agdocumentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.56.pdf1r Trimestre 2n Trimestre Barcelona Girona Lleida Tarragona 1.600 1.800 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0 1r Trimestre 2n Trimestre

agC

ol·l

eg

i d’A

pa

rella

do

rs, A

rqu

itec

tes

Tèc

nic

si E

ng

inye

rs d

’Ed

ific

ac

ió d

e T

arr

ag

on

a

1r trimestre 2010Any XV núm 56

Estadística sobre l’habitatge nouAutomatització: domòtica i immòtica Els àmbits de l’arquitecte tècnicEl ferro forjat a Poblet

Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:Col·legi d’ApArellAdors, ArquiteCtes tèCniCs i enginyers d’edifiCACió de tArrAgonA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’ex-clusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta),Pablo Fernández de Caleya,Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera

Producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Serveis Externs COAATT Tel. 977 212 799

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller

SecretàriaMontserrat Muñoz Madueño

TresorerJordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsJosep Marsal Sans

José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos

Francesc Xavier Llorens Gual

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 Tarragona

Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost

GERèNciAPablo Fernández de Caleya Dalmau

SEcRETARiAMíriam Ferrer i Dora Fernández

ViSATSTècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú i Eva Larraz Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 hHorari d’estiu: Del 15 de juny al 15 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h

OficiNA dEl VENdREllÒscar FranchC. Narcís Monturiol, 2 - 4(cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 [email protected] i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)Tancat el mes d’agost

SERVEiS EXTERNSAssegurances i OCT de promotors, patrocinis, lloguer d’espais i publicitatMeritxell GispertTel. 977 212 799 · 977 250 [email protected]

cENTRE dE dOcUMENTAciÓ i BiBliOTEcAAlexandra [email protected]://biblioteca.apatgn.org

GABiNET TècNic i diNAMiTZAciÓLluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)[email protected] Sáenz (Dinamització)[email protected] de treball: Gabinet TècnicServei d’inspecció: Josep Anguera

iNfORMÀTicAJaume Cabré[email protected] ASSESSORAMENTMíriam FerrerASSESSORIES EXTERNESJurídica: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458Fiscal: Porras García AssessorsTel.: 687 973 979

fUNdAciÓ TARRAGONA UNidALluís [email protected]

EditorialTagREViSTA dEl cOl·lEGi d’APAREllAdORS, ARQUiTEcTES TècNicS i ENGiNYERS d’EdificAciÓ dE TARRAGONA

desitjos per al 2010

2009 ha estat un any de reajustaments. la valoració no pot ser bona, pel que fa a estadística purament econòmica o sectorial. la veritat és interpretable, però no podem amagar-la. l’avan-

tatge sobre 2008 és que ja ens ho esperàvem. Sabíem que seria intensa. Ara bé, quan prenem consciència de la realitat també podem tancar el que ja no funcionava, millorar el que anava bé i preparar-nos per al futur.

Al nostre col·legi treballem i de fa anys l’àmbit de la formació. la nostra professió està relacio-nada directament amb la construcció i aquesta amb molts altres sectors professionals. Així, hem d’estar al dia en la pràctica i en els coneixements. Ara cal un replantejament de les nostres funcions i en el que podem ser útils i creatius. costarà re-cuperar-nos, però ho farem. A catalunya diem: “de mica en mica, s’omple la pica”. Altres parlen dels “brots verds”. Esperem que així sigui i que els avenços ens agafin treballant. Ni la inspiració ni els èxits venen sols.

desitjos per al proper any: Que la gent pugui tre-ballar (en les millors condicions possibles), que la crisi no porti violència, que ningú quedi enrere —independentment de la seva professió, salut, família o origen. i per a això, dues paraules amb la lletra “s”: sensatesa i solidaritat.

lA JUNTA dEl cOAATT

Diverses promocions d’habitatges de protecció oficial a Torreforta.Foto: Rafael del Real

nGABINET TÈCNICDades de síntesi del sector Pàgs. 4-10

nSOSTENIBILITATProyecto Gaia (5) Pàgs. 12-14

nENGINYERIADomótica e inmótica, una apuesta de presente Pàg. 16

nNORMATIVAPrincipales novedades del nuevo reglamento técnico de gas Pàgs. 18-19

nACTIVITAT COL·LEGIALMostra fotogràfica Pàgs. 20-21

nLA PROFESSIÓPer què el seu tècnic de capçalera? Pàg. 22

nESPAI AL TEMPSNissagues marineres setcentistes (i IV) Pàg. 24-25

nPATRIMONIVauban i els margeters bisbalencs.Arquitectura modernista a Tarragona (7).El ferro forjat de Poblet (I) Pàgs. 26-33

nASSESSORIA JURÍDICAMalus Pàg. 34

Gabinet Tècnic

Tag 1r trimestre 2010 [ 4 ] Tag 1r trimestre 2010 [ 5 ]

dAdES dE SÍNTESi dEl SEcTOR. Habitatge nou i àmbit professional de l’arquitecte tècnic

A nivell nacional, el descens de nous projectes d’obra nova residencial presenten una component de dispersió geogràfica molt important. Les zones que més ho acusen són la costa mediterrània i Balears, totes dues amb uns criteris d’oferta condicionada, i la zona centre, especialment les províncies a l’entorn d’influència de Madrid.

Cal destacar que Tarragona lidera la caiguda en nombre

d’habitatges residencials iniciats a tot Espanya amb un 77%, similar al comportament d’Alacant, Almeria o la Palma.

Tot i les diferents particularitats territorials, l’increment en el nombre de projectes de 2005 i 2006 i la desaparició de la demanda presenta un comportament similar a les diferents pro-víncies. Un efecte, el reajustament de l’oferta, que no imita en moltes ocasions l’increment de la demanda d’anys anteriors.

2001-2000Variació respecte any anterior · Habitatges de nova planta


l’HABiTATGE dE NOVA PlANTA


Gabinet Tècnic




Gabinet Tècnic






Gabinet Tècnic

HABiTATGE RESidENciAl iNiciAT

Les dades sobre construcció d’habitatge nou residencial a Catalunya els dos primers trimestres de 2009 registren una lleugera recuperació respecte a les dades de 2008, que avancen els primers símptomes d’estabilització de la deman-da i l’ajust del mercat, un punt d’inflexió en el procés iniciat el 2007 de reordenació del sector que fa pensar en un 2010 amb baixades al voltant de 15% o 20%.

Per províncies, i gràcies als resultats obtinguts el mes d’agost, la tendència a Terres de l’Ebre, Barcelona i Tarrago-na és d’una lleugera pujada, mentre que a Lleida i Girona es mantenen.

HABiTATGE RESidENciAl fiNAliTZAT

L’habitatge residencial finalitzat als dos primers trimestres de l’any manté encara la tendència a la baixa tot i les pujades de Terres, Barcelona i Tarragona. Una tendència que les pre-visions estimen que han de continuar fins el segon trimestre de 2010, quan les obres que encara són en marxa es finalit-zaran o es paralitzaran.

S’ha de considerar que l’oferta s’ajusta al canvi de ci-cle amb major lentitud que la demanada –obra iniciada. D’aquesta manera, el descens en l’obra iniciada d’habitatge des de 2007 comença ara a traduïr-se en el nombre d’habi-tatges finalitzats.

l’HABiTATGE dE NOVA PlANTA A cATAlUNYA

Habitatge nou iniciat2006 2007 2008

Barcelona 18,18% -33,12% -67,19%Girona 22,74% -34,56% -58,80%Lleida 26,04% -28,75% -66,22%Tarragona 9,29% -32,26% -77,96%TOTAL 17,88% -32,73% -67,76%

Habitatge nou iniciat 20091r Trimestre 2n Trimestre %

Barcelona 1.277 1.549 21,30%Girona 593 587 -1,01%Lleida 176 193 9,66%Tarragona 460 636 38,26%Catalunya 2.506 2.965 18,32%

BarcelonaGironaLleidaTarragona

1.600

1.800

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

01r Trimestre 2n Trimestre


1.600

1.800

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200



1.600

1.800

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200


Habitatge nou acabat2006 2007 2008

Barcelona 7,33% 5,43% -4,87%Girona 15,46% -5,79% -17,86%Lleida -1,30% 17,39% -13,72%Tarragona -8,00% 0,02% -16,88%TOTAL 3,48% 2,94% -10,77%

Habitatge nou finalitzat 20091r Trimestre 2n Trimestre %

Barcelona 7.188 7.749 7,80%Girona 1.507 2.077 37,82%Lleida 1.089 799 -26,63%Tarragona 1.623 1.301 -19,84%Catalunya 11.407 11.926 4,55%

8.000

9.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000


Habitatge nou finalitzat 2009


8.000

9.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000




8.000

9.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000




Habitatge nou iniciat 2009 Habitatge nou finalitzat 2009

Gabinet Tècnic


HABiTATGE RESidENciAl iNiciAT

Tarragona va encapçalar, com es pot veure al comparatiu nacional, la caiguda en nombre de projectes d’habitatge re-sidencial a tot Espanya el 2008 amb un 77%.

Un procés de reajustament iniciat el 2007 i que les dades de 2009 semblen insinuar que comença a estabilitzar-se. 2009 s’encetà amb els mateixos resultats amb els que es va tancar 2008, una caiguda d’un 70% sobre uns resultats ja prou dolents el 2007. El segon i tercer trimestres però, en els quals no hem de considerar els resultats anòmals del mes d’agost, que són el producte de circumstàncies particulars, es pot observar una certa recuperació de les dades.

HABiTATGE RESidENciAl fiNAliTZAT

L’habitatge residencial finalitzat presenta un desfasament d’uns 18 mesos aproximadament amb l’inici de nous pro-jectes i és ara quan presenta uns major índex de caiguda. A aquestes dades s’han de sumar també molts projectes iniciats i paralitzats temporalment o definitivament.

Molt probablement fins a finals de 2010 o començament de 2011, l’habitatge finalitzat no aconsegueixin assolir l’equilibri trencat el 2006, reduint de manera considerable l’oferta d’habitatge de nova planta que entra al mercat.

l’HABiTATGE dE NOVA PlANTA A TARRAGONA

Habitatge nou iniciat

2006 2007 2008 2009

1r Trimestre 3.461 3.864 922 266

2n Trimestre 4.601 3.239 631 500

3r Trimestre 5.069 2.598 543 293

4t Trimestre 3.217 1.377 415


2006 2007 2008 2009

1r Trimestre -15,42% 11,63% -76,14% -71,14%

2n Trimestre 6,42% -29,59% -80,52% -20,76%

3r Trimestre 44,52% -48,75% -79,10% -46,04%

4t Trimestre -16,09% -57,20% -69,83%

4.000

3.000

2.000

1.000

02005


1r Trimestre2n Trimestre3r Trimestre4t Trimestre

2006 2007 2008 2009

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

02005



2006 2007 2008 2009

6.000

5.000


Habitatge nou finalitzat

2006 2007 2008 2009

1r Trimestre 3.798 4.416 2.341 1.508

2n Trimestre 4.332 4.857 2.522 1.029

3r Trimestre 2.511 2.691 1.141 554

4t Trimestre 3.886 3.691 1.895

4.000

3.000

2.000

1.000

0



6.000

5.000

2005 2006 2007 2008 20094.000

3.000

2.000

1.000

0



6.000

5.000

2005 2006 2007 2008 2009



2006 2007 2008 2009

1r Trimestre 30,11% 16,27% -46,99% -35,58%

2n Trimestre 19,97% 12,12% -48,07% -59,20%

3r Trimestre -11,93% 7,17% -57,60% -51,45%

4t Trimestre 37,31% -5,02% -48,66%


Gabinet Tècnic

La direcció d’execució d’obra nova, juntament amb el con-trol de qualitat en edificació d’habitatge residencial, ha estat amb una gran diferència el camp professional habitual de l’arquitecte tècnic. Sis de cada deu professionals, aproxima-dament entre 2004 i mitjans del 2006, s’han dedicat de manera exclusiva al control d’obra nova.

L’efecte donat al reajustament dels canvis del mercat i la desaparició de la demanda d’obra nova ha produït una pro-funda reordenació. Diversificació i especialització semblen les claus del nou àmbit professional de l’arquitecte tècnic.

La seguretat i salut o el control de qualitat reflecteixen la desaparició de l’obra nova però no arriben a assolir els nivells de la direcció d’execució. La diversificació en sectors com l’obra civil o els usos industrials i la implantació cada vegada més important en les petites rehabilitacions han sua-vitzat la caiguda, tot i així molt important.

Amb major o menor mesura l’obra nova sempre ha su-perat les obres de reforma o restauració. La redacció de projectes de reforma de poca entitat i la direcció de les obres s’han multiplicat per dos gairebé entre 2002 i 2008.

El 2009, i per primer cop en l’àmbit professional de l’arquitecte tècnic, podem veure com les obres de reformen superen les intervencions en obra nova, les causants de la davallada del sector.

ÀMBiT PROfESSiONAl dE l’ARQUiTEcTE TècNic

Habitatge nou iniciat/finalitzat. Gener/setembre

2005 2006 2007 2008 2009Iniciat 11.923 13.131 9.701 2.096 1.059Finalitzat 9.381 10.641 11.964 6.004 3.098.000

6.000

4.000

2.000

0

Habitatge nou iniciat/finalitzat Gener/Setembre

IniciatFinalitzat

12.000

10.000

2005 2006 2007 2008 2009

14.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

Habitatge nou iniciat/finalitzat Gener/Setembre

IniciatFinalitzat

12.000

10.000

2005 2006 2007 2008 2009

14.000

Habitatge nou iniciat/finalitzat. Gener/setembre

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Visats agrupats per tipus d’obra

AmpliacióReforma o restauracióLlicència activitatReforç i consolidacióConservació i mantenimentUrbanitzacióInstal·lacions

Obra nova

Enderrocs

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008



Obra nova

Enderrocs

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008



Obra nova

Enderrocs


Visats agrupats per tipus d’obra 2009

01r Trimestre

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

2n Trimestre 3r Trimestre



Obra nova

Enderrocs

01r Trimestre

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500




Obra nova

Enderrocs

Gabinet Tècnic


Obres de reforma, urbanització, enderrocs, els expedi-ents d’activitat; direccions i redacció de projectes són un nínxol molt estable professionalment i els tècnics que habitu-alment s’hi han dedicat, conserven el seu mercat amb expec-tatives de creixement entre el 2% o 3% anual.

La redacció d’informes, l’assessorament tècnic, els certi-ficats o els estudis econòmics són altres de les intervencions professionals que cada vegada més atreuent un major nom-bre de professionals.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Evolució intervencions professionals

ObresEstudis tècnicsEstudis urbanísticsControl de qualitatInformes, certificats i valoracionsAssessoramentEstudis econòmics

Seguretat i salut

AmidamentsAltres

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008



Seguretat i salut

AmidamentsAltres

01r Trimestre

200

400

600

800

1.000

1.200


Evolució intervencions professionals 2009


Seguretat i salut

AmidamentsAltres

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008



Seguretat i salut

AmidamentsAltres


Evolució intervencions professionals 2009


Gabinet Tècnic

Sostenibilitat


PROYEcTO GAiA (V)las 7 viviendas más avanzadas de España

GAiA 5Javea, Alicante438’90 m2 475.500 euros

Objetivos más importantes

• Realizarnuevaspropuestasformales,a base de composiciones dinámicas de muros de carga de alta inercia térmica.

• Connuevossistemasarquitectónicosde refresco de aire, utilizando una estructura arquitectónica a base de un espacio central de tres alturas, y dos alas laterales de una sola altura.

• Realizar una vivienda energética-mente autosuficiente y con alta capa-cidad de almacenamiento y reutiliza-ción de agua.

• Realizarunaviviendacondiseñosin-gular, de elevado presupuesto y con un alto nivel sostenible.

• Realizarunaviviendaconaltonivelde industrialización, a pesar de su singularidad formal.

Solución arquitectónica

La vivienda está compuesta por tres cuer-pos maclados con estructura irregular. La parte central es un patio cubierto de tres alturas que se comporta en invierno como un invernadero —que calienta a la vivienda—, y en verano como un sis-tema de generación de aire fresco.

La vivienda se comporta de modo completamente diferente en invierno o en verano y puede reconfigurarse con facilidad, para pasar de un estado a otro. En invierno la vivienda se convierte en un gran invernadero, obteniendo la máxima radiación solar del sur. En cam-bio, en verano se cierran completamen-te las ventanas del sur y la vivienda se ilumina por medio de la radiación solar indirecta del norte, y cenital del patio cubierto central.

Análisis sostenible

1. Optimización de recursos1.1. Recursos naturales Se aprovechan al máximo recursos tales como el sol (para calentar la vivienda), la brisa, el agua y la tierra (para refres-car la vivienda), el agua de lluvia (para riego del jardín y las cisternas de los ba-ños)... Por otro lado, se han instalado dispositivos economizadores de agua en los grifos, duchas y cisternas de los inodoros.

1.2. Recursos fabricados Los materiales empleados se aprove-chan al máximo, evitando posibles re-siduos, mediante un correcto proyecto y una gestión eficaz (hormigón, bloques de hormigón-madera, carpintería de madera, contrachapado de madera, pintura…). Por otro lado, el correcto di-seño de la vivienda, a base de muros de carga, permite que se construya sin apenas recursos auxiliares (tales como andamios, grúas, etc…).

1.3. Recursos recuperados, reutiliza-dos y reciclados. La gran mayoría de los materiales de la vivienda pueden ser recuperables

(cubierta, carpinterías, vidrios, vigas de madera, vigas metálicas, pasarelas, escalera, armarios, recubrimientos de madera, protecciones solares, sanita-rios…).

Por otro lado, se ha potenciado la utilización de materiales reciclados y re-ciclables, tales como: tuberías de agua de polipropileno, tuberías de desagüe de polietileno, tableros de madera aglo-merada OSB para puertas interiores, ta-bleros de madera contrachapada para recubrimientos, vidrios reciclados para encimeras de la cocina, suelos, pelda-ños, ventanas, etc…

Por último, se ha hecho una amplia utilización de materiales recuperados (residuos) y materiales reutilizados, como vigas de madera, mobiliario, so-lados y complementos.

2. Disminución del consumo energético2.1. ConstrucciónLa vivienda se ha construido con un consumo energético mínimo. La gran mayoría de los materiales utilizados se han fabricando utilizando una cantidad mínima de energía. Por otro lado, la vi-vienda se ha construido sin apenas re-cursos auxiliares y con muy poca mano de obra.


Sostenibilitat

2.2. Uso Debido a sus características bioclimáti-cas, la vivienda tiene un consumo ener-gético convencional muy bajo. La vivien-da se calienta por efecto invernadero y una chimenea de biomasa. El agua caliente se genera por medio de dos captores solares térmicos. La vivienda se refresca mediante sistemas arquitectóni-cos geotérmicos y pulverizando agua, y no necesita sistemas mecánicos de acondicionamiento, por lo que no con-sume energía para refrescarse.

2.3. DesmontajeLa gran mayoría de los materiales utiliza-dos pueden recuperarse con facilidad. Por otro lado, la vivienda se ha proyec-tado para que tenga una durabilidad al-tísima, ya que todos los componentes de la vivienda son fácilmente reparables.

3. Utilización de fuentes energéticas alternativasLa energía utilizada es de dos tipos: so-lar térmica (dos captores solares para el a.c.s. y evaporación de agua para refresco de aire) y geotérmica (sistema de refresco del aire aprovechando las bajas temperaturas existentes bajo tie-rra, en las galerías inferiores al forjado sanitario de la vivienda).

4. Disminución de residuos y emisio-nesLa vivienda no genera ningún tipo de emisiones y tampoco genera ningún tipo de residuos, excepto orgánicos. Parte de estos residuos domésticos se utilizan de nuevo tratándolos convenientemente (aguas grises para el riego del jardín). Por otro lado, durante la construcción de la vivienda apenas se han generado residuos.

5. Mejora de la salud y el bienestar humanosTodos los materiales empleados son eco-lógicos y saludables, y no desprenden ningún tipo de emisiones que puedan afectar la salud humana. Del mismo modo, la vivienda se ventila de forma natural y aprovecha al máximo la ilu-minación natural (no puede utilizarse iluminación artificial mientras exista iluminación natural); lo que crea un am-biente saludable y proporciona la mejor calidad de vida posible a los ocupantes del edificio.

6. Disminución del precio del edificio y su mantenimientoLa vivienda ha sido proyectada de for-ma racional, y la mayoría de sus compo-nentes es industrial, eliminando partidas superfluas, innecesarias o gratuitas, lo cual permite su construcción a un precio muy reducido, a pesar del equipamien-to ecológico que incorpora. Del mismo modo, la vivienda apenas necesita man-tenimiento: limpieza habitual, y trata-miento bianual de la madera a base de aceites vegetales.

características bioclimáticas

1. Sistemas de generación de calorLa vivienda se calienta por sí misma de dos modos: 1. Evitando enfriarse: de-bido a su alto aislamiento térmico y la correcta disposición de las superficies vidriadas. 2. Debido a su cuidadoso y especial diseño bioclimático y a su perfecta orientación N-S la vivienda se calienta por efecto invernadero, radia-ción solar directa y calefacción por sue-lo radiante solar; y permanece caliente durante mucho tiempo, debido a su alta inercia térmica.

2. Sistemas de generación de frescoLa vivienda se refresca por sí misma, de tres modos: 1. Evitando calentarse: disponiendo la mayor parte de la su-perficie vidriada al sur (disponiendo de protecciones solares para la radiación

solar directa e indirecta) y disponiendo un aislamiento adecuado. 2. Refrescán-dose mediante un sistema de enfriamien-to arquitectónico de aire por medio de galerías subterráneas. Por otro lado, debido a la alta inercia térmica del edificio, el fresco acumulado durante la noche se mantiene durante la práctica totalidad del día siguiente. El hecho de que la vivienda esté parcialmente ente-rrada posibilita que tienda a mantenerse fresca y con temperatura homogénea a lo largo del año. 3. Evacuando el aire caliente al exterior de la vivienda, a tra-vés de las ventanas superiores del patio cubierto central. La forma inclinada de la cubierta potencia la convección na-tural y proporciona un efectivo efecto chimenea para extraer el aire caliente del interior de la vivienda.

3. Sistemas de acumulación (calor o fresco)El calor generado durante el día en in-vierno se acumula en los forjados y en los muros de carga, manteniendo calien-te la vivienda durante la noche. Del mis-mo modo, el fresco generado durante la noche en verano se acumula en los forjados y en los muros de carga, mante-niendo fresca la vivienda durante el día. La cubierta ajardinada de alta inercia térmica, refuerza este proceso.

4. Sistemas de transferencia (calor o fresco) El calor generado por efecto invernade-

Sostenibilitat


ro y radiación natural se reparte en for-ma de aire caliente por todo el edificio desde el invernadero central. Del mismo modo, el sistema de calefacción por suelo radiante se extiende por toda la vivienda. El calor acumulado en los mu-ros de carga se transmite a las estancias laterales por radiación. El aire fresco generado en las galerías subterráneas se reparte por la vivienda por medio de un conjunto de rejillas repartidas en el forjado de la vivienda. Por otro lado, el aire fresco asciende por el patio central y recorre todas las estancias atravesan-do las rejillas de las puertas de paso interiores.

5. Ventilación naturalLa ventilación del edificio se hace de for-ma continuada y natural a través de los propios muros envolventes, lo que permi-te una ventilación adecuada, sin pérdi-das energéticas. Este tipo de ventilación es posible ya que todos los materiales utilizados son transpirables (cerámica, mortero de cal-cemento, pintura a los sili-catos), aunque el conjunto tenga un com-portamiento completamente hidrófugo.

Materiales ecológicos

1. Cimentación y estructuraMuros de dos hojas y aislamiento. La hoja interior constituye el muro de carga a base de bloques de madera-cemento (Durisol) de 20 cm. de grosor, y de gran formato. Estos bloques se rellenan de arena, o de aislamiento, dependiendo de su situación en la vivienda. La hoja exterior se ha construido a base de pa-neles de hormigón armado aligerado de 7 cm. En el interior de la doble hoja existe una capa de aislamiento de cáña-mo de 6 cm. y una cámara de aire venti-lada de 3 cm. El forjado se ha realizado a base de placas de hormigón armado prefabricado.

2. Acabados exterioresPintura a los silicatos. Tablas machihem-bradas y rastreladas, de madera Ipe, termotratadas y tintadas con aceites ve-getales.

3. Acabados interioresPinturas vegetales. Solados de losetas de gres porcelánico. Puertas de tablero doble de madera aglomerada, chapado de madera de haya, y tratado con acei-tes vegetales.

4. CubiertaCubierta ajardinada, con un espesor medio de 30 cm de tierra. Cubierta inclinada a base de tablero sándwich compuesto por: tablero superior de Vi-roc (virutas de madera y cemento) de 13 mm, tablero inferior de contrachapado de abedul de 13 mm y aislamiento in-terno de fibra de cáñamo de 10 cm de espesor. Recubrimiento a base de una lamina de caucho y una de zinc.

5. OtrosTuberías de agua de polipropileno. Tu-berías de desagüe de polietileno. Elec-trodomésticos de alta eficiencia energé-tica. Encimeras de cocina de Silestone antibacterias. Tabiques y suelos de vi-drio de altas prestaciones (anti-scratch, antideslizante, fácil limpieza, serigrafía especial…). Carpintería de madera de iroko tratada con aceites vegetales. Tol-dos de lona de algodón. Protecciones solares de madera maciza de ipé, tra-tada con aceites vegetales. Todas las maderas utilizadas tienen un certificado de procedencia con tala selectiva y tra-tamiento ecológico (FSC).

innovaciones más destacadas

• Sistema de refresco arquitectónico,utilizando un pequeño espacio cen-tral de tres alturas. El aire fresco generado y mantenido en el sótano recorre las alas laterales del edificio, y asciende de nuevo a través de las alas laterales (de forma inversa),

para salir por la parte superior de la zona central (extrayéndose por efec-to chimenea).

• Sistema de deshumectación porefecto Peltier, de muy bajo consu-mo energético. La vivienda tiene un perfecto comportamiento bioclimáti-co y en verano es capaz de ofrecer, mediante el sistema arquitectónico descrito, temperaturas alrededor de 24 °C. No obstante, como la hume-dad ambiental es elevada, es posi-ble bajar el nivel de humedad en el interior de la vivienda mediante un sencillo sistema mecánico y de muy bajo consumo energético. De este modo se mejora el nivel de confort de los ocupantes, sin necesidad de utilizar sistemas mecánicos de aire acondicionado.

luis de gArridoDoctor arquitecto, doctor informático,

máster en Urbanismo.Profesor invitado en el Massachussets Institute

of Technology (MIT). USA.Presidente de la Asociación Nacional para la

Arquitectura Sostenible (ANAS).Director del Máster en Arquitectura Sostenible (MAS)

[email protected]


Sostenibilitat


Enginyeria

Que es la domótica?

La automatización de la vivienda, del hogar, esté en una casa aislada o en un piso de un inmueble. Dicha automatización, sea cual sea su grado y las tecnologías empleadas, se conoce como domótica.

La automatización de edificios no desti-nados a vivienda, es decir oficinas, despa-chos, hospitales, hoteles, laboratorios, salas de congresos y reuniones, palacios feriales, escuelas, locales comerciales, ayuntamien-tos, pequeño terciario y servicios en general, se denomina inmótica.

Para E2enginyeria, el término domótica intenta dar significado al conjunto de solu-ciones que mediante el uso de las técnicas y tecnologías disponibles (electricidad, electró-nica, informática, robótica, telecomunicacio-nes…), logra una mejor utilización, gestión y control de todos los aspectos relacionados con la vivienda (confort, seguridad, ahorro de consumo de energía, comunicaciones, in-formática, televisión, cine en casa...).

Para la integración de todos estos ele-mentos la mejor tecnología a usar es EIB/KONNEX (a partir de ahora la denominare-mos KNX), que nos asegura una gran infra-estructura de desarrollo en cualquier área y tamaño.

Este sistema reúne cinco premisas desta-cables: confort, seguridad, eficiencia ener-gética, comunicación y flexibilidad.

KNX está integrada por más de 150 de los principales fabricantes de material eléc-trico (ABB, Schneider, Jung, Gira, Siemens, Berker, Siedle...). Dichas empresas represen-tan más de 85% del mercado europeo de las instalaciones y los electrodomésticos.

Entre todos los sistemas domóticos, KNX es el sistema más fiable y el más veloz en transmisión de datos (9.600 bits por segun-do).

La tecnología KNX se ha convertido a nivel mundial en el primer estándar abierto libre de royalties e independiente de la pla-taforma hardware para Sistemas de Control de Viviendas y Edificios.

El sistema domótico KNX se liga a los aspectos electrotécnicos, a sus normas, re-glamentos y usos:

Encender / apagar, abrir / cerrar, regu-lar, detectar, posicionar…

Persianas, toldos, puertas, ventanas, iluminación, climatización, riego, electrodo-mésticos.

Simulación de presencia, creación de es-cenas de iluminación.

Gestión remota, programación horaria, gestión de la energía…

Sistemas de seguridad técnica (humo, agua, gas, fallo suministro eléctrico, fallo lí-nea telefónica, detección de presencia...).

Sistema de seguridad no conectados a una central receptora de alarmas (intrusión, detección de presencia, aperturas de puer-tas y ventanas, etc.).

Seguridad personal (servicios SOS, ter-cera edad, conexión con hospitales…).

¿Qué aporta la domótica kNX?

La domótica KNX aporta a la vivienda tradi-cional la posibilidad de controlar y gestionar de forma eficiente los sistemas existentes y equipos ya instalados (sistemas de alarma, TV, teléfono, agua, cocina, refrigerador, eléctrico…), mediante un sistema de gestión técnica inteligente, con el objetivo de permi-tir una mejor calidad de vida al usuario de dicha vivienda.

Las principales áreas socio-técnicas y sus funciones que incluyen la domótica son:

Automatización y control: abrir, cerrar, apagar, encender, regular… Dispositivos y actividades domésticas (iluminación, climati-zación, persianas, toldos, puertas, ventanas, cerraduras, riego, electrodomésticos, sumi-nistro de agua, gas, electricidad….).

Gestión energética: conexión de dispo-sitivos de calefacción y aire acondicionado según criterios de ahorro y confort, comple-mento de control de toldos y persianas para aprovechamiento de las energías naturales, control de alumbrados, racionalización de cargas eléctricas...

Seguridad: vigilancia automática de per-sonas, bienes e incidencias y averías, alar-mas de intrusión y cámaras de vigilancia, alarmas personales, alarmas técnicas de in-cendio, humo, agua, gas, fallo de suministro eléctrico…

Al usuario

1. Un hogar más seguro (seguridad)• Controldeintrusión.• Alarmas técnicas: detección de incen-

dios, fugas de gas, inundación. • Controldeenchufes.• Simulacióndepresencia.• Teleasistencia.

2. Un hogar más confortable (confort)• Controldeclima.• Controldeelectrodomésticos.• Controldelaluznaturalyartificial.• Persianasmotorizadas.• Programaciónderiego.• Controlremotodeequiposeinstalaciones.• Toldosautomatizados.

3. Un hogar mejor comunicado (comunica-ción)• Recibiravisosdeanomalías.• Recibir información del funcionamiento

de equipos e instalaciones. • Control remoto de equipos e instalacio-

nes. • Teleasistencia…• Evitarelaislamientodepersonas.

4. Un hogar más sostenible (eficiencia ener-gética)• Aprovecharalmáximolaenergía,luzso-

lar… • Evitargastosinútilesdeluz,agua…• Controldeconsumo,implantarunsistema

tarifario. • Revalorizacióndelavivienda.• Hogarmenoscontaminante.

Al promotor inmobiliario/construc-tor

• Presentar viviendas con más y nuevasprestaciones.

• Racionalizacióndeaplicacionesdestina-das a zonas e instalaciones comunes.

• Revalorizacióndelavivienda.• Diferenciaciónfrentealacompetencia.• La sostenibilidad del edificio y ahorro

energético.

dOMÓTicA E iNMÓTicA, UNA APUESTA dE PRESENTE

Experts en domòticaFem l’assessorament, el disseny, el projecte,

l’instal·lació i programació

Tel. 630 773 071 - 610 452 574Email: [email protected]


Sostenibilitat

Experts en domòticaFem l’assessorament, el disseny, el projecte,

l’instal·lació i programació

Tel. 630 773 071 - 610 452 574Email: [email protected]


Normativa

PRiNciPAlES NOVEdAdES dEl NUEVO REGlAMENTO TÉcNicO dE GAS

En septiembre de 2006 se publicó el nuevo Reglamen-to Técnico de Distribución y Utilización de Combustibles Gaseosos (RTDUCG), que ha

servido para unificar y actualizar una reglamentación antigua y dispersa. El nuevo reglamento regula, además, as-pectos hasta la fecha no contemplados, como son las instalaciones para abas-tecimiento de combustibles gaseosos a vehículos y las plantas satélite de gas natural licuado. La característica prin-cipal del reglamento es que su cuerpo legislativo, relativo a las características técnicas que se deben cumplir, hace referencia continua a normas UNE. De este modo, dichas normas se convierten en documentos de obligado cumplimien-to que, a su vez, permitirán en el futuro una fácil adecuación a las novedades tecnológicas, simplemente modificando estas normas UNE.

Respecto a las instalaciones recep-toras en edificios, si la presión máxima de operación es menor de 5 bar, se diseñarán y realizarán según la UNE 60.670/2005, convirtiéndose la norma en el documento base para el sector. Adicionalmente, si la instalación abas-tece a calderas destinadas a suministrar calefacción y/o agua caliente sanitaria de edificios, deberá cumplir la norma UNE 60.601/2006.

Estas son las principales novedades que afectan a las instalaciones de gas en edificios de nueva construcción.

Tuberías y accesoriosEn primer lugar, cabe destacar que las instalaciones de gas nunca podrán dis-currir por debajo del nivel de primer sótano, entendiendo éste como el nivel cuya cota de suelo se encuentra 60 cen-

tímetros por debajo de la cota del terre-no que lo rodea en todo su perímetro. Esto tiene gran importancia en construc-ciones realizadas en terrenos inclina-dos, en los que es la cota más baja del terreno la que define cuál es el nivel de primer sótano en esa construcción.

Las tuberías de las instalaciones de gas podrán realizarse en polietileno (sólo para tuberías enterradas), cobre, acero al carbono y acero inoxidable. És-tas podrán ser unidas mediante soldadu-ra o uniones roscadas, estableciéndose así las características de cada una de ellas y determinando también cuándo podrán ser empleadas. Un elemento a tener en cuenta son las vainas y conduc-tos precisos. Si la vaina se necesita para protección mecánica de las tuberías, debe realizarse con tubo de acero de al menos 1,5 mm de espesor; si se trata de conducto, también podrá realizarse de obra. Las vainas y conductos de ven-tilación en sótanos deberán ser metáli-cos, pero si no se trata de un sótano, las vainas pueden realizarse con plásticos rígidos y los conductos de obra.

Los contadores deben centralizarse bien en armarios o locales técnicos que podrán ubicarse, adecuadamente venti-lados, en el primer sótano, planta baja o superior y en cubierta, o en conducto técnico, centralizando por cada planta. Esta solución es de gran interés en edi-ficaciones con un gran número de plan-tas, para evitar así manojos de gran número de tuberías en vertical.

instalación de aparatosLos aparatos con salida de gases condu-cida no precisan estar ubicados en un local con un tamaño específico, mien-tras que los aparatos sin ese conducto, como son las cocinas a gas (hasta 16

kW de potencia total), precisan un volu-men mínimo de 8 m3.

La conexión de los aparatos a las instalaciones podrá realizarse mediante conexiones rígidas o flexibles, siguiendo normas UNE.

De acuerdo con el nuevo Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios y por consideraciones de eficiencia ener-gética, en el ámbito de las calderas que utilicen gases combustibles y tengan una potencia nominal menor de 70 kW, a partir del 1 de enero de 2010, queda prohibida la instalación de las calde-ras de tipo atmosférico. Asimismo, las calderas instaladas deberán tener un marcado de prestación energética de al menos dos estrellas y a partir del 1 de enero de 2012 deberán tener al menos tres estrellas

La evacuación de productos de la combustión (PdC) deberá realizarse preferentemente a cubierta, aunque de acuerdo con el RTDUCG, si se cumplen unas características perfectamente defi-nidas, las calderas estancas y los calen-tadores de potencia máxima 24,4 kW podrían evacuar directamente a facha-da. Hoy en día, el nuevo RITE publica-do en agosto de 2007 exige que, en nuevas edificaciones, las evacuaciones de PdC se realicen a cubierta, salvo en viviendas unifamiliares, que podrán evacuar a fachada. No obstante, este aspecto ha sido recurrido, ya que no existen razones de tipo técnico, de se-guridad o de eficiencia energética que avalen esta exigencia. Este recurso se encuentra actualmente en trámite y por tanto puede variar a corto plazo.

legalización y puesta en marcha Para legalizar las instalaciones de gas deberán cumplimentarse los correspon-

El pasado 15 de octubre GAS NATURAl presentó en una sesión técnica en el Salón de Actos del colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Tarragona (cOAATT) las principales novedades del nuevo Reglamento Técnico de Gas (RTdUcG) en el diseño, cálculo y construcción de instalaciones de gas en edificios.


Normativa

dientes certificados de instalador, tanto de la instalación común como de la in-dividual. Asimismo, será necesario un proyecto de instalación por parte de un técnico titulado si la instalación co-mún tiene una potencia total simultánea mayor de 2.000 kW, o si la instalación individual tiene una potencia nominal superior a 70 kW.

Para la puesta en marcha de las ins-talaciones y aparatos se deberán reali-zar inicialmente las pruebas de presión por parte del instalador, verificando el cumplimiento de la normativa, emitiendo los certificados de instalador correspon-dientes y remitiéndolos a la compañía suministradora. Ésta, a su vez, deberá realizar las pruebas de comprobación correspondientes y la solicitud de su-ministro a la compañía distribuidora. Cabe recordar que desde el 1 de julio de 2008 el sector gasista está comple-tamente liberalizado y existen dos ac-tores diferenciados: el distribuidor, que asegura la calidad del suministro, y el suministrador, que aporta la energía, es

decir, el gas natural y con quien el clien-te final realiza el contrato de suministro.

Finalmente, una vez disponible el gas, los aparatos deben ser puestos en marcha por operarios debidamente cua-lificados, que emitirán los correspondien-tes certificados de puesta en marcha.

la aportación de GAS NATURAlEstos aspectos forman parte del conjun-to de cambios normativos que se han desarrollado en los últimos años y que continuarán en los próximos con el fin de obtener una mayor seguridad en el uso y una mayor eficiencia energética. En este ámbito, GAS NATURAL mantie-ne una importante actividad de aseso-ramiento y formación de diseñadores y constructores de edificios, no sólo por lo que se refiere a las instalaciones de gas, sino también a las instalaciones térmicas y la eficiencia energética. Esta labor se lleva a cabo mediante jorna-das técnicas de difusión a colectivos y colegios profesionales, asesoramientos

personalizados e incluso desarrollando herramientas de ayuda al sector, como aplicaciones para realizar comparati-vos de soluciones energéticas, como el CSTG, aplicaciones para el cálculo de instalaciones solares térmicas, como el HsolGas, y colaborando en nuevas he-rramientas que faciliten la certificación energética de edificios y que se publica-rán próximamente.

enrique gArCíA

José M. doMínguez

Asistencia y promoción técnicaGas Natural Comercial SDG


Activitat col·legial

MOSTRA fOTOGRÀficAdetalls modernistes: casa Navàs i institut Pere Mata de Reus

El COAATT recupera del seu fons la col·lecció de fotografia de Josep Maria Ribas i Prous per mostrar-la de nou, omplint les parets de la seu col·legial

amb la significació dels detalls en l’ar-quitectura modernista, encara més des-tacable si és l’ull de l’artista qui modela la llum, el color i l’enfocament.

Sala d’Actes:Casa Navàs29 fotografies b/n

Sala Polivalent:Institut Pere Mata20 fotografies b/n14 fotografies color

JOSEP MARIA RIBAS I PROUS (Barcelona, 1940) Fotògraf creatiu

Cursà estudis de formació artís-tica a l’Escola del Treball, impartits per Modest Gené, i que posterior-ment amplià a l’Escola d’Art del Centre de Lectura. Ha obtingut més de mil premis de primera importàn-cia en l’àmbit estatal, més de cent medalles d’or en salons internacio-nals. Existeix obra seva en més de 62 museus i col·leccions internaci-onals.

Ha estat a la ciutat de Reus on ha realitzat un dels treballs més im-portants que s’han dut a terme mai al nostre pais sobre la recuperació de la imatge d’una ciutat, sabent compaginar-lo amb l’ensenyament, l’activitat concursística —com a participant o jurat—, la investiga-ció, la direcció de l’Agrupació Fo-togràfica de Reus, etc.


Per Josep M. Ribas i Prous

Ja fa molt anys, a la dècada dels seixanta (del segle passat), ja veieu com passa el temps... vaig estar immers en un pro-jecte de divulgació i estudi entorn de la imatge fotogràfica al si d’un modest col·lectiu d’amateurs i artistes de la fotografia a la veïna ciutat de Reus (grup del que encara formo part), i que va ser testimoni al seu temps de la col·laboració generosa amb altres sectors de la imatge de l’entorn…

La trajectòria dominant, a la pràctica totalitat d’associaci-ons existents a l’Estat, generalment sempre havia estat només dirigida cap a la creació d’imatges sota uns conceptes de va-lors de bellesa plàstica (malgrat que hi existien també autors que, encertadament, captaven instantànies testimoni del seu temps).

Varen passar molts anys i el nostre equip, cada vegada amb visió més adulta, va impulsar una nova línia d’inquietuds en favor de la necessitat de recuperar i inventariar el patri-moni documental de tanta obra dispersa, separant el gra de la palla. Va ser una tasca difícil, costosa i, certament, dura i incompresa, entre propis i estranys.

Vàrem impulsar la necessitat de procedir a la realització de reportatges per preservar la imatge dels espais contempo-ranis en perill de progressiva agressió o desaparició.

El nostre petit equip, els caps de setmana, es mobilitzava per treballar entorn de temàtiques tals com les antigues boti-gues de comerços que temíem que tancarien en poc temps, o bé que es transformarien, molt sovint amb la por que una línia de freda rehabilitació les fes perdre l’encant que denotava una època passada… I així vàrem tractar temàtiques com les masies, les ermites, els vells monestirs i, molt especialment,

vàrem descobrir, també, que existia una excel·lent obra de Domènech i Muntaner i de tants altres arquitectes modernistes, la qual calia observar.

Per estrany que pugui semblar, als anys seixanta, la po-pularització del patrimoni modernista no havia estat reserva-da més que a una elit artística i culturalment refinada. Prova d’això és que la primera vegada que va publicar-se al nostre entorn un treball relacionat amb aquest tema vàrem ser nosal-tres (amb Casa Navàs), impulsat per un sector de romàntics admiradors locals del modernisme arquitectònic, seguint des-prés una altra edició sobre l’Institut Pere Mata.

Varen ser les primeres publicacions dedicades al nostre modernisme.

És per això que la mostra dipositada, de forma volunta-riosa, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tar-ragona ja fa uns anys corresponia a aquesta voluntat que la bellesa, massa vegades amagada o desconeguda, de la nos-tra història entorn de la creativitat dels nostres grans mestres, fos divulgada.

Tots el reportatges, realitzats entre els anys 60 i 90, varen efectuar-se amb càmeres analògiques de mig format, i positi-vats personalment pels autors. En el blanc i negre era habitu-al el paper en emulsió de gelatina de clorobromur d’argent, sulfurada i tractada amb lleus banys de seleni, per mantenir la permanència que li dóna aquesta impressió nostàlgica de fotografia retro. En color, per obtenir millor qualitat, les obres es positivaven amb el sistema Cybachrome, que respectava el vertader color, que generalment procedia de diapositives.

Una abraçada

la història de les fotos


La professió

n Qui I’assessorarà sobre la conveniencia de realitzar unes obres de millora del seu edifici o habitatge?

n Qui I’assessorarà davant la necessitat de realitzar obres de reparació en les façanes i la coberta del seu edifici o habitatge en prevenció del risc de despreniments?

n Qui li organitzarà i planificarà les obres del seu edifici o habitatge?

n Qui vetllarà per la correcta execució de les obres que realitzarà al seu edifici o habitatge?

n Qui farà el control de qualitat dels materials i el control de la seguretat de I’obra?

n Qui li portarà un control de la despesa econòmica (pres-supost) i li farà un estudi i comparació d’ofertes, en qual-sevol tipus d’obra?

n Qui li organitzarà un programa de manteniment del seu edifici o habitatge (Test de manteniment)?

n Qui I’ajudarà a decidir la compra o venda d’un edifici o habitatge, valorant-ne les possibilitats i la necessitat o no de fer-hi obres?

n Qui li farà un informe de les esquerdes i altres patologies (aluminosi, etc. de l’edifici o habitatge i el projecte de reparació, amb una valoració dels costos?

n Qui I’assessorarà sobre que cal fer per resoldre les humi-tats del seu edifici o habitatge?

n Qui I’assessorarà de I’estat de les instal·lacions del seu edifici o habitatge, de si han envellit, de la seva segure-tat?

n Qui I’assessorarà sobre la possibilitat d’aconseguir un estalvi energètic i de millorar el nivell de confort del seu habitatge, respectant el medi ambient?

l ’arqui tecte tècnic,el seu tècnic de capçalera®

Col·legi d’Aparelladors,Arquitectes Tècnics i

Enginyers d’Edificacióde Tarragona

Per què el seu tècnic de capçalera?Perquè i’arquitecte tècnic és el tècnic de confiança més proper, especialista en construcció, que li donarà resposta a qualsevol qüestió relacionada amb el seu edifici o habitatge.

l’arquitecte tècnic li donarà resposta a totes aquestes i d’altres qüestions relacionades amb el seu edifici o habitatge


Rehabilitació

Espai al temps

Tag 1r trimestre 2010 [ 24 ]


NiSSAGUES MARiNERES SETcENTiSTES (i iV)

Seguint amb les nissagues ma-rineres tarragonines de tragi-ners de mar del segle XVIII, en aquest reportatge ens referi-rem als patrons: els Mauri, els

Melendres i els Morera.

ElS MAURi

Tenim notícia de cinc Mauri: Joan-Bap-tista Mauri i Elies, pare de Joan-Antoni Mauri i Vilella i de Joan-Baptista Mauri i Vilella; i Francesc Mauri i Pujol, pare de Pau Mauri i Icart, per bé que des-coneixem la possible vinculació familiar entre ells.

Joan-Baptista Mauri i Elies. Era fill del pescador tarragoní Bartomeu Mauri i de Paula Elies. L’11 de desembre de 1746 prengué per muller a Maria Vilella i Gil, donzella, filla del mariner Joaquim Vilella i d’Ignàsia Gil. Aleshores feia de pescador,1 activitat que va conrear du-rant bastant de temps.2

Els mesos de març, abril i juliol de 1767, ja com a patró, va descarregar a Tarragona terrissa, bacallà, blat i ordi.3

El juny de 1775 va capbrevar un terreny que tenia al port. Aquesta parcel·la pagava un tribut d’acatament d’una tassa d’aigua l’any.4

Amb el seu llondro Nuestra Señora del Carmen, el juny de 1794 fou des-patxat de Barcelona amb destinació a Tarragona amb armes. A principis de l’any següent va realitzar el mateix viat-ge sense càrrega.5

Joan-Antoni Mauri i Vilella. Degué néixer vers el 1755, ja que el febrer de 1795 declara tenir 40 anys i que viu a la plaça dels Sedassos.6

Es vinculà matrimonialment el 22 de febrer de 1778 amb Francesca Vidal i Boni, filla menor del Josep Vidal, pagès i de Francesca Boni.

El 13 de gener de 1789 el porter reial de Tarragona, Manuel Roca, a instància del comerciant de Valls, Josep Ixart i Baldric, li va notificar que el dia 15 de desembre del proppassat any li havia lliurat 300 barrils d’aiguardent

per a transportar-los amb el seu cana-ri San Cristóbal a Barcelona, els quals havien de ser transbordats al bergantí Nuestra Señora de Montserrat que ha-via de salpar cap a Veracruz (Mèxic), comminant-lo, si l’estat de la mar ho per-metés, a llevar àncores d’immediat. En el mateix acte el patró li donà resposta, manifestant que la data d’entrega de la mercaderia no era exacta, i que malgrat el seu interès en voler realitzar el viat-ge pactat la mala mar no li ho havia permès, i que, a pesar de tots el reque-riments, no estava disposat arriscar la seva vida ni el seu patrimoni.7

El 1792 va ocupar el càrrec de di-putat del comú a l’Ajuntament de Tarra-gona.8

Va descarregar al nostre port una sola vegada el 1800: sabó de pedra.9

Joan-Baptista Mauri i Vilella. El 12 de novembre de 1786 va establir ca-pítols matrimonials amb Rosa Riambau i Bavot, fadrina, filla del pagès Josep Ri-ambau i de Rosa Bavot, difunta. Els seus pares i el seu germà Joan-Antoni el van

dotar amb 350 lliures, distribuïdes de la següent manera: 250 com a participació en la propietat del llaüt de tràfic La Mare de Déu del Carme i les 100 restants en dos terminis; el primer el dia de la boda i la resta al cap d’un any. A més se li va concedir una estada, de tres anys, a la casa que els donadors posseïen al car-rer de les Salines. També li van donar un llit, roba i joies. La núvia va aportar 300 lliures, 100 en roba nova i la del seu fadrinatge i la resta en quatre termes de 50 lliures cadascun. El seu oncle Joan Riambau, rector d’Alcover, li donà 100 lliures. L’espòlit fou de 50 lliures.10

El juny de 1789 va capbrevar dues botigues i dos solars al port.11 Pocs dies després va sol·licitar a l’Ajuntament un tros de terreny per a poder ampliar una de les botigues.12

El Consistori tarragoní, el mes de maig de 1793, li va concedir una parcel·la a la Rambla de Sant Carles, a la part del llenç de la muralla, amb el compromís de bastir-hi una casa dins el termini de tres anys; en cas contrari el pati revertia al municipi. L’import de

Tartana, vaixell de cabotatge d’últims del segle XVIIIMuseu MarítiM de Barcelona (Centre de Documentació Marítima)



Espai al temps

l’atorgament fou de 400 lliures. La mei-tat s’havien de pagar en el moment de signar el contracte i la resta al cap de dos anys. La tributació anual era de tres sous.13

Degué morir abans del 5 de juliol de 1799, data en la qual la seva esposa és citada com a vídua al signar àpoca conforme havia rebut les 300 lliures del dot.14

francesc Mauri i Pujol. Era fill d’un altre Francesc Mauri, mariner, i de Mari-na Pujol.15 El gener de 1757 va vendre a Rafael Colomer, mariner de la matrícula de Tarragona, un llaüt d’un arqueig de 100 quintars pel preu de 112 lliures.16

El 13 de febrer de 1763, viudo, es va casar amb Ignàsia Icart i Bavot, ví-dua, filla del pagès Pau Icart i de Paula Bavot.17

L’abril de 1792 va crear un censal per un import de 218 lliures, a favor del convent de Santa Clara.18

Pau Mauri i icart. Fill del precedent, el 8 d’abril de 1792 prengué per muller a Úrsula Balcells i Sardà, filla del patró d’arts Eudald Balcells i d’Úrsula Sardà.

ElS MElENdRES

Joan Melendres. D’aquest patró no-més sabem que el 2 de febrer de 1770 va capbrevar una botiga al port.19

Miquel Melendres. L’any 1773 l’Ajuntament de Tarragona li va conce-dir un terreny al port per a construir-hi una botiga.20

Pau Melendres i Grases. Els seus pares foren Joan Melendres, pescador, i Gertrudis Grases. El 10 de juliol de 1788, viudo de Paula Virgili, es va ca-sar amb Gertrudis Grau i Ventura, don-zella, filla del mariner Pau Grau i de Ber-narda Ventura.21 El 7 de gener de 1797 va comprar al pagès Manuel Pons una casa al carrer d’en Granada pel preu de 800 lliures, de les quals en va rete-nir 683, cinc sous i quatre diners per a rescabalar-se del préstec que li havia concedit.22

Pau Melendres i Guinovar. Era fill del patró de pesca Andreu Melendres i de Tecla Guinovart. El 28 de juliol de 1793 es mullerà amb Francesca Casa-

noves i Rius, donzella, filla del pescador Domènec Casanoves i de Rita Rius. Tots eren nadius de Tarragona.23

L’any 1819 encara figura inscrit a la matrícula de mar de Tarragona en la classe de patró, i manifesta que té 60 anys d’edat.24

ElS MORERA

Els Morera fou una dinastia d’homes de mar de Tarragona que ja els trobem al segle XVII, concretament el 1636 tenim documentat a Josep Morera com a patró de barca.25 També Recasens i Comes ens facilita dades de Jaume Morera (1641) i de Josep Morera (1655) com a patrons pescadors.26

Sebastià Morera i Porta. Era fill de Josep Morera, mariner, i de Maria Por-ta, de Tarragona.27

Pel cap baix va contraure matrimoni cinc vegades. El 29 de gener de 1713 amb Francesca Boni i Serra, donzella, filla del patró d’arts Josep Boni.28 Igno-rem la data del segon casori amb Fran-cesca Rovira i Boni. El 31 de desembre de 1720, amb Paula Martorell, fadrina, filla del pagès Pau Martorell,29 el 29 de maig de 1724 amb Magdalena Carbó i Solanes, donzella, filla de Lluís Carbó, paperer,30 i el 26 de setembre de 1734 amb Eulàlia Puig i Bonells, filla del cales-ser Josep Puig.31

En el registre baptismal de la seva filla Eulàlia Morera i Puig, l’abril de 1735, consta com a patró.32

Quan el seu fill Sebastià, mariner, fruit del seu casament amb Magdalena Carbó, es mullerà en segones núpcies el 26 de febrer de 1755 amb Maria Mallol i Bardina, vídua, filla del mariner Josep Mallol, ja era traspassat.33

Sebastià Morera. Ben segur que era un membre de línea directe de l’anterior, tal vegada un fill o net. D’aquest patró de barca de navegar només sabem que tenia una casa al carrer de Santa Anna, que la seva muller es deia Brígida i que quan el 13 de desembre de 1796 el seu fill, també anomenat Sebastià, mestre corder, va formalitzar capítols matrimo-nials amb Francesca Llanes i Nolla, ja era mort.34

Josep MAriA sAnet i Jové

1 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 60. El seu avi patern, Francesc Mauri i Teixidor, era de la vila de Cubelles.

2 AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, Llibre, 14, f. 108v., 159v., 206, 268 i 313. Llibre 15, f. 72v. i 187. Llibre 16, f. 53.

3 AHT. Acords municipals. Sessió del 19 d’octubre de 1768.

4 AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 220, f. 118.5 HCT. Diario de Barcelona. 22-6-1794 i 8-1-1795.6 AHT. FMT. Miquelets. Tom 7.7 AHT. PT. Reg. 666, f. 6-88 JORDÀ i FERNÁNDEZ, A. Una nova visió de les reformes

municipals de Carles III: L’Ajuntament de Tarragona. Publicacions de l’Ajuntament de Tarragona. Col·leccions Monografies 2. 1990, p. 43.

9 ACPT. Fons JPOP. Reg. 128.10 AHT. PT. Reg. 608, f. 212-216.11 AHT. FMT. Economia i Hisenda, Reg. 221.f- 32-33.12 AHT. Acords municipals. Sessió del 26 de juny de 1789.13 AHT. PT. Reg. 370, f. 83-87.14 AHT. PT. Reg. 578, f. 113.15 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 262.16 AHT. PT. Reg. 624, f. 4.17 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 262.18 AHT. PT. Reg. 556, f. 134-137.19 AHT. FMT. Economia i Hisenda. Reg. 220, f. 112.20 AHT. Acords municipals. Sessió de l’1 d’octubre de 1773.21 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 343.22 AHT. PT. Reg. 730, f. 26-27.23 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 428.24 AMT. Acords municipals. Sessió del 6 d’abril de 1819.25 AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 7, f. 176v.26 RECASENS I COMES, J.M. “Notícies sobre la pesca i els

pescadors de Tarragona. Segle XVI i XVII”. Quaderns d’història Tarraconense. Diputació de Tarragona, 1997, f. 116.

27 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 9, f. 137.28 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 9, f. 137.29 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 35v.30 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 68.31 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 10, f. 177v.32 AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 1333 AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 160.34 AHT. PT. Reg. 696, f. 179-182.

NOTES

Patrimoni

Tag 1r trimestre 2010 [ 27 ]Tag 4t trimestre 2009 [ 26 ]

VAUBAN i ElS MARGETERS BiSBAlENcS

El millor enginyer militar que van tenir els francesos en la seva centúria daurada es deia Sébastien Le Preste de Vauban ( 1633-1707). Va construir de nou o va refer més de tres-centes fortaleses i va dirigir 50 setges de ciutats. I tant defensant una plaça com as-

setjant-la era el que tenia més perícia. Els francesos deien Ville assiégée par Vauban: ville prise. Ville défendue par Vauban: ville imprenable.

A finals del segle XV i a les primeries del XVI, quan els francesos van envair Italia, les velles muralles de les ciutats quedaven destruïdes fàcilment per la nova artilleria que dispa-rava projectils de ferro i no boles de pedra com a l’edat mitja-na. Així, que les altes torres antigues van ser rebaixades i es van omplir de terra i pedres mentre que al davant dels fossats de les muralles es disposaren enormes terraplens en pendent anomenats glacis que gairebé arribaven a l’alçada dels murs i d’aquesta manera l’artilleria enemiga no tenia blanc per apuntar. Amb la terra que s’havia excavat per a fer el fossat exterior s’eixamplava la part del darrere de les muralles, men-tre que les parts de nova construcció es feien amb maó, que era més resistent a l’impacte dels canons. Va ser en aquestes grans reformes de muralles antigues i en les noves que es feren en aquells anys a Itàlia quan van començar a aparèixer les fortaleses amb bastions i en forma d’estrella.

Al segle xvii va ser Vauban qui va perfeccionar aquest tipus

de fortificacions amb bastions, adaptant-les a formes geomé-triques cada cop més sofisticades com ara la ciutadella de Lille. Aquest personatge, a més d’estrateg i enginyer militar, era un bon arquitecte i urbanista. Llàstima que totes les seves bones qualitats les dediqués a construir aquelles fortaleses que, aixecades sobretot a les fronteres de les noves terres que l’expansionisme francés anava ocupant, eren construïdes amb la sang i l’esforç dels mateixos pobles que sotmetien. Així va passar amb les construccions militars de la part de Catalunya que els espanyols van regalar a França pel tractat dels Piri-neus l’any 1659. Per consolidar aquell territori es van edificar fortaleses, entre d’altres llocs, a Prats de Molló, Montlluís, a l’Alta Cerdanya, Vilafranca del Conflent i Colliure.

També va perfeccionar el marquès de Vauban les armes de foc i la baioneta. Així que va posar el seu gran enginy al ser-vei de la guerra, la por i la repressió i submissió dels pobles. Per a nosaltres, doncs, no és un personatge gaire agradable. Després de la seva mort vindrien d’altres enginyers borbònics deixebles seus que ens plantarien al nostre país fortaleses amb bastions com la monstruosa ciutadella de Barcelona, destruint mig barri de la capital per tenir-la atemorida i subjugada.

A la segona meitat del segle xvii, per plantar cara a tota aquella línia formidable de construccions militars franceses, es van aixecar també diverses fortaleses a la nova ratlla de frontera a Catalunya. La Universitat de la Bisbal del Penedès, reunida a la sala del castell del nostre poble el diumenge 3 de juny de 1693, volgué contribuir de “llur grat y certa scièntia per donatiu graciós y voluntari a effecte de ajuda de costa per las fortifications de les fronteras del present Principat de Cata-lunya y Comtat de Cerdanya a sa Magestad que Déu guarde y per sa part al Axc. señor Marquès de Castell Rodrigo son lloch tinent y capità general en lo present Principat... Cent y Vint lliures moneda barcelonesa”.

“Lo modo de la paga és que los dits honorable Batlle, ju-rats y concellers en lo nom sobredit se obligan a pagar la dita quantitat per temps de tres anys”.

Com que la gent tenia molts pocs diners en efectiu, s’es-timava més pagar almenys una part en espècie “ab pacte o conditió que la sobredita quantitat puga dita universitat pagar la meytat o cada any, ab blat, ordi o civada”.

Els mateixos veïns de la Bisbal portarien el gra a Barcelo-na, el vendrien a la plaça al preu que anés i dipositarien els diners al banc o taula d’aquella ciutat: “Havent-ho de aportar a gastos de dita universitat a Barcelona fins als quinse dies del mes de setembre y passat dit termini de pagar ab diner tot lo que hauran ofert per cada spèsie de gra y que per part de sa Magestad se tinga de rèbrer al preu que quan se entregarà anirà a la plasa de dita Ciutat. També ab pacte que lo diner effectiu que se pagarà per dit servey se haja de depositar en la Taula de la Ciutat de Barcelona...”.

La Universitat de la Bisbal acabava el document posant una condició d’una gran ingenuïtat, ja que exigia que aquells diners amb els quals contribuïen amb tant d’esforç i graciosa-ment “no puguen emplearse ni gastarse en altre cosa que obs de las fortificasions de las fronteras”. Quants dels diners que aportava la gent senzilla dels pobles es destinaven realment a aquell fi? Probablement molt pocs, ja que la majoria es per-


Patrimonidien a les butxaques dels polítics venals i dels intermediaris barruts i aprofitats de sempre.

I per què lligo l’arrogant mariscal francés Vauban amb els humils margeters de la Bisbal del Penedès? L’associació d’idees m’ha vingut contemplant els marges de la vinya del Pau Torredà prop de ca la Jana. En alguna tramada semblen talment bastions i puntes d’estrella. També hi ha mitges llunes i rampeus. Aquelles formes, en la seva rusticitat, s’assemblen a les de les fortaleses de les quals en parlo. Potser el margeter que les va fer les havia vist quan va fer el servei militar en alguna fortalesa o presidi? Potser havia defensat el fortí de la Seu d’Urgell juntament amb el general Romagosa de la Bisbal quan la guerra reialista? Probablement és més senzill que tot aixó i al darrera de les formes capricioses d’aquells marges hi ha uns morros o sortints de pedra del mateix terreny que en ser revestits pels margeters van agafar la fesomia que els fa assemblar a aquell tipus de defenses militars. Les parades de conreu que delimitaven les parets de pedra col·locada en sec tenien, però, una funció molt més agradable i profitosa com és el conreu dels ceps, oliveres i garrofers.

D’altres vinyes o peces de terra bisbalenques, com ara la del Jaume Mañé a la Roca Foradada, que està plena de rampes, escales, marges i trones, recorden també en petit ele-ments o parts de les construccions que hi havia en aquelles fortaleses dels segles disset i divuit.

BenJAMí CAtAlà BenACh

Arquitecte Tècnic

Patrimoni


ARQUiTEcTURA MOdERNiSTA (7)

cASA SAlASRamon Salas RicomàRambla Nova, 2501/01/1907L’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà (20/04/1848–04/04/1926) dissenyà per al seu propi habitatge una de les ca-ses més singulars de la ciutat, usant codis que categoritzaren els modernistes, com ara el dibuix d’elements historicistes. Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, amb tres importants façanes, una dóna a la Rambla Nova, una altra al carrer de Girona i l’altra al pati de llums obert i una mitgera. Destaca la tribuna cantonera poligonal al pis principal amb el clar propòsit de recalcar la importància de la seva ubicació, tan propera al Balcó del Mediterrani. Consta de sotabanc, baixos i tres plantes amb una ordenació molt acadèmica i simètrica dels buits. La construcció és de pedra escairada de molt bona qualitat, els murs destaquen pels carreus encoixinats, que s’usaren en tota la façana, i a las balconades hi destaquen els trencaigües amb motius vegetals.

A destacar la tribuna barroca, cancell, llinda i imposta platerescs, lligada i pedra en relleu al llarg de la façana, ferro forjat modernista a la baranes dels balcons i cresteria també modernista. A mesura que els pisos tenen més alçada, els seus finestrals i les seves motllures disminuïen i canviaven la pre-sentació. El tancament de la façana resulta més imaginatiu, ja que la part que hauria de ser barbacana es transforma en uns pinacles profusament decorats que trenquen la seva horizon-talitat. Tot plegat és una façana on s’han aplicat plenament elements procedents de l’estètica neogòtica.

L’arquitecte no es va casar i va morir sense descendència; abans, però, encomanà a la seva germana Dolors que cedís els baixos situats al carrer de Girona a la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquesta germandat n’és propietària des del 1928.

cASA ROSEllfrancesc de Paula Morera GatellRambla Nova, 201/06/1930La parcel·la que ocupa aquesta casa és una de las més pri-vilegiades de la ciutat de Tarragona. Consta de tres façanes i una mitgera i disposa a la Rambla Nova de baixos i tres pisos, i a la banda de la Baixada del Toro de sotobanc, bai-xos, entreplanta i quatre pisos. S’utilitza la pedra en tota la seva fatxada. És un edifici d’inspiració barroca però amb un cert anacronisme en l’ús del llenguatge arquitectònic. El prin-cipal interès del seu disseny rau en l’original plantejament vo-lumètric de la cantonada. És notable la introducció d’un cos cilíndric superior en el xamfrà, que constitueix un esplèndid mirador rematat amb una cúpula de ceràmica vidrada.

Té façanes simètriques dividides al costat de la Baixada del Toro en tres cossos, i a la Rambla en un únic cos. Al pis pricipal hi ha una balconada seguida i una tribuna. Cal des-tacar la claretat compositiva i els materials emprats, llisós i premòdols, també el treball de ferreria.

Casa Salas Casa Rosell


Patrimoni

BARANA dEl BAlcÓ dEl MEdiTERRANiRamon Salas Ricomà“Tocar ferro”1889

Per als tarragonins és quasi una obligació passejar per la Rambla i anar a “tocar ferro” al Balcó del Mediterrani, deno-minació que es deu a Emili Castelar, president de la Primera República Espanyola, que el va batejar així en visitar Tarra-gona el setembre de 1863. “Tocar ferro” significa arribar fins a la barana que va dissenyar l’arquitecte municipal Ramon Salas l’any 1889. Abans de la seva construcció hi havia un mur que limitava el passeig de les Palmeres amb l’espadat que separava els camps de cultiu als seus peus i la línia de mar.

L’any 1890 es va obrir el primer tram de la barana mixta de ferro forjat i fos sobre una base de pedra obrada. L’obra fou encarregada a l’empresari Josep Pelegrí, amb la partici-pació entre altres dels serrallers Josep Balcells i Llorenç Cases i del picapedrer Joan Granada, que va fer els seients que es van soterrar en anivellar tot el passeig, i Joan Salvadó. L’any 1894 ja s’havia instal·lat la totalitat de la barana projectada per un import total de 22.893 pessetes. Posteriorment l’any 1947, el passeig i el conjunt de la barana foren reformats per l’arquitecte municipal Josep Maria Monravà López.

El Balcó del Mediterrani és el lloc més visitat de la ciutat per davant de la catedral i l’amfiteatre romà. És un enclava-ment especial a Tarragona perquè als peus de l’espadat del Balcó s’hi uneixen terra i mar i és el punt des del qual la ciutat observa l’horitzó que l’ha fet rica socialment i culturalment. Per arribar-hi es pot travessar la Rambla Nova, nascuda des-prés d’enderrocar la muralla de Sant Joan i concebuda en el pla urbanístic projectat per l’enginyer militar Josep Crivillé l’any 1857.

MONUMENT A ROGER dE llÚRiARamon Salas Ricomà, basefèlix ferrer Galceran, esculturaRambla Nova1889L’estàtua de l’almirall Roger de Llúria és obra del destacat es-cultor de Móra d’Ebre Fèlix Ferrer Galceran, arribada des de Civitavecchia, Itàlia, i inaugurada el 1889, sent la base de l’escultura disseny de Ramon Salas.

cASES RiPOllJosep Maria Pujol de BarberàPasseig Sant Antoni, 11 i 15 09/11/1910Originariament era un conjunt de tres edificacions modernis-tes, del qual el central fou enderrocat per construir un edifi-ci d’habitatges de sis plantes pels arquitectes Vicente Bonet Ferrer, Lluís Nadal Oller i Pedro Puigdefábregas Baserba el 1970, promogut per la família Ixart.

L’edifici està plantejat de manera simètrica, si bé aquesta simetria queda trencada amb la disposició de finestres trige-minades a un extrem. La façana està molt decorada, especi-alment els trencaaigües i la cornisa superior amb esgrafiats. El mateix treball de qualitat dels elements d’arquitectura el tro-bem al ferro, especialment les reixes i baranes de les finestres, malgrat que s’ha perdut a la porta baixa a l’esquerra.

Aquesta casa té tres plantes, les finestres són d’una sola obertura, geminades o tripartites, i totes disposen d’una petita barana que fa de balconet, cosa que ens permet parlar de finestres balconeres, recurs molt usual en Pujol. Totes estan emmarcades en la part superior per unes motllures corbades. La casa és rematada per un coronament marcat per la presèn-cia d’unes estilitzades faixes verticals que sostenen un fris on hi ha uns esgrafiats. Un d’aquestes afegitons té un referent: s’assembla a un matacà medieval.

A inicis dels 80 va adquirir aquesta casa l’arquitecte tèc-nic Marià Casas Hierro, realitzant durant 1981-82 una reha-bilitació important en tots els pisos, de manera que hi ha dues

Barana del Balcó del Mediterrani

Monument a Roger de Llúria

Patrimoni


vivendes, una tipus dúplex, planta baixa i primera, ocupada pel propietari i una altra en la segona planta. També es va construir un edifici d’habitatges a la part del solar que dóna a la Via Augusta.

L’edifici que correspon al número 15 és compost de planta baixa i un pis superior; està plantejat de manera simètrica amb quatre buits, però en destaca l’extrem amb la col·locació de la torreta. La façana està molt decorada, especialment els trencaaigües, els detalls esgrafiats i la utilització de ceràmica vidrada. Trobem un balcó a la part central de la casa, just damunt d’on hi ha la porta d’entrada, al costat de la qual hi ha dues finestres rectangulars simètriques. Recentment s’ha restaurat la torreta.

En aquest conjunt de la família de Leandro Ripoll Ussó, que s’hi desplaçaven des de Barcelona per passar l’estiu, no hi faltaren la casa dels servents, un camp de tennis, els horts, les cavallerises, l’espai per als carruatges...

La part més espectacular és a la façana sud, que ha man-tingut, força sencers, la tribuna, el coronament i la torre. En aquesta zona, la que mira al mar, tenim una tribuna embellida amb trencadís. La galeria porticada amb una balustrada a cada un dels costats va arribar més tard, concretament entre 1957-56. El sostre de la galeria s’aprofità per usar-lo com a balcó. Al pis superior un dels elements més característics és la torre de vuit costats, que es va finalitzar amb una cúpula que incloïa quatre mansardes (finestres construïdes al pendent d’una teulada) i trencadís de color blau. La façana que dóna al passeig és bastant més austera.

REcTORAT dE lA URVJosep Maria Pujol de Barberàde l’Escorxador, 1901/12/1898Edifici situat a la Part Alta, a recer de l’antiga muralla romana. És un projecte dissenyat per Pujol a partir del model de l’es-corxador de Madrid i del de Saragossa, disposats en forma longitudinal enfront dels de planta circular com el de Reus. La parcel·la és quasi rectangular i el cos principal té la planta en forma d’U, amb un pati interior que està tancat per una reixa metàl·lica i dos cossos laterals de dues plantes d’alçada. La façana és la combinació de fàbrica de maó vist i maçoneria amb finestrals allargats tancats per persianes que matissen la llum. El frontis s’ordena amb tres franges horitzontals (pedra, buits, totxo). A la part inferior, pedra de llisós regular i pare-dat que es veu interromput pels pilars de totxo que tallen en vertical l’edifici. A la part intermèdia, les finestres, agrupades de tres en tres, amb un arc apuntat rematat per dovelles de totxo i de pedra de carreu (salmer i clau). I per últim, la part posterior de totxo disposada amb arcs cecs i salmer de pedra. La coberta era a dues aigües sobre carener. Las fatxades se-cundàries estan aixecades amb els mateixos materials, però el paredat ha adquirit un major protagonisme. El coronament és amb forma d’escala molt propi de les naus industrials de finals de segle i molt utilitzat al període modernista. Destaca l´ús d’obra vista amb les decoracions de pedra, acabats amb un coronament esgraonat al centre del qual hi havia, temps enrere, la cara d’un porc i d’un bou, que Joan Martí, primer rector de la URV, ordenà eliminar els animals que remataven els cossos laterals. Avui hi a l’escut de la ciutat.

Cases Ripoll


Patrimoni

Rectorat de la URV

L’edifici va ser construït probablement sobre el primer ce-mentiri cristià de Tarragona. El constructor va ser el senyor Mas que, durant la innauguració d’aquest edifici, el dia de Santa Tecla de 1901, va obsequiar les autoritats assistents a l’acte amb pastes, licors, dolços i cigars havans. El primer animal sacrificat, el matí del 21 de setembre de 1901, es va lliurar a diverses entitats caritatives de la ciutat. Des de 1986 al 1990 va ser la seu del Taller Escola d’Arqueologia (TED’A). Més endevant, 1992-93, l’arquitecte Xavier Romaní rehabili-ta l’edifici d’ús industrial en ús administratiu, per això dividí l’espai únic de l’interior en dos amb la clara finalitat d’habi-litar el major nombre possible d’oficines. Aquell edifici, que originàriament només tenia una alçada, va acollir-ne tres en totes les seves parts components, excepte el de l’entrada, que disposa de la planta baixa, i una superior, la del paranimf. Als dos cossos extrems de l’edifici se’ls va afegir una alçada més a la seva façana en la darrera restauració. També es van recuperar els pilars que tanquen l’entrada. A més, als dos pavellons laterals afegí un petit acabament que si bé manté el disseny s’aprecia clarament l’afegit gràcies a la utilització de totxo de diferent color.

Al costat d’aquests cossos laterals hi havia uns pavellons de dues plantes que es dedicaren a laboratori i a habitatges dels treballadors, i els corrals dels animals, que ara són una plaça pública. A les parets més altes de tot l’edifici s’hi afegí rajola ceràmica i rajola de valència. La barana de ferro de l’escorxador fou feta per Baldomer Baró, un conegut serraller de la ciutat.

Josep MAriA BuquerAs

Arquitecte Tècnic

arxiu Històric col·legi oficial d’arquitectes de catalunya. Delegació de Tarragona.

Buqueras BacH, Josep Maria. Arquitectura de Tarrago-na, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980.

Buqueras BacH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991.

Catàleg de Bèns Protegits. PoUm. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona.

serra Masdeu, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003.

serra Masdeu, Anna Isabel. Ruta modernista. Ajuntament de Tarragona, Opuscle del Patronat de Turisme, 2008.

NOTES(1) Si no es diu el contrari l’autor del projecte és

arquitecte.(2) (P) Correspon a la data del projecte.

BiBliOGRAfiA i NOTES

Patrimoni


Des de l’antigor les eines de ferro estan constatades en aquestes contrades. Eines i estris procedents de la necròpolis ibèrica de Mil-

manda (Vimbodí) fan palès l’ús d’aquest metall des dels segles v i vi aC, aproxi-madament. Altres estris i eines de ferro han estat trobades a les diferents vil·les romanes properes al monestir (Granja Mitjana, Milmanda...) corresponents als segles ii aC al iii dC.

A partir de l’edat mitjana la incidèn-cia del ferro en la societat és notable. Entre els segles ix i xiii la utilització d’ei-nes agrícoles de ferro es generalitza, cosa que es produeix paral·lelament a un creixement econòmic i demogràfic a partir de la segona meitat del segle xii en aquestes contrades. Les noves eines es mostren més eficients, sobretot en la tasca de remoure la terra, també millo-ren ostensiblement les eines de tall i es ferren els animals de càrrega. Moltes d’aquestes eines agrícoles, estaven sot-meses a un desgast i, de tant en tant, s’havia de passar per la ferreria per a reparar-les o llossar-les: s’havia de man-tenir el tall dels ganivets, les destrals, els podalls i evitar l’arrodoniment de l’ara-da, els tascons, les tribes, els rasclets, les aixades i els càvecs, especialment les utilitzades en les terres de llicorella properes al monestir que sofrien un ma-jor grau de desgast.

Les necessitats de la vida quotidiana i constructives del monestir van reque-rir, des de l’inici de la seva fundació a mitjans segle xii, estris i eines de ferro, tant per al treball, la producció i l’ús, com per a la construcció. En els primers temps, aquesta necessitat devia estar co-berta pels ferrers dels pobles veïns de l’Espluga de Francolí, Vimbodí o Mont-blanc, però, a mesura que el monestir va adquirir una major envergadura, les necessitats d’eines i estris van créixer fins al punt que fou necessària l’especia-lització d’un ferrer en el propi monestir.

En la documentació no hi ha massa notícies al respecte, però podem imagi-

nar que alguns conversos devien com-plir aquesta funció en una ferreria del monestir. No serà fins el 1271 quan es té notícia documentada de la ferreria de Poblet, regida per un tal Raimon dez Terez, encara que uns anys abans la do-cumentació parla d’un tal Bernat Ferrer, de Verdú, com un aprenent a la ferreria de Poblet.

Si bé les referències són de l’exis-tència d’una fabrega, paraula que hom podria relacionar amb una farga i evocar el concepte que coneixem com la clàssica farga catalana, dedicada a l’obtenció de ferro a partir del mineral, possiblement no és aquesta l’expressió de la paraula, sinó que el més provable és que es tractés d’una simple ferreria.

Tanmateix no podem descartar que en algun moment existís una petita farga dedicada a la transformació del mineral de ferro, atesa l’existència d’afloraments de mineral de ferro (limonita) que hem vist, prop del monestir, a les Masies, i qui sap si un petit forn per fondre i un petit martinet impulsat per l’aigua d’al-guna bassa o d’algun embassament del riu de Pruners que discorre per dins el recinte del monestir, o el mateix barranc de les Fargues pogués proporcionar, en moments puntuals, la força motriu neces-sària per amartellar el masser de ferro.

El cert és que en el segle xiii apareix documentada una ferreria i que també és mencionada en documents dels se-gles xiv i xv. La ferreria estava situada prop de la capella de Sant Esteve, al lloc on després es construí la torre de les Armes.

Aquesta ferreria devia tenir una cer-ta autonomia, ja que era capaç de rebre donacions de béns immobles i adminis-trar-los com una entitat descentralitzada administrativament malgrat estar situa-da en l’interior del monestir. Alguns dels béns de la ferreria (camps, horts) servien perquè anualment la comunitat gaudís d’una pitança (un àpat especial el dia de l’aniversari de l’òbit del donant o per-sona que havia constituït la pitança).

Les necessitats de ferro del monestir

resten paleses en la compra de primeres matèries efectuada el 1432: 35 quintars de ferro l’any, ½ quintar d’acer de Na-varra, 1 quintar d’acer “de Garofa”. A més la ferreria consumia 186 quintars de carbó anuals.

Tanmateix, el comerç del ferro havia estat molt restringit durant l’edat mitja-na. Com a producte estratègic, el ferro era una mercaderia prohibida amb els regnes de l’Islam. L’any 1292, arran de la caiguda de Sant Joan d’Acre, el Papa Nicolau IV decretà la prohibició de co-merciar amb ferro, però els elevats be-neficis que proporcionava van fer difícil l’aplicació del decret. A Catalunya, en moments d’escassesa, també es prohibí la seva exportació. Per altra banda, el ferro també estava gravat amb impos-tos.

També sabem que el 1460 el mones-tir tenia un oficial i un ajudant seglar que eren ferrers. Abans, la documentació alt medieval ja distingia entre mestres fer-rers i manyans, es parla de ferrers, ser-rallers i fins i tot especialistes en l’ús del mall o malladors. A finals del segle xiii l’aprenentatge de l’ofici de ferrer durava entre tres i quatre anys i era l’aprenent qui pagava al mestre, posteriorment aquest costum s’inverteix al primer quart del segle xiv, i és habitual que el mes-tre sigui qui alimenti, vesteixi i calci a l’aprenent. Finalitzat l’aprenentatge, els ferrers obtenien el signum amb el qual podien marcar els objectes sortits del seu taller. Al segle xv, l’aprenentatge du-rava una mitjana de quatre o cinc anys. L’aprenent vivia a casa del ferrer i no es podia examinar o canviar de mestre abans d’acabar el contracte. Acabat aquest termini, l’aprenent passava a la categoria de fadrí, la qual li donava dret a ingressar en el gremi. A mitjans del segle xv per poder obrir una botiga a Barcelona i disposar del senyal amb el que haurien de marcar els productes sortits dels seus tallers, els aspirants eren obligats a passar un examen, previ pa-gament d’uns drets.

El ferrer gaudia d’una certa conside-

El fERRO fORJAT dE POBlET (i)l’ofici de ferrer


Patrimoni

ració social, cosa fàcilment comprensi-ble puix que la seva tasca estava estre-tament lligada amb les feines agrícoles, de construcció, de fusteria i artesanats i, per una cosa o per altre, tothom reque-ria la funció del ferrer.

El taller del ferrer s’organitzava al voltant de dues àrees definides pels prin-cipals processos d’elaboració: l’àrea del foc i l’àrea de la forja. L’àrea del foc era destinada a escalfar el metall i estava constituïda per la fornal i les man-xes, connectades per una tovera. Hom diu que les manxes havien de ser de pell de moltó, tractada amb una barreja de fems i sal. La fornal d’obra feta amb morter, pròpia de les ferreries dels se-nyors laics i eclesiàstics, convivia amb la fornal excavada al sòl, estesa pel món rural. L’àrea de la forja estava situada prop del foc i era destinada a treballar el ferro escalfat a la fornal. Dins aquesta àrea hi havia l’enclusa que podia ser de diversos tipus, arrodonides, denomina-des nusus, o allargades i estretes com dues banyes, de les quals una era ro-dona i esmolada acabada en punta i l’altra més ampla i una mica corbada a l’extrem, col·locada sobre una base o piló, i les eines de forja que eren els martells, els malls i les tenalles. Comple-tava el taller un dipòsit o bassa d’aigua per al trempant i el cabàs del carbó. Es dedicava especial atenció al trempatge i a l’aceratge del ferro. Els ferros de fo-radar es trempaven de la següent mane-ra: després d’haver-los llimat i adaptat a llurs mànecs, es posava l’extrem al foc; de seguida que el ferro començava a emblanquir, es retirava i s’apagava en aigua.

La ferreria de Poblet devia haver se-guit uns patrons similars i amb un cert grau d’especialització, atès les múltiples necessitats del seu extens patrimoni exis-tent entorn al monestir i per les obres i usos que el cenobi requeria (golfos, rei-xes, forrellats, cadenes, llossat d’eines de tall...).

L’antiga ferreria, situada al costat de la capella de Sant Esteve, es va traslla-dar a l’exterior del recinte, probablement quan es van construir a l’edat moderna una sèrie de dependències externes en-tre la porteria que hi ha al primer recinte i la plaça major de Poblet, destinades a serveis. A la part nord de la porta Dau-rada s’hi construïren diversos edificis en-tre els seglse xiv, xvii i xviii, destinats a ha-bitacions dels mossos, dipòsits de carros

i eines agrícoles, quadres i fins i tot una fàbrica d’aiguardent. En aquests indrets s’hi instal·là la ferreria que degué estar operativa fins la desamortització.

Una vegada retornada la comunitat i iniciades les obres de restauració, va ser habilitat com a ferreria un nou lloc dins el monestir, al costat de les Cases No-ves, adossat al pany de muralla nord. Després es va canviar d’ubicació i es va traslladar a les dependències annexes dels baixos de la casa del Prior i de la torre de la muralla que flanqueja l’an-gle nord de la façana principal. Allí s’hi va instal·lar provisionalment la ferreria, en la que els ferrers de cal Biel podien forjar i llossar tota mena d’eines i estris,

que requeria la reconstrucció del mones-tir. Era un lloc aïllat de les dependènci-es centrals, connectat a l’exterior i que permetia un lliure accés als ferrers per efectuar les seves feines. Posteriorment aquest lloc va ser destinat a vaqueria i actualment a magatzem de l’impremta. La facilitat dels moviments i transport dels temps actuals, han fet que el mo-nestir no disposi de cap lloc destinat a ferreria, atès que les tasques del ferro es realitzen a la ferreria de cal Biel, situada a 3 quilòmetres del monestir.

Antoni CArrerAs CAsAnovAs

Dr. en Història i Llt. en Dret

Tram final de la barana del museu de la Restauració on un dimoni simbòlic representa al·legòricament els tres enemics de l’ànima: el món, el dimoni i la carn (en forma de serp). © Foto: Ramon Guasch Montserrat

Assessoria jurídica


El passat dia 17, en el transcurs de l’assamblea ge-neral de col·legiats, en el torn d’informació de les vocalies de la Junta de Govern, es va parlar i es va deixar al damunt de la taula, com una reflexió, el tema del tractament dels col·legiats en la seva con-

dició de tècnics assegurats per MUSAAT i, concretament, les conseqüències que pot comportar la qualificació d’un mutua-lista com a malus quan té la desgràcia que en un mateix any es té més d’una reclamació judicial o extrajudicial.

El tema és punyent perquè s’està passant una dura etapa en la qual els arquitectes tècnics veuen minvada la seva ca-pacitat económica per la crisis inmobiliaria i, dintre d’aquesta recessió generalitzada, veiem com Musaat o bé puja els preus de la pòlissa o bé exigeix una franquícia a càrrec directe de cada assegurat.

La companyia asseguradora, a part d’estar formada pels propis col·legis i ser beneïda pel Consejo General de la Ar-quitectura de España, està constituïda com un ens especia-litzat en les assegurances i, per tant, subjecte a les normes reguladores del sector i supervisada per la Direcció General d’Assegurançes depenent del Ministeri d’Economia. Està obli-gada a fer, amb criteris objectius i sota la supervisió de tèc-nics actuarials, unes reserves tècniques que els permet avaluar amb certa seguretat els riscos del sinistre i fer unes garanties per poder fer front a les possibles indemnitzaciones i despeses per cada sinistre.

La societat en general cada vegada reclama més i, actu-alment, sota l’imperi de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, que ha escurçat els terminis de reclamació o de garantia (un any per acabats, tres per defectes constructius habituals i deu per defectes estructurals o del sòl) fa que cada vegada més es reclami abans dels tres anys. Es reclama en alguns casos perquè tenen raó, però en altres perquè la crisi econòmica també ha fet estralls als propis usuaris, que es veuen en difi-cultats per poder atendre les quotes de la seva hipoteca i van al jutjat demanant no la reparació, sinó el pagament d’una indemnització substitutòria.

Per altra banda, ens trobem que cada vegada més els ad-ministradors de finques o les pròpies comunitats de propietaris estan organitzats i compten amb perits experts en l’emissió de dictàmens sobre patologies constructives, que de vegades amb molt poca fonamentació magnifiquen els defectes i els quantifiquen milionàriament. Aixó fa molt mal al sector, per-què quan la companyia asseguradora veu que es demanda amb un dictamen de la comunitat que diu que les reparacions poden ser de 660.000 euros, es veu obligada a fer una reser-va superior, encara que després el sinistre quedi per 10.000 euros, per exemple.

Un altre tema important és veure i assumir que la professió d’arquitecte tècnic és una professió d’alt risc perquè, a pesar de totes les possibles crítiques per la companyia assegurado-ra, aquesta protegeix els tècnics de les pretensions de les parts demandants, però què passarà el dia que cap asseguradora vulgui córrer amb el risc de signar una pòlissa de responsabi-litat amb els arquitectes tècnics? O que en el millor dels casos limiti la seva cobertura? Doncs, molt senzill, es possarà en

perill el propi patrimoni personal que s’ha creat amb molts sacrificis.

Tot això ens ha de poder fer reflexionar en el sentit que s’han d’adoptar mesures urgents per poder resoldre aquesta perillosa problemàtica que, a més, fa ràbia. Sí, sí, ràbia en veure com sovint el promotor ha tancat les portes i està en un procés concursal o totalment liquidat i, per tant, blindat de tota possible repecurssió econòmica i el constructor, insolvent tècnicament.

S’ha fet un llarg camí, però s’han de continuar buscant solucions, i una d’elles és poder exigir als poders executius d’aquest país que donin resposta al sector, i que compleixin les pròpies previsions de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, en el sentit que per decret s’exigeixi d’una vegada l’obliga-torietat per part del promotor i constructor de presentar una pòlissa de RC que cobreixi els defectes constructius que tenen una durada de tres anys des de la certificació de final d’obra de l’acta de recepció definitiva.

També cal que es disposi dels mitjants de protecció per-sonal com a directors de l’execució, i disposar d’instruments vàlids a l’hora de defensar-se: llibre d’ordres, reportatges fo-togràfics, actes de visita, programa de control de qualitat i, en el tema de seguretat, saber que és un àmbit molt perillós i susceptible de possibles responsabilitats greus tant des del punt de vista econòmic com personal.

f. xAvier esCudé i nollA

Lletrat-assessor

MAlUS


Patrimoni

Patrimoni


Documents

agdocumentacio.apatgn.org/tag/revistes/tag.56.pdf1r Trimestre 2n Trimestre Barcelona Girona Lleida Tarragona 1.600 1.800 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0 1r Trimestre 2n Trimestre