El massatge infantil - IOC · El massatge a l’educació infantil En la seva tesi El Masaje Infantil aplicado a la escuela: Nuevas estrategias para la majora de la calidad afectiva

El massatge infantilCarme Zaragoza i Domènech

Desenvolupament cognitiu i motriu

Desenvolupament cognitiu i motriu El massatge infantil

Índex

Introducció 5

Resultats d’aprenentatge 7

1 El massatge infantil 91.1 Abans de començar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.1.1 La preparació de l’espai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101.1.2 La preparació de l’adult . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.1.3 La preparació de l’infant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

1.2 La postura de l’adult i de l’infant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121.3 El massatge pròpiament dit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1.3.1 Els moviments bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141.4 La sessió de massatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1.4.1 Massatge a les cames . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171.4.2 Massatge a la panxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181.4.3 El massatge al torax . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181.4.4 Massatge a les aixelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191.4.5 Massatge als braços . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191.4.6 Buidatge hindú als braços . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191.4.7 Cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201.4.8 Massatge a l’esquena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201.4.9 Estiraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

1.5 Proposta d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Desenvolupament cognitiu i motriu 5 El massatge infantil

Introducció

El massatge infantil s’ha de definir com un art antic que implica una connexióprofunda amb l’infant, un art que ajuda a comprendre el seu llenguatge no verbali a respondre’l de forma respectuosa a les seves demandes. En definitiva és un artque es basa en el contacte pell a pell com a eina de comunicació, relació i afecteentre el nen i els seus cuidadors (Maria Femenias Andreu).

La unitat “El massatge infantil” pretén donar uns coneixements bàsics i senzillsdel massatge infantil, tot parlant dels seus orígens i de les diferents tècniquesbàsiques que el conformen. També s’introduirà de forma molt bàsica aspectesreferits a la preparació de l’infant i del/de la professional tant des del punt de vistaprocedimental com de les actituds que es posen en joc en el moment de la sevarealització.

És important no només treballar els continguts descrits en aquesta unitat sinótambé reflexionar sobre les imatges del vídeo que s’ha proposat i establir la sevainterrelació. Les activitats que s’han proposat us ajudaran a definir-la.

Així mateix, es descriu com s’introdueix aquest contingut dins de les unitatsde programació com un element d’intervenció educativa més a treballar dins del’aula.


Resultats d’aprenentatge

Al finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

1. Planifica estratègies, activitats i recursos psicomotrius, relacionant-los ambels principis de l’educació psicomotriu i les característiques individuals idel grup al qual va dirigit.

• Identifica els principis de l’educació psicomotriu.

• Identifica les característiques psicomotrius dels destinataris en funcióde la seva edat.

• Formula els objectius d’acord amb les característiques psicomotriusdels infants destinataris en funció de la seva edat.

• Selecciona activitats adients a les característiques psicomotrius delsdestinataris en funció de la seva edat.

• Selecciona els recursos adients a les característiques psicomotrius delsdestinataris en funció de la seva edat.

• Organitza els espais adequant-los a les característiques psicomotriusdels destinataris en funció de la seva edat.

• Estableix una distribució temporal de les activitats per adaptar-se ales característiques psicomotrius dels destinataris en funció de la sevaedat.

• Identifica els principis i els àmbits d’actuació psicomotriu.

• Valora la importància de la psicomotricitat en l’educació infantil.

2. Implementa activitats d’intervenció en l’àmbit sensorial, motor, cognitiu ipsicomotor, relacionant-les amb els objectius previstos i amb les caracterís-tiques dels infants.

• Descriu les principals dificultats que poden sorgir de la realització deles activitats.

• Organitza els espais en funció de l’activitat i de les característiques delgrup.

• Prepara els recursos materials propis de l’activitat.

• Realitza les activitats ajustant-se a la planificació temporal.

• Respecta els ritmes i necessitats individuals en el desenvolupament del’activitat.

• Selecciona estratègies d’intervenció promotores d’un clima d’afecte iconfiança.

• Valora la coherència de la implementació de les activitats amb laplanificació.

• Dona resposta a les contingències.


• Genera entorns d’intervenció segurs.

3. Avalua el procés i el rendiment de la intervenció realitzada en l’àmbitsensorial, motor, cognitiu i psicomotor, argumentant les variables rellevantsen el procés i justificant la seva elecció.

• Selecciona els indicadors d’avaluació.

• Selecciona els instruments d’avaluació adients a les característiquesindividuals i a l’edat de l’infant.

• Aplica l’instrument d’avaluació seguint el procediment correcte.

• Registra les dades extretes del procés d’avaluació en el suport esta-blert.

• Interpreta la informació recollida del procés d’avaluació de la inter-venció.

• Identifica les situacions en què és necessària la col·laboració d’altresprofessionals.

• Identifica les possibles causes d’una intervenció no adient.

• Ajusta l’actuació i l’actitud del professional a la pauta prevista.


1. El massatge infantil

El massatge infantil no és una tècnica moderna, el seu origen és molt antic i éspresent a moltes cultures com, per exemple, les africanes i la hindú, que li handonat els trets característics de la seva identitat i l’han exposat a la influència dela manera pròpia de concebre la vida i al pes de les religions.

L’objectiu darrer i principal del massatge infantil és l’estimulació dels sentits delsinfants (Simón i altres, 2003) però també afavorir els vincles afectius entre elspares i/o cuidadors i els infants mitjançant la comunicació a través del tacte talcom ho vivencia Maria Feminas Andreu.

A Europa se segueixen les indicacions que a la dècada de 1980, va donar VimalaSchneider sobre el massatge infantil. Aquesta autora incorporà aspectes delmassatge de la Índia, del massatge suec, de la reflexoteràpia podal i del iogainfantil.

Vimala Shneider va fundar la IAIM -International Association Infant Masatge-l’any 1981, a la qual pertany l’Associació Espanyola de Massatge Infantil -AEMI-, que té la seu a Barcelona i que va ser fundada per Mercè Simón l’any 1993.Aquesta associació dóna formació als professionals de l’educació infantil sobreaquest aspecte.

Ara bé el massatge infantil no s’ha de considerar una tècnica més, sinó que s’had’entendre com una eina per reforçar tots aquells continguts que estan determinatsdins de les tres àrees descrites en el currículum d’educació infantil. Per aquestaraó és important ja començar a introduir-lo des dels primers mesos de vida,tot tenint en compte que és durant el primer any de vida quan, a través de lesrutines d’alimentació, higiene i descans s’estableix la interrelació entre l’infant il’educadora. I a través d’aquestes rutines és com es dóna resposta a les necessitatsi/o demandes que presenta l’infant.

El massatge a l’educació infantil

En la seva tesi El Masaje Infantil aplicado a la escuela: Nuevas estrategias para la majorade la calidad afectiva y emocional en atención temprana, Maria Feminas Andreu determinacom s’ha d’introduir el massatge infantil en les diferents franges d’edat:

• De 0 a 1 any. Els primers mesos ofereixen un bon moment per iniciar el massatge tot teninten compte que és en aquest període d’edat quan l’infant descobreix el que l’envolta mentregateja i per tant és difícil que s’avingui. Cal també que siguin intervencions puntuals totdepenen del moment del dia i de les necessitats de l’infant. De tota manera es pot aprofitarper a dur a terme el massatge en el moment del canvi de bolquers, en el moment del descans,després de la migdiada...

• D’1 a 2 anys. En aquesta etapa hi ha un augment de l’autonomia personal i del domini delllenguatge, per la qual cosa us podeu trobar amb una negativa per part de l’infant quan liproposeu el massatge, o al revés, que el propi infant us el demani. Intervé aquí, però, lacapacitat de l’educador o l’educadora infantil per estar pendent de les demandes de l’infant,així com també per respectar la seva negativa. A més, en aquesta etapa en que les rutines


són molt més pautades i les activitats es fan en l’aula es pot introduir el massatge en elsmoments que es porten a terme el joc espontani, o bé com un element més dins de la sessióde psicomotricitat.

• De 2 a 3 anys es pot introduir dins de les sessions de psicomotricitat o bé com activitatsgenerals a l’aula de tipus grupal durant tot el curs, per la qual cosa ha de tenir unaseqüenciació progressiva.

1.1 Abans de començar

El massatge infantil no té res a veure amb el massatge terapèutic que és el quegeneralment coneixem encara que té molt beneficis. El concepte terapèutic esdefineix com aplicat o relacionat amb el tractament d’un trastorn o malaltia i enaquest cas la darrera funció del massatge infantil és la de l’establiment tal i comhem esmentat abans d’un vincle, comunicació entre l’infant i la persona que portaa terme el massatge.

El massatge infantil beu del massatge tradicional hindú (ayurvédic) el qual estàdins de la vida quotidiana i també forma part d’una filosofia de vida. Segons elsaber Ayurveda l’infant és considerat com una persona conscient i evolucionada, iel massatge li proporciona una comunicació amb els seus pares i un equilibri físici emocional (Paloma Villacieros, El masaje infantil, pàg. 19).

També pren aspectes de la reflexologia, doncs realitzen massatges als peus ja queen la seva superfície, a la planta i als costats es troben representats els òrgansdel cos i del massatge suec tot utilitzant alguns dels seus moviments tot teninten compte que el sentit de l’aplicació ha de ser sempre en direcció al cor per tald’estimular la circulació.

1.1.1 La preparació de l’espai

L’espai ha de ser càlid i acollidor (figura 1.1). Tot i que ha d’estar il·luminat,aquesta il·luminació cal que sigui tènue, ja que l’infant no pot estar enlluernat.Sempre és millor treballar amb llum natural.

Ha de disposar d’una bona ventilació. També és molt important que es mantinguia una temperatura adequada, ja que l’infant ha d’estar nu. Si té fred es trobaràincòmode i no acceptarà el massatge.

El massatge es pot fer amb música, tot i que cal seleccionar-la amb molta cura.Pot ser música ambiental, relaxant, etc.

Pel que fa a la música clàssica, no és gaire recomanable pels diferents tempos, a noser que sigui relaxant, ja que poden neguitejar els infants. Si la música porta lletraes pot aprofitar per cantar-la a l’infant mentre li feu el massatge. La veu també calconsiderar-la com una part important dins del massatge, ja que transmet a l’infant


sensació de pau i tranquil·litat. També es pot optar per explicar un conte o parlardurant l’aplicació del massatge. Ara bé, cal recordar que el que és important noés tant el que s’explica com el to en què s’explica.

S’ha de disposar d’una tovallola o “empapadors” d’un sol ús per col·locar-la sotal’infant. En el cas dels nens, és necessari que en portin més d’una per posa-lasobre les cames i evitar possibles accidents.

Figura 1.1. La preparació de l’espai

Heu de tenir els olis al costat. Els olis són essencials per facilitar els movimentssobre el cos de l’infant. D’altra banda, aporten una sèrie de nutrients moltbeneficiosos per als nens (Schneider, 2000) i són absorbits amb molta facilitatper la pell. Han de ser olis naturals i es poden barrejar amb 1 o 2 gotes d’olisessencials; aquesta barreja s’utilitzarà amb infants més grans d’un any. Calprendre la precaució de demanar permís a les famílies sobre la seva utilització,ja que els olis naturals poden provocar intoleràncies.

1.1.2 La preparació de l’adult

És molt important que la persona que ha de fer el massatge estigui completamentrelaxada. Si no ho està, cal que dediqui uns minuts a relaxar-se fins a sentir-sepreparada. És evident que la relaxació no només intenta minvar el to muscular iaconseguir un estat de repòs, sinó que ha d’anar més enllà, ja que el que es volaconseguir és també una relaxació mental i emocional.

És millor vestir amb roba còmoda que permeti fer tots els moviments necessarissense que tibi o fregui la pell. Sobretot és molt convenient treure’s totes les cosesque, pel fet de ser dures, puguin molestar l’infant, objectes com ara els anells,els rellotges i les polseres, entre d’altres (figura 1.2). També cal tenir cura de lesungles, que han de ser curtes per evitar esgarrapar l’infant.


Figura 1.2. La preparació de l’adult: posició, roba i objectes

1.1.3 La preparació de l’infant

Cal trobar el moment més adequat per fer el massatge. I recordar que cal tenir amà tots els elements necessaris.

Una vegada l’educadora es troba relaxada i llesta per començar, cal despullarl’infant tot dient-li que ja ha arribat l’hora del massatge. És el moment en quèl’educadora, una vegada ha despullat l’infant, es posa l’oli a les mans, mentre seles frega. És en aquest moment quan l’educadora demana permís a l’infant periniciar el massatge. Aquest és el ritual d’inici del massatge.

Cal estar atent a la resposta de l’infant, ja que pot transmetre que no vol el massatgemitjançant el moviment dels braços i de les cames, o bé fent puntades de peu. Espot tornar a intentar canviant les condicions ambientals.

1.2 La postura de l’adult i de l’infant

L’adult ha de mantenir una postura còmoda i confortable i amb l’esquena recta.

L’adult pot adoptar diferents postures:

• Amb les cames creuades amb l’infant davant (figura 1.3).

Figura 1.3. Adult amb les cames creuades


• Amb les cames obertes i estirades (figura 1.4).

Figura 1.4. Adult assegut amb les camesobertes i estirades

• Amb l’esquena recolzada a la paret amb les cames estirades i juntes.

Els infants poden estar en diferents posicions en funció de la seva edat.

Si l’infant és molt petit cal tenir-lo a sobre les cames amb els genolls doblegats.

Altres postures poden ser posar-lo sobre les cames de l’adult mentre se li fa unmassatge a l’esquena, assegut davant de la persona adulta o al costat d’ella talcom s’ha pogut visualitzar en les imatges anteriors.

Tot i així, cal respectar les postures que ells prefereixen quan són una mica mésgrans.

1.3 El massatge pròpiament dit

Abans d’iniciar el massatge cal tenir a l’abast tots els elements que necessitareu:tovalloles, la roba de l’infant, els olis...

En el massatge l’important és la relació i la comunicació amb l’infant, peraquesta raó els moviments no han de ser ràpids sinó rítmics i estimulants.

L’essencial en el massatge no és la tècnica en sí dels moviments, sinó l’espaiprivilegiat de relació amb l’infant que dóna lloc a un reforçament del vincle afectiuentre l’infant que rep el massatge i la persona adulta, mare, pare o educador que

El massatge...

...s’ha de considerar com lacreació d’un espai íntim entrel’infant i l’educador, o l’infant ila mare o entre l’infant i el pare.


l’ofereix. L’ordre, la seqüenciació i la descripció dels moviments que composenel massatge es basen en la tècnica de Vilama Schneider (2002), Masaje Infantil,Barcelona: Medici.)

Cal preparar l’ambient, l’espai a on es portarà a terme, un mateix s’ha de preparari s’ha de preparar a l’infant.

Els olis són elements indispensables per fer un massatge doncs facilita elsmoviments sobre la seva pell. Se n’ha de posar una bona quantitat a les mansi si és necessari cal posar-se’n més durant el massatge. A més no s’ha d’oblidarque el massatge no és una relació basada en la manipulació sinó que estableixuna relació i comunicació amb l’infant. Els moviments no han de ser ràpids sinórítmics i estimulants.

Un altre aspecte a tenir en compte és el respecte a l’infant. Així si l’infant novol el massatge, no se li ha de fer encara que estigui posat com a activitat en unaprogramació. Si se li fa encara que no vulgui l’infant ho viurà con una agressió.

Tal i com s’ha esmentat abans, en el moment d’iniciar el massatge s’ha de demanarpermís a l’infant, s’ha d’escoltar que ens diu l’infant tant en la seva parla comamb la seva mirada i gestos. I respectar la seva decisió. Aquest temps és elques’anomena el ritual d’entrada.

Durant el massatge hem d’estar atents als senyals que ens doni l’infant per tald’aturar el massatge en el moment adequat, per tal d’evitar que l’infant és cansi,s’alteri.....

En acabar el massatge, hem de fer una carícia a tot el cos, a les zones a on l’hemfet el massatge, i hem de cercar un ritual de sortida d’acabament del massatge:un petó, una abraçada, demanar-li si li ha agradat.

1.3.1 Els moviments bàsics

L’ordre, la seqüenciació i la descripció dels moviments que componen el massatgees basen en la tècnica de Vilama Schneider, 2002 (Masaje Infantil, Barcelona,Medici).

Són bàsiques totes les manipulacions que es porten en les diferents parts del cos.

Es classifiquen en:

1. Els moviments estimulants

2. Els moviments relaxants

3. La reflexologia


Els moviments estimulats

Els moviments estimulants són tots els moviments que es dirigeixen cap al cor, isón:

• El moviment d’amassament: es fan servir sobretot les puntes dels ditsmentre es fan moviments circulars sobre la pell o determinats músculs del’infant, el qual és boca terrosa sobre les cames de la persona que li fa elmassatge (vegeu la figura 1.5).

Figura 1.5. Amassament

• El moviment de buidatge suec (figura 1.6): impulsa l’arrossegament capel cor i es fa als braços i les cames, tot desplaçant-se des del turmell cap almaluc, i des del canell fins l’espatlla.

Figura 1.6. El moviment de buidatgesuec

• El moviment d’arrossegament: es passa la mà plana sobre la pell del’infant com si l’arrosseguéssiu.


• El moviment de percussió: es fa tot donant petits copets amb la mà còncavaa l’esquena o el pit de l’infant.

Maniobres relaxants

Són totes les manipulacions que van des de la part més proximal a la part mésdistal del cos.

Aquestes maniobres poden ser:

• L’arrossegament: aplicació de la mà plana sobre la pell.

• La torsió: és la maniobra en la què les dues mans abracen el braç o la camai es fan lliscar des dels malucs fins els turmells o bé des de les espatlles finsels canells tot fent-ne girar una en sentit contrari a l’altra.

• El buidatge hindú.

• El rodament: un tipus de maniobra en la que es posen les mans completa-ment estirades a cadascun dels cantons de l’extremitat que es vol treballar,tot fent moviments endavant o endarrere i fent-les lliscar dels del maluc finsel turmell o des de l’espatlla fins el canell.

• Les vibracions: són un tipus de maniobra en què la mà completament planaes posa sobre el cos de l’infant que volem relaxar.

La reflexologia

En els moviments bàsics trobem les manipulacions que pertanyen a la reflexologia.

La reflexologia determina que als peus, les mans (figura 1.7) i les orelles estanrepresentats tots els òrgans del cos humà.

Si parlem de reflexologia podal, la superfície i els cantons dels peus estanrepresentats tots aquells òrgans que estan ubicats a la perifèria del cos; en canvi,la planta del peu hi trobem representats aquells òrgans que estan ubicats a dins delcos. Al peu dret trobarem els òrgans que estan situats a la part dreta i a l’esquerre,els que es troben a la part esquerra del cos.


Figura 1.7. Reflexologia a la mà

L’infant ha d’estar estirat davant vostre per poder tenir accés als seus peus ambfacilitat. Primer de tot cal que col·loqueu el vostre palmell de la mà contra laplanta del seu peu, a partir d’aquí cal fer pressió en diferents punts del peu, peròen un punt fixe, o bé la pressió es pot fer tot dibuixant cercles (figura 1.8).

Figura 1.8. Reflexologia podal

1.4 La sessió de massatge

Abans de començar el massatge recordeu que heu de tenir al vostre abast totes lescoses que pugueu necessitar (olis, música, tovalloles, roba per l’infant... i sobretotque el massatge no és una manipulació sinó és relació i comunicació amb l’infant.És a dir els moviments no han de ser ràpids sinó rítmics i estimulants.

1.4.1 Massatge a les cames

En el nadó el massatge comença per les cames, no així en l’infant una mica mésgran doncs se li demana quina és la part del cos en que vol el massatge.

Tot i això cal recordar que les cames es consideren la zona del cos menysvulnerable i, per a molts infants, és la que els hi resulta més agradable. Començarper aquesta part del cos pot fer que l’infant es relaxi amb molta més facilitat.


Els moviments que generalment s’apliquen són els de compressió i torsió, els derodament, el del buidat hindú i suec. Aquests milloren la circulació cap els peus idesprés cap el cor. Cal fer el massatge primer a una cama i després a l’altre (figura1.9).

Figura 1.9. Massatge a les cames

1.4.2 Massatge a la panxa

Una vegada heu treballat les cames de l’infant, heu de reposar les mans sobre lapanxa de l’infant. És la manera de fer saber que s’inicia el massatge a la panxa.Cal començar fent treballar les mans com a pales, tot movent-les des de sota lescostelles fins a la part baixa de la panxa. Primer a un costat i després a l’altra.

Desprès heu de treballar, amb els polzes, tot movent-los des del centre de la panxacap els costats. Aleshores es continua treballant ambdues mans fent diferentsmoviments, així mentre amb la mà esquerre es fa un cercle complet en el sentit deles busques del rellotge, amb la mà dreta es dibuixen semicercles que van des delmelic fins a la part inferior de la panxa. Aquest moviment d’ambdues mans és unmoviment d’arrossegament i es fa amb dos o tres dits com a màxim.

En acabat es fan moviments en forma d’I amb la mà dreta i amb forma L amb lamà esquerra; i per acabar es dibuixa una U invertida.

Tot i que s’ha fet esment al massatge a la panxa, aquest no es porta a terme maia l’escola ja que està considerat com un massatge terapèutic doncs s’utilitza peralleujar gasos i còlics.

1.4.3 El massatge al torax

Per començar aquest massatge cal posar les mans sobre el pit i deixar-les reposaruns segons. Després s’han de posar les dues mans juntes al centre del tòrax ianar-les separant com si aplanéssiu les pàgines d’un llibre. En acabat, i senseseparar-les del cos, tornar-ho a fer.


Després s’han de col·locar les mans completament planes als costats del tòrax.Mentre que la mà esquerra es queda quieta, la dreta va lliscant sobre el tòrax finsarribar a l’espatlla dreta de l’infant, per després retornar a la postura inicial. Calfer el mateix moviment amb la mà contrària i repetir-ho unes 3 o 4 vegades.

1.4.4 Massatge a les aixelles

Després cal anar a les aixelles i allí fer petits cercles amb les mans per estimularels vasos limfàtics.

Però cal tenir en compte que només es pot fer si l’infant està molt relaxat.

1.4.5 Massatge als braços

Primer de tot, heu de posar les mans sobre els braços de l’infant i deixar-les reposaruns segons. Després continuareu amb el moviment de buidatge hindú tot agafantel canell amb una mà i fent amb l’altre un moviment rotatori de buidat que arribifins al canell (figura 1.10).

El massatge als braços estimula la circulació i es fa amb totes dues mans. Calfer-lo primer a un braç després a l’altre.

Figura 1.10. Buidatge hindú

1.4.6 Buidatge hindú als braços

El buidatge hindú als braços és un moviment de compressió i torsió. Una vegadarealitzat el moviment de torsió i compressió heu de treballar les mans. Les mansde l’infant les obrireu amb els vostres polzes mentre feu un moviment de rodamenta cadascun dels dits de l’infant amb els vostres dits índex i polze.


Després estirareu els dits de l’infant, tot acaronant la part superior de la mà idibuixant cercles sobre el canell. Per finalitzar amb un buidatge suec en el braç iun rodament del braç.

1.4.7 Cara

Per fer el massatge heu de posar les mans sobre la cara. Començarem tot seguitamb les mans aplicades sobre el front de l’infant, tot fent el moviment d’obrir unllibre i les anireu desplaçant cap els costats de la cara, per acabar fent un massatgesuau a les celles de l’infant.

El massatge continua tot lliscant els polzes des de la part més alta del nas finsles comissures labials, fent petites pressions amb els dits, per després passar a ferpetites pressions sobre les galtes (figura 1.11).

Un cop heu arribat a la boca, començareu a treballar els llavis passant els ditspolzes primer pel llavi superior i després pel llavi inferior. En acabat, fareu petitsmoviments en cercle sobre la mandíbula i massatges suaus a les orelles.

Figura 1.11. Massatge a la cara, sobre les galtes

Recordeu que mai s’ha de tapar els ulls dels infants.

1.4.8 Massatge a l’esquena

De la mateixa manera que heu fet en altres parts del cos de l’infant, s’han de deixarreposar uns segons les mans sobre la seva esquena. Per fer-ho cal posar l’infant enposició de boca terrosa. La postura més còmoda és fer-ho sobre les vostres camescreuades i posant-hi a sobre l’infant.

Es comença amb un moviment de vaivé.

Després tot posant una de les mans a les natges, es fa lliscar l’altre des del coll, ambfermesa, fins el cul, i després fins els turmells tot tenint l’altre mà sobre els turmells.Després continuareu fent cercles amb les mans a l’esquena fins acabar pentinant-


la amb les puntes dels dits. I per acabar cal fer uns tocs finals de relaxació (figura1.12).

Figura 1.12. Moviment de vaivé

Cal tenir en compte que en fer aquest massatge, la columna vertebral no s’ha detreballar.

1.4.9 Estiraments

Els estiraments serveixen per tonificar els músculs dels braços i les cames del’infant.

Els moviments a seguir són aquests:

• Començar per la cama i el braç drets, i desprès procedir a fer l’estiramentdel braç i la cama esquerres o a l’inrevés.

• Creuar les cames de l’infant i estirar-les després. Abans d’acabar fer labicicleta amb les cames.

1.5 Proposta d’activitats

Dins de la programació, sempre s’ha de tenir en compte que cal respectar el ritmede maduració de l’infant. En aquests moments el model proposat per les diferentsadministracions, la programació ha d’estar relacionada, concretada amb àrees


El racó és una creaciód’espai de jocs organitzats a

l’aula.

d’experiències, en les que s’indicarà, en el moment de definir les activitats perescrit, quines són les àrees que s’estan treballant; però també es poden agrupar peràrees d’experiències, per agrupacions d’activitats globalitzades i per agrupacionsdefinides per àrees de desenvolupament (Muñoz i Zaragoza, pàg 129, Didàcticade l’Educació Infantil).

Però en les diferents agrupacions, les activitats han de si més no basar-se, entred’altres aspectes, amb l’expressió de l’infant a través de l’acció. I una de lesmetodologies utilitzades és el racó.

En els annexos d’aquesta unitat us presentem una exemplificació d’una unitat deprogramació sobre massatge infantil desenvolupada per Mònica Bosch, especialis-ta en massatge infantil i membre de l’Associació Espanyola del Massatge Infantil.

Documents

El massatge infantil - IOC · El massatge a l’educació infantil En la seva tesi El Masaje Infantil aplicado a la escuela: Nuevas estrategias para la majora de la calidad afectiva