N. Li.^^ris i L^ ^u^".

\1 lim"sis de Pc(li-al,m-ca

15i

I^:I^. uut,ilii^^n ^^^tudi^ n^alitzat^ prr cniin^mis ^eiilc^s al Ilar^ de la

rostra serralada pirenenca per tal d^aclarir la s^^^^a estruchira geol^gira

i la s^^va romplicada geot^^ctimica , han donat molt poca Ilunt a too quefa r^^feri^ncia a I^^^strutig^rafiu i paleontologic del massih de 1'edraiorca

yue, cllun^^at dell caniins fregiientats i gaudint de la desgraciada Tamad^esser de dificit acc^^s. he estat ten poc eshidiat que la seva faunaencara rs desconeguda i, per tart, la poaici^i estratigriifica d'algundell seas nivells , errin^iu.

^':^i.[:z I I I no fa ni solamt:nt menci^i del crrtcci de ['edraforca.I)el ni,iteis h° mps MA^rRe^r.a i "fn^^s f2 ), descrivint la geologic de lapro^^inci^i de I^arcelona , indiyuen nOntrs yue ell sediments senonians,,^unrordants amb ell del hironiii, es troben a la Serra de Gisclaren^^,I'rdraforca , Guardiola i Sant ^uli^i de Cerdan^•ola.

Vn>.ai. 131, yue tan detingudanicnt estudi^i la geologic dell ter-renys cretacis del E^ergued^^ , ens d^na molt poca Ilum sobre el massisd.' P^^draforca. l^^nicament indicu , despres de la descripcid del senonihde Vallcebre, yue a Saldcs es truhen banes ganmmians de limit, rotadell quals es ^^euen marques bla^'es cnil^ O.^trru /^rrr^i i banes d'Hi^^-^^nrrlc^s ru^/ru,,rr.^, a lu base del pie de [' edralorr<i. 1^:1 santoniii el^upusa umstihfit per calcaries i marques amb Uslr^^u probuscirlea iU. ,llufhc^ruuiuiru , i el campani^i , per marques i caldiries margoses.unh O. lar^^rr , S/^hc^i^rrlilc^ .ti i 7er^^bruhil^t rllr^ctricutct.

U.^i.i.cwi ( y) no parla en absolut de I'estratigrafia de I'edraforca.En el sea mapa geoli^gic rol•loca el niassis dins I^escama de corrimentde I^^^ ' del "1'er , formada per la si•rie al^luctona , trial-liar-cretaci, reco-bert per un petit clap eocenic que correspondria all rims i que nos-altres no hem reconegut . I'_I cretaci estaria format pels ni^^ells c, i c,,,corresponents , respecti^^cnn^nt, all trams superiors del santoni^^ i delcampaniu.

Nos<dtres hem reconegut la presencia de les Orbitolines i cltresforaminifers , que estudiarem m^^s endavant, a les cclcaries senonianesdell cims . Hcvent recollit, encara, a I^Enforcadurc una fauna neriticayue culloca uyuestes capes al Campania.

156 Notes geol6giques

I

I' isio i I h 111

ll massis de I'edraforca, orograticantcnt considerat, guardaestretes relacions anrh les altres serralades septentrionals del Bergue-

dtt. l?nllacat al N amb la Serra de ( 'adi pel Collell (2638 in) i al S amh

els estreps rtes avancats de la serra den Cija (235) ni), forma unaS-SN,mesa de Ilarg esquenall orientat aproximadament de N-N\V it

gue separa la vail del Saldes de les de Gosol i la Vansa, i la sevamitxima altitud arriba it 2493 in.

Es lintitat al NE per la clotada tectonics del (iresolet, oberta en

el contacte anormal de la serie secundiiria anmh I*eoceit. La riera del

(iresolet, que neix al Collell, obre una profunda barrancada fins it la

seva confluiencia amb el torrent de les Arquedes, on, fent-se pas a

traves de les calciiries cretacies, en les quals ha cisellat la interessant

gorga del (iresolet, s'uneix al rill Saldes sota d'aquesta poblaciG. N.I

Saldes neix al coil de Trapa, al S de l'edraforca, travessa les margues

senonianes i s'uneix despres amb ('anterior per a correr junts sofa els

bancals calcaris de la Serra de (iisclarenv. Aquesta confluiencia. qne

forma nn angle molt agut. confronta it l'E amb el massis. Vers I AV nit

segitit de carenades, estreps de les crestes del Verdet que acaben al

coil de Josa, confronten al S amb la coma dell Carers, afluent de la

riera de Josa, servint ensems de capcalera a la vall de G6sol, eI rill

de la gnat, I'Aigua de Valls, confrcnta atnb el massis it I AV.

La rnorfologia es accidentada per la tectonica: els grans bancals

calcaris que former les cresteries dels cims. inclinats ryes de 50w resten

isolats de les capes utargoses marginals, per it oferir rtes resistencia

it I'erositi, i es poden delitnitar perfectantent dos inassissos S i Nseparats per una pregona bretxa anomenada 1'Enforcadura, correspo-

tent it una si'rie margosa de la qual parlarent rtes endavant i que, tnenvs

resistent, ha estat Ines fatcilment erosionada fins a donar it i t serralada

It seva forma caracteristica. Des d'aquesta bretxa, i tant pet costat

de Gusol com pet de Saldes, una llarga i estreta tartera es despres

cap avail, lintitada pets versants dels dos massissos que cauen estint-

bats en forma d'alts pen}'a-segats. El massis N es el mes important.

I)escrin tin arc de cercle quelcom obert que forma a banda i handa tntseguit de canaletes estimbades, particularntent pet vessant del (ire-

solet, on can gairebe vertical mes de ti(lt) metres. Aquest massis forma

dos pies mes importants: el polleg() Superior (2480 ml i el cim del

'alderer (2378 ni). Ni primer continua pet N\V en nn seguit de cres-

^^^ ^ /'^

/"^:^.^ .' 1 . / . ' x^".x.^^--.,

i ^^i i^

lnsiii<<iu C^i :vi:vy^,^ u^Hisriuci.v N.vitk:vI. I.\\I \

I i t . I 't d I() I I t I I. it I , I r,-- I I I I I I I, mr, t , I W eit I c , dh I '^ it , Il i a'11111) "M W SWIR

I I I,, I , Id I I I il d t P, d I I I(, I, ^ I, ( ' , I it I I I t , ^ I I; I, I I I I t I I,, I I I I( ,

N. Li (i i, i Lr \i,,) 15;

teries, grircies it in verticalitat dels estrats, descarnats gradualnrent

pets canvis sobtats de teniperatrn-lr, fins al cap de la canal del V'erdet

amb mires a (i()sol. 1 l cirri del Calderer forma vets el NE tin seguit

d'agrullcs, cresterics i aspres caients, enti e altres In faniesa roca del

(i It i CI PixAgu, boniques formes d'erosio de les calcirries (pie separen

els vessants de Saldes dels de la riera de (iresolet. La morfologia rs,

en resunr, in caracteristica this urassirsos disloeats per la tectimica,

on abnnden els materials de diversa resistencia, que originen sortints

de,tacats en forma de cresteries i mouirlits colossals.

L'erosi('r subterrztnia deu (raver estat intensa com en tots elsmassissos calcaris encrenats de diaclases: per. no obstant, no esconeixen coves ni avencs importants. Alguns vessats presenten lapiazi en el cant() N s'obre la famosa canal del Riambau excavada perl'aigua salvatge entre les parets del cim del Calderer i del pollegtiSuperior.

I

Olr^hr^ltr iotrs r;tl'it^rrh,s

l,'e;tructura de in ternrinaci( oriental de la capa de Pedraforca,

estttdiada per ASTRF., FA!.r.OT, JACOB, Ciiv (5) a la Pobla de Lillet,

ens revela que in scrie cretacia aloctona t s formada it in base per

c:rlc'rries senonianes, dc gran potencia, fortament plegades en sincli,

que suporten una prinrera capa de nraestrichti'r i una potent >erie de

ntargues danianes. A Pedrtforca, segons hem pogut observar, aquesta

disposicio ha variat quelconr per In desapariciti del maestrichtiir i

l'aparicio, en canvi, d'una potent serie margosa fossilifera, que aflora

it I'Enforcadura i que els ge(lecs que nt^s o ntenvs s'han ocupat

d'aquest ntassis desconeixen, nralgrat rsser extraordinirriament visible

pel let de tupar parcialnrent els flancs del smell que formen, englo-

bant-les, les calcimries senonianes.

t'nicantent CHEVALIER (ti) les cita, donant-les com a danianes;

perm no sols no tenen el color roig i fncies lacustre, caracteristics

(I'aquesta fornwci(), sin( que nosaltres In havenr trohat una fauna

marina tipica del campaniir.

ANL1,11)S

.Serpul(i ,o-W iliuli .s (ioldff.

,Scar/mlu sl).

I r)s Notes g( ologiques

FRAQUN)I'O1)1;S

To/e/ ulwlu conic•a So%%.

/i'n'hrululu Urrlcnn,nlei dROrh.

Terehrutalu tlic'uricalcr

Tcrcbrutula sp.

/tc/ne/roncllu /alu d'( )rh.

/>'ynchoue llu sulcuta d'( )rb.

/t'c/nchonrlla sp.

1, AM1`1L*L111RANQUIS

Oslrecr lama

Ostrecr sp.

.45tnrte

/norcnrnlus re a/uris d'Orb.

Luna puralella d'Orh.

.-are(I aff . c'enclinwnsis d'Orb.

F(1UINI1)S

Aliercrster cirun(4nunr Klein.To.rnsler- sp.

Aquesta fauna tree tot dubte sobre I ' edat de les argues deI'l-'ntorcadura gtte ocupen for4osantent un nivell inferior al danii)..Aguest terrenv apaiciv en canvi , it coil de T rapa i pren gran exteusicivers I'F-SE, cap a la coma de Vallcehre ; no tart , peril, coil ) li atri-bueix I ) A)-LON1 (4), ja que la serra d'en Cija , que aquest actor col•locadintre la capa daniana , en realitat estii formada de calcaries senonianesi to una estructura semblant a la de Pedraforca.

L'«nic Iloc possible d'observar aquestes margues es a I'Enforca-dura , ja que els vessants resten tapats per les terteres formades dematerials calcaris que amaguen els sediments margosos centrals. EnaquelI IIoc ICs capes stir gairebe verticals i apareixen fortantent latni-nades , grades a la poca resistcncia que ofereixen. I:Is calculen) unapotiencia de 80 metre -s. Litologicament s6n tine sediments neritics decolor grin o blavenc i de bastant consistencia. El microscopi ens harevelat la presencia de grans de glaucoma molt frequents en aquestsnivells i que per si sols ens indicarien llur formaci6 . Aquestes marguesno les hem vistes en cap altre Iloc proxim, si be les capes amb Ostreo/uri'a i Hippariles de Saldes podrien identificar - se amb aquest nivell.A coil de "hrapa es molt probable que apareguin rota del daniu, que it

\. Li (wis i Li \i- 1 ^-M

I'Entorcadura deuria haver desaparegut per erosi (r, car si no apare-

gues caldria admetre unit discordant;a entre aquests dos pisos, 4o que

seria de veritable importirncia tectonica.

En llur nivell inferior passen c. alcaries nrargoses i recolzen direc-

tanrent sobre els potents bancals de calcirries que formen ('element

estratigr; rfic mes destacat de I'escama . Aquestes calchries dibuixen on

atrevit sincli , els flancs del qual , despullats pels agents exteriors,

formen alterosos cimals i cresteries que es pertilen per tot el llom del

massis . I Ii hem recollit:

FORA.MINIfERS

Orbitolino conoi(leu A. Graz

Orbitolinu (Iiscoi (lcu A. Graz

Cyctolina cretucica d'Orb.

('FI.ENTFRATS

.'1sIrnceniu (lecu/)hillu Mich.

Lutinrcunrlru sp.

1,AMEL1L1EiRAN(1UIS

Ostrev sp.

/(uriru s/).

Mucruscirpicanrent sun ones calciiries conrpactes, grisenques,

quelcom ft'-tides. amb abundoses seccions d'Ostrea i profusi() d'Orbi-

tolines, particularment it la font del Calderer , on poden recollir-se

exemplars isolats : al nricroscopi es reconeix un sediment de fons

mitjir, format per tin agregat de granets de calcuria , d'un color rogenc,

grircies it les particules d'henratita que conte en abundor . Es distingei-

xen algunes seccions de pues d'equinids i de briozous i nombrosissi-

mes de foraminifers , I'estudi dels quals farem tot seguit.

Aquesta fauna havia passat desapercebuda del tot als geolegs

que fins el present han vorejat I ' estratigrafia de Pedrafotca, ja que

VilAm., que , cony hem (lit es qui mes extensament ha estudiat el cre-

taci del nostre Pireneu , Ili la menciona . Representa el nivell neritic

del canrpaniar superior , que to un fort desenvolupament en aquesta

comarca. E)escansen directanrent sobre el jurassic i el pernio-trias,

que formen la base de 1'escama.

Creiem , doncs , el cretaci de Pedraforca constituit de la segiient

manera:

I^^u i^^,tc•s r^^l,, ,ki^^ues

a) Santoni^r. Calcaries compactes amb (>rhitolines, dell rims.bl C:antpaniir. Calcarie, margoses atnb equinids i grans de

glaucrmia.c) ^lar^ue, bla^^enyur^ amh Ustrcru l^rrrcr i ;Ylicrustc^r de I'Gn-

forcadura.

d) Uaniii. ,^largues roger lacustres de Saldes i coll de "I'rapa.L'estructura de ['edralorca, al nostre entendrr, nu estir del lot

aclarida, perque la succe^sio estratigralica de la serie al•luctuna Itrias.liar, cretaci) sobre I^eocen no es certa en tots els contactes: a Greso-let, per eseinple, les calciiries crrtacies antb Hi/^^utrUc^s deacansrndirectament sobre I'eocen de la Serra f'edregosa, i hi manquen, pr°rtart, el liar i el tri^sic, materials d'espe^sor i resistencia tal, que faninadmissible una desaparici^i p^^r laminacib. AI sod de I'escama, a laSerra d'en Cija, les calci^ries donades per Vut,^r, com a senonianesreposen sobre les rnargues roger del dani<r, 4o que implicuria unainversio estratigriifica que ha pa^sat desapercebuda als gei^lcgs pre-cedents, i, el que es mc^s intere,sant encara, caldrie comprovarI'existcncia v I'absencia de les nmrgues catnpanianes a Coll de "I^rapa..^yuest riltim car posaria en e^•idencia una discordan^^a entre rl senu-nitr i el dania; di,rordunca ja comprovada en altres punts i quc trsti-nroniaria la presencia dell uto^^imrnt^ laranrics a la conurrca deIfierguedii.

1"'ItIml fill ra

I.'e,hrdi nricrosc^^pic de les calc;^rie, de I'edralorca ens ha re^^e-lat la presencia d'innonibrables seccions de toraminiters, algunesrla.^sificables ;ilmeny s genericanu^nt, te^timonis nnrt^ d 'una near seno-niana d^aigiie , tranquil^les i de sedimentacio Ilarga i regular on esdipositaren les pots°nt, c^^prs yue actualnx^nl fornnn el nrassis deI'edraforca.

Familia Lrrt•<^r.n,nrt

C^^clamina nut'. sp.? Linn. AIII, fig. 1 IX 1;111.llna ^e^-ci^'^ I^uigitudinal de o,-43 nnn de diametrc, corresponent a

ayucst gcnere, ens lui deixat el dubte de si pertanyia, en realitat, a la('. ^xrsc^ //a l;rad^^ , amb la goal guurda gains analogies n si calla fcr-nc

i ^^i ^i

`,.".".o`w.^,/".,".vo^»`/-

IS^IIII rl^^ Cal ^I \\a u'I III; r.l\ \all ual

`./',.,`' ( W`..,^ v.^`/.r.

I \\1 \II

C"/.,"m~"IL^,",^./.^u^om^",..

INSTITIICI' CATni,ANA Nnit RAI

fy I

f,9 4

/i 8

0 4

{'9 s

f^9

t^ 6

f,9. 3

I \\I \ni

f,9 11 a hi 12

Ih'1 Notvs gcolt,t{iques

una nova espkie. No hem reconegut sin() aquesta seccici, de rn,rneraque escasseja en el senoniu de Pedraforca.

Familia 'IEXTU1.ARII)At

his textuliirids abunden en les calcirries senonianes de Pedraforcacom it la nrajoria de Ies calcuries organicgenes. especialment c retircies.I tam recont'gut una writ' do sccciuns can rc sponents it diferents gene-res (pie indiquenr tot seguit.

Subfarnilia Srrllrrii.r^r:^».^uxn,At

Spiroplectammina '' (7).Atrihuini dubtosanrent a aquest gi Here uncr secci('1 incomplt r,i (it'

0,35 nun m,mcada, precisanrent, de lcs canrbres finals en espiral. Sireal went pertanv-es a aquest genera, es tractaria d'una forma micros-ferica. No hem vist sing aquesta sola seccio.

Subttrurilia Trtx'rt'r.ARIIN:\r.

Textularia aft. baretii Jones i Parker. Lunn. XIII, fig. 2 (X 1011).F's tracta d'una t'spc-Cie till a la 7'. barelii descrita per j()xks i

PAtzl:rtt. molt semblant a aquesta per la disposicio rectilinia tic lesseves canrbres senzilles, els enrbans de separacio de les quals formaltin angle molt obert. Es una forma ntegasferica , bastant abundosa itIt's calci^ries de Pedraforca. La seva longitud en les formes roes gransens de 0,22 mm. No hear observ,it cap individu nricrosferic.

Textularia aglutianus d'Orb. Lahr. XIII, fig. 3 a-b (X IUU).Les formes megasferiques d'aquesta espccic abunden molt en les

nnstres preparacions i arriben a tenir longituds nraxintes de 0,22 mnr.Les seccions nres perfectas son les longitudinals, si be s'observentambe algunes seccions transversals dels primers i ultinrs enrbans quecreiem que pertanyen a aquesta especie. No hear observat tarnpocformes nricrosferiques.

Textularia troches d'Orb. (t)) ( lo). Lam. XIII, fig. 4 (.._ 1141).I Iii ohservat poques formes nregasferiques de les seccions lon-

gitudiuals dell darrers enrbans, perfectanrent imbricats. f;.Is nostresexemplars, que s'assemblen lies ales figures dc IinAlrv que a Ies dela descripcio d'Otzlsvt;NI, tenen una longitud nruxima de (I,21 nn. Nohem trobat cap forma nricrosterica.

Cuneolina (7). Limi. XIII, fig. 5(MU).('reiem poder identificar la nostra figura amb una seccio frontal

de C'rureolina encara que les d'aquesta poden csser confoses fucilnrenttrmh seccions laterals de Textuluries o I' srudotextul;rries. A ('atalunv,r

N. Leans i 1,1 \I m 163

tenint citada la ('uiteoliuct r0iiir« Sclilunrh. (I I) al cretaci d ' Organva.

La rostra secciri no correspon it aguesta (-spa c ie . No cos ha cstat pos-

sible identificar - la alleb cap ultra i ens ncanquen daces per a fcr-ne una

de nova . Te una lont;itud de 0,27 non i no hem trobat cap ores secciri,

l antilia \'r:h\ttt'ti.iNtlAtc

Gaudryina filiforntis Inert . (12). Limn. XIII, fig. (I (k (i0).

Ilan estudiat mm sercici guc coincideix amb la figura de

l,r.i.rtn.t.t^. I's tracta d'un individu mes curt que el tipus, ja que tc"

una longitud de 0,41 ntnt. No obstant, presenta amb aquell grans ana-

logies, i, al nostre entendre, call dintre les formes d'aquesta especie.

I'.o les preparacions princes s'observen seccions transversals que pot-

ser correspoudrien a aquesta o it altres (iurrrliyinu afins. Quelcont rara.

Fantilia SI1'1CINtu1vr.

Rzeaquina sp . (7). Licht. XIII, fig. 7 ( 80I.

'rcicnt poder identificar ancb aquest genere. modernament creat

per ('1 I IM:vy, una seccio de 0,25 mm que correspondria a una con-

quilla planispiral silicica que podria esser confosa amb les seccions

extremes Lick nciliolids.No hem vist sinci aquesta secciri.

Fantilia Mn.tcu.u).-vr:

I?Is ntiliolids ahunden en Ies nostres preparacions gairebc' toot

com les "fextulitries. A1^s grossos, ja que Ies longituds maximes arri-

hen it (1,77 nun. permeten rsser estudiats perfectament ancb petits

uug cents. Les seccions son, generalntent. pertectes segons els plans

I^)ngitudinals i trncsversals, i algunes pernceten liar classificacio.

Quinqueloculina sp. (7). Lint. XIII, fig. 8 (X 80).

.\ ohk s (,ccions d'aquest tipus hem pogutobservar en Ies nostres

calcitrics, si bi' no ens Ica estat possible determinar cap especie. SOn

f,rrnccs abundoses, principalment les megasferiques, (pit- arribeii it

assolir longituds de 0,45 nun i presenter algunes seccions longitudi-

nals perfectes.

Spiroloculina limbata d'Orb. Unit. XIII, fig. 1) (X Oil.

Una seccia transversal perfecta de 0,04 mm ens permet recunei-

xcr a ut forma tipica d'aquesta especie en tot anScloga a la figura de

F3RAMv. I lent reconegut tainbe altres seccions longitudinals i trans-

versals, que podrien correspondre it formes ncicroesferiques d'aquestrn

ntateixa especie, peril no ens atrevint it confirmar•Ito. I':I que no bent

trobat c"s cap secciri longitudinal perfecta.

164 dotes e4,giqu, s

Spiroloculina sp. (7).'^oeccions longittidinals de tipu, de quinqueloculina, que atribuini a

ailues1 gi'nere, poW abundant, i que no pernieten cfeterminacio especifica.

Nummoluculina sp. 171. 1. 'fill. XIII, fig. I0-111)1v r,es sections transversals de 1''rrntrrrulucrrliuu que per Ilur

grandiu i,i tills if (),; ; nn a,n pcrfrctament estudiables it petits augments,apareixen en Ics nostres preparacions amb hastant de profusio, MalgratIlur abundancia, no hem gosat fer una determinacio especifica, si healgunes s'acosten per In posiciii de Ilurs canihres if la A. cunirurind'( )rh.: el que es \ (,if clarunent es i'existencia de diferents espi cies.

Massilina secans d'( )rh. Lam. XIII, fig. 12 if (h 5U) b (- 80).(irossos exemplars nregasferics en sections longitudinals i trans-

versals fins a 0,56 min de diiunetre, algunes de Ies quals corresponenexactanrent ales figures de Sci11A-Mui:RGi.R. No hem recollegill Cliptorm,t iicroesfi'rica..Ahundant.

Biloculina sp . (71. Liim. XIV, fig. 1-2 (X 120).'on,ervem aquest gr^nere per a algunrs formes que iihurdui cx-

traordiniirianient, secciomides segons diferents plans amb diametres de0,22 inn, 11,35 mm 1 0,43 mm, que no hem pogut determinarespecifica-ment. Algunes potser corresponen a formes megaesfi^riques d'1r1nli,7U.

Fantilia ORkrmt.JNir)AI•

Les Orbilolinu son extraordinariament ahundants ales calvarieszoogenes de I'edraforca, visihles tamhe a I'observacio directa per trac-tar-se de formes niacroscopiques, ja que ilur diiinietre es de 3,3 mm if1, I nlm. ,Al nnicroscopi apareixen seccionades per diferents plans quepci-meten estudiar a la perfrccio 11ur estructura intima.

Orbitolina sp.l'.. recull profnsanient en les calvaries zoiigenes de Ledraforca.

'I sin diametre arriha a tenir fins if 3,3 min. Son particularnientahundoses a I,i tout del ('alderer, prop de la halma del matrix now, ones Iroheii isolades.

Orbitolina sp.Tan iihiindosa coin ('anterior i al matrix (loc. El diiinietre en els

uo,tres ^ sennplars arriha fins a 4,1 min. Apareixen tamhe proftis,inicnt,srcciimade, in Ics preparacions microscupiques.

Cyclolina cretacea d'Orb.'.Is exemplars dFaquesta especie apareixen in nonihrc relativament

(seas, harrejats anrb Ies l)rbihrlinct, de Ies quals es diferencien desegnida per llurconquilla discoidal nub les cainhres amdars i ilurs tnr's

INSrrruaO C:\I AL:\NA n'Hlsi6i i, NA II RAI,

f'91

f, 4 f^ 5

I.A\I. XIV

f'j 3

t,^ 6

fy 1lfy. /0

166 Notes geolugiques

grans dimensions, ja que arriben a assolir dii metres de 6,5 mm. Almicroscopi no hem reconegut cap seccio.

Familia LAGEMuAI:. Subfamilia NODOSARIDAE.

Nodosaria sp. (7). Lirm. XIV, fig. 3 (X 120).I iem observat ones quantes seccions, poques, de carrbres desi-

guals pertanyents it formes petites (0,18 mm) que no permeten unadeternrinacio especifica. Els lagenids, que abunden en aquests nivellsdel cretaci, no els hem vistos en les nostres preparacions. Unicamenthear observat aquestes formes de A'odosariu de delinritacio especificadubtosa.

Familia RoTAIADAE.

Els rotirlids son la tercera familia de foraminifers que mes abundenen its calcirries senonianes de Fedraforca. Son frequents les seccionslongitudinals que permeten estudiar be el desenvolupament ell espiralde Ilurs carnbres. Liars dimensions, encara que petites, permetend'observar-los a petits augments, gritcies al contrast que ofereixen elsembans de Ies cambres impregnats d'hematita.

Subfamilia DlscoRBISINAF.

Discorbis sp . (7). L"rm. XIV, fig. 4 i 7 (X 120).

iem pogut estudiar diverses seccions de tipus Discoides sensearribara una determinaci6 especifica. Algunes podrien esser Patellin e,si be ens nranquen dades per a fer la cita d'aquest genere. Son benobservahles a gran, augments. Escassa.

Rotalina umbilicata d'Orb. (9). Lam. XIV, fig. 5 (X 100).Algunes seccions dolentes i una de molt bona segons el pla longi-

tudinal ens han permes reconeixer aquesta especie creada perd'ORov'(iNI. Tenen an diiunetre de 0,17 nun i deixen veure perfec-tament la seccio de I'umbilic tancant I'espira. Es bastant escassa.

Rotalina sp . (7). LOrm. XIV, fig. 6 (X 120).I f ni secciu d'una forma microsferica de 0,07 mm que atribulin a

aquest genere i que no hem pogut especificar.

Rosalina Maremii d'Orb. (13). Lam. XIV, fig. 10-11 (X 120).Hn Ies nostres preparacions hear arribat a conrptar una infinitat de

formes, probablement pertanyents a aquesta especie, de dianretresgeneralment petits (0, 17 mm). Es troben, principalment, seccionslongitudinals perfectes que pernreten veure les carnbres separades perembans radials. Despres de les formes de nriliulids, es el foraminiferrues abundos.

N. LLOPIS i Ll Abu) 167

Familia GLOBIOER1NIDAE

Globigerina sp. (7). Lam. XIV, Fig. 8-9 (X 80).

[Is individus de formes petites pertanyents a aquest genere 56n

b _istant abundosos. Apareixen seccionats segons diferents plans, pet-6

no hem identificat cap espilcie. Algunes son semblants a G. bulloides

d'Orb.

Aquestes formes abans citadel no scan totes les que hens observat

en les calci ries zoogenes de Pedraforca, sing solament les que hem

pogut classificar. Tenim en estudi una serie de seccions de forami-

nifers que 110 hem determinat encara, moltes de les quals proba-

blement scan novel: no ja especificament sine generica.

Laboratori de Geolol;ia de Ia Unieersitat

de Barcelona

Bib] iograIia

(I) CAUFZ. - Etude des terrains crt tacos et tertiaires du nord de l'Lspagne.

Tesi doctoral. Paris, 18,81.

(2) MA(HFTA i Tmos. - Descripci6n fisica geologica y minera de In pro-

viucia do Barcelona. Mena. Conn. Map. Geol. Esp., 1881.

(3) VIDAL, LI. M. - Nota acerca dcl sistewa creltlcico de los Pirineos de

Cataluna. Bol. Conn. Mapa Geol. F,spaf a. T. VIII. 1877.

(4) DAIi oNi, M. - Geologie des Pvri uecs Catalanes. Alger, 1930.

(5) Jm-oit, FAi.i or, Asrur, Cate. - Observations tectoniques stir la versant

meridionale des Pyrenees centrales et orientates. XIV Congreso

Geol. Internacional. Madrid, 1920.

(7) (t sii AN. - Foraminifera. Their classification and economic Use.

Sharon. Massachusetts. U. S. A. 14)28.

(8) JoNE.s i PARKER. - Repot. Brist. Assoc., Newcastle Meeting. pag. 80.

105.(9) n'OituniNV, A. - Memoire stir Ies forawiniferes de la Craie blanche du

hassin de Paris. Mew. Soc. (icol. Franc. s. 1 t. IV, piig. 45. 1840.

(10) BRADY, H. B. - Report on the foraminifera drenged by H. 11. S.

Challenger during the years 1873-1876. 1884.

(I1) Scfun,Mm:ucF.it. - Foraminiferes nouveaux ou peu connus de cretace

de I'Espagne. Bol. Soc. Geol. Franc.

(12) 131:10 iELIN, M. - Les forawiniferes fossiles de I'etage alhien do Mnnt-

clvv (Daubs) Mew. Soc. Gaol. Franc. s. 3 t. I n.° 5. 1880.

(13) Teuo^i' t. - Les foraminiferes et les ostracodes du pliocene superieur

de l'ille de Rhodes. Mem. Soc. Geol. Franc. s. 3 t. 1. n.° 3 1880'