Resum

Els estudis sobre la comunmajoria dels investigadorstreballs s'hagin nodrit d'unha centrat la seva atenci, dcipals focus d'inters de lales estructures organitzativhan anat evolucionant vers com a marc de referncia

Paraules clau: estudis sobanlisi textual, estudis de l

Resumen. La investigacin

Los estudios en comunicacLa mayor parte de los invesnidades), por lo cual los trtradicin emprica de estoaudiovisuales. Los principde la recepcin, el anlisis tnicacin. Los trabajos se reapertura disciplinaria y se internacional de discusin

Palabras clave: estudios socin, anlisis textual, estud

Abstract. Research into the

Mass media studies in Denare from a single field of di

* Tradut per ANNA CLU

Anlisi 21, 1997 91-99

La recerca en comunicaci de masses a Dinamarca*

Stig HjarvardDepartament d'Estudis del Film i els Mitjans de Comunicaci. Universitat de Copenhaguen

Henrik SndergaardDepartament de Filologia Nrdica. Universitat de Copenhaguenicaci de masses a Dinamarca no es distingeixen per escoles. La provenen de les disciplines humanstiques, cosa que fa que els sol aparell epistemolgic. La tradici emprica d'aquests estudise manera gaireb exclusiva, en els mitjans audiovisuals. Els prin- recerca se situen en els mbits de la recepci, l'anlisi textual ies societat-mitjans de comunicaci. Els treballs es fan en equip iuna obertura disciplinria ms mplia, alhora que s'han constitutobligat en el forum internacional de discussi sobre la matria.

re comunicaci de massa a Dinamarca, estudis de la recepci,es estructures organitzatives.

en comunicacin de masas en Dinamarca

in de masas en Dinamarca carecen de distincin por escuelas.tigadores provienen de un mismo campo disciplinario (las huma-abajos se han ido nutriendo de una sola raz epistemolgica. Las estudios se ha preocupado casi exclusivamente por los mediosales focos de inters de la investigacin se sitan en los mbitosextual y las estructuras organizativas sociedad-medios de comu-alizan en equipos que han ido evolucionando hacia una mayorhan constituido como marco de referencia obligado en el foro sobre la materia.

bre comunicacin de masas en Dinamarca, estudios de la recep-io de las estructuras organizativas.

mass media in Denmark

mark are not distinguished according to schools. Most researchersscipline (the Humanities), and studies have therefore been nou-

A.

rished by a single epistemological root. The empirical tradition of these studies has beenconcerned almost exclusively with the audovisual media. The main focus of interest in rese-arch has been in the areas of reception, textual analysis and society-mass media organisationalstructures. Studies are carried out in teams which have gradually evolved towards a grea-ter disciplinary breadth and have become a major frame of reference in international deba-te on the mass media.

Key words: studies on the mass media in Denmark, reception studies, studies on organi-sational structure.

1. Context sociopolti

El principal incentiu de comunicaci a Di nnicaci de massa en ecanvi decisiu, a diferec rear la necessitat de mitjans de comunicaclitzaci de la societatinclosa la constituci dtitucions culturals.

Un dels efectes delser l'homogenetzacid'una cultura comunahomogenetzats, a causi. Abans dels anys vupoli pblic subjecte a anys, per, la desregulcaci, ha provocat unc o m p o rtat una especiauna expansi general d

2. Antecedents histr

Fins a finals dels anys sfora limitada pel que mers estudis van ser cob per professionals dmeditiques. El tema la histria d'algun diaDinamarca (Corporac

A finals de la dcare c e rca es va comenatucions socials. A partitenia el seu inters cientres tendncies tenen l

92 Anlisi 21, 1997 Stig Hjarvard; Henrik Sndergaardc i cultural

per al desenvolupament de la re c e rca sobre els mitjans a m a rca va ser la rpida expansi dels mitjans de comu-l perode de postguerra. Aquest factor va suposar unnts nivells, en la concepci tradicional de cultura, i vareorientar les investigacions. El desenvolupament delsi va tenir lloc al mateix temps que la rpida industria- danesa i l'establiment del modern estat del benestar,'una poltica cultural pblica i la proliferaci de les ins-

s canvis en la societat danesa durant els anys seixanta va de la poblaci, i en certa manera, tamb, l'establiment. Fins i tot els mitjans de comunicaci de massa van sersa, especialment, de l'organitzaci de la rdio i la televi-itanta, aquests mitjans s'organitzaven sota un nic mono-una estricta poltica de regulaci. Durant els darrers deuaci, amb l'aparici de noves tecnologies de la comuni-a diferenciaci cre i xent del sistema meditic. Aix halitzaci cre i xent en la re c e rca sobre els mitjans, aix com'aquest camp d'estudi.

ics

eixanta, la re c e rca en comunicaci de masses es va ve u refa a la seva sistematitzaci i a la seva continutat. Els pri-nduts ad hoc per persones adscrites al mn acadmic oels mitjans, sovint en cooperaci amb les institucionscentral de molts d'aquests primers estudis va ser sov i n tri, o d'alguna organitzaci de mitjans, com ara Rdioi Danesa de Radiodifusi).da dels seixanta i comenaments de la dels setanta, lar a desenvolupar simultniament des de diferents insti-r de llavors es van seguir tres lnies de treball, cadascunatfic, el seu objecte d'estudi i la seva metodologia. Aq u e s t e ses seves arrels en els mbits segents socials:

1. Hu m a n i t a t s. En els departaments de literatura i cinematografia de lesu n i versitats, els investigadors van comenar a mostrar inters pel fenomen delsmitjans de comunicaci en general. A causa del seu bagatge professional, l'an-lisi del discurs, la narratologia i la semitica van tenir un important paper enl'anlisi, tant dels mitjans impresos com dels audiovisuals (Mller, 1972; Lu n d ,1977). Una mica separats d'aquestes tendncies, els historiadors van comenara desenvolupar l'anlisi institucional de la premsa (Thomsen, 1972).

2. Cincies poltiqusociologia i les cinciepoltic de la comunicacap a l'estudi de les camral (Siune, 1982). Aix,cipalment les metodoloes van utilitzar preferen

3. Institucions comerestringit a l'obtenci imitjans de comunicacL's d'aquestes dades emitjans de comunicaci

Aquestes tres lnies tigaci en comunicaci tuat a mesura que el c

3. Distribuci territor

Al llarg dels anys vuitancs d'institucionalitzacde comunicaci i de mescoles superiors. Els dcaci es localitzen tots

La major part de Copenhaguen, Odenseses s un camp d'estuddes de cada centre s'hadonar una idea breu:

Un i versitat de Copejans, anlisi de les inla premsa.

Un i versitat de Roskiducci audiovisual,

Universitat d'Oden

La recerca en comunicaci de masses a Dinamarca Anlisi 21, 1997 93es. A la universitat, els investigadors provinents de las poltiques van comenar a interessar-se per l'impacteci de massa. Els treballs en aquests mbits s'orientave n

panyes electorals i de la comunicaci poltica en gene- mentre que en el corrent humanstic es conre a ven prin-gies qualitatives, en el corrent de les cincies poltiquestment les metodologies quantitatives.

rc i a l s. L'estudi d'aquest corrent de re c e rca es va ve u re compilaci de dades quantitatives sobre els efectes delsi de masses i sobre les caracterstiques de l'audincia.s confinava a l'mbit de la indstria publicitria i al dels dependents de la publicitat.

de re c e rca han configurat des del comenament la inve s-de masses a Di n a m a rca. La distncia entre elles s'ha accen-amp d'estudi ha anat esdevenint ms divers i complex.

ial de la recerca

ta la re c e rca en comunicaci de masses va viure un pro-i, grcies al qual actualment existeixen depart a m e n t sitjans de comunicaci a gaireb totes les univertsitats iepartaments de comunicaci i de mitjans de comuni-

en facultats d'arts i humanitats.la re c e rca es porta a terme en les cinc universitats, a, Roskilde, Aalborg i Aarhus. La comunicaci de mas-i extensament conreat en l'mbit universitari, tot i quen establert diferents prioritats. La llista segent en pot

naguen: cinema, producci audiovisual, teoria dels mit-stitucions, cultura meditica de la joventut, histria de

lde: comunicaci cientfica, campanyes als mitjans, pro-estratgies de comunicaci.se: producci audiovisual, tecnologies de la informaci.

Universitat d'Aalborg: publicitat, esttica de la televisi, mitjans de comu-nicaci locals, mitjans informatitzats.

Un i versitat d'Aarhus: poltiques de la comunicaci, esttica de la televisi, mit-jans de comunicaci locals, mitjans informatitzats, campanyes electorals,anlisi de la producci.

Tamb es fa recerca en comunicaci de masses en altres centres d'ensenya-ment superior, com l'Danesa de PeriodismCopenaguen.

Fora del mn acanicaci en algunes empsum televisiu (ndex dNielsen s'ocupa encadors socials, dades L'empresa Dansk Melisi quantitativa anuaci i les seves audincdes dels mateixos miprpia unitat d'invest

En els darrers anysi m p o rtant paper comses. Aquesta institucid ' e n t re tres i cinc anysla cultura meditica deCulturals i el recentInformaci, tamb ha

L'Associaci Danfrum nacional de dil'mbit acadmic delconferncia cientficMediekultur (Cultur

4. Principals lnies d

Els estudis sobre els mteritzen per la mancaximacions, per aix que no pas a les difer

La major part de ldologies qualitatives, mat, majoritriament,banda, s bastant comvisi, que s el tema ti m p resos i la rdio h

94 Anlisi 21, 1997 Stig Hjarvard; Henrik SndergaardEscola Reial Danesa d'Educaci a Copenaguen, l'Escolae a Aarhus i l'Escola d'Econmiques i Em p resarials de

dmic tamb trobem recerca sobre els mitjans de comu-reses. Aix, l'Institut Gallup realitza l'anlisi diria del con-'audincia, hbits de recepci, etc.). La companyia AIMtre altres activitats de l'anlisi RISC, combinant indi-sobre l'estil de vida i dades sobres els usos dels mitjans.dia Komite realitza l'ndex dels mitjans danesos, una an-l a partir d'estadstiques sobre els mitjans de comunica-ies. La investigaci, d'altra banda, tamb es porta a termetjans, com s el cas de Rdio Di n a m a rca, que t la sevaigaci sobre rdio i televisi. el Consell Dans de Re c e rca en Humanitats ha tingut un a font financera de la re c e rca sobre comunicaci de mas- ha promogut la major part de programes de re c e rc a , de durada, en l'mbit de la comunicaci audiovisual i de la joventut. Alguns ministeris del Govern, com el d'Afers

ment format Ministeri de Re c e rca i Tecnologia de lan propiciat la recerca sobre comunicaci de masses.

esa d'Estudis sobre els Mitjans (SMID) funciona com ascussions, tant per als professionals dels mitjans com ens estudis sobre comunicaci. L'associaci organitza unaa cada mes de nove m b re, i publica la revista cientficaa dels Mitjans).

e recerca desenvolupades

itjans de comunicaci de massa a Di n a m a rca es carac- de divisi en escoles. s clar que se'n fan diferents apro-s a causa de les caracterstiques de l'objecte d'estudi msncies metodolgiques dels investigadors. es investigacions sobre mitjans estan basades en les meto-cosa que s'explica pel fet que els investigadors s'han for- en l'mbit de les humanitats i els estudis literaris. D'altra l'inters pels mitjans audiovisuals, especialment la tele-pic durant molt de temps. La recerca sobre els mitjansa tingut, bviament, un desenvolupament limitat; cal

a s s e nyalar que la investigaci a Dinamarca sempre ha estat lligada als mitjansms joves. Durant els darrers anys, els estudis han tingut molt en compte l'sdels mitjans, i se li ha otorgat tanta importncia com als continguts. Aq u e s t sestudis, seguint les tendncies internacionals, s'han hagut d'orientar cap al grantema dels usos que l'audincia fa dels mitjans i dels gneres meditics.

Durant els anys vuitanta la principal rea de re c e rca va ser l'anlisi de larecepci des d'una perspectiva que serviria per criticar l'anlisi del continguttextual dels anys setaritment qualitativa mde l'audincia dels mBruhn Jensen (Jensenre c e rca. D'altres impde l'estudi dels gnere

Parallelament a ll'actitud cap a la culturior crtica a la culturc rementar el coneixemsocials. Un exemple j oventut i els mitjans,Mitjans i Joventut, asimilars van ser desengits per investigadoretenim exemples en el tes a Anglaterra (Dro tles revistes del cor (Po

L ' a r relada tradicifocalitzaci en l'impacreemplaada per l'intd i f e rents tipus de mirealitzat en el camp dla teoria psicoanaltica cia en l'estudi de Petepunt de vista de la psnou inters per la teoles lnies semitica i pviratge cognitiu s lva a la ficci visual (Greplantejament de la sobre la semitica soc

Da r rerament, s'halogia dels mitjans, a td ' Ib Bondebjerg sobruna mostra interessanci similar en l'estudisries de televisi (Je r

La recerca en comunicaci de masses a Dinamarca Anlisi 21, 1997 95nta. L'anlisi emprica de la recepci va esdevenir prio-itjanant l's d'enquestes en profunditat als membre s

itjans. El llibre sobre la recepci de les notcies de Klaus, 1986) va suposar el punt de partida d'aquesta lnia de

ortants contribucions a l'anlisi de la recepci prove n e ns de ficci (Schrder, 1988; Rasmussen, 1995).

'inters per les audincies dels mitjans, es va re p l a n t e j a rra popular, que tant havia estat negativitzada per l'ante-

a de masses. Aix, la recerca va reorientar-se per tal d'in-ent sobre l's quotidi dels mitjans en diferents collectius

d'aquest tipus de re c e rca s el projecte en curs sobre la dirigit per Kirsten Drotner en el Centre d'Estudis sobre la Un i versitat de Copenaguen. D'altres aprox i m a c i o n svolupades durant els anys vuitanta en estudis, sovint diri-s, sobre l's que les dones i els nens fan dels mitjans. Enllibre de Kirsten Drotner sobre la lectura infantil de re v i s- n e r, 1988), i en l'estudi de Karen Klitgaard Poulsen sobreulsen, 1986).

de l'anlisi textual encara persevera, tot i que l'antigate ideolgic i els continguts poltics ha estat gradualmenters de ve u re com els usos dels mitjans s'estableixen entjans i en diferents gneres. Gran part dels treballs s'hanels mitjans audiovisuals, en base a l'anlisi semitica i adel film. Tenim un exemple caracterstic d'aquesta tendn-r Larsen sobre la mirada i la representaci visual des delicologia (Larsen, 1991). Recentment s'ha demostrat unria del film a Dinamarca, motivat en part per la crtica asicoanaltica. Una de les principals contribucions a aquest'estudi de Torben Kragh Grodal sobre la resposta emoti-rodal, 1994). Una altra aportaci terica recent sobre elsemitica la trobem en el llibre de Klaus Bruhn Je n s e nial de la comunicaci de masses (Jensen, 1995). desenvolupat l'inters per l'esttica, ms que per la socio-ravs d'anlisis textuals dels gneres meditics. El llibree esttica dels serials de televisi (Bondebjerg, 1993) st d'aquesta lnia de treball. Es pot trobar una aproxima- d'Anne Jerslev sobre les pellcules de David Lynch i les s l e v, 1991). En aquesta lnia, tamb destaquen la majoria

d ' a rticles de les antologies editades per Jens F. Jensen (Jensen, 1991) i perMichael Sk ovmand (Sk ovmand, 1989; Sk ovmand i Schrder, 1992). En con-nexi amb aquests treballs, cal esmentar tamb els nous estudis sobre publici-tat i comunicaci d'empreses, en especial els duts a terme per un equipd'investigadors de la Universitat d'Aalborg (Jensen, 1993).

A ms d'aquestes dues tradicions principals (estudis de la recepci i anlisiesttica), la recera danesa sobre els mitjans ha obert una nova perspectiva posanten relaci les estru c t u res dels mitjans i el desenvolupament actual dels sistemesmeditics. Un camp deelectrnics locals dura(Ja u e rt i Prehn, 1995S n d e r g a a rd, 1988). Lc o n c retament la televisca que van contribuir sEn alguns d'aquests estt i t a t i ves a fi d'explicar epetitivitat. En aquesta s o b re les implicacions d( S n d e r g a a rd, 1994). Emeditics i l'estructuraqestions sociolgiquesci dels anys vuitanta, z a t i ves. D'altra banda, tradicionalment separinternacionalitzaci dedanesos. Aix, Stig Hj1995); Preben Se p s t ru ppoltiques de comunic

bviament, la re c eformaci del sistema importncia de la histc o n i xer el passat, un gtint els tres volums de(Dansk Mediehistorie).

5. Influncies de i

Els estudis sobre comhan estat, en general,caracteritzada per l's pde la integraci europq u i n ze anys han augmla resta d'Eu ropa. Aixpoltiques generals re l asos treballs sobre com

96 Anlisi 21, 1997 Stig Hjarvard; Henrik Sndergaard particular inters va ser el desenvolupament dels mitjansnt els anys vuitanta, analitzat per Per Ja u e rt i Ole Pre h n), i Stig Hjarva rd i Henrik Sndergaard (Hjarva rd i'adveniment de la desregulaci dels mitjans electrnics,

i, va ser el nucli de gran part dels nous projectes de re c e r-imultniament al debat sobre poltiques de comunicaci.udis es combinaven les metodologies qualitatives i quan-ls canvis en la producci dels mitjans causats per a la com-lnia de re c e rca se situa el treball de Henrik Sndergaarde la competitivitat en l'antic monopoli Rdio Di n a m a rc an algunes de les darre res investigacions sobre els sistemes

dels mitjans hi ha una marcada tendncia a reorientar les bsiques que van ser ignorades en els estudis sobre re c e p-aixi es torna a centrar l'atenci en les estru c t u res organit-es poden observar noves temptatives d'enllaar disciplinesades, com ara les humanitats i la sociologia. La cre i xe n tls mitjans ha merescut tamb l'atenci dels inve s t i g a d o r sarva rd ha treballat les notcies internacionals (Hjarva rd ,, els fluxos televisius (Se p s t ru p, 1990), i Karen Siune, les

aci europees (Siune i Tre u t z s c h e l e r, 1992). rca a Di n a m a rca tamb s'ha preocupat per l'actual trans-meditic. Alhora, s'ha anat adquirint conscincia de laria dels mitjans. Com a resultat d'aquesta necessitat derup d'investigadors de diferents universitats estan enlles- la Histria dels Mitjans de Comunicaci a Dinamarc a

cap a fora

unicaci de masses en la tradici de la cincia poltica influenciats per la principal lnia de re c e rca als EUA ,re f e rent de les metodologies quantitatives. L'acceleraci

ea i el cre i xent paper de la Uni Eu ropea en els darre r sentat la cooperaci entre els investigadors danesos i de, les teories sobre la integraci europea i les qestions t i ves a aquesta integraci, han anat ve rtebrant nombro-

unicaci de masses.

Durant els anys seixanta i setanta, la investigaci en comunicaci de mas-ses dins la tradici humanstica va estar fortament influenciada pels tericsfrancesos (Ba rthes, Metz, Levi-Strauss) i alemanys (Benjamin, Habermas, Zi e h e ) .Durant els anys vuitanta es va viure un desplaament geogrfic de les influn-cies externes, i van ser els estudis britnics (Escola de Birmingham, estudis decinema, poltica econmica dels mitjans) la principal font d'inspiraci per a lare c e rca danesa. Cap a finals dels anys vuitanta i durant auqesta dcada de 1990els EUA constitueixenels estudis de la culturinfluncies externes, irientaci dels paradigmnal de les anlisis texcontinuen sent el sege

Tenint en comptetants), la re c e rca danereconeguda en molts pja que, a causa de la simfiques han pogut creuasos t la seva prpia ormasses: l'associaci Noles dades bibliogrfiqula revista No rdikom In flitzades. Aquesta revistracions dels investigadl'Associaci Internacirevistes de l'mbit. Caci en comunicaci dei tres-cents estudiosos.pasos publiquen cad( Notcies dels Mitjanmeditic dels pasos N

Els investigadors daen altres llenges, espeRe c e rca en Comunicacper al desenvolupameni n vestigadors han partcionals, com l'AssociacRe s e a rch Gro u p, els pro

6. Conclusions i tend

Durant els darrers deu ha viscut una rpida exfegeixen a aquest movderaci dels ordinadors

La recerca en comunicaci de masses a Dinamarca Anlisi 21, 1997 97 el referent en mbits com la teoria cognitiva del film oa. De fet, la recerca danesa ha estat sempre oberta a les ha seguit les fluctuacions, a nivel internacional, en l'o-

es. Sigui com sigui, el gran inters i la vlua professio-tuals dels mitjans (tant audiovisuals com impre s o s )ll de la recerca danesa en matria de comunicaci. les redudes dimensions del pas (cinc milions d'habi-sa sobre comunicaci de masses ha estat extensamentasos. Aquest s especialment el cas dels pasos nrdics,ilitud de les llenges maternes, les publicacions cient-

r fcilment les fro n t e res. La cooperaci amb aquests pa-ganitzaci en el mn de la re c e rca sobre comunicaci de rdicom. Aquesta associaci recull sistemticament toteses que hi ha sobre l'mbit a tot Escandinvia, i publica o rm a t i o n, amb articles i referncies bibliogrfiques actua-a es publica en angls dos cops a l'any, amb les collabo-ors nrdics. La No rdikom In f o rm a t i o n s considerada peronal de Comunicaci (ICA) una de les deu principalsda dos anys s'organitza una conferncia sobre inve s t i g a- masses als pasos nrdics, i hi participen entre dos-cents D'altra banda, els ministeris d'afers culturals d'aquestsa quatre mesos un full informatiu, No rdisk Medie Ny ts Nrdics), amb dades re l a t i ves als canvis en el sectorrdics.nesos sovint publiquen els resultats de les seves re c e rq u e scialment en angls. L'Associaci Internacional per a lai de Masses (IAMCR) pro p o rciona un important fru mt dels contactes i les cooperacions internacionals. Alguns

icipat tamb en projectes d'altres organitzacions interna-i Internacional de la Comunicaci (ICA), l'Eu ro m e d i agrames sobre comunicaci i mitjans de la UNESCO, etc.

ncies

anys, la re c e rca sobre comunicaci de masses a Di n a m a rc apansi, i cada vegada sn ms les rees d'estudi que s'a-

iment. Una de les noves tendncies d'estudi s la consi- com a mitjans de comunicaci (Andersen i altres, 1993).

Aquests estudis prenen com a base la semitica i les prctiques d'anlisi tex-tual, que durant tant de temps han estat la pedra angular de la re c e rca danesa.L'arribada de nous mitjans i nous gneres suposa una constant expansi de l'm-bit d'estudi, que va canviant gradualment el carcter de les investigacions acad-miques.

A llarg d'aquesta ltima dcada s'ha passat d'una certa homogenetat a msespecialitzaci dels estudis, en gran part com a conseqncia del cre i xe m e n tdels propis mitjans. Aanat institucionalitzantn o m b re ms elevat deresultat la internaciont re b a l l a ven fora del conren amb collegues estla comunitat investiga

Durant uns quantsteritzar pel fet de mandissoluci en el si d'unqualitats distintives qucaci a Di n a m a rca s llitat per adoptar noveteories locals. Aquestavolupament dels estudnacional.

Referncies bibliogrf

AN D E R S E N, M.B. i altres histria al film). Rde

AN D E R S E N, P.B.; HO L M Q VCambridge Universit

BO N O, F.; BO N D E B J E R G, Ispecial edition of Sek

BO N D E B J E R G, I. (1993). Eniques. La televisi co

DR O T N E R, K. (1988). EngUniversity Press.

FA U S I N G, B.; LA R S E N, P.vol. 1-2. Medusa.

GR O D A L, T. K. (1994). Cvidenskab.

HJ A R V A R D, S. (1995) InAkademisk Forlag.

HJ A R V A R D, S.; S N D E R G AC.A. Reitzel.

JA U E R T, P. I PR E H N, O. (televisi local. Presen

JENSEN, J.F. (1991) (ed.).ra de la televisi). Me

98 Anlisi 21, 1997 Stig Hjarvard; Henrik Sndergaardlhora, la investigaci sobre comunicaci de masses s'ha a les universitats, cosa que ha suposat la implicaci d'un persones. De la internacionalitzaci dels mitjans n'haalitzaci de la re c e rca: fa deu anys els investigadors notext nacional; avui dia, en canvi, la majoria d'ells collabo-rangers, amb la qual cosa es fa ms i ms internacionaldora. anys, tal com s'ha dit, la re c e rca a Di n a m a rca es va carac-tenir una certa unitat, per tot apunta cap a una futuraa comunitat investigadora ms global. Potser una de lese ha mantingut la recerca sobre els mitjans de comuni-a seva obertura de mires i la seva flexibilitat, la seva habi-s aproximacions i adaptar-les a les metodologies i les podria ser una important contribuci danesa al desen-is sobre els mitjans de comuncaci en un context inter-

iques

(1974). Film analyser. Historien i filmen (= Anlisi del film. La Hane. I S T, B.; JE N S E N, J.F. (1993). The computer as medium. Cambridge:

y Press.. (1994) (eds.). Nordic Television. History, Politics and Aesthetics,vens. Institut for Film & Medievidenskab.

lektroniske fiktioner. TV som fortllende medie (= Ficcions electr-m a mitj narratiu). Borgen.lish Children and Their Magazines 1751-1945. New Haven: Yale

(1980) (eds.). Visuel Kommunikation (= Comunicaci visual),

ognition, Emotion and Visual Fiction. Institut for Film & Medie-

ternationale TV-nyheder (= Notcies internacionals a la TV).

A R D, H. (1988) Nrsyn p Fjernsyn (= Un apropament a la TV).

1995). Lokalradio og lokal-tv. Nu og i fremtiden (= Rdio local it i futur). Kulturministeriet. Analyser af tv og tv-kultur (= Anlisi de la televisi i de la cultu-dusa.

(1993). RASMUSSEN, T. A., STIGEL, J. (eds.). Reklame - Kultur (= Publicitat - Cultura).Aalborg: Aalborg Universitetsforlag.

JENSEN, K. B. (1986) Making Sense of the News. Aarhus: Aarhus University Press. (1995). The Social Semiotics of Mass Communication. Londres: Sage.JERSLEV, A. (1991). David Lynch i vore jne (= David Lynch als nostres ulls). Frydenlund.KJORUP, S. (1974). Filmsemiologi (= Semiologia del film). Berlingske Forlag.LARSEN, P. (1991). Det private je (= L'ull privat). Akademisk Forlag.LU N D, A. B. (1977). Magten over Danmarks Radio (= Controlant la Corporaci Danesa de

Radiodifusi). Aarhus: Publimus.M L L E R, H. i altres (1972). Udsigten fra det kvindelige univers (= La mirada des de l'univers

femen). Rde Hane.PO U L S E N, K. K. (1986). B l i k f a n g (= L'ull del receptor). Aalborg, Aalborg Universitetsforlag.RA S M U S S E N, T. A. (1995). Actionfilm og drengekultur (= Pellcules d'acci i cultura de

nens), segona edici. Aalborg: Aalborg Universitetsforlag.SC H R D E R, K. (1988). The Pleasure of Dinasty, a R. PA T E R S O N i P. DR U M M O N D ( e d s . ) .

Television and its Audience: International Research Perspectives. Londres: British FilmInstitute.

SE P S T R U P, P. (1990). Transnationalization of Television in Western Europe, Academia ResearchMonograph, n. 5. Londres: John Libbey.

SI U N E, K. (1982). Valgkampe i tv og radio (= Campanyes electorals a la televisi i a la rdio).Aarhus: Politica.

SI U N E, K.; TR U E T Z S C H E L E R, W. (1992). (eds.). Dynamics of Media Politics. Londres: Sage.SKOVMAND, M. (1989) (ed.). Media Fictions. Aarhus: Aarhus Universitetspresse.SKOVMAND, M.; SCHRDER, K. (1992). (eds.). Media Fictions. Aarhus: Seklos.S N D E R G A A R D, H. (1994). DR i tv-konkurrencens tidsalder (= La Corporaci Danesa de

Radiodifusi en temps de competncia televisiva). Samfundslitteratur.TH O M S E N, N. (1972). Dagbladskonkurrencen 1870-1970 (= La competncia en premsa

diria). Universitetsforlaget.

La recerca en comunicaci de masses a Dinamarca Anlisi 21, 1997 99

La recerca en comunicaci de masses a Dinamarca1. Context sociopoltic i cultural2. Antecedents histrics3. Distribuci territorial de la recerca4. Principals lnies de recerca desenvolupades5. Influncies de i cap a foraReferncies bibliogrfiques