www.trobadescamus.com

II Trobades Literàries Mediterrànies Albert CamusSant Lluís, Menorca

25-28.04.2019

Sota el signe de Prometeu. Els camins de la revolta

Pág. 05Rueda de prensa de presentación de las II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus Viernes 05.04.2019, 11.00 h Sala Polivalent Albert Camus

Pàg. 05Conferència de premsa de presentació de les II Trobades Literàries Mediterrànies Albert CamusDivendres 05.04.2019, 11.00 h Sala Polivalent Albert Camus

Pág. 08II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus Bajo el signo de Prometeo. Los caminos de la rebeldía25-28.04.2019 Sant Lluís, Menorca

Pàg. 08II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus Sota el signe de Prometeu. Els camins de la revolta25-28.04.2019 Sant Lluís, Menorca

Pág. 20Exposición «La antropología de los sentimientos» Isabel Muñoz05-25.04.2019 Sala Sa Nostra, Maó, Menorca

Pàg. 20Exposició «L’antropologia dels sentiments» Isabel Muñoz05-25.04.2019 Sala Sa Nostra, Maó, Menorca

Índice Índex

04| |05

Rueda de prensa de presentación de las II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus – Viernes 05.04.2019, 11.00 h Sala Polivalent Albert Camus El próximo viernes 5 de abril se celebrará la presentación de las II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus y la inauguración de la exposición fotográfica «La antropología de los sentimientos» de Isabel Muñoz, comisariada por Audrey Hoareau y François Cheval en Maó, dentro de las actividades paralelas previstas para esta segunda edición.

Las Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus vuelven en 2019 con un nuevo impulso, restableciendo el vínculo de Albert Camus con el pueblo menorquín de Sant Lluís —donde nació la abuela del escritor— para reivindicar el pensamiento de este «mediterráneo total» como faro del compromiso cultural y político necesario para un mediterráneo en paz y libertad.

Las II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus tituladas «Bajo el signo de Prometeo. Los caminos de la rebeldía» se desarrollarán en Sant Lluís, Menorca, del 25 al 28 de abril de 2019, con la presencia de escritores, artistas, pensadores, periodistas y expertos camusianos de las dos orillas del Mediterráneo, quienes compartirán con el público tres jornadas de intercambio y debate para alzar un grito compartido y trazar los caminos de una rebelión en común.

La presentación de la programación tendrá lugar en la Sala Polivalent Albert Camus del Ayuntamiento de Sant Lluís. Intervendrán:

Montserrat Morlà Subirats, alcaldesa del Ayuntamiento de Sant Lluís, Sandra Maunac, directora de TLMAC, Héctor Pons Riudavets, teniente de alcalde de Cultura, Fiestas y Puerto del Ayuntamiento de Maó, Joana Maria Seguí Pons, vicerrectora de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la UIB, Isabel Muñoz, fotógrafa de la exposición «La antropología de los sentimientos», Audrey Hoareau, comisaria de la exposición «La antropología de los sentimientos», entre otros.

A continuación, convocamos a los medios para que acudan a las 12.30 h a la Sala de Cultura Sa Nostra (Carrer S´Arraval 32, 07701, Maó, Menorca) a la visita guiada de la exposición, con presencia de la fotógrafa Isabel Muñoz y de la comisaria de la muestra Audrey Hoareau. Dicha exposición se inaugurará ese mismo día a las 19.00 h.

Conferència de premsa de presentació de les II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus – Divendres 05.04.2019, 11.00 h Sala Polivalent Albert Camus El divendres 5 d’abril propvinent se celebrarà la presentació de les II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus i la inauguració de l’exposició fotogràfica «L’antropologia dels sentiments», d’Isabel Muñoz, comissariada per Audrey Hoareau i François Cheval a Maó, dins les activitats paral·leles previstes per a aquesta segona edició.

Les Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus tornen el 2019 amb un nou impuls, restablint el vincle d’Albert Camus amb el poble menorquí de Sant Lluís —on va néixer l’àvia de l’escriptor— per a reivindicar el pensament d’aquest «mediterrani total» com a far del compromís cultural i polític necessari per a una Mediterrània en pau i llibertat.

Les II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus, titulades «Sota el signe de Prometeu. Els camins de la revolta», es desenvoluparan a Sant Lluís, Menorca, del 25 al 28 d’abril de 2019, amb la presència d’escriptors, artistes, pensadors, periodistes i experts camusians de les dues ribes del Mediterrani, els quals compartiran amb el públic tres jornades d’intercanvi i debat per a alçar un crit compartit i traçar els camins d’una revolta en comú.

La presentació de la programació tindrà lloc a la Sala Polivalent Albert Camus de l’Ajuntament de Sant Lluís. Hi intervindran:

Montserrat Morlà Subirats, batlessa de l’Ajuntament de Sant Lluís, Sandra Maunac, directora de TLMAC, Héctor Pons Riudavets, tinent d’Alcaldia de Cultura, Festes i Port de l’Ajuntament de Maó, Joana Maria Seguí Pons, vicerectora de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la UIB, Isabel Muñoz, fotògrafa de l’exposició «L’antropologia dels sentiments», Audrey Hoareau, comissària de l’exposició «L’antropologia dels sentiments», entre d’altres.

A continuació, convocam els mitjans perquè acudeixin a les 12.30 h a la Sala de Cultura Sa Nostra (Carrer S´Arraval 32, 07701, Maó, Menorca) a la visita guiada de l’exposició, amb presència de la fotògrafa Isabel Muñoz i de la comissària de la mostra Audrey Hoareau. L’exposició s’inaugurarà aquest mateix dia a les 19.00 h.

06| |07

Las II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus vuelven en 2019 a convertir Menorca en puerto de acogida y proyección del pensamiento mediterráneo. Desde la cultura y sus creadores, el objetivo es aportar ideas para que nuestras sociedades avancen hacia un futuro en paz, más justo y con mayor equilibrio entre las riberas que bañan el Mediterráneo.

En la primera edición de 2017 el tema elegido fue el retorno a Ia isla de Ítaca, el retorno a los orígenes. Albert Camus retornaba así a la isla de su abuela, que él no conoció, para emprender un viaje no solo con sí mismo, sino con el mundo.

Esta segunda edición lleva como título «Bajo el signo de Prometeo. Los caminos de la rebeldía». Abordar la cuestión de la rebeldía para esta segunda convocatoria era fundamental ya que es uno de los conceptos claves de la reflexión de Camus y que ocupa el lugar central del tríptico que tenía intención de escribir: I. El mito de Sísifo (absurdo), II. El mito de Prometeo (rebelión), III. El mito de Némesis.

Estas figuras míticas que instalamos en el frontispicio de los encuentros no deben alejarnos de las realidades del mundo; al contrario, tal como escribe Camus: «Los mitos no existen por sí solos, esperan a que los encarnemos».

Para ello y manteniendo una continuidad con el primer año, con el mismo formato de tres días de debate articulados en torno a esta temática las Trobades vuelven a convocar un cruce de invitados provenientes de múltiples horizontes.

La lista de participantes incluye así, tanto a camusianos como a escritores, pensadores, periodistas y artistas de todas las orillas del Mediterráneo y más allá.

Escritores tales como Erri de Luca (Italia), Cristina Morales (España), Tahar Ben Jelloun (Marruecos), Haifa Zangana (Irak) y Luis García Montero (España).

Pensadores como Achille Mbembe (Camerún), Elias Sanbar (Palestina), François Cheval (Francia) y Pedro Olalla (España).

Cineastas como Amos Gitai (Israel) o Jihan El-Tahri (Líbano, Egipto).

30 ponentes internacionales10 invitados | 12 conferencias4 mesas redondas Actividades paralelas(exposición de fotografía, concierto, proyecciones, programa educativo) –Las Trobades Albert Camus de Menorca anuncian una segunda edición “más rebelde y más internacional”

Catherine Camus, hija del escritor, será la invitada de honor del encuentro

El tema central de los debates será “los caminos de la rebeldía” con la participación de más de 30 escritores, artistas, pensadores, periodistas y expertos camusianos–

Artistas como Alfredo Jaar (Chile), Zineb Sedira (Argelia), Isabel Muñoz (España), Jacques Ferrandez (Francia).

Periodistas como Edwy Plenel (Francia), Bernard Guetta (Francia), Juan Cruz (España) y Olga Rodríguez (España).

Y por supuesto también ocho especialistas camusianos entre los que cabe destacar a Agnès Spiquel, Presidenta de la Sociedad de Estudios Camusianos.

En total, treinta invitados provenientes de más de once países diferentes quienes compartirán con el público tres jornadas de intercambio y debate en Sant Lluís.

Un cruce fértil entre las orillas de nuestro mar, entre generaciones, entre diferentes disciplinas artísticas, en busca de un Mediterráneo que trascienda lo geográfico para instalarse en nosotros como espacio de entendimiento, intercambio, convivencia y creación.

Pero, si bien la programación central se mantiene en Sant Lluís, las principales actividades paralelas se desplazan a Maó y se amplían este año buscando alcanzar otro tipo de público.

Así las Trobades presentarán una selección de veinte fotografías de la exposición «La antropología de los sentimientos» de Isabel Muñoz comisariada por Audrey Hoareau y François Cheval en Maó. Muestra que estará abierta al público menorquín desde el 5 de abril a las 19.00 h (día de su inauguración) hasta el 25 de abril de 2019; es decir, durante todas las vacaciones de Semana Santa.

Este trabajo, nunca visto en la isla hasta ahora, responde plenamente a los objetivos marcados para esta edición. La obra de Muñoz, al igual que la de Camus, está cargada de humanismo y la búsqueda de una libertad que solo se consigue a base de luchas. Luchas, combate y rebeldía son los términos que precisamente configuran las bases de esta segunda edición de las Trobades Albert Camus, por lo que esta exposición se adecúa a la perfección.

Por otro lado, las Trobades se unen por primera vez con el Festival Internacional de Jazz de Menorca acudiendo el viernes 26 de abril al concierto de Gonzalo Rubalcaba Trío en el Teatro principal de Maó. Una ocasión única de escuchar a este gran pianista cubano y de que el público de las Trobades se

abra también a la música; sin duda, una de las artes más integradoras.

Y la cuarta jornada de las Trobades, el domingo 28 de abril, estará dedicada al cine, con las presentación de dos proyecciones en la Sala Polivalent Albert Camus en torno a la temática de esta edición, “la rebeldía”.

No podía faltar tampoco nuestro programa educativo. Destinado a alumnos de ESO y bachillerato proponemos este año dos actividades que se realizarán en la Sala Polivalent Albert Camus de San Luís la mañana del lunes 29 de abril. Una conferencia titulada «Los caminos de la rebeldía en la vida y la obra de Camus» a cargo de Agnès Spiquel y la proyección de la película «Jean-François y el sentido de la vida», seguido de un coloquio con su director, Sergi Portabella.

Además, a parte de los treinta ponentes que acudirán a Menorca, la organización contará también con la presencia de invitados de la primera edición. Así, se unen a nosotros los “amigos de las Trobades”: Oliver Laxe y Frank Planeille entre otros, quienes participaran en los debates aportándonos sus comentarios, sus reflexiones y, especialmente, ofreciéndonos la posibilidad de seguir compartiendo estos días de intercambio con el fin de consolidar este proyecto como un proyecto de encuentro y reencuentro del pensamiento.

Y por último, Catherine Camus, hija del escritor, será la invitada de honor de estas próximas Trobades. Reforzamos así la unión de la familia con la isla de Menorca y con las Trobades. En 2017 acudió el nieto de Camus, quien también nos acompañará este año, pero la presencia de la hija de Camus es sin duda la confirmación del retorno de la familia a la tierra de su abuela. Catherine Camus llega a Menorca por primera vez. Un viaje que su padre, al final, no pudo hacer y que ella, como heredera y portavoz de su legado, realizará en su nombre.

25-28.04.2019II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus Sant Lluís, Menorca Bajo el signo de Prometeo. Los caminos de la rebeldía

– + info:www.trobadescamus.com

08| |09

TrobadesSala Polivalent Albert CamusCarrer de Sant Lluís, 58, Sant Lluís, Menorca.

– Actividades paralelasSala de Cultura Sa NostraS’Arraval 32, Maó, Menorca.Teatro Principal de MaóCarrer d’en Deià, 41, Maó, Menorca.

10| |11

Les II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus tornen el 2019 a convertir Menorca en port d’acollida i projecció del pensament mediterrani. Des de la cultura i els seus creadors, l’objectiu és aportar idees perquè les nostres societats avancin cap a un futur en pau, més just i amb un equilibri més gran entre les ribes que banya el Mediterrani.

En la primera edició de 2017 el tema triat va ser el retorn a l’illa d’Ítaca, el retorn als orígens. Albert Camus retornava així a l’illa de la seva àvia, illa que ell no va conèixer, per emprendre un viatge no només amb si mateix, sinó amb el món.

Aquesta segona edició porta com a títol «Sota el signe de Prometeu. Els camins de la revolta». Abordar la qüestió de la revolta per a aquesta segona convocatòria era fonamental ja que és un dels conceptes clau de la reflexió de Camus i que ocupa el lloc central del tríptic que tenia intenció d’escriure: I. El mite de Sísif (absurd); II. El mite de Prometeu (revolta); III. El mite de Nèmesi.

Aquestes figures mítiques que instal·lam en el frontispici de les Trobades no han d’allunyar-nos de les realitats del món; al contrari, tal com escriu Camus: «Els mites no existeixen per si sols, esperen que els encarnem».

Per açò, tot mantenint una continuïtat amb el primer any i amb el mateix format de tres dies de debat articulats a l’entorn d’aquesta temàtica, les Trobades tornen a convocar un encreuament de convidats provinents d’horitzons múltiples.

La llista de participants inclou, així, tant sigui camusians com escriptors, pensadors, periodistes i artistes de totes les ribes del Mediterrani i de més enllà.

Escriptors com és ara Erri de Luca (Itàlia), Cristina Morales (Espanya), Tahar Ben Jelloun (el Marroc), Haifa Zangana (l’Iraq) i Luis García Montero (Espanya).

Pensadors com Achille Mbembe (Camerun), Elias Sanbar (Palestina), François Cheval (França) i Pedro Olalla (Espanya).

Cineastes com Amos Gitai (Israel) i Jihan El-Tahri (Líban, Egipte).

Artistes com Alfredo Jaar (Xile), Zineb Sedira (Algèria), Isabel Muñoz (Espanya), Jacques Ferrandez (França).

30 ponents internacionals 10 convidats | 12 conferències 4 taules rodones Activitats paral·leles (exposició de fotografia, concert, projeccions, programa educatiu)–Les Trobades Albert Camus de Menorca anuncien una segona edició “més rebel i més internacional”

Catherine Camus, filla de l’escriptor, serà la convidada d’honor de les Jornades

El tema central dels debats serà “Els camins de la revolta”, amb la participació de més de 30 escriptors, artistes, pensadors, periodistes i experts camusians –

Periodistes com Edwy Plenel (França), Bernard Guetta (França), Juan Cruz (Espanya) i Olga Rodríguez (Espanya).

I, és clar, també vuit especialistes camusians, entre els quals cal destacar Agnès Spiquel, presidenta de la Societat d’Estudis Camusians.

En total, trenta convidats provinents de més d’onze països diferents, els quals compartiran amb el públic tres jornades d’intercanvi i debat a Sant Lluís.

Un encreuament fèrtil entre les ribes de la mar nostra, entre generacions, entre diferents disciplines artístiques, a la recerca d’un Mediterrani que transcendeixi el fet geogràfic per a instal·lar-se en nosaltres com a espai d’entesa, intercanvi, convivència i creació.

Però, si bé la programació central es manté a Sant Lluís, les principals activitats paral·leles es desplacen a Maó i s’amplien aquest any mirant d’aconseguir un altre tipus de públic.

Així, les Trobades presentaran a Maó una selecció de vint fotografies de l’exposició «L’antropologia dels sentiments», d’Isabel Muñoz, comissariada per Audrey Hoareau i François Cheval. Una mostra que estarà oberta al públic menorquí des del 5 d’abril a les 19.00 h (dia de la inauguració) fins al 25 d’abril de 2019; és a dir, durant totes les vacances de la Setmana Santa.

Aquest treball, mai vist a l’illa fins ara, respon plenament als objectius marcats per a aquesta edició. L’obra de Muñoz, igual que la de Camus, està carregada d’humanisme i és la recerca d’una llibertat que només s’aconsegueix a còpia de lluites. Lluites, combat i revolta són els termes que precisament configuren les bases d’aquesta II edició de les Trobades Albert Camus, per la qual cosa aquesta exposició s’hi adequa a la perfecció.

D’altra banda, les Trobades s’uneixen per primera vegada amb el Festival Internacional de Jazz de Menorca acudint el divendres 26 d’abril al concert de Gonzalo Rubalcaba Trío al Teatre Principal de Maó. Una ocasió única d’escoltar aquest gran pianista cubà i que el públic de les Trobades s’obri també a la música; sens dubte, una de les arts més integradores.

I la quarta jornada de les Trobades, el diumenge 28 d’abril, estarà dedicada al cinema, amb la presentació de dues projeccions a la Sala Polivalent Albert Camus

a l’entorn de la temàtica d’aquesta edició, “la revolta”.

No hi podia faltar tampoc el nostre programa educatiu. Destinat a alumnes d’ESO i batxillerat, proposam enguany dues activitats que es faran a la Sala Polivalent Albert Camus de Sant Luís el matí del dilluns 29 d’abril. Una conferència titulada «Els camins de la revolta en la vida i l’obra de Camus», a càrrec d’Agnès Spiquel, i la projecció de la pel·lícula Jean-François i el sentit de la vida, seguit d’un col·loqui amb el seu director, Sergi Portabella.

A més, a part dels trenta ponents que acudiran a Menorca, l’organització comptarà també amb la presència de convidats de la primera edició. Així, s’uneixen a nosaltres els “amics de les Trobades”: Oliver Laxe i Frank Planeille, entre d’altres, els quals participaran en els debats aportant-nos els seus comentaris, les seves reflexions i, especialment, oferint-nos la possibilitat de continuar compartint aquests dies d’intercanvi amb la finalitat de consolidar aquest projecte com un projecte de trobada i retrobament del pensament.

I finalment, Catherine Camus, filla de l’escriptor, serà la convidada d’honor d’aquestes immediates Trobades. Reforçam així la unió de la família amb l’illa de Menorca i amb les Trobades. L’any 2017 va venir el net de Camus, que també ens acompanyarà enguany, però la presència de la filla de Camus és sens dubte la confirmació del retorn de la família a la terra de la seva àvia. Catherine Camus arriba a Menorca per primera vegada. Un viatge que son pare, al final, no va poder fer i que ella, com a hereva i portaveu del seu llegat, realitzarà en el seu nom.

25-28.04.2019II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus Sant Lluís, Menorca Sota el signe de Prometeu. Els camins de la revolta

– + info:www.trobadescamus.com

TrobadesSala Polivalent Albert CamusCarrer de Sant Lluís, 58, Sant Lluís, Menorca.

– Activitats paral·lelesSala de Cultura Sa NostraS’Arraval 32, Maó, Menorca.Teatre Principal de MaóCarrer d’en Deià, 41, Maó, Menorca.

12|

Bajo el signo de Prometeo, la segunda edición de las Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus se centrará en la rebeldía, concepto clave en la reflexión de Camus.

Reunidos en Menorca, isla bañada por la luz pero también expuesta a todos los vientos del Mediterráneo, especialistas en la obra de Camus, escritores, artistas y personalidades del mundo de la cultura procedentes de las diferentes orillas de nuestro mar común intentarán elevar la voz de aquellos que, ante las fuerzas oscurantistas de la destrucción, alzan las fuerzas luminosas de la creación, y que, ante el caos, sueñan lúcidamente con un orden del que cuidaría Némesis, la diosa que castiga la desmesura. Una utopía, desde luego, pero una «utopía relativa», según Camus, quien afirmó: «Al término de estas tinieblas es inevitable, sin embargo, una luz que ya

adivinamos y sólo tenemos que luchar para que sea. Más allá del nihilismo, todos nosotros, entre las ruinas, preparamos un renacer».

Dicha afirmación nos servirá como guía este año, no para pretender «rehacer el mundo»; sino para al menos, «en un mundo amenazado de destrucción», intentar «impedir que se deshaga». El objetivo de esta segunda edición es contribuir al cumplimiento del deseo que Camus manifestó en su discurso al recibir el premio Nobel en Estocolmo.

A través de los análisis y testimonios de los diferentes invitados y participantes, las Trobades de 2019 intentarán trazar los caminos de nuestra rebeldía hoy y encontrar, como dijo Camus, un «verano invencible».

25-28.04.2019 Bajo el signo de Prometeo. Los caminos de la rebeldía-II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus Sant Lluís, Menorca

Sota el signe de Prometeu, la segona edició de les Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus se centrarà en la revolta, concepte clau en la reflexió de Camus.

Aplegats a Menorca, illa banyada per la llum i exposada també a tots els vents de la Mediterrània, especialistes en l’obra de Camus, escriptors, artistes i personalitats del món de la cultura procedents de les diferents ribes de la nostra mar comuna faran l’intent d’elevar la veu d’aquells qui, davant les forces obscurantistes de la destrucció, hi alcen les forces lluminoses de la creació, i que, davant el caos, somnien lúcidament en un ordre atès per Nèmesi, la deessa que castiga la desmesura. Una utopia, ben cert, però «utopia relativa», segons Camus, que afirmava: «Enllà de les tenebres hi ha, tanmateix, una llum que ja

albiram i tan sols ens cal lluitar per tal que esdevengui. Més enllà del nihilisme, tots nosaltres, entre les ruïnes, preparam un renaixement».

Una afirmació que enguany ens farà de guia, no pas amb la pretensió de «refer el món», ans, «davant un món amenaçat de destrucció», facem si més no l’intent d’«impedir que es desfaci». Així, l’objectiu d’aquesta segona edició és contribuir a l’acompliment del desig que Camus manifestava en el seu discurs en rebre el premi Nobel a Estocolm.

A través de les anàlisis i el testimoniatge dels diferents convidats i participants, les Trobades de 2019 miraran de traçar els camins de la nostra revolta avui i trobar, com digué Camus, un «estiu invencible».

25-28.04.2019 Sota el signe de Prometeu. Els camins de la revolta -II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus Sant Lluís, Menorca

|13

14| |15

Jueves 25.04.2019«La rebeldía nace del espectáculo de la insensatez» Frente al caos, frente al absurdo, la rebeldía16.00 h - 17.10 h Apertura de los encuentros

17.30 h - 19.00 h Conferencias «Del caos a la reconstrucción» Erri de Luca y Cristina Morales

20.00 h Visita a la exposición «La antropología de los sentimientos», de Isabel Muñoz, en presencia de la artista y de los comisarios Audrey Hoareau y François Cheval en la Sala Sa Nostra de Maó

Viernes 26.04.2019«Su impulso ciego reclama orden en medio del caos» Solitario/solidario. ¿Rebeldía individual/rebeldía colectiva? 9.30 h - 10.40 h Conferencias Grecia antigua, Grecia moderna y rebeldía camusiana.

«Prometeo, Sísifo y los demás» Michel Barré

«Rebeldía, Némesis, amor: Camus y Seferis» Yannis Kiourtsakis

11.00 h - 13.00 h Mesa redonda Actualidad de La peste y de El estado de sitio. ¿Estamos en estado de sitio? Moderadora Marie-Thérèse Blondeau. Tahar Ben Jelloun, Marylin Maeso e invitado por confirmar

13.10 h - 14.20 h Conferencias «La lógica del «corazón rebelde» según Camus» Samantha Novello y Pedro Olalla

16.00 h - 17.20 h Conferencias «Decir que «no» antes de El hombre rebelde: del Soir Républicain a los editoriales de Combat» Philippe Vanney

«El hombre rebelde» Elias Sanbar

17.30 h - 19.30 h Conferencias - Diálogo «Las mujeres en la rebeldía» Anne Prouteau, Zineb Sedira Isabel Muñoz y Haifa Zangana

21 h Concierto Gonzalo Rubalcaba Trío Teatro Principal de Maó, en el marco del Festival Internacional de Jazz de Menorca

Sábado 27.04.2019«Incluso en la destrucción, hay un orden, hay límites» «El pensamiento del Mediodía». Mantener intacto el arranque inicial de la rebeldía en el respecto de la medida 9.30 h - 10.30 h Conferencia «Rebeldía, amor para vivir y consentimiento» Agnès Spiquel

10.40 h - 12.40 h Mesa redonda «Arte y rebeldía. El artista y nuestro tiempo» Jacques Ferrandez, François Cheval, Alfredo Jaar y Jihan El-Tahri

12.50 h - 14.20 h Mesa redonda «Los combates. De la rebeldía a la acción; periodistas y ciudadanos comprometidos hoy» Luis García Montero, Edwy Plenel y Olga Rodríguez

16.00 h - 17.30 h Conferencias - Diálogo «¡Ni miedo ni odio!» «¡Ni victimas ni verdugos!»

Projección de la película Letter to a friend in Gaza de Amos Gitai Amos Gitai y Bernard Guetta

17.40 h - 19.10 h Conferencias - Diálogo Frente a la desmedida contemporánea. ¿Qué respuestas? Françoise Kleltz-Drapeau y Achille Mbembe

19.20 h - 20.00 h Conclusiones Cierre de los encuentros Juan Cruz

Domingo 28.04.201917.00 h - 21.00 h Proyecciones películas aún por determinar

Lunes 29.04.201910.30 h - 13.30 h Programa Educativo con los Institutos de Menorca

«Los caminos de la rebeldía en la vida y la obra de Camus» Agnès Spiquel

Proyección de la película Jean-François y el sentido de la vida, seguido de un coloquio con su director, Sergi Portabella

Programa

16|

Dijous 25.04.2019«La revolta neix de l’espectacle de la insensatesa» Contra el caos, contra l’absurd, la revolta16.00 h - 17.10 h Obertura de les Trobades

17.30 h - 19.00 h Conferències «Del caos a la reconstrucció» Erri de Luca i Cristina Morales

20.00 h Visita a l’exposició «L’antropologia dels sentiments», d’Isabel Muñoz, en presència de l’artista i dels comissaris Audrey Hoareau i François Cheval a la Sala Sa Nostra de Maó

Divendres 26.04.2019«El seu impuls cec reclama ordre enmig del caos» Solitari/solidari. Rebel·lia individual/revolta col·lectiva? 9.30 h - 10.40 h Conferències Grècia antiga, Grècia moderna i revolta camusiana

«Prometeu, Sísif i els altres» Michel Barré

«Revolta Nèmesi, amor: Camus i Seferis» Yannis Kiourtsakis

11.00 h - 13.00 h Taula rodona Actualitat de La pesta i de L’estat de setge. Hi estam, en estat de setge? Moderadora Marie-Thérèse Blondeau. Tahar Ben Jelloun, Marylin Maeso i convidat per confirmar

13.10 h - 14.20 h Conferències «La lògica del “cor rebel” segons Camus» Samantha Novello i Pedro Olalla

16.00 h - 17.20 h Conferències «Dir “no” abans de L’home revoltat: de Le Soir Républicain als editorials de Combat» Philippe Vanney

«L’home revoltat» Elias Sanbar

17.30 h - 19.30 h Conferències - Diàleg «Les dones en la revolta» Anne Prouteau, Zineb Sedira Isabel Muñoz i Haifa Zangana

21 h Concert Gonzalo Rubalcaba Trio Teatre Principal de Maó, en el marc del Festival Internacional de Jazz de Menorca

Dissabte 27.04.2019«Fins i tot en la destrucció hi ha un ordre, hi ha límits» «El pensament meridional». Mantenir intacta l’empenta inicial de la revolta dins el respecte de la mesura 9.30 h - 10.30 h Conferència «Revolta, amor per viure i consentiment» Agnès Spiquel

10.40 h - 12.40 h Taula rodona «Art i revolta. L’artista i el nostre temps» Jacques Ferrandez, François Cheval, Alfredo Jaar i Jihan El-Tahri

12.50 h - 14.20 h Taula rodona «Els combats. De la rebel·lia a l’acció; periodistes i ciutadans compromesos avui» Luis García Montero, Edwy Plenel y Olga Rodríguez

16.00 h - 17.30 h Conferències - Diàleg «Ni por ni odi!» «Ni víctimes ni botxins!»

Projecció de la pel·lícula Letter to a friend in Gaza, d’Amos Gitai Amos Gitai i Bernard Guetta

17.40 h - 19.10 h Conferències - Diàleg «Davant la desmesura contemporània: Respostes?» Françoise Kleltz-Drapeau i Achille Mbembe

19.20 h - 20.00 h Conclusions Clausura de les Trobades Juan Cruz

Diumenge 28.04.201917.00 h - 21.00 h Projecció de pel·lícules encara per determinar

Dilluns 29.04.201910.30 h - 13.30 h Programa educatiu amb instituts de Menorca

«Els camins de la revolta en la vida i l’obra de Camus» Agnès Spiquel

Projecció de la pel·lícula Jean-François i el sentit de la vida, seguit d’un col·loqui amb el seu director, Sergi Portabella

Programa

|17

18| |19

20| |21

Isabel Muñoz, Premio Nacional de Fotografía en 2016, presenta por primera vez en Menorca, en el marco de las II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus una selección de las series fotográficas más representativas de su producción actual.

La antropología de los sentimientos, es el título de la exposición, que ha sido comisariada por Audrey Hoareau y François Cheval, cofundadores de The Red Eye.

La muestra, coorganizada con el Ayuntamiento de Maó y con la participación de la galería Esther Woerdehoff, construye un recorrido a través de veinte fotografías en torno a la representación obsesiva y heterogénea del cuerpo humano, desde los mismos orígenes de la humanidad, la espiritualidad, los límites y extremos del cuerpo y la dimensión social de lo corporal.

«La obra de Isabel Muñoz, alimentada por una fuerza instintiva, está hecha a imagen de su autora, es compleja y escurridiza. Crea lo que se podría llamar, a falta de otra palabra mejor, imágenes. Preferimos decir que ve sus personajes al revés; su condición no determina lo que vemos. Isabel Muñoz accede y nos hace acceder a aspectos que el propio tema esconde».

Audrey Hoareau

«Si la estética de las imágenes de Isabel Muñoz se impone frente a nosotros, no es para complacer el narcisismo de la especie, sino para ofrecer la comprensión íntima de un secreto compartido. Se trata esencialmente de ofrendas a lo desconocido y del anhelo de los hombres de construir puentes entre diferentes mundos».

François Cheval

Las fotografías de Isabel Muñoz reunidas en esta exposición conforman un conjunto extremadamente potente y, al mismo tiempo, frágil, en el que el eje principal es el ser humano. La obra de Muñoz, al igual que la de Camus, está cargada de humanismo y la búsqueda de una libertad que solo se consigue a base de luchas. Luchas, combate y rebeldía son los términos que precisamente configuran las bases de esta II edición de las Trobades Albert Camus, por lo que esta exposición se adecúa a la perfección.

Isabel Muñoz, Premi Nacional de Fotografia 2016, presenta per primera vegada a Menorca, en el marc de les II Trobades Literàries Mediterrànies Albert Camus, una selecció de les sèries fotogràfiques més representatives de la seva producció actual.

L’antropologia dels sentiments és el títol de l’exposició que ha estat comissariada per Audrey Hoareau i François Cheval, cofundadors de The Red Eye.

La mostra, coorganitzada amb l’Ajuntament de Maó i amb la participació de la galeria Esther Woerdehoff, construeix un recorregut a través de vint fotografies entorn de la representació obsessiva i heterogènia del cos humà, des dels mateixos orígens de la humanitat, l’espiritualitat, els límits i extrems del cos i la dimensió social de la corporeïtat.

«L’obra d’Isabel Muñoz, alimentada per una força instintiva, està feta a imatge de la seva autora, és complexa i esmunyedissa. Crea el que es podria anomenar, mancant una altra paraula millor, imatges. Preferim dir que veu els seus personatges a l’inrevés; la seva condició no determina allò que veim. Isabel Muñoz accedeix i ens fa accedir a aspectes que el tema mateix amaga».

Audrey Hoareau

«Si l’estètica de les imatges d’Isabel Muñoz s’imposa enfront de nosaltres, no és per a complaure el narcisisme de l’espècie, sinó per a oferir la comprensió íntima d’un secret compartit. Es tracta essencialment d’ofrenes al que ens és desconegut i de l’anhel dels homes de construir ponts entre diferents mons».

François Cheval

Les fotografies d’Isabel Muñoz reunides en aquesta exposició conformen un conjunt extremament potent però fràgil alhora, en el qual l’eix principal és l’ésser humà. L’obra de Muñoz, igual que la de Camus, està carregada d’humanisme, a la recerca d’una llibertat que només s’aconsegueix a còpia de lluites. Lluites, combat i revolta són els termes que precisament configuren les bases d’aquesta segona edició de les Trobades Albert Camus, per la qual cosa aquesta exposició s’hi adequa a la perfecció.

ExposiciónLa antropología de los sentimientosIsabel Muñoz

ExposicióL’antropologia dels sentimentsIsabel Muñoz

Serie Metamorfosis, 2016 © Isabel Muñoz

22|

«Salvar els cossos, perquè el futur sigui possible.» Albert Camus. Actuelles I.28

Fer sofrir el proïsme és inherent a la condició humana i, tanmateix, el mal autoimposat resulta inconcebible. La filosofia clàssica del segle xx no va tenir elecció; es va dedicar als botxins ocasionals, als penedits, als sàdics i, per descomptat, a les víctimes. El mal i el seu corol·lari, el dolor, només poden albirar-se en termes morals.

No obstant això, per als subjectes d’Isabel Muñoz, per a aquestes substàncies vives, el sofriment voluntari és una prova mística, una etapa constitutiva i essencial del jo. Una prova que allibera el cos de tot lligam. Representa al mateix temps el control, la dominació i l’emancipació d’acord amb el desig; dades indispensables per a fugir de la condició miserable de l’ésser humà.

Aquests homes i dones se senten satisfets més enllà del que veim —i del que creim veure—, i romanen inalterables. Caminen aliens als retrets, en una zona íntima que, encara que alguns titllen de bogeria, ells interpreten com a reconciliadora. El retrat creat per Isabel Muñoz d’una «comunitat inconfessable» desafia la cosa prohibida; la sofisticació dels protocols rituals equival únicament a la complexitat d’una imatge fotogràfica, a l’intent d’elaboració d’un discurs místic.

La fotògrafa, en el mateix deixant marcat per la intuïció, no pretén imposar un sistema explicatiu; l’estètica perfecta de les seves imatges erigeix la constatació crítica del sistema de representació i rebutja la idea de la mediació.

Estam tots sols, cara a cara davant uns subjectes que s’han trobat.

És possible que l’objectiu de la filosofia, del simple pensament, sigui trobar la unitat de l’individu en el present, però sobretot en el temps universal. Per a aquestes persones que vaguen per un territori «arcaic», el passat no és important. Les noves experiències corpòries els retornen el contacte amb l’origen, i no només els seus cossos romanen en suspensió, sinó que el temps i la realitat també es detenen. La carn arrencada i martiritzada d’una manera voluntària allibera el cos d’una història mancada d’interès per tal d’assolir paratges que són en realitat els gests repetits d’una representació còsmica.

François Cheval Commissari

«Salvar los cuerpos, para que el futuro sea posible» Albert Camus. Actuales I.28

Hacer sufrir al prójimo es inherente a la condición humana y, sin embargo, el mal autoimpuesto resulta inconcebible. La filosofía clásica del siglo xx no tuvo elección; se dedicó a los verdugos ocasionales, a los arrepentidos, a los sádicos y, por supuesto, a las víctimas. El mal y su corolario, el dolor, solo pueden vislumbrarse en términos morales.

No obstante, para los sujetos de Isabel Muñoz, para esas sustancias vivas, el sufrimiento voluntario es una prueba mística, una etapa constitutiva y esencial del yo. Una prueba que libera el cuerpo de toda atadura. Representa al mismo tiempo el control, la dominación y la emancipación en consonancia con el deseo; datos indispensables para huir de la condición miserable del ser humano.

Estos hombres y mujeres se sienten colmados más allá de lo que vemos —y de lo que creemos ver—, y permanecen inalterables. Caminan ajenos a los reproches, en una zona íntima que, aunque algunos tildan de locura, ellos interpretan como reconciliadora. El retrato creado por Isabel Muñoz de una «comunidad inconfesable» desafía lo prohibido; la sofisticación de los protocolos rituales equivale únicamente a la complejidad de una imagen fotográfica, al intento de elaboración de un discurso místico.

La fotógrafa, en la misma estela marcada por la intuición, no pretende imponer un sistema explicativo; la estética perfecta de sus imágenes erige la constatación crítica del sistema de representación y rechaza la idea de la mediación.

Estamos solos, cara a cara ante unos sujetos que se han encontrado.

Es posible que el objetivo de la filosofía, del simple pensamiento, sea hallar la unidad del individuo en el presente, pero sobre todo en el tiempo universal. Para estas personas que vagan por un territorio «arcaico», el pasado no es importante. Las nuevas experiencias corpóreas les devuelven el contacto con el origen, y no solo sus cuerpos permanecen en suspensión, sino que el tiempo y la realidad también se detienen. La carne arrancada y martirizada de forma voluntaria libera al cuerpo de una historia carente de interés para alcanzar parajes que son en realidad los gestos repetidos de una representación cósmica.

François Cheval Comisario

Serie Metamorfosis II, 2016 © Isabel Muñoz

La antropología de los sentimientos L’antropologia dels sentiments

|23

24|

Serie 9 Gods, 2016 © Isabel Muñoz

La antropología de los sentimientos

|25

Serie Mevlevie, 2008 © Isabel Muñoz

L’antropologia dels sentiments

26| |27

La antropología de los sentimientos recuerda a los valiosos frutos de un encuentro. Una exposición y un libro que no tienen nada de retrospectiva, pero que proponen una lectura de los últimos momentos creativos de la artista.

En 2015 Isabel Muñoz nos invitó a visitar su estudio en el barrio de Pacífico. La génesis de esta historia da comienzo en ese preciso momento: un descubrimiento y un cuestionamiento. Con toda la generosidad que la caracteriza, Isabel Muñoz nos lo mostró todo: sus cajones y todas las imágenes e historias que contienen.Había entendido, del mismo modo que nosotros, la evidencia e incluso la necesidad de construir un proyecto común: un inventario, un cara a cara sin concesión.

Y para verlo todo necesitamos tres años. Así es como trabajamos, ya que es lo que exige una obra. ¿Cómo se va a hablar de ella, entregar una síntesis justa sin conocer la producción íntegra? Asistimos a la formación de su obra: en un barco navegando por la costa de Mataró, en Japón con los bailarines de butō, en los efluvios químicos del laboratorio.

Como es natural, nuestro proyecto original de carácter retrospectivo dio paso a un nuevo proyecto, en forma de capítulos y de ruptura. Había que romper a toda costa con los iconos, con una determinada idea de la belleza, que ya no está en la misma onda con lo que hoy por hoy se ha convertido la fotógrafa. La elección de estos temas se volvió más dura, su enfoque se volvió más grave. Se trata de una búsqueda global, la del ser humano en general, pero también la de un territorio, el mundo. Es un tema de muy difícil descripción. Isabel Muñoz no se reivindica como antropóloga y no inscribe su fotografía en la categoría del documento. Detesta ante todo que sus imágenes se reduzcan a simples señales estéticas.

Y además, existe esa libertad, un telón de fondo del universo que Isabel Muñoz persigue con intransigencia, gracias al equipo de mujeres que ha logrado formar. La autonomía del estudio la lleva y la defiende este gineceo. Esta exigencia de independencia se expande. Ya sea feminismo o compromiso social, la libertad supone un combate en cada instante. El estudio, desprovisto de toda exclusividad, de rendir cuentas a nadie, de ninguna deuda, trabaja bajo la única presión de la fotografía.La fotografía paliativa de Isabel Muñoz que no hará más que crecer.

Audrey Hoareau Comisaria

L’antropologia dels sentiments recorda els valuosos fruits d’una trobada. Una exposició i un llibre que no tenen res de retrospectiva, però que proposen una lectura dels darrers moments creatius de l’artista.

L’any 2015 Isabel Muñoz ens va convidar a visitar el seu estudi al barri de Pacífico. La gènesi d’aquesta història comença en aquest mateix moment: un descobriment i un qüestionament. Amb tota la generositat que la caracteritza, Isabel Muñoz ens ho va mostrar tot: els seus calaixos i totes les imatges i històries que contenen. Havia entès, de la mateixa manera que nosaltres, l’evidència i fins i tot la necessitat de construir un projecte comú: un inventari, un cara a cara sense concessió.

I per a veure-ho tot hem necessitat tres anys. Així és com treballam, ja que és el que exigeix una obra. Com cal parlar-ne i poder lliurar una síntesi justa si no se’n coneix la producció íntegra? Hem assistit a la formació de la seva obra: en un vaixell navegant per la costa de Mataró, al Japó amb els ballarins de butō, en els efluvis químics del laboratori.

Naturalment, el nostre projecte original de caràcter retrospectiu va donar pas a un nou projecte, en forma de capítols i de ruptura. Calia trencar fos com fos amb les icones, amb una determinada idea de la bellesa, que ja no està en la mateixa ona amb el que ara com ara s’ha convertit la fotògrafa. L’elecció d’aquests temes es va tornar més dura, el seu enfocament es va tornar més greu. Es tracta d’una recerca global, la de l’ésser humà en general, però també la d’un territori, el món. És un tema que fa de mal descriure. Isabel Muñoz no es reivindica com a antropòloga ni inscriu la seva fotografia en la categoria del document. Detesta abans de res que les seves imatges es redueixin a simples senyals estètics.

I a més, hi ha aquesta llibertat, un teló de fons de l’univers que Isabel Muñoz persegueix amb intransigència, gràcies a l’equip de dones que ha aconseguit formar. L’autonomia de l’estudi, qui la porta i la defensa és aquest gineceu. Aquesta exigència d’independència s’expandeix. Ja sigui feminisme o compromís social, la llibertat suposa un combat a cada instant. L’estudi, desproveït de tota exclusivitat, no havent de retre comptes a ningú, sense cap deute amb ningú, treballa sota l’única pressió de la fotografia. La fotografia pal·liativa d’Isabel Muñoz que no farà més que créixer.

Audrey Hoareau Comissària

Japón, 2017 © Isabel Muñoz

La antropología de los sentimientos L’antropologia dels sentiments

28| |29

Patrocinadores y colaboradores Patrocinadors i col·laboradors

Medios oficiales Mitjans oficials

Organizadores Organitzadors

Coorganizadores Coorganitzadors

CULTURA I FESTES

25-28.04.2019 II Trobades Literàries Meditèrranies Albert Camus

Sant Lluís, Menorca

www.trobadescamus.com

info+

www.trobadescamus.com