04 - Els Origens de Catalunya

8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya

1/33

POLIS 2

Els orgens de Catalunya

1. La Catalunya musulmana

2. Els primers comtats catalans

3. Una societat feudal

4. La formaci de la Corona dArag

5. Lexpansi econmica i poltica

04

6. Lart rom nic a Catalunya


2/33


3/33

POLIS 2

1. La Catalunya musulmana

1.1. La conquesta musulmana

1.2. El califat

1.3. Les taifes Taifes i rtzies musulmanes ( mapa)

04


4/33

POLIS 2

1.1. La conquesta musulmana

Lexrcit musulm va conquerir Saragossa lany 714, des don va

iniciar la conquesta del territori que esdevindria ms endavantCatalunya.

A la primeria del segle IX a la zona nord de Catalunya lajuda dels reisfrancs fou decisiva per expulsar-ne els rabs.

Aquest territori va quedar sota el control duns comtes que depeniendel monarca franc.

Com que el control islmic en aquesta zona hi va ser molt breu i no va

arribar mai a islamitzar-se, va ser anomenadaCatalunya Vella. Els territoris del sud i de loest de Catalunya van restar ms de 300

anys sota control dAl -Andalus. Es coneixen com aCatalunya Nova.

04


5/33

POLIS 2

1.2. El califat

A lpoca del califat de Crdova les poblacions de les valls de

lEbre, del Segre i del Cinca i de la plana de Lleida es vanislamitzar i van adoptar les formes de vida dels musulmans.

04


6/33

POLIS 2

1.3. Les taifes

Amb la desaparici del califat lany 1031, a lactual territori

catal es van crear les taifes deTortosa i deLleida, que erengovernades per la noblesa local.

Els comtes catalans van mantenir-hi relacions pacfiques acanvi de cobrar impostos.

Les ciutats van crixer i sen van crear de noves. DestaquenBalaguer, Lleida i Tortosa.

04


7/33POLIS 2

Taifes i rtzies musulmanes04


8/33

POLIS 2

2. Els primers comtats catalans

2.1. La Catalunya carolngia

2.2. El procs dindependncia

Els comtats catalans lany 1000 ( mapa)

2.3. Una societat de pastors i pagesos

04


9/33

POLIS 2

2.1. La Catalunya carolngia

Per tal de protegir la frontera sud del seu regne davant elsmusulmans, els reis francs van crear una franja protectora alllarg dels Pirineus. s laMarca Hispnica.

El territori catal que controlava Carlemany anava des delsPirineus fins al Llobregat. El monarca el va dividir encomtats,governats per comtes.

04


10/33

POLIS 2

2.2. El procs dindependncia

Al final del segle IX els comtes catalans van anar fent hereditariel seu crrec.Guifr el Pels, comte de Barcelona, Girona,Urgell i Cerdanya va deixar en herncia els seus territoris alsseus descendents.

Aix es va iniciar la dinastia que des daleshores va governar elcomtat de Barcelona.

El pas cap a la independncia dels comtats catalans dels reisfrancs el va fer el comteBorrell II.

Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei deFrana i sen consider independent (988), quan va demanarajut al rei de Frana en el saqueig per Almansor de Barcelona.

04


11/33

POLIS 2

Els comtats catalans lany 1000 04


12/33

POLIS 2

2.3. Una societat de pastors i pagesos

Les guerres daquells anys provocaren que les zones planes

quedessin gaireb deshabitades. Cap al segle X els comtes van voler repoblar els seus territoris i

van concedir petites parcelles de terra, elsalous, als pagesos deles muntanyes.

Aquests pagesos eren lliures i formaven petites comunitats, lesviles.

La riquesa dels comtats catalans durant aquests segles es va

basar en lagricultura i la ramaderia. Es tractava duna agricultura de subsistncia i es practicava la

rotaci biennal.

04


13/33

POLIS 2

3. Una societat feudal

3.1. La feudalitzaci de Catalunya

3.2. Lhegemonia del Casal de Barcelona

3.3. La caiguda dels califat. Les paries

3.4. Les conquestes catalanes del segle XI

3.5. La conquesta de la vall de lEbre Lavan de la frontera occidental ( mapa)

04


14/33

POLIS 2

3.1. La feudalitzaci de Catalunya

A la primera meitat del segle XI a Catalunya es va donar un procs de feudalitzaci de la societat catalana semblant al quesanava produint a la resta de lEuropa occidental.

El nobles van prescindir de lautoritat del comte i van iniciar un procs dapropiaci de les fortaleses i de les terres quegovernaven.

Els governadors van convertir el crrec en hereditari i es posaren el ttol de barons.

Molts pagesos van esdevenirserfs.

04


15/33

POLIS 2

3.2. Lhegemonia del Casal de Barcelona

Ramon Berenguer I va iniciar pactes amb els barons. Els nobleses van reconixer vassalls seus i, a canvi, el comte va acceptarque el crrec de bar esdevingus hereditari.

Aquest comte va establir a les seves terres el feudalisme, que es basava en el vassallatge i sestructurava segons un codi, elsUsatges , considerat un dels primers codis feudals europeus.

El comte de Barcelona va iniciar tamb negociacions amb elsaltres comtes catalans, que poc a poc es van anar declarant

vassalls seus. La casa comtal de Barcelona va esdevenircap del sistema

feudal catal.

04


16/33

POLIS 2

3.3. La caiguda del califat. Les paries

A partir del 1035 va comenar adesaparixer la inferioritatmilitar davant lEstat musulm, en tenir lloc la desmembracidel califat de Crdova.

En lloc del poders califat, els comtes catalans tenien, a ponent,el regne de taifes de Lleida, i al sud, el de Tortosa.

Els comtes de Barcelona i dUrgell van dirigir les relacions ambaquests petits estats islmics.

Aquests comtes es van afanyar a exigir als reis islmics el pagament de tributs ( paries).

04


17/33

POLIS 2

3.4. Les conquestes catalanes del segle XI

Els comtes van aprofitar la feblesa militar dels andalusins peranar ocupant els territoris fronterers daquests regnes de taifes, ial segle XI els comtes catalans van passar a lofensiva.

La frontera es va anar movent lentament cap al sud a mesuraque els comtes de Barcelona aconseguien conquerir poblacionsimportants:Trrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona.

04


18/33

POLIS 2

3.5. La conquesta de la vall de lEbre

Els reis dArag i de Navarra tamb iniciaren lexpansi militari, durant els segles XI i XII, van conquerir la vall de lEbre.

Alfons I el Bataller, rei dArag i de Navarra, lany 1118 vaconquerir la taifa de Saragossa i totes les seves poblacionsimportants van quedar sota el seu domini.

Lany 1134 el regne dArag i el de Navarra passaren per unacrisi quan Alfons I va morir sense descendncia.

Aleshores Navarra es va separar dArag i els noblesaragonesos demanaren al germ del rei, Ramir, que accepts deser nomenat rei dArag.

04


19/33

POLIS 2

Lavan de la frontera occidental (980 -1050)04


20/33

POLIS 2

4. La formaci de la Corona dArag

4.1. La uni matrimonial

4.2. La conquesta de la Catalunya Nova

4.3. La dinastia catalanoaragonesa

4.4. El repoblament

04


21/33

POLIS 2

4.1. La uni matrimonial

El nou rei dArag, Ramir II, es va casar lany 1136 i va tenir

una filla:Peronella.

El 1137 el rei aragons va concertar el matrimoni de la sevafilla amb el comte de BarcelonaRamon Berenguer IV.

04


22/33

POLIS 2

4.2. La conquesta de la Catalunya Nova

Al llarg del segle XII es va completar la conquesta de laCatalunya Nova, que havia avanat molt lentament els dossegles anteriors.

Ramon Berenguer IV va conquerir la taifa de Lleida i la deTortosa.

Lany 1148 conquer les ciutats de Tortosa i Lleida.

Lany 1153 va capitular Siurana, la darrera plaa forta

musulmana en territori catal. Amb aquestes conquestes shavien assolit les fronteres de la

Catalunya actual.

04

04


23/33

POLIS 2

4.3. La dinastia catalanoaragonesa

Alfons II dArag va ser la primera persona que fou alhoracomte de Barcelona i rei dArag.

Aquest rei va acabar la reconquesta de les terres dArag i vafundar la ciutat de Terol. A Catalunya se lanomena Alfons I elCast.

A partir dAlfons I el Cast els territoris dArag i de Catalunyai els que la Corona dArag va conquerir posteriorment vanestar regits pel mateix monarca.

Aix es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa, que vagovernar laCorona dArag fins a principis del segle XV.

04

04


24/33

POLIS 2

4.4. El repoblament

El repoblament s lestabliment de poblaci a les terres queshavien mantingut deshabitades durant locupaci musulmanao que havien estat conquerides posteriorment.

El repoblament de la Catalunya Nova es va fer durant elsegle XIII. Les terres van ser atorgades en bona part als ordes militarsi als nobles que havien participat en la conquesta.

Per atreure pobladors cap a aquests territoris els comtes vanatorgarcartes de poblament a les ciutats, com Lleida i Tortosa.

04

04


25/33

POLIS 2

5. Lexpansi econmica i poltica

5.1. El creixement econmic i urb

5.2. Lexpansi occitana La Corona dArag i Occitnia al segle XII ( mapa)

5.3. Lenfrontament amb el rei de Frana

04

04


26/33

POLIS 2

5.1. El creixement econmic i urb

A partir del segle XI es va produir una millora de les condicionsde vida de la poblaci.

La producci agrcola va augmentar com a resultat dels progressos tcnics i de lampliaci de les terres de conreu.

A les terres pirinenques hi va proliferar la creaci deferreries.

La millora agrcola va afavorir els inicis dun comer interior ila creaci de mercats rurals i de fires.

Les ciutats es van anar consolidant com a centres dintercanvi ivan atreure artesans. Aix afavor laugment de la poblaci i elrenaixement de la vida urbana.

04

04


27/33

POLIS 2

5.2. Lexpansi occitana

Limpuls econmic del segle XI es va manifestar en lexpansi poltica cap a Occitnia, que es va iniciar lany 1069 amb lacompra dels comtats de Rass i Carcassona.

El domini de les terres occitanes es va ampliar els anyssegents amb ladquisici de drets sobre altres territorisoccitans.

La incorporaci de les terres occitanes al comtat de Barcelonava comportar influncies culturals importants, com larribada a

la cort comtal de la poesia trobadoresca.

04

04


28/33

POLIS 2

La Corona dArag i Occitnia al segle XII 04

04


29/33

POLIS 2

5.3. Lenfrontament amb el rei de Frana

A principis del segle XIII el rei de Frana va voler recuperar eldomini sobre els territoris dOccitnia i va patrocinar unaexpedici militar contra els comtes occitans.

Pere I, rei de la Corona dArag, va anar a lluitar al costat delsnobles dOccitnia, que eren vassalls seus.

Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla deMuret (1213), on el rei Pere va morir.

Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pelTractat de

Corbeil (1258) a tots els seus drets a Occitnia davant el reiLlus IX de Frana.

Aix, la Corona dArag noms va mantenir a laltra banda delsPirineus el Rossell, Montpeller i el Carlads.

04

04


30/33

POLIS 2

6. Lart rom nic a Catalunya

6.1. Larquitectura

6.2. Lescultura

6.3. La pintura

04

04


31/33

POLIS 2

6.1. Larquitectura

En arquitectura lart romnic catal adopta la presncia detorres de grans proporcions i ls de la planta basilical.

Tamb introdueix una decoraci externa de petits arcs cecs.

Lart romnic sestengu a Catalunya en el pla feudal i en elrural.

La noblesa i el clero van promoure la construcci de castells,esglsies i grans monestirs.

Tamb es van construir nombroses esglsies rurals de petitesdimensions que mostren la religiositat de la societat pagesa delpoca.

04

04


32/33

POLIS 2

6.2. Lescultura

Lescultura romnica estigu supeditada a larquitectura, perqu nera un complement decoratiu, per tamb adquir unafunci didctica.

Destaquen la decoraci de portalades i de capitells delsclaustres, com el deSant Cugat del Valls .

Tamb fou popular lescultura exempta de fusta policromada,que se centra en tres temes bsics: majestats, marededus i eldavallament de Crist de la creu.

04

04


33/33

POLIS 2

6.3. La pintura

Catalunya t una de les mostres ms riques i abundants de pintura romnica peninsular, mural i de fusta.

La decoraci pictrica de les esglsies es feia a labsis i alsmurs: hi representaven el Pantocrtor i escenes de la vida deJess i de la Mare de Du.

De la pintura sobre taula destaquen els frontals daltar.

04

Documents

04 - Els Origens de Catalunya