Embed Size (px)
Citation preview
1
1. Introducció
2. L’Obra Cultural Balear i la interculturalitat com a concepte de cohesió
social
3. L’estudi: Com influeix la participació en activitats culturals en llengua
catalana en el procés d’integració dels nouvinguts?
3.1 Els objectius de l’estudi
3.2 La primera part de l’estudi: les entrevistes
3.2.1. Els criteris emprats
3.2.2. Els continguts i els resultats de les entrevistes
3.3 La segona part de l’estudi: anàlisi de l’oferta d’activitats
(inter)culturals en llengua catalana a Palma
3.3.1. Els criteris de l’anàlisi
3.3.2. El panorama (inter)cultural en llengua catalana a Ciutat
3.3.3. L’anàlisi: una tipologia de l’oferta (inter)cultural en llengua
catalana
4. Conclusions
2
1. Introducció
Abans de començar vull agrair el Consell de Mallorca per haver organitzat
les “Jornades per a Professionals de l’Acollida de Persones Nouvingudes. La
llengua catalana i la cultura com a elements d’integració.” I, en especial,
donar les gràcies a na Mª Antònia Ramis com a organitzadora d’aquestes
jornades per haver pensat en mi com a representant de l’Obra Cultural
Balear. En realitat hi ha tres motius pels quals crec que la meva intervenció
d’avui és una oportunitat molt important per participar en el debat sobre la
integració de les persones nouvingudes. Primer, perquè en som una i, per
tant, aquest debat m’afecta directament. D’altra banda, el tema de la
interculturalitat i de la cohesió social és el nucli de la meva realitat
professional com a responsable de les activitats interculturals a l’Obra
Cultural Balear. I, com a tercer motiu, m’he endinsat intensament en el
tema de l’oferta (inter)cultura en llengua catalana com a eina d’integració
lingüística i social dels nouvinguts perquè l’he elegit com a tema del meu
treball de fi de màster.
Com veureu a continuació, aquesta ponència és una síntesi entre l’estudi
que faig sobre la integració dels nouvinguts a través de la participació en
activitats (inter)culturals en llengua catalana i la meva realitat professional
que, afortunadament, em permet acostar-me a aquesta qüestió des de la
pràctica. Concretament, són aquestes experiències pràctiques que la meva
feina em permet conèixer, experiències que visc tant des del punt de vista
professional com des del punt de vista d’una persona nouvinguda, que
m’incentiven a investigar més profundament la qüestió de com la cultura es
pot convertir en un element social que constitueixi un pont entre els
diferents col·lectius que conviuen aquí, que trenqui el gel de la desconfiança
inicial i que faci atractiva la integració lingüística i social.
3
2. L’Obra Cultural Balear i la interculturalitat com a concepte de
cohesió social
L’Obra Cultural Balear és una associació cívica que des dels principis dels
anys seixanta treballa per a la recuperació i la divulgació de la llengua i la
cultura catalanes a les illes Balears. Si en una primera etapa l’objectiu va
ser promoure el coneixement de la llengua catalana i revitalitzar les
activitats culturals en llengua catalana entre la població autòctona, amb el
temps s’han iniciat diverses línies de feina que sempre s’han adaptat a les
necessitats canviants de la ciutadania. Una d’aquestes línies, que es va
començar fa uns anys per tal de fer front al fenomen d’una immigració que
ha crescut tan ràpid que en menys de deu anys ha canviat de dalt a baix
l’estructura social i demolingüística a Mallorca, és la feina intercultural.
Aquest àmbit, també l’anomenam ‘cohesió social’, ja que l’objectiu és
promoure la idea d’una sola societat que no distingeix entre races, cultures i
religions, sinó que es caracteritza, en primer lloc, pel fet de compartir la
llengua catalana – com a llengua autòctona de la societat receptora – com a
llengua vehicular entre tots els ciutadans. A partir d’aquest concepte clar i
definit, ens hem proposat contribuir perquè es convertesqui definitivament
en llengua d’acollida, en llengua de cultura i en llengua que usam amb
naturalitat davant qualsevol persona per acabar amb l’exclusió lingüística a
què molts nouvinguts estan sotmesos sense que ningú se n’adoni.
En definitiva, sabem que el projecte de cohesionar la societat a partir de la
llengua no és fàcil d’aconseguir, però estam disposats a picar pedra i fer
créixer de mica en mica les persones que participen en les nostres activitats
dissenyades per estimular el contacte en llengua catalana entre els
nouvinguts i la població autòctona perquè s’acostin els uns als altres i
perquè percebin la llengua i la cultura de Mallorca com a patrimoni de tots i
per a tots. Aquest, creim, és un panorama social just i encoratjador.
4
3. L’estudi: Com influeix la participació en activitats
(inter)culturals en llengua catalana en el procés d’integració
dels nouvinguts?
3.1. Els objectius de l’estudi
Com he avançat en la introducció, la meva feina a l’Obra Cultural em
permet seguir de ben aprop les passes que fan persones nouvingudes per
acostar-se a la llengua i la cultura de Mallorca. Sovint comencen pels tallers
lingüístics que ofereix l’entitat agermanada Paraula -amb la qual compartim
espai– per participar després en el voluntariat lingüístic –també organitzat
per Paraula- i en les activitats interculturals complementàries que
organitzam a l’Obra, de manera que es converteixen, a poc a poc, en
participants habituals de moltes altres activitats que oferim.
Arran d’aquestes observacions va néixer la idea d’estudiar de manera
estratègica quins són els efectes que produeix el fet de participar en
activitats interculturals, és a dir, activitats pensades per a la integració
lingüística i social dels nouvinguts, en els participants i de quina manera
influeixen en el seu procés d’integració en la societat de Mallorca. Dit això,
es plantegen dues passes principals per enfocar aquesta qüestió. En primer
lloc, és important conèixer la situació general i l’evolució del procés
d’integració lingüística, cultural i social d'aquestes persones i identificar-ne
les necessitats lingüístiques i culturals específiques que tenen a l’hora de
esforçar-se per avançar dins aquest procés. En una segona passa, convé
esbrinar en quin grau el panorama cultural en llengua catalana (reduït a
l’àmbit local de Palma) respon a aquestes necessitats que presenten els
ciutadans nouvinguts. És a dir, cal contraposar les necessitats de persones
que es volen integrar lingüística i culturalment en la cultura catalana i
l’oferta existent d’activitats (inter)culturals que afavoreixen els processos
d’integració en llengua catalana i la cohesió social entre nouvinguts i
autòctons.
Aquestes dues passes es reflecteixen en les dues parts principals del treball.
La primera part de l’estudi consisteix en la realització i l’anàlisi d’una
vintena d’entrevistes personals que he fet amb persones que vaig conèixer
a través de la seva participació en les nostres activitats interculturals de
5
“Tots plegats!” L’objectiu és oferir un retall de la nostra realitat lingüística i
cultural reflectint els processos d’integració dels nouvinguts i identificant-ne
les necessitats específiques.
L’objectiu de la segona part de l’estudi és oferir una aproximació a l’oferta
d’activitats culturals en llengua catalana que responen a aquestes
necessitats que he detectat en les entrevistes personals. Cal destacar que la
idea és analitzar el panorama cultural no comercial.
3.2.La primera part de l’estudi: les entrevistes
3.2.1. Els criteris emprats
Per tal de desenvolupar la síntesi explicada en l’apartat anterior, cal, en una
primera passa, definir determinats criteris generals segons els quals
seleccionaré les persones que, finalment, seran els objectes d’estudi.
Criteris generals
Abans de tot, és evident que aquests objectes d’estudi han de ser persones
físiques i nouvingudes. Arribat a aquesta primera definició, es planteja la
pregunta què s’entén exactament per nouvingut, un terme que s’ha
establert força en la terminologia relacionada amb l’àmbit de la immigració.
El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) defineix una persona
immigrada com algú “que s’ha establert en un país que no és el propi.” i un
nouvingut com una persona “que acaba de venir, arribat de poc.” El
diccionari vincula aquest terme amb el de foraster, el qual descriu com algú
“que es troba accidentalment en un poble, en una localitat, que no són els
seus.”1 Segons aquestes definicions, el terme nouvingut és un concepte
més ample que inclou tant les persones recent arribades d’altres països com
les d’altres regions d’un mateix país. Des d’aquest punt de vista, el terme
nouvingut és el més apropiat per denominar les persones que
s’entrevistaran, ja que permet vincular el criteri de no ser nascut a Mallorca
amb el segon criteri de selecció cabdal, el qual és el criteri lingüístic. Em
referesc, en concret, a l’objectiu d’estudiar el procés d’integració de
persones que parlin el català com a llengua apresa. En aquest cas, no seria
1 http://dlc.iec.cat/results.asp. Veure també la taula en què Margalida Pons explica els diferents termes a
partir d’una percepció de la població de Mallorca.
6
correcte parlar del concepte d’una llengua estrangera, ja que cal tenir en
compte que hi ha moltes persones provenint d’altres parts de l’Estat
espanyol, fora dels territoris de parla catalana, que, evidentment, tenen la
mateixa nacionalitat que els mallorquins, però que han après el català com
una llengua nova. Per aquest motiu, el terme nouvingut, en el seu sentit
més ampli, correspon al fet que no tots els nouvinguts hagin vengut de
l’estranger i tenguin una llengua estrangera (o més d’una) com a llengua
pròpia. D’altra banda, l’ús del terme nouvingut com a única solució per
designar aquest col·lectiu no deixa de ser problemàtic perquè es refereix
principalment a persones recent vengudes, per la qual cosa deixa de ser
adequat per referir-se a totes aquelles persones que ja fa temps que viuen
a Mallorca i se senten integrats en la societat d’acollida. Tot i així, en vista
dels aspectes explicats anteriorment, empr el terme nouvingut com a terme
tècnic perquè és el que millor descriu el perfil del col·lectiu d’interès que
s’estudia en aquest treball.
Un criteri de selecció relacionat amb la qüestió lingüística exposada amunt,
és la premissa que les persones d’interès siguin persones adultes i que
hagin vingut a Mallorca en edat adulta, és a dir, que no hagin après el
català mitjançant les diferents formes d’integració lingüística que ofereix el
sistema educatiu balear. Aquest aspecte és força important perquè apunta a
un problema fonamental que pateixen els nouvinguts que arriben edat
adulta: el fet que no hi hagi programes d’integració lingüística específiques
per a nouvinguts adults. Mentre que els nins i adolescents, quan entren en
el sistema educatiu obligatori, aprenen el català de manera obligatòria i
reben suport lingüístic mitjançant els diferents Plans d’Acolliment Lingüístic i
Cultural (PALICs)2 adaptats a la situació específica de cada centre educatiu,
els adults no reben cap tipus de reforç o assessorament lingüístic i cultural
si no el cerquen especialment i per iniciativa pròpia. Aquesta mancança,
estretament relacionat amb la situació legislativa que, segons l’Estatut
d’autonomia de les Illes Balears, no reconeix cap deure de conèixer la
llengua autòctona de les Illes Balears3, sovint té com a conseqüència que
els primers contactes amb la llengua catalana siguin més aviat casuals i que
2 Més informació sobre el reglament dels PALICs a les Illes Balears a
http://weib.caib.es/Programes/palic/article_.htm 3 L’article 4 de l’Estatut només reconeix el dret de conèixer la llengua autóctona de les Illes Balears:
http://www.caib.es/webcaib/govern_illes/estatut_autonomia/doc/estatut2007.ca.pdf
7
el desconeixement lingüístic es perpetuï fins que per un motiu concret faci
falta aprendre el català.
Un altre motiu per haver elegit persones adultes és el fet que constitueixen
el col·lectiu que potencialment més pot participar en l’oferta cultural local,
ja que es troben en l’edat activa, tant pel que fa a aspectes laborals com pel
que fa al consum d’activitats culturals pensades per a adults.
Dit tot això, es tracta de vint entrevistats de diversos orígens: Argentina
(2), Colòmbia, Xile, Equador, Cuba, Estats Units, Senegal, Espanya (2),
Bèlgica, Bielorússia, Marroc, República Eslovaca, la Xina, el Japó, Alemanya,
Nigèria.
Dades d’interès:
- M’he trobat més dificultats en trobat participants
masculins, de manera que d’aquestes vint persones
entrevistades només sis són homes.
- L’edat varia entre vint-i-dos i cinquanta-vuit anys. El
temps que són fóra del lloc d’origen oscil·la entre dos i
trenta-cinc anys.
- Pel que fa al temps que viuen a Mallorca, la majoria en
duu o bé més de deu anys o bé menys de cinc anys.
- Tretze persones tenen estudis universitaris.
- Quinze persones tenen una feina.
- La meitat dels entrevistats havia viscut a altres llocs
abans de venir a Mallorca.
- Set d’ells havien estat a altres països on varen
aprendre una altra llengua.
- Nou persones tenen més d’una llengua pròpia.
- Desset persones coneixen dues o més llengües a part
de la seva llengua pròpia.
- Dotze d’ells indiquen usar amb freqüència 2 llengües
que no són la seva pròpia.
8
Criteris específics
A part dels criteris generals que acab d’esmentar hi ha una sèrie de factors
específics que són importants a l’hora de seleccionar els entrevistats perquè
són factors que poden influir decisivament en el procés d’integració de les
persones que es desplacen i s’instal·len a un altre lloc que, en aquest cas,
és un destí amb llengua i cultura pròpies. L’objectiu de seguir aquestes
pautes metodològiques fou obtenir uns resultats mínimament representatius
perquè en facilitassin i justificassin la interpretació. He triat quatre factors
que hi desenvolupen un paper decisiu: el gènere, el nivell educatiu i la
qualificació professional, la distància cultural i lingüística del lloc d’origen i
l’evolució del projecte migratori. Vaig decidir seguir aquest model perquè
permet que l’anàlisi que es fa mitjançant de les entrevistes presenti
presentar un retall de la realitat lingüística, cultural i social de la nostra
societat.
4.2.1. El gènere
És fonamental que hi siguin representats els dos sexes i, si fos possible, a
parts iguals, ja que vull estudiar, com he dit abans, un retall de la realitat
formada per homes i dones. El sexe de les persones entrevistades és un
factor important que permet esbrinar quina és la representació dels dos
sexes en el consum d’activitats culturals i socials en llengua catalana.
Aquesta qüestió està estretament lligada amb la qüestió de quina manera el
gènere condiciona les persones respecte del repte d’integrar-se lingüística i
socialment en la societat receptora. Un altre aspecte són les necessitats
socials específiques que presenten els dos sexes i la seva influència en els
diferents plantejaments d’integració.
4.2.2. El nivell educatiu i la qualificació laboral
El nivell de qualificació educativa i laboral és un factor social que influeix
decisivament en els plantejaments professionals de cada individu.
9
L’objectiu, pel que fa a l’estudi de la realitat que viuen les persones que
s’han instal·lat a Mallorca, és conèixer de primera mà de quina manera ha
evolucionat o canviat la seva situació professional i quin paper hi
desenvolupa la realitat lingüística a Mallorca. Concretament, vull estudiar
com està relacionada un determinat nivell de qualificació educativa i laboral
amb la participació activa en activitats culturals en llengua catalana i, per
tant, amb els esforços per aprendre el català, conèixer la realitat cultural i
relacionar-se amb els autòctons. En definitiva, la idea és analitzar els
mecanismes de motivació que empenyen aquests nouvinguts cap a la
integració per iniciativa pròpia. Per tal d’estudiar-ne la relació amb els
nivells de qualificació individuals, és important entrevistar persones que
presenten diferents nivells de qualificació, des d’uns nivells modests fins a
persones amb estudis superiors i altament qualificades.
4.2.3. La distància cultural i lingüística del lloc d’origen
Respecte d’aquest factor, cal recordar que la diversitat lingüística i cultural
és molt complexa a Mallorca, talment com ho he assenyalat en la part
introductòria. Per aquesta raó i a causa de l’extensió limitada d’aquest
treball em cenyiré a triar només representants dels col·lectius clarament
identificats i prescindiré d’estudiar casos que presenten realitats socials i
lingüístiques complicades. L’objectiu és, això sí, fer visible aquesta
diversitat cultural i lingüística, per la qual cosa s’han d’entrevistar persones
de diferents continents, de diferents països europeus i també persones de
nacionalitat espanyola que provenen de Comunitats Autònomes fora dels
territoris de parla catalana. Dit això, cal apuntar que el concepte distància
cultural i lingüística és força complex4 perquè són dos factors que no tenen
perquè convergir o, en altres paraules, hi ha societats que se semblen força
a nivell cultural tot i parlar llengües que s’atribueixen a diferents famílies
lingüístiques. De la mateixa manera es pot donar el cas invers en què
nouvinguts de països de parla castellana consideren llunyana la cultura de
l’Europea occidental.
4 TEORIA
10
Dit això, des del punt de vista sociolingüístic, és convenient contraposar
persones amb diferents històries lingüístiques i esbrinar com influeix en els
costums lingüístics i culturals dels nouvinguts el fet de ser monolingüe o bé,
per contra, tenir més d’una llengua com a llengua pròpia o bé haver-ne
adoptat una o més d’altres durant la seva trajectòria migratòria.
4.2.4. L’evolució del projecte migratori
Aquest aspecte fa referència a dues qüestions principals. Per un costat es
tracta d’analitzar el comportament lingüístic i cultural a partir de les
trajectòries migratòries individuals tenint en compte les experiències
viscudes en estades prèvies a altres llocs. Per l’altre, és interessant
analitzar els processos d’integració individuals recorreguts des de l’arribada
a Mallorca i relacionar-los amb les fases d’integració de Bennet per tal
d’identificar-hi factors que expliquen les actituds lingüístiques i culturals
mostrades. En vista d’aquests objectius, s’han de contraposar persones amb
diferents trajectòries migratòries i amb estades de diferents durades a
Mallorca.
3.2.2. Els continguts i els resultats de les entrevistes
Com he explicat en la part metodològica, l’entrevista personal és una eina
per conèixer l’actitud o l’opinió que té una persona davant un fet real i
saber com s’ha creat i com s’ha desenvolupat aquesta actitud a partir de les
seves vivències individuals. Per aquest motiu, per identificar les actituds
lingüístiques i culturals actuals d’aquestes vint persones nouvingudes i
analitzar-les en relació amb els factors que he esmentat en l’apartat
anterior, el model d’entrevista que empraré per a aquest treball consistirà
en quatre blocs específics: El rerafons sociolingüístic, el rerafons
socioeconòmic, el desenvolupament de l’actitud lingüística i, com a part
clau, la participació en activitats culturals com a eina d’integració.
11
5.1 El rerafons sociolingüístic
Aquest primer bloc temàtic és de caire introductori i reflecteix les condicions
sociolingüístiques en què s’han criat i format les persones entrevistades i
que han condicionat els seus costums lingüístics habituals.
5.1.1. La percepció de la situació lingüística al país d’origen
En aquest apartat es pregunta la persona per la situació lingüística que es
donava en el seu entorn immediat i com la vivia. D’altra banda, es demana
per si coneix el model lingüístic del país en qüestió i de quina manera
les experiències viscudes reflecteixen aquest model. El que interessa
especialment són les experiències lingüístiques individuals davant el
panorama lingüístic del país, és a dir, les llengües que s’hi parlen, el
reconeixement i l’evolució d’aquestes llengües, si la persona s’hi considera
afectada lingüísticament i si hi identifica trets en comú amb la realitat
lingüística a Mallorca.
Alguns resultats:
- Hi ha onze persones que provenen de països amb
només una llengua oficial (però amb varietats que
poden ser força dispars unes de les altres).
- Vuit persones provenen de països amb més d’una
llengua oficial (i d’altres no oficials).
- Cinc dels entrevistats tenen com a primera llengua una
llengua que només té reconeixement territorial
(l'aleshores eslovac, el nigerià, el senengalès, la
marroquina, la bielorussa)
- Dues persones són parlants de llengües que, per
definició dels seus països, només són variants
dialectals (llengües de la Xina i del Japó).
- Hi ha vuit parlants de llengües que es troben en estat
de minorització / disglòssia. (bielorús llavors dins
Rússia, l’amazic, xinès i japonès dialectal, flamenc,
12
wolof, les llengües nigerianes Urhobo, Edo i Yoruba,
l’eslovac aleshores dins l’Estat xecoslovac)
- Vuit dels parlants d’una llengua que no és l’estatal
assenyalen la força comunicativa i un ferm ús social de
les seves llengües (“l’amor cap a la “llengua del
poble”) (wolof, llengües nigerianes, xinès i japonès
dialectals, flamenc, bielorús i eslovac aleshores,
berber/amazic)
5.1.2. Les condicions lingüístiques individuals
Els aspectes que més interessen són aquests que informen sobre la
percepció que té la persona de la llengua pròpia i d’altres llengües.
S’esbrina quina és o quines són les llengües pròpies i quin ús en fan
respectivament. Un altre punt d’interès són les llengües adquirides durant la
trajectòria migratòria i la valoració d’aquest aprenentatge. També es
demana per les llengües apreses i quina utilitat tenen per a ells. Per
sintetitzar aquests aspecte es demana pels usos habituals de les llengües
que saben tenint en compte els lligams amb el país d’origen, les llengües
que parlen en família, amb amics, a la feina, etc.
Alguns resultats:
- Nou persones tenen més d’una llengua pròpia.
- Desset persones coneixen 2 o més llengües a part de
la seva llengua pròpia.
- Dotze d’ells indiquen usar amb freqüència 2 llengües
que no són la seva pròpia.
5.2 El rerafons socioeconòmic
Aquest bloc pretén identificar una sèrie de necessitats específiques de les
persones nouvingudes que més endavant podran ajudar a explicar alguns
13
plantejaments concrets que han realitzat o s’han proposat a realitzar
respecte del seu procés d’integració individual.
5.2.1. Els motius de migració
Els motius per haver emigrat constitueixen la base sobra la qual una
persona desenvolupa el seu projecte migratori, per la qual cosa són una
informació de suma importància per comprendre les diferents maneres de
plantejar-se el procés d’integració en la societat d’acollida. Per consegüent,
és convenient saber si el projecte migratori es basa en motius personals,
professionals, econòmics o, fins i tot, en qüestions humanitàries com ara
persecucions polítiques o religioses.
Els resultats:
- Quatre persones indiquen motius merament
econòmics, socials i polítics per haver emigrat (Cuba,
Bieloríssia, Argentina, Senegal).
- Set persones indiquen motius professionals / formació
/ estudis.
- Cinc persones indiquen motius merament personals
(creixement personal, conèixer el món)
- Tres dones indiquen haver emigrat per motius familiars
(pares, marits)
5.2.2. La situació social, econòmica i professional actual
La situació econòmica i el mercat laboral amb què els nouvinguts es troben
al lloc de residència pot marcar un punt d’inflexió a l’hora d’integrar-se en la
societat receptora. Aquest fet fa necessari plantejar preguntes sobre la
situació social i econòmica en què es troben les persones i sobre les
experiències relacionades amb qüestions legals com ara l’homologació de
documents, processos de reagrupació familiar, etc. És fonamental tenir en
14
compte que aquestes són qüestions molt delicades que aborden els àmbits
privats i, fins i tot, íntims dels entrevistats, la qual cosa requereix una
sensibilitat especial i un tractament que en tot moment respecta la intimitat
de la persona que contesta.
Alguns resultats:
� Deu dels entrevistats viuen tots sols.
� Vuit persones viuen en parella o en família.
� Dues persones comparteixen pis amb altres estrangers.
� Excepte dos casos, tots han de contribuir al manteniment de
l’economia particular o familiar o en tenen la plena responsabilitat.
� Quatre persones indiquen ajudar també, com poden,
econòmicament familiars que viuen al país d’origen.
� Quinze persones tenen una feina en el moment de fer
l’entrevista, de les quals vuit indiquen tenir una feina estable. Els altres
segueixen feines temporals o ocasionals. De les cinc persones que no
tenen cap feina, hi ha una dona que no en cerca pel motiu de
maternitat, una estudiant, dues persones que no poden fer feina per
problemes administratius respecte del permís de residència i una
oficialment aturada.
� Les dotze persones que no tenen feina o només en tenen una
d’ocasional estan preocupades per la seva situació econòmica i la de la
família. Tres persones qualifiquen de molt complicada la seva situació,
ja que no obtenen cap tipus de prestacions socials i, en aquest
moment, han de recórrer, en part, a altres fonts com poden ser
estalvis, ajuda de familiars, etc.
� Nou persones qualifiquen d’estable la situació econòmica
familiar i es veuen integrades en el món laboral i social.
5.2.3. Els canvis econòmics i laborals experimentats
Aquest aspecte està estretament lligat amb l’anterior, també respecte de la
delicadesa del tema, ja que es tracten les conseqüències econòmiques i
professionals que viuen les persones nouvingudes actualment a causa del
15
seu projecte migratori. Aquest punt enfoca, concretament, les experiències
viscudes a l’hora d’entrar en el mercat laboral mallorquí i l’evolució del nou
projecte professional en relació amb el trajecte professional recorregut
anteriorment. Evidentment, s’hi tracten també les diferents projeccions
professionals cap al futur.
Alguns resultats:
� Les professions que els entrevistats seguien al seu país o lloc
d’origen són: auxiliar de vol (l’eslovac), professors (el senegalès,
l’andalusa i el nord-americà), un tècnic de vaixells (el madrileny), dos
llicenciats en dret en diferents feines administratives al seus països (el
nigerià, la bielorussa), un funcionari de l’ambaixada espanyola (el
marroquí), una traductora (la marroquina), una administrativa (una de
les dues argentines), una estudiant (la xinesa), una infermera (la
lleonesa), una empleada en el sector turístic (la flamenca), dues
periodistes (l’equatoriana i l’alemanya), una cursant de postgrau (la
colombiana), una doctora en química de la Universitat de Tucumán
(Argentina), una gestora cultural (la japonesa), una psicóloga (la
xilena) i una logopeda (la cubana).
� Sis persones indiquen haver sofert un canvi laboral radical que
no els permet exercir la seva professió actualment: el professor
senegalès, l’administratiu nigerià, l’administrativa argentina, la
estudiant de postgrau colombiana, l’administrativa bielorussa i la
logopeda cubana
� D’aquestes sis persones, cinc tenen estudis dels graus
acadèmics de llicenciats o diplomats.
� Només dos d’aquestes persones indiquen no voler tornar a
exercir la seva professió. Els altres quatre persones es troben en
procés de recuperar els requisits administratius i lingüístics.
� Com a obstacles per entrar en el mercat laboral i per exercir la
professions o les carreres cursades destaquen el reconeixements dels
papers (permís de residència, etc.) dels que han vengut des de fora de
la Unió Europea, la desorientació i el desconeixement lingüístic i
cultural inicials i la homologació de títols universitaris. Dels onze
16
llicenciats o diplomats estrangers, siguin de la Unión Europea o no,
només quatre persones obtenen la homologació del seu títol
universitari.
� Tres persones indiquen tenir problemes en obtenir / prolongar
el permís de residència, per la qual cosa no es poden integrar en el
mercat laboral (el senegalès, el nigerià i la marroquina).
� En total, són nou els que, a hores de l’entrevista, no tenen
reconeguts els seus estudis a Espanya, sis dels quals no en sol·licitaran
la homologació. Els motius són les complicades vies de tramitació i el
fet que no és un requisit necessari per a la feina que tenen a Mallorca.
� Setze dels entrevistats indiquen que el fet que hi hagi dues
llengües oficials a Mallorca ha influït o influeix actualment decisivament
en la seva incorporació en el mercat laboral.
� Els onze estrangers provinents de països fora de l’àmbit
castellanoparlants s’estranyen generalment davant el fet que
s’exigesquin els diferents nivells de català com a requisit mentre que
no se’ls demana cap document sobre els coneixements de castellà i ho
qualifiquen com a obstacle inicial perquè agreuja la situació d’incertesa
i desorientació.
� Tots aquells han estudiat el català en algun moment de
diferents maneres. A dates de l’entrevista, són tres que estudien amb
l’objectiu d’obtenir un certificat de coneixement (el senegalès, la xinesa
i l’alemanya). estudien qualifiquen aquest fet com una porta cap a la
feina desitjada.
� Pel que fa als nou castellanoparlants, també valoren els
certificats de coneixement de la llengua catalana com un obstacle per a
accedir a la feina desitjada. Tanmateix, només tres persones es
mostren en contra d’una imposició dels coneixements. Talment com
l’altre grup, tots han estudiat el català en algun moment, de diferents
maneres. A dates de l’entrevista, són set persones que estudien amb el
motiu d’obtenir un certificat de coneixements de català.
� En total, la majoria dels entrevistats coincideix que, una
vegada avançats en els estudis, valoren els certificats obtenguts com
un tret que els distingeix d’altres persones nouvingudes o no.
17
� Els que ja han superat alguna prova de nivell es mostren
orgullosos dels seus esforços i opinen que al llarg del procés
d’aprenentatge s’obrin portes noves i que tenen la sensació de poder
competir cada cop més amb els autòctons.
� Nou persones indiquen tenir com a objectiu obtenir el certificat
C i dues el del nivell B.
� Només són quatre les persones que indiquen que la llengua
catalana no afecta la seva activitat laboral (la guia turística flamenca,
la periodista alemanya i l’auxiliar de vol eslovac) i que l’han après
voluntàriament.
� La meitat dels entrevistats té com a objectiu general, en vista
del futur, establir-se i prosperar professionalment i econòmicament i
recuperar el reconeixement social com a persones preparades i amb
formació. Totes aquestes persones tenen un pla concret amb diferents
passes que hauran de superar per tal d’enfilar la recuperació de la
seva professió o per enfilar un camí alternatiu interessant. Les
diferents passes fan referència al reconeixement de documents i
papers, als documents de coneixement de català, a un canvi del lloc de
feina, a obtenir un contracte fixe, a pujar el la jerarquia o la classe
salarial, i a les oposicions de l’Administració pública.
� Altres projeccions de cara al futur són la realització de
diferents projectes de reagrupació familiar, l’objectiu de formar una
família, independitzar-se, tenir més seguretat, etc.
� Només tres persones es plantegen tornar al seu país a mig o a
llarg termini.
5.3 El desenvolupament de l’actitud lingüística
Atesa l’enorme transcendència del factor lingüístic, el desenvolupament
d’una determinada actitud lingüística està relacionada amb tots els àmbits
tractats en l’entrevista. Tanmateix, l’objectiu és identificar alguns factors
que influeixen decisivament en el concepte que una persona nouvinguda es
18
crea respecte de la realitat lingüística i social que l’envolta. D’una banda,
s’explora la realitat lingüística immediata de l’entrevistat com ara la feina i
l’àmbit privat. D’altra banda, es tracta la seva percepció de la realitat
lingüística a Mallorca en general. El punt central són, tanmateix, les
informacions obtengudes sobre els concrets tipus d’entrebancs i
recolzaments lingüístics que han experimentat aquestes persones en els
diferents àmbits socials i com aquestes vivències han influït en el seu procés
d’integració lingüística i social.
Alguns resultats:
- Quinze dels entrevistats sabien abans de venir a Mallorca que
s’hi parlava el català (familiars, estades anteriors a Catalunya,
s’informaren abans, viatges a Espanya, professors, universitat,
etc)
- El primer interès pel català: per ser la llengua autòctona, per
estades anteriors a Catalunya i la forta presència allà, les
semblances amb el francès, per motius de feina i les
necessitats de conèixer-lo, les parelles i les seves famílies
polítiques, curiositat, com a propòsit abans de venir, un repte,
conèixer una altra realitat, per haver viscut a un poble de
Mallorca
- Els primers contactes directes amb el català: al seu país, al
carrer, a través les parelles abans de venir a Mallorca, amb
familiars polítics, conèixer gent viatjant per Espanya o per
Catalunya, a la UIB, al poble per tot arreu, al CEPA, a través
de companys de feina
- Les situacions clau per començar aprendre’l: la vida a
Barcelona, a través de diferents institucions d’acollida (Càritas,
Creu Roja), a la feina (quan la logopeda “veia la necessitat
d’uns pacients catalanoparlants de recuperar la llengua en la
seva llengua materna”, “companys professors que no s’ho
podien creure que una andalusa vol aprendre el català”), les
situacions amb les famílies polítiques i amb els amics de les
parelles, en trobar-se un altre estranger neoparlant , el bon
ambient en les activitats de “Tots plegats!” i en les del
19
“voluntariat lingüístic” de Paraula, en veure que es necessita el
català per accedir a les oposicions, en entendre el conflicte
lingüístic, arran del conflicte amb Air Berlin
- Persones clau: poques persones clau: alguns companys de
feina conscienciats, alguns estrangers ‘model’, la parella i la
seva família (però sempre per iniciativa dels nouvinguts), els
professionals de la llengua i de la cultura, els professors de
català; tots destaquen actuar des de la seva iniciativa; tots
s’han cercat activament les persones que després serien
persones clau; els professionals del programa de sensibilització
lingüística per a mediadors interculturals,
- Actitud de l’entorn familiar/amics, etc: els que no viuen amb
catalanoparlants admeten que l’entorn més proper no
s’interessa gaire per qüestions lingüístiques (és un requisit
tècnic, saben que ningú els exigeix parlar-lo a la pràctica),
molts de castellanoparlants tenen esquemes rígids, els
entrevistats castellanoparlants tenen problemes especialment
amb altres castellanoparlants (es creen més fàcilment
situacions conflictives que amb altres estrangers); pel que fa a
les parelles mixtes, és difícil que la parella catalanoparlant els
canviï la llengua de manera constant; molts es troben molta
indiferència i poc interès per parlar del tema; alguns models de
pensament: el català és una llengua regional i gens important
(l’entorn alemany), la marroquina i els dos subsaharians són
considerats líders, tema tabú (l’entorn de la jove xinesa),
- Les reaccions dels catalanoparlants: molt bones; es mostren
sorpresos; els costa parlar-los en català (no canvien abans de
veure que ja el dominen sense dificultats); la gent s’obri i
demostra interès; de vegades els feliciten (però amb la
paradoxa de no ajudar gaire fins que vegin que els nouvinguts
el dominen – els nouvinguts es demanen com parlar sense
dificultats sense superar una fase inicial?); se senten més
acceptats, valorats i tenguts en compte; el físic influeix en ser
acceptat com a catalanoparlant o no; de vegades, el català
funciona com a instrument d’exclusió a la feina;
20
- Reaccions dels castellanoparlants a Mallorca: conflicte, no
entenen l’esforç, indiferència, temen la imposició
- Percepció de la realitat lingüística: el català és usat “portes
endins”; els catalanoparlants miren d’evitar conflictes; molts,
fins i tot, es mostren en contra de qualsevol classe d’imposició
perquè creuen que no el dominen prou i l’haurien d’estudiar
igual que els altres; tots els que han estat a Catalunya
comparen les realitats lingüístiques (a Catalunya es viu més en
la llengua, hi és més present); tots coneixen les diferents
realitats lingüístiques entre Palma i els pobles; no hi ha
immersió lingüística per als adults; poca reivindicació per viure
en català; hi ha institucions relacionades amb la immigració
que funcionen íntegrament en castellà, no entenen la por de
les converses bilingües (normal a altres països), “disglòssia
voluntària”, consideren que “has de ser caparrut per voler
aprendre’l”; hi ha llengües estrangeres que es consideren més
importants que el català; el castellà és la llengua d’entrada; els
falten estímuls i impulsos visibles; els ‘veterans’ apunten els
avanços en comparació amb la situació de fa trenta anys
- Els dos africans subsaharians remarquen que estan acostumats
d’estar en contacte amb moltes llengües
- Recolzament rebut: POC; han de lluitar dins la família política
perquè els comencin a parlar en català; tots destaquen la seva
perseverança; tots destaquen el paper dels professionals de la
llengua i de la cultura, les parelles lingüístiques, altres
neoparlants
- Dificultats patides: a la feina hi ha poques ocasions per
practicar el català; canviar-los la llengua a la primera dificultat;
no ser corregits; ‘ser un castellanoparlant’; sistema
d’ensenyament per a adults sovint no gaire adequadament
enfocat; sentir-se exclosos del ‘club’ dels catalanoparlants; a la
feina no volen perdre el temps amb el català i es formen grups
de companys segons llengua; és difícil conèixer gent en català
amb naturalitat; poques ocasions per practicar si encara no
tenen cap cercle establert
21
5.4. La participació en l’oferta cultural en llengua catalana
Aquest apartat, sens dubte, constitueix el nucli qualitatiu de l’entrevista, ja
que està pensat perquè els entrevistats donin informació sobre la seva
relació amb el mon cultural autòcton. Es tracta, concretament, a donar-los
veu perquè expliquin de quina manera s’han acostat a la llengua i a la
cultura mallorquines, quin paper hi ha tengut l’oferta cultural en llengua
catalana i com la valoren com a mitjà per engegar i potenciar el contacte
directe amb la llengua i els seus parlants. Per consegüent, aquest capítol
està dissenyat per ser el més dinàmic i que més pren caràcter de conversa
en què els entrevistats són demanats a opinar, criticar, reclamar, proposar,
etc.
5.4.1. El moment clau per participar en l’oferta cultural local
En aquest apartat els entrevistats raonen la seva decisió de començar a
participar activament en la vida cultural en llengua catalana a Palma i
analitzen les primeres experiències. L’objectiu és identificar els motius
principal per ser un consumidor actiu que dedica una part del seu temps per
desplaçar-se i conèixer les diferents activitats ofertades per entitats
culturals locals.
Alguns resultats:
- Alguns participaren en activitats de primera acollida en català
- Festes de barri, diades, festivals, les parelles lingüístiques i les
activitats organitzades en l’àmbit d’aquest voluntariat lingüístic
que ofereix l’entitat Paraula-Centre de Serveis Lingüístics, les
activitats de “Tots plegats!” de l’Obra Cultural Balear; quan
varen començar a estudiar el català; quan varen començar a
sortir amb companys catalanoparlants; a través dels anuncis
de “Tots plegats!”; atrets per uns anuncis en la publicació
quinzenal Baleares sin Fronteras, voler parlar la llengua de la
parella, per la feina periodística (dues persones); pel contacte
22
amb l’OCB a través de companys; motivats per l’entorn del
poble on vivien (dues persones)
5.4.2. Les experiències més emocionants i encoratjadores
Els entrevistats expliquen quines són les activitats que més els han
impressionat i per què. L’objectiu és conèixer l’impacte que poden tenir
segons quines activitats en els participants nouvinguts i identificar-ne els
factors motivadors més clars.
Alguns resultats:
� Totes les persones indiquen recordar alguna activitat
especialment i consideren aquestes activitats una empenta important
per continuar i intensificar la participació en les activitats.
� Les activitats que més es recorden són aquelles que creen un
sentiment comú dins el grup, que són interactives, que requereixen
que els participants s’hi impliquin personalment i que fomentin la
interrelació entre els participants.
� Alguns exemples en són: activitats del projecte “Tots plegats!”
com ara les classes culinàries, les excursions guiades, alguns tallers
(de ball de bot, de respiració, etc.), la participació en grup les festes de
Sant Antoni, la trobada amb dones senegaleses; les festes de les
“parelles lingüístiques”; les fires artesanals als pobles, etc.
5.4.3. Els costums culturals actuals
Els entrevistats donen a conèixer quines activitats freqüenten actualment i
quins són els criteris a l’hora de planejar la seva agenda cultural. L’objectiu
és conèixer les possibilitats que tenen per poder participar en activitats
culturals tenint en compte factors com ara les condicions laborals, la vida
familiar, l’accés a la informació i l’adequació de l’oferta cultural ofertada.
23
Resultats destacats:
� Pel que fa a la planificació de l’agenda cultural, el criteri que
més tenen en compte és l’horari laboral. La meitat de les persones
tenen un horari laboral que sovint requereix fer feina als vespres o els
cap de setmana o que s’organitza en torns que canvien setmanalment.
Per aquest motiu, no poden reservar més de dues activitats culturals
per mes.
� Hi ha set persones, entre elles els professors, les periodistes i
el mediador cultural, que indiquen combinar sovint la participació en
activitats culturals en català amb motius professionals, per la qual cosa
compten, pel cap baix, amb una activitat setmanal en la seva agenda
cultural.
� L’horari de l’oferta cultural és un criteri important a l’hora de
seleccionar les activitats. Generalment, les persones indiquen participar
en activitats que no comencin abans de les 19:30 h. També els
semblen atractives les activitats que es duen a terme els divendres
horabaixa o els dissabtes al matí.
� Un altre criteri que també està relacionat tant amb l’horari i la
planificació del temps és el lloc on es realitzen les activitats, ja que
més de la meitat dels entrevistats depenen dels mitjans de transport
públic i han de calcular el temps entre el lloc de feina, de casa seva i el
lloc d’interès. Consegüentment, prefereixen participar en activitats que
es duguin a terme al centre de Palma o que incloguin el viatge
organitzat.
� Altres criteris de selecció són, evidentment, el contingut, les
persones que hi intervenen i el públic que esperen allà.
� Llavors, entre les activitats no comercials en llengua catalana
en què els entrevistats actualment solen participar, destaquen els
tallers, les xerrades i les conferències, les presentacions de llibres, els
documentals, les exposicions, les activitats del projecte “Tots plegats!”,
les visites i les excursions guiades, les festes populars, les trobades
interculturals i les activitats relacionades amb el projecte “voluntariat
lingüístic” i adreçades a les anomenades “parelles lingüístiques”.
24
5.4.4. Les activitats més atractives per als nouvinguts
L’objectiu és saber quines són les activitats culturals que més atreuen els
nouvinguts i més els incentiven a intensificar el contacte amb la llengua, la
cultura i la població autòctona.
Alguns resultats:
� Hi ha tres classes d’activitats que els entrevistats qualifiquen
de més atractives per a ells: les activitats amb un contingut cultural
intel·lectual, les activitats lúdiques relacionades amb temes diversos i
les activitats de caire festiu.
� Entre les activitats de contingut intel·lectual que els atreuen es
troben les conferències, les xerrades i les taules rodones, les
exposicions, les visites guiades, els videofòrums, els documentals
comentats i les presentacions de llibres. Els temes que troben més
interessants són aquells que tracten la història de Mallorca i la dels
Països Catalans, la literatura catalana, les personalitats importants en
relació amb la llengua i la cultura catalanes, altres cultures i llengües,
temes de l’actualitat política i social, etc.
� Entre les activitats lúdiques de continguts diversos destaquen
els tallers de temes diversos, les excursions, les trobades temàtiques,
les fires artesanals i actuacions musicals. Els continguts que més els
agraden respecte dels tallers són aquells que estan relacionats amb el
món de la salut (relaxació, alimentació sana, cuina autòctona, etc.), la
cultura popular (música, dansa i instruments autòctons, artesania,
costumari popular, etc.) i el mediambient (flora i fauna autòctones,
bones pràctiques mediambientals, etc.)
� Les activitats de caire festiu que més atreuen els entrevistats
són les festes populars autòctons, però també les de contingut
intercultural, els concerts, les diades temàtiques, els festivals, etc. Les
activitats que qualifiquen de molt important són les que estan
relacionades amb les festes populars autòctones, com puguin ser
25
activitats per conèixer les festes de Sant Antoni, Sant Sebastià o Sant
Joan; les festes patronals, les fires estacionals, etc.
5.4.5. Els factors que incentiven els nouvinguts a participar-hi
Es tracta d’identificar els factors concrets que fan que aquestes activitats
siguin considerades incentivadores tenint en compte especialment la
valoració subjectiva respecte de continguts, organització, factors econòmics
el factor humà.
Alguns resultats
- Augment dels coneixements (culturals, lingüístics i socials); els
continguts són variats i tracten tots els temes; s’hi pot practicar el
català; s’hi aprèn vocabulari nou; el català és la llengua vehicular
entre tots amb normalitat; aquestes activitats són “com una illa
lingüística”; en el cas de “Tots plegats!”: tots són informats de la
filosofia dels “Tots plegats!” (ser atents, ajudar, demanar, ser
oberts); s’hi coneix gent; s’hi coneixen algunes de les regles socials;
els mallorquins expliquen el seu punt de vista i demanen pel seu; un
pot ajudar als qui són nous; ser presentats a altres persones; el marc
didàctic (ajuda, reforç, material); les activitats dinàmiques i
participatives
- Especialment les dones hi participen perquè els agraden les
“activitats que repten” (que exigeixen un esforç lingüístic i
intel·lectual, que fan ampliar l’horitzó, que exigeixen l’intercanvi amb
altres participants, activitats que fomenten el coneixement cultural
popular de Mallorca), hi coneixen gent a través de compartir
experiències; per la sensació de immers lingüística; conèixer altres
parelles mixtes; poder practicar també passivament fins que se
sentin més segures; l’ambient informal “de tu a tu”; intercanvi
d’idees; són estímuls per voler conèixer altres coses i participar en
altres activitats; trobar nouvinguts ja més integrats; sentir-se
incloses; és una satisfacció quan han superat un repte
26
5.4.6. El factor de la interrelació amb altres participants
Les persones entrevistades parlen de les seves experiències quant al
contacte amb altres participants de les activitats. Un objectiu és esbrinar
quines són les activitats que més afavoreixen la interacció entre els
participants. Un altre n’és identificar uns factors concrets per descriure un
perfil general dels participants de les activitats cultulturals per les quals els
nouvinguts se senten atrets.
Alguns resultats:
Els entrevistats qualifiquen els altres participants de la següent manera:
- Els participants nouvinguts: gent del mateix pensament, amb
interès per la cultura, persones que volen fer coses en grup, que
volen conèixer altres persones, positius envers el català, n’hi ha que
els serveixen de model, principiants motivats, gent amb inquietuds
culturals i socials, gent amb un cert nivell cultural, gent oberta
- Els participants catalanoparlants: gent oberta, persones que
ofereixen la seva llengua i que no els la canvien tot d’una que
detectin errors o dificultats, que s’estimen la seva llengua, persones
que volen conèixer millor la seva pròpia cultura, els agrada explicar
coses, molts que han viatjat i coneixen alguns dels països dels
immigrats, tenen interès per les altres cultures, gent capaç de parlar
en català amb un castellanoparlant, gent que vol acollir en català,
5.4.7. Les entitats organitzadores més freqüentades
Es tracta d’esbrinar quines són les entitats organitzadores que ofereixen
activitats culturals que els nouvinguts consideren interessants, útils i
amenes.
Resultats destacats:
27
- Les entitats de l’Administració pública i les seves xarxes d’entitats
adherides: Ajuntament de Palma (les activitats del Projecte D,
pensades per a la integració lingüística dels ciutadans nouvinguts i
duits a terme a diferents centres culturals de Palma); les activitats
culturals promogudes pel Consell de Mallorca
- Les entitats cíviques: l’Obra Cultural Balear, Paraula (les activitats
obertes a les parelles lingüístiques), la Creu Roja, les associacions
“Veïns sense fronteres” i Mallorca sense fronteres”, Centre de Cultura
“Sa Nostra”, “Caixa Fòrum”
5.4.8. Les vies d’informació
Les persones entrevistades expliquen com s’informen sobre l’oferta cultural
actual. L’objectiu és conèixer les seves maneres d’informar-se, les diferents
vies d’accés que tenen a l’abast i les preferències personals respecte dels
mitjans de comunicació i informació.
Resultats destacats:
Les vies d’informació més freqüentades són:
- Les diferents pàgines i agendes culturals a internet, la premsa diària,
cartells, les oficines de l’OCB / Paraula, amics, la publicació quinzenal
YOUTHING, els professors de català, la publicació quinzenal Baleares
sin fronteras que es dirigeix especialment als nouvinguts
- Els entrevistats consideren que caldria oferir una xarxa d’informació
en col·laboració amb l’Administració Pública, més vies d’accés per a
tothom
5.4.9. Mancances de l’oferta (inter)cultural
Els entrevistats diuen quines són les activitats culturals que troben a faltar
en l’oferta cultural que tenen al seu abast. L’objectiu és identificar tipus
d’activitats concrets que, des del punt de vista dels nouvinguts, potenciarien
28
i afavorien la integració de la població nouvinguda però que no s’ofereixen
en llengua catalana.
Resultats destacats:
- Els entrevistats observen que hi ha molts de nouvinguts que
desconeixen l’oferta d’activitats pensades per a la integració
lingüística de tots els ciutadans
- Activitats (inter)culturals no comercials: tot tipus de tallers,
festes d’integració al carrer, xerrades sobre qualsevol tema
d’actualitat, club de lectura, club de conversa, més activitats
adreçades a gent jove entre 20 i 30, activitats integradores amb la
filosofia de mesclar i integrar, activitats tipus “Tots plegats!”:
(lúdiques, en grup, didàctiques), activitats que transmeten la cultura
autòctona i la llengua autòctones, trobades interculturals,
- Dones especialment: tallers i cursos (esport, manualitats, art
mallorquí salut, cuina, estètica...), activitats per a parelles / famílies
interculturals, activitats per participar en família, trobades entre
dones de diferents cultures, activitats de temps lliure i relaxants que
distreuen de la feina, costums populars, activitats dinàmiques que
exigeixen interrelacionar-se amb els altres, grups de conversa i de
lectura, activitats per presentar novetats literàries en català,
activitats que fomenten l’intercanvi cultural (parlar entre tots sobre
diferències i semblances), activitats que fomenten el sentiment de
grup, activitats adreçades a principiants (lectura fàcil, conversa fàcil,
cultura, etc.)
5.4.10. La valoració de les activitats de “Tots plegats!”
Els entrevistats parlen de les seves experiències concretes amb les
activitats emmarcades en el projecte “Tots plegats!” ofertat per l’Obra
Cultural Balear i pensat especialment per a la integració lingüística i social
de la població nouvinguda. L’objectiu és detectar-ne les mancances per tal
de replantejar i millorar les activitats i els punts forts per tal de potenciar-
los i desenvolupar-los.
29
Resultats destacats:
- Aspectes negatius: la informació no arriba a tothom, alguns
participants són massa passius i no sobrepassen la barrera de xerrar
en català, poca participació per part de gent per sota dels 35 anys
- Aspectes positius: ambient distès i lúdic, ambient respectuós, la
llengua és part fonamental de la cultura, la filosofia de “Tots plegats!”
és integrar i crear vincles entre els autòctons i els nouvinguts, els
organitzadors són molt atents, es capta l’interès de la gent amb
activitats i temes interessants (sobretot els tallers de contingut
pràctic i lúdic, les excursions en grup i les xerrades sobre temes
d’interès comú), s’hi senten completament integrats i tractats com els
autòctons , els organitzadors tenen una actitud solidària, fan una
bona feina professional, molta variació, les activitats animen a
participar en altres activitats culturals pensades per al públic
catalanoparlant, els organitzadors fan tots els possibles per trencar el
gel i motiven a llençar-se a parlar en català tot i que els aprenents no
el parlen perfecte, és una inversió en la cohesió social, els continguts
són interessants també per als catalanoparlants, s’hi senten iguals
perquè tots hi aprenen, ofereixen un tractament molt personalitzat
- En cinc casos un primer contacte amb les activitats de “Tots plegats!”
els va incentivar a engegar / aprofundir l’estudi del català (curs, a
casa, amb la parella o amb una parella lingüística)
3.2. La segona part de l’estudi: anàlisi de l’oferta d’activitats
(inter)culturals en llengua catalana a Palma
3.3.1. Els criteris de l’anàlisi
30
D’acord amb els objectius d’aquest treball, que segueixen uns criteris
qualitatius, cal, en aquesta segona passa de l’estudi, contraposar a
les necessitats identificades anteriorment el panorama cultural
existent a Palma per analitzar en quin grau aquesta oferta d’activitats
respon a les necessitats expressades per les persones entrevistades.
En concret, es tracta d’esbrinar quines són les entitats que, operant
en l’àmbit local de Palma -i deixant de banda l’oferta de les indústries
d’oci comercials-, ofereixen activitats que segueixen unes
determinades pautes culturals i socials que presentaré a continuació.
Criteris de selecció respecte de les activitats
Recordem que un dels aspectes més destacats de l’anàlisi de les
necessitats dels nouvinguts és el fet que les necessitats lingüístiques,
culturals i socials no es poden tractar de manera diferenciada, és a
dir, s’han d’entendre com un conjunt de factors interrelacionats.
Llavors, les necessitats expressades pels entrevistats, en el seu
conjunt, apunten a un concepte d’activitats que han d’apostar per les
pautes bàsiques que fonamenten els conceptes de la interculturalitat i
de la cohesió social: el respecte mutu, l’interès per conèixer “els
altres” i la interrelació entre les diferents cultures. Aquestes activitats
interculturals, talment com ho he resumit anteriorment, s’han de
realitzar íntegrament en llengua catalana per tal que els aprenents
puguin ampliar el seu espai lingüístic en català i per tal que es de
normalitzi l’ús del català com a llengua de tots i per a tots els
ciutadans. Més concretament, les activitats considerades necessàries
han de facilitar coneixements lingüístics, culturals i socials així com la
interrelació entre els participants i la creació de xarxes socials.
Atès aquest conjunt de criteris, l’objectiu d’aquesta part de l’estudi és
analitzar quin paper desenvolupen aquestes activitats enfocades des
d’un punt de vista clarament integrador en l’oferta cultural local.
L’anàlisi se centrarà, per consegüent, en la recerca d’entitats i
associacions que ofereixin:
31
- Activitats pensades per a tota la ciutadania i que convidin
especialment els nouvinguts.
- Activitats que els ciutadans tenguin al seu abast local.
- Activitats l’accés a les quals sigui fàcil.
- Activitats que dinamitzin les interrelacions entre els autòctons i
els nouvinguts.
- Activitats de continguts variats i pensades per a diferents perfils
de participants.
- Activitats que tractin temes d’interès comú.
- Activitats pensades per reflectir les tradicions i els costums
populars, la història i els personatges destacats locals, els
esdeveniments actuals vist des d’un punt de vista local, etc.
- Activitats que siguin gratuïtes o s’oferesquin a preu cost.
Criteris de selecció respecte de les entitats organitzadores
Pel que fa a les entitats organitzadores que es tendran en compte
en aquesta anàlisi, hi ha dos criteris que són de suma importància.
Per començar, els organitzadors d’aquest tipus d’activitats han
d’actuar sense ànim de lucre i que han de tenir com a objectiu la
dinamització cultural de la ciutadania a nivell local. Representants
d’aquesta classe d’entitats organitzadores són, per exemple,
centres culturals, associacions o agrupacions cíviques, fundacions,
caixes, ajuntaments, la universitat, etc.
Un altre criteri de selecció és la representació de les entitats en els
mitjans de comunicació i la difusió de la seva oferta entre la
ciutadania. En aquest sentit, em centraré a aquelles entitats que
són presents en les diferents tipus d’agendes culturals locals i que
publiquen la seva oferta a través de diferents canals.
Seguint aquests criteris i per tal d’oferir un retall de l’oferta
cultural en llengua catalana en l’àmbit local, retrataré les dotze
entitats socials i culturals més representades i conegudes per la
32
ciutadania interessada en el tipus d’activitats presentat més
amunt.
3.3.2. El panorama (inter)cultural en llengua catalana a Palma
Les entitats culturals que conformen la xarxa cultural no comercial a
Palma i que, en part, actuen a nivell insular o comunitari- i de les
activitats de les quals els nouvinguts interessats es poden informar a
través dels mitjans de comunicació que ells mateixos indiquen usar
habitualment, són:
- L’Administració pública (L’Ajuntament de Palma i El Consell de
Mallorca) inclosa la xarxa dels centres culturals locals, biblioteques,
etc.
Pel que fa a les entitats cíviques que no pertanyen a L’Administració
pública:
- L’Obra Cultural Balear conjuntament amb el seu centre cultural Can
Alcover – Espai de cultura
- Paraula
- L’Institut d’Estudis Baleàrics
- L’obra social de “Sa Nostra”
- L’obra social de “La Caixa”
- La Creu Roja
- Càritas
- Les entitats cíviques “Mallorca sense Fronteres” i ”Veïns sense
Fronteres”
És important destacar que totes aquestes entitats treballen sense ànim
de lucre en l’àmbit cultural i/o social que ofereixen activitats culturals i/o
socials i que tenen com un dels seus objectius la dinamització cultural i
social.
33
3.3.3. L’Anàlisi: una tipologia de l’oferta (inter)cultural en
llengua catalana
Pel que fa a l’anàlisi de les activitats d’aquestes entitats respecte dels
criteris presentats anteriorment, he de constatar els següents punts:
- Totes aquestes entitats ofereixen activitats cultural relacionades amb
temes culturals i socials.
- Totes les entitats treballen a favor de la dinamització cultural i social.
Respecte de l’oferta cultural que s’ofereix en llengua catalana amb
l’objectiu de dinamitzar la integració lingüística i social dels nouvinguts,
les entitats esmentades anteriorment es poden dividir en els següents
grups:
a) Entitats que ofereixen activitats pensades clarament per a la
integració lingüística i cultural dels nouvinguts (OCB, Paraula,
Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca).
Aquestes entitats destinen una part determinada de les seves activitats
culturals especialment a la integració lingüística i cultural dels
nouvinguts. Això vol dir hi ha persones/càrrecs que dissenyen activitats
de lleure que enfoquen clarament la transmissió de coneixements
lingüístics i culturals i que cerquen la interrelació entre autòctons i
nouvinguts. Aquestes activitats es realitzen de manera periòdica i es
difonen especialment entre la població nouvinguda.
b) Entitats que ofereixen activitats de lleure que fomenten el
coneixement cultural i històric de Mallorca en llengua catalana però
que no estan especialment pensades per a la integració dels
nouvinguts (IEB).
Les activitats ofertes per l’IEB en la seva agenda són activitats molts
interessants perquè difonen coneixements culturals sempre directament
relacionats amb la història i la cultura popular de Mallorca i perquè es
realitzen íntegrament en català. Tanmateix, aquesta bona oferta cultural
34
no és gaire coneguda entre la població nouvinguda perquè no hi ha cap
activitat enfocada des del punt de vista integrador i intercultural.
c) Entitats que ofereixen activitats de lleure, una part de les quals està
enfocada des del punt de vista intercultural i que pretenen fomentar
el coneixement cultural i històric de Mallorca entre els nouvinguts,
però que no les ofereixen exclusivament en llengua catalana ni
enfoquen especialment la tasca de la integració lingüística (els casals
culturals gestionats per empreses privades, Obra Social “La Caixa”,
Obra Social “Sa Nostra”).
Aquestes tres entitats representen una part de l’oferta cultural no
comercial que, en un grau més alt o baix, ofereixen periòdicament
activitats que conviden especialment els nouvinguts a participar-hi i que
col·laboren amb diferents entitats i associacions relacionades amb la
immigració. El problema és que aquestes entitats, que ofereixen
activitats els continguts de les quals són considerats força interessants i
ben presentats, no incloguin com un dels objectius principals, la tasca de
potenciar la integració lingüística en català. Això vol dir, concretament,
que no està garantit que les activitats es duguin a terme en llengua
catalana i, sovint, es fan en castellà tot i haver estat anunciades en
català.
d) Entitats que es dediquen principalment a l’acollida i a la formació –en
part lingüística- dels nouvinguts i que puntualment ofereixen
activitats de lleure pensades per formar la interrelació entre la
població autòctona i la nouvinguda però que no les ofereixen
exclusivament en llengua catalana ni enfoquen especialment la tasca
de la integració lingüística (Creu Roja, Càritas).
Organitzacions com la Creu Roja o Càritas, que actuen en l’àmbit estatal,
realitzen una tasca importantíssima pel que fa a la integració i la
formació dels nouvinguts, sobretot de les persones més necessitades. A
més a més, l’entitat fomenta coneixements lingüístics en català a través
dels seus cursos de llengua catalana i diferents mòduls formatius.
Tanmateix, les activitats que ofereix aquest tipus d’entitats van en funció
de la naturalesa de les mateixes organitzacions i es dediquen només
35
puntualment a l’àmbit de les activitats de lleure. En aquest sentit,
s’ofereixen sobretot activitats interculturals en forma de festes o
trobades. Càritas, per la seva banda, ha llençat el projecte d’acolliment
cultural “trescadors” que ofereix activitats periòdiques en què els
nouvinguts coneixen tant el seu entorn immediat a Ciutat com altres
indrets de la illa. Tanmateix, aquestes activitats didàctiques es duen a
terme en llengua castellana i no fomenten la integració lingüística en
català.
e) Algunes associacions i moviments cívics que puntualment ofereixen
activitats relacionades amb diferents temes socials emmarcats en un
context internacional i que cerquen la col·laboració de les
associacions dels nouvinguts i la participació activa dels ciutadans
nouvinguts però que no les ofereixen exclusivament en llengua
catalana ni enfoquen especialment la tasca de la integració
lingüística. (“Mallorca sense fronteres”, “Veïns sense fronteres”)
Aquestes plataformes cíviques tenen un paper cabdal a l’hora
d’organitzar jornades i trobades informatives i de debat obertes a tota la
ciutadanis per donar a conèixer i debatre els problemes socials
internacionals que afecten les diferents societats i la humanitat en
general. Tanmateix, no estan representades en l’àmbit de l’oferta
(inter)cultural de lleure en català i les activitats organitzades no
segueixen explícitament l’objectiu de fomentar l’ús de la llengua
autòctona.
4. Conclusions
L’objectiu principal d’aquest estudi és donar a conèixer un retall de la
realitat lingüística i cultural que es dóna a Palma que representa el lloc
on es concentren els diferents col·lectius dels nouvinguts i on el repte
d’integrar-los lingüística i socialment és més evident.
Les entrevistes personals fetes amb persones nouvingudes que es troben
en el procés d’aprenentatge lingüístic, cultural i social evidencien una
sèrie de necessitats específiques que condicionen i influeixen en
36
l’evolució d’aquest procés d’integració. Ha quedat molt clar que la
integració lingüística en català com a llengua minoritzada al seu propi
territori és un procés que presenta molts obstacles i que només
s’aconsegueix amb voluntat motivació pròpies, amb perseverança i amb
l’ajuda d’autòctons disposats a oferir condicions d’immersió lingüística.
Aquest problema tan complex, que comporta que els nouvinguts adults
no tenguin l’oportunitat d’immergir-se lingüísticament en català, fa que
les persones que es volen integrar s’hagin de crear un món paral·lel que
els permet tenir espais comunicatius exclusivament en llengua catalana.
Les entitats que es dediquen a la integració lingüística i cultural dels
nouvinguts en són elements clau perquè fan possible que els
catalanoaprenents puguin dedicar una part del seu temps lliure a la
immersió lingüística. La participació en activitats culturals de lleure que
s’ofereixen íntegrament en català és, sovint, l’única manera de poder
posar a la pràctica i aprofundir els coneixements adquirits en els cursos
lingüístics. A grans trets, els factors que són considerats els més
importants per a integrar-se plenament en la societat de Mallorca, la
qual cosa suposa la integració en llengua catalana, són els següents:
a) Els coneixements lingüístics (aprofundiment i pràctica)
b) Els coneixements culturals (conèixer l’entorn, la cultura, els costums,
la història, etc.)
c) Els coneixements socials i la interrelació amb els autòctons
(comprendre el funcionament de la societat mallorquina, conèixer-ne
les regles escrites i no escrites, establir relacions amb els autòctons,
compartir la realitat amb ells, et.)
d) Ampliar la xarxa social individual
Ateses aquestes necessitats, els entrevistats valoren de manera molt
positiva les activitats (inter)culturals de lleure que han conegut a través de
les diferents entitats que es dediquen a la integració dels nouvinguts. En
concret, reclamen més activitats enfocades des del punt de vista
intercultural que tenguin en compte els quatre factors integradors i que
convidin tant la població nouvinguda com l’autòctona.
L’anàlisi de l’oferta (inter)cultural en llengua catalana que he realitzat de
cara a aquests factors integradors evidencia que ens trobam en una fase
37
inicial. Això vol dir, en primer lloc, que són poques entitats que amb pocs
recursos organitzen aquest tipus d’oferta cultural de lleure. Hi ha una oferta
cultural ample i de bona qualitat. Tanmateix, són poques les activitats que
estan pensades per a la integració en llengua catalana. Una de les meves
conclusions és que per a moltes entitats culturals el concepte de la
integració de la població nouvinguda no està vinculada amb la integració
lingüística en llengua catalana. D’altra banda, hi ha entitats que ofereixen
activitats molt interessants, però que fins ara no s’han plantejat establir
unes pautes perquè esdevenguin també interessants per als nouvinguts.
En definitiva, aquest tipus d’activitats (inter)culturals són considerades un
recurs útil per dinamitzar la ciutadania en el sentit que els nouvinguts es
vegin motivats per conèixer la llengua i la cultura de la societat receptora i
que aquesta hi respongui amb un acolliment lingüístic i social afavoridor.
El repte és plantejar-se una professionalització d’aquest àmbit
(inter)cultural per tal d’elaborar conceptes culturals que puguin donar
solucions a aquest panorama.
