APLICATIU

GUIA DOCENT

26/05/2009 2

1. Dades de lassignatura

Nom de lassignatura Histria de la cincia Codi Crdits ECTS 6 Curs i perode en el que simparteix 1r curs, 2n semestre

Horari Dimarts i dijous, 1314h30

Lloc on simparteix Facultat de Filosofia i Lletres Llenges Catal

Professor/a de contacte

Nom professor/a Xavier Roqu

Departament Filosofia/Centre dHistria de la Cincia

Universitat/Instituci UAB

Despatx C1/148 Centre dHistria de la Cincia (Edifici C)

Telfon (*) 935812966

e-mail xavier.roque@uab.cat

Horari datenci Dv 1113h 2. Equip docent

Nom professor/a Xavier Roqu

Departament Filosofia/Centre dHistria de la Cincia

Universitat/Instituci UAB

Despatx C1/148 Centre dHistria de la Cincia (Edifici C)

Telfon (*) 935812966

e-mail xavier.roque@uab.cat

Horari de tutories Dv 1113h

(Afegiu tants camps com sigui necessari) (*) camps optatius

26/05/2009 3

3.- Prerequisits

Els coneixements mnims que requereix sn els continguts i coneixements de Batxillerat.

4.- Contextualitzaci i objectius formatius de lassignatura

L'assignatura pretn dotar a lestudiant d'una cultura cientfica bsica, amb slids fonaments histrics que li permetin analitzar els fets cientfics passats i presents. Proporciona a ms nous ponts intellectuals per connectar la formaci cientfica amb la humanstica, a la recerca d'una millor capacitat d'anlisi i de sntesi de problemes histrics interdisciplinaris. El curs proporciona una panormica general de l'evoluci histrica de la cincia des de l'Antiguitat fins al segle XX.

Nom professor/a Jess Maria Galech

Departament Filosofia/Centre dHistria de la Cincia

Universitat/Instituci UAB

Despatx C1/150 Centre dHistria de la Cincia (Edifici C)

Telfon (*)

e-mail JesusMaria.Galech@uab.cat

Horari de tutories

26/05/2009 4

5.- Competncies i resultats daprenentatge de lassignatura

6.- Continguts de lassignatura

Competncia CE1. (CE: competncies especfiques ...)

Resultats daprenentatge

Competncia .....CE7.

Resultats daprenentatge

Competncia CT2. (CT: competncies transversals)

Resultats daprenentatge

Competncia CG3. (CGU: competncies generals UAB, si no estan incloses a les CT)

1: Presentaci de l'assignatura i introducci. 2: Cincia antiga (I): El naixement de la cosmologia geocntrica i la filosofia natural dAristtil. 3: Cincia antiga (II): L'astronomia ptolemaica i la medicina hipocrtic-galnica. 4: Cincia medieval. 5. Cincia renaixentista. 6: La Revoluci cientfica (I): Heliocentrisme i revoluci copernicana, del cosmos tancat a lunivers infinit. 7: La Revoluci cientfica (II): Filosofia mecnica i programa experimental. 8: Revisi i examen primera part de l'assignatura. 9: La cincia illustrada. La consolidaci del newtonianisme i el procs de racionalitzaci en la cincia. L'Encyclopdie de Diderot i DAlembert. Electricitat i histria natural. 10: La medicina illustrada. La revoluci qumica. 11: La cincia al segle XIX (I): La cincia de l'energia. La medicina de laboratori i la teoria bacteriolgica de la malaltia. L'evolucionisme i la teoria de la selecci natural. 12: La cincia al segle XIX (II). La professionalitzaci de la cincia i la seva institucionalitzaci. Cincia i esfera pblica. 13: La cincia al segle XX (I). La crisi del Newtonianisme: relativitat i quntica. Bomba atmica i big science. 14: La cincia al segle XX (II). De les lleis de Mendel al Projecte Genoma Hum.Els sistemes tecnocientfics. 15: La cincia al segle XX (III). La imatge pblica de la cincia. 16: Revisi i examen segona part de l'assignatura.

26/05/2009 5

7.- Metodologia docent i activitats formatives

TIPUSDACTIVITAT ACTIVITAT HORES RESULTATSDAPRENENTATGE Dirigides Supervisades

Autnomes

L'assignatura est dividida en dues parts (impartides per cadascun dels professors). La metodologia docent es basa en sessions teriques de carcter magistral en les quals es plantegen els temes del programa, precedides cada dia per la presentaci per part d'un grup d'alumnes de les qestions plantejades com a introducci a la classe corresponent. Tot aix es recolza amb materials didctics lliurats o proposats pels professor. A principi del semestre, es concretaran les presentacions per part dels alumnes, els grups i la temporitzaci, aix com la cronologia de les sessions presencials.

26/05/2009 6

8.- Avaluaci

ACTIVITATSDAVALUACI HORES RESULTATSDAPRENENTATGE

L'assignatura est dividida en dues parts que seran avaluades amb un examen escrit a classe cadascuna. L'examen es far a partir de preguntes plantejades pels professors, i per resoldre-les l'alumne podr portar, si ho vol, una nica fulla d'anotacions manuscrites individuals (per les dues cares). Cada examen suposar el 40% de la nota. El 20% restant correspondr a la presentaci en classe i per equips dun tema prviament assignat al programa. Les presentacions duraran 15 minuts i hauran d'anar acompanyades per un mxim de 5 diapositives. Aquest mateix dia, l'equip entregar obligatriament un assaig escrit sobre el tema de 1.500 paraules, que complementar aquesta part de la nota. La recuperaci consistir en un nic examen de tot el semestre que val el 40% del total. La nota global de recuperaci ser: 40% (examen final de recuperaci), 40% (millor nota dels dos exmens fets durant el curs) i 20% (presentaci per equips durant el curs). Qualsevol canvi de dates davaluaci o de continguts savisar a classe i tamb al campus virtual. El campus virtual s el mitj de comunicaci oficial de lassignatura. Lheu de consultar sistemticament cada setmana.

26/05/2009 7

9- Bibliografia i enllaos web

BERNAL, John D. (1973) Historia social de la ciencia Edici 3a ed. Pennsula. Barcelona. (1a ed. 1954). BERTOMEU SNCHEZ, J. Ramn; GARCA BELMAR, Antonio (2006) La Revolucin qumica : entre la historia y la memoria. Universitat de Valncia. Valncia BOWLER, Peter J., (1995) Charles Darwin: el hombre y su influencia. Alianza. Madrid. BOWLER, Peter J.; MORUS, Iwan Rhys (2007), Panorama general de la ciencia moderna. Crtica. Barcelona. BYNUM, W.F., BROWNE, E., PORTER, R. (eds.) (1986) Diccionario de historia de la ciencia. Barcelona. Herder. CROMBIE, Alister C. (1980) Historia de la ciencia: de San Agustn a Galileo. Alianza. Madrid. 2 vols. DEBUS, Allen G. (1985) Hombre y naturaleza en el Renacimiento. Fondo de Cultura Econmica. Mxico (1a ed. 1978). FARRINGTON, Benjamin (1981) Ciencia y filosofa en la antigedad. Ariel. Barcelona. (1a ed. 1969). FARA, Patricia (2009) Breve historia de la ciencia. Ariel. Barcelona FLECK, Ludwik (1986) La Gnesis y el desarrollo de un hecho cientfico: introduccin a la teora del estilo de pensamiento y del colectivo de pensamiento. Madrid: Alianza. (1a ed. 1935) GILLISPIE, Charles C. (ed.) (1970-80) Dictionary of Scientific Biography. 16 vols. Scribner. New York. GLICK, Thomas F. (1990) George Sarton i la histria de la cincia a Espanya. Consejo Superior de Investigaciones Cientficas. Barcelona. GRIBBIN, John R (2003) Historia de la ciencia 1543-2001. Crtica. Barcelona. HALL, A. Rupert, (1985) La revolucin cientfica, 1500-1800. Crtica. Barcelona. (1a ed. 1954). HANKINS, Thomas L. (1988) Ciencia e ilustracin. Siglo XXI.Madrid. KNIGHT, David (1988) La era de la ciencia. Pirmide. Madrid. KOYR, Alexandre (1994) Pensar la ciencia. Paids. Barcelona. KRAGH, Helge, (2007) Introduccin a la historia de la ciencia. Crtica. Barcelona. (1a ed. 1989). KUHN, Thomas S. (1962) The Structure of Scientific Revolutions. Chicago University Press. Chicago. KUHN, Thomas S. (2006), La Estructura de las revoluciones cientficas [traduccin de Carlos Sols Santos] 3a ed. Publicaci. Fondo de Cultura Econmica. Madrid, Mxico. KUHN, Thomas S. (2007) L'Estructura de les revolucions cientfiques; presentaci de la collecci per Xavier Roqu, introducci a l'obra de Thomas S. Kuhn per John L. Heilbron; traducci de Josep Batalla. Obrador Edndum. Santa Coloma de Queralt. KUHN, Thomas S., James Conant y John Haugeland (eds.) (2002) El Camino desde la estructura: ensayos filosficos, 1970-1993, con una entrevista autobiogrfica. Paids. Barcelona. LINDBERG, David C. (2002) Los inicios de la ciencia occidental. Paids Barcelona. MASON, Stephen F. (1984) Historia de las Ciencias. Alianza. Madrid. 5 vols. (1a ed. 1962). MERTON, Robert K. (1984) Ciencia, tecnologa y sociedad en la Inglaterra del siglo XVII. Alianza. Madrid. (1a ed. 1938). OLBY, G.N. CANTOR, J.R.R. CHRISTIE, M.J.S. HODGE (eds.) (1990) Companion to the History of Modern Science. Routletge. Londres. ORDOEZ, Javier; NAVARRO, Vctor; SNCHEZ RON, Jos Manuel (2003) Historia de la Ciencia. Austral/Espasa. Madrid. PESTRE, Dominique (2008) Cincia, diners i poltica: assaig d'interpretaci Obrador

26/05/2009 8

Edndum. Santa Coloma de Queralt. ROSSI, Paolo (1998) El nacimiento de la ciencia moderna en Europa. Crtica. Barcelona. SAID, Edward W., (1991) Orientalisme. Eumo. Vic. (1a ed. 1978). SNCHEZ RON, Jos Manuel (2001) Historia de la fsica cuntica. Crtica. Barcelona. SERRES, Michel (ed.) (1991) Historia de las Ciencias. Ctedra. Madrid. SHAPIN, Steven (2000) La revolucin cientfica. Una interpretacin alternativa. Paids. Barcelona. SNOW, C. P. (1965) Les dues cultures i la revoluci cientfica; epleg de Jordi Sol-Tura. Edicions 62. Barcelona. (1a ed. 1959). SOLS, Carlos; SELLS, Manuel (1996), Solo en casa: gua para el estudio de la historia de la ciencia. UNED. Madrid. SOLS, Carlos (ed.) (1998) Alta tensin : historia, filosofia y sociologa de la ciencia: ensayos en memoria de Thomas Kuhn. Paids. Barcelona. SOLIS, Carlos; SELLS, Manuel (2005) Historia de la Ciencia. Espasa. Madrid. TATON, Ren (ed.) (1988) Historia general de las ciencias. Orbis. Barcelona 1988. 18 vols. (1a ed. 1966). TERRICABRES, Josep Maria (coord.) (2001) El pensament filosfic i cientfic. Dels orgens al segle XIX. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. Prtic. Barcelona

26/05/2009 9

10.- Programaci de lassignatura GRUP/S:___

(la programaci de la assignatura explicitar les activitats formatives i els lliuraments, segons les taules segents. En aquest requadre el professor pot introduir un text explicatiu de la programaci de lassignatura o, si cal, fer referncia a un document extern que haur destar al campus virtual de lassignatura)

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

DATA/ES ACTIVITAT LLOC MATERIAL RESULTATS DAPRENENTATGE LLIURAMENTS

DATA/ES LLIURAMENT LLOC MATERIAL RESULTATS DAPRENENTATGE