Anàlisi de dades

Treball sobre l’ús del telèfon mòbil

Maria Delgado – Hicham Henri – Miquel Bargalló – Aleix Garcés

3 de novembre de 2014

1

Índex

1. Introducció

2. Interpretació del resultats

2.1 Variables categòriques

2.1.1 Edat

2.1.2 Sexe

2.1.3 Tipus de tarifa

2.1.4 Districte

2.1.5 Marca de mòbil

2.1.6 Companyia de telèfon

2.2 Variables quantitatives

2.2.1 Despesa mensual de mòbil

2.2.2 Hores d’ús del telèfon mòbil setmanals

2.2.3 Hores d’ús de tablet o ordinador setmanals

2.2.4 Hores de temps lliure

3. Conclusions

2

INTRODUCCIÓ

En aquest estudi sobre l’ús del mòbil hem tingut en compte les següents variables: a. Qualitatives:

­ edat ­ sexe ­ tipus de tarifa ­ districte ­ marca de mòbil ­ companyia de telèfon

b. Quantitatives:

­ despesa mensual del mòbil ­ hores d'ús del mòbil a la setmana ­ hores d'ús de la tablet o ordinador a la setmana (variable

d'influència negativa) ­ hores de temps lliure a la setmana (variable d'influència positiva)

D’aquesta manera volem observar si existeixen relacions entre la despesa mensual en el mòbil i l’edat, o la marca del mòbil o la companyia de telèfon. També ens interessa la relació entre el temps lliure de les persones i l’ús del mòbil, per tal de comprovar que una major quantitat de temps lliure suposava un major ús del mòbil. El nostre estudi s’ha iniciat a partir de la realització d’una enquesta simple i curta, amb una mostra formada per 100 casos. Aquetes, s’han realitzat a diferents zones de la ciutat de Barcelona: els districtes de Sant Martí, Eixample, Sant Andreu, Nou Barris, Horta­Guinardó i Ciutat Vella.

L'enquesta: ENQUESTA SOBRE L'ÚS DEL

TELÈFON MÒBIL

Edat: Sexe: Home / Dona Districte de Barcelona: Sarria­Sant Gervasi / Les Corts / Eixample /

Sants­Montjuïc / Ciutat Vella / Sant Martí / Sant Andreu / Nou Barris / Horta­Guinardó / Gràcia / Altres

Marca de mòbil: Apple / Samsung / Blackberry / Google / Nokia / LG / Huawei / HTC / Altres

Tipus de tarifa: Contracte / Prepagament Companyia de telèfon: Movistar / Vodafone / Orange / Yoigo / Altres

3

Despesa mensual: Hores de mòbil a la setmana: Hores d'ordinador o tablet a la setmana: Hores de temps lliure a la setmana

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS Ara, analitzarem cada una de les variables de manera independent. A. VARIABLES QUALITATIVES

A.1. Edat

Aquest gràfic, està dividit en intervals de 10 anys d’edat i mostra la quantitat de gent que es troba en cada interval. Així, els dos intervals predominants són el d’edats compreses entre 10 i 20 anys amb 34 persones de freqüència absoluta i els de 20 i 30 anys amb 33 persones de freqüència absoluta, fet que es confirma si es té en compte que la mediana es troba en 23 anys.

Tot i això la mitjana es troba en 31,4 anys fet que denota una asimetria cap a la dreta. Així ho confirma la desviació estàndard amb un valor de 17,99. Cal destacar que el primer quartil es troba en 18 anys i que el tercer quartil es troba en 42,25 anys. Això fa que el rang interquartílic sigui de 24,25 anys que confirma que dins del rang d’edats que hi ha, sigui bastant baixa la diferència entre els dos quartils. El mínim es troba en 12 anys i el màxim en 84 anys.

A.2. Sexe

De les 100 persones enquestades, i tal i com en aquest diagrama de sectors es pot veure que han sortit uns resultats bastant igualats entre homes i dones ja que s’han enquestat un 53% de dones o 53 dones en freqüència absoluta i a 47% d’homes o 47 homes en freqüència absoluta.

Així la conclusió és que fruit de l’aleatorietat han sorgit resultats bastant semblants entre ambdós sexes.

4

A.3. Districte

Del total de persones enquestades, el districte amb més persones enquestades és el d’Eixample, amb un 15% del total, seguit amb un 10% de Sants­Montjuïc i Les Corts, amb el mateix percentatge. A continuació, trobem el districte de Sarrià­Sant Gervasi, amb un 8% del total, seguit de ben a prop pel districte de Gràcia, del que formen part un 7% del total dels enquestats.

Un 5% i un 4% del total dels nostres enquestats provenen dels districtes de Nou Barris i Ciutat Vella, respectivament, als que segueixen, amb un 3% del total, la població dels districtes d’Horta­Guinardó i Sant Andreu. Finalment, el grup menys nombrós és el format pels habitants del districte de Sant Martí.

El grup més nombrós, però, és el que representa els enquestats que no viuen a Barcelona i que, per tant, no poden formar part de cap districte. Aquest, s’emporta un percentatge del 33% del total. Però aquest grup no és rellevant davant del percentatge d’enquestats de cada un dels districtes, perquè engloba població de diferents municipis que envolten Barcelona.

A.4. Marca de mòbil

En aquesta variable categòrica tenim moltes més categories que en el cas de les tarifes o el sexe, el que fa que podem veure molta més varietat en les respostes. Tot i així, podem destacar un fort èxit de les marques Apple i Samsung. Això també explica que els mòbils predominants a Barcelona son aquells amb tecnologia 3G, es a dir, tot aquella tecnologia que permet un accés aIinternet i la utilització de tots els serveis que això suposa (correu, xarxes socials...). També és remarcable com marques que abans eren dominants en el mercat ara han tingut una forta baixada. Són un clar exemple el cas de Blackberry i Nokia, marques molt més utilitzades anys enrere.

A.5. Tipus de tarifa Com podem observar en el gràfic, una clara majoria tenen preferència pel model de tarifa de contracte. Tenim que només un 4% de les persones estan disposades a encarregar­se de planificar el seu consum mensual i recarregar els seus telèfons. A més, les tarifes de contracte resulten més optimes econòmicament pel consumidor i més pràctiques. Per una part, el client té una despesa menor que si tractés de carregar el seu mòbil cada mes, i per l’altre, el

5

client es troba amb un estalvi de temps alhora de gestionar la recàrrega, ja que aquesta es realitza automàticament. Això suposa un consum fix mensual on les persones han tingut despeses entre 10 fins a més de 50 euros.

A.6. Companyia de telèfon

Gràcies al diagrama de sectors podem veure com s’organitza la gent enquestada segons la companyia de telèfon que tinguin. Com podem veure a simple vista, hi trobem una companyia dominant que es Movistar, la qual destaca amb un 37% de la quota del mercat enquestat. Pel que fa a Vodafone, Yoigo i Orange trobem que les dues primeres es troben una mica per sota d’Orange, possiblement degut a la seva estratègia de baixos preus. Per últim cal destacar que la tria d’opcions que hem realitzat ha estat acertada ja que només un 8% dels enquestats tenen una companyia de les no esmentades.

6

B. VARIABLES QUANTITATIVES

B.1. Despesa mensual

Representem mitjançant un histograma diferenciat amb intervals de 10 en 10 , la relació entre la despesa dels usuaris en l’ús del mòbil i el nombre de persones, expressat en percentatge en l’eix de les Y, el nombre de persones que estan dins de l’interval.

Els intervals de preus més nombrosos estan en una despesa de [10,20] amb 27 persones, de [20,30] amb 41 persones i de [30,40 ]amb 21 persones. També tenim els menys freqüentats de [40,50] amb 1 persona i de [50,60] amb 3 persones.

Analitzant la dispersió, tenim que el valor de la desviació estàndard es troba en 9,64 i el coeficient de variació està en 0,44. Així, trobem que el primer quartil, que marca un 25% dels valors, es troba en 15, la mediana, que marca el 50%, es troba en 20 i el tercer quartil, que marca el 75%, es troba en 27,75 euros de despesa. Per tant, es pot afirmar que els valors es troben bastant centrals ja que la diferència entre mitjana(22) i de mediana(20) és de 2 i el rang interquartílic és de 12,75, per tant hi ha molt poca diferència tenint en compte que els valors oscil∙len entre 0 i 60.

També observem 3 valors atípics que gasten entre 50 i 60 euros, fet que implica una gran diferència respecte el centre(mitjana i mediana).

B.2. Hores setmanals d’ús del mòbil

En aquesta variable quantitativa podem observar quin es el consum dels enquestats en funció del temps (hores d’ús del mòbil en una setmana). La mitjana de consum es de 26,17 hores, mentre que lamediana es troba per sota, a 21. Per tant, la distribució d’aquesta variable es asimètrica a la dreta. El seu rang de variació és de 79, però un 80%

dels

resultats es troben en l’interval 0­45. Per tant, una gran majoria de la gent utilitza el telèfon mòbil entre 0 i 45 hores a la setmana, on el grup més dominants són aquells que utilitzen el mòbil de 15 a 30 hores per setmana, amb un de 43% dels casos.

7

Finalment, podem observar que la dispersió de les dades respecte la mitjana és elevada, ja que la desviació estàndard és de 19,66.

B.3. Hores setmanals d’ús de tablets o ordinadors

Hem agafat els intervals, per agrupar les dades, de 15 en 15 hores. Pel que fa a la forma, podem dir que és asimètrica cap a la dreta per dos motius. El primer és perquè ens ho mostra la gràfica, i el segon és perquè hi ha molts més valors a la dreta de la mitjana, que és 25,9 que no pas a l’esquerra d’aquesta.

Les altres mesures de centre que podem apreciar en aquest conjunt de dades són mediana, amb un valor de 21,95. Si comparem la mediana i la mitjana, també podem veure que la forma de la gràfica és asimètrica cap a la dreta, ja que mitjana > mediana. Tenim un possible valor atípic en les 70 hores de dedicació a l'ús de l'ordinador o les

tablets.

Quan fem un estudi de la dispersió, hem de tenir en compte la posició dels quartils. Aquests tenen valors 11,69, el primer, i 33,75 el segon. Ens indiquen que la distribució és estreta, ja que no hi ha gaire diferència entre ambdós valors.

B.4. Hores setmanals de temps lliure

Pel que fa la categoria ’hores de temps lliure del qual disposa la gent hem elaborat un histograma que l’hem dividit en 7 classes mitjançant intervals i on podem

apreciar que es tracta d’una gràfica asimètrica i en concret el grau d‘asimetria és de 0,41. Pel que fa al centre cal destacar que la mediana és de 40 i la mitjana de 41,42 i que

el grau de dispersió que hi trobem a través de la desviació estàndard és de 23,18. Finalment volem comentar que en el diagrama de caixa hi ha dos valors atípics que formen part de l’últim interval i que concretament serien les 105h. i les 112h. que ens van dir dues persones enquestades.

8

CONCLUSIONS

D’aquesta primera fase del nostre treball, podem veure com hem après a aplicar els conceptes tractats a classe al món real .Hem hagut de crear una enquesta tenint en compte variables numèriques i categòriques, i haver­la fet presencialment amb un caràcter aleatori; seguint la taula dels dígits aleatoris, de la que hem agafat nombres de 2 xifres.

Posteriorment, hem hagut d’analitzar els valors de les variables de forma independent analitzant així certes tendències, que més endavant, podrem relacionar entre variables i extreure’n conclusions més substancials.

A la següent fase del treball, haurem de relacionar les variables d’ús del mòbil o la d’ús de la tablet amb la variable edat, o amb la variable sexe, per tal de veure, per exemple, quin és el període d’edat en el que més ús es fa d’aquests dispositius.

9