode de certificació.

Nom del departament, servei o marca + cat

Per ex.: justiciacat, territoricat, emergenciescat, bibliotequescat

1. Certificació del procés


Equ

ip d

’edi

ció

de x

arxe

s so

cial

s a

la G

ener

alita

t

Entorn de treball:

- Edició de continguts

- Gestió d’administració i usuaris

2. Entorns intermedis per a la publicació


El servei de suport es vehicula en el format de comunitat de pràctica (CoP) a e-Catalunya http://ecatalunya.gencat.cat entre les persones que configuren l’equip gencat d’edició de la presència de la institució a les xarxes socials. Així mateix, la DGACD facilita el mentoratge (mentoring) i la formació interrna amb persones que tria dins la CoP per acompanyar els processos que estiguin més als inicis.

3. Suport per CoP i mentoratge


Fluxograma


Tipus comptes Generalitat

Rols dels perfils:

1. Relacionals (comunicació): emeten, mantenen converses i creen relacions amb persones de la xarxa.

2. Informatius (difusió): emeten missatges de manera unidireccional per informar les persones que s’hi hagin subscrit (emergenciescat).

Alguns d’aquests perfils es poden automatitzar (meteocat, comarques, rodalies, trànsit)

3. Assistencials (atenció ciutadana): el seu pes recau més en l’atenció de preguntes i dubtes que puguin formular els ciutadans.


gencat Twitter

http

://tw

itter

.com

/gen

cat


meteocat Twitter

twitt

er.c

om/m

eteo

cat

28


Valoracions dels usuaris


Twitter Rodalies

twitter.com/rodalies

ro.dali.esrodalies.info


Twitter Emergències

twitter.com/emergenciescat


Twitter

twitter.com/012


ICS Facebook

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/ic

scat


Biblioteques Facebook

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/b

iblio

tequ

esca

t


Oposicions a Mossos a Facebook

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/m

osso

scat


Comptes xarxes socials Generalitat


Què ens queda per fer?

1. Nou web xarxes socials


[...]

Pàgina inici‘’L’Administració en xarxa’. Generalitat de Catalunya. DG d’Atenció Ciutadana i Difusió. Conversion Thursday: Barcelona, 8 de setembre de 2011 CC – BY 3.0


Directori


Què ens queda per fer?

2. Mètriques xarxes socials


Quin seguiment fem de l’activitat de la Generalitat a les xarxes socials?

Fins ara hem calculat que el nombre total de tuits provinents de perfils de Twitter de la Generalitat són 40.900, que els comptes d’Slideshare han tingut 30.000 visites o que s’han donat d’alta més de 5.000 enllaços preferits als Delicious corporatius...

Però no en tenim prou amb les dades dels perfils i de l’activitat.

Volem anar més lluny....

es.paperblog.com


Definint l’estratègia en l’avaluació

Cap on volem anar?

1. Provocar canvi mitjançant estratègies col·laboratives.

2. Aconseguir uns professionals implicats.

3. Incrementar la productivitat.

Relacionar-los amb la Governança oberta (oGov)

CC

BY

2.0

–w

ww

.flic

kr.c

om/s

hiffa

au/2

1995

7955

9


Més enllà de followers de Twitter

Dades de Twitter per saber quants seguidors es fan ressò dels nostres missatges, quants interactuen amb nosaltres i quina audiència té el nostre compte:

- Perfil (nre. de seguidors, seguits, tuits i tuits diaris)

- Activitat (nre. de clics a URL i RT, moment del dia, estructura del tuit)

Aquestes dades permeten els trets de més èxit dels tuits (contingut, paraules, format...).

- Compromís. Aspectes de les mencions (nre. mencions de l’usuari i de la marca, contingut, sentiment positiu/negatiu/?)

Podem usar aplicacions d’Internet (gratuïtes o de pagament) o amb recursos DIY (fent-ho nosaltres, do it yourself), com ara un full de càlcul per valorar l’acceptació qualitativa dels nostres missatges i comentaris.


Més enllà dels simpatitzants de Facebook

Com a Twitter, es tracta d’analitzar la nostra activitat segons factors quantitatius i qualitatius:

- Usuaris (tendència dels usuaris actius i del ‘M’agrada’)

- Activitat (pàgines vistes, visualitzacions per pestanya, referències externes...)

- Característiques (gènere, edat, país, ciutat, idioma...).

- Compromís (impressions de cada missatge, subscripcions, comentaris...)


Cal...Mesurar1. Saber què es diu de nosaltres i com es diu.2. Definir exactament objectius i nivell de compliment:

- Atracció d’audiència- Conversió de visitants en usuaris- Fidelització

ActuarA. Monitoratge continuat de la marca. Mesurar reputació corporativaB. Extensió de la marca

- Abast. Quanta gent diferent propaga missatges relacionats.- Audiència. Quantitat absoluta de seguidors actius.- Conversa. Grau de participació nostra en les converses (tuits, posts,

notícies). Observar període i actors causants de pics i tòpics.- Atracció web. Volum de visites al web fruit de les xarxes socials.


Per això...De moment hem treballat amb dades d’activitat que recollíem manualment, però actualment estem investigant i provant eines gratuïtes per automatitzar aquesta recollida.

Mentrestant, els punts a tenir en compte per a una avaluació de l’impacte de l’Administració en xarxa:

- Avaluar de manera transversal i multicanal (web, xarxes socials).

- Comparar l’eficiència de diferents canals (p.e. @012 correu-e, telèfon i Twitter).

- Considerar la singularitat dels perfils (Departament Justícia vs Meteocat).

- Estudiar contínuament la xarxa per detectar tendències i practicar referenciació (benchmarking).


Xarxes internes, comunitats de pràctica

(CoP)


Y1 = outcomes produïts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes produïts sense la intervenció pública(contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua.

Impacte = Y1 – Y0

Avaluar la col·laboració, els serveisi les polítiques públiques

mea

sure

men

t of t

he c

olor

© a

rque

raC

C-B

Y-2.

0


Avaluant el programa CompartimL’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.Any 2008. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps

43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24

1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies

C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]

D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic

125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona

2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi

50

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Generalitat de Catalunya) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Comptes de gencat a les xarxes socials:

http://blocs.gencat.cat

twitter.com/gencat

facebook.com/gencat

youtube.com/gencat

flickr.com/gencat_cat

slideshare.net/gencat

Gràcies!

Conversion ThursdayBarcelona, 8 de setembre de 2011

L’Administració en xarxa

Business

L'Administració en xarxa