Embed Size (px)
Citation preview
1
2016.10.18 Dossier de premsa
AGUAITA
http://www.aguaita.cat/noticia/7512/copate/invertira/milions/pla/transformar/model/economic/terres/ebre
El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de
l'Ebre (COPATE) ha presentat, avui, el Projecte
d'Especificació i Competitivitat Territorial (PECT) de la
Reserva de la Biosfera ebrenca. Segons han explicat, es
tracta d'un "pla revulsiu per canviar el model econòmic del
territori". El formen 12 operacions, a la que se suma una de
coordinació, concentrades en quatre eixos: l'E-territori, el
Rural Smart Energy, els sectors líder i la innovació.
L'objectiu de les diferents iniciatives que incorpora és
assolir una administració més participativa, noves maneres
de promocionar el patrimoni cultural, un model energètic
rural autosuficient i sostenible, revulsius en els sectors
econòmics líders -sobretot el turisme, l'agroalimentació i el
moble-, i la implantació d'eines innovadores com un FabLab
ebrenc.
Les propostes del PECT s'han de desenvolupar en tres
anys. Està liderat pels quatre consells comarcals, i el del
Baix Ebre en fa de gestor, els principals ajuntaments
ebrencs, com Tortosa i Amposta, i els centres de recerca i
d'innovació del territori. Es preveu que el 50% del cost
sigue finançat amb fons FEDER, i que també la Diputació
de Tarragona aporte el 12%.
Els quatre eixos
En el primer bloc, E-Territori, s'inclou una iniciativa per crear una plataforma virtual, estendre l'e-adminsitració, posar en marxa un
fòrum electrònic i una anàlisi geoespacial de dades. També es posarà en marxa un Observatori per analitzar l'impuls real del
PECT. En tercer lloc el principal projecte d'este eix, amb un pressupost de gairebé 700.000 euros, és l'ús de la realitat augmentada
per la posada en valor del patrimoni cultual de Tortosa i la creació del Passeig Virtual de les 3 Cultures.
En el segon bloc, Rural Smart Energy, es proposa la creació d'un Banc de Terres territorial per mirar de frenar l'abandonament
dels camps i d'un Banc de Serveis Agraris, una iniciativa que vol transformar el moviment cooperativista del territori. Una segon
iniciativa es basa en els fitoderivats, una proposta per posar en valor la massa forestal i els recursos naturals del territori. Per últim,
hi ha un projecte d'especialització energètica del territori que, aprofitant un "canvi de paradigma global", vol apostar perquè les
Terres de l'Ebre siguen un punt d'assaig cap a les xarxes locals i les energies sostenibles eficient i renovables.
Dins de les operacions per enfortir els sectors econòmics líder, el PECT inclou una proposta per "potenciar la Marca Reserva de la
Biosfera" en la qual ja s'han adherit 80 empreses, i es confia arribar al centenar abans de final d'any. Es vol impulsar la formació
de les empreses, crear market place, i impulsar estratègies per obrir nous mercats per als productes ebrencs tenint en compte les
noves maneres de consumir. Hi haurà una plataforma d'impuls del sistema agroalimentari a partir dels valors d'ecologia, salut i
paisatge. També s'inclouen dos projectes impulsats pels mateixos sectors aqüícola i del moble inclouen al PECT dos iniciatives
com una plataforma econòmica circular on oferir servei més enllà de producte.
Finalment, en el sector de la innovació, es crearà un FabLab, una fabrica de serveis a Amposta, i una plataforma d'innovació
impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ajude també a l'atracció de talent a les Terres de l'Ebre.
Projecte "ampli i transversal"
En total, el PECT s'ha pressupostat en 4,096 milions d'euros. Es preveu que estigue cofinançat en un 50% per fons FEDER, que la
Diputació de Tarragona es face càrrec del 12% del cost i la resta, més d'un milió i mig, es cobrirà amb recursos propis de les
entitats públiques i privades que l'impulsen. Si s'aconseguix el finançament es posarà en marxa al juliol de 2017, i s'ha de
desplegar en tres anys.
El vicepresident del COPATE en l'Àrea de la Reserva de la Biosfera, Alfons Montserrat, ha destacat que hi ha darrere del projecte
una feina "àmplia i transversal". "L'objectiu és buscar el canvi de model econòmic territorial en favor del coneixement la innovació i
la generació d'activitat econòmica i creació ocupació de qualitat procurant incidir les Terres de l'Ebre en un grup d'economies
territorial dinàmiques", ha remarcat Montserrat.
2
2016.10.18 Dossier de premsa
TEVEON
http://teveon.tv/noticia/El_COPATE_enllesteix_un_pla_amb_12_operacions_per_canviar_el_model_economic_de_l%
E2%80%99Ebre/6407
Assolir una administració més participativa, recuperar l’espai del Balneari del Porcar de Tortosa, accions per la millora del sector aqüícola o la
creació d’una plataforma d’economia circular al voltant del sector del moble són algunes de les operacions incloses al Projecte d’Especialització
Competitiva Territorial Reserva de la Biosfera (PECT). Es tracta d'un pla per canviar el model econòmic del territori. Aquest ha estat elaborat pel
Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), junt amb la URV, i recull un total de 12 operacions a realitzar en tres anys
per valor de 4,1 milions d’euros, dels quals un 50% opten a finançar-se amb fons europeus FEDER. El vicepresident del COPATE i responsable de
l’Àrea Reserva de la Biosfera, Alfons Montserrat, ha explicat que l’objectiu és buscar un canvi de model territorial en favor del coneixement i
impulsar amb més rapidesa les actuacions ja previstes per impulsar la Reserva de la Biosfera.
El pla també preveu l’impuls de noves maneres de promocionar el patrimoni cultural amb l’ús de la realitat augmentada, un model energètic rural
autosuficient i sostenible, revulsius en els sectors econòmics líders com el turisme, l'agroalimentació i el moble, o la implantació d'eines
innovadores com un FabLab ebrenc, una fàbrica de serveis. El director tècnic del COPATE, Josep Aragonès, ha afirmat que és un projecte sòlid.
El director del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Azael Fabregat, ha defensat que amb aquest projecte s’inicia un important canvi de futur al
territori que serà essencial per als nous temps que estan per venir.
El projecte està liderat pels quatre consells comarcals -tot i que el Baix Ebre farà de gestor-, els principals ajuntaments, com Tortosa i Amposta, i
els centres de recerca i d'innovació del territori.
3
2016.10.18 Dossier de premsa
EBRE DIGITAL
http://www.ebredigital.cat/politica/1734-la-reserva-de-la-biosfera-un-dels-motors-de-desenvolupament-de-les-terres-
de-l-ebre
La reserva de la biosfera de les Terres de l'Ebre ha de servir d'eina per estimular un canvi en el model econòmic territorial del sud de Catalunya. Aquesta és la premissa en la qual es basa el Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) que lidera el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE).
El projecte té quatre eixos vertebradors amb 12 operacions específiques. El primer d'ells es tracta de l'E-Territori en què s'inclou una iniciativa per crear una plataforma virtual, estendre l'e-adminsitració i una anàlisi geoespacial de dades. També es posarà en marxa un Observatori per analitzar l'impuls real del PECT. Un dels punts més importants d'aquest bloc és l'ús de la realitat augmentada per realçar del patrimoni cultural de Tortosa i la creació del Passeig Virtual de les 3 Cultures, amb un pressupost de gairebé 700.000 euros.
El segon dels punts és l'anomenat, Rural SmartEnergy, que proposa la creació d'un Banc de Terres territorial i un altre de Serveis Agraris. També inclou una proposta per potenciar els recursos naturals del territori i un projecte d'especialització energètica perquè les Terres de l'Ebre desenvolupen energies sostenibles eficients i renovables.
En tercer lloc, el projecte vol enfortir els sectors econòmics i per això potenciarà la Marca Reserva de la Biosfera en la qual ja s'han adherit 80 empreses. La proposta també vol impulsar la formació de les empreses i impulsar estratègies per obrir nous mercats per als productes ebrencs.El quart i últim eix és el que fa referència al sector de la innovació. En aquest sentit, es crearà una fàbrica de serveis a Amposta (FabLab), i una plataforma d'innovació impulsada per la URV.
L'execució del projecte costarà 4 milions d'euros i està previst que el 50% del pressupost se sufragui amb fons europeus a través de la Generalitat i que la Diputació de Tarragona aporti el 12%. Si la primera de l'any vinent es confirma aquesta línia de subvenció les accions del Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial es posarien en marxa a l'estiu amb un termini d'execució de tres anys.
| Camp i Ebre | 25EL PUNT AVUIDIMARTS, 18 D’OCTUBRE DEL 2016
L’APUNT
Un sector que calprotegir
ser especialment crítica durant l’any passat, i que enles darreres setmanes torna a mostrar la seva caramés crua. Les solucions a llarg termini (l’estudi biolò-gic) s’han posat en marxa, però els treballadors d’unsector clau en la història de la costa de la demarcacióreclamen que els ajudin a sobreviure mentrestant. Es-perem que algú respongui abans no sigui tard.Azahara Palomares
Cada nit, entre les deu i les dotze, les divuit barquesdedicades a la pesca de peix blau a la costa tarragoni-na continuen sortint mar endins a la recerca de captu-res. Tornaran a port a partir de les vuit del matí, ambmoltes hores de feina al darrere, poques caixes de peixi el cap ple de dubtes. El sector del peix blau acumulaja cinc anys de descens de captures, una crisi que va
L’arribada de la tardor aTarragona és sinònim deliteratura. El calendarimarca l’inici de la TardorLiterària a la ciutat, unacita que acosta la ciutada-nia a l’activitat a l’entorndel món de les lletres i queenguany inclou més detrenta actes fins al desem-bre. Aquest 2016, les acti-vitats basculen a l’entornde grans noms com sónRamon Llull –en el 700aniversari del seu decés–,Jaume Vidal i MontserratRoig, quan es compleixen25 anys de la seva mort.
En aquesta línia, Tarra-gona esdevindrà el marcd’un grup de propostesque permetran als ciuta-dans iniciar un viatge queels traslladarà fins a 700anys enrere, data de lamort d’una de les figurescabdals de la llengua i lite-ratura catalanes. La ram-bla Nova serà l’escenari del’exposició Ramon Llull,
en essència. Les claus perentendre el savi més granque ha donat mai la cultu-ra catalana, una mostra
que pretén ser un apara-dor didàctic de la seva figu-ra i que es podrà visitarfins al 9 de novembre. A
més, la biblioteca públicaaprofundeix en el seu ima-ginari a través d’una pre-sentació que apropa la fi-gura d’aquest literat, comtambé ho faran diversesxerrades que es faran du-rant els mesos d’octubre inovembre.
I d’efemèride en efemè-ride, ja que enguany tam-bé s’organitzen actes percommemorar el 25è ani-versari de la mort dels es-criptors Montserrat Roig iJaume Vidal, amb lecturesde les seves obres més co-negudes i conferènciesque acostaran el seu llegaten el món de les lletres,juntament amb els actesorganitzats a l’entornd’una escriptora viva, latarragonina Olga Xiri-nacs, que enguany celebrael 80è aniversari. Un altredels homenatjats en el ci-cle d’enguany és Josep An-ton Baixeras, amb la pre-sentació dels dos primersvolums de la càtedra queporta el nom d’aquest au-tor tarragoní. ■
a Tarragona enceta un programa farcit d’actes centrats en el panorama literaria Efemèrides, presentacions i premis són les principals propostes d’enguany
Ramon Llull, MontserratRoig i Jaume Vidal centrenla tardor de les lletres
Agnès Llorens / InfocampTARRAGONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La data— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
A banda de les lectures i xer-rades al voltant dels autorsconsagrats, la Tardor Literà-ria guarda un espai destacaten el programa per fer brillarels aspirants i guanyadorsdels premis locals que s’em-marquen en l’univers de leslletres. Així, en diversos es-pais de la ciutat es faran pre-sentacions de llibres publi-cats recentment pels gua-
19.10.2016Aquest dimecres s’iniciaranoficialment els actes de laTardor Literària 2016 de laciutat.
700anys es commemoren aquest2016 de la mort de RamonLlull, un dels protagonistesdel cicle de propostes.
L’escriptora Montserrat Roig, una de les protagonistes de la Tardor Literària en el 25è aniversari de la seva mort ■ CEDIDA
nyadors dels premis Tinet oJoves.lit, algunes de les con-vocatòries destinades a pre-miar la destresa d’alguns tar-ragonins en aquest camp. Pa-ral·lelament, també s’hanprogramat taules rodones,presentacions i accions poè-tiques en diferents espais deTarragona, actes que prete-nen desvetllar la gana per laliteratura a totes hores.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
El paper dels premis locals
“L’objectiu és buscar elcanvi de model econòmicterritorial en favor del co-neixement, la innovació ila generació d’activitateconòmica.” El vicepresi-dent del Copate (Consorcide Polítiques Ambientalsde les Terres de l’Ebre), Al-fons Montserrat, va valo-rar així ahir la nova etapade la reserva de la biosferade les Terres de l’Ebre, queserà el pal de paller delProjecte d’Especialitzaciói Competitivitat Territo-rial (PECT), que busca im-pulsar un nou model eco-nòmic a les Terres del’Ebre.
Liderat pel Copate iamb la implicació de lesinstitucions públiques iprivades, l’execució delprojecte, que es va presen-tar ahir a la seu del ConsellComarcal del Baix Ebre,costarà 4 milions d’euros,amb la intenció que el 50%del pressupost se sufraguiamb fons europeus a tra-vés de la Generalitat. Si laprimavera de l’any vinentes confirma aquesta líniade subvenció, les accions
contemplades es comen-çarien a posar en marxa al’estiu, amb un terminid’execució de tres anys.
Més enllà de la creaciód’una DO per a la promo-ció del marisc del Delta, elpla també contempla unlaboratori d’innovació deltreball a Amposta i la rede-finició estratègica del sec-tor del moble de la Sénia.
En total, el formen 12
operacions concentradesen quatre eixos: l’E-terri-tori, el Rural Smart Ener-gy, els sectors líder i la in-novació. En aquest con-text, el pla també inclouuna proposta per poten-ciar la marca reserva de labiosfera, en la qual ja s’hanadherit 80 empreses i esconfia arribar al centenarabans de final d’any. ■
a L’Ebre presenta dotze actuacionsestratègiques per canviar el modeleconòmic territorial d’aquí a 3 anys
La reserva de labiosfera com aestímul per a lanova economia
L’EbreTORTOSA
El vicepresident del Copate, Alfons Montserrat, en lapresentació del PECT al Consell Comarcal del Baix Ebre ■ ACN
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La frase
“L’objectiu és buscarun canvi de modeleconòmic en favor dela generaciód’activitat”Alfons MontserratVICEPRESIDENT DEL COPATE
