Upload
tranduong
View
224
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
www.setsetset.cat 1
LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 118
ABRIL_MAIG 2011
COL·LABORACIÓ3 EUROS
setsetset
past isser ar tesà
C. Sant Miquel,11T. 93 777 54 81Esparreguera
Gran, 52-54T. 93 777 29 52ESPARREGUERA
Pl. Església,10T. 93 777 90 36COLLBATÓ
francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60
[email protected] | www.espiral108.net
body balancei dansacontemporània
dinàmicadel riuregimnàs pera gent gran
tai-chi chuanchi-kungkung fu per ainfants i adultsninjutsuhapkido
kundalini iogapilates
-edició-disseny gràfic-publicitat
acupunturaquiromassatgeshiatsu
homeopatianaturopatiaflors de bachreiki
massatge aiurvedareflexologiapodal
www.setsetset.cat 3
SETSETSET.CAT
NÚMERO 118
ABRIL_MAIG 2011
600 EXEMPLARS
COL·LABORACIÓ: 3 €
Edita: Setsetset AC
Apartat 24
08292 Esparreguera.
93 777 84 21
Director: Joan Espinach
Consell de redacció: Gerard
Bidegain, Soledat Lara, Car-
me Paltor, Josep Paulo, Antoni
Puig, Carles Reynés. Consell d’opinió: Ramon París, En-
ric Gili, Carles Batlles, Ingrid
Regalado, Oriol Esteve, Eloi
Mestre, Josep Ràfols, Josep
Maria Brunet. Redactors: Enric Gili, Gerard Bidegain,
Carles Reynés, Carme Paltor,
Ingrid Regalado, Josep Ràfols,
Oriol Esteve. Opinió: Anna Va-
lldeperas, Teresa Prats, Josep
Paulo, Paquita Vives, Eduard
Rivas, Ade Palomar, Carles
Reynés, Edmon Piqué, Gerard
Bidegain. Correcció: Llàtzer
Hidalgo, Rita M. Vila, Josep
Maria Brunet.
Publicitat: 620 810 890
Disseny i distribució: TD’G
Impressió: Gilaver
La revista 777 Comunica és
membre de l’Associació Cata-
lana de Premsa omarcal
La revista 777 Comunica no
fa necessàriament seves les
opinions ni els criteris expo-
sats pels seus col·laboradors.
La revista 777 Comunica no
es fa responsable de les opi-
nions exposades pels seus
col·laboradors.
La revista 777 Comunica no
retornarà els originals si no
se sol·liciten prèviament, ni
mantindrà correspondència
sobre aquests.
SUMARI
5 EDITORIAL
6 APARTAT24
FA TEMPS ENRIC GILI
8 NOTÍCIES RÀDIO ESPARREGUERA
11 CANVI O CONTINUÏTAT EL 777 DEBAT LES MUNICIPALS REDACCIÓ + ORIOL ESTEVE, JOSEP RÀFOLS, CARLES REYNÉS, GERARD BIDEGAIN, INGRID REGA-
LADO, CARLES BATLLES
20 OPINIÓ PAQUITA VIVES, JOSEP PAULO, ANNA VALLDEPE-RAS, GERARD BIDEGAIN, TERESA PRATS, CARLES REYNÉS, EDUARD RIVES,ADE PALOMAR, EDMON PIQUÉ
25 PARADA CULTURAL
GERARD BIDEGAIN
29 VERSIÓ 2011
32 ENTREVISTA JOAN TEJEDOR I PAU ALBACETE PER CARLES REYNÉS
4 setsetset
Venècia: Des de l'illa de San Giorgio
Maggiore, amb l'entrada a Venècia per
Piazza San Marco, amb el Palau Ducal
i el campanile de fons. Gerard Bidegain
A les platges caribenyes, assolellades i ple-
nes de palmeres, a ritme de “bachata” i “me-
rengue”, assaborint fruites tropicals (mango,
papaya, yuca, cocos…) i envoltats de la fa-
mília, vam celebrar el casament de la meva
germana Montserrat. Va ser un febrer dife-
rent, ple d’emocions, de noves experiències i
de contrastos. República Dominicana és un
país de dues cares: un petit paradís pels tu-
ristes i un lloc ple de mancances per viure-hi.
Tot i així, la gent que hi habita fa que t’hi sen-
tis com a casa, la seva felicitat i tranquil·litat
són admirables. Anna Mestre
Joan Navarro es
va endur el 777
amb ell fi ns a
Costa Rica
La Carme, l’Àngels i la
Teresa van fer un re-
corregut per les ter-
res dels Càtars, bora
el Canal del Midi, i
des de l’abadia Cau-
nes (on els van asse-
gurar que tenien una
de les àbsides romà-
niques més boniques
de França, ens envien
aquesta foto.
Caunes-Minervois
AMB EL 777 PEL MÓN
www.setsetset.cat 5
Ni la persona més optimista podia
somniar que,a principis del segle XXI,
Europa fos tan igualitària en oportu-
nitats. Però heus aquí que el benes-
tar ha portat a una societat acomo-
dada, autocomplaent i indolent, que
va derivant cap a la indisciplina, el
desordre i l’abús, posant en risc les
conquestes socials de molts segles.
Malauradament, i cada cop més, les
pautes de conducta estan basades
en l’egoisme, el materialisme i la vida
fàcil. I, com no pot ser de cap altra
manera, sempre acabem coincidint
que mai no valorem prou el que tenim
fi ns que ho perdem. Així, tenim que
principis com els de llibertat, igualtat
i solidaritat –que s’han dut a terme
amb valors com: l’esforç, la voluntat
de superació, l’austeritat, l’honrade-
sa, l’educació, el respecte...– se’ns
estan esmunyint de les mans.
De fet tots som culpables: els indivi-
dus un per un, les famílies, les em-
preses i, fi ns i tot, els ajuntaments
que ja s’havien oblidat que la gestió
dels municipis es basa en l’adminis-
tració de béns humans fràgils i de re-
cursos escassos. Però, a més a més,
resulta que ja no hi ha recursos per a
suportar aquesta societat de l’oci i de
l’hedonisme, i, un cop més, els dèbils
haurem de pagar la festa; mentre, fa
la sensació que els ajuntaments es-
peren la data de les eleccions com
una tortura, lligats de mans i peus,
sense poder fer res i els altres espe-
rarem, amb els dits creuats, que no
hi hagi cap gran sorpresa després de
les eleccions.
De la crisi ja n’ha sortit i en sortiran
nous moviments ens defensa de les
classes mitjanes i en defensa de va-
lors que són a punt de perdre’s. La
crisi ha de ser un estímul per a reac-
cionar i perquè cadascú s’espavili i es
faci responsable de la seva tasca.
6 setsetset
APARTAT 24
Fins l’any vinentGerard Bidegain
A La Passió d’Esparreguera, la vida
transcorre any rere any, festa a festa,
quadre a quadre. Transcorre com un re-
llotge, com una partitura incessant toca-
da de memòria, com un metrònom, amb
els versos d’en Torruella i amb la músi-
ca del mestre Borràs (que curiosament
no sona al vídeo promocional d’aquesta
temporada). Als vestuaris, un dia t’expli-
quen una anècdota divertida sobre un
actor de fa anys, un altre dia t’expliquen
qui feia els papers quan es va estrenar el
teatre nou i la setmana següent et trobes
aquella persona amb qui fa un any que no
parles i que t’explica les coses que li han
passat des de l’u de maig de l’any anterior.
Malauradament, la frase “fi ns l’any que
ve” (que es diu als vestuaris la darrera
festa) no es compleix sempre, i és per això
que els que participem a La Passió ens
obliguem a dir després un “si Déu vol” o un
“toquem fusta”, per curar-nos en salut.
El dilluns assages amb ell i al cap
d’uns dies ja no hi és. Fa mal perdre un
company. I quan en són dos el cop és do-
blement dur. Aquesta temporada 2011
han estat dos els companys que ens han
deixat; la casualitat és que feien el mateix
paper: el sacerdot Asser. El Martí Roig i el
Lluís Sabaté eren dues bones persones,
dos històrics de La Passió. Es feien esti-
mar i escoltar. Quan et donen un paper
a La Passió, un ja sap que l’han precedit
desenes d’actors, fi ns i tot centenars, en
algun cas. Moltes d’aquestes persones
no les has conegudes. Però sempre et
queda un company amb qui compartei-
xes el paper, un company que t’aconsella,
que l’ha fet uns quants anys abans que
tu, i que el faria amb els ulls tancats. Tu
has de dir les mateixes paraules, amb les
mateixes intencions i gairebé els matei-
xos moviments. Inevitablement et sents
part d’una cadena.
La responsabilitat que m’han donat
amb aquest paper (en unes circumstàn-
cies difícils) és elevada i el risc hi és, com
sempre i a tot arreu. Però les ganes i la il-
lusió em fan recollir el testimoni d’aquest
personatge i apassionar-m’hi, com se sol
dir. A reveure, senyors. Una abraçada des
de l’escenari, Assers. “La lluita serà dura.
I vencerem”.
P.D: Valgui també aquesta refl exió pel
record del Martí Ramoneda i del Pepito
Ozcoz que també trobem a faltar.
Viure: quina joia!Quimet Puig
Recentment he llegit “Viure: ¡quina joia!”
llibre del sacerdot, escriptor i poeta Manuel
Tort i Martí. És l’autobiografi a sincera d’un
capellà que, una vegada ordenat, la primera
parròquia on el destinaren fou la de Santa
Eulàlia d’Esparreguera i era l’estiu de 1954.
Escassament un any, va estar a Esparre-
guera; però, com diu en el seu llibre, sempre
té en el record la seva estada entre nosaltres.
Mossèn Manel va coincidir, igual que el
promotor del Grup de Teatre del Patronat, el
plorat rector mossèn Josep Ma. Garriga, en
la seva afi ció al teatre. Tort en va ser un ani-
mador més i fi ns i tot havia escrit una obra
de teatre, “El nostre germà Oriol”, que va ser
representada per la companyia del Patronat
a Esparreguera i en altres localitats.
Personalment, recomano la lectura del
llibre “Viure: ¡quina joia!”, fàcil de llegir:
les memòries amenes d’un capellà ja jubi-
lat que havia estat entre nosaltres, a part
d’exercir també a Vallromanes i en diferents
parròquies de Gràcia, el seu estimat barri.
www.setsetset.cat 7
EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA
El temps de gener a EsparregueraLa temperatura mitjana d’aquest mes ha estat per sobre
la mitjana (+0,85º) del període 1980/2010. A excepció del
dia 4, hem tingut un període benigne de temperatures fi ns
al dia 20 i de fet la màxima del mes s’ha donat amb 20,5º
el dia 14 de gener. Cal destacar la bonança del dia de Reis
amb una màxima de 16ºC. El dia 21 s’enceta una glopada
d’aire fred i sec que fa que s’enregistrin temperatures nega-
tives durant sis dies seguits, sent la mínima del mes -3,5º
el dilluns 24. Respecte a la pluviometria, aquest mes s’ha
de qualifi car de sec, malgrat els 6 dies de pluja que només
han permès arribar al 63% de la mitjana corresponent. El
dia 28, conjuntament amb una baixada de la pressió at-
mosfèrica es va produir un episodi de pluja i tempesta du-
rant la qual es recolliren 24 l/m2.
Temperatura mitjana: 8,2ºC
Mitjana de les màximes: 13,3º
Mitjana de les mínimes: 3,2º
Temperatura màxima: 20,5 el dia 14
Temperatura mínima: -3,5º el dia 24
Precipitació: 24,7 l/m2 (6 dies
Precipitació els darrers 12 mesos: 699,7 l/m2
El temps de febrer a EsparregueraCom a resum podem dir que aquest mes ha estat poc fred i
poc plujós, si bé hem tingut dies de tot. No s’han enregistrat
temperatures negatives i la temperatura mitjana ha estat
de 10,2ºC o sigui dos graus més que el febrer de l’any pas-
sat. Cal destacar el diumenge dia 6 pel seu aire primaveral,
amb una temperatura màxima de 19,5º. Del dia 13 fi ns al
19 ens han creuat diverses pertorbacions però amb poca
pluja en el seu conjunt. El dia més plujós va ser el 17 amb
7,3 litres. Després molts dies de sol i temperatures suaus
fi ns al darrer dia del mes en què es va produir una baixada
brusca de la temperatura que ens va recordar que encara
som a l’hivern.
Temperatura mitjana: 10,2ºC.
Mitjana de les màximes: 15,5ºC
Mitjana de les mínimes: 4,7ºC
Màxima del mes: 21,5º el dia 25
Mínima del mes: 0,5º el dia 8
Precipitació: 10,8 l/m2 (6 dies
Precipitació els darrers 12 mesos: 640,9 l/m2
El temps de març a EsparregueraAquest mes ha estat molt plujós especialment gràcies a un
episodi de pluges esdevingut entre els dies 11 i 15. El total de
pluja recollida ha estat de 110,9 l/m2, quantitat que ha du-
plicat la pluja del març passat i que converteix aquest mes
en el tercer més plujós des de 1960. Respecte a les tempe-
ratures tal com indica la mitjana del mes ha estat un març
menys fred que el del 2010, ja que no hem sofert cap dia de
temperatures negatives en el nostre punt d’enregistrament.
Les temperatures extremes del mes s’han donat a principi i
fi nal de mes, la mínima el dia 1 i la màxima el dia 31.
Temperatura mitjana: 12,1ºC.
Mitjana de les màximes: 17,1ºC
Mitjana de les mínimes: 7,1ºC
Temperatura màxima: 25,5º el dia 31
Temperatura mínima: 1,5ºC el dia 1
Precipitació: 110,9 l/m2 (9 dies
Precipitació els darrers 12 mesos: 694,6 l/m2
Ben aviat, d’aquí a 4 dies, veurem envaïdes les parets, les
places i els carrers amb el reclam de persones –ciutadans
d’aquí– que se senten cridats per servir a la comunitat espar-
reguerina. Tot seria plaent i exemplar si no fos– malaurada-
ment– per una semblança amb un personatge mitològic grec,
CRONOS, que devorava plàcidament els seus propis fi lls.
Com la mitologia… la política és cruel i no perdona
Ho veiem, cruament, a un nivell de país. No cal esmentar
noms, els tenim tots presents, presidents de govern, del par-
lament… i a nivell local, no és pas diferent. Les successives
corporacions que es relleven tampoc no perdonen perquè
els que ja no hi són molestaven, feien nosa o potser els que
hi són presents són tan mesquins que només s’atreveixen a
ser equànimes amb els que els han precedit quan ja no hi són.
Oblidem el passat que el vent s’ho endurà! –diu una fra-
se. Però el temps demostra que una obra ben feta no ha fet
sinó créixer notablement el seu realitzador d’ençà del seu
allunyament del consistori fi ns al temps present. Encara
segueix essent un referent d’efi càcia, i el més important és
que el seu record no decau ni s’estronca, més aviat creix i per
la seva palesa humanitat és considerat com a propi entre la
gent senzilla, forana, i fi ns i tot per als del poble que no hi
tenen res en comú i de criteris oposats.
Qui pot ignorar seriosament, i sense cremar-se les ce-
lles, les inacabables hores que ha esmerçat, malgrat la
seva migrada salut, per a la millora urbanística de la vila,
una obra de llarg abast! Admirable i exemplar per dues ra-
ons: la primera, i la més important, la seva capacitat per
saber navegar en les aigües tumultuoses que tota transició
política comporta. Sense traumes ni enrenous inútils. I la
segona habilitat natural, saber aglutinar –malgrat diferèn-
cies– els diversos grups per assolir una efi càcia i agilitat
urbana i administrativa prou evidents durant els primers
20 anys de la democràcia.
Per això és de lamentar que, ja a punt d’entrar en la nove-
na legislatura, el consistori segueixi aplicant conscientment
o inconscient un llarg silenci i oblit envers el primer artífex i
lluitador de la democràcia local.
Imitar-lo seria un gran error. Ignorar-lo també
Eleccions Municipals 1979 al 2011Andreu Sitjar
No deu ser perquè s’acosten eleccions?Veïns amb cara de “ho haveu vist?”
Algú ens podria explicar què hi fan uns bancs encofur-
nats en un racó de vorera davant mateix d’un pas zebra, prop
d’uns contenidors d’escombraries. Diguéssim que el punt no
és gaire bonic per seure i contemplar el paisatge, però l’aro-
ma és d’allò més engrescador.
Qui decideix on s’han de posar els bancs? No crec que
ningú amb dos dits de seny decideixi per si sol posar aquests
bancs en els llocs on els han posat. Si hi són per algun motiu
determinat que ara se’ns escapa farien bé d’explicar-ho, per-
què realment sembla una presa de pel.
Perdoneu, però algú ho havia de dir!
8 setsetset
Des del capdamunt del carrer Gran fi ns al capdavall del carrer Cavallers, 25 cases tancades, algunes d’elles tapiades, i altres no les hem comptat perquè malgrat el mal estat en què es troben, sembla que hi podria viure algú. El centre del poble s’està despoblant?
Encarnaabril 2011
FOTODELLECTOR
Per fi sembla que es farà realitat la nova biblioteca! Ja s’hauria
d’haver tancat la vella, però a l’hora d’escriure aquest article,
encara roman oberta. Això sí, esperant ser traslladades, caixes,
caixes i caixes de llibres, perquè no hi ha res que sembli multi-
plicar-se tant com els llibres a l’hora de remoure’ls. Estem con-
tents: feia tant de temps que se sospirava per una nova seu de
la biblioteca, que realment només podem dir BENVINGUDA!
Però no ens enganyem, a més d’un li caurà una llagrimeta a
l’hora de dir adéu a la vella biblioteca, perquè si bé fa molt de
goig estrenar local, i estem segurs que s’hi estarà molt més cò-
mode i amb més mitjans, no tindrà el caliu de l’antiga. Les cases
no són només unes parets; ningú no dubta que tot allò que s’hi
ha viscut deixa empremta, tan subtil com es vulgui, però real. I
la Biblioteca Beat Domènec ha estat molt viva! Allà s’hi ha fet
de tot. Ha estat el recurs de tothom qui ha necessitat un local
per a reunir-s’hi, per jugar, per assajar, per discutir projectes…
La seva bibliotecària, la Mariona Masferrer, no ha tingut un no
per a ningú; n’ha fet la casa de tots. Els locals que els Ajunta-
ments successius no tenien, han estat suplerts de llarg per la
Biblioteca. I no s’hi han estalviat esforços per fer-ne un centre
de cultura: classes, conferències, concerts, exposicions… La
Mariona no ha deixat passar cap diada especial sense fer-se’n
ressò. Ella i la seva col·laboradora Marta no han estalviat es-
forços a l’hora de muntar i desmuntar el que calgués, ja que tot
s’havia de fer al mateix lloc: la sala d’infantils (i de vegades a
les escales, si es tractava d’exposar cartells). Les dues bibliote-
càries han donat caliu, i molt, a un edifi ci que s’ho necessitava
tot (fi ns i tot una bona calefacció durant molts anys). Segur que
tothom reconeixerà aquesta realitat. Ara falta l’esforç fi nal, que
faran de bon grat amb la il·lusió per la casa nova. I després di-
rem adéu a aquell casal de tanta història, en la confi ança que
de mica en mica el nou també s’anirà tornant ric de cultura i
de calor humana. I l’adéu serà com diu la cançó: No és un adéu
per sempre, és sols adéu per un instant; el cercle refarem i fi ns
potser serà més gran.
HOLA I ADÉU, BIBLIOTECA!Rita Maria Vila
APARTAT 24
www.setsetset.cat 9
Comencen les obresA un mes de les eleccions municipals s’inicien les obres
d’asfaltat dels barris de Mas d’en Gall i Can Rial. Es tracta
de reparacions puntuals de l’asfaltat d’alguns carrers, que
feia temps que reclamaven els veïns. Alguns dels carrers de
Mas d’En Gall on es realitzaran aquestes intervencions són
els carrers Espígol, Carolina, Gerani, Lliri, i Pau Duran. Paral-
lelament a Can Rial es realitzaran reparacions als carrers
Carles Buhigas, Pep Ventura i Antoni Gaudí, entre d’altres.
Aprovada la construcció d’un pas de vianantsL’Ajuntament aprovà, en el ple ordinari del passat mes d’abril
una moció d’alcaldia instant el Ministeri de Foment a la cons-
trucció d’un pas de vianants sobre l’A-2 en el punt d’encre-
uament amb la B-231. Des de mitjans dels 90, en què es va
desplaçar l’antiga N-II (ara A-2) del centre de la vila a l’actual
emplaçament, es va interceptar el camí històric que unia el
centre amb els barris del Mas d’en Gall i Can Rial, sense que
des d’aleshores s’hagi recuperat el pas per als vianants en
la intersecció de l’A-2 amb la B-231. Aquest camí transcor-
re paral·lel a la carretera B-231 des del punt 0 fi ns al km 3.
Es tracta d’un camí consolidat i molt utilitzat diàriament per
persones que vénen al centre de la vila des d’aquests barris,
ja sigui a l’escola, al mercat, a l’ambulatori o per qualsevol al-
tre assumpte quotidià. Aquest camí deixa de ser segur en la
cruïlla de la B-231 amb l’A-2, en el pont que creua l’autovia,
així com en l’encreuament dels ramals d’accés i sortida de
l’A-2, convertint-se en dos punts negres per als vianants que
travessen els ramals de manera temerària sense cap mena
de protecció. A dia d’avui resideixen en aquests barris 1.893
habitants (al Mas d’en Gall) i 1.755 (a Can Rial), és a dir, 3.548
persones, potencials usuaris d’aquest camí.
Ramon Cuello rep la Creu de Sant JordiL’escultor esparreguerí Ramon Cuello i Riera va ser guardo-
nat el passat 27 d’abril amb la Creu de Sant Jordi de la Ge-
neralitat de Catalunya, guardó que l’òrgan executiu català
concedeix cada any a vint-i-nou persones i quinze entitats.
El president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del
Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, van presidir l’acte
al Palau de la Generalitat i van fer entrega de les Creus del
2011. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va
ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la
fi nalitat de distingir aquelles persones naturals o jurídiques
que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Ca-
talunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment,
en el pla cívic i cultural. Ramon Cuello ha estat guardonat el
mateix any que Josep Antoni Duran i Lleida i Eduard Punset,
entre moltes altres personalitats.
Albert Casals presenta el seu nou llibreEl 22 de març es va fer la presentació a Esparreguera del nou
llibre de l’Albert Casals, “Sense Fronteres”. Editat per edicions
62, la nova proposta recull les anècdotes de viatges “que ja
no faig en solitari” com ell mateix explica. Can Pasqual plena
a vessar i l’Albert Casals ocupant tota la taula. La imatge del
seu llibre a un costat i Robert Gobern a l’altre fent un recor-
regut engrescador per les pàgines del llibre d’on ell refl ecteix
les seves sensacions i opinions que complauen un públic in-
teressat i atent. El somriure de l’Albert Casals i les divertides
anècdotes que avança Gobern convencen l’espectador de la
necessitat de llegir el seu nou llibre.
RECULL DE PREMSAAMB LA COL·LABORACIÓ DE RÀDIO ESPARREGUERA
10 setsetset
www.setsetset.cat 11
Des del consell de redacció de la revista
777 Comunica, entenent la importància
cabdal de les properes eleccions muni-
cipals, hem enfi lat un seguit d’activitats
per tal de donar a conèixer quins són els
plantejaments, en els diferents àmbits,
dels partits polítics que es presenten a la
lluita electoral. Des del primer moment,
vàrem procurar que fos una arrencada
tranquil·la on comptés el perquè i el com
de cadascú i no pas una anada i vinguda
d’atacs i retrets.
Es van concretar tres blocs temàtics: l’un
referent a l’ATENCIÓ A LES PERSONES
(cultura, serveis socials, joventut, ense-
nyament, esports…) l’altre a l’ECONOMIA
(hisenda, administració, gestió…) el ter-
cer al TERRITORI (planifi cació territorial,
urbanisme, medi ambient, mobilitat…)
i fi nalment el quart, a manera de resum,
amb tots els ALCALDABLES. Les pregun-
tes que es formulaven procedien de les
inquietuds que els vilatans amablement
ens feien arribar per diferents mitjans.
La fórmula d’aquests debats, preguntes
tancades per respondre-les en dos mi-
nuts, acceptada per la majoria de partits
convocats, tot i les possibilitats de millo-
ra, creiem que ha donat el resultat que
tots havíem previst: interès creixent per
part de polítics i públic. Signifi quen tam-
bé els primers documents dits de pròpia
veu per les persones que governaran Es-
parreguera els propers quatre anys.
Agraïm l’actitud dels grups polítics que
han cregut en aquesta iniciativa i l’han re-
colzada; de les persones que han formu-
lat les preguntes –preocupades sobretot
pel com i el quan es resoldran els proble-
mes i no pas per si la gestió s’ha fet bé o
malament–; i del públic assistent, pel seu
suport i respecte.
Agraïm també la col·laboració i dedicació
de l’esparreguerina Pilar López Moreno,
periodista, que va moderar els debats
amb seguretat i amabilitat; així com la de
Ràdio Esparreguera que enregistrà els
quatre debats.
Cal creure que entre tots hem fet un “de-
bat” on, per primera vegada, els partits po-
lítics que ho han desitjat s’han presentat
davant el públic per donar la seva opinió
en estat pur, sense consignes electorals.
Continuïtat o canvi?Quatre taules rodones a l’entorn de les properes eleccions municipals
La candidata del PSC, Paca Fosalba
destacava, en gairebé totes les inte-
revencions, la “bona gestió”, a parer
seu, del PSC durant l’últim mandat i en
comptades ocasions ofereia un brot
d’un nou projecte. “En la mateixa línia”
deia ell, anaven encaminades les pa-
raules d’Iñaki Andrés. Val a dir que en el
discurs del candidat d’Entesa hi havia
propostes d’un canvi, lleu, però un canvi,
com si es volgués desentendre, en certa
manera, de l’equip de govern. Joan-Paül Udina de CiU, des del principi va mos-
trar la seva intenció de no mossegar-se
la llengua a l’hora d’avaluar el govern,
però va aportar possibles solucions
útils per a l’Ajuntament vist com una
empresa. D’altra banda des de l’Acord Municipal, l’alcaldable Josep Rovira aconseguia fer-se entendre a través
de metàfores per explicar el funciona-
ment de l’Ajuntament, una actitud que
en petites dosis és molt efectiva, però
que si se n’abusa pot costar cara. A més
el candidat d’AM, a qui la resta d’alcal-
dables no van aconseguir despentinar,
va ser capaç de plantejar nous projec-
tes enfocats cap una Esparreguera pel
canvi. Finalment, i no per això menys
importants, els dos candidats més ex-
trapolats, a la taula, l’un de l’altre. D’una
banda, el Partit Popular, encapçalat
per Eduard Prat, que amb una visió que
molts catalogarien d’utòpica, sembla-
va embadalit i una mica desinformat ja
que repetia massa vegades “no ho sé” i
a les seves intervencions els hi faltava
una bona dosi de carisma. A l’altre ex-
trem Antonio Cañizares de l’IRS, molt
més convençut amb el que deia, enca-
ra que parlava molt i deia poc. La seva
arma principal (potser l’única) era l’atac
constant contra el govern de l’Ajunta-
ment; atacs a vegades justifi cables,
però d’altres eren patinades importants
que li feien perdre tota credibilitat.
Les cares dels alcaldables parlaven per
sí soles. N’hi havia de tres classes: la
de sorpresa davant les barbaritats que
es van arribar a dir; la tímida, que amb
prou feines aixecava els ulls del paper
per protegir-se de qui sap què; i fi nal-
ment la impassible, que gairebé no va-
moure un múscul durant tot la nit.
ORIOL ESTEVE, estudiant de periodisme
QÜESTIÓ D’ACTITUD
12 setsetset
Can Pasqual s’anava quedant cada cop més petit davant una multitud curiosa per saber de què anava això dels debats del 777. Ben aviat van ser complaguts amb una explicació per part de l’organització. Just després, la periodista Pilar López, com a conductora dels debats, va disparar el tret de sortida de l’acte. Per fer-ho, va utilitzar un símil amb la primavera. Se la veia segura i preparada, es notaven els anys d’experiència i formació als mitjans així com un esforç especial per preparar-se per uns debats com aquests.
Àngels Sanz, IRS“…El més impor-
tant és que es
faci una bona gestió i la parti-
cipació ciutadana…”
A LA TAULA
MargotMatas, EP-ICV“…s’haura de
pensar en una
tarifació social i en clàusules
socials i medi ambientals…”
Jordi Mestres, CiU “…cal un canvi
en en la gestió,
en el valors i les actituts,
amb un govern dialogant,
responsable i honest… i
catalanista…”
Àngels Massip, AM “…hi haurà
d’haver una
política transversal que
aglutini tots els àmbits de
l’actuació municipal…”
A la taula, Adriana García, PSC, Margot
Matas, EP-ICV, Jordi Mestres, CiU, Àngels
Massip, AM i Àngels Sanz, IRS. Pilar López
comença amb la notícia apareguda al di-
ari aquell mateix cap de setmana sobre el
creixement de la població d’Esparreguera
i acte seguit la primera pregunta.
1) Calen més equipaments municipals o cal centrar-se en la optimització? La resposta va ser unànime: cal optimitzar
el que tenim. Adriana García és la primera
a parlar i fa una relació dels equipaments
de governs socialistes tot afi rmant que
s’ha de vetllar per mantenir-los i assegu-
rar-ne el bon funcionament. Per Margot Matas no és el moment de pensar en nous
equipaments, tot i que no s’oblida de men-
cionar la biblioteca projectada i feta per
l’Entesa; aposta per assegurar la qualitat
dels serveis i per una tarifació social. Jordi Mestres reclama el catàleg de serveis, una
eina –diu– important a l’hora de racionalit-
zar i optimitzar la despesa. Àngels Massip, després d’aclarir que és d’Acord Municipal i
no d’Esquerra, afegeix que s’ha de reutilit-
zar; posa exemples com espais esportius,
escoles o el teatre de La Passió. Àngels
Sanz repeteix arguments ja escoltats.
Ningú no es mulla, encara no estaven cò-
modes, els calia escalfar motors una mica.
2) Li cal a Esparreguera una altra escola o un altra institut? Matas recorda que una nova escola està
projectada a Can Comelles i que manca
un institut, però poca cosa es pot fer des
de l’Ajuntament. Mestres afegeix que s’ha
d’exigir mòduls professionals i menciona
el Consell Escolar que no acaba de funcio-
nar malgrat seria una eina important. Per
Massip s’ha d’ampliar places de guarderia
i aplaudeix que s’hagi aprovat un batxille-
rat artístic; aposta per una formació supe-
rior en arts escèniques i creu en un con-
sorci que permeti algun tipus de formació
universitària. Sanz assegura que s’ha de
fer una auditoria a l’Ajuntament i García
aclareix que el seu govern ha lluitat molt
perquè la nova escola programada sigui
escola-institut, per a la qual hi ha tot els
serveis a punt i relega al nou govern de la
Generalitat la responsabilitat de comen-
çar les obres.
REPORTATGE_CARLES REYNÉS I GERARD BIDEGAIN
Adriana García, PSC“…ens avala la
feina feta du-
rant aquest mandat amb tots
els serveis que hem dedicat a
l’atenció a les persones …”
www.setsetset.cat 13
3) Com s’ha d’atendre la demanda creixent de serveis socials?Mestres assegura que és inevitable opti-
mitzar i garantir els serveis mínims pen-
sant amb el cor. Agraeix la tasca que fan
persones al capdavant de centres com La
Fulla, Creu Roja, Càritas… Massip també
trenca una llança pel voluntari a qui, diu,
se li ha de donar un plus curricular i ator-
gar-li un valor que ara no té. Aposta per
fomentar l’atenció a domicili o domicilis
tutelats, entre professionals i voluntaris.
Sanz no va poder contestar i va empren-
dre el seu torn García, qui fa referència
al recolzament que l’Ajuntament dóna a
moltes famílies i l’assoliment del teleas-
sistència; relaciona ajuts que ja s’estan
fent. Matas anuncia la llista de Serveis
Socials que s’estan donant i creu que es
imprescindible assegurar aquests ser-
veis, donada la creixent demanda.
4) Hi ha la percepció que Esparregue-ra està mancada d’espais privats d’oci. Són massa estrictes les normatives que restringeixen aquestes iniciatives?Per Massip cal optimitzar espais com
cal Trempat sobretot per als joves. Sanz
diu que els joves no tenen gaires llocs
on divertir-se. García assegura que poca
cosa pot fer l’Ajuntament pel que fa a l’oci
privat; la seva regidoria s’ha ocupat de
destinar espais a l’entrada sud d’Espar-
reguera però manquen inversors. Recor-
da el sector esportiu i les pistes espor-
tives dels barris que fan una gran tasca.
Matas opina el mateix i relaciona espais
dedicats a joves com Cal Trempat, que
assegura està infrautilitzat i que hi ha
un projecte per dinamitzar-lo, en aquest
sentit menciona subvencions per a bucs
de música. Mestres es desmarca de les
intervencions anteriors dient que l’Ajun-
tament sí que hi pot fer alguna cosa per
fomentar els espais d’oci privats; recalca
que les normatives són excessivament
restrictives i intervencionistes i que s’ha
d’agilitar el procés de permisos.
A poc a poc es van veient les estratègies,
concretament se’n dibuixen 3: la prime-
ra, repassar tot el que s’ha fet en l’última
legislatura; la segona, llançar pedretes a
l’actual govern i oferir amb comptagotes
propostes amb cap i peus; la tercera, per
sort la menys compartida, es limitava a
demanar una auditoria i a tirar pedretes
(de calibre més gran) a l’Ajuntament.
5) Amb quin patrimoni cultural, natural, l’artesanal… hauria de comptar Espar-reguera per promocionar-se? Segons Sanz és sufi cient amb una bona
Era la primera convocatòria de la revis-
ta 777 als partits polítics que es pre-
senten a les municipals de maig, era el
punt de sortida i tothom procurava, or-
ganitzadors i organitzats, preveure on
podia anar a parar tot allò.
Pel que fa a l’atenció social, es va donar
a entendre que tenim uns equipaments
de luxe: escoles, instituts… però caldri-
en, com s’ha repetit a cada legislatura,
mòduls de formació professional i un
batxillerat artístic. Per altra banda re-
sulta que la residència de Can Come-
lles també és un equipament modèlic
segons els actuals gestors municipals,
tot està garantit, no cal patir i a més es
facilitarà que la cobertura també sigui
domiciliària; hi ha, però, qui va dir que
no s’ha de ser paternalista amb la gent
gran i que cal aprofi tar més el seu capi-
tal humà. Amb la nova biblioteca es van
iniciar les qüestions culturals i curiosa-
ment no se’n va dir res concret. Segons
els polítics entesos en cultura, la Fira
Medieval aviat passarà al davant com a
atractiu local si La Passió no s’espavila.
Ningú no va dir res més de nou de l’iden-
tifi catiu cultural d’Esparreguera que
ara sembla que vol ser devorat per un
negoci privat de paradetes de format-
ges i souvenirs. L’eufòria i la imaginació
dels polítics es va desfermar amb els
temes recurrents de sempre, aquells
que surten a ballar a cada legislatura
però ningú no es casa amb ells: la reha-
bilitació de Can Sedó, les Roques Blaves
(l’espai natural, no l’escola), la terrisse-
ria i el seu museu (quan algú s’ho pren-
gui seriosament ja serà tot al mercat
d’antiguitats), el campanar i fi ns i tot la
capitalitat cultural del Baix Llobregat
nord. Dels espais d’oci privats ningú no
en va voler dir res, com si no formessin
part del municipi.
En general poques idees, per no dir cap.
Això sí, els que han estat al poder, en cap
moment no van deixar de glosar l’excep-
cional feina feta però, com que ara som
en crisi, tothom coincideix amb la idea
d’amortitzar espais, d’optimitzar serveis
i de racionalitzar despesa. Hem d’en-
tendre que en temps de crisi els nostres
polítics no tenen imaginació per a fer
avançar la gestió cultural? Això vol dir
que s’han deixat vèncer per la tristesa i la
mediocritat i pleguen veles amb resigna-
ció abans de lluitar contra el vent?
CARLES REYNÉS, llicenciat en belles d’arts
TRISTESA I MEDIOCRITAT
OPINIÓ
gestió econòmica i fer funcionar el Consell
de Participació Ciutadana. García afi rma
que l’Ajuntament treballa molt junt amb
La Passió i que una altra eina important
de promoció és la Fira Medieval que porta
molta gent a Esparreguera. Parla també
del suport que l’Ajuntament ha donat a la
pel·lícula de Toni Espinosa i de festivals
com el Gest o el LOLA que és reconegut a
nivell de Catalunya. Matas afegeix que Can
Sedó i la terrissa haurien de ser importants
eines de promoció. Per Mestres s’ha d’in-
vertir esforços a donar recolzament a La
Passió que ho està passant molt malament
i enceta el tema de la promoció turística
durant la temporada de Passió amb un re-
corregut per llocs com Can Sedó, la terris-
sa i, afegeix, el Campanar. Aprofi ta per dir
que no creu en els Consells de Participació
Ciutadana per manca d’efi càcia. Massip fa
notar que La Passió dura un temps molt li-
mitat i creu que s’ha de fer una articulació
d’activitats a l’entorn d’aquesta com a eix
aglutinador de l’excursionisme, el turisme
interessat en el territori, la cultura popu-
lar… Aposta per un canvi en la cultura de
la subvenció i apunta que s’ha d’omplir de
contingut la wikipedia d’Esparreguera.
El temps anava corrent, les respostes
eren cada vegada més repetitives, menys
originals i sospitosament semblants en-
tre els diferents grups. Gràcies a això es
va demostrar qui havia fet els deures i qui
suplicava perquè no li toqués ser el pri-
mer a respondre la següent pregunta.
6) Quina mena de control hi ha d’haver a la residència de Can Comelles.García confi rma que la residència té un
nivell molt alt, té el certifi cat ISO 9001, i
el bon servei i el control estan garantits.
Matas afegeix l’opció de poder envellir a
casa i que s’ha de vetllar per donar cober-
tura a les necessitats; això, assegura, és
més econòmic que la residència. Mestres
diu que la manca d’informació, ara que
no existeix el patronat de la residència,
impossibilita el control que pot fer l’opo-
sició. Massip reconeix que hi ha un excés
de paternalisme vers les persones grans
i proposa que s’ha d’aprofi tar aquestes
persones per transmetre experiència als
joves. Sanz es fi xa en el preu elevat de la
residència i creu que hi ha d’haver ajuts
per pal·liar aquest problema.
En temps de rèplica, a excepció d’Adriana
que replica el tema de Can Comelles, cada-
cú el destina a reafi rmar temes que consi-
deren interessants de la seva formació.
El debat va anar fl uint i cal elogiar l’acti-
tud dels participants que van respectar
els torns de paraula.
14 setsetset
Una setmana després de la primera taula rodona que a molts va semblar un pèl descafeïnada, però que va servir per animar el grup del Partit Popular a participar, es va celebrar la taula rodona d’economia i hisenda. Es va repetir el mateix horari, es va repetir el mateix escenari, i fi ns i tot alguns van voler repetir el mateix participant. Que parin les màquines!
JesúsCañizares IRS“…a l’alcaldessa,
en una empresa
privada, l’acomiadarien per
mala gestió…”
A LA TAULA
Olímpia Sánchez EP-ICV“…s’ha d’evitar
tancar
serveis necessaris encara
que no siguin obligació de
l’Ajuntament…”
Josep Santiveri CiU“…lluitarem
per la
transparència, l’optimització
de recursos, l’agilitat ens les
tramitacions i una política
d’austeritat…”
Josep Guixà AM “…potser convé
augmentar l’IBI,
però abans cal fer el catàleg
de serveis per veure on es
poden reduir despeses
El grup socialista proposa la regidora Adri-
ana García que ja havia estat a la primera
taula rodona; un fet que no s’ajusta a les
normes establertes per l’organització. Des-
prés d’un estira i arronsa, el consell del 777
decideix, per no establir precedent, que la
regidora del PSC no ha de repetir. Per tant,
en no suplir-la ningú, el PSC no està repre-
sentat en aquesta taula rodona, cosa que
molesta Concepció Pardell del PP, a qui
costa molt poc abandonar la taula.
Tot plegat, segurament fruit d’un malen-
tès a l’hora de comunicar les normes que
el consell assessor de la revista havia
confeccionat, entenent que, fi xades les
regles de joc, aquestes s’havien de com-
plir per evitar situacions que es podien
considerar de privilegi envers una o altra
formació. Minuts més tard i amb una taula
menys atapeïda, arrenca (per fi ) el segon
debat. Els quatre grups que queden sem-
blen més disposats a anar per feina. Però
és un miratge, un miratge trencat per la
Iniciativa Reagrupament Socialista (IRS),
ja que el seu representant parla més de la
disconformitat en la forma del debat que
no pas de les propostes que seu partit pot
oferir en matèria d’economia per a Espar-
reguera. A poc més es limiten les seves in-
tervencions.
1) Fins a quin punt els tècnics han d’intervenir les decisions polítiques?Les respostes són unànimes: “els tècnics
han d’assessorar les decisions dels polítics”.
2) Com s’ha d’agilitar els tràmits admi-nistratius: llicència d’obres, llicències d’activitats, instàncies, retorn de fi an-ces…? Penseu que el silenci adminis-tratiu és una solució?Josep Santiveri proposa quelcom inno-
vador: la llei òmnibus per a activitats co-
mercials –un compromís escrit per part
del comerciant, permís d’obertura conce-
dit i posterior seguiment de l’Ajuntament
per assegurar-se de la realització del
compromís. Josep Guixà es compromet
que es faci el seguiment de la petició per
evitar que s’encalli o per saber on s’enca-
lla el tràmit. Olímpia Sánchez es mostra
d’acord i aposta com Santiveri per la llei
òmnibus. Jesús Cañizares afi rma que a
Andalusia els tràmits per crear una socie-
tat limitada es fan en 48 hores mentre que
aquí a Catalunya calen tres mesos.
La sala cada vegada sembla més atape-
ïda, més petita, i la temperatura i un cert
malestar general del públic van creixent
(qui sap si produïts pel temps o pel poc
que s’ha parlat de política fi ns aleshores).
REPORTATGE_JOSEP RÀFOLS I ORIOL ESTEVE
www.setsetset.cat 15
3) Com l’administració municipal ha de fomentar el comerç, la petita i mitjana empresa, la indústria…?Cañizares ens parla de fer una auditoria
externa (aquesta proposta és obsessiva
per al seu grup al llarg de tots els debats),
i fa referència al fet que a foment del tre-
ball només hi ha assignada la quantitat
de 273.000 euros i que ha cultura n’hi ha
sis milions. Santiveri i Guixà coincideixen
que s’ha de fer un cens de les empreses,
oferir assessorament i ajuts, facilitar
la tramitació, aconseguir cursos de for-
mació i donar suport als emprenedors.
Insisteixen a millorar estèticament els
polígons industrials. Santiveri remarca la
necessitat que el regidor de comerç sigui
el primer comercial del poble per aconse-
guir que vinguin empreses.
Ara les intervencions ja són més comple-
tes i estudiades que les del debat ante-
rior, els partits de la taula ja saben les
regles del joc.
4) Pujar impostos, pujar taxes, treure serveis… Què s’ha de fer?En aquest tema hi ha una clara divergèn-
cia. Sánchez ens parla de la tarifació so-
cial: els que més tenen més paguen. San-tiveri creu que la pujada d’impostos ara
no és la solució i que cal reduir despeses.
Guixà diu que encara que sigui dolorós
potser convé augmentar l’IBI, el gran im-
post de l’Ajuntament, però que abans cal
fer el catàleg de serveis per saber si és
possible rebaixar la despesa. Cañizares
ho té clar, baixar el sou dels regidors i de
l’alcaldessa; retorna al tema de l’auditoria
i repeteix allò de “estan gastant més en
cultura que en promoció econòmica...” i,
només faltaria, insisteix que no és el tipus
de debat que volia.
5) Per regular les despeses publiques s’ha d’aprimar l’administració?Josep Santiveri afi rma que cal fer una
auditoria funcional per veure com cal
endreçar l’Ajuntament. Josep Guixà diu
d’endreçar sobretot el tema del personal,
que cal fer oposicions a tot aquell perso-
nal laboral que avui representa la meitat
de la plantilla. Olímpia Sánchez defen-
sa amb seguretat que calen més tècnics
i considera que s’ha d’evitar tancar els
serveis que són necessaris encara que
no siguin obligatoris per als ajuntaments.
Jesús Cañizares diu que “l’alcaldessa, en
una empresa privada, l’acomiadarien per
mala gestió” i que el seu fracàs queda de
manifest amb la presència de nou candi-
datures a aquestes eleccions.
El debat va començar crispat, amb ten-
sió, potser alguns regidors creien que
eren a un ple dels que ens tenen acos-
tumats. L’enuig displicent de la regido-
ra Adriana García davant de l’impossi-
bilitat de representar el seu partit, cal
dir-ho, va contrastar amb l’actitud més
contemporitzadora de l’alcaldessa Paca
Fosalba, però no amb la de Concepció
Pardell i els seus acòlits del PP, que van
abandonar la sala, ni amb la de Jesús
Cañizares que manifestava la seva dis-
conformitat en el tipus de debat; sem-
bla que en volia un on la confrontació
fos més directa. Finalment la presenta-
dora, amb les seves bones maneres, va
aconseguir que comencés el debat i que
s’alleugerís la tensió.
Les preguntes eren una mica les de
sempre i és que sempre topem amb els
mateixos problemes. Quan els tràmits
no es resolen i es diu que l’interventor, el
secretari, l’enginyer “ha de...”; la respos-
ta, com en altres legislatures, és que els
tràmits s’han d’agilitar. Que no poden
fer perdre el temps als vilatans... Cal dir
que el representant de CiU va ser origi-
nal i va comprometre’s amb una manera
concreta d’actuar, i el d’AM va parlar de
la vella recepta de fer seguiment dels
expedients. La representant d’EP-ICV
deia que evidentment era un tema que
calia millorar... i tant que cal millorar-lo!
Un tema recurrent és el de la famosa
auditoria externa que volen alguns i que
després no és fa mai, per dues raons: el
cost i el fet que no cal ja que, per llei, els
comptes són clars.
En el tema clau de reduir despeses hi
va haver valentia. Va insinuar un repre-
sentant que, si calia, s’aprimaria l’admi-
nistració... i un altre, que s’apujarien els
impostos, la qual cosa és d’agrair: les
cartes estan clares. En Jesús Cañizares
vol arreglar-ho tot reduint els sous de
l’alcalde i regidors.
Segurament no va ser el debat més in-
teressant malgrat es va tocar el tema de
l’economia, que és prou calent. Malgrat
tot varem poder apreciar el tarannà de
candidats que ocupen els segon i tercer
lloc de les llistes, el seu sentit comú, co-
neixements i idees pròpies, o al contrari,
els que s’havien après consignes de me-
mòria i els que simplement no sabien
res de res del funcionament dels ajun-
taments.
JOSEP RÀFOLS, llicenciat en fi losofi a i lletres
PRIMERA FILA
OPINIÓ
6) Com s’hauria de fer pedagogia dels impostos i taxes?Poques idees, però predomina el conven-
ciment general que la solució a la crisi
passa per optimitzar més i per fer peda-
gogia dels impostos perquè la gent sàpi-
ga a què van dedicats.
Les postures es repeteixen: Olímpia fa
un repàs de les coses que ha fet el seu
govern; Guixà i Santiveri aposten per
propostes de canvi. Santiveri no es vol
mossegar la llengua en afi rmar que nin-
gú vol fer fora personal de l’Ajuntament,
però que a vegades cal fer-ho. També
impopular, però necessari, considera Jo-
sep Guixà apostar per l’augment de l’IBI
en el context de crisi que vivim. Cañi-zares seguia reclamant una auditoria i
atacant al govern.
Cap al fi nal, la calor segueix imperant.
Una calor que no pot pal·liar les injeccions
de frescor de la conductora que intenta
fer més amè el debat. Una calor que su-
foca el representant de l’Acord i l’impedeix
intervenir en el torn de rèpliques.
La resta de grups sí que espremen els
darrers minuts que se’ls ofereix. Olím-pia Sánchez, des de l’Entesa i el govern,
va voler fer una picada de dits a l’IRS re-
plicant-los que les xifres amb què ataca
l’Ajuntament són del 2009 i que si anes-
sin als plens sabrien que els pressupos-
tos del 2010 i 2011 han estat prorrogats;
dit això segueix fent balanç positiu dels
anys anteriors. Pel que fa a CiU, molt
sintèticament, Santiveri relaciona els
quatre valors pels quals el seu grup vol
lluitar: la transparència, l’optimització de
recursos, l’agilitat ens les tramitacions i
una política d’austeritat. Després d’agra-
ir a la revista els debats, afegeix que cal
buscar un format més dinàmic als de-
bats. Finalment, Cañizares, més relaxat
que al principi, agraeix la iniciativa dels
debats a l’organització del 777 tot i que
no creu que sigui el format més adequat.
Dit això, ressalta la poca coherència del
govern de l’Ajuntament i la seva política
d’augment d’impostos i de despeses de
personal; la solució per ell passa per con-
trolar bé en què s’inverteix.
Acabades les intervencions, ja només
manca acomiadar-se.
16 setsetset
A les vuit en punt començava la tercera taula rodona, possiblement una de les més tranquil·les i consensuada. Amb la sala gairebé plena, Pilar López iniciava la vetllada fent la presentació dels diferents components de la taula: Pedro Pedreño (PSC), Ramon Alemany (CIU), Lluís Moreno (EP-ICV), Montserrat Vilardosa (AM) i Aitor Martínez (IRS). La taula rodona s’inicia amb un tema tan recurrent com polèmic com ho són les graveres.
Aitor Martínez IRS“…s’ha de fer
política a prop
del poble, a prop del comerç i a
prop de les entitats…”
A LA TAULA…
Lluís Moreno EP-ICV“…la revitalització
i millora de
la qualitat urbana no és
només competència de
l’administració, és competència
d’Esparreguera…”
Ramon Alemany CiU “…nosaltres
proposem cuidar
l’espai públic com un factor de
benestar dels ciutadans i que
ens farà sentir més a gust amb
la nostra vila…”
Pedro Pedreño PSC“…el territori no
és un tema d’un
sol partit ni d’un sol equip de
govern, és responsabilitat de
tots: dels polítics, dels càrrecs
electes i del cos social…”
Montserrat Vilardosa AM “…es
culpabilitza
molt la gent pel mal
comportament, però els hàbits
s’han de cultivar…”
1) Tancaríeu les graveres encara que fossin importants fons d’ingressos?La majoria de participants es mostren
partidaris del seu tancament, però amb
matisos. Ramon Alemany defi neix les
graveres com una activitat econòmi-
ca qualsevol i aposta per l’explotació
d’aquest recurs natural sempre i quan
es vetlli per una correcta recuperació.
Pedro Pedreño i Lluís Moreno recorden
que el POUM ja regula les àrees extrac-
tives limitant la vida de les actuals, però
Pedreño admet no haver trobat encara el
mode de provocar el tancament immedi-
at de les graveres sense hipotecar eco-
nòmicament el municipi. Moreno sorprèn
amb la proposta d’instaurar un impost
ecològic que retorni els costos ambien-
tals provocats per les graveres en forma
d’activitats ambientals. Montserrat Vi-lardosa es desmarca dels dos extrems
argumentant que s’ha d’analitzar cada
una de les situacions i fer balanç a par-
tir de les mancances i benefi cis de cada
explotació. Vilardosa també es mostra
preocupada per l’impacte que aquestes
poden tenir sobre els aqüífers, preocupa-
ció a la que s’uneix Aitor Martínez, que es
limita a demanar un consens de tots els
grups per accelerar-ne el tancament.
2) Tenim el Pla de barris del Mas de’n Gall i de la Colònia Sedó aprovats i aturats. Però la problemàtica dels barris no es limita a aquests. Què s’ha de fer? Tots els presents a la taula recorden la
poca disponibilitat de diner per a fer in-
versions i auguren les difi cultats amb
què s’haurà de fer front en el cas del Pla
de barris del Mas d’en Gall. Moreno, però,
expressa un fort compromís per garantir
l’impuls d’aquest projecte així com op-
timisme de cara que Can Vinyals també
es pugui veure benefi ciat amb alguna
subvenció de la Generalitat. Vilardosa i
Alemany parlen de tots els barris i apos-
ten per fi xar prioritats, juntament amb la
participació dels veïns; Vilardosa remarca
la planifi cació i periodifi cació. També Pe-dreño admet que s’haurà de fer front a la
problemàtica dels barris però reivindica la
corresponsabilitat dels veïns en aquesta
tasca, tot parlant de contribucions espe-
cials. Sobre la Colònia Sedó és el Ramon
qui planteja la possibilitat de revisar el
projecte, tot i que Moreno i Pedreño recor-
den que ja no és competència de l’Ajunta-
ment. Finalment Martínez acaba focalit-
zant la preocupació en les connexions de
plom presents en tots els barris: segons
ell és un problema de salut pública.
REPORTATGE_INGRID REGALADO I CARLES BATLLES
www.setsetset.cat 17
3) Com penseu que s’ha d’evitar el despoblament i deteriorament del nucli urbà?Hi ha un total desacord sobre l’afi rmació
que el centre del poble pateix un deteri-
orament i despoblament; gairebé tots els
presents a la taula defensen un comerç
que ha de ser el principal revitalitzador
del centre urbà, acompanyat d’ajuts,
acords i millora d’aparcaments. Només
Pedreño demana, tot dubtant, una re-
fl exió profunda i participativa sobre com
afrontar aquest tema, tot citant les con-
tradictòries visions del lliure comerç ver-
sus l’intervencionisme. Moreno reivindica
la importància del nucli urbà també a
nivell cultural, social i de convivència i es
compromet a retornar la qualitat de l’es-
pai públic. Ningú parla de la quantitat de
cases desocupades que hi ha al poble a
excepció de Pedreño, qui fi ns i tot insta a
penalitzar i perseguir els propietaris dels
habitatges abandonats. I també Vilardo-sa esmenta que s’ha d’estar al damunt de
les cases en estat deplorable i agilitar-ne
la rehabilitació.
4) Transport urbà, aeri, Igualadina? És car i infrautilitzat; de quina manera s’ha d’optimitzar?La correspondència horària de l’aeri amb
els ferrocarrils d’Olesa sembla un objec-
tiu comú de tots els presents a la taula,
a excepció de Pedreño que es nega a opi-
nar-ne. Vilardosa va més enllà apostant
pel desdoblament de la via Barcelona-
Olesa, mentre que Alemany li recorda
que el desdoblament ja existeix i que el
que cal exigir és l’augment de freqüència
dels trens. Moreno és qui posa sobre la
taula que la majoria de transport a Es-
parreguera és competència d’altres ad-
ministracions –a qui diu que s’ha d’exigir
millores– i proposa el canvi de zonifi cació
al nostre municipi de 3 a 2 zones, mentre
aposta per un intercanviador que permeti
connectar els dos futurs eixos ferroviaris
al seu pas per Esparreguera. Però amb el
bus urbà, de competència local, només
Martínez expressa la necessitat d’am-
pliar el seu horari, mentre que Pedreño, Moreno i Alemany ens expliquen que, tot
i que és un servei necessari i consolidat,
cal fer-ne prèviament un anàlisi i revisió
a fons. Vilardosa aposta per explorar la
possibilitat d’altres línies.
5) És realment la creació de nous aparcaments l’única solució a la problemàtica de l’aparcament a Esparreguera?
Martínez creu que l’única solució a
aquest problema és la creació de nous
aparcaments en llocs estratègics, i és
Pedreño qui adverteix que el terreny
és “espai públic vital” i que aquesta
solució ha d’anar acompanyada també
d’un canvi d’hàbits dels usuaris, creu
imprescindible esperar a la diagnosi del
Pla de Mobilitat, però en canvi ja parla
de l’aparcament soterrat de Cal Vives.
Moreno l’acompanya en la visió que
l’aparcament és un “problema d’hàbits”
i demana una refl exió profunda sobre
l’ús intensiu del vehicle a tots els nivells.
Per a Alemany, l’aparcament és un tema
encara a resoldre i el creu motor de
l’activitat comercial. I Vilardosa el veu
imprescindible per a situar Esparreguera
com a punt de referència de la
comarca, tot i defensant que l’antiga
N-II passi a convertir-se en la Rambla
d’Esparreguera amb aparcaments
soterrats.
6) Com s’ha de potenciar els espais naturals d’Esparreguera?Els camins i la senyalització són els
elements que centren els discursos
de la major part de representants;
l’estat físic dels camins i l’accessibilitat
o continuïtat d’aquests són defensa
aferrissada de Vilardosa i Alemany, que
argumenten que es fa difícil demanar un
canvi d’hàbits sense emprendre mesures
que l’acompanyin. Pedreño afegeix que
també s’han de protegir aquests espais,
tot fent referència a la feina ja iniciada
per la inclusió dins el Parc Natural de la
Muntanya de Montserrat, mentre Moreno insisteix en la importància de conscienciar
sobre la necessitat dels espais naturals
i del potencial paisatgístic, educatiu i
ambiental que tenen.
7) Com s’ha de regular l’illa de vianants de manera que acompleixi els objectius?Per fi nalitzar, hi ha una unanimitat total
a reconèixer que la funció originària de
l’illa de vianants s’ha perdut i que cal re-
cuperar-la tot regulant l’accés motoritzat
i evitar l’abús de l’aparcament.
En el torn de rèpliques, una petita discus-
sió entre Vilardosa i Pedreño sobre el mal
estat dels camins rurals, concretament el
de les Bramones, va encendre una mica els
ànims, tranquils fi ns al moment. Acabava
doncs aquesta taula rodona, possible-
ment una de les més interessants per les
respostes, que va fl uir amb tota normali-
tat, per altra banda, com era d’esperar.
Ja fa molt de temps, la nostra espècie
va decidir repartir-se el territori a por-
cions; algú ens explica que l’ urbanisme
neix de la voluntat de convertir aques-
tes porcions en llocs confortables per a
viure-hi. Ara bé, el concepte de “viure-hi
confortablement” es pot entendre de
maneres ben diverses. Les diferents
visions ja s’intueixen a la taula rodona,
però en ocasions queden ocultes dar-
rera una cortina de fum que pren forma
en actituds ben curioses.
Sota l’ACORD UNÀNIME, escoltem atò-
nits un únic discurs repetitiu de com
l’illa de vianants s’ha desvirtuat i com
cal retornar a la seva funció original, i és
que davant de tanta unanimitat una es
pregunta quin és aleshores el coi d’im-
pediment! La discussió sobre la mobi-
litat interna del municipi simbolitzada
pel bus urbà també queda anul·lada, ja
que resulta que després de tants anys
de funcionament, tot l’anàlisi i la valora-
ció que se’n fa és: “cal una revisió”.
Una lleugera maniobra d’ESCAPISME
s’utilitza per encarar problemàtiques
com la Colònia Sedó: que n’és de temp-
tador resignar-se a no tenir cap compe-
tència en aquest afer! Elegància alhora
de rentar-se’n les mans, sí senyor.
NEGACIÓ alhora de fer front al despo-
blament del nucli urbà; potser sí que
caldria comptar les cases desocupades
del centre per posar sobre la taula si és
només la percepció d’uns pocs?
L’opció de TRASLLADAR responsabili-
tats és molt bona; relegar la dignifi cació
dels barris únicament a les subvenci-
ons o traspassar la “qüestionable” pro-
blemàtica dels aparcaments només als
hàbits dels ciutadans. Pasapalabra!
I l’ús de PARAULES CLAU per donar for-
ça als arguments però mancades de
signifi cat. En el cas de les graveres, la
paraula “impacte” és essencial que hi
surti, però fer una anàlisi més profunda
de quines implicacions reals té aquesta
activitat a curt i a llarg termini i analit-
zar-ne els pros+contres, ja són fi gues
d’un altre paner.
Per això, el meu agraïment a tots els re-
presentants quan han intentat respon-
dre a les inquietuds dels ciutadans fu-
gint d’aquestes cortines de fum, perquè
fer-ho, i en 2 maleïts minuts, és tot un
repte, i aconseguir-ho tot un èxit.
INGRID REGALADO, biòloga
AIXEQUEM LES CORTINES…
OPINIÓ
18 setsetset
1) A què haurà de renunciar Esparreguera a causa de la crisi?La primera a intervenir és Paca Fosalba, i
ho fa, remarcant que l’Ajuntament no està
tant malament com tothom ho pinta, però
en cap moment respon la pregunta. Iñaki Andrés subscriu les paraules de l’alcal-
dessa. Joan-Paül Udina no està segur de
a què haurà de renunciar Esparreguera
perquè la oposició no té prou informació
i caldrà fer una auditoria. Josep Rovira,
diu que caldria diagnosticar per no fer un
tractament precipitat i equivocat, i li falta
temps per afegir noves propostes. Donant
un gir inesperat, Eduard Prat, comença la
seva intervenció afi rmant que “Esparre-
guera no ha de renunciar a res, s’ha d’ad-
ministrar bé” i que cal fer una auditoria.
Tancant el torn, Antonio Cañizares és
molt incisiu: “Hem de renunciar als go-
verns que hem tingut fi ns ara”.
2) Com pensen reduir el deute?Les respostes dels polítics són poc origi-
nals, d’una banda els grups que formen
part del govern, Fosalba i Andrés, defen-
sen la bona gestió de l’últim mandat; a
més Andrés no descarta una pujada d’im-
postos per reduir deute. Des de la oposi-
ció, Rovira i Udina, segueixen exigint un
catàleg de serveis per revisar la despesa
i aposten per fer més promoció econòmi-
ca. Prat demana una reducció de partides,
mentre que Cañizares vol retallar en tot el
que no afecti l’estat del benestar.
3) Què en pensen dels sou que cobren els polítics de l’Ajuntament d’Esparreguera.La pregunta era provocativa. El primer en
respondre és Udina, que troba que són
massa alts des dels mandats de Xavier
Sitjà. Rovira parla de dignifi car la política, Prat i Cañizares, també consideren mas-
sa alts els sous dels governants. Fosalba
dóna la raó al candidat d’AM (com fa en
més d’una ocasió durant el debat) sobre
dignifi car la política, entre d’altres coses,
amb un sou. A més, l’actual alcaldessa
justifi ca el seu augment de sou atribuint-
lo al mèrit d’haver aconseguit superàvit
traient l’Ajuntament dels números ver-
mells. La intervenció d’Andrés gairebé ig-
nora la pregunta ja que prefereix explicar
Antonio Cañizares IRS“… a alguns
de la taula els
hauria de caure la cara de
vergonya…”
A LA TAULA
Iñaki AndrésEP-ICV“…el pacte no
és una prioritat
però no descartem projectes
col·lectius…”
Joan-Paül Udina CiU “…No calen
codis ètics,
l’ètica la porta cadascú al
damunt…”
Paca Fosalba PSC“…Una bona
administració
és bàsic i això és el que hem
fet…”
Josep Rovira AM “…som
l’alternativa pel
canvi, el canvi per millorar …”
Arriba l’última taula rodona, la més esperada, com demostra un Can Pasqual on falten cadires. Les cares del públic resulten familiars puig moltes d’elles han presenciat tots els debats. Avui se n’hi han unit moltes de noves, segurament amb set de sang vessada entre els candidats. Als alcaldables se’ls veu relaxats, la majoria han presenciat molts dels debats anteriors i ja tenen una estratègia preparada. Ara, però, toca saltar al ring. Abans del primer assalt la Pilar López fa una breu presentació, necessària, a causa de les cares noves de l’EP-ICV, CiU, IRS i PP, ja que només repeteixen PSC i AM, abans ERC.
REPORTATGE_ORIOL ESTEVE
Eduard Prat PP “…l’endemà de
les eleccions
tothom vindrà a
parlar amb nosaltres…”
www.setsetset.cat 19
primer perquè el consistori no necessita
una auditoria gràcies a l’interventor; i més
endavant compara el sou que cobrava
abans amb l’actual dins de l’Ajuntament.
4) Pensen que han d’existir regidories amb dedicació exclusiva?Rovira no vol abandonar el tema de l’au-
ditoria que semblava tancat en la pre-
gunta anterior i exposa que una auditoria
és molt costosa i que qui vulgui com-
provar l’estat econòmic de l’Ajuntament
només ha de buscar la liquidació dels
pressupostos d’anys anteriors. Pel que
fa a la intervenció de Cañizares, ressona
com una orquestra de cobla dins un tem-
ple budista. No perquè parlés amb un to
alt (com durant tot el debat) sinó perquè
entre algunes mitges veritats, fa una pa-
tinada important qüestionant-li a l’alcal-
dessa la necessitat de l’Ajuntament de
tenir un cotxe privat; al que ella li respon
que l’utilitza personal del consistori però
ella no, ja que no té carnet de conduir. Pel
que fa a la pregunta, Udina qüestiona la
necessitat de les dedicacions exclusives,
mentre que Fosalba i Andrés insisteixen
que són necessàries.
5) Pensen que hi hauria d’haver un codi ètic perquè els plens siguin més àgils i respectuosos?La pregunta altera als alcaldables ja que
l’esperaven més endavant, aquesta és
l’única posició unànime de la tarda. Per
Prat cal que s’apliqui un codi ètic i agili-
tar els plens perquè a parer seu “l’alcal-
dessa hauria d’haver parat abans algunes
coses”. Segons Cañizares hi ha una falta
d’ètica personal i política i demana una
modifi cació del Reglament Orgànic Muni-
cipal que haurien d’haver fet governants
i oposició. Tant Fosalba com Andrés ac-
cepten que el ROM és millorable i que cal
regular els temps i el nombre de pregun-
tes durant els plens. Rovira afegeix que
el ROM no regula el comportament ètic
i, segons Udina, cadascú és responsable
de la seva ètica, el que passa és que hi ha
regidors més educats que d’altres.
6) En cas de que cap partit no obtingui la majoria, amb qui no pactarien?La pregunta desperta un xiuxiueig impor-
tant i aconsegueix espavilar al públic fi ns
llavors molt calmat. El primer a respon-
dre és Cañizares, que no tanca cap porta
i vol esperar a conèixer els resultats de
les eleccions. Fosalba tampoc no es mu-
lla gaire i es limita a dir que no pactaran
amb partits xenòfobs i que segurament
ho farien amb els més votats. Andrés
no té el pacte com una prioritat, però no
descarta projectes col·lectius, remarcant
que no pactaria ni amb Plataforma per
Catalunya (PxC) ni “amb grups que són
representats per una persona que en de-
fi nitiva es representa a sí mateixa”. Udina
diu que volen parlar amb tots els grups
menys amb PxC, sense vendre’s per arri-
bar a l’alcaldia. Rovira destaca la bipola-
ritat de les pròximes eleccions defi nida
per la continuïtat i el canvi; per tant, se-
gons ell, el proper govern no s’ha de limi-
tar a buscar la majoria absoluta i és per
això que apostarà per un govern d’unitat
que sumi esforços per tirar endavant Es-
parreguera. Prat es mostra obert a qual-
sevol grup que accepti les seves propos-
tes i fa un crit a la participació.
7) El candidat amb més vots ha de ser l’alcalde/ssa?La majoria dels alcaldables destaquen
que moltes vegades no s’esdevé aquesta
situació, a causa que l’elecció de l’alcalde
o alcaldessa la fan els regidors.
Acabades les preguntes comença el torn
de rèpliques en el que tots els partits
aprofi ten per parlar del seu programa.
Comença Cañizares demanant més par-
ticipació i aclarint que no faria cap pacte
amb PxC entre d’altres coses. El segueix
Prat, qui fa un elogi de la sala plena i que
creu en l’acord entre tots els grups. Rovi-ra destaca les dues opcions que l’electo-
rat es trobarà el 22 de maig: continuïtat o
canvi; i afegeix que ell és un candidat pel
canvi i per millorar en matèria de barris,
d’economia i per planifi car per quan sor-
tim de la crisi. Udina agraeix l’iniciativa
del 777, també es situa com un candidat
pel canvi i demana la màxima participa-
ció. Andrés, fa un repàs exhaustiu de tots
els temes que tracta el seu programa
com la tarifació social, els joves, l’atur i
l’educació entre molts altres; tots enca-
minats a obtenir més cohesió i organitza-
ció. Finalment Fosalba, agraeix l’atenció i
remarca “la bona gestió de l’actual govern
i dels tècnics” i apunta que s’ha iniciat
una dinàmica que no es pot aturar si es
vol afavorir al ciutadà.
L’última ha estat la taula rodona més
lleugera però carregada de contingut.
Aquells que reclamaven més discussió
entre els participants han estat saciats.
Els alcaldables han destapat alguna
de les cartes de com encararan la cam-
panya, però de ben segur que més d’un
encara amaga un as sota la màniga que
haurà de descobrir abans del 22 de maig.
Ara però és moment de refl exionar.
No és cap novetat constatar que en un debat
d’aquestes característiques els qui tenen
menys atractiu per al públic són els partits
al govern, car la seva veu i el seu discurs són
coneguts i no deixen de dir el que se suposa
que han fet per demostrar el que faran.
El primer exemple el tenim en l’actual alcal-
dessa Paca Fosalba que repeteix com alcal-
dable. Darrere les tradicionals ulleres per
llegir es mostra molt discreta en presència
i en llenguatge: parla amb seguretat de tot
allò fet i procura en cada intervenció estar
d’acord amb alguna cosa dita a la taula.
Per la seva banda, Iñaki Andrés, actual primer
tinent d’alcalde, va posar el to femení a la tau-
la: unes fl ors dins un gerro reciclat per sim-
bolitzar que no tot va tant malament i també
exposar que no ho ha fet tant malament i que
no és el culpable de tot. Parla amb serenitat,
com sempre i quan li queden alguns segons
no oblida mai el reciclatge i la sostenibilitat.
L’encara regidor, Josep Rovira, és el que s’es-
força més a ser pedagògic posant exemples
d’escoles i famílies. Vol ser el més extravertit
fi ns a dir d’ell mateix que no és convencional;
malgrat tot, el vestit fosc i la corbata li fan una
mala passada. És el d’oratòria més clara però
li falta calma i, quan ha acabat el que vol dir,
afegeix temes, fa propaganda del seu grup i
proclames a favor de la participació.
Joan Paül Udina parla amb autoritat i mira
l’auditori de manera categòrica. Té pinta de
líder. Pragmàtic. S’escolta a si mateix fent les
poques pauses que permeten dos minuts i
quan parla és quan hi ha més silenci a l’audi-
tori. Agraeix la iniciativa del 777 i per entremig
de la contundència de les seves expressions
deixa anar la frase de la tarda: “No calen codis
ètics, l’ètica la porta cadascú al damunt”
Antoni Cañizares, mentre els altres candi-
dats parlen, ell riu com donant a entendre
que no està d’acord amb res del que escol-
ta i quan pren la paraula, és el seu moment:
procura anar directe a l’equip de govern tot
desviant la pregunta. Per una estona es creu
l’animador de la taula i discurseja en contra
del populisme i la demagògia però el seu dis-
curs no se n’allunya gaire: “El sentit comú me’l
donen els veïns i veïnes d’Esparreguera”
Eduard Prat no està acostumat a parlar en
públic com tampoc no ho està d’anar amb
americana i corbata. Utilitza un to pacifi cador,
li costa improvisar, no té la traça de lligar con-
ceptes i sempre amb el mateix to diu que té el
millor programa. Per ell l’Ajuntament és el po-
ble que fa La Passió a l’entrada de Jerusalem
i acaba tot dient: “Hossanna! Visca Esparreguera!
A la taula falten tres alcaldables: no hi han
volgut ser.
CONSELL DE REDACCIÓ
ALCALDABLES MENYS TRES
OPINIÓ
20 setsetset
Les incerteses actuals estan canviant la
percepció del món tal com el coneixíem
fi ns ara. Per a uns, la situació que estem
vivint suposa la fi d'una època i l'ini-
ci d'un nou paradigma. Per a altres, les
difi cultats actuals són de caràcter tem-
poral, i quan passin, tornarem de nou al
model anterior. Fora de pronòstics (tot i
que ja podem endevinar cap a on anem),
el que sí és cert és que en situacions de
crisi i inestabilitat sorgeixen veus que
cerquen benefi ciar-se d'aquest context.
El nostre país no podia ser una excepció
a aquest escenari. La crisi que ens sac-
seja des de fa més de dos anys no ha fet
més que agreujar aquesta realitat. En
aquest sentit, estan sorgint col·lectius,
alguns d’inèdits fi ns ara, que estan de-
monitzant la societat democràtica i la
política. No pot ser que en poc més de
30 anys de democràcia, la percepció de
la ciutadania hagi empitjorat tant fi ns
a situar la classe política com a segon
problema més greu del país segons da-
des del CIS. Els qui propaguen aquesta
desafecció cap a la res pública (gairebé
sempre coincideixen en postulats de
la dreta més extrema) busquen la ma-
ximització dels seus interessos parti-
culars: una desregulació de l'Estat en
el qual hi hagi menys serveis públics.
Aquest perillós discurs està comportant
un augment del populisme i de postures
més egoistes contraris a la cohesió i jus-
tícia social.
Els ciutadans i ciutadanes no ens hem
de deixar enganyar. La política ha de ser
vista com una solució al servei dels més
alts interessos humans, i no com un pro-
blema a les difi cultats que vivim avui en
dia. No és la responsable de la tessitura
actual (per entendre el context actual i
com hi hem arribat és totalment reco-
manable la pel·lícula-documental Inside
Job). Hem de superar la insatisfacció i la
inseguretat que impregnen les nostres
societats. En moments de crisi, ens cal
més i millor política. La qüestió clau rau
en el fet que la política pugui establir
de nou normes i decisions que puguin
ser respectades en benefi ci de l’interès
general. Perquè la gent torni a creure en
la democràcia, són necessàries noves
pautes d’actuació i diàleg. Les persones,
gent anònima, homes i dones, que volen
prendre part en les decisions que afec-
ten a la seva comunitat i que decideixen
fer un pas endavant i participar en la po-
lítica més propera, la política local, són
un gran exemple d’aquesta revitalització
que ens cal de la política.
En aquests moments és més neces-
sària que mai una reivindicació i una
dignifi cació de la política i la democrà-
cia. La gent que creiem en la política,
els que somiem canviar la societat, els
que defensem un projecte de caràcter
col·lectiu i inclusiu, tots nosaltres, hem
de lluitar contra aquestes tendències
que responen a conductes egoistes i a
la defensa d'interessos individualistes
que res tenen a veure amb el progrés
col·lectiu. El proper mes de maig se ce-
lebraran eleccions locals, esperem que
guanyi la política en majúscules.
OPINIÓ
PER LA DIGNIFICACIÓ I REIVINDICACIÓ DE LA POLÍTICA
XXXXEduard Rivas, politòleg
Perquè la gent torni a creure en la democràcia, són necessàries noves pautes d’actuació i diàleg.
www.setsetset.cat 21
OPINIÓ
M’acabo d’assabentar d’una cosa que
m’ha deixat amb un pam de nas. Ja sa-
bem tots que les arques municipals es-
tan buides i també sabem que s’han ha-
gut de restringir les subvencions a totes
les entitats del poble. D’acord. És una
solució que no agrada, però si no hi ha
un altre remei… Llavors ja sabem el que
toca. A falta de diners farem funcionar
l’enginy i buscarem una manera d’orga-
nitzar actes oberts a tothom sense de-
manar res a la Casa Gran i a veure com
ens en sortim.
El grup de diables, des de fa uns anys,
organitza un carnaval popular, L’HERO-
DES FESTIVAL, amb força èxit, per cert.
Cada any es feia a l’escorxador i es de-
manava una ajuda a l’Ajuntament per
a fer front a les despeses de lloguer de
megafonia, calefacció, etc.
Aquest any no hi ha calés. Molt bé. Pen-
sem com podem continuar organitzant
el carnaval i ja tenim la idea. Parlem amb
l’amo del cafè de l’Ateneu, li exposem el
cas, ell accepta deixar-nos el local i les
seves instal·lacions a canvi de tenir el
servei de bar i ara ve la bona: el nostre
Ajuntament li cobra, pel favor, la quan-
titat de sis-cents euros. Negoci rodó. No
hi poso ni cinc i a més cobro i els diables
ja poden anant organitzant actes, que
d’aquesta manera ens surt a compte.
Ja ho veieu, els diables enfurismats, tal-
ment com correspon a la seva condició
de dimonis i el nostre consistori ento-
nant al·leluies, trobant-se al setè cel i
fregant-se les mans amb el resultat de
la jugada. I després direm que no pen-
sen i no saben gestionar els recursos!!!
I per postres jo encara els faig propa-
ganda, sí senyor, com ha de ser! Que
guanyin les eleccions aquests gestors
de primera!!! Espremem la mamella
ara que encara podem i si les entitats
pleguen fartes de tanta “comprensió i be-
nevolència” ja en vindran uns altres a qui
puguem “ajudar” a dinamitzar la vida
cultural i l’esbarjo del vilatans, que, com
s’ha demostrat, la gent del nostre poble
en té molt, d’enginy, i com que a l’Ajunta-
ment no els falta barra, doncs “Aquí pau
i després Glòria” o hauria de dir “Infern”?
CARNESTOLTES
ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef
els diables enfurismats, talment com correspon a la seva condició de dimonis, i el nostre consistori entonant al·leluies
LA NIT QUE VA MORIR L’ELVIS
PER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol
No és la pel·lícula dels meus somnis
a part de dir que no sóc cinèfi l, però
m’ha deixat el regust de creure que és
una pel·lícula necessària potser més
per la cinematografi a en general que
no pas pel mateix poble d’Esparregue-
ra i per La Passió.
L’any 1952 es començava a veure el fi -
nal del túnel dels anys de la postguer-
ra i la pel·lícula El Judes representava
una mena de resum de cinema negre,
neorealisme italià i popular espanyol:
una barreja reeixida gràcies a la mà
experta de Fernando F. Iquino i el guió
de Rafael J. Salvia. El temps ha con-
vertit El Judes per al poble d’Esparre-
guera en una espècie de mite i també
un referent social i estètic de l’època i
del nostre poble.
El 2011 és indiscutiblement una altra
època i el poble, a part del campanar,
té ben poc a veure amb el d’aleshores.
El poble en blanc i negre d’ideologia
católico-nacional de El Judes dóna
pas a un poble desdibuixat i de colors
cremats. El poble emergent i discipli-
nat de El Judes dóna pas a un poble
on s’intueix que la crisi i la corrupció
catòlica, urbanística i sexual afecten
directament l’espectacle de La Pas-
sió. Si El Judes és una pel·lícula de les
anomenades clàssiques, La nit que va
morir l’Elvis ve a ser un munt d’experi-
ències cinematogràfi ques barrejades,
una pel·lícula de pel·lícules, entre
Passolini i Wim Wenders, en les quals
els temps són lents i els espais són
extensos i erms. Si El Judes en tot i per
tot s’ajustava als paràmetres socials
de l’època, La nit que va morir l’Elvis tam-
bé ha de refl ectir la incertesa del món
actual.
Potser la llibertat vigilada dels temps
actuals obliga a la revolució, i l’art, en
temps de crisi, més que mai té la obli-
gació de trencar cadenes i d’anar més
enllà.
22 setsetset
OPINIÓ
LES REPÚBLIQUESESPANYOLES
FA TEMPSJosep Paulo i Sàbat
El dia 14 d’abril ha fet 80 anys que va ser
proclamada la Segona República. Ja an-
teriorment, el 10 de febrer de 1873, quan
el rei Amadeu de Savoia abdicà i acte
seguit el poble de Madrid va prendre els
principals punts de la ciutat en suport
dels diputats republicans, aquests van
aconseguiren proclamar la Primera Re-
pública Federal.
Anteriorment, però, ja en 1641, en Pau
Claris (Guerra dels Segadors), ja havia
proposat proclamar una república, però
preferí posar-se sota la sobirania de
Lluís XIII de França. Per uns anys, fi ns a
1652, Catalunya fou francesa, separada
d’Espanya.
Una altra república fou proclamada el 18
de maig de 1869, a Tortosa, dins el Pacte
Federal, sota el nom de República Fede-
ral Espanyola, que continuà fi ns a l’11
de febrer de 1873 en què fou proclama-
da la Primera República Espanyola. El
republicanisme estava dividit entre els
que volien una República unitària (un
únic govern per a tot el país) i els que
desitjaven la República federal (estats
autònoms que es posessin d’acord per a
crear un Estat de rang superior). Des de
febrer fi ns a juny, la presidència recaigué
sobre Estanislau Figueras, home relati-
vament feble, a qui donaven suport els
unitaris. Al juny, les Corts Constituents,
que preparaven una nova Constitució
Republicana Federal, nomenaren presi-
dent Francesc Pi i Maragall (català repu-
blicà federal). Aquest resultà un valuós
intel·lectual i capaç home d’estat, però
que es va veure sobrepassat pels esde-
veniments. Les lluites entre diverses fac-
cions no paraven.
El 29 de desembre de 1874, el general Ar-
seni Martínez Campos es pronuncià en
favor de la restauració, en el tron, de la
monarquia borbònica en la persona d’Al-
fons XII de Borbó, fi ll d’Isabel II. El triomf
d’aquesta opció es va assolir gràcies al tre-
ball previ d’Antoni Cànoves del Castillo.
Per a Catalunya, la Segona República
fou un període clau en la seva història.
Des de 1716, amb els Decrets de Nova
Planta, Catalunya no tenia institucions
pròpies, i no va ser fi ns 200 anys des-
prés, que les recuperava, de forma par-
cial, sota la fórmula de l’Autonomia. En
Francesc Macià, que havia proclamat
la República Catalana dins la Federació
Ibèrica, va acabar acceptant la formació
d’un govern autònom, la Generalitat de
Catalunya, les competències del qual
foren fi xades en l’Estatut d’Autonomia.
Quant a la nostra vila, en les eleccions
de l’abril de 1931, guanyaren com sem-
pre les dretes per la forta infl uència dels
Sedó. El segon alcalde, en aquell perío-
de, Salvador Cortada, tal com havia pro-
mès, s’enfi là dalt de tot del campanar i hi
penjà la bandera republicana, que hi es-
tigué fi ns que les inclemències del temps
la van desfer. Pel desembre del mateix
any, l’honorable president Francesc Ma-
cià vingué a inaugurar els Col·legis Nous,
amb una gran festa lluïda i celebrada per
tot el poble.
Salvador Cortada, tal com havia promès, s’enfi là dalt de tot del campanar i hi penjà la bandera republicana
www.setsetset.cat 23
OPINIÓ
Zagreb és per a mi la ciutat de l’amor.
Aquí vaig aterrar fa quatre anys proce-
dent de Belgrad. La decisió va ser me-
ditada. Com ja sabeu Mostar (Bòsnia i
Hercegovina) i Belgrad (Sèrbia) van ser
les meves primeres parades. I si diuen
que totes les decisions a la vida tenen
tres angles o que “no hay dos sin tres”
vaig escollir Zagreb com a tercera para-
da. Estava entre Tirana i Zagreb i el destí
i el consell d’una bona amiga em van fer
decantar per Zagreb. La intenció era tre-
ballar dos anys a la capital de Croàcia i
tancar el cicle o el triangle dels Balcans
i acomiadar una dècada dedicada amb
cor i ànima a la regió.
L’ex Iugoslàvia ha sigut la meva obses-
sió; primer perquè hi vaig arribar per
entendre com els humans podien ser
capaços de cometre tantes atrocitats
i després perquè encara no n’he pogut
marxar. També ha sigut un bon refugi
per als meus problemes. Amb els anys
aquí també hi he trobat la pau, la pau
interior i l’estabilitat emocional. Aquesta
regió m’ha ensenyat moltes coses i aquí
he madurat com a persona. Quan penso
que algun dia hauré de marxar d’aquí, no
puc concebre la meva vida en un altre
lloc. En aquesta terra he experimentat el
millor del meus sentiments; el d’estimar
de forma incondicional. I en ella he après
que no hi ha res tan urgent que no pugui
esperar 24 hores. La gent va a un “ralen-
tí” que et permet gaudir de la vida sen-
se mirar el rellotge. I és que la grandesa
d’un país és la seva gent. Aquí qualsevol
somni és possible. O encara que al fi nal
no es pugui aconseguir, mai no serà per
falta de ganes o de l’ajuda dels amics.
A Zagreb hi començaré, a partir del mes
de maig, un nou cicle personal en què
espero viure un munt de noves sensa-
cions que podré compartir amb tots
vosaltres. I és que el nou cicle comença
amb el meu nou estat civil de casada.
Així que, una vegada més, aquesta terra
formarà part, en majúscules, d’una fase
que es tancarà i una altra que comença-
rà en la meva vida.
I m’agradaria brindar, abans d’acabar
l’article, per tot allò que encara no hem
fet i per tot el temps que ens queda per
fer-ho. I si algú de vosaltres pensa que
ja és hora de tornar, li podria dir que tinc
l’excusa perfecte; tornarem quan enten-
gui allò dels humans i les atrocitats.
Posta de sol al
llac artifi cial de
Jarun (Zagreb).
ODA A L’EX IUGOSLÀVIA
DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats
A Zagreb hi començaré, a partir del mes de maig, un nou cicle personal en què espero viure un munt de noves sensacions que podré compartir amb vosaltres
Avui el meu record serà per als balls
de l’Ateneu. Ara, quan hi penso, som-
ric obertament només del que deuen
pensar el jovent d’avui dia, si és que
saben com eren aquells balls. Recor-
do que quan les noies arribaven a les
escales o al pati de l’Ateneu, ja hi ha-
via un estol de nois esperant-les per
demanar-los quins balls ballarien,
car normalment el ball es dividia en
quatre parts i cada part era de quatre
peces. Aleshores un xicot et deia “em
guardes els primers? o els segons o
els tercers… els quarts”; tant els nois
com les noies, els reservaven per al
noi o la noia que els feia més gràcia.
Als balls de la nit, els quarts eren els
de la mitja part i llavors el noi sem-
pre convidava la noia a prendre un
refresc al cafè de l’Ateneu. Sempre
em feia molta gràcia, veure en mig
de la sala, el David Navarro amb el
seu posat seriós, vigilant que no se li
escapés cap noi (car per ballar, el noi
havia de pagar i el David era l’encarre-
gat de cobrar). Recordo que quan vè-
iem que s’acostava ballant, tot ballant
ens n’anàvem cap a l’altra banda de
la sala i així que tornava altra vegada
ballant, nosaltres ballant cap a l’altra
banda; però us puc assegurar que fi -
nalment, al David Navarro no se li ha-
via escapat ni una rata.
ELS BALLS
D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch
Quan les noies arribaven a les escales o al pati de l’Ateneu, ja hi havia un estol de nois esperant-les
24 setsetset
OPINIÓ
VISCA LA REPÚBLICA
APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain Figuerola
El passat dia 14 d’abril de 2011, comme-
moràrem els 80 anys de la proclamació
de la República per Francesc Macià i
Lluís Companys a Barcelona. I jo, ben-
tornat de la ciutat de Venècia, que va
ser la capital de la República Serenís-
sima, em poso a refl exionar i divago tot
fent comparacions banals entre la ciu-
tat dels canals i la hipotètica República
d’Esparreguera.
No em voldria excedir de cap manera di-
ent que a Esparreguera, en general, som
una mica prepotents, com els venecians,
sonaria massa fort i per això no ho diré.
Però sí que voldria dir que tenim, en ge-
neral, un caràcter fort i que som exigents.
Això són virtuts, o almenys així ho consi-
dero jo. I també, en general, tendim a mi-
rar-nos molt el melic. El melic, però, pot-
ser no és La Passió, perquè molta gent
del poble encara no l’ha vista mai. Passa
una mica com al Teatre de La Fenice de Ve-
nècia: hi van fonamentalment els turis-
tes, i no està ple...
Sota el nostre particular campanile de
Santa Eulàlia, en general, anem posant
els rellotges a l’hora i d’aquí poc hi haurà
eleccions al càrrec de duc de la Repúbli-
ca, unes eleccions en què les famílies de
la República d’Esparreguera podran tenir
veu i vot i es podran trair entre elles, com
passa a tot arreu. I segurament, com és
natural, els polítics es barallaran per una
plaça al consell general de la República,
dit també consistori municipal, com pas-
sa a tot arreu. No sé si tindran el suport
del papat, amb això no hi entraré...
Però tornem al caràcter dels ciutadans de
la República. Som exigents, com deia, i no
ens conformem amb poc, sempre volem
millorar, volem més. No fem conquestes
militars perquè no tenim exèrcit, però no
obstant no parem de fer coses. No ens
aturem mai. Les rivalitats internes en el
món de la cultura i del teatre en particu-
lar (per parlar d’alguna cosa de la qual
no se’n parla mai dins les nostres fronte-
res...) aquestes rivalitats internes ens en-
forteixen, en general, i les rivalitats exter-
nes, com les que tenim amb la República
d’Olesa de Montserrat, realment ens són
benefi cioses. Entre ambdues Repúbli-
ques formem una lliga passionística ben
fermada per la tradició.
En el camp econòmic ja canvia la cosa...
No som tan rics com ho fou Venècia, som
modestos i els substantius crisi i deute
ens acompanyen més que l’esplendor i la
riquesa. Malauradament els negocis de
la ceràmica i de les produccions tèxtils
de la República d’Esparreguera han fet
fallida fa temps, però ja ens estem redi-
rigint cap a altres negocis, com el de la
fruita, que curiosament cada cop es ven a
més carrers de la ciutat esparreguerina.
Espero que no ens acabem convertint en
una República bananera...
No voldria allargar-me més i avorrir l’au-
diència amb aquestes comparacions
banals, només voldria que tots plegats
ens imaginéssim la piazza di Santa Eulàlia,
la calle grande o carrer gran i la Piazza de la
Signoria o de l’Ajuntament com un gran ca-
nal, amb vaporettos urbans amunt i avall,
enlloc de busos, i gondolers cantant l’”oh,
sole mio” o potser el virolai. I també podrí-
em imaginar-nos la sala de plens plena
a vessar, amb un munt d’individus ves-
tits com a mercaders de Venècia prepa-
rant-se per a les eleccions on s’escollirà
el nou duc o duquessa de la República
d’Esparreguera. Algú els hauria de de-
sitjar sort a totes les formacions políti-
ques... Quin mes més mogudet que ens
espera, conciutadans!
Acabaré amb un simple: Visca la Repúbli-
ca independent i passionística d’Espar-
reguera!
Ei, si pot ser.
tornem al caràcter dels ciutadans de la República. Som exigents i no ens conformem amb poc
www.setsetset.cat 25
En aquest món globalitzat que vivim,
cada dia ens arriben, per tota mena
de mitjans, un número enorme d’in-
fl uències externes des de tots els ra-
cons del món; ja no des del punt de
vista purament informatiu, sinó també
quant a la cultura, l’economia o l’oci. A
tot això cal destacar com de generosa
ha estat darrerament l’actualitat: les
revoltes populars al nord d’Àfrica, la
catàstrofe al Japó o la més que cone-
guda crisi social i econòmica perma-
nent que pateix el món occidental.
Tanmateix, tinc el ferm convenciment
que és precisament en escenaris
globals tan fràgils i inquietants com
l’actual, en què més que mai ens hem
d’implicar en allò que coneixem. En
aquest sentit, els moviments locals
són la màxima expressió d’aquesta
idea; i per extensió, també ho són les
eleccions municipals.
Tant Esparreguera com Collbató són
municipis que, per sort, gaudeixen
d’una bona salut quant a implicació
ciutadana, i en els temps que corren
aquest teixit associatiu és un bé mas-
sa valuós com per a deixar-lo perdre.
És cert que la tendència dominant és
(i serà) l’alienació d’allò local en be-
nefi ci del que és global, però el que
també és veritat és que les eleccions
municipals, afortunadament, no són
com les catalanes o com les de l’Estat
Espanyol. A les locals, el contacte amb
el polític és directe, així com també ho
és del polític amb l’entorn; i malgrat és
una obvietat, és important recordar
que les polítiques que més afecten el
nostre dia a dia són, sens dubte, les
que surten de l’Ajuntament.
Així doncs, animo tots els lectors a
superar el discurs que ens ha arribat
recentment dels sectors més cosmo-
polites i faig una crida a la implicació
local, no només per a les eleccions del
mes que ve, sinó per al nostre entorn
més immediat. I és que està molt bé
sentir-se egipci, però no cal oblidar qui
som ni d’on venim.
M’encanten els nens, sí. Els nadons,
molt macos, amb els seus dos braços,
les seves dues cames, els seus quatre
pèls al cap... M’agrada escoltar els seus
sorollets, veure com obren els ulls da-
vant una realitat que els és nova, que els
és desconeguda.
Un nadó que plora desconsoladament
és difícil de controlar, el que no ho és
tant és evitar que això interfereixi en les
activitats dels altres. Per això, quan un
actor veu interrompuda la seva interpre-
tació a l’escenari per culpa del plor d’un
nadó, no crec que pensi en la pobracri-
atura, sinó en els seus pares. Perquè
creiem que el nostre sentit comú és su-
fi cientment humà com per a adonar-nos
que això pot passar, no es prohibeix l’ac-
cés de nens petits a aquests tipus d’ac-
tes culturals, esdeveniments esportius...
No. Es pressuposa que tenim educació. I
civisme. L’actor dedica la seva vida a en-
tretenir el seu públic, s’esforça i sacrifi ca
per arrancar un somriure o una llàgrima.
S’imaginen un periodista que entrevis-
ti un polític i ho fa mentre aquest cuida
el seu nen? Actors, artistes, cantants...
O esportistes, també. També aquests
necessiten un context determinat per a
exercir el seu treball, per a aconseguir
allò per la qual cosa lluiten cada dia. Fa
uns dies, en un partit de tennis de David
Ferrer del campionat Masters de Miami,
el plor d’un nadó va deslligar el nervio-
sisme del tenista, i aquest va llençar una
pilota cap a la grada, sense ànim de fer
mal a ningú. Doncs bé, el nen va ser el
protagonista del partit, Ferrer va ser du-
rament criticat per la premsa ianqui i, a
més, l’espanyol va aconseguir la derrota.
Fins al passat mes de gener, la llei anti-
tabac de 2006 permetia fumar dins dels
bars que tinguessin més de 100 metres
quadrats, de manera que els nens es
quedaven a casa. Com a mínim sentit
comú per no portar un nen a un bar a
partir de certa hora nocturna sí que es
té. Però amb l’entrada en vigor de l’actual
llei antitabac de 2011, a més de tirar per
terra la despesa que van invertir milers
de bars per a la reforma dels seus locals,
es va restringir l’espai amb fum als exte-
riors. Sembla que les dreceres no es ve-
uen a temps, i després passa el que pas-
sa. Els empresaris treuen fum, els bars
als seus fumadors, i les terrasses s’om-
plen de nens quan Los lunnies ja porten
adormits un parell d’hores.
OPINIÓ
QÜESTIÓ DE PROXIMITAT
QÜESTIÓ DE PROXIMITATEdmon Piqué, enviat especial a Collbató
DES DE LLUNYAde Palomar
OLOR DE PLOR
S’imaginen un periodista que entrevista un polític i ho fa mentre cuida el seu nen?
26 setsetset
El proper diumenge 29 de maig, a les 19 hores, a la Sala Petita
del teatre de La Passió d’Esparreguera, podrem gaudir d’un
concert ben especial. “Esprimatxat i amb aspecte de despis-
tat, murri però amb cara de bona persona, Matas ha encarre-
gat la interpretació de les seves cançons a una de les millors
veus del nostre jazz: Carme Canela”. Així ens ho descriu Martí
Farre, i ens diu que “un dels grans mèrits d’aquest treball és
que ens permet descobrir un nou vessant de la reconeguda vo-
calista”. Les cançons de Jordi Matas no són estructures enre-
vessades, sinó un conjunt de peces boniques, tendres i belles
que alguns qualifi caran de pop-jazz.
PARADACULTURAL
CARME CANELA CANTA JORDI MATAS
BEQUES PER ESTUDINATS D’ARTS ESCÈNIQUES
Amb un total de 816 espectadors, el primer concurs de teatre
amateur organitzat pel Patronat Parroquial, el passat mes de
febrer, va fer un acte de lliurament dels seus premis dividits
en diverses categories. El premi a la millor actriu principal va
ser per a Anna Planas per la seva interpretació de Lluïsa a
l’obra “Dona i cadira”; el premi al millor actor principal fou per
a Jordi Rodríguez per la seva interpretació de Jaume a l’obra
“El Club de la Corbata”; el guardó a la millor actriu de reparti-
ment va ser per a Vicky Hurtado pel seu paper d’Emília a l’obra
de Santiago Rusiñol “Gente bien”; el premi al millor actor de
repartiment se l’endugué Lluís de Santos en el paper de Don
Salvador a l’obra “El fl orido pensil” d’Andrés Sopeña; la millor
escenografi a fou la de l’obra “El Club de la Corbata”; per altra
banda, Lydia Canals fou considerada la millor directora per
l’obra “Òstia”; el premi de votació popular fou per “El fl orido pensil”, així com el primer premi al millor grup. El segon premi
se l’endugué l’espectacle “Òstia”. L’organització valora positi-
vament aquesta primera edició del concurs de teatre amateur.
PREMI JOSEP CUSCÓDEL CONCURS DE TEATRE
EL PETIT PRÍNCEPSOLIDARI
La Fundació Privada de La Passió d’Esparreguera ha fet efec-
tiva la donació de 700 € a l’Àrea d’Oncologia Infantil de l’Obra
Social de Sant Joan de Déu de Barcelona. La iniciativa va sorgir
del projecte “El Petit Príncep” on es va assumir el compromís
de donar el 10% de la recaptació a aquesta entitat. Després de
l’èxit obtingut amb l’obra, representada per la Companyia Jove
de La Passió d’Esparreguera, el passat mes de novembre de
2010 i prorrogat al febrer de 2011, on es van portar a terme vuit
representacions amb més de mil espectadors i una recapta-
ció de 6.800€, la Fundació Privada de La Passió d’Esparregue-
ra ha transferit aquest 10% perquè l’Obra Social de Sant Joan
De Déu els inverteixi en els seus projectes d’investigació sobre
l’oncologia infantil.
La Fundació Beques Lola Lizaran convoca de nou les beques
per a estudiants de grau superior en diferents arts escèni-
ques com dansa, música, interpretació, escenografi a, direc-
ció, maquillatge, circ… Els sol·licitants presentaran un cv,
més l'acreditació d'acceptació al centre on vol cursar estudis
i hauran d'acreditar la seva residència a la Esparreguera a ex-
cepció dels alumnes de l'escola de dansa i música. En total
10 beques destinades al pagament de la matrícula. El termi-ni de presentació de les sol·licituds acabarà el 25 de juny i s'han de lliurar a la Biblioteca.Les dotacions econòmiques de les beques procedeixen de
les funcions de teatre i música que organitza la Fundació, així
com les donacions de les institucions, empreses privades i
particulars de la vila (donacions que són fi scalment desgra-
vables fi ns a un 35 %)
La Fundació a emès un fullet amb les bases i podeu demanar
informació adreçar-vos als telèfons 93 777 37 11 (Andreu Sit-
jar) o 93 777 11 92 (Enric Martínez)
www.setsetset.cat 27
“84 CHARING CROSS ROAD” AL TEATRET
La companyia resident al Teatret ultima els assajos d’una
nova producció basada en un recull epistolar entre una jove
escriptora nord-americana (Helene Hanff) i un llibreter anglès
(Frank Doel) en els anys de la dura postguerra europea de mit-
jan segle XX. Maria Martín, Ernest León i Àngels Simó encap-
çalen un repartiment extens d’actors i actrius que posaran veu
a aquesta producció de Tramateatre, el proper mes de juny.
Dirigida per Carme Paltor, l’obra ens contraposa dos móns:
l’Europa destruïda i l’Amèrica eufòrica, l’antiga metròpoli desil-
lusionada i la colònia alliberada que ja domina el món. Una re-
lació entre dues persones que acaba involucrant tot l’entorn,
una relació que va més enllà d’unes simples cartes.
Després d’haver prorrogat un cap de setmana l’espectacle so-
bre poesia satírica de Pere Quart “Ja és hora que se sàpiga”,
baixa defi nitivament el teló. Tramateatre ha posat en escena,
durant la seva trajectòria, més d’una proposta basada en po-
etes o escriptors catalans (Verdaguer, Pla, Salvat-Papasseit,
Calders, Pitarra...). Aquest cop es van proposar rellegir Joan
Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986), conegut pel pseudò-
nim de Pere Quart, amb el qual signà l’obra poètica. Drama-
turg, narrador, traductor, periodista i considerat un dels cinc
poetes catalans més importants del segle XX. Els seus versos
satírics martellegen les nostres oïdes encara avui; la seva crí-
tica és plenament vigent; i somriem cada cop que ens deixa
anar la seva sàtira, sorprenent-nos amb la seva naturalitat i
comicitat. La posada en escena era, doncs, un joc escènic de
la mà de tres joves esparreguerins: Gerard Bidegain posà veu
als poemes, Queralt Sáez en féu l’acompanyament musical i
Joan Tejedor va ser el tècnic que posava en marxa l’entramat,
sota la direcció de Carles Reynés i Carme Paltor.
IV CONCURS DE FOTOGRAFIA “QUICO”
Per quart any consecutiu, l’Agrupació de CiU Esparreguera
ha convocat el concurs de Fotografi a Popular Francesc Soler
“Quico”. Enguany el tema a tractar pels participants eren les
festes a Esparreguera. S’han presentat a concurs setanta-tres
obres, on els vint-i-nou autors exposen les seves mirades ar-
tístiques tot ressaltant els diferents enfocaments d’aquestes
celebracions ciutadanes. En Joan Espinach, fotògraf de la vila i
històric guanyador en anteriors edicions, i com a president del
jurat del concurs, va fer públic el passat dijous 28 d’abril, a la
sala Ramon Trias Fargas de la seu de Ciu, el veredicte. El primer
premi se l’endú Joan Carles Lizancos, per “Gegants”; el segon
és per a Jordi Grima, per “Ball de bastons”; i fi nalment el ter-
cer és designat a Margarida Font, per la seva fotografi a “Festa major”. El jurat estava format per Joan Espinach, com a pre-
sident, Núria Valldeperas, com a primera vocal, i Oriol Esteve,
com a segon vocal. Els tres premis han estat patrocinats pel
celler Ca n’Estruc d’Esparreguera i consisteixen en una capsa
de vi del celler i una terrissa de Ceràmiques Sedó al·legòrica
al tema del concurs. En l’acte d’entrega de premis hi va assis-
tir un gran nombre d’autors participants en el concurs i també
públic interessat. Seguidament va quedar oberta l’exposició de
les obres i, fi ns al 8 de maig, es podrà visitar de 6 a 8 de la tarda
al local de CiU al carrer dels Arbres.
JA ÉS HORA QUE SE SÀPIGA TANCA EL TALÓ
28 setsetset
PARADACULTURAL
PARLANT AMB ENRIC MARTÍNEZ
Segurament una de les darreres decisi-
ons importants que ha hagut de prendre
la junta presidida per Manel Roca ha es-
tat la de confi ar la direcció de l’especta-
cle de La Passió d’Esparreguera a Enric
Martínez, en una temporada 2011 on
s’han efectuat unes eleccions en què s’ha
renovat la meitat de la junta de l’entitat.
Martínez és un veterà col·laborador de
l’espectacle que ja va ser director escènic
en altres ocasions, darrerement cantava
a la coral, tot i ser conegut per tothom
com un actor polifacètic del Drama Sa-
cre esparreguerí, on va interpretar, entre
molts d’altres personatges, els rols de
Jesús, Pilat i Caifàs.
Quina valoració fa de l’espectacle d’enguany?
Considero que la meva feina no és la
de valorar l’espectacle... Ha de ser el pa-
tronat, que és qui designa una persona
per fer la tasca de dirigir, el qui valori els
resultats.
Una tasca complicada, suposoEvidentment. Jo he intentat fer-la de
la millor manera possible. El que sí que
vull fer és destacar que la gent que ha
participat a les representacions d’aques-
ta temporada han estat extraordinaris.
El públic així ho deu haver percebutEls equips han funcionat molt bé: la
tramoia ha estat excel·lent, així com ma-
quillatge, vestuari i tants d’altres grups.
L’orquestra i la coral, tot i no trepitjar
l’escenari, no els podem oblidar: donen a
l’espectacle una gran categoria.
Els resultats...Repeteixo que jo només puc felicitar
la gent que ha fet possible l’espectacle, la
part de la valoració dels resultats la dei-
xo a la junta del Patronat de La Passió.
RENOVACIÓ DE LA JUNTA I FI DE TEMPORADA
El darrer dia de Passió d’enguany, 1 de
maig, ha estat també una jornada elec-
toral dins la magna entitat esparregue-
rina. La junta electoral i el secretari van
fer públics a primera hora de la tarda els
resultats de les eleccions per renovar set
membres del Consell Executiu del Pa-
tronat de La Passió d’Esparreguera. Els resultats electorals foren els següents: Avel·lí Suárez Lazare, 246 vots; Josep Cuscó Galceran, 237 vots; Manuel Gon-zalez Pedraza, 207 vots; Josep Bonfi ll López, 181 vots; Josep Fernández Pla-za, 163 vots; Juan Jurado Bracero, 160 vots; David Llort Llopart, 149 vots; Da-vid Oriol Rebollo Juanpere, 82 vots. Ha-
vent de cobrir set places vacants i sent
la candidatura de David Oriol Rebollo la
que va rebre menys vots, fou l’únic que no
va entrar a formar part de la nova junta.
Com cada any, el dia 1 es va fer el ja tradi-
cional refrigeri de fi nal de temporada, on
es van entregar els premis del Concurs
de Fotografi a de La Passió i del concurs
“Fins on arribaries per La Passió?”, en
què els col·laboradors de l’entitat havien
de penjar cartells de La Passió als llocs
on anaven de viatge. Manel Roca, el ja
expresident de l’entitat, va valorar posi-
tivament –com cada any– la temporada
de Passió, remarcant l’esforç i la dedi-
cació de tots els col·laboradors, i també
va destacar els resultats positius de les
eleccions, tot agraint la participació de la
gent (prop d’un 40% dels col·laboradors
de l’entitat amb dret a vot el va exercir)
així com l’empenta de jovent com el Da-
vid Oriol Rebollo, que ajuden a fer que La
Passió creixi cada any. La nova junta ha
d’iniciar ara un procés per escollir el nou
president de l’entitat i començar a enca-
rar la temporada 2012.
www.setsetset.cat 29
Amb la mosca al nasQui té gana somia paPer Quim Paulo“Majestats: Us escric, com gairebé cada
any, per demanar-vos unes quantes co-
ses, ara que ja som a Nadal. Jo penso
que he fet bondat durant tot aquest any
que és a punt d’acabar. Home, sempre hi
haurà qui opinarà que potser no n’he fet
tanta, però penseu que sempre s’exagera
més del compte. A més, jo us aconsellaria
que no féssiu gaire cas del que us puguin
dir, sobretot els del PP, que em tenen una
mica l’ull fi cat. No sé pas per què deu ser,
però ja se sap... ”
Som a la tardor?Per Oriol Achón“Ves per on! L’octubre se n’ha anat i no es
pot pas dir que hagi fet gaire fred, ans el
contrari. La gent seguia anant amb sa-
marreta de màniga curta ben entrada la
tardor. És curiós, però el temps està revo-
lucionat. De bolets no n’hem vist gaires.
Potser aquesta sigui una de les enigmà-
tiques raons que revesteixen de misteri
la sol·licitud d’ampliació de l’abocador
de Can Mata, fer que la olor de la bros-
sa adobi el bosc que ens permet respirar
perquè doni més fruits micològics.”
Inauguració del Teatre del Patronat ParroquialPer Carme Parras“Els passats 18 i 19 d’octubre (1997) l’es-
cenari del teatre va acollir L’hostalera de
Carlo Goldoni, dirigida per Enric Martí-
nez. Abans de la representació Arç Fon-
trodona i Maria Martín van fer una breu
introducció on es va recordar l’època
d’or del teatre al patronat i van convidar
Joan Reynés a prendre part en aquest
recordatori com a president de l’actual
patronat, i en “Quimet” Puig, una de les
fi gures més representatives del teatre de
l’època, el qual va explicar diverses anèc-
dotes i va engrescar els presents a parti-
cipar en aquesta nova aventura. L’hosta-
lera l’han fet possible, en només 37 dies
d’assaig, Dolors Muset, Mercè Vallverdú,
Sílvia Galván, Albert Navarro, Pere Adru-
bau, Jaume Torruella, Oriol Castellví i Jor-
di Marín (...). D’altra banda, (...) la Coral
de La Passió, dirigida per Josep Borràs,
va oferir un concert on van barrejar-se
diferents estils. L’obertura del concert
es va fer amb l’Al·leluia de Haendel, tot
recordant l’any 1950 quan el Cor Parro-
quial d’Esparreguera va debutar cantant
per primera vegada a la nostra vila amb
aquesta peça emblemàtica.”
A més també explicàvem…ABOCADOR. Esparreguera es mostra
contrària a l’ampliació de l’abocador de
Can Mata.
ANIVERSARI. Celebració dels 60 anys de
la Biblioteca Beat Domènech Castellet
amb recital de poesia i festa.
ARQUEOLOGIA. Es fan prospeccions i
excavacions a l’esplanada del Puig. Els
membres del Col·lectiu Esparreguerí
de Recerques i els Amics del Puig són
dirigits per un grup d’arqueòlegs de la
Diputació de Barcelona. El material que
s’hi ha trobat és, bàsicament, ceràmica.
CARRETERA. Esparreguera i Olesa
aconsegueixen la millora de la comarcal
C-1.414.
COLOM. Àngel Colom (PI), visita Espar-
reguera per parlar del fi nançament
autonòmic.
VERSIÓ 2011 NÚMEROS 37 i 38 (novembre 1997-febrer 1998) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN
Coses que es deien… Coses que passaven…
DIMISSIÓ. Antoni Fonts dimiteix el seu
càrrec de regidor d’esports i és substituït
per Joan Romeu.
FESTA. La comissió per un ambulatori
digne valora molt positivament la festa
de la plaça de l’Ajuntament.
FESTIVAL. L’associació de veïns del Mas
d’En Gall va celebrar el passat 13 de de-
sembre un festival de música en benefi ci
de la construcció del local on s’ubicarà la
capella per als barris perifèrics del Mas
d’En Gall i Can Rial.
GRALLES. El teatre del patronat acull
un concert de gralles, on toquen els dos
grups d’Esparreguera: la Colla Santa
Eulàlia i els Cremat de gralla.
LECTURA. Jaume Rovira prepara a la
Biblioteca una lectura dramatitzada del
llibre “Cartes d’amor” d’A. R. Gurney.
SIGNATURES. Mobilització dels veïns de
la vila per aconseguir el nou ambulatori.
Es recullen més de cinc mil signatures.
PREMI. Rafael Portero s’endú el premi
nacional d’autors multimèdia.
TEATRE. Pere Franch dirigeix al Patronat
Parroquial, “La Ventafocs”, amb Ramon
Carbó, Meritxell Sabaté i Maria Martín
entre els protagonistes.
TELEVISIÓ. Lola Lizaran torna a la petita
pantalla amb un paper a la sèrie “Dones
d’aigua”, de TV3.
VIGILÀNCIA. Els veïns del barri de la
Plana demanen més vigilància.
XERRADA. La JERC d’Esparreguera fa
una xerrada sobre les parelles de fet, al
Centre Dual.
30 setsetset
Sovint no ens adonem que la generació
de joves que viu als instituts són els grans
desconeguts i molts d’ells poden ser ara
ja el garbell a molts problemes que ens
envolten, als adults. Els joves ja fa molts
anys que ens coneixen tant com nosal-
tres a ells i no estaria de més escoltar-los
quan tenen ganes de parlar, no quan no-
saltres els donem la paraula. Són els que
porten 18 anys veient i escoltant el món
i si diem que aquesta franja d’edat és la
més defi nitòria de l’ésser humà, alguna
cosa deuen tenir per dir.
Un parell de coques de cal Borràs és un
acompanyament ideal a l’hora de parlar
de La Passió amb el Pau i el Joan. Parlar
amb ells de La Passió no és només fer-ho
des del punt de vista de l’actor o el tècnic,
sinó del jove que coneix l’espectacle, l’ha
estudiat, l’ha intentat entendre i així en-
cara l’aprecia més. El Pau fa 14 anys que
viu a Esparreguera i els darrers últims
els recorda passant la primavera al tea-
tre de La Passió, primer sortint al quadre
Entrevista per Carles Reynés Montoriol
Joan Tejedor i Pau Albacete són dos joves prou desperts i madurs
als seus 18 anys com per valorar assossegadament
tot allò que de nou els ha aportat el fet de
confeccionar el seu treball de recerca de
2n de Batxillerat a l’entorn de la Passió
d’Esparreguera. La Passió és un fet social
on tot allò que hi passa afecta també el seu entorn, cosa que ha
fet que compartissin experiències i material
i que moltes de les opinions que es deriven
d’aquest berenar entrevista siguin
coincidents.
Com acostuma a ser, qui fa coses en fa moltes i no expressament en el mateix àmbit: el Joan practica
sovint la cursa i la natació i també forma part del grup de bastoners d’Esparreguera; en canvi el Pau, des de molt petit, juga a futbol sala amb tot el que comporta
d’entrenaments i competició i encara té temps per dedicar unes hores a l’esplai de la parròquia de la qual és monitor. Tampoc no podem oblidar que el món del teatre no s’acaba amb La Passió així el currículum del Pau com a actor és força extens, Els pastorets, Bastià i Bastiana i
entre d’altres destaca el seu treball l’estiu passat a La fi lla del mar de Guimerà. El Joan recorda també Els pastorets,
El petit príncep i Ja és hora que se sàpiga, al Teatret.
Joan Tejedor
PA
www.setsetset.cat 31
dels nens, després d’assessor de Pilat,
més tard de Natan –el de la torxa– i ara
prepara el Sant Joan per la temporada
que ve. El seu treball de recerca de 2n de
Batxillerat, que respon al títol “La tecno-
logia aplicada al món del teatre. La Passió
d’Esparreguera” –diu– “pretén descobrir l’es-pectacle per dins i explicar com en poc espai i en temps limitat es poden aconseguir tants efectes diferents: la tecnologia aplicada a la Passió aconsegueix que aquesta sigui atrac-tiva per al públic actual parant atenció que cada cop l’espectador té menys en compte el tema religiós”.
“La evolució escenogràfi ca de l’espectacle
de La Passió”, és el títol del treball de re-
cerca del Joan i també, com en el cas del
Pau, és de teló cap endins, “pretén ubicar en el temps i conèixer-ne els realitzadors de tots aquells elements que recreen interiors i exteriors diversos de l’espectacle”. El Joan
a la Passió s’hi belluga des dels 7 anys i
sempre n’havia sentit a parlar: l’avi ha-
via fet de fariseu i d’acomodador; el seu
pare primer era tècnic de llums i ara és
tramoia, ell està entre fi gurant i tramoia.
“Remenar el món de l’escenografi a m’ha por-tat a descobrir l’arxiu de La Passió carregat de documents de tot tipus, amb molts buits d’informació, però que m’han servit de molta d’ajuda així com les persones que el regei-xen”. És segurament el treball més com-
plert que actualment existeix a l’entorn
de l’escenografi a de La Passió. Ha estat
un treball que, com diuen tots dos, “quan l’havia d’entregar començava a créixer per multitud de noves vies, m’hauria agradat se-guir però... tan de bo hi pogués haver un nou temps per a dedicar a aquesta tasca”.
És temporada de Passió i tant l’un com
l’altre deriven la conversa cap a parlar
de La Passió; els temps que corren no
són fàcils i potser tampoc molts dels pa-
ràmetres actuals: relació poble Passió,
nombre d’espectadors, tipologia del futur
espectador, tipologia del nou actor de La
Passió, què vol vendre la futura Passió,
quin futur té com a espectacle. El Pau co-
menta, i amb això coincideix amb el Joan,
que “sense deixar de ser la mateixa, cal que La Passió sigui diferent, ha d’evolucionar, ha d’estar d’acord amb el temps, les noves tec-nologies com la informàtica s’hi han d’incor-porar i aquests avenços també fan que els de dintre també se’l sentin més seu i motivats. Hi ha d’haver canvis, si no la gent es cansa”. Els companys d’estudi del Pau no es po-
den creure que un jove de 18 anys es pu-
gui passar tot un diumenge tancat dins
d’un escenari representant una història
religiosa de fa dos mil anys, opina que “la temàtica religiosa fa que molta gent no s’in-teressi per aquest espectacle, ho relacionen amb setmana santa i els fa mandra”.
“És important que la a la Passió t’hi puguis sentir útil –diu el Pau i ho corrobora el
Joan– i que t’agradi. El que costa és continu-ar després del quadre dels nens: fer de poble o què? Nosaltres hem trobat el nostre món un cop varem entrar-hi a través de les nostres famílies, de totes maneres costa tenir una continuïtat. Algú que no tingui cap lligam amb La Passió és molt difícil que hi vagi. Cal que trobi algú per sortir-hi i potser a partir d’aquí s’engresqui. Nosaltres fi ns i tot hem trencat les diferències generacionals pel què fa a l’edat, però això passa poc sovint”
“Fora de La Passió i de l’àmbit de la gent que hi participa –diu el Joan–, La Passió és molt poc coneguda al poble mateix, la majoria dels companys i amics només coneixen La Passió d’oïdes”. El Pau ressalta que “la gent argu-menta que no té temps per anar a sortir a La Passió”, i tots dos també coincideixen a
l’hora d’expressar que “és el poble el que s’ha d’espavilar, el que ho ha de tirar enda-vant i que si mai es perdés La Passió seria per culpa nostra, mai de fora”.
El Joan proposa idees per regenerar l’es-
pectacle que per res del món voldria que
es perdés. Creu que “seria interessant que totes aquelles idees que es comenten en ter-túlies improvisades no es perdessin així que acaben de ser dites: s’ha de conèixer la va-loració que tothom fa de l’espectacle, calen reunions dels diferents col·lectius que col-laboren en l’espectacle perquè tothom hi pu-gui dir la seva i algú els escolti”.
El Joan recorda l’intercanvi de Passions
que hi va haver amb pobles europeus i
espanyols que representen el mateix es-
pectacle i proposa que de manera habi-
tual es poguessin fer intercanvis amb els
nostres veïns d’Olesa: potser ens neces-
sitem molt més que no pensem.
n r
Pau Albacete
PATOLOGIES CRÒNIQUES artrosi, artritis . LESIONS ESPORTIVES esquinçaments, ruptures musculars, tendinitis . REHABILITACIÓ DELESIONS PER ACCIDENTS DE TRÀNSIT . REHABILITACIÓ POSTQUIRÚRGICA . COLUMNA VERTEBRAL escoliosi, hèrnies discals, protrusions,contractures . REEDUCACIÓ POSTURAL . OSTEOPATIA TRACTAMENTS SOL PÈLVIC incontinències urinàries, treball pre i post-part
PAPERAIRA
C/ Hospital, 9-12 ESPARREGUERA T. 93 777 13 42
PRIMAVERA 2011
PAPERAIRA
C/ Hospital, 9-12 ESPARREGUERA T. 93 777 13 42