DIRECTOR

Natural de Bellmunt de Segarra(Lleida). Té 36 anys. Ésllicenciat en Filosofia per laUniversitat de Barcelona.Estudia direcciócinematogràfica al Centred’Estudis Cinematogràfics deCatalunya (C.E.C.C.). Debutacom a coguionista i codirectoramb “Joves” (2005), premiadaamb 3 Premis Ciutat deBarcelona (antics Gaudí).Treballa a Los Angeles com aguionista per encàrrec finsaixecar el seu primer film ensolitari “Negro Buenos Aires”,estrenada mundialment a laMostra de CinemaLlatinoamericà de Catalunyade Lleida. També és guionistade “Trash” de Carles Torras. Al2010 engega juntament ambel Victor H. Torner laproductora i distribuïdoracinematogràfica Segarra Films.

ARGUMENT BIOGRAFIA

RAMON TÉRMENS

CATALUNYAÜBER ALLES!Un expresidiari, un immigranta l'atur i un empresari d'èxitsón els tres protagonistesd'aquest retrat de la Catalunyainterior, on es posa de manifestel repte de la integració delsnouvinguts i de la tolerànciade la gent del país, sotal'amenaça dels extremismesdemagògics.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

Catalunya2011100 minutsRamon TérmensRamon TérmensDaniel FaraldoRamon TérmensVíctor H. TornerOriol Bosch VázquezVíctor H. TornerGlissando

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE5 DE FEBRER DE 201218:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA2003 Ronda de nit (curt)2004 Joves2009 Negro Buenos Aires2011 Catalunya über alles!

FITXA ARTÍSTICAJoel Joan

Jordi DauderGonzalo Cunill

Babou ChamBelén FabraVicky Peña

EmpresariPolíticNou veíCobradorDona empresariMare nou veí

COMENTARI“Deutschland, Deutschland überalles, / Über alles in der Welt”.Així comença la polèmica Cançódels Alemanys escrita perHoffmann von Fallersleben, i aqui Ramon Térmens hamanllevat aquest Catalunya überalles! I dic polèmica perquè fouescrita el 1841 amb la intencióde reclamar la creació d’un estatAlemany, però a partir del IIIReich va quedar associada a laglorificació de les ànsiesimperialistes dels nazis i lesseves tesis de supremacia racial(només cantaven la primeraestrofa). Finalment, l’himneactual alemany només hamantingut la tercera i últimaestrofa –ja que la lloança a lesdones i el vi alemanys de lasegona també els semblavapolíticament incorrecta.

Ramon Térmens, doncs,comença la seva provocació–que intentaré explicar que noés tanta– des del mateix cartell:Catalunya per sobre de tot! Però,la grandesa i encert del títol norau en aquest element polèmic–que segurament animarà a mésd’un a anar al cinema– sinó enla intenció i clarividència queamaga. Catalunya per sobre detot! sembla una consigna fetaa mida per tots aquells quereclamen un front patriòtic queens ha de dur a laindependència. La cosinagermana d’aquell altre vellleitmotiv: “Primer laindependència, i després ja ensbarallarem entre nosaltres…”Però la subtilesa del director ensduu a obviar aquest debat tanrepetit i situar-nos a l’epicentredel conflicte, al rovell de l’ou, alcentre d’una Catalunya que noparla ni s’emmiralla ambEspanya perquè ja l’ha superadao senzillament la ignora. Eldirector ens parla de laconstrucció permanent d’una

Catalunya que amaga o veuaflorar conflictes diversos, quees va conformant i s’articula apartir de la pròpia gent quel’habita. És a dir, a partir denosaltres, els d’ahir i els dedemà-passat.

PÒLEMICA O DISCUSSIÓ?

Són moltes les virtuts deCatalunya über alles! però laprincipal, potser, és dur el debatal centre d’aquest sentiment depertinença que a voltes ha estatmassa autocomplaent i benèvolen sí mateix. Així, el tercerllargmetratge de RamonTérmens –Joves i Negro BuenosAires– pretén generar un debat,en clau de present i de futur,que ens dugui la semprenecessària autocrítica i queprovoqui més discusió quepolèmica, més construcció quedestrucció.

Algú podrà acusar la pel·lículade reduccionista o estereotipadaperò qui és capaç de copsar en90 minuts tots els matisosinacables d’un país? O d’unaclasse social? O d’un poble?Aquesta mateixa crítica se lipodria fer a la totalitat de lafilmografia de Ken Loach,d’Alejandro González Iñárritu ode Laurent Cantet –tres directorsamb qui la pel·lícula comparteix

elements, intencions o afinitatscomunes. Ramon Térmenss’afanya a explicar-nos que lestres històries que configuren elfilm i s’entrellacen –en unpresent, passat i futur– han estatelaborades i inspirades a partirde tres notícies reals. I ésevident que aquest fet dota derealisme i veracitat el film, peròsi no fos així tampoc no passariares. Aquells que hem viscut forçaanys lluny de la metròpoli sabemreconèixer-nos en aquestspersonatges que apareixenampliats a la pantalla gran. Iaquest és un altre dels elementsa destacar: la Catalunya deRamon Térmens és rural, petita–també de mires– i carregadade prejudicis producte de la por,de la supervivència depredadorai de l’egoisme. Alhora que fuigde la superpoblació de la ciutatcomtal i del seu cinturómetropolità –i aquest és untercer element interessant dedebat, certa referencialitat ques’atribueix el film. “És evidentque aquesta pel·lícula noméspot funcionar si parlem de laCatalunya interior, si m’haguésdesplaçat a la ciutat el filmhauria estat un altre”.

David CañoRevista Benzina