2

Agraïm totes les col·laboracions i suport detots els nostres lectors.Els articles signats d’aquesta publicacióexpressen únicament l’opinió dels seus autors

ImprimeixLletra d’Impremta

Col·laboradors

Francisca ArtiguesSebastià CovesBartomeu FontcubertaGuillem RossellóFrancesca SuauFrancesca M. Vallbona

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098www.mundofree.com/iessantanyi

Fes arribar les tevescol·laboracions al responsable de

curs o bé atentol@sabaula.com

CorrectorSebastià Coves

Cap de fotografiaMaria Antònia Nicolau

Francisca Aguilera, Joan Gaspar Aguiló,Gema Amarelle, Samuel Cacheiro,Margalida Caldentey, Diana Carrera,David del Ojo, Hassan del Valle, AntoniEscalas, Antoni Estelrich, MiquelEstelrich, Beatriz Exojo, RocíoFernández, Maria Cristina García,Juliette Gomila, David Juárez, JoanaMaria Marimon, Patricia Melendo,Maria del Mar Miquel, José AitorMontalbán, Alicia Morcillo, Joan MiquelNevado, Aina Obrador, VladimiraPeycheva, Natàlia Prego, Maria del MarRigo, Miquela Rigo, Miquel Rigo, MartaSalom, Carlos Sánchez, Francesc JoanSerra, Joan Miquel Simarro, SantiagoSimarro, Marina Sitjar, Cristian Trujillo,Sonia Zacher, Juan Carlos i altresalumnes de Processos de Comunicació.

CoordinadoraFrancesca M. Vallbona

Cinc alumnes del nostre centre han començat el programa ALTER. Aquestprograma, alternatiu, com el seu nom indica, és per a aquells alumnes quetenen un rebuig o dificultats per seguir amb les activitats acadèmiques i que sítenen interès per a aprendre un ofici. Per tant, alterna activitats acadèmiquesa l'institut amb activitats pràctiques que es realitzen a diferents empreses delnostre terme.Aquest programa es pot du a terme gràcies a la Conselleria de Menors i a laseva coordinadora, Maria Cànaves, a l'Ajuntament, que ens ha concedit lafigura de l'educadora na Maria Antònia Rigo i al centre, que també ha posattota la il·lusió per a poder tenir aquesta nova oferta que pensam que ajudaràmolt a un grup dels nostres alumnes.

Les empreses que tenen alumnes en pràctiques són Alou Palmer a Cala d'Or,Frical i el taller d'en Joan Sunyer a Santanyí.Volem donar les gràcies a tots els que han donat una mà perquè el programaes dugui a terme confiant en les seves possibilitats i han donat l'oportunitat aaquests alumnes per a seguir-se formant.Després de cursar aquest any, els alumnes que tenguin una avaluació positiva,

tant en les classes pràctiques com en les teòriques, tindran un diploma que elsacreditarà la formació que han rebut i les capacitats adquirides.

Momen t e n q u è e s p r e p a r a t o t a l a p a p e r a s s a r e qu e r i d a p e r a l ' a u t o r i t z a c i ód e l n ou p r o g r amaMar g a Ca l d e n t e y , o r i e n t a d o r a . Ma r i a An t òn i a R i g o , e d u c a d o r a . F r an c e s c aSuau , d i r e c t o r a . Ma r i a Càna v e s , c o o r d i n ad o r a d e l p r o g r ama i L l o r e n çCa l d e n t e y , c a p d ' e s t u d i s .

PROGRAMA ALTERDirecció

Revista patrocinada per:AMIPA de l’IES Santanyí

OPINIÓ 3

Avui presentam el primer número de Téntol del curs 2005-06.Només vol ser la continuïtat dels números que han sortit finsara i s'ha intentat fer amb la qualitat i la bona feina que l'hancaracteritzat des del seu començament.Aquest curs funciona el que anomenam comissió de la revista.En principi, es tracta d'un grup de professors ambdisponibilitat horària per elaborar-la. A començament de cursens vàrem proposar una sèried'objectius d'entre els quals, endestacava sobretot un: afavorir iaugmentar la col·laboració del'alumnat. Per què ens vàremproposar això? En primer lloc,perquè una publicació d'un centreescolar ha d'anar dirigida, de maneraespecial i directa, als alumnes; ensegon lloc, perquè son ells els quesaben millor que ningú les coses queels interessen, i, en tercer lloc, perquè,com qualsevol persona, tenen molt adir i molt a opinar.Així, una de les primeres activitatsque s'han organitzat ha estat unapresentació de la revista als alumnesde 1r ESO, nous al centre, i, després,a través de les tutories, demanar unrepresentant de cada curs percol·laborar amb l'equip de redacciótant escrivint ell mateix, com recollintmaterials d'altres companys, comexposant idees, com dibuixant... D'aquesta manera s'ha pretèsarribar a tots els grups i animar el major nombre possible degent perquè participi en aquest projecte.Una altra de les funcions que creiem que han de tenir aquestespàgines és ser una crònica, un dia a dia, de tot allò que ocorrea l'institut durant el trimestre, sobretot de tot allò que té uncaràcter especial i curiós, que, per alguna raó, ens treu de laquotidianitat de les classes. Per això, hi trobareu informaciósobre activitats extraescolars, sobre les sortides mésinteressants, informació sobre la feina que fan els diferentsgrups de treball, etc.És important que vegem l'institut no només com un lloc onanam cada dia una quantitat determinada d'hores perquè unasèrie, força variada, de professors expliquin una sèrie deconeixements a uns alumnes també força variats i, de vegades,especials. Aquesta és tan sols una part de l'institut. Però n'hi hamoltes més. És, especialment, un lloc d'encontre, de trobada,en el qual hi passam molt de temps i on podem aprendre moltmés del que apareix en els llibres; podem aprendre a sertolerants i respectuosos, a valorar aspectes diversos dels queens enrevolten i d'allò que fan i d'allò que pensen, a divertir-

LLEGIM, ESCRIVIM, PENSAMFrancesca M. Vallbona

nos, a opinar respectant les opinions dels altres... És a dir, és unlloc per formar-se com a persones, com a ciutadans, endefinitiva. És per això que tot l'institut funciona com un granengranatge en el qual cadascú, sigui alumne, professor, pare,mare, personal no docent, té el seu lloc i la seva tasca, i nomésés gràcies a la col·laboració de tothom que aquest engranatgepot marxar. Per això, aquestes pàgines estan obertes a

qualsevol que hi vulgui expressar unaopinió, contar una història o unaanècdota, o il·lustrar-les, donar unainformació, únicament així seràpossible que el motor rodi de veritat.Per una altra banda, aquests fulls ensconviden, de bon grat, a llegir, a formar-nos o, en els millors dels casos, aconsolidar-nos com a lectors. Unslectors amb criteri, disposats a passaruna bona estona, a divertir-se i al mateixtemps reflexionar, si és el cas, sobre elsdiferents temes que s'hi tracten.Es tracta, en el fons, de llegir id'escriure. Dues activitats que vansempre de la mà i que juntes van fentcamí. Quant més llegim, més bonsescriptors serem. Llegir ens ajuda apensar amb solidesa i amb claredat, asomiar, a inventar, a aprendre, iescriure, a posar ordre a tota aquestaallau d'idees i de pensaments. Llegir iescriure ens permeten afirmar-nos en

el món i en la nostra pròpia identitat; el lector (i l'escriptor) sónsemblants a un viatger immòbil que fuig de la realitat, perònomés per entendre-la i, al mateix temps, entendre's millor a ellmateix. Per tant, totes dues activitats ens fan ciutadans méslliures i responsables i, totes dues resulten d'allò més divertidesi enriquidores. Citant Harold Bloom a Com llegir i perquè: "Lalectura serveix per preparar-nos per al canvi. Llegim per trobar-nos,i en aquest procés de vegades descobrim que som més profunds i mésestranys d'allò que ens pensàvem. Per què llegir? Perquè una personanomés pot conèixer íntimament unes poques persones, i, tal vegada,mai les arribi a conèixer del tot. Només la lectura atenta i constantproporciona i desenvolupa plenament una personalitat autònoma."Finalment, només cal una darrera consideració. Aquestnúmero surt al voltants de Nadal. Nadal és un temps familiar,de recolliment i de preparació per al nou any. També ésimportant que tota aquesta gran quantitat de paraules impresesen aquestes pàgines serveixin, una mica, per a la meditació i percarregar-nos de bons propòsits per l'any vinent.Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els que han participaten aquest número i volem encoratjar als que no ho han fetperquè sí ho facin en el proper.

4 OPINIÓ

Francesca Artigues

JOHN LENNON. UN MÚSIC QUE NO VOLIA SER UN MITE

John Lennon era pintor, escriptor, actor i sobretot ungran músic. Defensor de la pau en el món, justament vamorir en circumstàncies violentes i absurdes, el 8 dedesembre del 1980. Han passat 25 anys d'aquell assassinati el músic s'ha convertit en mite, cosa que ell no haguésvolgut mai. O això diuen els que el varen conèixer. Deuser que quan un artista mor jove, el temps i els records enla memòria dels que encara hi som fan que s'activi unmecanisme irracional d'admiració i veneració que elsconcedeix aquest estat. En el cas de Lennon, aquestamitificació ha estat un poc beatífica, ja que ell era unpersonatge polifacètic, transgressor, provocador,musicalment genial. Però, curiosament ens hem quedatamb la part del líder pacifista que voluntàriament ell vaassumir des que s'emancipa dels Beatles per iniciar-se enles performances antibelicistes , paper que compartí ambla seva dona Yoko Ono. I ja ens hem encarregat bé que laseva gran cançó Imagine sigui la bandera, l'estendard,l’himne per a la pau.Però John Winston Lennon també va ser alumne, i noprecisament un angelet. Tenia facilitat per a moltes cosesperò era introvertit i un poc bandarra. Era un alumne, quesegurament se n'hagués emportat més d'un avís a casaseva. Precisament en aquest temps d'estudiant va ser quanva formar el grup musical The Querrymen. Fill d'unafamília poc convencional, quasi no va estar mai amb elpare, i la mare el va enviar a viure amb una tia, tot i així vaadorar sempre la seva mare. També va tenir una vidapromíscua, i allò de "drogues, sexe i rock & roll", elstòpics de la vida de molts músics, també. Per saber-ne méses pot llegir el llibre de memòries que va publicar la sevaprimera dona, Cynthia, al 1978 A twist of Lennon, on esconten anècdotes en aquesta línia.

Quan John Lennon va conèixer Paul McCartneyal·lucinava de veure com Paul sabia afinar una guitarra.De fet ells dos foren els que finalment crearen les millorscançons dels Beatles i de la música pop d'aquell moment,fins al punt que han esdevingut uns clàssics.John Lennon va néixer el 9 d'octubre Liverpool el 1940,però el varen matar quan tenia 40 anys a Nova York. Avui,25 anys més tard, el volem recordar com l'home normalque ell volia ser, sense oblidar que era un artista genial.

9 de desembre de 2005

En el 25è aniversari de l’assassinat de l’artista i pacifista de Liverpool, no hem volgut deixarpassar l’avinentesa de fer una breu, però sentida, ressenya.

OPINIÓ 5

Quan s'acosten les festes de Nadal a tots ens agradaobsequiar els nostres amics i familiars amb algun detallque demostri la nostra estimació i expressi els nostresdesitjos de felicitat. És precisament per això que lestendes s'omplen de tota classe de productes (joguines,discos, llibres, objectes de decoració, complements demoda...) i tothom sembla que va esbojarrat a la recerca delmés convenient i oportú.S'Altra Senalla proposa, com ho ha fet en els darrers anys,que participem en la seva campanya nadalenca que té coma objectiu la incorporació de criteris responsables en lescompres de Nadal.

REGALAR PRODUCTES DE COMERÇ JUST ÉSREGALAR SOLIDARITAT

Francesca M. VallbonaAquests principis són:

Donar accés al mercat als productors més desfavorits iexclosos del sistema comercial habitual.

Els productors reben sous dignes per la seva feina.garantir la igualtat de l'home i de la dona.Treballar contra l'explotació infantil.Respectar el medi ambient.Funcionament democràtic dels productors per tal

d'afavorir el desenvolupament de les seves comunitats.Evitar els intermediaris inútils que només encareixen

els preus.Així, el comerç just és una de les maneres que elsciutadans tenim per deixar de col·laborar amb un sistemacomercial que provoca pobresa i marginació, i perparticipar, en canvi, en la construcció d'un món més just.Cada compra que fem és un vot per un sistema o un altre.Si compram de manera conscient ho podem fer basats envalors com ara la justícia, la solidaritat i el respecte al mediambient i, d'aquesta manera, contribuir aldesenvolupament harmoniós dels països productors i delspaïsos consumidors.A S'Altra Senalla es pot triar d'entre un gran nombred'articles d'artesania elaborats a mà amb diversosmaterials, i una ampla oferta de productes d'alimentació,molts dels quals provenen de l'agricultura biològica.També es poden comprar cistelles ja fetes o adequades alsinteressos de cada client.Des d'aquestes pàgines vos convidam a ser més solidarisaquest Nadal col·laborant amb el comerç just.

REGALA SOLIDARITATTenda S'Altra SenallaC/ 31 de Desembre, 44PalmaTelèfon 971291231

Trobaràs més informació sobre l'organització a la pàginaweb www.pangea.org/senalla.

S'Altra Senalla és una associació que va néixer l'any 1994a Palma amb la intenció de difondre la idea i la pràctica delcomerç just. El mes de novembre 1994, va inaugurar elseu primer local comercial, al carrer de l'Oli. Actualmentté una botiga al carrer 31 de Desembre de Palma. Tambété una botiga a Eivissa i col·labora amb entitats d'Inca i deManacor.S'Altra Senalla és una associació de persones físiques.L'equip de treball realitza la feina diària segons lesinstruccions de la junta i coordina les activitats de venda ide difusió. Els voluntaris i les voluntàries realitzen moltestasques, tant d'atenció al públic a la botiga com de difusió.Les seves principals activitats són, per una banda, la vendade productes de comerç just a la seva botiga i a fires ifestes, i preparar aperitius per a actes públics i, per l'altra,la difusió de la idea del comerç just.Què és, però, el comerç just?El comerç just pretén fer més humà el comerçinternacional i segueix uns principis que garanteixen untracte comercial igualitari entre productors i consumidors.

Una d e l e s b o t i g u e s d e C i u t a t .

6 ACTUALITAT

PROJECTE D'AMPLIACIÓ DE L' IES SANTANYÍDiana Carrera, Vladimira Peycheva, PC 4t

L'edifici escolar té el seu origen en el projecte d'Institut d'Educació Secundària Obligatòriaredactat l'any 1997. El promotor de les actuals obres d'ampliació del centre és l'Institut Baleard'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals de la Conselleria d'Educació i Cultura (IBISEC).El projecte ha estat redactat pels tècnics de l'IBISEC, amb la participació de l'arquitecte TòfolSalas Cantarellas, Pilar M. Jaume (cap de servei) i Guillem Q. Busquets (cap de secció).

1. Quan fa que ets arquitecte?Fa 6 anys que vaig acabar la meva carrera a Barcelona. Mefeia il·lusió sortir de Mallorca a estudiar. Encara que quanacabes batxiller no saps quina carrera podràs fer, a mi, desde petit, ja m'agradava l'arquitectura i em vaig esforçar perarribar a ser-ho, i aquí estic.

2. És el primer projecte d'aquestes dimensions o jan’havies fet d'altres?Aquest és el primer projecte d'aquest tipus, anteriormenthavia fet porxos,terrasses, reformes interiors i poc més.

3. Quant teniu previst que durin les obres? Per quanestarà acabat?La duració de les obres i la seva conclusió és de 9mesos,vàrem començar el mes d'agost, per maig o juny de

El projecte pretén posar punt i final atot el conjunt arquitectònic. Ésimporant la visió global de tot elconjunt. Es construeix un principi i unfinal, ja que l'edifici gira sobre sí mateix.Els patis seran un negatiu de l'espaiocupat amb la mateixa forma en U.L'ampliació consta de dues parts:

1. Pavelló AL'edifici es construirà adossat al lateraldel polisportiu existent, donant façana.Tindrà planta baixa, planta primera iplanta segona. Els forjats dels dos pisossuperiors estaran comunicats amb elsexistents. El programa manté les aulesmés grans a la part central, deixant pelsextrems les aules més petites. Perplantes es distribuirà de la següentmanera:

Planta baixa: Se situaran dues aulespolivalents, sala de professors, seminarii banys. Es mantindrà la posibilitatd'accés des del carrer al pati i també escomunicarà amb l'exterior perposibilitar el pas directe al polisportiu.Planta primera: Constarà de dues aulespolivalents, aula d'informàtica,seminari, aula d'esport i banys. Elcorredor serà cobert exterior. Les

aules tendran una gran superfícievidriada i de ventilació. L'aulad'informàtica rebrà llum del carrer ide la zona de l'escala.Planta segona: Tindrà dos laboratoris,tres aules de suport, seminari i banys.En aquesta planta la il·luminació seràòptima.

2. Pavelló B Demolició de l'actual sala de calderes izona de banys .Construcció, partint dela sala de tecnologia, de dues aules i unsoterrani que dóna cabuda a la novasala de calderes.El programa constarà de banys ivestuaris per als alumnes i personaldocent, així com el corresponent banyper a minusvàlids. També es crearà unazona d'emmagatzematge de material.

TÒFOL SALAS CANTARELLAS, ARQUITECTE DE LES NOVES INSTAL·LACIONS.

L’amp l i a c i ó a m i t j a n s d e n o v emb r e .

''''EEssppeerreemm qquuee vvooss aaggrraaddii,, qquuaann eessttiigguuii aaccaabbaatt'''' varen ser les paraules de l'arquitecte Tòfol SalasCantarellas que ens va cedir l'entrevista que teniu a continuació.

ACTUALITAT 7

Dia 19 de març d’aquest any labiblioteca de l'institut va serincendiada a la nit, i no només vaafectar la biblioteca, sinó que tambéva arribar a l'aula d'informàtica quees trobava just al damunt, va quedardestruïda per complet. Aquests varenser els llocs afectats per l'incendi.Això va suposar quedar sense eines nilloc per fer les classes d’informàtica.Ara ens hem d’arreglar amb 10ordinadors de fa 7 anys dins d’unaaula de 16 m2, on ens hi hem de ficar18 alumnes i el professor. Delsordinadors esmentats, a hores d’aranomés en queden 8 d’operatius i queno s’ajusten als nostres requeriments.Les previsions oficials, de qui hohavia de refer, eren de tenir l’aulad’informàtica al setembre (veureTéntol 9, pàgina 15); però en aquestadata varen començar les obres. Lesextraoficials, previstes en planificar elcurs, eren del novembre. I les delconstructor són que “possiblement”pel febrer... i encara s’hauria de“vestir” l’aula amb els equips iinstal·lacions.

LES DIFÍCILS CONDICIONS DETREBALL A L'IES SANTANYÍ

David Juárez, 1r Batx. A; Cristian Trujillo, 1r Batx. B

Per altra part la proximitat a les obresfa que hi hagi molt de soroll i gairebéno sentim el professor, que ambdificultat pot donar classe als seusalumnes.Les obres no només afecten lesclasses d'informàtica, sinó que tambéafecten el funcionament de les altresclasses, perquè estan molt properes ales aules de l'institut. A més del sorollque realitzen els picapedrers fent laseva feina, també molesten ja quetenen la ràdio posada el temps declasse i, a més, ells canten les cançonsen veu alta i cridant, i això dificultamolt més la concentració delsalumnes. Fins i tot, un grupd'estudiants (que volen mantenir elseu anonimat) de T.I.C. varen veurecom els picapedrers estaven jugant abàsquet a les cistelles del pati durantles seves hores laborals.Volem remarcar la situació en quèens trobem, dient que hi hamoltíssims instituts a Mallorca quecada any canvien el seus ordinadorsper uns models superiors i quenosaltres, tenim els mateixosordinadors des de fa molts d'anys i jafallen molt.Per finalitzar, direm que l'institut noes troba en el seu millor moment, iens agradaria que aquestes obress'acabessin el més aviat possible pelbé de l'alumnat de l'IES Santanyí.

U n o p e r a r i s o l d a n t a e s c a s s o sc e n t í m e t r e s d ’ o n t r e b a l l e n e l sa l umn e s .

2006 ja haurà d’estar acabat. Per alcurs que ve ja podreu fer servir lesnoves instal·lacions.

4.Per què no vàreu començar enacabar el curs passat?Perquè tots aquets projectes duenuna bona paperassa, que s'ha delegalitzar, hi ha uns tràmits que hasde passar i tot, al final, s’allargat. Peraixò no hem començat abans.

5.Hi ha hagut qualque problemaa l'hora d'executar els plànols?Problemes els normals de qualsevolobra, hi ha una sèrie de dificultatsque se van resolent mentre l'obras’executa. Un dels problemes és el deconvivència amb els alumnes ja ques'han de cuidar els renous, que no espugui accedir a les obres, etc. Tambés'ha de compatibilitzar amb l'edificique ja està construït.

6.Quin ha estat el cost d'aquestesinstal·lacions noves?El cost d'aquestes instal·lacions haestat aproximadament de 1.800.000euros.

7. Gaudirem d'accessos per alsminusvàlids?Sí, se compliran totes les mesurespels minusvàlids i totes lesnormatives, tot està actualitzat, fins itot hem habilitat una sortida ambrampa des del corredor que dóna alcarrer fins al pavelló.

D e t a l l d e l a p r o x i m i t a t d e l e smàqu i n e s a l e s a u l e s .

PPeerr aa mmééss iinnffoorrmmaacciióó TTòòffooll SSaallaass hhaapprrooggrraammaatt uunnaa vviissiittaa sseettmmaannaall,, ccaaddaaddiijjoouuss ppeerr ssii aallggúú ttéé qquuaallqquuee dduubbttee..

8 ACTUALITAT

Tots hem sentit a parlar dels eclipsis i segur que sabríemexplicar en què consisteixen.Per a aquells que estan unamica embullats, ara vos explicarem què són.Els eclipsis de solUn eclipsi de Sol es produeix quan el Sol i la Lluna estanalineats: la Lluna es col·loca entre el Sol i la Terra i ensimpedeix veure el Sol.Aquest fenomen només pot passaren lluna nova que és quan la Lluna està totalment rodona.Hi ha tres tipus d'esclipsi de Sol:Parcial: quan la Lluna no cobreix per complet el disc solar.Total: quan la Lluna cobreix completament el disc solar.Anular: quan la Lluna es troba més lluny de la Terra, noarriba a tapar totalment el disc solar i es pot veure unaanella de Sol al voltant de la Lluna.Els eclipsis anulars produeixen alteracions mediambientalsque afecten la pressió,la temperatura, la humitat relativa i la conductivitat del'aire.Curiositats: Durant un eclipsi s'observen en les ombresdels arbres les taques solars en forma d'eclipsi.Dia 3 d'octubre es va poder notar una baixada de llum,sense arribar a la completa obscuritat d'un eclipsi total.

ECLIPSI DE SOL 03.10.2005

Vladimira Peycheva, Diana Carrera, 4t B

L'eclipsi anular va començar a les 9:43 i acabà a les 12:33.A Mallorca va estar tapat un 92%.

Quan observam un eclipsi :- Cal evitar lesulleres de sol,vidres fumats,r a d i o g r a f i e s ,c à m e r e sf o t o g r à f i q u e s ,lupes, CDs i mirarel Sol directament.- Cal utilitzarulleres amb filtresolar homologades per la CE.

A l'IES Santanyí vam gaudir d'ulleres homologades perobservar l'eclipsi correctament. Es necessitaren duesclasses per observar l'eclipsi. Vam poder visualitzar millorl'activitat amb l'ajuda de muntatges que reflectien la imatgea un paper blanc i amb la projecció "on-line" de l'eclipsi.Ens pensàvem que es faria més fosc però en generall'activitat va agradar a tothom. Donam les gràcies a l'equiporganitzador.

1. Què t'ha semblat l'organitzaciódel centre per veure l'eclipsi?2. Et sents especial per haverpresenciat un esdeveniment queno s'havia vist des de fa 200 anys?3. Era el que t'esperaves?T'imaginaves això d'un eclipsianular?4. Ha canviat d'alguna manera lateva opinió sobre l'astronomia?5. Amb qui t'agradaria veure elpròxim eclipsi anular, d'aquí 20anys?

ENTREVISTES A L'ALUMNAT DEL CENTRE I PROFESSORSJoan Juan, Professor de llenguacatalana i processos de comunicació.1: He trobat que ha estat una molt bonaidea, una manera de donar a conèixer elmòn de l'astronomia a l'alumnat. Per partdel centre don la meva enhorabona per laseva organització.2: Home, és una cosa que m'ha agradatveure però no hagués passat res si no hohagués vist. Tampoc és una cosa que memotivi molt el món de l'astronomia.3: Era el que m'esperava perquè tant men'havien parlat i tant ho havia vist pelsdiaris que quasi bé el dia abans ho haviasomniat, per la meva part no va suposar resde l'altre món.

4: És una cosa que ni puc valorar perquèmai he sentit un interès especial per aquestmòn.5: M'agradaria més que volguessin veurel'eclipsi amb mi que no que jo amb unapersona.

Munta t g e p e r p r o j e c t a r l ’ ima t g e d e lSo l .

ACTUALITAT 9

Tomeu, Pep, T. Bordoy, J. Rigo, Dani, Emmanuel, 2n Batx. B.Pregunta 1T: La meva opinió sobre l'organització del centre és molt bona ja queno es podia desaprofitar l'ocasió, un eclipsi anular no es veuhabitualment i m'ha agradat l'oportunitat que el centre m'ha donat perpoder-lo veure.E: L'organització ha estat especialment bona, sobretot el detall depermetre'ns contemplar l'eclipsi facilitant-nos unes ulleres especials perl'ocasió.D: L'organització molt bona per part del centre, ja que ens han deixatprou temps per poder-lo apreciar sense dificultats.P: M'ha parescut bé, la veritat és que han sabut organitzar-ho d'unamanera molt bona.B: He trobat que ha estat molt ben organitzat això de l'eclipsi aquí aSantanyí, ja que un company meu de l'institut de Manacor m'hacomentat que allà no els varen deixar sortir per poder apreciar-lo.R: Crec que l'organització ha estat "espectacular", he de felicitar-los pelseu treball.Pregunta 2T: Sí. La veritat és que sí que em sento especial ja que un eclipsi comaquest feia 200 anys que no es podia observar aquí a MallorcaE: Molt, molt especial em sento d'haver-lo vist ja que hi ha gent al món

que no han tengut la nostra sort.D: Per suposat que sí, això és digne de sentir-se especial.P: La veritat és que a mi, m'és indiferent. No me sent especial peròtampoc desafortunat.B: Per la meva part també m'ha estat indiferent, per mi ha estat com undia qualsevol.R: Sí, la veritat és que el fet de veure l'eclipsi m'ha fet sentir especial pelsimple fet que hi ha gent que no l'ha pogut veure com jo.Pregunta 3T: Home, què he de dir jo? Em pensava que estaria més fosc, perquè si fafosca no és "way". (Va dir en Tomeu un tant decebut)E: Així com el meu company Tomeu ha contestat estic d'acord amb ell, ja quejo també pensava que es faria més fosc.D: En realitat em pensava que seria diferent del que ha estat.P: No, no era el que m'esperava perquè d'acord amb el que han dit els meuscompanys, pensava que seria més fosc.B: La foscor va ser el que va faltar perquè l'eclipsi fos com jo m'esperava.R: Pens també, com el meus amics i companys, que no hauria estat malamentque hi hagués hagut més fosca.Pregunta 4 T: La veritat és que no, no ha canviat la meva opinió sobre l'astronomiaperquè tampoc ha estat un fet que me "flipàs".E: La meva opinió sobre l'astronomia no ha canviat perquè sempre he pensatque és un tema bastant avorrit, però sí, després d'aquest espectacle em sentomés culte.D: No, encara pens el mateix sobre l'astronomia, no ha canviat.P: No ha canviat la meva manera de pensar sobre l'astronomia, gens ni mica.B: De cap manera aquest fet ha canviat la meva manera de pensar sobrel'astronomia o sobre el que en pens.R: No ha canviat molt per mi.Pregunta 5T: M'agradaria veure'l amb els meus amics, sobretot amb en "Will" de 2n debatxiller.E: Amb la meva padrina.D: Amb una amiga molt especial però sobretot amb la persona que mésestim, la meva al.lota.P: M'és indiferent.B: Amb en "Wallas"de 2n de batxiller A i amb tota la penya.R: Amb els mateixos que enguany però a un altre lloc.

Lucía Vioque i María José Román, 3r CPregunta 1:María José: La manera d'organització que hatengut el centre respecte a poder veure l'eclipsitrobo que ha estat encertada.Lucía: De la mateixa manera que la mevacompanya crec que el centre ha tengut unabona organització.Pregunta 2:María José: M'ha estat bastant indiferent ja queno és que sigui una cosa que me faci moltail·lusió.Lucía: Al contrari que la meva amiga, jo sí queem sento especial ja que poca gent pot disfrutard'un eclipsi anular com aquest i perquè hi hamolta gent que no l'ha pogut veure.

Pregunta 3:María José: El meu pensamentera que el cel estaria més fosc ique tampoc pensava que seriatan ràpid, no sé, no m'esperavaaixò.Lucía: Així com la meva amigaopina coincidim que pensavaque es faria més fosc.Pregunta 4:María José: La veritat és que sí,ara estic més interessada enaquest tema de l'astronomia.Lucía: No ha canviat la meva manera de veurel'astronomia ja que pens i m'agrada igual queabans que l'eclipsi.

Pregunta 5:María José: A poder ser amb la meva família.Lucía: Com que ja tendré una certa edat,m'agradaria veure'l amb els meus fills, si entenc.

Francisca Suau, directora del centre.1:He trobat que ha estat molt ben organitzat gràcies als alumnesde ciències experimentals de 1r. Ens varen ajudat molt perquèanaven a cercar els alumnes a les classes simultàniament.Tambéhe de dir que me va impressionar molt que els alumnes s'hoagafassin amb serietat, ja que esperaven el torn per anar al pati,després varen seure i va parèixer que els va agradar molt. Se vaaprofitar molt bé l'activitat.

2: Molt -diu ella amb mitja rialleta. Va ser una experiènciamolt guapa.3: La veritat és que em pensava que es faria més fosc.4: No, era un fenomen que me feia il.lusió perquè sempre a lahistòria ha parescut una cosa màgica, interpretada dediferents maneres. Però per la meva part no ha canviat lamanera de veure l'astronomia.5: Amb els meus companys, família, en definitiva, amb els meus.

10 ACTUALITATLA SOCIETAT BALEAR DE MATEMÀTIQUES JA

ÉS UNA REALITATMaria del Mar RigoJa feia massa anys que se’n parlava i ara ja la tenim. Ara l'hemde fer créixer associant-nos, col·laborant o, simplement,participant en les activitats que s’organitzin. Aquí teniu lesrespostes a algunes preguntes que vos pogueu fer.Quins són els seus objectius?1. Contribuir a la promoció i divulgació del coneixement deles matemàtiques en tots els estaments de la societat de les IllesBalears. 2. Contribuir a millorar tots els aspectes que incideixen enl'ensenyament de les matemàtiques, tant en l'àmbit educatiu com enqualsevol altre àmbit fora de l'entorn escolar o acadèmic.Qui en pot formar part?Segons els estatuts, podran ser socis numeraris totes aquellespersones físiques en plena capacitat d'obrar interessades per lesmatemàtiques.Per què XEIX?Molta gent es demana què vol dir el sobrenom que hem posata la Societat Balear de Matemàtiques.El Diccionari de la llengua catalana, ens diu:xeix f Nom de la lletra x X, anomenada també ics. Xarós'escriu amb xeix; executar s'escriu amb ics.La Junta Gestora vàrem triar aquest nom per a la nostraSocietat, ja que és un símbol d'identitat nostre, la lletra X: laincògnita, el 10 en nombres romans, el signe de multiplicar... A més,

amb això podíem fer ús d'una paraula que està en desús i quepodria desaparèixer.Què és la Junta Gestora?Abans de la primera assemblea, que es farà dins el mes degener de 2006, s'ha format una primera junta provisional perpoder crear la societat. Aquesta junta s'anomena "JuntaGestora".On podem trobar més informació?A la nostra pàgina web www.xeix.org

El s m emb r e s d e l a J un t a Ge s t o r a d e l a S o c i e t a t Ba l e a rd e Ma t emà t i qu e s SBM-XXEIX a l a J o r n ada I n au gu r a l .

Els alumnes de 2n de Batx. hem fet unasèrie d'activitats per guanyar doblersper poder anar de viatge d'estudis, lesquals ara vos contarem:La primera activitat que varem feraquest primer trimestre va ser unaventa de creps el passat 1 d'octubre a laplaça de Santanyí; qui es va acostar vapoder menjar creps de confitura,xocolata, llimona i sucre, caramel icuixot i formatge.Después d'aquesta experiència amb elscreps varem seguir fent de cuiners diverses vegades més, fentbunyols a diferents llocs: 15 d'octubre a la plaça de Santanyí, unpoc pastas per aigua, però amb el nostre enginy varemaconseguir que tot anàs bé, el 21 d'octubre, dia de les Verges, al'institut i el passat dia 13 de novembre a s'Alqueria Blanca, ontambé va ploure i ens varem haver d'arreconar un poc. Hem dedir que tot això dels bunyols, principalment, no ho haguéssim

ACTIVITATS PEL VIATGE D'ESTUDIS DE 2n DEBATXILLER

Miquela Rigo, 2n Batx. Apogut fer sense la nostra professora dematemàtiques, na Maria del Mar, queno només li van bé els números, sinotambé la cuina.El dia de la fira de Santanyí tambévàrem anar a vendre coses de les queens havien sobrat a la tómbola d'estiu.Per acabar, dia 18 de novembre vàremfer la pamboliada on també hi vahaver un concert i un sorteig on quasitothom va tenir premi.Per acabar, informar-vos que ja sabem

on anirem de viatge, després de moltes votacions i propostes,finalment anam a Atenes, el mateix lloc on varen anar els del'any passat, però com que no serem ni els mateixos alumnes niels mateixos professors, serà un viatge totalment diferent.Només fa falta donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudata organitza-ho tot i també donar les gràcies a tots els que heucol·laborat.

ACTUALITAT 11

NUPCIAL 05José Aitor Montalbán, IP

La fira Nupcial de Palma va durar tres dies, els dies 25, 26i 27 de novembre. La fira va començar amb unapassarel·la de vestits de noies, que més tard les modelsvaren passar pels estants de la fira.Hi havia estants de totes classes relacionats amb bodes,estants de conjunts elegants d’homes i vestits de noies.Restaurants de distintes parts de l'illa, decoracions pertaules en les quals que se serveixen menús de luxe, algunsmobles elegants com sofàs llampants, etc...

Floristeries per fer rams de flors i decoracions tant percentres de taula i decoracions ambientals, perruqueriesque estaven especialitzades a fer pentinats de noia , ialgunes pastisseries amb rebosteria. Però el que més vaagradar la gent va ser un on hi havia una font de xocolata,tu entraves, agafaves una galeta i la ficaves en la font,"molt bo".Els alumnes d’Iniciació Professional de Restaurant i Barque hi vàrem anar (Florencia Sol, Manuel Esquinas i AitorMontalban) vàrem fer tres còctels: refresc de llimona ambmenta, Very Well i Bela Bartok. Vàrem fer bastantscòctels, aproximadament 150. Van venir càmeres detelevisió i fotògrafs periodístics, com el Diari de Mallorca.Compartíem l’estant amb altres alumnes de FormacióProfessional de Restaurant i Bar d'Alcúdia, que varenservir canapès dolços i salats. Llavors, al final de la fira, lagent dels estants varen anar al restaurant on el qui haviabufet lliure, per cert, tot va estar molt bo.Va ser molt bonic i ho vàrem passar molt bé, així que usrecomano que aneu a la següent fira que serà el pròximfebrer, també durarà 3 dies. En aquesta fira hi van totes les

Iniciacions Professionals i Formacions Professionals degrau mitjà i grau superior de tot Mallorca i de tot tipus:fusteria, electricista, mecànica, restaurant i bar, jardineria,etc...

Per això, si qualcú vol algun any anar a alguna Iniciació oFormació Professional pot anar a informar-se dequalsevol especialitat.

El nostres companys d’Iniciació Professional han participat en la fira Nupcial i n’han vengutmés que satisfets.

REPORTATGE12

EL HIP HOPA LESENCICLOPÈDIES

El hip hop és un moviment de caràcterartístic i musical sorgit en la dècada dels80 a la comunitat urbana d'origenafroamericà i hispà en els Estats Units.Durant els primers anys, el hip hop vaestar caracteritzat per quatre fenòmens:el rap, el graffiti, el break dance i elturntablism (el domini dels plats o el queés el mateix: la figura del dj).Aquest moviment va començar quan elsadolescents de les barriades negrescercaven noves formes artístiques ioriginals amb les quals poguessincompetir, expressar-se i unir-se per crearrivalitat entre bandes.Musicalment, el hip hop consta d'unapart instrumental i una a capella. Lainstrumental està composta per unapercussió rítmica de bateria amb un petitacompanyament d'un baix i una melodiaprincipal que es va repetint i s'hi vanaplicant variacions al llarg de lacomposició musical.

Personalment creim que el hiphop no és el que surt alsvideoclips americans ni alsanuncis de televisió nacional. És adir, que un home carregat depasta, envoltat de femelles icotxarros no és el hip hop quenosaltres coneixem i consideram.Tampoc ho és un anunci on surtenquatre al·lots que es creuen guais ique no tenen ni idea del querealment és el hip hop i, l'únic quefan, és embrutar-ne la imatge. Elmateix succeeix amb els artistesespanyols que es forren mesclant-ho amb altres tipus de músiquescom el flamenco, uns exemplespoden ser tant en Junior com LasNiñas. En les televisions i algunsconcursos de ball televisius, es potobservar com apareix un estil deball anomenat hip hop, aquest ballés una invenció dels que noconeixen l'estil propi, ja que el balldel hip hop és el break dance, i no

LA NOSTRA MANERA DE VEURE EL HIP HOPFrancesc Joan Serra, 1r Batx. B; Hassan del Valle, 4t Div

ELS 4 ELEMENTSBREAK DANCEÉs el ball del hip hop, una forma d'expressió corporal quecerca moviments impossibles, d'un gran equilibri, força iresistència física. Els breakers també s'ajunten mitjançant

TURNTABLISMÉs difícil d'explicar el turntablism, es podria considerar comla habilitat que presenten els dj per mesclar temes o cançonsen temps real, amb l'ajuda d'una taula de mescles i dos plats

uns joves movent-se lateralment.Gràcies a aquestes persones,molta gent que no està immersaen aquest món, té una ideaequivocada del que és el hip hopen realitat.Nosaltres, quan escrivim un tema,no ho feim pensant en els dinersque podríem guanyar, ja que el hiphop autèntic i pur d'Espanya persort, encara no està embrutat. I unartista de hip hop espanyol no surtde la fam cantant, ja que en aquestpaís aquest moviment és pocreconegut.Per a nosaltres, el hip hop éspoesia urbana cantada sobre unapart instrumental. És l'artd'expressar el que nosaltres veim iopinam mitjançant poesia. És ladificultat en la qual amb unnombre limitat de paraules queacaben de la mateixa manera esconstrueix un text coherent i ambun significat concret.

crews, i organitzenc o m p e t i c i o n sentre cr ews dediferents llocs ip r o c e d è n c i e s .A n u a l m e n ts'organitza unac o m p e t i c i ómundial de breakdance anomenada"The Battle OfThe Year". Elbreak dance esballa amb rap itambé amb breakbeat.

de vinil. L'scratch ésuna part importantdel turntablismrelacionat amb elhip hop, ja queapareix a moltstemes com unaforma d'acabar ocomençar un temao una cançó.L'scratch consisteixa fer retrocedir iavançar un vinil d'acapella per tald'aconseguir un soconcret i únic,l'scratch. Fran j u

REPORTATGE 13

És la música que representa elhip hop. El que fa rap se'lconeix amb el nom de MC(Master of Ceremony, o el queés el mateix, Mestre deCerimònies), que es llegeix coma "emsi". Principalments'encarreguen de contar, criticari explicar el que veuenmitjançant poesia. L'objectiu del'MC és amollar el seu discursintentant ficar-hi el màximpossible de grups de paraulesque rimin.

RAP

És el hip hop representat demanera gràfica. Els escriptors degraffiti solen escriure o dibuxarel seu nom, o el nom de la sevacr ew (grup). L'objectiu del'escriptor de graffiti és donar aconèixer les formes amb lesquals representa el seu nom,escriure mitjançant lletres ambcontorn (rètols) i fins i totdibuixar formes tridimensionalso dibuixos realistes. Tambéintenten firmar per tot on poden(parets, autocars, trens,autopistes, edificis, ponts, etc.).

GRAFITTI

MC Has

Spo r

Patricia Melendo, 1r D

Aina Obrador, 1r D

14 RECOMANACIONS

Pandora al Congo, Alfred Sánchez PiñolEdicions La CampanaBarcelona, 2005

"Aquesta història va començar amb tres enterraments i vaacabar amb un cor trencat: el meu. L'estiu de 1914 jo tenia19 anys..." Així comença aquesta aclaparadora novel·la, d'unamanera tan contundent i eficaç que no et queda altraalternativa que continuar llegint fins al final. El punt departida és el següent: Marcus Garvey, empresonat aLondres, pot ser condemnat a mort. L'acusen d'haverassassinat dos germans, William i Richard, aristòcratesanglesos, en una expedició per trobar diamants a la selva

AQUEST TRIMESTRE VOS RECOMANAM...Francesca M. Vallbona

del Congo. Per salvar Garvey, el seu advocat encarrega aun escriptor anònim que l'entrevisti a la presó i escrigui elrelat del que va passar de debò a l'Àfrica, amb l'esperançaque el llibre pugui ser útil per la seva defensa.La història avança en dos escenaris molt contrastats: d'unabanda, vivim la convencional societat anglesa del tempsde la Gran Guerra, amb els pintorescos personatges de lapensió de la senyoreta Pimkerton, i, de l'altra, l'acció faanar el lector fins a un llunyà racó de la selva, on elsaventurers descobreixen, atònits, un món subterraniestranyament habitat.La novel·la té la força narrativa dels grans novel·listesclàssics i l'autor ha estat capaç de crear un nou i granunivers literari, viatjant tot el temps entre la veritat i lamentida, la crueltat i la tendresa, la ironia i l'èpica.

MATCH POINTDirecció: Woody AllenNacionalitat: Regne Unit-EUA · 2005Actors: Jonathan Rhys Meyers, Matthew Goode,Emily Mortimer, Scarlett Johansson, Brian Cox,Penelope Wilton, James Nesbitt, AlexanderArmstrong, John Fortune, Ewen Bremner, ColinSalmon, Rupert Penry-Jones

Woody Allen torna, fidel al seu públic, amb MatchPoint, una història sobre l'ambició i el paper de l'atzaren la vida de les persones. La pel·lícula estàambientada a Londres i gira al voltant de ChrisWilton, un autèntic 'pijo' anglès que s'encapritxad'una jove nord-americana anomenada Nola. Aquestano dubta a interposar-se entre Chris i la seva esposa,Chloe. Serà el germà ric de Chloe qui desencadeni elstràgics successos.La nova cinta de Woody Allen està protagonitzadaper Jonathan Rhys Meyers i Scarlett Johansson, ques'ha convertit, així, en la nova musa d'Allen. Mésnovetats. Aquesta és la primera pel·lícula de WoodyAllen rodada íntegrament fora de Nova York. Elrodatge a Londres va començar l'estiu del 2004. Peròtot i no desenvolupar-se en l'hàbitat natural delrealitzador, sembla que aquest li hagi pres la mida a lacapital del Regne Unit. I és que el retrat que fa del'alta societat britànica contemporània, amb 'trepa'afortunat inclòs, sembla digne d'un director de lesilles.

Un llibre... ...i una pel·lícula.

COMISSIONS 15

P: En primer lloc, ens podriesexplicar en què consisteix la tevafeina a l'Institut?R: És molt simple, la Consulta Jovel'hem creada per resoldre qualsevoltipus de dubtes que sorgeixin alsalumnes d'aquest centre.P: Quin tipus de dubtes resols?R: Bàsicament tot el que estiguirelacionat amb dietes, sexe i altresqüestions de vegades dífícils dedemanar a altres persones pervergonya.P: Què és el que costa més dedemanar per part dels alumnes?R: Crec que tot el faci referència adrogues, de fet no m'han demanat resencara sobre aquest tema, ievidentment sobre sexe que, malgratsigui el tema sobre el qual més

COSTA MOLT DEMANAR DUBTES DE DROGUES I SEXE

En aquest primer número del curs escolar hem pensat que seria una bona idea que na Bàrbara Amengual, la infermeraque atén els dubtes o problemes a la Consulta Jove del nostre institut, ens expliqués quatre coses sobre què és i comfunciona aquest tipus de consultori.

Maria Cristina García, 2n C; Gema Amarelle, 2n A

demanen, els costa molt llevar-se la pordel damunt.P: Com valores aquestaexperiència?R: De moment és molt positiva, ja quem'agrada estar prop dels adolescents iajudar-los. Tot d'una va costar un poc,però ara és molt agradable i bonic.P: Quines preguntes són les méshabituals?R: Això és una cosa molt personal ianònima, estaria malament dir-ho, peròm'han demanat de tot i molt.P: T'agrada participar d'aquestaexperiència?R: Sí, molt, nosaltres ho vàremproposar a l'Institut perquè pensamque s'ha de prevenir els adolescentsamb aquest tipus de qüestions des deben joves.

La Consulta jove està situada al laboratori de l'institut cadadivendres de les 11 a les 12 hores. És un espai on els alumnestrobaran una infermera, na Bàrbara, del Centre de Salut deSantanyí. Amb ella els alumnes podran consultar els dubtes queels puguin sorgir sobre qualsevol tema relacionat amb la sevasalut, és a dir, sobre alimentació, hàbits d'higiene, sexualitat,drogues... Sempre amb un clima de confidencialitat i tractepersonal i individualitzat.

LA CONSULTA JOVE I LA COMISSIÓ DE SALUTMargalida Caldentey

lloc per ajudar-nos a estar millor, no s'ha de convertir en unpasseig.

La consulta Jove forma part de les activitats de la Comissióde Salut, que està formada per professors de l'institutinteressats a millorar els hàbits de Salut de les persones queformen part del nostre Centre.Els objectius que es plantegen són detectar les necessitatssobre salut dels nostres alumnes i orientar-los sobre commillorar-les o canviar-les, si és necessari.Per aconseguir tot això , a més de la consulta jove, hemplanificat diferents activitats com són:"Tallers de primers auxilis per 3r , 4rt d'ESO i Iniciacióprofessional, això es durà a terme al mes de febrer."Tallers d'Educació Sexual per 2n d'ESO al mes de març."Taller de prevenció de la SIDA per 3er d'ESO també pelmes de març.Una altra iniciativa que volem posar en marxa és la creació d'ungrup per deixar de fumar, dirigits als alumnes i professors queestiguin interessats a deixar o disminuir els hàbit de fumar. Peraixò es realitzarà una campanya per informar de coms'organitzarà aquest grup i alhora poder contactar ambpersones que hi vulguin participar. La persona encarregada dedur aquest grup per deixar de fumar serà una altra infermeradel Centre de Salut de Santanyí.

Què puc fer per anar a la Consulta jove?Hauràs de demanar permís al professor de l'aula per anar-hii, en acabar la consulta, na Bàrbara et signarà una nota perdeixar constància que has fet servir la consulta.Quantes vegades hi puc anar?Totes les que tu necessitis; hem de tenir en compte que és un

P: Quins dies atens la Consulta Jovei fins quan?R: Cada divendres entre les 11 i les 12 hestic disponible per a qualsevol dubte alLaboratoriP: Finalment, creus que els jovesestan suficientment informats sobresexe, drogues, alimentació...?R: Crec que suficientment informats nohi estan mai perquè les estadístiques alsdiaris diuen que encara falta molt camíper recórrer, però anam avançant; tot ique moltes vegades es creuen que estanmolt informats, la realitat demostra elcontrari.Ja ho sabeu, si estau avergonyits o nosabeu amb qui parlar dels temes quemés us afecten, sempre trobareu naBàrbara perquè us pugui ajudar.Animau-vos, tots hi guanyarem.

16 COMISSIONS

Antoni EstelrichACTUACIONS DE LA COMISSIÓ ECOCENTRE

Aquest projecte englobarà bàsicament tres àrees:

PAPERL'objectiu d'aquesta àrea d'acció és reciclar, reduir ireutilitzar el paper. I establir un sistema de recollida depaper a les aules i a la resta de zones de l'institut. Tambés'elaborarà una auditoria sobre l'ús del paper al centre pertal de detectar com se'n pot disminuir l'ús de paper. Totesaquestes mesures afecten el professorat, l'alumnat i laresta de personal no docent.

Aquesta comissió, que ja funciona des de fa un temps a l'institut, s'ha proposat per enguanyelaborar un projecte d'ambientalització del centre.

d'estalvi energètic. També, el professor Llorenç Caldenteyparticiparà en un seminari sobre energia solar amb laintenció d'estudiar les possibilitats d'instal·lar plaquesd'energia solar al centre.

L'institut participarà en el projecte d'ambientalització decentres de les conselleries d'Educació i cultura i de Mediambient.

Per dur a terme tots aquets objectius se cercarà lacol·laboració dels alumnes i, entre d'altres activitats, esconvocarà un concurs d'aules netes, es participarà a larevista, es col·locarà un tauló verd al hall on secentralitzarà tota la informació de la comissió.

ENVASOS I ENVASOS PERILLOSOSEn aquesta àrea es faran activitats de conscienciaciósobre els residus no perillosos i la seva problemàtica.Es pretén aconseguir que s'utilitzin els contenidorscorresponents al pati, al hall i als passadissos per tald'evitar que es tirin els residus al terra.També es continuarà amb la recollida d'envasos perillosostal com s'ha fet fins ara a través d'empresesespecialitzades.

ENERGIAS'ha previst realitzar una ecoauditoria sobre la despesaenergètica en el centre, per detectar possibles maneres

LA COMISSIÓ RECORDAENVÀS BLAU: paper.ENVÀS GROC: plàstics, llaunes, brics, paperd’alumini.ENVÀS DE PILES (Vora consergeria): noméspilesResta de residus a les papereres normals.

COMISSIONS 17

VVIIDDAA

Va néixer a Campos l’any 1946. La seva família erapropietària d’una fàbrica de material deconstrucció, de la qual es va fer càrrec molt prest,atès que era fill únic i, quan tenia nou anys, el seupare va morir. Només va poder cursar elbatxillerat i després no va seguir estudisuniversitaris.

Això no obstant, va manifestar un interèsextraordinari per totes les activitats artístiques: elcinema, la pintura, la fotografia i, moltespecialment, la literatura. Va exercir elperiodisme a les pàgines del «Diario de Mallorca»i, d’una manera molt especial, mogut per la granafició que sentia pel cinema, va fer críticacinematogràfica.

Molt influït pel mestratge de Blai Bonet, la sevaobra també pretén renovar les nostres lletres.

L’any 1975 va crear l’editorial Guaret, amb lafinalitat de publicar llibres que, pel seu caràcterinnovador, quedaven fora dels circuits comercialshabituals. Va morir l’any 1996.

OOBBRRAA

L’any 1972 es va donar a conèixer amb el poemariHome de primera mà (Premi Blanquerna 1969), quefou inclòs al volum col· lectiu Poesia 72 . Elseguiren: Cinc minuts amb tu (1973; Premi «LesIlles d’Or» 1973), Carn de vas (1976), Esquena deganivet (1976), Traus badats (1979), Com un peix dinsel rostoll (1978), Terra de reganyols (1981), L’encantdels pentenills (1981) i Els calls del manobre (1984).En altres llibres va usar formes i tècniquesavantguardistes: Poemoteca (1978), Carcelles d’allís(Poemaou) (1979) i Àlbum (1980). Però els últimspoemaris abandonen l’experimentalisme i adoptenformes mètriques sòlides: Guarets a l’alba (1987),L’ull dels clapers (1988) i Vols des d’Orly (1995).

A Les fites netes (1996) retratà en prosa moltsd’aspectes de la seva vila natal. Com ainvestigador, va publicar Bibliografia dels escriptorsde Campos (1306-1979) (1980) i Aproximació a l’obradel poeta Miquel Garcia (1982).

DAMIÀ HUGUET EN LA MEMÒRIA

Comissió de narrativa

La Comissió denarrativa de l’IESSantanyí haacordat dedicar elcurs actual arecordar la figurade l’escriptorDamià Huguet iRoig, en motiu deldesè aniversari dela seva mort. Així,s’organitzaran elsh a b i t u a l sconcursos literaris(dels quals podeutrobar les basesaquí mateix). I

Damià Huguet i RoigCampos

també altres tipus d’activitats com xerrades, il·lustracionsde poemes, lectures poètiques, exposicions, taulesrodones, projecció d’audiovisuals, recerca documental...I a continuació, per fer una primera aproximació aaquest escriptor, teniu un text sobre la seva vida i la sevaobra:

18 COMISSIONS

Comissió de Normalització Lingüística

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Aquesta comissió està integrada per les personessegüents: Maria Bonet, Catalina Mesquida, AntoniRosselló, Joan Joan i Sebastià Covas com acoordinador, i es reuneixen setmanalment percoordinar i organitzar diferents tasques ambl'objectiu, bàsicament, de vetllar pel compliment iaplicació del Projecte Lingüístic del Centre i peraconseguir el màxim de normalitat en l'ús de lallengua catalana com a llengua vehicular en tots els

àmbits de l'activitat docent i de comunicaciód'aquest institut.Per això, és imprescindible, per una part, organitzaractivitats de control i de seguiment de la tascadocent de tots els departaments (el 100% de lesclasses són en català) i, per altra, oferir el suport il'assessorament lingüístic adient tant en correcció itraducció com en la recerca de material en català.A més, tenint en compte el context sociocultural delnostre alumnat, és important incidir en les actitudslingüístiques i les normes d'ús implícites quecondicionen el seu comportament a dins i a fora delcentre, així com la sensibilització envers aquestesqüestions.Són objectius que requereixen la implicació de tota lacomunitat educativa i en aquesta línia tenim previstemprendre unes iniciatives concretes, a més de les quesorgeixin al llarg del curs des d'aquesta comissió: laprimera consisteix a convidar tots els departamentsperquè controlin l'ortografia en general de treballs iexàmens i penalitzin unes determinades faltes. Lasegona es basa en la distribució d'un decàleg d'úslingüístic per a l'alumnat que transcrivim acontinuació, aprofitant aquest mitjà, per donar lamàxima difusió a aquest text.

DECÀLEG LINGÜÍSTIC DE L'ALUMNE/A1.- Usa amb normalitat la llengua catalana en lateva activitat acadèmica (apunts, exercicis,treballs, exàmens...).

2.- El català és la l lengua de Mallorca, deMenorca, d 'Eivissa . . . ; interessar-se enl'aprenentatge del català és treballar per seruna persona ben ar re lada a Mal lorca , aMenorca.. .

3.- Ajuda els teus companys no catalanoparlantsa aprendre català; la millor forma de fer-ho ésparlar-los habitualment en la nostra llengua.

4.- Si no parles català, interessa't per aprendre lallengua. No et preocupis si fas faltes o tenserrors de pronunciació. La pràctica ajuda areduir-los.

5.- Mai no facis burla d'una persona ques'esforça a parlar català.

6.- Interessa't per la literatura i per la culturavehiculada en català.

7.- Consumeix productes culturals en català(música, llibres, diaris, revistes, programes deTV...). Veuràs que són ben interessants ienriquidors.

8.- Arracona totes les pors i complexos: el català és lallengua vehicular de l'ensenyament a les Illes Balears iPitiüses. No toleris actituds negatives envers la llenguacatalana ni envers les persones que la parlen.

9.- Esforça't a usar la llengua amb totanormalitat i procura anar augmentant la tevacorrecció lingüística.

10.- Sigues actiu/va a favor de la llengua en totmoment i fes respectar els teus drets lingüístics:exigeix l'ús del català als professors quel'arraconen de la seva activitat acadèmica.

COMISSIONS 19

BASES1. Les narracions i les poesies han de ser de tema lliure,originals i inèdites, i han d'estar escrites en llenguacatalana.2. Els textos es podran presentar a mà o mecanografiatsi en fulls escrits a una cara a un espai.3. L'extensió màxima serà de 4 pàgines per a lesnarracions. Els poemes hauran de tenir un mínim de 10versos.4. Les narracions i els poemes s'hauran de presentar asecretaria dins un sobre gros on figurarà el títol i el cursde l'alumne. Dins el sobre hi ha d'haver:a. dues còpies del text.b. un sobre petit tancat a la part exterior del qual figuraràel títol i, a l'interior, les dades personals de l'autor.5. Es poden presentar les narracions i poemes fins a dia 7D'ABRIL DE 2006.6. El jurat estarà format per professorat de diversosdepartaments, un membre de l'AMIPA i un escriptor.7. Hi haurà quatre primers premis de 60 euros cada uni quatre segons premis de 30 euros. A més de lots dematerial audiovisual i literari en català.8. Els premis seran lliurats en el centre durant la Setmanadel Llibre.9. Si el jurat ho considera oportú, podrà proposarmodificacions puntuals d'aquestes bases.

VI CONCURS LITERARI IES SANTANYÍ

SANT JORDI 2006

TRES CONCURSOS DE NARRATIVA, adreçats a:o Alumnes de 1r cicle (1r i 2n ESO)o Alumnes de 2n cicle (3r i 4t) i IPo Alumnes de Batxillerat (1r i 2n)

UN CONCURS DE POESIA per a tots els nivells

L'IES Santanyí organitza, en aquesta sisena edició, 4 concursos literaris:

COMISSIÓ LITERÀRIA IES SANTANYÍNovembre de 2005

TÉNTOL!TORNAM A COMENÇAR

Marina Sitjar, Joana MariaMarimon, 2n C

El passat dia 2 de novembre, elsrepresentants de cada curs a larevista i els professors col·laboradorsens vàrem reunir. L'objectiu eraposar en marxa la revista, donantidees, iniciatives... En aquesta reunióno varem acordar gaire coses, però síque quan anàssim d'excursió ensemportaríem la càmera de l'institut ifaríem un parell de fotos al lloc de lavisita. També diguérem que hi hauriauna secció d'humor, de passatemps...Per acabar, els alumnes d'IP ensvaren convidar a un berenar, hi haviapizza, patates, olives...

A l g u n s d e l s r e p r e s e n t a n t s d e l sc u r s o s a s s i s t e n t s a l ’ a c t e .

20 MÚSICA

† El grup musical Extremoduroha sofert al llarg de la sevahistòria una sèrie demodificacions i canvis en els seuscomponents com ho testifica,Roberto Iniesta, autor depràcticament totes les sevescançons. Les seves lletres, tanradicals i políticament incorrectescom a vegades inspirades ipoètiques, no han gaudit del favorde les emissores de ràdio però sídel públic. Sempre han estat fidelsals seus principis, conscients quela constància acaba sempre sentrecompensada.

Recomanacions: Necesito drogas yamor, So pallaso, No me calientesque me hundo, La vereda de lapuerta de atrás...† Marea és un grup deBerriozar (Navarra) que vanéixer impulsat pel seu cantantKutxi Romero que desprésd'haver transitat per diferentsgrups de trash i punk va decidircrear el seu propi grup de rockurbà "del de tota la vida". Rockque està més enllà del temps,però que sempre està arrelatentre part de la joventut ambgrups que van desd´Extremoduro, passant pels

PROMOCIONS ALTERNATIVESAlicia Morcillo, PC 4t

Suaves, Barricada, Platero y tu,Silencio Absoluto, Dikers...Marea continuen en aquestalínia de fer un rock senzill idirecte ple de lletres arrelades almés quotidià de la realitat socialque els envolta. A destacar lacol·laboració i, perquè no, labenedicció de Rosendo,Loquillo i Roberto Iniesta líderdel més que consagrat grupExtremoduro. No són moderns,ni guapets, però són autèntics.Recomanacions: La patera, DosAlpargatas, Tu sin braguitas yo sincalzones, Trasegando, El perro verde,alfileres ...

† Des del començament , elJuliol de 1996, La Fuga hatengut el comportament dequalque modest equip de futbolon tots ataquen i tots defensen.Ara, pugen una categoria en laseva lliga personal, desprésd'haver disputat els habituals ilògics partits difícils. La sevamúsica es basa en la senzillesa iel treball. El directe segueixsent la seva arma. Els seus fansels segueixen de banda a bandadel país i els seus concerts sónmés nombrosos a cada gira

Recomanacions: Miguel, Sueñosde papel, Gigante, Al pie del cañon,P´aquí, p´allá ...

† Barricada es formà l'any 1982al barri de la Txantrea, alsvoltants de Pamplona.Enrique Villareal (El Drogas)baixista i veu, Javier Hernández(Boni) guitarra i veu, AlfredoPiedrafita guitarra i cors,Fernando Coronado bateria icors, tots Quatre són autors de lesmés de cent cançons publicadesen 15 potents àlbums realitzats alllarg de la seva dilatada carrera.

Recomanacions: No hay tregua,Ocupación, No sé que hacer contigo,En blanco y negro.

Bé, això es tot. Pot haver-hi gent aqui aquest article hagi agradat i alcontrari; per algun suggeriment,reclamació... poseu-vos encontacte amb els alumnes deprocessos de comunicació . Alpròxim número de Téntolposarem més artistes. Esperamque vos hagi agradat i voldríemaprofitar per donar les gràcies aRoberto 3rA, Contestí 3r E, Mery4B que han estat de gran ajuda.Si voleu més informació visiteula pàgina:www.manerasdevivir.com.

El que tenen en comú tots aquests grups és que no han aconseguit la fama gràcies almàrqueting ni a les discogràfiques sinó que n'han estat més aviat al marge.

CREACIÓ 21

Pastor, vés viuEn parlar que ses ovelles,mengen olivarda,convé alçar ses celles,i baratar sa guarda.

Cabota de miUn dia de matances,jo em vaig engrunar un dit,va esser tot un somni,jo estava dins es llit.

S'era caparrudaDamunt s'era no hi plou,i per això res hi neix,ses gallines hi fan s'ou,i es moix s'hi menja es peix.

Al·lota estimadaAmb tu saps que riuria,si jo bé et conegués,no hi hauria cosa que no fes,sempre abans t'estimaria.

Ja era hora que ploguésAra ha ploguti sa terra ho agrairàperquè ha fet una bona saó,ja podem anar a llaurari llavors a sembrar favó,per ben alimentares xot banyut.

GLOSES

Joan Gaspar Aguiló, Miquel Estelrich, Santiago Simarro, 3r C

El dimoni, un sant vellEl dimoni és un sant vellque sempre és aquí, a Santanyí.Tot l'any a Bonanyi, si el volen veure retre,sempre basta anar a Petra.

De bon pobleJo la vull santanyinera,i que sigui de pa i tros,que sàpiga ventar s'era,i la se torqui amb un terròs.

Pagesos jovesDos pagesos se'n van a llaurar,i ses vaques a munyir,un és en Joan Gaspari s'altre en Miquel Bernadí.

Dia de feinaSi tengués gens d'humor,aniria a ca sa tia,a la fresca seuria,i ella em diriaque sempre seriaun tros de colló.

Sempre tan feinersEls estudiants estam cansatsde tant fer deures i estudiar.Estam molt enfadatsi encara no es volen aturar

És massa blanA dins Son Marimonhi ha dos pagesots,que llauren amb un tractorque s'enquella dins els clots.

Amor impossibleOh! Ma vida mia.Oh! Mon dolç amor.I ella responiaOh! Que ets de colló.

NadalLa neu ja és aquí,ja han arribat les vacacions,anirem a fer esquísense tenir obligacions.

Sacs arnatsSacs varen anar a cercarper ametlles colliri tantes en varen agafarque els sacs varen cruixir.

De fam, tanta maiA punt de migdiasa fam m'és entrada,tanta sort de sa tia!Que em té preparadauna bona talladade porcella rostida.

22 CREACIÓ

Feia molt de temps que no veia l'Albert, sempre havíem estatamics i ens agradava jugar a detectius junts sempreinvestigàvem encara que, a vegades, traguéssim conclusionsdesconcertades. Ara, l'Albert ja devia ser un detectiu.

Aquell dissabte era tard, jo havia sortit, però ara era a casa, vaigsentir que el meu germà Pere arribava perquè ell havia fet méstard que jo; vaig sentir que el pare li cridava, es veu que el meugermà havia begut un poc però quan em vaig aixecar vaig veureque havia begut moltíssim.- No sé com t'has pogut drogar- va dir el meu pare.- No m'he drogat- va contradir el meu germà. Però es veia quesí.- A no? Doncs totes aquestes picades al braç?- li va preguntarel meu pare.- No ho sé.- Bé demà ja en xerrarem vés-te'n a dormir.

DROGADES INVOLUNTÀRIESAntoni Escalas, 3r C

tenia aquestes punxades el braç, crec que aquells tipus em vandrogar.- D'acord, et creuré, però això és molt estrany.- Sergi et dic la veritat.- D'acord, d'acord, encara que no sé si el pare ho creurà.- No segur que no.- Podria dir-li a l' Albert que ho investigui i jo l'ajudaria.- Bé, però no vull que us fiqueu en problemes.- No passis ànsia- vaig dir jo.

Jo no m'ho podia creure: havien drogat el meu germà, nosemblava possible que la gent es dediqués a això. L'endemà liho vaig dir a l'Albert i va decidir investigar sobre bandes quefeien coses d'aquestes. Després de cercar molt, va trobardelinqüents que es dedicaven a això no per res en especial, sinóperquè els pareixia divertit.

El meu pare va creure la historia del Pere quan va passar elmateix a altres joves del poble. L'Albert i jo encara no havíemtrobat pistes de ningú, però un dimecres d'hivern quan vàrempujar a classe i vam veure un professor estès a terra vam mirar-li el pols i no en tenia, era mort! En aixecar-li la màniga deljersei vam descobrir moltes picades i nosaltres ens vam mirar.

- També l'han drogat i l'han mort!- va dir-me ell.- Hem de dir-ho al director i hem de trobar qui ha fet això- vaigdir jo.- Vaig a cercar el director- va dir el Joan.

Més tard el director va venir, va cridar la policia i se'n van endurel cos.

Un dia l'Albert, que ara es fixava en totes les coses, motxilles,quaderns,etc. es va fixar en el contingut del maletí del mestrede socials. Hi havia xeringues que encara no havien estatutilitzades! Quan l'Albert m'ho va dir no sabia què dir. Erapossible que darrera tot això de les drogades forçades hiestassin els professors? A l'Albert se li va ocórrer agafar-li elmaletí, al mestre de socials. Amb l'ajuda d'uns al·lots vàremaconseguir llevar-li-ho. Ens van ajudar perquè els vam dir quehavíem vist els exàmens dins el maletí i que si ens ajudaven elsdeixaríem copiar i ells van acceptar. Després nosaltres vamendur-nos el maletí al bany per mirar-ne el contingut i vàremtrobar xeringues i potets amb líquid dins. Estava clar que elmestre hi tenia alguna cosa a veure.

- Investigarem el departament al qual pertany el mestre.- D'acord, agafaré les claus del mestre i un dia entrarem aldepartament- va dir l'Albert.

Un dia vàrem quedar amagats dins l'institut i quan se'n va haver

Jo hi vaig esser abans que ell. El meu pare el va acompanyar alllit i el va deixar mig tapat. L'endemà la meva mare em va dirque el deixés fer. El dilluns vaig anar a escola. El dia va sernormal l'horabaixa vaig tornar a peu cap casa amb el meugermà i li vaig preguntar:- Què et va passar dissabte a la nit?- Jo venia amb la moto cap a casa, a un semàfor em vaig trobarun cotxe aturat però el semàfor estava en verd, vaig fer sonarel clàxon per si no se n'havia adonat- va començar- després vanbaixar del cotxe, anaven emmascarats, jo ni duia el cascoperquè era a prop de casa i no me'l vaig posar, i em van acostarun mocador a la cara. Jo no m'hi vaig poder resistir perquèduien una pistola, em vaig marejar i no record res més fins alscrits del pare, però no sé què em va dir. Al matí, vaig veure que

CREACIÓ 23

anat la dona de la neteja vam anar al departament A l'institutno hi havia alarma perquè a la planta baixa feien angles per aadults i la classe ja havia començat quan la dona se'n va anar.Vam anar al departament i el vàrem començar a registrar ivàrem trobar un doble fons als armaris: estaven plens dexeringues, potets d'aquells que havíem vist al maletí i armes ivàrem decidir anar a dir-li-ho al director el dia següent.

Li ho vaig contar tot al meu germà i al meu pare i van estard'acord amb mi d'anar a veure el director, el pare va estar moltcontent de saber que el Pere havia dit la veritat. L'endemà vamanar a veure el director el temps de l'esplai i li ho vàrem contartot.

- Bona feia nins, però crec que no us servirà de res.- Però què està dient?!- vaig dir jo, enfadat.- Que jo ja ho sabia, tot això, per si no ho sabíeu jo també hiestic involucrat, en aquest tema.

L'Albert i jo volíem sortir del despatx, quan vaig intentar agafarla maneta de la porta el director va treure una pistola i em vaapuntar, va pegar una cossa a una cadira.- Seu!- em va cridar.Després va posar una altra cadira darrera la meva de maneraque les dues es tocaven amb el respatller i li va dir a l'Albert quesegués. Va agafar una xarxa de bàdminton espatllada que hihavia al despatx i ens va lligar les mans així com va poder.

- Heu volgut saber coses que no us influïen, ara vosaltresprovareu la droga. Vaig a buscar-la- va dir mentre sortia.- Sempre m'han dit que el tabac em mataria però crec que araem salvarà? -va dir l'Albert.- Què punyetes estàs dient?- Ara ho veuràs- em va contestar.

Després vaig notar una calentor vora les mans i vaig recordar-me que l'Albert fumava i que s'havia cosit una mena de butxacaa l'interior de tots els seus jerseis, era una mania que ell tenia ique ens va salvar, la xarxa es va cremar i ens vam deslligar,abans que el director tornés jo em vaig treure el mòbil i vaigtrucar el meu germà i em va donar temps a explicar-li lasituació en què ens trobàvem. Ell va venir del pati tan aviatcom va poder i quan ell hi va ser vàrem sortir, amb ell estàvemmés protegits, vam anar al bany i d'allà vam poder trucar lapolicia, aquesta no ho creia del tot però la vam arribar aconvèncer. Aviat l'institut va estar ple de polis, ells sabien quenosaltres érem al bany i que la droga era al departament. Ensvan venir a cercar i van detenir els mestres. No tots només alsdel departament de ciències socials i al director. Al judici totsvan ser declarats culpables perquè van trobar empremtesdactilars a les armes de tots els mestres del departament. Desd'aquell dia, l'Albert va tenir ben clar que volia ser detectiu. Se'nva anar a estudiar i vam perdre el contacte. L'institut va tornara la normalitat amb lentitud. Tothom xerrava d'aquest tema ide l'Albert i de mi.

SOPES DE LLETRES

Sonia Zacher, Miquel Rigo i altres, PC 4t

PC 4t

Dins aquest embull de lletres pots trobar-hi una sèrie denoms de persona.

Dins aquesta olla de lletres pots trobar-hi, com a mínim,dotze pobles de Mallorca. A veure quants en localitzes.A més, pots trobar-hi els noms dels qui ho hem elaborat.

24 ENQUESTA

Preguntes formulades

1.- Amb què relacionaries la figura de Franco?2.- Quin significat creus que ha tengut?3.- Què trobes que va ser el pitjor d’aquella època?4.- I el millor?5.- T’agradaria haver viscut aquella época? Per què?

“ESPAÑA ROJA ANTES QUE ROTA”Maria del Mar Miquel, Marta Salom, 3r A

Antoni Vidal, professor de CiènciesSocials1. Amb laviolència que vautilitzar perimplantar el seurègim i permantenir-lo.2. El

franquisme va significar la imposiciód’un sistema de valors, d’unintegrisme moral, religiós i políticque, encara ara, alimenta les creencesd’un sector important del país.3. La violació dels drets humans i lacorrupció general.4. Què s’acabàs, almancoteòricament.5. La vaig viure, i no em sap greu. Sime’n sabés voldria dir que renuncii ala meva infància i a la meva juventut.Al capdavall, la vida és una cosa moltmés important que qualsevol sistemapolític.

Enguany s’ha complit el 30è aniversari de la mort del dictador. Uns alumnes del centre hanvolgut saber si encara es té present en l’imaginari col·lectiu.

Toni Bordoy, 2n Batx. A1. La d'enTorrente.2. Ha estat unagran repressióper nosaltres.3. Endarreri-ment de tot.4. Res bo

5. No, perquè no sabria viure tanreprimit.

Dani Guiscafré, 2n Batx. A1. Amb unapersona moltdolenta.2. De repressió.3. Que ens vamq u e d a re n d a r r e r i t srespecte a

Europa i a la resta del món en tots elsaspectes.4. En una dictadura no hi ha res debo.5. No, perquè som molt "rojillo".

Tomeu Estelrich, 2n Batx. A1. En Francono era es cad'en Torrente?2. Va fer queEspanya quedàse n d a r r e r i d arespecte aEuropa.

3. La repressió que hi havia cap a lespersones.4. Que tothom feia el cap viu.5. No, perquè per allò que he sentitno me fa cap ganes.

Joan Rigo, 2n Batx A1. Una personainfernal a mésde ser unp e r s o n a t g epeculiar.2. Ha deixatmolt marcada lagent d'aquella

època.3. La dictadura que teniaimposada.4. No es pot dir que hi hagués res bo.5. No, perquè no podria sortir degresca.

Marina Sitjar, 2n C1. Amb unapersona moltdolenta iestricte.2. D’esclavitud.3. Que matava.4. Res.5. No, perquè la

gent vivia espantada.

Nazareth Barba, 3r D1. Amb undictador.2. Negativa idolenta.3. La mort degent innocent.4. Res.5. No, perquè

no podria dir el que pensava.

ENQUESTA 25

Francisca Artigues, professora deMúsica1. Amb el colorgris.2. Unaexperiència perno repetir.3. La censura, lamanca de

llibertat, la repressió, l’abús depoder...4. No ho sé. Supòs que el millor ésque fa 30 anys que va morir.5. No, perquè no puc imaginar-me enun règim polític d’una dictadura.Sí, perquè segurament hagésparticipat dels anonimatsrevolucionaris i contraris al règim; simés no m’hagués fet cantautora de la“nova cançó”.

Alexandra Urrutia, 1r C1. No sé qui ésFranco.2. Matar moltagent.3. Que matava.4. La justícia.5. No, perquèhi havia molta

injustícia, i a les persones que nocreien en ell les matava

Eloy Domínguez, 3r D1. Amb la mort.2. Moltaviolència.3. Els ninssense pares.4. Que enFranco s'hamort i ara hi ha

en Pocholo.5. No, perquè me matarien.

Joana Maria Marimón, 2n C1. Una personamolt dolenta.2. Negatiu,dolent.3. Que matava.4. Res.5. No, no séperquè.

Maria Pilar González, 2n D1. Molt estricte.2. Molt dolent.3. La guerra ique es moriamolta de gent.4. Que es morísell.5. No, no tenien

tants de privilegis.

Daniel Hidalgo, 2n A1. Bob Marley.2. Moltaviolència.3. Que pegavala gent.4. Que noxerraven català.5. No, perquè

no vull que em peguin.

Marina Rocha, 2n D1. Un homedolent, nodeixava que lagent del poblesabés el quepassava.2. Molt demasclisme.

3. Que es moria molta de gent.4. Alguna cosa devia fer.5. No, perquè ara s'està molt bé. Estefanía Vázquez, 2n A

1. Molt estricte.2. Justícia.3. La guerra.4. Que es morísen Franco.5. No, perquèes passavamolta fam.

26 CREACIÓ

? La famosa gitada (vòmit) del'Exorcista no és més que puré depèsols.? La meitat dels nins superdotatsfracassen en els estudis.? Si una persona cau a l'aigua del'Antàrtida es congela en sis segons.? Els estímuls nerviosos dins delcervell es transmeten, gràcies a lesneurones, a una velocitat que superaels 400 km/h.? Els antics romans a un judici, al'hora de jurar,com es fa en l'actualitatsobre la Bíblia, ho feien estrenyent-seels testicles amb la mà dreta.D'aquesta antic costum procedeix laparaula testificar.? El dia dels morts, a Mèxic elcelebren amb menjars típics d'aquestdia com: calaveres de sucre, pa demort.? Una empresa de Singapur planejallançar al mercat un nou tipus depeces de roba que, gràcies adiferents substàncies químiques,tindran un aroma agradable,hidrataran la pell i fins i tot repel·liranels insectes.? El nom Coca-Cola va serinicialment representat a Xina com"Ke-kou-ke-la". Que la frase significa"mossega el cap-gros de cera" o"llegua replena de cera".

I, PER ÚLTIM, LA MÉSINTERESSANT:

Per què suspenem els exàmens?No, no només per no estudiar sinóperquè l'hormona denominadacorticosterona, que se segrega enmoments d'ansietat, és la responsablede la sobtada pèrdua de memòria.Aquesta hormona bloqueja larecuperació d'informació fins unahora després de cedir la situació detensió. Això explicaria, per exemple,que alguns estudiants es queden enblanc en els exàmens. En asserenar-se,el cervell recupera les dades.

SABIES QUÈ?Rocío Fernández, 1r Batx.A

ACUDITSAixò era un home que va guaitar aun barranc i va dir: "Vaja, com haquedat el 206!" S'hi acosta un altrehome, l'empeny i diu: "Vaja, com haquedat el 207!"

- Bon dia, és aquí el 971-780296?- No, s'ha equiocat. Aquí no tenimtelèfon.

-Vaja, Tomeu, quant de temps!, comhas canviat!-I tant, com que jo no som enTomeu.

-Per què els cans es llepen elscollons?Resposta: Perquè poden.

En un avió hi són el Papa, en Bush,en Zapatero i en Pocholo (unbergant que sempre duu la motxillaa sobre). L'avió està a puntd'estavellar-se i només hi ha dosparacaigudes.Bush diu: "M'he de salvar perquè elmeu país em necessita". Agafa unparacaigudes i es tira.Zapatero diu: "Jo m'he de salvarperquè som el més intel·ligent delmón." Agafa un paracaigudes i estira.El Papa li diu a Pocholo: "Tira't tuque jo som més vell i em moriréaviat..."Pocholo respon: "Ens podem salvartots dos, perquè, aquell que diu queés el més intel·ligent del món s'hatirat amb la meva motxilla."

Mamà, mamà, és cert que venim deles monees? No ho sé fill meu, tonpare no m'ha presentat la sevafamília.

Una senyora tenia dos fills, unnomia Ahir i l'altre Gelat. Com queeren uns trastos, un va cagar per lafinestra i va embrutar un policia. Elpolicia va pujar corrent i li diu a lasenyora: "Un dels seus fills m'hacagat al cap". "Què ha estat Ahir?"va dir ella."No, avui". "Llavors, haestat Gelat". "No, ha estat merda".

Això era un camell i un home queeren al desert. El camell funcionavaaixí: per córrer li havien de dir UFF,per caminar UFF-UFF i per aturar-se STOP. I resulta que l'home es vatrobar davant un precipici i va dir alcamell: "STOP". I es va aturar.Després, l'home va sospirar: "UFF"i el camell va partir a córrer i varencaure pel precipici.Joan Miquel Simarro, 2n C

Samuel Cacheiro, 2n C

Natàlia Prego, 1r C

Juan Carlos i altres de PC de 4td'ESO

Francisca Aguilera, 1r C

David del Ojo, 1r E Joan Miquel Nevado, 4t A

CREACIÓ 27

Beatriz Exojo, 2n C