Blanquerna, FPCEE

COED

10 idees clau: Ensenyar la

competència oral a classe

Aprendre a parlar en públic

M. Vilà Santasusana, JM. Castellà

Santiago Castellà

Oriol Duocastella

Anna Framis

Emma Gené

Joan Parra

Anna Pérez

Blanquerna, FPCEE

COED

A. Per un ensenyament sistemàtic i planificat de l’oralitat

Idea clau 1: Saber parlar és una competència fonamental poc

ensenyada

Parlar en públic no és fàcil per dues raons principals: la primera és que no s’ha

ensenyat durant molts anys i hi ha poca tradició educativa en aquest àmbit de la

llengua. L’altra és deguda a la dificultat que té aplicar aquest aspecte lingüístic a l’aula.

Cada vegada s’està donant més importància al ensenyament de les competències orals

a classe. Tot i això, és un tema que sempre ha estat en un segon terme degut a la

manca de formació en aquest aspecte dels docents, i prioritzant altres competències

com l’escriptura.

Hi ha 7 principis didàctics que cal destacar:

1) Definir bé la competència oral. Cal detallar en què consisteix la competència oral

perquè els alumnes en prenguin consciència. És important que els mateixos

estiguin informats sobre el tema amb l’objectiu que les seves intervencions no

siguin espontànies i informals.

2) Prioritzar l’oralitat formal i en públic. Fer entendre els diferents contextos i els

diferents usos de la oralitat que s’han de fer servir (en un context formal s’ha de

prescindir de certes paraules, per exemple). També s’ha de potenciar la

comunicació oral col·loquial, ja que entre els joves genera inseguretat.

3) Ensenyar la competència oral en totes les edats. La competència oral, igual que

l’escriptura, és un aprenentatge que mai s’acaba. Cal començar de ben petits

per estar-ne acostumats i mai deixar de practicar-la, ja que amb la pràctica és

com s’evoluciona.

4) Organitzar les activitats orals en seqüències didàctiques. Necessitat d’una bona

programació i que hi hagi intervenció activa del docent; que no es deixi solament

en mans del alumne l’haver-se de preparar una exposició.

Blanquerna, FPCEE

COED

5) Interrelacionar el llenguatge oral, escrit, audiovisual i de les TIC. L’ús de la

tecnologia ha enriquit però alhora ha acomplexat el sistema. És per això que cal

triar fonts fiables d’informació.

6) Situar l’èmfasi en la planificació i en l’avaluació. És necessària una bona

planificació del què es vol dir ja que amb l’oralitat no es pot esborrar un error,

només camuflar-lo. Per tant, s’ha de tenir una bona base informativa sobre el

que es vol comunicar.

7) Crear contextos versemblants i un clima d’atenció en un espai ritualitzat. Crear

un clima d’atenció abans de començar l’acte de comunicació oral i durant el

mateix. Així l’individu se sent respectat.

Idea clau 2: La llengua oral organitza la vida a l’aula i requereix una

reflexió i un aprenentatge específics

Es vol donar a l’oralitat a classe un tractament més enllà de l’espontaneïtat i

informalitat, fent que impliqui reflexió i aprenentatge lingüístic i educatiu. L’objectiu és

que es puguin diversificar els usos lingüístics per millorar a parlar, pensar,...

Existeixen 5 funcions fonamentals de la parla a l’aula:

1) Parlar per gestionar la interacció a l’aula. En una aula es parla contínuament,

tant per organitzar l’activitat didàctica com per regular les relacions

interpersonals.

2) Parlar per adquirir coneixements i aprendre a pensar. Els alumnes s’han

d’esforçar en posar paraules a una idea complexa per tal d’incorporar-la en el

seu sistema cognitiu. De vegades els alumnes tenen problemes amb la

representació de la paraula i, per això, no són capaços d’expressar-ho amb la

parla.

3) Parlar per comprendre i compartir la lectura. Cal donar coneixements generals

per a que els alumnes puguin entendre la lectura i posteriorment, parlar sobre la

Blanquerna, FPCEE

COED

mateixa per identificar si la comprensió ha estat bona o no. La lectura en veu alta

i la recitació són activitats molt formatives ja que incideixen en la memorització i

interpretació personal.

4) Parlar per aprendre a escriure. Es la manera d’exterioritzar el procés

d’escriptura.

5) Parlar per aprendre a parlar. Hi ha dos enfocaments:

a. Autònom: el professor proposa un tema a uns alumnes i tenen uns dies

per preparar-lo

b. Planificat: ensenyar-los els processos de planificació del discurs,

estratègies discursives, retòrica,... per incorporar-ho al seu discurs

B. La competència oral: parlar és molt més que pronunciar

paraules

Idea clau 3: Abans de parlar cal pensar bé el que es vol comunicar

Per a poder parlar cal seguir una sèrie d’etapes per a que la intervenció sigui

enriquidora.

a) Triar el tema del qual es vol parlar. Fer un llistat de les diverses alternatives i

escollir la que més interessi.

b) Saber què es vol aconseguir; cap a on es vol centrar l’argument.

c) Investigar i cercar informació per tal de fer-nos experts en el tema.

d) Organitzar la informació mitjançant diversos recursos com els esquemes o

resums.

e) Desenvolupar el què es vol dir en l’acte d’oralitat.

f) Preparar un guió breu i pràctic per tal que el nostre discurs acabi sent

semiimprovitzat i no avorreixi al oient.

Blanquerna, FPCEE

COED

g) Fixar bé com es faran veure els límits de la introducció i de la conclusió.

Idea clau 4: Comunicar implica persuadir l’audiència amb

elegància i respecte

Analitzar la situació comunicativa, conèixer bé l’audiència i adaptar-se a les seves

característiques són alguns trucs i principis que s’han de tenir en compte si volem

persuadir els nostres oients i espectadors amb elegància i respecte.

Els bons oradors sempre estan atens als seus oients, per un motiu fonamental

d’efectivitat. Ignorar l’auditori sol ser causa del fracàs comunicatiu.

Les principals dificultats de l’alumnat són el grau de formalitat i les convencions que

regeixen les situacions comunicatives institucionalitzades.

a) Dificultat per adaptar-se a la situació comunicativa

b) Manca de cortesia lingüística

c) Ignorància de l’auditori

Idea clau 5: La personalitat i el llenguatge no verbal formen part

constitutiva del missatge oral

El quadre de la triple P:

a) Personalitat: treballar-se a un mateix, conèixer-se.

b) Planificació: preparar els temes a fons i les intervencions.

c) Pràctica: parlar sovint en públic i assajar.

Per millorar la confiança en parlar en públic:

a) Seguretat personal: mostrar-se ta com s’és.

b) Consciència de majoria: problema comú.

Blanquerna, FPCEE

COED

c) Coneixement del tema: implicar-se amb el que es diu.

Experiència i assaig: assajar habitualment. Ús de vàries expressions per expressar una

mateixa idea.

Contacte amb l’auditori: mirar als ulls. No són els teus enemics.

Ordre i control tècnic: guió, anotacions. Assegurar que elements tècnics funcionin

(ordinador, projector, etc)

Suports audiovisuals: creen interès i focalitzen l’atenció del públic.

Reacció davant l’error: si et quedes en blanc o t’equivoques, no t’enfonsis. Consulta els

papers tranquil·lament i segueix.

Comunicació no verbal:

a) Aparença física: formes estereotipades (vestimenta i comportament).

b) La sala i la situació en l’espai: ubicació i moviments de l’orador a la sala. Que

l’orador es senti “amo del seu propi espai”. Il·luminació, assegurar-se que tothom

el vegi i senti, evitar distraccions i combinar moviment amb pausa.

c) Gestualitat natural.

Idea clau 6: La veu i l’entonació comuniquen directament

l’emoció

La sensació que tenim quan parlem amb algú és molt semblant a la que tenim quan

ens toquem.

Característiques principals de la veu:

a) Volum o intensitat: Veu preferiblement potent (captar l’atenció, posar èmfasi a

una idea, remarcar un concepte).

Blanquerna, FPCEE

COED

b) Velocitat, ritme i pauses: Si es parla molt lentament, s’avorreix. Si es fa massa

ràpid, l’oient perd el fil. El silenci és útil i dóna autoritat a qui el maneja.

c) L’entonació: És instintiva, només si l’alumne/a té dificultats importants ha de fer-

se’n conscient i millorar-la amb enregistraments, lectura en veu alta i tècnica

teatral. Estils entonatius:

Locució d’un text llegit (requereix entrenament)

Recitació de memòria(poètica, literària, necessitat d’ànim)

Exposició planificada (contingut interioritzat i possibilitat d’improvisació de les oracions)

L’articulació. Una mala articulació pot dificultar la comprensió del missatge. Identitat

geogràfica i social (pronúncia).

La lectura en veu alta: Permet concentrar-se en la veu. Dificultats més habituals:

a) Lectura monòtona. L’ha d’haver llegit en silenci abans i entès.

b) Tergiversació de l’estructura sintàctica (connectors omesos, etc.). Atenció a

l’entonació i les pauses.

c) La lectura ignora el destinatari (no mira el públic, no projecta la veu, etc.).

Promoure la lectura com a exercici comunicatiu.

Cura i higiene de la veu:

a) Importància de conèixer els òrgans en qüestió i les seves atencions.

b) Consells: Exercicis d’escalfament abans de parlar, dormir 8h, no escurar-se el

coll, no forçar la veu, 2 litres d’aigua diaris, no fumar, no prendre cafè ni alcohol,

etc.

C. Com ensenyar la competència oral: orientacions didàctiques i

activitats per a la classe

Blanquerna, FPCEE

COED

Idea clau 7: La competència oral es pot ensenyar, aprendre i avaluar

amb les estratègies didàctiques adequades

La competència oral es pot ensenyar, aprendre i avaluar amb les estratègies

didàctiques adequades.

Els criteris didàctics fonamentals per a l´ensenyament del discurs oral formal són els

següents:

a) Fer classes que siguin experiències positives d´aprenentatge emocional

b) Crear a l´aula situacions reals o versemblants de comunicació oral formal

c) Planificar les classes orals amb una gradació de dificultat

d) Centrar l´esforç didàctic en la planificació del discurs

e) Interrelacionar en les tasques la llengua oral i l´escrita

f) Planificar les tasques dins de seqüències didàctiques que incloguin una proposta

de producció discursiva global.

Per tal de tenir una bona organització en les activitats orals és vital que el professor

conegui el grup classe i hagi establert una relació pedagògica equilibrada amb

l´alumnat. Sense aquest requisit és molt difícil que el treball de l´oralitat a l´aula sigui

satisfactori.

L´avaluació de la llengua oral requereix intervenir en totes les fases del procés i no tan

sols al final, després de l´actuació en públic. Cal avaluar amb tacte. També és útil l´ús

de rúbriques, especialment les adaptades a cada gènere i a cada situació comunicativa

oral.

Idea clau 8: Explicar coneixements significa comprendre’ls

Explicar és comprendre: pràctiques orals per aprendre a explicar coneixements

Blanquerna, FPCEE

COED

Les funcions són explicar oi argumentar, la primera més centrada en el contingut

informatiu i la segona, en raons o arguments per convèncer.

L’explicació oral: característiques i orientacions didàctiques

Criteris didàctics que cal tenir en compte en l’ensenyament de l’explicació:

a) Mostrar les estratègies explicatives del propi docent a classe

b) Analitzar les característiques cognitives de la recepció oral

c) Incorporar l’ús d’organitzadors discursius formals:

Introducció: per començar, la nostra intenció és...

Distribució de la informació: en primer lloc, en darrer terme...

Inici d’un nou tema: pel que fa a , un altre punt és...

Continuació sobre el mateix punt: a més, per tant...

…

d) Integrar estratègies i figures retòriques: la metàfora és una de les més potents i

un altre recurs clau són els exemples.

Idea clau 9: La comunicació humana és bàsicament argumentativa

L’argumentació és un tipus de text fonamental per a la relació social, que es concreta

en dos formats comunicatius diferents: el monòleg argumentatiu i el debat. Per orientar-

nos didàcticament en el camp de l’argumentació hem de seguir els principis següents:

a) Programar l’aprenentatge de l’argumentació.

b) Ensenyar a reconèixer la diversitat de situacions i usos de l’argumentació oral.

Blanquerna, FPCEE

COED

c) Triar els temes i regular els torns de paraula dels monòlegs i debats de manera

que s’afavoreixin el control emocional i la participació equitativa de tots els

alumnes de la classe

d) Promoure a l’aula actituds positives i respectuoses per dur a terme pràctiques

argumentatives orals a classe.

Idea clau 10: Saber parlar significa dominar un repertori variat

de gèneres discursius

Aquesta última idea ens parla de la precisió i la fidelitat que necessita una bona

comunicació oral i l’assaig que aquesta necessita. Una tasca bàsica és la estructuració

de les històries, de més a menys importància i cada gènere té una diferent forma

d’expressió oral.

a) El relat oral necessita d’una una exactitud en que s’usen les paraules al igual

que una fidelitat o exactitud amb la qual presenten els fets o es reprodueixen les

narracions escoltades.

b) El relat oral necessita una segona tasca essencial on es centra la capacitat per

estructurar les històries, embastar esdeveniments i les accions dels personatges.

c) En la descripció oral es posen en joc les característiques dels elements descrits i

dona’ls-hi una major o menor rellevància als fets.

d) Les instruccions orals aprofundeixen en la importància de la exactitud, han de

ser clares, concises i precises per aconseguir el seu propòsit.

Blanquerna, FPCEE

COED

Exemples pràctics per dur a terme a l’aula

Blanquerna, FPCEE

COED

Blanquerna, FPCEE

COED

Blanquerna, FPCEE

COED

Blanquerna, FPCEE

COED