D E T A R R A G O N A

FUNDADO EN 1808 WWW.DIARIDETARRAGONA.COM | NÚMERO 9.668 | 1,30 EUROS | DISSABTE, 1 DE MARÇ DE 2014

DiariEBRE

AVUI, PRIMERA BATALLA DE FARINA

Godall ja viu les seves festes d’hivern P 08

POLÍTICA EL CONSELL DE MINISTRES DESENTERRA LA GUERRA DE L’AIGUA I INDIGNA EL TERRITORI

◗ Retallada. El projecte aprovat pel Govern preveu 3.000 hectòmetrescúbics anuals, quan la Generalitat en demana 7.167. P 20-21 I EDITORIAL P 26

El pla de conca deixa l’Ebreamb un cabal mínim quecondemna a mort el Delta

Acte de la Plataforma en Defensa de l’Ebre ahir al vespre a Amposta, contra el pla de conca i els transvasaments. FOTO: JOAN REVILLAS

El govern esqueda sol enaprovarl’ordenança decivisme

REUS

L’oposició en bloc votaen contra P 12

Una regidoradel PP reclama6.000 euros alsDiables perdir-li ‘bruixa’

L’ARBOÇ

Considera que va rebre‘injúries greus’ P 25

Anticorrupcióinvestiga lagestió delsdirectius Jenéi Ferraté P 29

CAIXA TARRAGONA

La CE replicaa Montoro que‘mai’ autoritzàel cèntimsanitari P 25

TRANSPORT

Joan Bta. Nos va sobreviurea Mauthausen P 22-23

FO

TO

:J

OA

NR

EV

ILL

AS

M E M Ò R I A H I ST Ò R I C A

El superviventTres germansde Mórala Novaafusellats:Daniel, Josepi RamonGalià Álvarez

La néta quevol enterrara Flix el seuavi, JosepNogales,ajusticiata Lleida

Joan Vives:l’enyorança liva costar lavida en tornara casa perveure la sevadona i filla

DiariDissabte, 1 de març de 201422 EBRE |

JOAN B. BELTRAN REVERTER

Quan la matinada del 16 de no-vembre de 1938 les últimes uni-tats republicanes de l’Exèrcit del’Ebre varen creuar el riu no tansols es donava per finalitzada labatalla, tal vegada, més impor-tant i cruenta de la Guerra Civil.Molts de republicans empren-drien el camí de l’exili i amb ellsbona part de la població de les co-marques tarragonines.

A França, vora 450.000 refu-giats espanyols foren ubicats encamps de concentració: Argelers,Setfonts, Barcarès, Sant Cebrià,Agde... La rebuda dels refugiatsrepublicans per part del Governfrancès no és molt grata i la vidaals camps serà molt dura. Algunsrepublicans decidiren tornar al’Espanya franquista sabedorsd’allò que els esperava: presó,camps de concentració, repres-sió i, fins i tot, afusellaments.

Mentrestant, a Alemanya elfeixisme, de la mà d’Adolf Hitler,prenia una força brutal. En aquellsdies, ningú a Europa podia albi-rar allò que esdevindria del na-zisme. Els republicans ja havientastat, durant la Guerra Civil es-panyola, alguna de les pràctiquesbèl·liques dels alemanys, peròdesconeixien la violència exter-minadora que el nazisme teniacom a objectiu final.

La invasió de FrançaQuan al mes de juny de 1940 lestropes alemanyes envaïren França,els republicans quedaren atra-pats entre els mateixos nazis, elgovern col·laboracionista de Vi-chy o el retorn, sempre incert iperillós, als pobles d’origen. Elsque decideixen quedar-se en te-rritori francès correran diversasort.

La gran majoria, amb llurs fa-mílies, faran cap a les compa-nyies de treball i als camps depresoners, anomenats Stalags–vertadera antesala dels campsde la mort–, si bé d’altres, sobre-tot els que varen fer la guerracom a soldats, optaran per in-corporar-se al moviment de laresistència francesa en la lluitacontra el nazisme.

El 6 d’agost de 1940, arriba-ren els primers republicans alcamp d’extermini de Mauthau-sen, procedents de l’Stalag VII-A de Mobsburg. A partir d’aquestmoment, Mauthausen fou con-siderat de tercera categoria –lapitjor– per les autoritats militarsalemanyes.

Estudis recents xifren el nom-bre de deportats espanyols alscamps de concentració nazis envora 8.965, dels quals 1.974 erencatalans i, d’aquests, 401 proce-dien de les comarques de Tarra-gona. Per camps d’extermini, elsrepublicans tarragonins forenconcentrats a Mauthausen, Gu-sen, Dachau, Neuengamme, Bu-chenwald, Steyr, Wöbbelin, Har-theim… La majoria –252– varenmorir,especialmentalcampdeGu-sen (191); d’entre ells 19 foren ga-sejats al castell de Hartheim, men-

tre que cinc més se’ls consideradesapareguts. Només consta unevadit, Joan Olivé Rovira, d’Ascó.I encara hi ha un supervivent,Joan Bta. Nos Fibla, d’Alcanar(veure pàgina 23).

El 5 de maig de 1945, un desta-cament de l’onzena divisió blin-dada de l’exèrcit del Estats Units,entrà al camp de Mauthausen,posant fi a la barbàrie nazi. Aquellmateix dia i següents foren alli-berats la resta de kommandos, en-tre ells el del camp annex deWöbbelin, on es trobava Josep

Gras Barrera, natural d’Alcanar.Ma mare no m’ho va contar mai.Va ser el seu secret més ben guar-da’t. Josep Gras, en esclatar laGuerra Civil i amb 22 anys, es vaallistar a l’exèrcit republicà pre-nent part al front de Terol i a labatalla de l’Ebre. Al poble va deixarfamília i núvia. Ella, amb 17 anys,va quedar-se a Alcanar tot espe-rant l’acabament de la guerra i latornada del seu estimat.

A l’exili, Josep va involucrar-se activament en la lluita antifei-xista entrant a formar part de la

resistència francesa. Mentres-tant, al poble la núvia seguia man-tenint l’esperança en allò que Jo-sep li havia escrit: «…El nazismeserà derrotat i els països aliatsfaran caure el Govern de Francoi la llibertat i la democràcia tor-naran al nostre poble».

Al mes de febrer de 1944, Jo-sep Gras va ser fet presoner perla SS alemanya. Va morir, amb 30anys d’edat, al camp annex deWöbbelin l’1 de maig de 1945, dosdies abans que les tropes de la82a divisió aerotransportada de

MEMÒRIA HISTÒRICA | EL 6 D’AGOST DE 1940 ARRIBAREN ELS PRIMERS ANTIFRANQUISTES A MAUTHAUSEN

L’exili fatal dels republicans ebrencsEls qui van poder fugirvan quedar atrapatsentre el governcol·laboracionista, elsnazis i el perillós retorn

El canareu Josep Gras Barrera vamorir al camp nazi de Wöbbelin.

Carta des de l’infern.- El ven-drellenc Rafael Jané Borràs (al cen-tre del grup de presoners), en elcamp de Mauthausen, on va morir.Dalt, una carta que va enviar a lafamília. Nou vendrellencs van morira mans dels nazis. FOTO DEL LLIBRE ‘EL

VENDRELL 1936-1939’, D’ALFONS VIDIELLA

DiariDissabte, 1 de març de 2014 23| EBRE

l’exèrcit nord-americà alliberes-sin el camp.

A Alcanar, la núvia, amb 25 anysd’edat, seguia mantenint la il·lu-sió i l’esperança amb la tornadaa casa del seu estimat, però notardaria gaire en saber-ne la do-lorosa notificació de l’ambaixa-da alemanya a Madrid.

Seixanta-cinc anys desprésd’aquells fets, amb motiu de lapresentació del meu treball so-bre Els republicans d’Alcanar alscamps d’extermini nazis, una fa-miliar directa de Josep Gras emva explicar qui era aquella noiaque havia estat esperant duranttants anys la tornada del seu es-timat. Li deien Maria ReverterForcadell. Era ma mare, però eratard, massa tard per a parlar ambella i que m’ho contes tot. Feiadeu anys que una desgraciada ma-laltia se l’havia emportat.

La gran majoria de republi-cans espanyols, entre ells els deles comarques de Tarragona, nopodent tornar a Espanya, es que-daren a viure a França, on refe-ren la seva vida lluny de la terraque els havia vist nàixer i per laqual varen lluitar i patir una gue-rra civil en la defensa de la demo-cràcia i la llibertat, una guerraque va acabar just fa 75 anys.

JOAN B. BELTRAN REVERTER

La data del 6 d’agost de 1940 haquedat marcada a foc en lamemòria dels pocs superviventsespanyols, catalans i tarrago-nins de la crueltat del nazis. Vaser el dia en quò foren internatsen el camp d’extermini austrí-ac de Mauthausen.

El 24 d’agost del mateix anyfamílies senceres foren trans-portades en tren des de la po-blació d’Angulema, a la regiófrancesa de Charente. Fou elcomboi conegut com ‘el 927’,pel nombre de deportats quetransportava. 470 persones va-ren quedar-se a Mauthausen,entre elles Joan Bta. Nos Fibla.

Joan Bta. Nos, amb 16 anyscomplits, va arribar a Mauthau-sen (número de matrícula 3844)acompanyat del seu pare JosepNos Juan, la seva mare i la ger-mana. La seva mare i la germa-na foren retornats a Espanya atraves del lloc fronterer d’Irún.

El 24 de gener de 1941, JoanBta. Nos passaria al camp deGusen (kommando de Mauthau-sen) en companyia del seu pa-re, qui moriria en aquest campel 16 d’octubre de 1941, dos me-sos després que el seu fill fosalliberat. Sortosament, el senyorNos segueix vivint, en compa-nyia de la seva família, al pobleque el va veure nàixer, Alcanar.

– Què recorda de l’exili aFrança?– Varem sortir del poble unsdies abans que entressin els‘nacionals’. La gent tenia porde les represàlies i de les co-ses que se sentien dir quefeien les tropes africanes. Jono m’havia posat mai en polí-tica. A França vaig contraureel tifus i vaig estar ingressat al’hospital. Al final, vam fercap al camp de refugiatsd’Angulema.

– Com varen fer cap aMauthausen?– Ens varen dir que ens retor-naven a Espanya, però no vaser així. Ens van carregar a untren a Angulema i desprésd’estar molt temps tancats encombois ferroviaris i sensesaber on estàvem ni onanàvem, vam arribar aMauthausen.

– Quin records guarda deMauthausen i Gusen?– De Gusen tinc un recorddels molts de cadàvers que es-taven enganxats al filat elec-trificat que envoltava el

camp. Era una manera desuïcidar-se per no haver depatir tant.

– Quin era el dia a dia alcamp de concentració?– Dormíem en barraconsamuntegats i compartint lesmantes. A l’estiu feia molt ca-lor i a l’hivern molt de fred.Nevava molt sovint. Per en-trar en calor, fregàvem la ro-ba per a donar-li escalfor alcos. Tots els presoners ana-vem vestits igual, amb elspantalons i camisa a ratlles.

– Quins treballs havien defer?– El treball era molt dur.Portàvem pedres de la pedrerade Mauthausen. Hi havia per-sones que no aguantaven l’es-forç. Per a menjar ens donavenuna tassa de caldo. Tenia ungust semblant a l’arròs. Al

migdia, un plat de remolatxa. Ia la nit, un tros de pa sec.

– I la higiene? Com serentaven?– No, no mos rentàvem. Lesdutxes no existien per a na-tros. Només quan hi havia in-feccions. Llavors ens feienformar al mig de la plaça, des-pullats, i amb unes màneguesens tiraven aigua.

– Com se podia suportartanta duresa?– T’acostumaves. Quin remeitenies només que acostumar-te. Només pensaves en passarel dia. Una vegada ens van tin-dre 24 hores formats a la plaçadel camp mentre un oficialalemany ens parlava, però jono entenia res.

– I va pensar en sortir d’allí?– No. Pensava que no en sorti-ríem. D’allí no sortia ningú envida.

– Però vostè sí que en vasortir?– No m’ho creia. Un dia delmes d’agost me van cridar i mevan dir que marxava a casa. Re-sulta que Ramon Serrano Su-ñer, que tenia família a Alca-nar, em va reclamar. D’allí mevan portar a una presó de Ber-lín i, en companyia d’una altrapersona jove com jo, vaig fercap a la presó de Sant Sebastià.

– I el seu pare?– Mon pare se va quedar a Gu-sen. Va morir poc temps des-prés de marxar jo.

PERFIL | El canareu Joan Bta. Nos Fibla fou alliberat delcamp de Gusen el 22 d’agost de 1941 en ser reclamat perl’ambaixada d’Espanya a Berlín a petició del mateix Ra-món Serrano Suñer, aleshores ministre d’Exteriorsdel govern de Franco i que tenia família a Alcanar.

Joan Bta. Nos Fibla, a casa seva a Alcanar. FOTO: JOAN REVILLAS

‘Recordo molts cadàversenganxats al filat electrificat’

ENTREVISTA | Joan Bta. Nos Fibla Supervivent dels nazis5 de maig de 1945: un destacamentde l’exèrcit dels Estats Units allibe-ra Mauthausen. La foto la va pren-dre un militar: Donald R. Ornitz.

MEMÒRIA HISTÒRICA | QUATRE-CENTS TARRAGONINS VAN SER INTERNATS ALS CAMPS NAZIS

❞‘No, no mosrentàvem. Lesdutxes no existienper a natros’

Roig ja té elsavals per a lesprimàries delPSC a Tortosa

POLÍTICA

■ El regidor del PSC a l’Ajun-tament de Tortosa, Enric Roig,ja disposa dels avals necessa-ris per presentar-se a les pri-màries per escollir el candi-dat a l’alcaldia a la capital delBaix Ebre. Roig va avançar ahirque ja compta amb 51 dels 149avals de militants possibles, ique continuarà treballant, finsal 10 de març que expira el ter-mini, per arribar al màxim su-port possible.

El dirigent socialista vaavançar els eixos principalsdel seu programa electoral, siés escollit candidat a l’alcal-dia pel PSC, que són: la justí-cia social, la promoció econò-mica, i el model de ciutat ambTortosa com a capital de lesTerresdel’Ebre.Untotalde490militants i simpatitzants esco-lliran candidat el 5 d’abril.

Roig va assegurar que espresenta a les primàries delPSC a Tortosa perquè té «pas-sió» per la ciutat, i perquè volafrontar aquest repte. Defen-sor del projecte catalanista id’esquerres del PSC, el futurcandidat va afirmar que vol li-derar un projecte progressis-ta de futur, que té l’energia perfer-ho, i que es vol «rebel·lar»contra «aquells que deixenTortosa aturada, grisa, foscai sense rumb».

MONTSIÀ

El Pacmadenuncia el‘tiroteig’ d’ungat a la Ràpita■ El Partit Animalista contrael Maltractament Animal (Pac-ma), ha presentat una denún-cia a la Fiscalia de Tarragonapel presumpte maltractamentd’una gata a Sant Carles de laRàpita. L’organització dema-na que s’investiguin els fetssucceïts el 10 de febrer, quanun desconegut va disparar ambuna escopeta l’animal.

«Va aparèixer ja al generamb quatre perdigons al cap,un dels quals li va fer perdre unull» detalla el Pacma en un co-municat. Una setmana des-prés de la seva recuperació, lagata va aparèixer aquesta ve-gada coixa, amb la cama tren-cada, després que li dispares-sin amb una escopeta d’airecomprimit. El Partit Animalis-ta en el seu escrit de denún-cia presentat davant la Fisca-lia, sol·licita que s’investiguil’autoria dels fets, constitu-tius d’un presumpte delictede maltractament animal.

❞‘Pensava que no ensortiríem. Del campde concentració nosortia ningú amb vida’