juntamentamb els

OSSIERprotagonistes

de les

— Aolzi3r 2EILATI — — .12111GrOST — 1998

1E11CCENT1::ttaisfocof• -.I's, I r titugk

,...torry■c■

. r‘k--T I ,-

Malgrat que se sentin moltes queixes per les obres del carrer Major, una vegadacomençat l'empedrat sembla que romandrà ben acabat

ES GRAONS

Gratificant

És d'alabar que eis nostresjovernants montuïrers kagin dis-posat que fes berbenes de SantBartomeu sien gratis. Com tambéés fògic que tots efs actes organit-zats per ('juntament ambdobles púbfics no kagin de reper-cutir a fa butxaca der contri-buent. D 'aftra banda suposavaabonar-ko dues vegades.

D e88aV ell

Proliferen les queixes deis cansque sense control es passegen petpoble i per fora vila. Animais queno sors embruten en fer les sevesnecessitats sinó que abunden fesmossegades amb ei consegüentperiff d'infeccions. Si es posassinfes sancions que pertoca tal vega-da s'aturaria aquest d'esgavell.

2

SEGONA PAGINA

La realitat social de lajoventut montuirera,

maltractada

Va causar sorpresa i fou motiu deseveres crítiques la publicació a dosmitjans de comunicació de Ciutat delsresultats d'un estudi sobre la realitatsocial de la joventut montifirera d'entre14 i 25 anys, elaborat per un equip desociòlegs.

Tant segons els dirigents polítics compel que s'expressen els mateixos interes-sants, no sols no es real sinó que perju-dica seriosament la visió del comporta-ment dels joves de la vila. Això feu queel batte redactàs l'escrit que publicam aIa pàgina 5 a fi d'aclarir malentesos.

IES ■CloPA.1f—T

/VI x-m.

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericns, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Mique! Martorell Arbona,Gaspar Socias Mora, Antoni Mateu Socias,Onofre Torres Ramis, Melcior NicolauJaume, Antoni Mesquida Llinàs, Joan A.Payeras Ramonell, Joan Barceló Cerdà,Catalina Barceló Mayol, Josep Oliver Verd,Ratel Pons Mairata i Felip Munar i Munar.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montutri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepeisit legal: PM 133 - 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.

No s'hauran de pagar impostspel "Pla Mirall"

Segons manifestacions del batle, alsveïns no se'ls aplicarà contribucionsespecials, tal com s'havia pensat en unprincipi, ja que s'ha rebut suficient ajudaeconómica del Govern Balear, del Con-seil Insular i comptar amb recursos pro-pis procedents de les arques municipals.

Recorren els afectatsd'expropiacions de la zona

del MolinarA fi d'evitar perjudicis als alèctats per

les expropiacions de la zona del Molinar,una dotzena d'aquests es reuniren a prin-cipis de juliol amb la Comissió d'Urba-nisme, la qual acceptà les seves al.lega-cions i va decidir una nova planificacióper tal de no lesionar els interessats.

Demanen 3 milions a TurismePer tal d'impulsai' una promoció turfs-

tica a Montuïri, particularment amb l'e-dició de fulletons informatius i confec-cionar una guia turística, l'Ajuntamentha sollicitat 3 mitions a la Conselleria deTurisme en el transcurs d'una entrevistaiimb el Conseller del ram i els regidorsde Cultura i Patrimoni i de Joventut iEsports.

Piscina municipal gratuitaSegons un ban publicat pel batle i a fi

de compensar les molèsties ocasionadesper les obres al costat de la piscina, du-rant els tres mesos d'estiu —juliol, agost isetembre— serà gratuTta.

S'obrirà el Local JoveDesprés de tres anys d'haver estat qua-

si tancat —sols s'utilitzava per qualqueconferencia o jocs d'esplai corn escacs,ping-pong, dames...— ara es torna posaren marxa i allà s'hi ha instal.lat RàdioMuria i l'Oficina d' ln formaci6 Juvenil.

Sol•licitud per aturar el PlaTerritorial de la Mancomunitat

A la reunió clel Pla de la Mancoiniiiiitaldel passat 27 de juliol s'acordàIa paralització del Pla Territorial del Plade Mallorca, com també la suspensió deIlicencies d'obres en sibl rústic. I estu-diar, per alta part, les queixes del veïnsdel servei de recollida de fems perl'empresa Ferrovial.

AvorrimentEl fàstic, el tedi, el cansament

d'algunes coses, la repugnànciad'altres... quan és frequent en unapersona s'ha de prendre en conside-ració i se li ha de donar la importan-cia que té. Un fenomen que és ex-clusivament huma perquè és de su-posar que els animals no s'avorrei-xen perquè l'avorriment suposa te-nir una intel.ligència superior. Laimportancia de l'avorriment la potdeduir un mateix quan considera lagran quantitat de persones joves ques'aferren a la beguda o a les droguesper tal de fugir d'aquest desinterès.Ho desitgen molt més que una altraactivitat perquè per uns instants elsdeslliura del fàstic.

L'avorriment és conseqüència dela infelicitat. I s'hauria de veneerd'una manera apropiada, individual-ment o col-lectivament. Per exem-ple, temps enrere, quan les dones escasaven, si no anaven a fora vila nosabien què havien de fer, soles a caseva i allà s'avorrien. Avui, però, jano és la mateixa cosa: han rebut unaaltra educació i el trcball, en gene-ral, és molt diferent del que realitza-ven abans.

De totes maneres s'hauria de de-senvolupar un sistema social queaglutinas totes aquestes personesque s'avorreixen i les ajudàs a serfelices. Avui es poden veure moltís-sims homes i dones que passen ho-nes i hones davant la televisió per noavorrir-se i moltes vegades són ob-jecte de programes que en lloc deproporcionar-los felicitat, tambéavorreixen. Estan davant la pantallaper passar-s'ho bé i no ho aconse-gueixen.

I no parlem d'aquella gent d'edatque viu anys i anys gracies alsavanços tècnics de la medicina. Potser que els familiars s'alegrin deveure que la vida se'ls hi allarga,però... podríem assegurar que nopassen uns anys d'avorriment?

Salontó

Sant BartomeuDe bell non tornam arri-

bar als dies en qué tots elsntontuïrers exterioritzen laseva alegria davant l'arri-bada de la festa de SantBartonteu; particularmentIa joventut que és ia que hodemostra amb niés entusias-me. I la sortida dels cos-siers —instantània que cor-respon a l'any passat— es,sens dubte, el moment apo-teòsic.

Els qui se senten monnti .-rers, des d'ara fins a l'arri-bada del dia gojós, ja vi lien

interiorment aquest esdeve-

niment, amb una alegria

compartida, perquè a la vila

no sols sabem fer festa, sinóque també ia contagiam.

mi per molts d'anys!

OPINIÓ

3

Les inclemències delPla Mirall

Aquests mesos d'estiu haurem hagutde sofrir les inclemències pròpies d'unareforma. I no sols els mesos de calor, si-nó que també i pel que s'intueix, aquestamodificació du traces d'allargar-se, deperllongar-se fins els mesos d'hivern iencara més. Perquè una millora com laque es duu a terme pels nostres carrers,per una part i per mor de les noves o re-formades voravies i per altra, com en elcarrer Major i després a plaça i poste-riorment en el Pujol i Es Molinar, supo-sen molèsties, pols, dificultat en passar-hi. Tot això, tant per als vianants comper als vehicles, fa que haguem de sofrirmoltes molèsties.

Ara bé, després d'una obra ve el be-nestar, encara que per mols d'indrets sesent gent que posa en dubte que hi sorti-guem guanyant. S'espera que estètica-ment els carrers del poble oferesquin unaspecte molt millor —que ja és molt—,però, transitar-hi, sera sempre més fàcil icòmode? Això és el que es preguntamolta gent.

El Pia Mired/ fou concebut per millo-rar estèticament la fesomia de Montuïri.I hem d'esperar que sia d'aquesta mane-ra. Per altra part, però, convendria que lagent començas a adonar-se que sera aixíi que el Montuïri de l'any 2000 i poste-riors sera una altra cosa, un poble queoferirà una cara tal com correspon a unacomunitat que desitja viure millor de ca-da dia. Anys enrera la gent va haver desofrir molt i s'afanyava força per sobre-viure. Havia de treballar hores i horesdiàriament i aquesta era la principal pre-ocupació.

Si ara posam el fonaments i adequamels nostres carrers per poder tenir unMontuïri on els veïnats en el futur gau-deixin de viure-hi, haurem aconseguit elque tothom ambiciona. Alerta, però, queno tots els aspectes sien tan positius comdesitjam. Tant de bo que els presagisdels incrèduls es convertesquin en be-naurança de la que tots en poguem gau-dir!

O. Arbona

4 OPINIÓ

Els pintors dels anys setantaPert) del segle XIII. Al Llibre de Contemplacid, capitol CXX, Ramón

LluII manifesta un concepte ample de pintor

Comença pel pintor ut sic, tal com elconeixem avui en dia, nós veem que Is

--pintors fan figures e imagens d'homes e

de bèsties e d'aucells e de peixs e d'ar-

bres (1). 0 1)6 el pintor de retrats, tambéfamiliar als nostres temps. Los pintors

pinten als reis les corones d'aur (or) ed'argent (plata) e de perles e de péres(pedres) precioses... E si los reis e els ha-mens rics fan pintar los capells de diver-ses colors... (lo). Als pintors veig,

Sènyer, pintar borses e correges e saba-tes (11).

Llull estén l'ofici de pintor al d'escul-tor. Los pintors fan, Sènyer, entallaments,e fan pintures semblants en forma e en fi-gura de corses (cossos) del firmament(2). Enaixi, Sènyer, com imatge d'homepintada en paret o entallada en péra haressemblant a home, mas no ha ressent-blant a home en les obres (3), (perquè permolt perfecte que sigui l'escultura en pe-dra, aquesta no és viva, i no pot obrarcom ho fa el model viu, sobre el qual

NxsANOSTRA"

CAIXA DE BALEARS

Desitjamolts

d'anys ibonesfestes

a tots elsmon tuirers

s'ha inspirat l'esculptor).Pintor-ofebre. Los pintors veem que

pinten les crous (creus) d'aur e d'argent

e de vermelles colors e de péres precio-

ses (4). Si los pintors fan en los calzes

d'argent e d'aur formes e figures... (6).Pintor-decorador. Car molt pintor veem

qui pinta son lit de colors e de vànoves ede cobertors e de lençols, e de caceres

(altra casta de vànova) e de matalafs, e decoixins i de capçals (7).

Pi ntor-majordom. Molts són, sènyer,los pintors que nós veem que pinten lestaules e les tovalles en què mentiguen(mengen), e pinten-les ab moltes viandesde menjars saboroses, e ab nobles vins, eab anaps (copes), e ab escudelles e ab ta-lladors d'argent (8).

Pintors-arquitectes. Los pintors,Sènyer, veem que pinten als prínceps eals hamens rics, palaus e cambres e port-xes e cases, d'aur e d'argent e de diver-ses colors (9).

Pintors-tintorers. E tants pintors veent

que pinten los draps de què horn fa vesti-dures, los quals draps veem tintes en co-lors vermeils, e grogues, e verds, e blancse negres, e morades e de moltes altrescolors! (12).

Escriptors i oradors. Molts d'hantensveig, Sènyer, qui són pintors de paraulese d'exenzplis (escrits breus) e qui fanbells parlegs (disquisicions, recerquesminucioses sobre una qüestió) e bells ser-mons e belles comparacions... (19).

aficionats als llibres precio-sos, rars. Molt home veem, Sènyer, quis'assautert (s'agraden, prenen plaer) debells fibres pintats e de belles letres, e nohan tan gran cura de ço qui és significatper les letres en los libres com han de labellea del llibre, e per ace, amen més losfibres embellir e pintar, que aprendre ni(i) entendre (20).

Per embellir s'ha de patir. Nós veentque les dones malvades eis hametts va-naglorisos se pinten lurs cares e furs ca-bells e lurs vestiments... E si les fembres(dones) pinten hers ulls ab colors... (13)Si les dones, Sènyer, pinten lur cap de sa-venes (ornament de molt preu, fet d'or,de plata i klhuc de perles i pedres precio-ses, que embellia el cap de les dones) dediverses colors...; e si les dones pinten

lar cara de blanquet e de vermella co-lor...; e si les dones e els hómens pintenni (i) ornen lurs mans d'anells d'aur ed'argent e de péres precioses... (14). Siles dones pinten lurs boques de vermellacolor...; e si les dones pinten lurs cabellsde groga color e de negra... Si les dones

pinten lur costat e lurs pits de seda e defres (gal& passamà) e d'aur e d'argent(15).

Els paràgrafs 21 i 22 resumeixenl'abast del terme "pintor" en R. LI. i deltemes pictòrics. Tot lo món, Sènyer, veigple de pintors e de pintures, car los unspinten lurs faiçons (faccions), los altres

lurs vestits, los nitres lurs paraules, losaltres lurs coses, los altres lurs fibres, losaltres lurs armes, los altres lurs nterca-deries (21)..., car quaix (quasi) tots los&mots d'aquest món s'esforcen nitwitcorn poden de pintar als senys (sentits)corporals les coses que amen; car alstills, Sènyer, pinta hom belles colors e be-lles vestidures e belles images e bells ver-gers (Horts amb varietat de flors i arbresfruiters. També jardí contigu a la casa), ea les orelles pinten plaents cants e bellesparaules, e al nas pinten douces odorsd'almesc (mesc, secreció olorosa produï-da pel mesquer, mamífer remugant d' Imetre d'alçària i grans canins) e de lam-bre (ambre, concreció intestinal del cat-xalot que, arribada a les platges, és em-prada en perfumeria) e de flors, e a la bo-ca pinta horn ntenjars dolços e saboro-sos, e al cors (cos) pinten molls (suaus)draps e blans lits e plaents sentiments(sentits del tacte) (22).

Desencís final. No és, Sènyer, negunpintor qui sapia tan bé pintar de colorsni qui sapia les figures fer tan belles, contIci malautia e la vellesa e la mort sabenenllegeir e les figures e les colors. On,pus tait (tots) havent a venir en poder demalctltia e de vellea e de mort, què valpintar ni embellir les coses que malaltiae vellea e mort erillegeeixen e enstazen(embruten)? (17).

Contra aquest negativisme medieval, cldarrer que hem de perdre és l'esperança.Més quan sabem cert que, des d'ara, elssetanta del segle XIII, a un grapat d'anys,l'esperança tindrà un renovador nom con-cret: Humanisme i cl meravellós renaixe-ment pictòric italià.

Josep Oliver i Verd

Nota: Els números entre parèntesi ( ) cor-responen als números del paràgrafs del capitolCXX de l'obra citada de R. LI.

OPINIÓ 5

La joventut de MontuïriEl coneixement de la realitat que con-

forma el món de la joventut es una eina

imprescindible per poder treballar a fa-vor d'aquest col•lectiu. Més enlià de vo-luntarismes i utopies, s'imposa sempre laforça de les dades, que ens mostren —jasigui a través d'ombres o claredats— un

panorama que es tal i com se'ns reflexa.En aquest sentit, vistes les divulgacions

desvirtuades que han sorgit cis darrersdies sobre els joves del poble de Montuirial qual represent, crec imprescindible re-conduir cap a la realitat la imatge errònia-ment reflectida dels mateixos.

En primer iloc s'ha intentat elaborarun informe de caràcter obert i flexible,que ens orienti cap a una resposta cohe-rent sobre els reptes i aspiracions pre-sents i futurs que ens planteja la realitatde la situació dels joves entre 15 i 25anys.

Així, en analitzar els vaiors que consti-tueixen cl motor de la nostra joventut,ens ha sorprès gratament comprovar queno s'allunyen dels sentiments que nosal-tres —avui "adults"— teníem a la seva

edat.Pertanyents majoritàriament a famflies

de classe mitja, tradicionals, amb unamitja de germans superior a la nacional,consideram com a "molt bona" la con-vivencia familiar (cap dels enquestats lava considerar negativa). La majoria es

mostren a favor del matrimoni i desitja-rien tenir dos fills.

Fonamentaiment són estudiants i ambIa intenció de seguir estudiant, essentinexistent la figura de l'atur entre els ques'inclinen pel treball.

Dediquen el seu temps Ili ure a veure latelevisió o escoltar música, utilitzen assí-duament els serveis culturals i d'oci quese'is ofereixen, essent la manera més fre-qüent de relacionar-se amb altres joves laparticipació a associacions esportives(amb una mitja de set hores setmanalsdedicades a aquesta activitat).

Són solidaris, tolerants amb altresgrups ètnics, defensors de la vida i con-traris a qualsevol manifestació que la po-si en perill, com l'energia nuclear o lapena de mort. Abanderen a ultrança la

iguitat entre homes i doncs, i es definei-xen com a creients malgrat reconeixinuna certa inconstància com a practicants.

Finalment, la seva identitat nacional, ladefineixen com a "ser mallorquins" o"mallorquí i espanyol", interessant-seper: el seu poble, la seva pròpia iilai perIa seva comunitat autònoma en general.Sentiments de pertinença molt forts queresulten fonamentals per conèixer els va-lors de la joventut, la qual cosa ens indi-ca una reiació sentimental amb el seu en-torn immediat, definida i homogènia.

Amb tot això m'enorgullesc de re-

conèixer que l'elaboració d'aquest estudim'ha sorprès gratament, ja que ens hapermès confirmar que els joves d'avui endia saben "cap a on van", tenen clara-ment identificats els valors bàsics de lasocietat actual i —el que és més importanti no hem d'oblidar— saben exercir de "jo-ves" a una realitat que evoiuciona cadavegada més complexa cap a les genera-cions futures.

Acceptant aquests punts de partida, elsresultats ens ajudaran a comprendre mol-tes coses i a cooperar amb la joventut perconstruir el futur que tots volem

Joan A. Ramone!! AmengualBatle de Montuïri

))1k BANCA MARCHDesitja a totsels montuïrers

unes bones festesde Sant Bartomeu

Molts d'anys!

Carrer Major, 26

• Telf. 971 64 60 55 • Montuïri

6 OPINIÓ

AI lá que no se sol dir de laUnió Manehiria

(encara que no sigui "políticament correcte" dir-ho)

La idea de formar un Estat Europeu, onles barreres religioses, lingüístiques,econòmiques o polítiques no fossin fron-teres que separassin comunitats, no és,certament, nova; a altres èpoques es vaintentar per les armes o per les sempre

maquiavèl.liques relacions sentimentals,però mai com ara havia cristal-litzat unprojecte amb fets tan reals i evidents. I la

i l'esperança ens fa pensar en un"euro" que pugui competir amb el (Mar oamb el ien; ens fa pensar en un alleugeri-ment de la implicació dels Estats en lesaccions i decisions que afecten els ciuta-dans; ens fa pensar, en definitiva, en lli-bertat.

I no hi ha motius, d'entrada, per pensarque aquests esdeveniments no puguincongriar un nou horitzó per a tots els ciu-tadans europeus. Sembla, a més, d'unalògica aclaparadora: la unió fa la força; launió fa esmerçar tots els esforços enversobjectius comuns; la unió tendeix a igua-lar el nivell, en tots els sentits, de les per-

sones implicades; la unió pressuposa unamillora de la qualitat ja que la competen-cia i la superació constants fa que no hihagi cabuda per a les mediocritats.

Però aquesta Europa també pot ser unespai purament mercantilista; una Europaartificial creada sobre uns pilars estricta-ment econòmics. Avançar cap als te-rrenys politics o socials és tan complex,tan contradictori a vegades, tant de soli-daritat, que, de moment, se n'han donat

ben poques mostres efectives. I això hosaben els capdavanters politics actuals;saben que aquest avanç comportarà unescon trareaccions tan espectaculars, tanprofundes que dubten si serem capaçosde superar-les. D'entrada, tots els ciuta-dans de la "Unió" ens podem prepararper aguantar, sofrir i patir les accions ul-traviolentes de moviments incontrolats,de base nazista o neofeixista, que farantrontollar l'ordre de la "Unió". Per altrabanda, viurem, just tombar el 2000, unaonada esfereïdora d'ONGs, de movi-

Nuvia d'avui amb cotxe crahirments alternatius, de grups de defensa,etc. que, encara que aquest fet sembli unsímptoma de solidaritat o de rompre ba-rreres, la seva efluència desorbitada seraun senyal evident que aquesta Europaestà malalta: sera una Europa dels rics iper als rics, una Europa insolidaria desdel punt de vista econòmic i social, unaEuropa de filisteus.

Unió no és sinònim d'unificació; launió s'ha de solidificar sobre la diversitatde tots els elements. Una unió imposada,des de qualsevol vessant, tant econòmic,com politic, com social, com cultural olingüístic, serà el principi de les "barallessostingudes": unes lluites ferotges i intes-tinals que només seran a l'abast dels quisempre han mantingut cl poder, per?) ambuna acció depredadora mortal.

Felip Munar i Munar

EAació dc 6crvci 6c6 Jarclinc j clPar 6c Jardine

cicitgen a tot cl poblc dc Montuïriunc bonc ficAc dc 6ant nartomou

• S'ha sabut que un ho-me va matar i enterrar unca que havia mossegat. Iposteriorment el varen ha-ver de desenterrar per fer-li"s'autopsia".

• Molta gent de sa queseu a la fresca podria om-plir pàgines i més pàginesdes S'ha dit que... desprésde davallar es calçons a sagent des poble. No en dei-xen cap sense trastocar-lo.

• Sa joventut monttfire-ra es va picar per sa publi-cació des resultats d'unaenquesta, que els perjudicamolt. Diuen que molts dejoves, d'altres pobles, sónpitjors i no se'n parla.

• Ses ideologies de samajoria des polítics actualssón es calés que cobren a fide més. Lo contrari seriauna gran excepció.

SI, Si; SES ACERESHAN QUEDATPERNOMES Hi HA UN /PROBLEIV1A:

PASSARAMB SOCOTXE

A L'AGUAIT

7

S'ha dit que...• Als polítics locals els es difícil es-

tar en mig. Altra cosa seria si tenguessines sous dets autonòmics.

• Ha de ser molta sa paciencia quehan de tenir es de ses màquines que arre-glen es carrers per aguantar ses envesti-des de molts de veïnats, perquè ells noen tenen cap culpa.

• S'hauria de tenir un poc més de re-signació perque si aquesta reforma es fabé es poble guanyarà molta solera.

• Es una estampa molt agradosa veu-re passar pes poble en Pep i na Maria,com si fossin ets enamorats de SonComelles.

• S'haurien de tenir en compte sesbarbaritats que fan es pagesos de llaurartotd'una es rostoll de ses llegums, per-que així sels escapa tot es nitregen quetenen clins ses seves arrels.

• Es meravellós veure coin hi hagent que cuida tan bé es seus velletsquan es fa necessari. Qualque dia, siDéu vol, els tornaran aquests serveis.

• Es veïnats des carrer Major hauriend'estar molt orgullosos, perquè ses sevescases hauran doblat o triplicat de valor.

• A Montuïri hi ha dos palaus: A unhi viuen es "Rossinyols" i a s'altre unagran pintora.

• Enguany sa gran anyada d'ordihaurà embossai es depesit des compra-dors. Es fa urgent, per part des GovernBalear, construir enormes graners peremmagatzemar bona part des gra que esprodueix a Mallorca i així s'estalviarias'especulació que fan quatre deixonditsespavilats.

• Hi ha massa cans abandonats pespoble. A més de sortir a una mossegadaper setmana hi ha molts de cantons com-pixats. A qui li pertoqui hauria de donarsolucions.

• Es mes fàcil no fer observar sa Ileique fer-la complir.

• En Verger es a Foment lo que enSampolet an es Pacte de Progrés. I par-lant d'aquest Pacte es creu que si conti-nuen governant es CIM mos taparan atots de fems.

• Quasi no s'ha conegut que sa pisci-na municipal enguany sia de franc.Sembla que són es mateixos d'anys pas-sats. Serà per que sa pois els fa por? Pocs'ha aconseguit que no fessin pagar.

• Per que serà que es programa deses festes patronals de Lloret d'enguanypublica en primera pàgina sa figura deldimoni des Cossiers de Montuïri.

• Hores d'ara sa gent fa una nitra pre-gunta: Estaran acabades per Sant Barto-meu ses obres des tros des nou empedratdes carrer Major. Si no es així: com ba-ilaran es Cossiers?

En Xerrim

8 DE LA CASA DE LA VILA

Programa de les festes patronals de Sant Bartomeu, 1998

Dissabte, 1 d'agostInici de la IV Setmana fotogràfica Sant

Bartomeu-98 (Acaba dia 7). Tema Lliure

Diumenge, 9 d'agostA les 21 h. Inauguració del XXVI

Torneig de "Sa Llum". A les 21'30 h.Partit inaugural. Del dia 9 al 21 hi hauràpartits del torneig.

Divendres, 14 d'agostA les 20 h. Exposició de pintura al

Puig de Sant MiguelA les 22 h. També al Puig de Sant

Miguel, pa amb oliada. Preus populars.Seguidament concert en directe de"Connexion Band".

Dissabte, 15 d'agostA les 19 h. Sortida dels Cossiers i

Dimoni des de l'Ajuntament.A les 21'30 h. Missa de la Mare de

Déu Assumpta. Tot seguit, a l'església,pregó de festes a càrrec de FrancescVallcaneras Jaume. A continuació Iliura-ment dels premis del VII ConcursLiterari de Conte Curt Sant Bartomeu 98,del III de Conte Curt Juvenil, de la IIIBeca d'Investigació i del Logotip dels700 anys. (Organitza Bona Pau i patroci-na per la Correduria d'AssegurancesGomila i l'Ajuntament de Montuïri).

A les 22'30 h. Concert per la Banda deMúsica dirigida per Pere Miralles.

Diumenge, 16 d'agostA les 19 h. Missa a la parroquia.A les 19'30 h. A la plaça Major: XX-

VII Homenatge als Majors de 80 anys ials qui enguany compleixen les nocesd'or. Patrocina "Sa Nostra".

Dilluns, 17 d'agost.A les 22 h. Cinema a la Fresca. A la

plaça Major.

Dimarts, 18 d'agostA les 11 h. A la plaça Major, Concurs

de dibuix per als nins i nines. Patrocina"La Caixa".

A les 22 h. Cinema a la fresca. A laplaça Major.

Dimecres, 19 d'agostA les 18 h. En Es Dau, activitats per als

nins i nines.A les 23 h. Torneig de futbolin a la

plaça Major. Organitzen els "quintos-80".

Dijous, 20 d'agostA les 18 h. En Es Dau,

activitats per als nins i ni-nes.

A les 20 h. Exposicióde dibuixos a "La Caixa"(ler pis) a càrrec deBernat Colomar Soler(fins a dia 25).

A les 2130 h. Trempo-nada a Plaça, organitzadapels "Quintos 80".

A les 22 h. Ball de saló a la plaça Major.

Divendres, 21 d'agostA les 10 h. Jocs aquàtics, organitzats

per Tramuntana Esports.A les 16 h. Gran Gimkama, "Quintos-

80" a la plaça Major.A les 18 h. en Es Dau, activitats per a

nins i nines.A les 20 h. Inauguració de l'exposició

d'olis i aquarelles de Magdalena SastreRamon, carrer Jaume II, 28.

A les 23 h. Gran festa a plaça de com-boy, gladiador o beach boy.

Dissabte, 22 d'agostA les 18 h. Partit de futbol, Montuïri-

Vilaf.ranca.A les 19 h. Gelatada i ball de bot a be-

nefici del Burundi, a la plaça Major. Hihaurà ball de bot a càrrec d'Aires deMonti-sion de Porreres.

A les 21'30 h. Ball de saló al restaurant"Es Creuers".

A les 22'30 h. Nit d'humor amb elgrup Pontetes teatre i la seva obra Barra-bassades, a la plaça Major.

Diumenge 23 d'agostA les 19 h. Sortida dels Cossiers i di-

moni de la casa de la vila.A les 19'15 h. A l'església parroquial:

Completes cantades per la Coral "Mont-Lliri", dirigida per Sebastià Melià, vene-ració a St. Bartomeu i entrega d'alfaba-guera.

A les 21'30 h. Missa Dominical.A les 23 h. Revetla i concert per la ban-

da de música de Montuïri dirigida perPere Miralles.

A les 23 h. Berbena en Es Dau amb lesorquestres "Magenta", "Salsa Cua-tro","Chesterfield" i "Or-quídea Big-Band".Berbenes totalment grattiftes.

Dilluns, 24 d'agostA les 9 h. Albada al so

de les Xeremies.A les 10 h. Sortida dels

Cossiers i Dimoni.A les 11'30 h.

Eucaristia solemne en ho-nor de St. Bartomeu.Predicarà Mn. Rafel MasTous, capellà de la presó ivicari de St. AlonsoRodríguez de Palma.

Cantarà la Coral Mont-Lliri dirigida perSebastià Melià. Els Cossiers ballaranl'oferta.

A les 13 h. Amollada de coloms pelClub Columbòfil Missatger de Montífiri.Recepció per a tot el poble a l'Ajunta-ment i ball dels Cossiers.

A les 17 h. Tirada al Plat a Sa Torre or-ganitzada per l'Associació de Caçadors.

A les 17'30 h. Cercaviles amb les activi-tats realitzades pels nins dies 19, 20 i 21.

A les 18'30 h. A la plaça Major el cen-tre dinàmic "Dimarco" presentarà "Elstres porquets" de J. O. Halliwell. Colla-bora "Sa Nostra".

A les 17'30 h. Festa infantil a la plaçaMajor amb el grup "Trenqueclosques".

A les 2130 h. Presentació per DamiàPons, a l'Ajuntament, del llibre Articles iparlaments de Joan Miralles i Monserrat.També intervendtil l'autor.

A les 22'30 h. Concert per la banda demúsica de Montuïri dirigida per PereMiralles.

A les 24 h. Gran berbena en Es Danamb els conjunts "Cala Agulla", "Gemi-nis", "Tomen Penya" i "Lobo's Band".

Dimarts, 25 d'agostA les II '30 h. A la plaça Major, corre-

gudes de cintes, joies, estirar corda, rom-pre olles, etc.

A les 15'30 h. Carreres ciclistes. I'Masters, 40 i 50; 2 a ciclodeportistes iMasters 30. Entrega de trofeus a la plaçaMajor. Organitza CC Montuïri. Patroci-na: Ajuntament de Montuïri.

A les 22 h. Lliurament dels premis dela IV Setmana fotogràfica.

A les 22 h. Concert en directe a laplaça Major amb l'actuació de "Ximbontba Atómica" i "Maria del Mar Bonet".

A les 01 h. Gran traca final de festes.MOLTS D'ANYS!

El concert de final de curs dels alumnes de l'Escola de Música fou agrados

Hotel Qural E Figueral Nou

Pati de MontuïriQe8taurant

Dirigent serveiAmb totes Ces comoditatsAcurada atenció al - crientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

NOTICIARI LOCAL

9

Fi de curs a l'Escola de Música

Els alumnes de l'Escola de Músicaoferiren la interpretado d'algunes com-posicions que havien après durant elcurs en un acte que tengué Hoc a la SalaMariana, dia 4, i fou dirigit pels profes-sors de dita Escola.

Baltasar Amengual, Rector deS'Horta

Baltasar Amengual, qui havia estat vi-cari de Campanet i successivament rec-tor de S'Alqueria Blanca, Santanyí iCalonge, i és, des de fa uns anys, arxi-prest de la zona de Felantx, ha estat no-menat pel bisbat rector de la parròquiade S'Horta.

Assemblea de la Cooperativa

Dia 5 de juny i amb assistència de 24socis, en el local de la Cambra Agi-Ariaes va celebrar l'assemblea anual de la

ri-JcxoArticles i parlementsde Joan Miralles i Monserrat

Aquest recent Ilibre del nostre redac-tor i Catedràtic de la UIB, Joan Mirallesi Monserrat, conté exclusivament temesde Montuïri i ja suposa una de les apor-tacions literàries que aniran apareixentamb motiu del setè centenari de la fun-dació de la nostra vila.

Els vuit capítols en què es divideixl'obra poden sintetitzar-se així: en elprimer analitza la normalització lingiiís-tica; el segon abasta història de la litera-tura amb especial referència a MiguelSocias de Tagamanent, Josep Camer iPere Capellà; cl tercer parla de la crea-ci() literària; el quart fa referència a lacultura popular; el cinquè tracta sobrehistória local; cl sisè posa de relleu elpatrimoni cultural i natural ciel nostrepoble; ja en el setè ressalta els homenat-ges que Montuïri ha retut a sis personat-ges que han destacat durant el segle ac-tual; i el vuitè suposa una nota necrolò-gica amb especial recordança al Metgede Meià, al seu pare i al mestre Miguel"Pieres". - O. A.

Publicat per Editorial Moll.

Cooperativa. Llegida l'acta i donatcompte del moviment de mercaderies,s'exposà el balanç econòmic, el qual,després dels ingressos i despeses, oferíun superàvit de 114.212 pessetes.

El logotip dels 700 anys

Dia 17 de juliol la comissió responsa-ble de la commemoració dels 700 anysen una reunió va elegir entre els 26 ana-grames presentats el logotip que al seuparer millor representaria la celebraciódel 7è centenari de la fundació de la vi-la. Després de les consegüents elimi-natóries i amb tots els vots a fevor man-co un, es va decidir que fos el que repro-duïm a la pàgina 28.

Advocat a Montuïri

Joan Oliver Munar, fill del notariMateu i nét del metge de Meià, a princi-pis del mes passat va obrir despatx d'ad-vocat a Montuïri al carrer de Palma n° 2(antiga apotecaria) i aquí visita els di-vendres, de les 4 a les 7 i els dissabtesde les 9 a les 2.

Cinema a la fresca

Dia 17 començaren les funcions de ci-nema a la fresca a la plaça Major. Lesprojeccions són els divendres a la nit. Eltres films que s'oferiren pel juliol foren:Full Monty, Mission: impossible iMentiroso compulsivo.

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

10 ENTREVISTA

Francisca Mayol Mayol, la nova cuinera de les EscolesUn ofici que no és nou per a ella, ja que des de molt jove li interessa la restauració

Si hem de qualificar la nostra entrevis-tada en poques paraules, direm que ésdecidida i resolta. Prudent en les sevesopinions, sembla que no acaba de dir totallò que pensa.

Quan ens presentarenz per a la possi-ble entrevista manifesta sorpresa. No es-perava la nostra visita. A la seva edat—és jove— ha viatjat suficientment —comveurem més endavant— i ha tractat quan-titat de persones per tenir molts de "copsde i saber anar pel nión. Semblaque no es deixa dur per criteris estranys,sinó que el seu caracter ferm Ii dóna unaacurada independència. Resolta i activano s'embulla amb el quefer diari.

Amb tot quan hem dit fins aquí —po-ques retxes— esperam haver fet un esque-ma, un breu perfil de na FranciscaMayol Mayol, la nostra entrevistada.

Va néixer a Son Grua, una possessióde Pollença, dins la muntanya, l'any1949. Té una germana un poc niés jove.Ella és case' amb Rafel Ribas Mas, i te-nen dos fills, Rafel i Toni.

Fa uns nou mesos comença a adminis-trar com a cuinera el menjador del'Escola Pública de Montuïri, rellevantl'anterior cuinera, na Joana, quan es ju-bila l'any passat. Hem considerat inte-ressant tenir amb ella un canvi d'impres-sions.

— Tenies experiència culinària abansde passar a ocupar-te del menjador de

les Escoles?

— Sí —ens diu amb una cara molt des-perta—. Fa més de 10 anys que em dedic atrcballs similars. En el moment que vaigpassar a les Escoles feia uns 8 anys quetreballava en una firma, "Ada Pascual",que es dedicava i es dedica a la restaura-ció. Cuinàvem i servíem burets i còctels.També havia fet dos cursos de cuina quedirigia precisament l'esmentada AdaPascual. A niés, quan treballava ambI 'empresa que he anomenat, les altresempleades i jo férem un curs de restaura-

ció amb un cuiner de prestigi, Arzanza,que actualment dóna classes a l'escola derestauració.

—Per tant, direm, que no ets nova al'art.

Una rialla breu passa per la seva cara.

—Així mateix va ser nou per a mi.Quan vaig començar al menjador de lesEscoles hi havia tanta diferencia amb eltreball anterior que em feu iniciar la tascaamb molts de nirvis. Dins el treballd'abans preparàvem el bufet amb méstemps. Al menjador de les Escoles, comés natural, s'ha de preparar el menú per auna hora determinada cada dia. La plani-ficació és diferem. És una nova i agrado-sa feina.

— T'adaptares ràpidament al noutreball?

—Els primers dies de menjador, les co-ses eren noves per a mi; no estava avesa-da a uns ormeigs tan grans. També s'hand'atendre moltes persones. Semblava queel que havia preparat no havia de bastar...Les preocupacions no mancaven, comtambé n'hi ha ara; però actualment no hotenc tan complicat. Al principi no ho vaigpassar massa bd. Tant el director, JoanSorell, com na Francisca Pocoví, quem'ajuda diàriament, sempre han estat almeu costat per animar-me.

—A quantes persones serviu en elmenjador de les Escoles?

—Per terme mig servim diàriament en-tre cent i cent-deu racions.

— És de suposar que teniu un pla an-ticipat per al menú de cada dia?

—Així és. Amb el Director o altresmestres programam el menú diari de lasetmana. Pert) així i tot a vegades tambéopinen els nins i feim el seu gust. En con-tades vegades surten imprevists i fa quealguns dies siguin tranquils i altres en queel temps és curt.

—Si no anam equivocats diríem quedes de fa molt t'hem vist manipulantproductes alimentaris. Es que sempretengueres la vocació o interès per a lacuina?

—Sí —ens diu amb un deix alegre- .Sempre he tengut una vertadera vocacióper aquest art; sempre he passat gust

Cindy Crawford's choice

New Garrile-liatio-n

OMEGAThe sign of excellence

ENTREVISTA 11

d'estar dins la cuina, no era necessari quem'ho manassin. També les circumstAn-cies influïren en el fet. A ca nostra tení-em carniceria. El meu pare estava delicatde salut. Essent la major vaig haverd'arromangar-me i ajudar tot quan podia.Als 18 anys tenia el carnet de conduir iamb un Seat 600 que teníem transportavael mens a ca nostra, despatxava el públici m'ocupava de la cuina. No hi passavagens de pena, frifia amb aquest treball.

S'accentua el seu bon humor quan afe-geix:

—Respecte al que m'has preguntat so-bre la vocació, he de dir que de nina tam-be vaig tenir una altra vocació: volia es-ser perruquera. Si les coses haguessinvengut d'una altra manera tal volta avuifaria rissos. Ara be, m'agrada molt aim)que fas actualment, consider que la nievaautèntica vocació es la restauració.

—Si la memòria no ens falla creimque has estat relacionada amb treballsde tipus turístic.

—Bé —diu com si li sorprengués la pre-gunta—; durant més de quatre anys vaigtreballar a una agència de viatges i es-poràdicament acompanyava nombrosescaravanes de viatgers a França, especial-ment a Lourdes. També vaig esser la guiad'abundants grups de turistes espanyolsque visitaven Suïssa, Austria i Itàlia. Hovaig haver de deixar per ajudar a ca nos-tra d'un mode mes directe i efectiu, de-gut, com he dit abans, al delicat estat desalut del meu pare.

—A quina hora començau i acabaula feina?

—A les nou del mati i acabam a lescinc de l'horabaixa o mes tard.

—Reberes ofertes de treball d'altresestabliments estant en el "AdaPascual"?

—Així fou. M'oferiren feina altres em-preses de restauració i carnisseria, peròno vaig acceptar.

—Has dit que feres uns cursos de res-tauració amb el prestigiós cuinerArzanza. Quina era la característicaque niés excel.lia d'ell?

—Estic contenta que m'ho preguntis.Aquest mestre de cuina era partidari cielsplats senzills i naturals. Una vertaderaautoritat en preparació d'aliments.

—Digues, Francisca: tenen el mateixprestigi les cuineres que els cuiners?

—El que et puc dir es que a Mallorca

en concret, ja abunden molt les cuineres.Per a mi es un detall.

—Dins la teva feina, t'ha passat al-gun cas curie's o tens alguna anècdotaper contar-nos?

Amb un braç recolçat daniunt la taula iIa ma torçada davant la cara, amaga unmig somriure. Sembla que esta pensanten un fet determinat.

—Et contaré una anècdota que no téimportància, però es un succeït que sem-pre he recordat: estant a "Ada Pascual" lacasa "Cartier" ens encarregà la prepara-ció d'un còctel on s'hi esperaven perso-nalitats rellevants, de l'alta societat. Enplena festa s'acostà a mi na Simonetta, la

neboda del rei, que estava entre els con-vidats. Demanava whisky. No n'hi vàrempoder servir perquè havíem rebut ordresque només se servís cava. Setmanes des-prés "Cartier" preparà una altra recepcióde la que se'n tornà ocupar la casa on jotreballava. També hi havia entre els con-vidat na Simonetta. Aquesta vegada seservi whisky.

—Passem a un altre ordre de coses.Ara seran una sèrie de preguntes dis-pars: quina o quines són les teves afec-cions?

Alça la ma com si s'acomiadas d'alga.

—Oh! —exclama—. M'agrada dedicar-(Continua a la pagina següent)

Molí des Fraret

(Dibuix de Catalina Sastre)

Super MontuliriExtens assortit

Gran varietat de productes d'alimentacióPeix congelat • CarnisseriaXarcuteria • Fruita i verdura

"Panaderia" • Pastisseria • Rebosteria

C/ Es Dau s/n

Tlf. 64 67 60 Montufri

12

ENTREVISTA

—Quina virtut és la que més admiresen les persones?

—La sinceritat, sense cap dubte.

—No ens adonarem i serem a les fes-tes de Sant Bartomeu. Podries fer al-gun comentari damunt aquest motiu?

—Les festes de Sant Bartomeu són úni-ques! Tenen un encant especial. No seexplicar el que tenen, pert) són diferentsde les dels altres pobles. En el nostre po-ble sabem treballar però també sabem ferfesta. difícil descriure aquestes festes i elseu encant. Mira: el major dels meus fillsestudia a Alemanya. Quan se'n va anarsabia que no podria esser aquí per les fes-tes de Sant Bartomeu. Em digué: "Sabeuque fare, mu mare? Me'n duré una plantajove d'alfabaguera i en aquestes dates defesta almanco tendré el perfum de l'alfa-baguera".

Tot un detall que marca el mode de serdels monntirers.

Recollim les quartilles i ens acomia-dam. Pere), nzentrestant, no ens abandonaun interrogant, un sentiment que ens hadespert la nostra entrevistada en les se-ves darreres paraules referint-se a lesnostres festes patronals: quina influenciamàgica tenet? les festes de Sant Bartonteudamunt els montuirers? Tan velles i tannoves cada any! Per assaborir-les i fruirplenantent d'elles han d'haver nascut alnostre poble.

Miguel Martyre!! Arbona

L'institut de Felanitx imparteixestudis de jardineria

L'institut Mare de Nu de Sant Salvadorde Felanitx estrenara el vinent setembre unnou cicle formatiu de grau mitjà que pot serde molt d'interès per a la comarca. Encarahi ha temps per matricular-s'hi.

A causa de la utilitat que pugui tenir perals joves que vulguin cursar aquests estu-dis, oferim un resum de la fitxa explicativa:

FORMACIÓ PROFESSIONALTÈCNIC EN JARDINERIA

. Títol: Tècnic en Jardineria

. Nivell: Mitja

. Durada: Dos cursos

. Accés directe: Títol d'ESO, 2n de BUP,FP-1, títol de tècnic en FP.. Accés mitjançant prova: 18 anys/1 anyd'experiència laboral certificada/haver supe-rat un programa de garantia social.

(Ve de la pagina anterior)

me a moltes coses i no puc. Pas molt degust d'anar a la muntanya, hi vaig néixer.M'agrada la lectura, però no tenc tempsper llegir. Som una entusiasta de les plan-tes i les Dors, especialment compondreun ramet de flors silvestres... m'encantael teatre... i no puc deixar de Ilegir el diaricada dia.

— Dues figures de la literatura i delteatre que et criden ratenció?

—Admir Núria Espert en el teatre, im'encanta Françoise Sagan, especialmentIa seva obra "Buenos dias tristeza".

—Podries dir-nos, essent addicta a lalectura del periòdic, la noticia que móst'ha impactat de fa uns anys fins avui?

—La mort de Miguel Angel Blancom'impressiona molt. I passant a un piamós immediat, la gran quantitat d'acci-dents mortals que hi ha a les carreteres deMallorca, on les víctimes generalmentsón gent jove.

— Un comentari al moviment del'alliberació de la dona.

—És necessari. La dona necessitabertat, però també ha de tenir feina. Unacosa va lligada amb l'altra.

— Vostè, vós o tu. Per quin tracta-ment et decideixes?

—Em cau molt bé l'expressió vós. Ésde respecte. I, si no, tu. El vostè és...anacrònic.

ENTREVISTA 13

Gabrel Roca Roca, Director Regional de PiensosHens i President de la Caixa Rural de BalearsLa coneixença del món agrícola i el tracte agradable i intel.ligent,

aspectes fonamentals del seu ascens professionalBiel Roca Roca "Brines", casat amb

Joana Marinton Ferrando i amb dos fills,ha deixat de ser aquell jove introvertit

que després d'haver estudiat la primera

ensenyança a Montuïri, ana a Felanitxon va cursar el batxiller i a continuacióva estudiar tercer de BUP. Fet que quasiva coincidir amb la mort del seu pare i elfeu estar tot un any indecís. No obstantva acabar COU i després, la selectivitat,però, segons deia ell mateix, per mancade mitjans econòmics no va poder estu-diar carrera. Fou per aixe, que es va ha-ver de preparar per estudis de banca.Mentrestant, però, Ii sorti la possibilitatc/c poder entrar en una casa c/c pinsoscom ajudam, tota vegada que proveniadel món rural. Alm, a Barcelona, feu unaaprenentatge de sis mesos amb gent detota Espanya per aprendre el tema delmaneig &animals, c/c granges, cl 'alimen-tack') intensiva de ramaderia. Tot això auna granja experimental que tenia la se-va empresa.

—Relata'ns un poc els començamentsde la teva feina professional.

—A partir dels 19 anys —diu en Biel— idurant 8 vaig estar de representant dePiensos Hens. 0 sia fins els 27. Enaquesta edat em feren director d'una fa-brica de Piensos Hens que hi ha aFelanitx. I no sols d'allà, sinó que tambéeni nomenaren director de les Balearsd'aquesta entitat. Des de fa 9 anys, pertant, som el director. De llavors enqa emcuid de tota Mallorca, de Menorca, on hiha moltíssima ramaderia i, curiosament,molts de joves s'ocupen de l'agricultura;no com a Mallorca. Allà són mols els jo-ves que es dediquen a l'explotació de va-queries, ja que a Menorca ha hi 15.000vaques i fan molt de formatge. Els jovesfan feina al camp, no com a Mallorca quemolts estan col-locats als sectors serveis.

—Que és Piensos Hens?

— Piensos Hens és una empresa quepertany a Cargill, una societat americanaque disposa de 80.000 persones treballantper tot el món i més de 1.000 oficines defeina. És l'empresa privada més gran delmón.

—A que es dedica?

—Es dedica des d'alimentació per aanimals, alimentació humana, fins a side-rúrgia, mineria, cervesa... o sia tota castad'alimentació. Es una empresa enorme.

—Com t'hi desenvolupes?

—Tot i que a Espanya som més de1.000 treballadors, jo vaig tenir la gran

sort —diu en Biel— de considerar-la desdel primer moment com una empresa fa-miliar. Quan he tengut un problema sem-pre han estat al meu costat, i encara quesia una multinacional tan grossa, contí-nuament he tengut molt bones relacionsamb Piensos Hens, sempre ha estat canostra, la qual cosa m'ha fet desestimaraltres ofertes de feina. I això, repetesc, ésuna sort molt grossa. A Mallorca som 23persones que hi treballam.

— Quina és la teva missió?

—Tenc una directora administrativa, uncap de producció i després, l'equip devendes. Coordin aquestes tres àrees defeina, com també em preocup de cuidarmolt bé la clientela. No pretenim com-prar i vendre, sinó que tenim un tractemolt personalitzat amb els clients, elsquals, més que clients, són socis i amics.

— Què els veneu?

—Els venem pinsos, tant per a petitsanimals, cans i moixos, com per animalsgrossos, com bous, pollastres, gallines,vaques... Tant en sacs com a granel. Unes2.500 tones cada mes de pinso.

—Això és, per tant, el vostre negoci.

—Sí; vendre pinso i assessorar elsclients perquè els vagin bé els negocis.

(Continuaa la pagina segiient)

Taller mecànicPlanxa i pintura

Constantino Ruiz González

Vos desitja bones festes deSant Bartomeu i molts danys!

C/ Ramon Llull, 46

Tlf. 64 61 84 • Montuïri

Músic bar

Ca NaPoeta

Cafè

CanPieres

De6it3en a totes els montuïersbones festes de sant bartomeu

14 ENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

—Quina és la vostra obsessió?

— Quan vaig entrar em vaig aplicaraquesta filosofia: el client és un soci nos-tre; si al client li va bé, ens anira lid a no-saltres. I, per altra part, en cl negoci niaino anam a cercar la darrera pesseta... a fide no rompre la corda. Una altra obsessióes la reducció permanent de costos perpoder ser competitius.

— Quines classes de pinsos feis?

— Abans es feien moites farines i avuies fan molts de pinsos granulats. essentque es granula a una temperatura de 80graus, ja es pre-cuit, i així es digereixmolt millor dins el cos de l'animal.

—1 pel que fa a la producció?

— A niés de la coordinació de la queabans he parlat, també procur que la pro-ducció sia econòmica, ja que si no és aixíi tenint en compte la gran quantitat queve de fora, no seríem competitius. Tenim

una gran competencia de Catalunya i delPafs Valencia. Cal dir que si algun pinsono es produeix a Felanitx, el duim deBarcelona. A la Península tenim 9 fabriques de pinsos.

—On radica el teu lloc de feina?

—El meu despatx és a Felanitx. Els me-sos de juliol i agost preferentment em de-dic a la compra de cereals. Compram amoltes cooperatives. A la de Montuïri,per exemple, enguany li hem comprat totel cereal. També em dedic a atendre elsclients grossos, anar a veure clients i dis-tribuïdors. Pas molt de temps pel carrer.Un pic cada any rendim comptes a lacentral, que és a Múrcia, si be tenim total

autonomia.

—T'agrada aquesta feina?

— Gaudesc fent feina en aquesta casa.Tots hem de fer feina, pert) tenc la gransort que la feina per a mi ve a ser unhobby. I això és una sort. Al contrari demolts que la fan a disgust. És un treballque a mi m'agrada molt. Estic poc tempsal despatx, pert) dispós d'un equip decol.laboradors fantastic, que formam re-alment una pinya. I és de gent jove.

— Estàs molt a Montuïri?

— No; molt poc. Me'n vaig a les 7 imitja el matí i generalment són les 9 e• les10 del vespre en tornar. I això quem'agraden moitíssim els al.lots, sommolt timer i dedic poc temps a la mevafamília.

—Viatges molt?

— Fa 10 anys que vaig a Menorca. Laprimera vegada alla em digueren duescoses que m'impactaren molt: Primera:"val més un mal català que un bon ma-llorquí"; i segona: "Menorca té dos ene-mies: la tramuntana i els mallorquins".Això ho diuen perquè se senten un pocmarginats. Peril) avui tenc la gran sort queme'n vaig a Menorca i alla és ca meva,puc anar a qualsevol Hoc. En un principiem reberen d'ungles i avui en anar-hi totssón amics meus. Hi tenc un mercat moltbo. També viatj a totesles fabriqusd'Espanya i a Franca per a comprar bous.

—I de la ramaderia a Mallorca, qui-na és la teva opinió?

— La ramaderia mallorquina està pas-sant una epoca de recessió degut a la im-portació de carns de fora. Les explota-

cions lleteres petites, de cada dia van de-sapareixent, absorbides per les grosses.Els marges són de cada vegada més pe-tits. A Mallorca hi ha un important mer-cat de porcs, pea) així i tot sols produeixun 25 per cent de la carn que es consu-meix. Som, per tant, deficitaris en tots elsproductes carnics.

—Que aconsellaries als pagesos deMontuïri pel que fa a la ramaderia?

—A Montuïri hi ha molt poca ramade-ria. Els pinsos són productes cars i sen'ha de donar tan poc com sia possible,sols el just i necessari per treure'n rendi-ment. A Montuïri, per muntar ramaderianova no hi veig gent interessada. I, peraltra part, a Mallorca hi ha molt pocs pro-fessionals que hi visquin.

PRESIDENT DE LA CAIXA RURAL

—Fa poc sabérem del teu nomena-ment de president de la Caixa Ruralde Balears.

—Fa dos anys que vaig entrar de conse-ller a la Caixa Rural de Balears, una enti-tat que té un consell rector. Som 12 per-sones i cada dos anys es renova la meitatd'aquest consell. I ara fa dos mesos, a larenovació del consell rector, entraren sisconsellers nous; jo ja hi era i fa dos me-sos que em nomenaren el president.

— Que ens dius de la Caixa Rural?

—És una entitat que té 8.000 socis. Enaquests moments disposa de 15 oficines:13 a Mallorca, una a Menorca i una altraa Eivissa. Compta amb niés de 10.000milions de pessetes. Estam associats alBanc Cooperatiu Espanyol, una entitatque disposa de 4 bilions de pessetes.

—Què pretén aquest consell?

—Aquest nou consell rector vol impul-sar molt la Caixa Rural. El consell és to-talment apolític i format per empresaris,gent del sector, representants de coopera-tives de Mallorca i de Menorca. Un con-sell format per professionals del sector. Ivolem fer créixer aquesta entitat orienta-da al lam rural.

—D'aquests dos mesos de president.què ens dins?

—Ara fa 15 dies —l'entrevista és de dia10 de juliol— em varen presentar aMadrid. Som el president Inds jove d'unacaixa rural a tota Espanya. Em va im-pressionar bastant quan vaig anar al Bancd'Espanya, i aim!) imposa un fort respec-te i t'hi jugues molt el teu càrrec. El pre-

Targeta,4(11 Principa es

irit*Et(i

j.riOt

A tLa Caixa vos desitja bonesfestes de Sant Bartomeu a

tots els tnontuirers.Molts d'anys!

"la Caixa"

FOTO AÈRIA

15

Zona excavada del poblat talaiòtic de Son Fornés. Al voltant es distingeix part de la muralla i en mig els dos talaiots i cinc cases

sident anterior ho havia estat 14 anys,però a les darreres eleccions va guanyarIa nostra candidatura i em va elegir presi-dent.

—Molt de temps per dedicar-t'hi?

— Un vespre cada setmana tenim unacomissió executiva; marcam les directriuscap a on volem que vagi l'entitat. Per al-tra part el consell ens reunim dos pics ca-da ales. Em toca fer visites institucional ialguna visita per captar passiu.

—Quins són els objectius prioritaris?

—Des de fa dos anys la Caixa Rural nos'havia ampliat molt; la gent que ha en-trat té una visió empresarial; volem dina-mi tzar la Caixa cap al món rural. El co-neixem molt be i som una entitat petitaque vol prestar un bon servei. A Palma hiha la seu social i tenim un ambiciós pro-grama d'obertura de noves oficines.

—A Montuïri...

— De moment hi ha altres prioritats iencara no està previst. Les oficines s'hand'obrir amb criteris econòmics, no es po-den obrir amb criteris de personalismecap a Montuïri... Llavors m'acusarien.Hem de ser sensats.

—Haul-As de dur una línia d'actuaciómolt sensata.

— Esser director de Piensos Hens, i araIa presidencia de la Caixa Rural... Tot aixòm'obliga a dur una línia d'actuació seriosai delicada, essent que la Caixa Rural témés de 8.000 socis i és una cooperativa decredit en la qual cada soci es un vot.Esperam que en un període de dos anys elvolum creixi d'una manera considerable.

— Perspectives...

—Pc' que fa a Piensos Hens hem deviure centrats en la ramaderia i en l'agri-cultura i hem de ser una empresa de ser-veis. Mai m'han tancat una porta; i si unclient m'ha fugit, sempre he pogut tornara ca seva. Es el meu aval davant l'empresa i davant els clients. I pel que fa a laCaixa Rural... ha estat una cosa que emfeia ilolusió i com que encara no tenia unhistorial...

Aquell jovenet montuirer introvertit iten torenc, ha esdevingut una persona to-talment extrovertida, dinâmica, de 36anys, amb tot un món que li obre les por-tes. Així és ara en Biel Roca.

O. Arbona

4141,01. SEBASTIANA SAM POL MAYOL

1•luminació decorativa

Làmpades intempèrie

4411.r.

a440 9jro,

ollAW(Far

Pantalles

"Apliques"

Regals

Articles decoració

Carrer Missió, 14 (Travessia Oms) TIf. 72 67 78 Palma de Mallorca

Els actuals graons foren construits el 1813

16 LA NOSTRA HISTORIA

Succinta història de la nostra església - Ill (Segles XIX i XX)

millores a l'esglésiaObres(Conclusió)

De l'any 1783 es l'escala del cor. Obradirigida pel mestre Domingo Fontirroig.El 12 de setembre de l'any següentcoldocaren l'arrambador, que pesa 5quintars, 10 roves i 8 Mures.

El 1813 l'Ajuntament va construir elsgraons, obligant els carros a dur-hi forni-ment.

El 1857 el Rector D. Toni Sala va fer laimatge de l'"Ecce Homo".

El 2 de maig de 1886, un any desprésque un llamp esbucàs part del campanar,es col•locü el parallamps.

En temps del Rector D. Jaume Homar,l'escultor Alcover i el fuster Pere Sampolferen la Tenda del Santíssim.

I, recordant coses antigues, acab ambles dates de les campanes: Na Vanrella,pagada segons sentia dir per la família deCa'n Vanrell, avui Ca'n Punta, podria es-ser de devers el 1600. Sempre ha tingutun so distint del de les altres campanes.Eren constants les reparacions que lifeien en el segle XIX: Sa Petita, de 1710.Sa Grossa, la pujaren al Campanar el 12de setembre de 1813 després d'haver-larefusa.

El roil° de les campanes de "Glòria" esdel segle XVIII. I de 1910, la campanapetita de damunt la sagristia.

Molts de nosaltres podem recordar lesreformes dels darrers cinquanta anys.

El 1952 es va desmuntar i renovar totaIa teulada de l'església. A les voltes, just

damunt l'Altar Major, hi ha lainscripció, feta p'en Gabriel deSo' ii Coll, que ho recorda:

"En el año de gracia de 1952siendo ecónomo el Rdo. D.

Bernardo Martore11 se llevó a ca-bo la renovación de este tejado.Dirigió la obra el maestro D.Miguel Mayo! "Matxó" y trabaja-ron en ella: Antonio Roca"Matxó", Guillermo Mil -alles

"Pastor", Antonio Verger

"Pelut", Jose Mulet "Carri6",Juan Gotnila "Pelós", Miguel Bennássar

"Carboner", Honorato Cerdri "Tec",Bartolomé Gomila, Pedro Garau "Prats",

Miguel Miralles, Juan Arbona "Masseno"

y Gabriel Ferrer "de So 'n Coll". - De to-

dos, un voto de gracias a la Virgen por no

haber habido desgracias. - Montuiri, 17octubre 1952".

Fou el començament d'una gran reno-vació de l'església:

1952, restauració del Roser: descrostarles parets, pintar la cúpula, col•locar elsquatre evangelistes, els quatre vitralls.

1954, restauració de la nau de l'esglé-sia: netejar, descrostar, restituir els arcsgòtics a les capelles, folrar de marès, res-taurar els frescs del paladar, substituir lesvelles teles dels profetes per vitralls nousper donar tries claredat a l'església.

1957, primera restauració del retaule deSant Pere.

1967, adequació del presbiteri a la li-

túrgia actual, enrajolat de l'església.Durant aquesta obra entre 25 i 30 homestreballaren gratuïtament i altres oferirenels tractors i material.

1969, nova Capella del Baptisme.I, finalment, la restauració dels graons i

del retaule de Sant Pere.D' aquestes obres realitzades durant

més de set segles, als nostres ulls, algu-nes estan fetes amb més encert que les al-tres. Però sí que podem afirmar que elsqui ens han precedit hi posaren tota la se-va illusió, coratge, generositat i sacrificia base de petites almoines, la tradicional"volta des blat", donacions i estima de totall?) que es nostre.

Hem recordat una part de la história deIa nostra Església, el Temple que ens handeixat els nostres avantpassats. Tambéens han fet hereus d'una altra obra no tantpalpable: grkies a ells, som el que somcorn a poble i com a comunitat decreients. A través d'ells hem rebut la fe enJesús. Amb Ell, fonament i pedra de can-tonada formam un Temple, del qual hemd'esser pedres vives, conseqüents amb lanostra fe i testimonis amb les obres.

El motiu de donar a la nostra imatge el24 de marts: de 1647 l'advocació de"Mare de Deli de la Bona Pau" fou el fi-nal d'una època d'odis, de Unites violen-tes, crims i assassinats, gràcies a la recon-ciliació dels "Canamunts i Canavalls".Que la Mare de Deu també ens ajudi arai sempre a construir un poble en pau, a fique, seguint l'exemple i la Paraula deJesús, que morí i ressuscità per reconci-liar-nos amb el Parc i amb els nostresgermans, i superant tot allò que ens sepa-ra, facem de cada dia un poble més gran iuna Església Ines vivent.

Bartomett

Conselleria de Medi Ambient,Ordenació del Territori i Moral

A fi que el blat romangués ben net, en haver acabat de ventar es porgava amb l'erer idesprés s'ensecava

18 DE FORA VILA

Separar la palla del gra

Fer net a l'eraQuan comença a estar batut, encara

amb les bísties rodant, es comença a ras-pallar per treure la palla de damunt cap aIa vorera. D'aquesta manera, com queva minvant el gruix, el carretó acabad'esflorar millor les espigues, allô quees deia descruar l'ordi, desbajocar el Ile-gum, llevar el capell si és blat. Quanmés bé es repelava menys s'havia deventar.

Acabada la batuda s'abeuren les bís-ties i encara que batent hagin espipellatHa que al temps que es fa la girada lesbísties descansen i mengen, tot i que va-gin aclucades sempre fiquen el morrodins els brins per arribar al gra que estadavall— encara per afegitó se les dónauna bona ració de laves i civades. Es

temps de motta feina i els animais hand'estar en forma. La madona sol tenir eldinar a punt i normalment es dina. Enhaver clinat s'ha de separar el gra de lapalla o sia fer net. A vegades, si ha fetbon sol, ha estat bo de batre, i si bufabon vent es fa net abans de dinar. Enaquest cas són les dues o les tres (horasolar) quan es dina. Fet net, es deixa elcaramull i quan s'ha dinat s'ensaca.

Per fer net es mira d'on ve el vent. Pertotes les eres hi havia, o hé al capcuru-cull d'un arbre si n'hi havia a prop i sino licat a una canya o politx6, un molíconstruït amb canyes al qual sempre imitjançant una cua anava girant cap allad'on venia el vent; és a dir, el molí ser-via de panel] (veleta).

Au in, a senyar coll! Amb el peu sesenya una retxa perpendicular a la direc-ció del vent. Senyat es tirassa mitja era aIa part on ha de caure la palla. El tirasconsisteix en una post amb mànec. N'hiha de diferents mides. Amb un vencillun estira davant i un alise empeny, se-gons com; i si hi ha moites messes fins itot s'hi enganxa una bístia. Tirassat iagranat mitja era surt el coll. Una colla,que són dues persones, comença a ven-tar. Mentrestant clues o tres persones ti-rassen i agranen la part del vent i quesera alla on caurà el gra. Quan esta tottirassat surten com a dos colls i una altracolla també venta. Gairebé sempre unmoment o altre el vent es capgirava i la

palla, paillis i polls anava cap als venta-dors. D'aquí ve la dita "qui no vols polsque no vagi a s'era", donant a entendre,per exemple, que si un es fica en políti-ca, en una baralla, en negocis que des-prés no van d'allò millor o en assumptesque no li incumbeixen, a vegades aplegaallô que no vol rebre, ja que no s'hi hade posar. Qualque pic es girava tant ques'havia de girar el coll i tornar a tirassari agranar.

Quan s'ha ventat i separat la palla,queda el gra barrejat amb palla i la pols.Per acabar de separar-lo es fa una serrasemblant al coll. Amb una pala es palejaal vent i en haver palejat, s'erera quedantel gra net a un caramull. L'ererar, de lamateixa manera que tocar la primera, hosol fer l'amo. Quan s'ha acabat d'ererar,amb el mànec de les ereredores senyauna creu al caramull al mateix temps quediu: "Déu mos do la mama", la qual cosavol dir "Déu ens ho augmenti".

Ahans de l'ensecada normalment esmesurava a harcelles i s'omplien elssacs de quartera, que són sis barcelles.Si de cada cavalló sortia una quartera noera mala anyada, però tampoc bona. Peresser bona havia de fer una barcella pergarba (uns 9 quilos), i si ho era molt,una barcella a caramull. D'aquí surt la

dita, quan a un li va hé econòmicament ique tot li surt encertat, "a en Toni totfa caram I".

Aquests costums de la pagesia fatemps que no s'usen. Per paga caramullsara, damunt les eres, fa estona que nose'n veuen, pet-6 sí remolcs carregatssense ensacar. I hé he mirat quan desca-rreguen a la fosa de la cooperativa, nohe vist cap senyal de maina. No obstamsembla que Déu ens ho ha augmentat.Gairehe tothom ha recollit mes que noes pensava. Enguany sí que es pot dirque ha let a caramull.

Encara queda entrar els sacs i un raigde palla al sostre o al palier, que co-mençaven a defora, regar l'era perquè deno regar-la es desfà el trespol i hi hamolta pols. Aquí sí, s'ha acabat per avuila tasca. Demà si Déu ho vol tornarem al'era.

El batre l'era amb bísties, perxes, ti-ranys, carretons, el separar la palla delgra i deixar-ho net és una jornada esgo-tadora. Com també s'ha de suportar ca-lor, picor, cansament i s'agafa moltapols. Ja ho diu la cançó: Val mes estar aFormentor / a s'ombra d'una figuera /que haver d'estar en mig de s'era / s'es-tiu amb tanta calor.

Sion Nicolau

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 19

Miguel Mayol Gomila, de corredor ciclista a hotelerDurant la seva etapa esportiva (1955-1965) a Montuïri va tenir molts de seguidors

La dècada que va entre 1955 i 1965 aMontuïri va despertar molta afició el ci-clisme. El motiu era que hi havia doscorredors i molta rivalitat entre els parti-daris d'un i altre esportista. Un d'ells vamorir cl 30 de juliol de 1997, era enMiguel Mayo! Gomila "d'Es Pont".L'altre, en Gabriel Mas Arbona "Saio".D'un i altre ja publicarem sengles entre-vistes a Bona Pau pels mesos de maig ijuny de 1993, motiu pel qual els nostreslectors poden tenir ocasió de tornar re-memorar el seu "curriculum".

A la present ressenya, pelt', tot consi-derant en Miguel "d'Es Pont" com unhome que ja ha deixat petjada, volemoferir una succinta i lleugera semblançad'aquest que fou corredor i empresarihoteler.

En Miguel Mayol va néixer a Montuïri,concretament a Son Vanrell, dia 10 dejuny de 1937. Els seus pares foren enPere Joan Mayol Gomila "Silis" i naTonina Gomila Arbona "Pelosa". Un ma-trimoni que tengué 9 fills, si bé quan en-cara eren molt petits en moriren 4. Peraquest motiu la gent del seu temps -id'ara- sols ha pogut conèixer Tomeu,Joan, Catalina, Pere i Miguel.

Com la majoria d' infants monttifrersl'educació d'en Miguel es va desenvolu-par anant de molt petit a Ca ses Mongesi després a Ses Escoles fins als 12 ò 13anys que ja va començar a fer feina ambels, seus pares a fora vila. A això ho féucl'una manera regular fins que tengué 16anys, que fou quan va començar a agafarla bicicleta amb intencions de decidir-seal ciclisme, encoratjat pels germans iamics que ja començaven a veure en ellun futur corredor. I així fou. Als 17 anysja el trobam participant a una carrera aIa voltadora de Vilafranca on féu un pa-per destacat.

Tot i essent un allot més be amid queagosarat, poc a poc ana prenent con-liança amb la bicicleta i amb ell mateix.Es va inscriure a l'equip "Minaco" i alcap d'un temps al "Faema" i simultània-ment pertanyia al Club Ciclista deMontuíri, el qual aleshores tenia la sevaseu a Can Rodetes.

Durant la seva epoca de corredor ci-clista en actiu, primerament com ama-teur i després com a professional, va

participar a la majoria tie proves ques'organitzaven a Mallorca i a bastantsd'indrets de la Península. D'entre ellescal esmentar les voltes a Andalusia, a"Levante", a Catalunya, a Astúries, alPaís Basc, al Campionat d'Espanya perregions representant amb altres dos, aBalears. A unes amb més fortuna que aaltres. Quan era a Mallorca participava aquasi totes les que s'organitzaven a dife-rents pobles amb motiu de les festes pa-tronal o altres esdeveniments. Es va reti-rar als 27 anys.

En acabar de corredor se n'anà de peóde picapedrer a Santa Ponça. Alla treba-Ilava amb en Joan Gomila "Pelós" quiera el mestre i ampliaven un hotel.Mentrestant es va casar dia 21 d'abril de1965 amb Pereta Fio! Miralles i tengue-ren 4 fills: Pere, Antoni, Maria Antònia iMagdalena.

Unes setmanes abans de casar-se el di-rector d'aquell hotel que ampliaven elva ginyar perquè ell i la futura esposaanassin a treballar a l'hotel: ell de cam-brer i ella de cambrera. I així fou: accep-taren aquesta proposta i la seva vida pro-fessional va donar un tomb de 180araus

Al cap d'uns anys d'exercir aquestaprofessió, passaren a dur un bar aPeguera. No fou, pen), de durada, per-

què al poc temps ell passa a l'hotel d'en-carregat del personal i posteriormentcom a director d'un altre hotel. Unaanys més envant en Miguel va comprarl'explotació de l'hotel i amb el tempstambé adquiriren l'edifici. Era l'"HostalMorlans".

Passa el temps, els negocis li anavenbé i al cap d'un temps compra terrenysal costat de l'hotel en vistes a una futuraampliació. Cosa que pogué dur a termeamb un espai de temps relativamentcurt. Els negocis, com hem dit, li anavenbe i el personal que tenia al seu serveitambé estava molt content d'ell. Eramolt amic de tots, tant que amb el serveies comportava com si fossin companys.

Pere, la vida no sempre es desenvolupaaixí com un voldria. Quan en Migueltengué 58 anys se li va detectar un can-cer. Comença a donar-li preocupacions,a ell i a la família, fins que la ciencia jano pogué fer res. Poc temps després,complits els 60 anys, la mort se l'endu-gué a la tomba.

No sols la seva família sinó tot aquellesbart de seguidors que l'havia enlairatquan era corredor, en el funeral en do-naren testimoni i tornaren rememorar in-teriorment tants de dies esportius glorio-sos, tot comentant aquelles epopeies ci-clistes.

O. Arbona

A en Miguel d'Es Pont

En Miguel d'Es Pont complílo que Déu no mos perdona;li varen fer una coronaets amics quan va morir.

Un dol molt gros fa sofrir,tota sa famili' cova;tot es poble se'n sentíd'en Miguel quan va morir,que li va tocar sofriraquell dia d'estar en coma.

Una hora grossa de coa,es consolar va tenir;i a molts ho vaig sentir dir,tan jove ha hagut de morir,essent tan bon persona.

Amador Font

20 TEMPS PASSAT

Tail",

Et. veil- camp

Una foto que correspon al'any 1945 i, com es pot

veure, en el campenrevoltat de posts i

fustes, s'hi juga un partitde futbol. Un equip és el

Montuïri i l'altre eldesconeixem. El terreny

de joc, tossos amb herba itrossos sense, era el

millor i Panic de què esdisposava en aquells

temps. El que sí es destriabé és la gran parada querealiza el porter. De totes

maneres aquestdocument gràfic de l'any

1945, quan el Montuïriencara no estava federal i

del qual ens parlaradesprés en Biel Surier en

els seus recordsd'infantesa, corrobora totquan diuen d'aquell yellcamp els homes d'edat

que hi jugaren i que araja han passat els setanta

3EZ.41M 41= €30 relLsso el* Iramark 41IM swam.

9 familiars en un equip

Aquesta vegada és en Gabriel SituerSampol, un els niés carismàtics futbolis-tes montuirers qui conta els seus inicis.Ell, pels anys 1950, va jugar amb nota-ble exit a I" divisió amb el Valencia pri-mer, i amb el Sevilla, després. Aix() és elque deia:

— L'any 1938, quan jo tenia 14 anys,estudiava a Palma al Collegi La Sallejuntament amb el meu germà Joan, enSebastià "Serena" i en Biel Sampol.Aleshores el parc Atanasio —qui enaquell temps duia la Joventut Antonianai disposava d'unes extraordinàries dotsde captació— ens va ginyar a tots quatreper jugar a futbol amb el seu equip. Totsens hi bolcàvem amb tal illusió que alcap de poc temps ja érem bons futholis-

tes i destacàrem jugant cadascú en el seulloc en el camp.

Tanta era la nostra il.lusió i les ganesde pegar cops a la pilota, que dos o tresanys després, també a Montuïri, ja haví-em format un bon equip, pea) sols jug 1-vem partits amistosos, posat que elMontuïri no estava federat. Aixe, léu queequips d'altres pobles veïnats posassinesment ens nosaltres i ens fitxassin.

Encara record que en certa ocasió enun dels equips de Montuïri arribàrem ajugar un partit amb nou familiars: 2Cerdans (Antoni i Pere), 4 Sampols(Pere, Biel, Pep i Rafel) i 3 Sunyers(Damià, Biel i Joan). No record qui erenels altres dos de l'equip, però no eren fa-miliars.

A l'equip del Montuïri tots els juga-dors ho "donàvem" tot i amb un poc de"classe" que teníem en guanyàvemmolts, de partits, I com que érem mon-tuïiers venia moltíssima gent a veure'nsjugar. Un temps en què el camp estavaenvoltat de taulons, posts i bardissa per-que no hi havia doblers per tancar-lo demarès, ni per construir uns vestuaris, nitan sols un cèntim per als nostres equi-patges: cadascú es pagava el seu i veniavestit de ca seva. La joventut i gent granens tenia per herois, sols pel let de saberpegar coces a la pilota.

En ague!i temps tot era al contrarid'ara: sobraven jugadors bons i montuï-rers per formar un equip de categoria.En canvi ara n'han de cercar molts d'ex-terns perquè donin categoria a l'equip deIa vila.

O. Arbona

La barberia de Can Joan "Pastor" estava a la Plaça Vella

HISTÒRIES LOCALS

21

BarberiesCan Rua, Can Pere Rosselló, Can Macià Noto, Cas

Confiter, Can Pep Barber, Can Tirfol Pizà, CanGuillem Fil, Can Tomeu Pavora i Can Joan Pastor

4.- CAN RUA del Carrer MajorEl vell Tomeu "Rua", pare d'en Tomeu

de na "Perulla" i d'en Biel de "Sa Polla",fou qui començà el negoci. Duien la bar-beria en solitari, volem dir sense mossos.El tres, els dos Tomeus i en Bid feien, amés, d'exsecalladors. Estava a la casa deCan Pere Frare, la qual va estar oberta desde l'any 1925 fins al 1975, si be, mort enTomeu, l'any 1947 l'agafà en Biel i va ro-mandre oberta, regentada per aquest, du-rant 28 anys, o sia, com hem dit, fins al'any 1975. Els dies feiners sols tenienobert els vespres, excepte els dissabtes(matí i horabaixa) i els diumengesCom que aleshores quasi no s'usava afai-tar-se a ca seva, tenien molts de clients,sobretot joves que hi anaven dia sí i diano; i pel que fa als cabells, molts s'arre-glaven el pèl cada setmana i altres, cadadues.

5.- CAN PERE ROSSELLÓ a laPlaça Major

Estava situada aquesta barberia en elmateix Hoc on ara hi ha l'adrogueria, da-vant la rectoria. En aquell temps a aquestlloc ii deien "Sa Granja". En PereRosselló es casà amb na Francisca"Matarina". Tengue de mosso en Joan"Passiu". En Pere era de Ciutat i allà jafeia de barber i, com que es va casar ambuna montufrera, es va traslladar aquí i vaobrir aquesta barberia. La gent deia quetenia molt bona mà per afaitar. La sevaestada a Montuïri fou curta, ja que solstengué obert des de 1945 fins a 1950, quefou quan va tancar perquè se n'anà una al-tra vegada a Ciutat.

6.- CAN MACIA NOTO en EsPujol

Macià Mas i Bunyola era el seu nom illinatges. Mossos seus foren en Jaume"Gelat" i en Joan "Bello". En Macià vavendre la barberia a en Jaume "Gelat" elqual la traslladà a l'actual "Ca na Poeta".AllA hi tengue de mosso en JaunieRossinyol i Trobat "Pubil". En Jaumeemigrà a Amèrica i, en fer-ho, passà elnegoci a en Joan "Bello".

7.- CAS CONFITER en Es PujolRegentada per Joan "Passiu", qui també

abans va esser mosso a Can Pep "Barber",durant quatre anys. Després la passà aCan Bernat "Marró", a la mateixa costad'Es Pujol, on hi treballà durant cinc

anys. Darrerament la se'n dugué a ca se-va, carrer de Sant Bartomeu, on hi exercíl'ofici fins a la seva mort.

8.- CAN PEP BARBER en EsPujol

Noll, i llinatges són Josep Fiol i Pocoví.Dc mosso tengué el nebot polític PepBeltran i Garcias "Mosson", en Tomeu"Pavora" i l'anomenat Joan "Passiu".Com a novetat introduí a Montuïri el ren-tar el cap abans de tallar els cabells.Trspassà la barberia a Cas Fraret, carrerVanrell. Posteriorment la pujà al cap decantó —carrer Vanrell-carrer Major—. Aquíhi exercí fins que es va jubilar.

9.- CAN TÓFOL PIZA en EsPujol

L'establiment estava situat a CasConliter i el va tenir obert des de principisde segle fins a l'any 1935, el dia delDijous Bo, que fou quan va morir d'acci-dent. Molts encara recorden que, degut a

que sols tenia obert els vespres, de diafeia de pagès i anava a fora vila amb unasomereta que tenia.

N.- CAN GUILLEM FIOL enEs Molinar

La barberia, més bé petita, pareix queno tenia mirall. El client, per tant, s'haviade fiar del bon art del mestre. Més queafaitar a ca seva, anava a fer-ho a domici-1 i.

11.- CAN TOMEU PAVORATomeu Marimon i Pizà. Canvià d'ofici

per l'arribada de les màquines elèctriques.Aix( coin les farineres provocaren la tan-cada de molins, aquests còmodes artefac-tes desterraren els raons.

12.- CAN JOAN PASTOR a laPlaça Vella

Començà de mosso amb en Pep "Bar-ber", quan tornà del servei militar. Tre-bailà Es Pujol i a Cas Fraret. Una vega-da ensenyat s'establí a la Plaça Vella, a lacasa que comprà a en Joan "Llucio".Compaginà fa feina de barber amb la decarter fins a la jubilació, que fou quandeixà ambdues tasques.

Sa yea de sa lambda

22 PUBLICITAT

41re; OF4u ideA

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Magatzem i Oficina: Tlf. Magatzem: 64 67 44Cart. Manacor, km. 28'5

64 60 95Particular 64 61 73

07230 Montuïri (Mallorca)

GLOSES

23

Cbdcpc,1)Tres homes dins un cafè,

Vaig anar un dia a Ciutatperquè feines hi teniai quan vaig haver acabatvaig entrar a prendre un gelata una cafeteriaperquè estava molt cansat.

Hi havia molt poca gent,dos homonets que xerraven;jo em vaig seure avinenti ells dos ni compte se daren;varen seguir sa correntamb so tema que tractaven.

Jo, sense proposar-m'ho,vaig sentir lo que digueren,crec que tenien raói si no, prop hi feren,ja ho diran es qui esperenque acabi de contar-ho.

Un des dos li diu a s'altre:— Com esta sa teva dona?Vares dir que està malalta;i si sa guitarra no sona...qualque pic et deu fer falta,o en tens una altra de més bona?

— No, Bernat, som yell i pobre,jo no puc tirar es doblers,amb sa meva en tenc de més,malalta o no, es una dona,que avui dia, pes carrers,no n'hi ha cap de tan bona.

—Miguel: tu em vols dir amb aixòque vaig un poquet alerta.amic meu, no tenguis por,no agaf qualsevol oferta,sempre compr es peix més bo,vaig amb sa cartera oberta.

—Bernat: no bravegis tant,ni comprant passis la vida,i vés viu d'aquí endavantsi no vols comprar la sida,si tens apreci a sa vida,fes com jo, no gastis tant.

— Pert saps que es d'avorritmenjar, jeure i no fer res.Miguel, jo sempre the ditque vares néixer pagesquan Ciutat era petit;ara es gran, no hi manca res.

—Bernat: si això et diverteix,cadascú va amb ses sevesfa molts d'anys ja hi 'via pegues,ii deien es mal francés,tu vés de bauxes i vegues,

fes com si no t'hagués dit res.

— Ha arribat tard es sermói abans ni el `gues escoltat;Miguel, tu ets més major,pelt davant t'he passat,ma vida he malgastati es tard per arreglar-ho.

—Vol dir que l'has aplegat?Jo que te veia tan bé,i tu no deies res, Bernat,ara amic meu, què has de fer?No parlar-ne més, me'n vaigi no sé quan tornaré.

—Espera un poquet, Bernat,t'he de donar una cosaque es teu metge m'ha donat;és un sobre amb una prova,fins ara no hi he pensata dar-te'l i em fa nosa.

—Venga, no esperis, Bernat,obri'l i mira què diu.— Miguel, s'han equivocat,no som zeropositiu;jo estava molt assustat,ja era més mort que viu.

Una notícia tan bonaMiguel, l'hem de celebrar:jo te convid a dinara tu i sa teva dona,a un restaurant que hi haprop de mar, a Cala Bona.

Jo aquí em vaig aixecarper anar-me'n a defora,

quasi, quasi vaig plorar,per?) m'hi vaig acostarper dar-li s'enhorabona,això un poc els estranya.

Li vaig dir: mira, Bernat,sense voler he sentittot lo que aquí heu parlati me sent emocionatper lo que t'ha succeït.Esper que els hagi agradata tots es que ho hagin Ilegit.

Antònia Adrover

Vos faré aquesta cançóperquè m'ho han demanat,per s'obra que han començat,que frissaver de fer-ho.

Sa data per acabar-ho,d'això no me n'han parlat;amb sa marxa que han `gafaten dos anys no hauran 'cabat,a mi me sembla que no.

Parteixen de Can Queló,cap a Plaça amb s'empedrat,n'hi ha que les ha agradati altres que diuen que no.

Perquè és es carrer Major,sempre ho sera es 'ventejat,amb sa placa que han posattenien por a s'humitati a s'estiu darà frescor.

Serà un gust es veurer-ho,

no podran conèixer-hoaquells que hi han habitat,ses ceres han canviat,fins i tot es "bordilló".

Meam si em dareu sa raóde sa glosa que he explicat,ja ho veureu en 'ver pagat,per molt que estigui aferratmos fugira es paparró,ja ho han fet coneixedor,mos buidaran es sarró,pareixerà que ha vessat.

Es batle sempre ha pensat,no s'atura de fer-hodes poble, d'adobar-lo,li haurà fet cobrar valor;podran venir a veurer-hoa Montuïri en 'ver 'cabat.

Amador Font

A ses obres dels carrers

La commemoració dels 25 aniversari, feta l'any passat, resultàmagnifica i molt participada

I I I k Z:44 I I44 *47161.. I I I 64 I I 1; 1141 I I% hx, rrrin w :r; *1

ow• Toldos • Capotes

• Falsos sátils• Sátils de policarbonat

C/ S. Rafel, 84 • Telf. 971 24 59 09 • Fax 971 24 63 19Telf. mõbil 907 11 12 01 • 07008 Palma de Mallorca

24 ESPORTS

Gabriel Mates i Joan Pocoví, nous presidents dels clubs de futbol i de bàsquet

34 equips participen en el XXVI Torneig de La Llum

Hi ha hagut canvi de directives en elsclubs de futbol i de bàsquet. JoanPocovf Oliver deixa la titularitat del fut-

bol per passar a presidir el club de bàs-quet. Gabriel Mates es fa càrrec delClub Esportiu Montuïri.

Després que Gabriel Mateu deixàs deser president del Club PolisportiuMontuïri (bàsquet) es varen presentarcandidats per formar la directiva. Ellsmateixos elegiren Joan Pocovf com apresident. La resta de la directiva estàformada per Maria Teresa Nicolau iGuillem Morlà, vicepresidents; MateuGinard, tresorer; Cati Mascaró, JoanaSerra i Lina Morlà, secretàries; JaumeRigo, Miguel Pomar i Catalina Moll,vocals.

XXVI Torneig de La Llum - 1998EQUIPS PARTICIPANTS

JUVENIL "A/G-A": Mallorca, R.Llu11, Cide i Patronat. JUVENIL "A/G-B": Penya Arraval, Manacor, At.Balears i Pl. Calvià. JUVENIL "B":Independent, Beta, Montuïri i R. Llull"B". CADET "A": Cide, Penya Arraval,Pl. Calvià i Mallorca. CADET "B": In-dependent, Campos, Montuïri i Beta.INFANTIL "A": Cide, St. Gaietà, R.Llull i Penya Arraval. INFANTIL "B":Montuïri, Independent, Beta i At. Bale-

ars. FUTBOL -7ALE VI: Montuïri,Independent iS'Horta. FUBOL-7BENJAMi: Mon-tuïri, Independenti St. Joan.

CALENDARI

• Diumenge, 9.-A les 20 h: Inau-guració. A les 22h: Mallorca-R.Llull (Juv.A A).

• Dilluns, 10.- Ales 19 h: Montuïri -Independent (Inf. B). A les 20'30 h:Independent-Campos (Cadet B). A les22 h: Independent-Beta (Juv. B).

• Dimarts, 11.- A les 19 h: Beta-At.Balears (Inf. A). A les 20'30 h:Montuïri -Beta (Cadet B). A les 22 h:Montuïri -R. Llull B (Inf. B).

• Dimecres, 12.- Cide-St. Gaietà (Inf.A). A les 20'30 h: Cide-Penya Arraval(Cadet A). A les 22 h: Cide-Patronat(Juv. AA).

• Dijous, 13.- A les 19 h: R. Llull-Penya Arraval (Inf. A). A les 20'30 h:Pl. Calvià-Mallorca (Cadet A). A les 22h: Penya Arraval-Manacor (Juv. AB).

• Divendres, 14.- A les 19 h: Trian-gular benjamí futbol-7: Montufri-

Independent-Sant Joan. A les 20'30 h:Triangular Alevf futbol-7: Montiffri-Independent-S'Horta. A les 22 h: Pl.Calvià-At. Balears (Juv. AB).

• Dissabte, 15.- Jornada de descans.

• Diumenge, 16.- A les 19 h: 3r/4t Hoc(Inf. B). A les 20'30 h: 3r/4t (Cadet B).A les 22 h: 3r/4t Hoc (Juv. B).

• Dilluns, 17.- 19 h: 3r14t Hoc (Inf. A).A les 20'30 h: 3r14t lloc (Cadet A). Ales 22 h: Semifinal (Juv. Grup A.A).

• Dimarts, 18.- A les 19 h: Final (Inf.B). A les 20'30 h: Final (Cadet B). Ales 22 h: Semifinal (Juv. Grup B.A).

• Dimecres, 19.- A les 19 h: final (Inf.A). A les 20'30 h: Final (Cadet A). Ales 22 h: Final (Juv. B).

• Dijous, 20.- A les 19'30 h: 3r/4tLloc (Juv. A). A les 21'30 h: Final (Juv.A). A les 23'15: Lliurament de trofeus icloenda.

Sopar de presentaciódel CE Montigri

Dia 30 de juliol passat en el transcursd'un sopar tengué Hoc la presentació delnou equip del CE Montuïri per a la tem-porada 1998-99. Hi assistiren a niés delsjugadors, directius, entrenadors i perso-nes que d'alguna manera col-laborenamb l'equip. Parlaren el nou president,Gabriel Matas, l'entrenador, DarioFernàndez i el capità de l'equip, TomeuVerger. Tots destacaren el ferm desigd'obtenir una bona classificació.

ESPORTS 25

Gabriel Matas Alcover, nou president del CE MontuïriPensa seguir la finia dissenyada els darrers anys

Gabriel Matas Alcover, antic jugadordel Montuïri, de 31 anys, casat i ambuna filla, aquest mes passat ha estat de-signat President del CE Montuïri ensubstitució de Joan Pocoví, a qui enca-ra li mancava un any per complir el ter-mini. Una dimissió produïda per proble-mes laborals que ii impedeixen dedicar-hi tot el temps necessari.

Biel Matas conjugara les tasques po-lítiques de 2on tinent de batle amb l'es-port. És ben conegut dins el futbol perhaver jugat a totes les categories del'esport base, regional i tercera nacio-nal a Monta Iii, com també ha defensatels colors ciel CIDE, Cardassar iManacor.

—Com fou que et decidires per lapresidència?

—Joan Pocovf eni va dir que si joaquest any agafava la presidencia ellcontinuaria de vicepresident fins a dinsun altre any en que es convocarien leseleccions.

—Quina és ara la teva visió delMontuïri?

—La idea és la de dur la mateixa líniaen quan a política esportiva d'aquestsdarrers anys; continuar fent un equip deregional preferent competitiu a base dejugadors montifirers, reforçat amb 7 ò 8jugadors de fora poble. Crec que elMontuïri, per la seva identitat i prestigid'aquests darrers anys, es mereix estarsituat a un dels Hoes alts de regionalpreferent. Això farà possible que elsal-lots seguesquin practicant' esport delfutbol i que Montuïri pugui comptaramb tots els equips de futbol base.

—Com serà la junta directiva?

— Pel que fa a la junta directiva segui-rem comptant amb els qui hi havia, ex-primentats directius que han sabut man-tenir cl Montuïri en els Hoes alts de pre-ferent. A més de Joan Pocoví, TomeuAndreu, Guillem Morla, Joan AntoniPayeras... s'anira incorporant a la direc-tiva gent nova i jove amb Music') i ganesde fer feina, com per exemple RafelMiralles com a vicepresident 3er; JoanOliver, vicepresident 2on, i RafelFullana de secretad.

—Com es desenvoluparan les dife-

rents categories?

— A la primera plantilla seguira d'en-trenador Darío Fernandez. Continuaremmantenint l'equip de 3 regional i ensera entrenador Pere Mariano i com adirectiu delegat, Joan Verger. Pel que faa futbol base hi haura un coordinadorque al mateix temps sera l'entrenador del'equip juvenil: Fernando Cano, llicen-ciat en educació física.

—Qui els dirigirà?

—El directiu delegat dels juvenils seraMiguel Miralles; el de cadets, SebastiàAlcover i el tandem Tomeu Verger iRafe] Alcover d'entrenadors. El directiudelegat dels infantils sera Joan Lladó,els quals seran entrenats pel tandemAntoni Sastre i Maties Coll. Els alevinsfutbol-7 tendran com a directius dele-gats Rafe! Tous i Conxa Estarellas, id'entrenador, Pere Cerdà. I dels benja-mins futbol-7 en sera delegat directiuBenet Campins i Joan Verger Rossinyol,entrenador.

O. Arbona

FUTBOL-7L'equip de

Ses Jardines, campiódel torneig d'estiu

L'equip de Ses Jardines es va procla-mar campió del torenig d'estiu de fut-bol-7 on hi han participat dotze equips,dividits en dos grups de sis que han ju-gat pel sistema lliga. Els dos primers decada grup s'enfrontaren en semifinals iels dos guanyadors disputaren la final.Aquests foren Ses Jardines i el campióde cada any, Ca Na Poeta. Els resultatfou de 5-3 favorable als primers.

Ferreria Rafel WailesMés de 20 anys treballant el ferro

Vos desitja bones festesSant Bartomeu

Carr. Palma-Arta s/n • Telf. 971 64 62 88

Montufri

26

ESGLÉSIA EN CAMÍ

BaptismesEl proper diumenge, dia 9 d'agost, a

les 19 h. a l'església parroquial hi hauràla celebració comunitària el baptisme.

Violacions, maltractaments a dones ifills, autodestrucció a traves del'alcohol i de la droga... Fils queseguen vides que corren pel carrer...Descarrila-ments produits peltrencament artesii, precís i continuat dela vida. Tantes i tantes violènciesquotidianes que tots contemplam oIlegim o escoltam en els mitjans decomunicació.

Se'ns diu que això es causat per lapresencia d'aquests mitjans, sobretot aIa televisió; de molt de sexe icotnportaments violents. Però tambéens podríem preguntar pel procéseducatiu dels infants i adolescents. Perexemple si els pares dialoguen amb elsfills sobre el que es veu a la televisió.

Però hi ha més coses. Hi ha mancade treball: el treball es l'eix sobre elqual està organitzat el nostre sistema

La Mare de Déu AssumptaLa missa en honor de la Mare de Déu

Assumpta, degut a la sortida delscossiers, dia 15 d'agost, se celebrarà a

social, i la seva manca dispara lesenergies vers altres indrets i faaugmentar la ri'ibia dels exclosos,d'aquells que Púnic que reben de lasocietat són mitjans per autodestruir-se. I no es solament un problema demanca d'ingressos, ho es també demanca de perspectives personals,familiars, socials. No hi ha projectescap a on canalitzar les energies,projectes que il.lusionin, projectes quefacin pensar que, si treballam, d'aquí aun temps tots estarem millor: només hiha fites immediates i conseqüents; lesfites a més Ilarg terme s'handesdibuixat. ¿No es Ilavors "normal"que molts de joves cerquin entrete-niment en aventures perilloses per alseu cos, inima i esperit i per als delsaltres?

J. Cervera

les 21'30 h. Tot seguit a l'església hihaurà el pregó de festes i a continuacióel lliurament dels premis literaris id'investigació de Sant Bartomeu.

Homenatge a la vellesaEl diumenge dia 16 a les 19 h.

començarà a l'església la missa del'homenatge a les persones majors de 80anys i als qui enguany celebren lesnoces d'or. Per aquest motiu la missa deles 21 h. passa ales 19.

Celebració penitencialDia 20, dijous, a les 21 h. tendrem la

celebració penitencial prèvia a les festespatronals de Sant Bartomeu.

Gelatada i ball de bot a plaça abenefici del Burundi

Dissabte dia 22 d'agost a les 19 h.La Parròquia de Sant Bartomeu en el

seu 750 aniversari de la seva elecció coma parròquia, es vol agermanar amb unaparròquia dels nostres missioners delBurundi. Ajudarem amb el que trauremd'aquesta gelatada a reconstruir lesvivendes dels seus habitants destruïdesper la darrera guerra. Demanam desd'aquí col-laboració per ajudar-nos, fentcoques i participant en l'organització.Dimecres, dia 12, a les 21'30 h. tendremla primera reunió a la rectoria. Els tiquetses vendran, igual que l'any passat, en elscomerços, i seran de 500 ptes. Hi hatemps tins a dia 20. Durant la gelatada hihaurà ball de bot a càrrec d'Aires deMonti-Sion de Porreres.

Completes de Sant BartomeuDia 23, dissabte de Sant Bartomeu, a

les 19'15 h. començaran les completescantades per la Coral Mont-Lliri ambassistència dels Cossiers. Acabarà ambIa veneració a Sant Bartomeu i entregade l'alfabaguera. Aquest dia, essentdiumenge, la missa serà a les 21'30 h.

Festa de Sant BartomeuLa festa del patró de la nostra

parròquia, dia 24, començarà ambl'Eucaristia solemne a les 11'30 h. a laqual predicarà Mn. Rafel Mas Tous,capellà de la presó i vicari de SantAlonso Rodriguez de Palma. Cantarà laCoral Mont-Lliri i els Cossiersinterpretaran cl ball de l'Oferta. Durantaquesta diada festiva es portaràl'Eucaristia als malalts que ho desitgin.

De bell nouamb motiude les festesde SantBartomeues retràhomenatgea lespersonesmajors de80 anys iales parellesqueenguanycelebren lesnoces d'ormatrimonials(La fotocorrespon alde 1997)

Violència i dolor

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AÏLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 - Tif. 64 66 95

MONTUIRI

MISCEL.LÀNIA 27

Kloac; cducy219 agost 1948

Guillem Andreu Gomila "Miano" ambMaria Rigo Bauza "Muixa".

28 Agost 1948Gabriel Sutler Sampol "Sunyer" amb

Coloma Nicolau Cercla (de Porreres).

X3®& Ír1 (1112gC;1108 agost 1973

Bernat Adrover Barceló (de Cas Con-cos) amb Joana Bennassar Fullana "Car-bonera".

11 agost 1973Joan Sastre Miralles "Llebre" amb

Francisca Martorell Fullana "Tarrica"

10 anys enrereAgost de 1988

Obertura del bar Es dauDia 19 d'agost de 1988 quedà inaugu-

rat i obert al públic el bar Es Dau, situaten aquesta avinguda, al costat del res-taurant que duu el mateix nom. Un localample, que dóna accés a l'antic celler,renovat.

25 anys enrereAgost de 1973

1 Torneig de sa LlumDe I'll al 25 d'agost de 1973 i amb

partits per primera vegada els vespres,tengué Hoc el "I Torneig de sa Llum".L'organitzà el CD Montuïri, el patrocinàel CIDE i hi participaren 16 equips: 8 dejuvenils, 4 d'infantils i 4 d'alevins.

50 anys enrereAgost de 1948

Peregrinació a SantiagoDes de feia anys es parlava de la pe-

regrinació del Joves d'A.C. a Santiagode Compostella. Un grup de 17 montuf-rers juntament amb els de tota Mallorcapartiren dia 25 d'agost de 1948 per tor-nar a la vila dia 1 de setembre. Per tot elpoble es parlà d'aquesta eixida.

100 anys enreraAgost de 1898

Nova junta municipalD'acord amb la Llei Municipal vigent,

dia 18 d'agost de 1898 es féu el sorteigper elegir els deu ve'fris que juntamentamb el Consistori havien de constituir lajunta municipal per al següent exercici,els qual seran vocals associats.

.[DGIJDØg?c=i1dciJuliol de 1998

DefuncionsDia 14.- Margalida Solivellas Sampol

"de Can Canai", viuda de 77 anys.Dia 16.- Mateu Arbona Trobat

"Claveta", viudo de 83 anys.Dia 22.- Mique! Grimait Aulet "de

Son Fornés", casat de 80 anys.Dia 24.- Maria Mora Miralles

"Pastora", viuda de 83 anys.Matrimonis

Dia 18.- Josep Sansó Ribas amb Jerò-nia Gallard Mora.

Gelea de codony

Ingredients1 litre de suc de bullir els codonys800 grams de sucre2 cullerades de vinagre2 cullerades de suc de llimona

ElaboracióAmb el brou de bullir els codonys hi

posam una clovella de llimona, 2 de vi-nagre, i per un litre de suc, 800 grams desucre i tot junt ha de bullir una hora.Després es posa dins pots de vidre i selsha de fer bullir un quart d'hora al banyMaria.

Francisca Miralles Sastre "Manescal"

PhY7dOUGGI2t1C1Juliol de 1998

Gens de pluja s'ha enregristrat a Mon-tuïri durant el passat mes de juliol.

-,oc)G1GccididG

9 Agost Petra

23 Agost St. Joan16 " Porreres 30 " Vilafranca

CbUcDaDPer Montuïri

Ses gloses per Montuïri,jo, fa temps, que les solc fer,mentre pugui, seguiré,i, si importa, pregaréque es gust que tenc no nie fugi.

I pes qui en vol que m'ho digui,i en en Nofre les duré,i en que no estiguin molt bé,com sempre, els hi explicaré.

Si li agraden, que els escrigui,que mai l'he vist que s'embulli,per moites que jo n'hi dugui;lo que ell fa, ningú ho sap fer.

Amador Font

Aquest és el logotip guan-yador del concurs que es vaconvocar per elegir el que lacomissió organitzadora del76 centenari de Montuïri con-sideràs més adient. Va essertriat entre els 26 que es pre-sentaren, per cinc vots a fa-vor i un en contra, i a dir veraltres també es mereixienl'honor de figurar com a lo-

gotips d'aquest centenari."L'elecció d'aquest ana-

grama —diu l'autor, el nomdel qual serà fet públic elproper 15 d'agost— no és ca-sual ni fruit del capricis del'atzar. Hem intentat quel'anagrama resultant complísuna serie de característiquesmolt importants:

• Que fos facilment repro-

dufble.• Que fos senzill.• Que fos econòmic (dues

tintes).• Que suggerís qualque co-

sa més que traços i números.El traç que dibuixa una m

és àgil, molt fresc. A part derepresentar la m de Montuïri,podem veure la silueta de lamuntanya que es dibuixa jades d'enfora quan divisamMontuïri. Per altra banda, lesquatres cames de la lletra,amb distintes formes, ampla-da i inclinades recorden elsestrets i empinats carrers dela vila, tan característics.Aquest triple significat de

l'anagrama fa que tengui di-verses lectures i que s'allunyide la tendència dels logotipssense missatge. A partd'això, creim que l'objectiuestètic també s'ha assolit, jaque el resultat és dinàmic,àgii i harmoniós.

El fet d'introduir les dadesde l'aniversari és opcional, jaque creim que l'anagramafunciona també sense això.Malgrat tot, rintrodciim per-què pot esser important per aIa difusió de l'aniversari. Elscolors emprats són forts, ambun contrast evident i, el quetambé és important, fAcil-ment reproduïbles".

El logotip dels 700 anys

7001 3 0 - 2 0 0 0

15 joves netejaren el talaiot de Son Fornés durant la segona quinzena de juliol

28

ÚLTIMA PAGINA

Son Formes, neteja li nrer rat tier a r 3 exca acionsQuinze estudiants universitaris proce-

dents de les comunitats autònomes delPaís Base., Galícia, Madrid, Catalunya iCanàries han treballat en les tasques deneteja clel talaiot de Son Fornés durantla segona quinzena del passat juliol.Estudiants d'entre 20 i 25 anys que allàhan constituït un camp de treball sota ladirecció d'una monitora i de VicençTorres corn a director, aquest procedentde l'Escola d'Esplai. Un camp que ha

estat subvencionat amb 500.000 pesse-tes per la Conselleria de Presidència delGovern Balear i organitzat perl'Ajuntament de MontuTri.

D'aquests 15 estudiants, 10 són al•lo-tes i els altres 5, al.lots, i la seva tasca enel talaiot ha estat la de netejar-lo d'her-bes, branques segues, pedres i altres res-tes inadequades. Joves que estudienmatèries tan diverses com sociologia, in-formàtica, dret, infermeria... i que tenienles Escoles com a residència on dorrnieni dinaven d'un menú elaborat en el men-jador de Persones Majors. Els vespresanaven a sopar a Ca n'Aloi. Des de les 8I mitja del mati fins a les 11 llevavenherbes i feien una neteja general. A mit-jan matí tornaven al poble i molts ana-ven a la piscina municipal o a recórrer elpoble per conèixer-lo. A primeres hores

de l'horabaixa desenvolupaven tallersd'entintat de camisetes o de restauracióde fusta. I des de les 6 fins a les 8 i mitjacontinuaven el treball a Son Fornés. Elsdiumenges feien excursions per l'illa.

És molt possible que el pròxim any iamb el terreny netejat es tornin repren-dre les excavacions en el poblat talaièticcom també es continuï adequant el mu-seu arqueològic que s'instal•arà en el

Molí des Fraret. Com també és probableque els terrenys on s' ubica el talaiot siencedits a l'Ajuntament mitjançant un con-veni urbanístic.

Com ja se sap des de fa 10 anys nos'ha duit a terme cap altra excavació enel poblat talaiótic, per altra part un delsmés importants de l'Estat Espanyol pelque fa a la recerca científica.

O. Arbon('