7/29/2019 28 -abril- 2009

1/26

1

3a poca - nm. 28 -abril- 2009

Editorial

Cinema Montgr: un privilegi

s un privilegi, ens atrevim a afirmar, que una poblaci com Torroella tingui una salade cinema que funcioni. Diem que funcioni perqu hi ha altres poblacions, fins i totms grans que aquesta vila, que tot i tenir una sala de cinema, no els funciona, s adir, no saben com fer-ho perqu la gent hi vagi. Podrem citar noms com Sant Feliu deGuxols, la Bisbal, Cas de la Selva o fins i tot Palafrugell. Sortosament el CinemaMontgr de Torroella encara funciona, hi assisteix un pblic considerable i ho

7/29/2019 28 -abril- 2009

2/26

2

demostren les xifres: 22.622 espectadors lany 2008.

Fa pocs dies els mitjans de comunicaci es feien ress de les dades donades perlInstitut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura sobreles xifres de resultats de lany passat, de les quals es dedueix lagreujament de la crisi

del cinema a Espanya: nou milions despectadors menys, trenta-nou sales tancades,cent cinquanta-sis pantalles desaparegudes. Tot plegat evidencia un fort declivi enrelaci amb les xifres negatives danys anteriors. s clar que la crisi no s nicamentespanyola, tot Europa, en major o menor grau, la pateix. Uns la vinculen a la pirateria(ms de tres-cents cinquanta milions de pellcules foren baixades illegalmentdInternet), daltres a la manca dinters, no per veure cinema, sin per veurel en elseu medi original, a les sales de cinema, localitzades avui dia majoritriament a lesmultisales de les zones comercials.

El nostre Cinema Montgr (diem nostre pel fet que sigui un local de propietatmunicipal), s un cas allat. Durant lany 2008 hi han assistit mil cinquanta-dosespectadors ms que lany 2007 (increment del 4,28%). Aquests espectadors shanrepartit de la segent manera: a les sessions infantils i juvenils dels dissabtes idiumenges a la tarda hi han assistit 8.519 persones, nens, nenes i acompanyants; ales sessions de cineclub els divendres a la nit, cada quinze dies, 2.073 socis iaficionats, i a les sessions de cap de setmana de tarda i nit, 23.549 espectadors.Tamb cal ressaltar que durant el mes dagost es fa cinema cada dia, amb notable

acceptaci per part dels estiuejants que passen uns dies a Torroella, lEstartit i llocsturstics dels voltants. El mes dagost de lany passat van anar al Cinema Montgr5.404 espectadors. Tamb s notable la gent de lEscala, Verges i altres pobles vensque els caps de setmana vnen a Torroella a veure les estrenes del moment.

Torroella com a lloc de cinema s ja un fet reconegut per molta gent, per cal que ensmantinguem alerta, no podem oblidar que quan es parla de crisi, tard o dhora,aquesta arriba a tot arreu. El cinema de casa nostra funciona, no ens enganyem,perqu les multisales ms properes estan a uns trenta quilmetres, perqu hi ha

una entitat, el Cine Club Torroellenc, que sen cuida, perqu hi ha una programaciacurada que ofereix pellcules seleccionades, destrena recent, al gust de la gent quehi va, perqu el local s histric i per a molts un espai amb el sabor autntic delscinemes dabans, perqu, tot i aix, ofereix unes condicions de projecci, so icomoditat excellents, i sobretot perqu encara hi ha molta gent que no ha perdut elcostum danar al cinema a gaudir del set art. Com a local municipal, cal que lesautoritats locals continun reconeixent aquests fets i procurin que un local quefunciona des de lany 1927 no es deteriori i ofereixi les condicions adients de

7/29/2019 28 -abril- 2009

3/26

3

comoditat i qualitat tcnica perqu tot aquest pblic, al qual Torroella ofereix elprivilegi danar al cinema, pugui i vulgui continuar fent-ho.

Consell de redacci

Notcies

LEsglsia Catlica i el 150 aniversaride Lorigen de les espcies

Durant el papat de Benet XVI, el Vaticha manifestat sempre que no hi ha

incompatibilitat entre fe i ra. Laconferncia celebrada a la UniversitatPontifcia Gregoriana de Roma, en el150 aniversari de Lorigen de lesEspcies de Darwin, s demostraci delsseus esforos per prendre contacte ambla comunitat cientfica. Catolicisme i lateoria de l'evoluci no snincompatibles. LEsglsia Catlica estdisposada a sostenir que lunivers, inclslesser hum, s el fruit duna evolucicasual basada en la selecci natural i queno existeix un disseny intelligent delmn, tal com pregonen alguns corrents

intellectuals sorgitsprincipalme

nt als EstatsUnits.

Afirmatamb que

levoluci no significa la inexistncia deDu.El cardenal William Levada, cap de laCongregaci per la Doctrina de la Fe, vadir en aquesta conferncia que l'Esglsia

Catlica no s'oposa a les realitatscientfiques com l'evoluci, encara queva considerar "absurda" una noci ateaque signifiqus que Du no existeix.Sobre les relacions entre fe i cincia, elVatic creu que hi ha "un ampli marge,tant en la base cientfica de l'evolucicom en la fe en un Du creador. "Creiemque la creaci ha esdevingut ievolucionat" i que no s'interposa en elcam de les realitats cientfiques", hanmanifestat.

Dignatarisdel Vaticvan aclarir

desprs

que nocreien que el disseny intelligent foscincia i que lensenyament delcreacionisme, juntament amb les teoriesde levoluci a les escoles dels EstatsUnits, noms creava confusi.

Plantaci darbres a les Medes perafavorir la nidificaci dels ocells arneids

L'Associaci d'Estudi de la MediterrniaBufalvent de l'Estartit va plantar a laMeda Gran 15 ullastres i 10 oliveres, ams de 25 pals fets de fusta, vmet i brucque formen arbres niu, per afavorir lareproducci daquests ocells.Actualment es consideren propers a

lamenaa dextinci. La colnia a les

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-2.jpg','',450,221,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-1.jpg','La%20creaci%C3%B3%20d%C2%B4Adam',450,298,1,0);

7/29/2019 28 -abril- 2009

4/26

4

Medes s la segona ms important deCatalunya; est formada peresplugabous, martinets blancs i rossos,aquesta darrera la que t menyspresncia.

Lassociaci va participar tamb en larecollida de gorgnies trencades per lallevantada de Nadal del fons mar i lesvan replantar mitjanant una colaespecial que augmenta de maneraconsiderable les seves possibilitats desobreviure.

La llevantada de Nadal a les Medes

El Departament de Medi Ambient de laGeneralitat est estudiant els seusefectes a l'rea Protegida de les Medes.Els resultats preliminars indiquen quel'abast i els efectes del temporal nohaurienestat tan

greus comes pensavaen unprincipi. Elfons msafectat haestat el del nord de la Meda Petita o delSalpatxot, mentre que els fons deposidnia i de nacres ms afectats han

estat els del nord de la Meda Gran.

Retirada danimals extics del parc deSobrestany

El Departament de Medi Ambient de laGeneralitat va obrir un expedientdisciplinari contra Alfons de Robert,

comte de Torroella, per no haver ats

correctament els animals extics. El parcest clausurat al pblic des de fa un any,desprs que el Departament de MediAmbient el dons de baixa del registrede nuclis zoolgics. En aquell moment hi

havia 319animals, 55

d'espciesextiques.

Es va donarun terminide quinze

dies per treure els animals.Un any desprs, diverses aus han estat

traslladades al parc de les aus deTorroella de Montgr, situat prop de lacarretera de l'Estartit, a 1 kmaproximadament del nucli de la vila, is'han retirat 11 tortugues de Florida, 2ssos rentadors, 1 iguana, 2 cignes muts,2 oques canadenques, 2 agapornis, 1pa i 1 canari. Queden encara per treure

els ms grossos: un bfal, un bisameric i alguns axis i crvols del pareDavid, pendents de la corresponentautoritzaci sanitria.

Estudi efectuat pel Centre de Recerca iInnovaci de les Indstries Turstiques

Lestudi destaca que l'oferta de sol i

platja atrau menys i, en canvi, augmentalinters per les activitats culturals iesportives.L'Ajuntament va donar a conixer elsresultats obtinguts que permetenconixer el perfil del turista que ensvisita. Mostra una comparativa des del1984 -ara fa 25 anys-, en qu es va fer la

primera enquesta a l'Estartit.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-3.jpg','',450,335,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-3.jpg','',450,335,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-3.jpg','',450,335,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-4.jpg','Daines%20a%20l%C2%B4antic%20parc',450,296,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-3.jpg','',450,335,1,0);

7/29/2019 28 -abril- 2009

5/26

5

Durant aquest temps, el municipi haperdut un 34,6% de turistes britnicsper, en canvi, en guanya un 17,1% decatalans i un 14,5% de francesos i

augmenta un 18% el

nombre de turistesque passen entre un iset dies a l'Estartit,atrets ms perl'oferta cultural iesportiva (+5%) queper prendre el sol (-14%). Qualifiquen alEstartit amb

notable-alt. No suspenen cap delsserveis que ofereix el municipi, idestaquen la neteja de les platges (7,6) ila seguretat i l'assistncia a la platja(7,3).

Dues exposicions de fotografia: una alclaustre de lHospital de Torroella de

Montgr i laltre a lEstartit

El fotgraf barcelon Miquel Galmes iCreus(1937) va inaugurar el diumenge 1de mar l'exposici La mirada verticalalclaustre de l'Hospital. Fotgraf de llarga iprolfica trajectria s, des del 1993,president de l'Institut d'EstudisFotogrfics de Catalunya. Actualment es

dedica bsicament a la docncia i a larecerca histrica de la fotografia.I el divendres 6 sinaugur, a la sala delConsell Municipal de lEstartit,lexposici fotogrfica Temps de ...treballde Miquel Graells, veritabletreballador infatigable en la recollida iconservaci dimatges de Torroella i de

lEstartit del segle XX.

Construcci dun equipament persubministrar combustible al port delEstartit

Ports de la

Generalitatha comenat

laconstrucci

d'unequipament

al moll delMig del port de l'Estartit.La installaci ha de servir per donar unmillor servei als usuaris, tant a lesembarcacions com als vaixells turstics,que podran posar gasoil a la mateixainstallaci. L'actuaci suposar unainversi de 176.000 euros i tindr untermini d'execuci de 2 mesos i mig. Laprevisi s que entri en funcionamentabans de l'estiu.

Visita guiada per Joan Fuster a la sevaexposici a Can Quintana Lamusculatura de lEmpordanet

Joan Fuster i Gimpera va nixer aTorroella de Montgr el 1917. Enamoratde la seva terra i de lart en general, elsseus noranta-dos anys no sn capimpediment percontagiaramb lasevaparaula alsque elrodejaven en la visita. Amb el seu

guiatge vrem viure La musculatura de

http://www.torroellaestartit.com/http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-8.jpg','Visita%20amb%20Joan%20Fuster',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-8.jpg','Visita%20amb%20Joan%20Fuster',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-8.jpg','Visita%20amb%20Joan%20Fuster',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-8.jpg','Visita%20amb%20Joan%20Fuster',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-6.jpg','',450,349,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-5.jpg','L%C2%B4Estartit%20i%20les%20Medes',288,450,1,0);http://www.torroellaestartit.com/

7/29/2019 28 -abril- 2009

6/26

6

lEmpordanet, del que est plenamentintegrat i enamorat de la plana del BaixTer. Aquesta s una de les temtiquesfonamentals de la seva obra.Home renaixentista, com el va qualificar

Joan Surroca, ha sabut transmetre lamgia duns colors, contrastos i formesque encisen, i ms quan podem admirar-los seguint el raonament de la sevaparaula.Un aire empordans, atramuntanat, viuen els seus paisatges, que hem pogutgaudir en la visita guiada que ens haofert.

Donaci gratuta de bosses de robareciclables per a la campanya dereducci de ls de bosses de plstic

L'rea deMedi

Ambient de

l'Ajuntament de

Torroellade Montgr

va iniciar, al mercat setmanal, lacampanya de reducci de l's de bossesde plstic amb la donaci gratuta debosses de roba reciclables i plegables.Per a aquesta campanya, l'Ajuntament,

amb el suport de l'empresa de recollidad'escombraries, ha fet 5.000 bosses.

Concentraci dels centres dimmerside les Medes per manifestar la sevaoposici al pla dusos que vol aplicar laGeneralitat

16 dels 19 centres d'immersi es vanconcentrar davant de l'oficina de l'reaProtegida de les illes Medes permanifestar la seva oposici total al noupla d'usos que vol aplicar la Generalitat

en aquesta temporada que ara comena.Gens Dalmau, com a portaveu delscentres, va indicar una srie de mesuresper mirar de frenar el nou pla, a ms debuscar el suport d'altres agrupacions, jaque realitzen una activitat que permet ladesestacionalitzaci de la temporada.

Redacci de lestudi informatiu de lavariant de Verges

Es va adjudicar la redacci de l'estudiinformatiu de la variant de Verges, elprojecte de la qual t un pressupost de30 milions d'euros. Shi analitzaran lesalternatives de pas tant per l'est com perl'oest del nucli. Es preveu que l'estudi

informatiu i el d'impacte ambientalestiguin enllestits l'any vinent.Lestudi preveu que comenar a la C-252, al sud del nucli de Verges, dins delterme municipal d'Ultramort, i s'acabaral nord de Verges, dins del termemunicipal de la Tallada d'Empord. Lalongitud aproximada ser de 6,2quilmetres i la secci de la variant

estar formada per dos carrils de 3,5metres i dos vorals d'1,5 metres.De fet, la variant de Verges s'haviad'incloure a la millora de la C-31, quetravessa Torroella, per la proposta de laGeneralitat, de fer una carreteraenlairada per la banda est, va topar ambl'Ajuntament de Verges, que la vol a

nivell del terra.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-10.jpg','Submarinisme%20a%20les%20Medes',450,301,1,0);

7/29/2019 28 -abril- 2009

7/26

7

10.000 a Brusselles.

Foren 10.000? L'xit no depenia de sieren tres, quatre, cinc o deu mil elscatalans que van fer sentir la seva veu a

la capitaleuropea. Hihagupresnciadepersonesde la nostravila. Una proposta nascuda molts mesosenrere a Torroella de Montgr ha acabatmobilitzant milers de catalans. I sha fetde forma transversal, sense el suportdels partits poltics.Aquest moviment ciutad ha estat capade fer que milers de catalans passegessinpacficament per la ciutat de Brussellesel nom de Catalunya. Es tractava de fer-la sentir. Shan fet preguntes a Hillary

Clinton sobre la hipotticaindependncia de Catalunya amb unaresposta de no ingerncia.Milers de catalans han recorregut 1.400quilmetres. Deu mil, noms era unnombre potser massa optimista, per sihaguessin dit cinc mil, l'xit hauria estatel mateix.

L'Audincia va confirmar la sentnciadel cas de les coques de can Gus

La secci tercera de l'Audincia haconfirmat ntegrament la sentncia queva dictar el jutjat nmero 4 de la Bisbal,que va condemnar Josep Gus, deTorroella de Montgr, a pagar una multa

de 900 euros per una falta lleu per haver

causat la intoxicaci de 394 personesque van consumir coques de Sant Joan.Coques que es van elaborar el juny del2002 al seu obrador. La mateixasentncia confirma que Gus i la seva

asseguradora Reale, han d'indemnitzarels afectats amb un total de 238.124,38euros. L'Audincia desestima lespeticions dels afectats de cobrar ms iles de Gus i l'asseguradora d'haver depagar menys.

La resolucide

l'Audincia

hadesestimat

tamb totsels recursos

presentats pel ministeri fiscal i pel ServeiCatal de la Salut. Les sentnciesconsideren provat que Josep Gus sresponsable de supervisar els treballs

que dos empleats seus feien a les sevesinstallacions i de vetllar per lescondicions sanitries d installacions i elprocs d'elaboraci de les coques quevan causar una intoxicaci massiva persalmonella.

Aprovaci de les rees ResidencialsEstratgiques de 69 nous barris

El conseller de Poltica Territorial i ObresPbliques, Joaquim Nadal, va aprovar lesrees residencials estratgiques, quecomportaran la construcci de 68 nousbarris en 60 ciutats de Catalunya.Estaran formats en un 50% per pisos demercat lliure, i l'altre 50% seran de

protecci oficial. A les comarques

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-12.jpg','10.000%20a%20Brussel%C2%B7les',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-13.jpg','La%20Fleca%20Gus%C3%B3',450,304,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-12.jpg','10.000%20a%20Brussel%C2%B7les',450,301,1,0);

7/29/2019 28 -abril- 2009

8/26

8

gironines hi haur projectes a Figueres,Girona, Olot, Sant Feliu de Guxols,Palams, Palafrugell, Torroella deMontgr i Roses, amb un total de 5.794habitatges, uns 1.500 menys dels

previstos inicialment, ja que les rees del'Estartit, Vidreres, Ripoll i Banyoles s'hanretirat pel fet de no haver-hi consensamb els ajuntaments.

125 aniversari de la mort Maria Gay,fundadora de les religioses de SantJosep

En el 125 aniversari de la seva mort, lacongregaci ha volgut recordar la tascaque va realitzar en la vetlla i el suportdels malalts. Va nixer a Llagostera,criada en una famlia humil, la seva laborcontinua present en tres continentsgrcies a les 60 comunitats religioses deSant Josep i unes 500 germanes.

Aqu, a lHospital de Pobres i Malalts deTorroella de Montgr, la congregaci hadesenvolupat la seva encomiable tascade vetllar itenir curade lespersonesgrans quehi estan,

especialment en eltram final de la seva vida.Lobra potada a terme per Maria Gay lacondueix vers el cam de la beatificaci;des del 1998 el seu procs s al Vatic.Mai tenia un no per a ning i sempreaplicava la filosofia de ja descansar

dem.

Conferncia de Joan Badia a lesglsiade Torroella de Montgr

Entre els actes organitzats pel 400aniversari de la consagraci de lesglsia

gtica de Sant Gens, construda sobre laromnica anterior,lhistoriador JoanBadia vadesenvolupar la sevaconferncia sobre Elcampanar petit i els

comunidors.El comunidor s unnom molt pocconegut, tant pel

concepte com perqu la seva funci,dins de la religiositat popular, shaperdut. Lexamen de la frase, extretadun escrit medieval, el reliquier serviaper comunir les tempestes, permetconfirmar significat i utilitat:

Reliquier: el reliquier servia per comunirles tempestats i pedregades.Comunir: conjurar el mal temps amboracions o exorcismes.Comunidor: petita edificaci en forma deporxo obert als 4 vents, coberta i situadaprop de lesglsia, on saixoplugava elsacerdot que comunia tempestats ipedregades. Torre de menor alada del

campanar que, amb finestres oobertures als quatre vents, nord, est,sud, oest (incls el nord, vent detramuntana aqu a lEmpord), permetiaque el sacerdot exorcitzs tempestats ipedregades.Sen conserven en diversosemplaaments, a Catalunya uns vuitanta,amb torre prpia, sobre ledifici de

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-15.jpg','Capella.%20Hospital%20de%20Torroella',450,347,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-15.jpg','Capella.%20Hospital%20de%20Torroella',450,347,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-15.jpg','Capella.%20Hospital%20de%20Torroella',450,347,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-15.jpg','Capella.%20Hospital%20de%20Torroella',450,347,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-16.jpg','Joan%20Badia%20i%20Mn.%20Josep',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-15.jpg','Capella.%20Hospital%20de%20Torroella',450,347,1,0);

7/29/2019 28 -abril- 2009

9/26

9

lesglsia o integrat en la mateixa torredel campanar, on en alguns dells shacollocat un rellotge. La confernciasillustr amb la projecci duna mpliarepresentaci fotogrfica dels ms ben

conservats. I un dels millors s el deTorroella: torre independent, oberta alsquatre vents, amb una de les finestresamb major alada per fer possible lacollocaci del reliquiari i un receptacleper laigua beneda. Les obertures snmolt petites per donar cabuda a lescampanes i es van fer servir, de formaprovisional, penjant-les al seu interior. Hi

ha un document on sespecifica lanecessitat de la construcci delcampanar, donat que les campanes, enla situaci actual (lanomenem avuicampanar petit) es sentien poc.Finalitz la conferncia recordant que elcomunidor forma part de les pedresvives de Torroella i representa la

supervivncia i la fe dels nostresavantpassats.

Ha tocat fons la crisi? III Jornada depoltica internacional

La crisi ha estat el tema daquestesjornades de poltica internacional.

Siniciaren amb la presentaci de JosepM. Ruf i Antoni Roviras. Van prosseguiramb la conferncia La realitat de la crisieconmica i financera, a crrec de JoanHortal. Dissert sobre la borsa, elmercat financer i leconomia real ianalitz les crisis del 1929, del 1953, del1973 -petroli-, del 1987 -caixes destalvi-,

del 1993, del 2000-2006 i del 2008 -la

construcci-.Lbex 35: la baixada forta ja sha produti el punt destancament es pot fixar en el50% del valor inicial (16.000 - 8.000punts). Quan es produir la recuperaci?

possiblement del 2013 fins el 2015.Problema real? loferta de crdit. Elsbancs necessiten els recursos per a laseva prpia subsistncia i per lamorositat creixent. Leconomiaproductiva ha tingutja dos trimestresseguits de taxanegativa.

Lorigen va ser aUSA amblAdministraciClinton; la bancaque disposava degran liquiditat, queconcedeixi ms hipoteques, de risc? No,els preus pugen i la garantia, les prpies

vivendes. Hipoteques subprime, Ninja:No income, no jobs, no assets. Alnecessitar ms disponible: Titularitzaci:posar-les totes en un cistell i vendre-lesamb ofertes dalt rendiment.Mides a prendre? Ja fetes: LEstat hacomprat actius financers (4 vegades),Concedeix Garanties demissi. Compratransitria dentitats (nacionalitzaci).

Urgeix que es faciliti el crdit establintun percentatge obligatori, sobre elsrecursos dels dipsits dels particulars,garantits per lEstat i concessi decrdits a famlies i empreses a traves delICO per evitar possibles conflictessocials.Conferncia molt interessant idocumentada i, al final, preguntes del

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-17a.jpg','Joan%20Hortal%C3%A0',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-17a.jpg','Joan%20Hortal%C3%A0',301,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-17a.jpg','Joan%20Hortal%C3%A0',301,450,1,0);

7/29/2019 28 -abril- 2009

10/26

10

pblic que omplia la sala d'actes.Inici el debat el periodista JosepMartinoy que parodi la frase la crisiactual s la mare de totes les crisis.Sistmica, amb desconfiana tica i en el

model de creixement, que ha originatlencariment dels aliments bsics perlespeculaci i lobtenci de biodiesels, ique afecta tant a la poltica com a lesinstitucions.

El segu, enls de la

paraula,Xavier

Ferrer, quecentr les

sevesparaules en la Uni Europea. En ella, lacrisi s diferent en cada pas i es reflexaen la postura aparentment comuna delsparticipants en la G20. Es rebenpeticions dajut de pasos de lEst

dEuropa. Es precisen ms fons.Continu el debat Esteve Vilanova.Indic que ha afectat plenament elsector bancari que shavia finanat en elmercat internacional. El Banc dEspanya,a seguit de la crisis del 93, havia posat enprctica una srie de mesures queefectivament han donat una majorsolvncia a la banca espanyola. s

previsible una durada de 6 a 7 anys.Lexcs dhabitatges construts,cobreixen les necessitats de tres anys(300.000 anuals). El consum disminueix -els dipsits creixen- i augmenta lamorositat. El punt ms feble: la baixaproductivitat.Acab el debat Joan Clavera, avui on lacomunicaci s immediata del que

pensem, sentim i sabem, es precisa unaltre model alternatiu. A Rssia encaraun 40% de la poblaci creu que el millorgovernant ha estat Stalin. A la Xina, tot iels avenos en leconomia, s poc

demostratiu.Podrem dir que el model deconomia demercat, es un autombil molt bo, perno tenim un bon pilot. No la ONU, no elsFons Monetari Internacional, no laOrganitzaci Mundial de Comer. Hi hapersones que de forma conscient shancomportat malament, en la valoracidempreses financeres.

Conferncia i debat seguits amb moltdinters pel pblic que omplia lauditori.Clogu lacte lalcalde Joan Margall.Seguidament es va presentar el llibre"Viure segurs a Europa" de Xavier Ferrerque feu una breu descripci del llibre, elseu origen i la tasca realitzada durant elsltims 10 anys.

Llegendes torroellenques

La fam de les Medes

Tots els torroellencs portem al cor i alcap la imatge de les Medes, mar endins,ni lluny ni a prop, tel de fons

imprescindible de la costa de lEstartit.Tamb en coneixem la constitucicalcria, continuaci de lestructura delMontgr, que dna lloc en el subsl, isota mar, a balmes, coves i tnels. I lavegetaci eixorca, que noms dna vidaa quatre conills, si en queden, quatreratinyols, lluerts, sargantanes iescorpins. I grans estols de gavians, aix

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/no-17b.jpg','J.Martinoy-J.Clavera-E.Vilanova-X.Ferrer',450,301,1,0);

7/29/2019 28 -abril- 2009

11/26

11

s, amb els seus xerics impertinents.

All es refugiaven fa segles pirates icorsaris, que desembarcaven a la costa,atacaven i saquejaven masos i poblets, i

segrestaven homes i dones que erenvenuts com a esclaus al nord dfrica.Atent al clamor popular, el bon rei MartlHum, que li deien aix per ser moltapersonat (per la seva humanitat), nopas pel seu bon cor, que potser tambtenia, va decidir de fer bastir a les illesuna defensa i un monestir. Acompl elpropsit del rei el seu successor Ferran

dAntequera, que man construir unatorre i un convent, amb una capelladedicada a sant Miquel, amb capacitatper a dotze monjos i el prior, que haviende ser duna orde militar, capaos debatres amb sarrans, com els queanaven de creuada a Terra Santa, msfets a empunyar espases que a llegir

llibres de missa.

Sen fu crrec, doncs, lOrde del SantSepulcre de Jerusalem, establerta enaltres illes de la Mediterrnia, com araXipre o Malta. El mal s que a les Medesaquells frares cavallers no podien treureben res de leixarreda terra i haguerende confiar a viure a base de caritat.

Aconsegu el rei que la jerarquiaeclesistica conceds indulgncies a quiofers almoines, per la caritat delsfeligresos, que altres maldecaps devientenir, fou escassa, i al capdavall els fraresacabaren passant temporades tanmagres que amb prou feines menjaven.

Els pobres frares cavallers ho varen

deixar crrer. Sense ells, les illes queienun cop i altre en mans de pirates icorsaris moros, turcs o genovesos. Latorre, de vegades recuperada i daltrestornada a perdre, an envellint. Fins que

en temps del rei Felip II, lany 1557, esvolgu reconstruir i dotar dartilleria,per per sobreps sensorr, ja que eraconstruda sobre roca calcria, molt pocconsistent, balmada i sotmesa alsembats de les tempestes.De tota aquesta histria, ben real, en vaquedar en la memria popular el tristrecord de la misria i la fam dels

cavallers del Sant Sepulcre encarregatsde la defensa de les illes. I diu que desdaleshores, i encara ara, les mares,exasperades quan els seus fills petits novolen menjar, els amenacen amb unafrase de ressonncies llegendries:

Ja sabrs lo que s patir si un dia et

persegueix la fam de les Medes

Jaume Bassa

Bilbao

Vaig visitar Bilbao per primera vegadalany 1971. Aleshores tenia un aspecte

de ciutat laboriosa, tancada, com

7/29/2019 28 -abril- 2009

12/26

12

Gnova, Porto, o tantes daltres quesemblen despreocupades pel seuaspecte. Lany 1997 es va inaugurar elmuseu Guggenheim amb un edificiemblemtic; va ser linici duna

transformaci urbanstica espectacular.Vaig deixar passar un llarg temps abansde visitar aquest museu perqu era moltdiscutit i temia que tindria un disgust. Enlentretant, amb motiu duna trobadainternacional de museus, vaig moderaruna taula rodona a Barcelona en la qualun dels participants era Juan IgnacioVidarte, director general del

Guggenheim. Va rebre pals de totscostats per part de molts muselegsindignats de la suposada mercantilitzacide la instituci. Vaig poder mantenir elmeu obligat paper imparcial demoderador en desconixer de primeram aquesta obra que ha canviat laciutat.

Finalment, vaig tornar a Bilbao lany2003 i, des daleshores, he freqentat laciutat invitat bianualment al CongrsInternacional de Drets Humans i heassistit cada primer cap de setmana demar al Festival Musika-Msica que s,com exposava el mes passat, una de lesfranqucies del Festival de Nantes. Mai

no deixo de visitar el Guggenheim i, tot ila meva tendncia crtica envers lesinversions musestiques, considero quelobra de Frank O. Gehry s un encertarquitectnic i urbanstic que altresciutats han volgut imitar amb escassafortuna. s discutible si la seva edificaciera prioritria o si el model de ciutat queha impulsat s el que ha de ser. Si jo

governs no hauria encarregat elGuggenheim, s clar, perqu tinc altresprioritats, per estem parlant del quetenim, no del que podia ser o del quesubjectivament penso que hauria

dhaver estat.

En el Guggenheim sempre hi he vist unbon ventall dexposicions temporals,excepte en aquesta darrera visita, quenoms exposava lobra del japonsMurakami, exemple clar de la crisicreativa actual; hem perdut el nord. smolt discutible dedicar el prcticamentnic espai dexposici permanent (unanau de dimensions properes a les duncamp de futbol) a les costosssimesescultures gegants de Richard Serra(amb tota la meva simpatia per lobradaquest escultor). s una desmesura.Malgrat tot, una visita al Guggenheimsempre s gratificant i ms si un shi

queda a dinar. La cafeteria serveix unmen del dia, sota els criteris del mateixcuiner del restaurant, Josean MartnezAlija, excellent, i a un preu per la gentque mirem prim. El Guggenheim hapassat una crisi a causa de la gestibarroera dalgun gestor i desitjo que esrecuperi aviat.

Bilbao tamb gaudeix del magnficMuseu de Belles Arts; sempre em fapassar unes bones estones. Ara, unaexposici sobre el noucentismecontrasta encara ms amb la denMurakami. El Museu Basc, a la plaaUnamuno, mostra una bona panormicadel pas. Bilbao s una ciutat

encantadora, neta, sense pintades, amb

7/29/2019 28 -abril- 2009

13/26

13

un sistema de tramvies excellent imodern..., una ciutat que t un alcalde

que estima la ciutat i que cada any veigal Festival com a ciutad amant de la

msica, fent les llargues cues per entrar,perqu les entrades no sn numerades.Hi ha gaires alcaldes aix? Catalunya i elPas Basc no estan unides pel TGV. Ni fafalta. Per qu tanta velocitat? Per qutanta pressa? Un tren convencionalpermet llegir un llibre danada i un detornada! Altra cosa s que el disseny delTGV espanyol segueixi el model radial,

independentment del dinamisme delsnuclis. Tot a Madrid! I aix s que emmolesta perqu sense usar el TGV jopago per aquells que tanta pressa teneni no els agrada llegir.

Joan Surroca i Sens

En un rac de la memria

LAVIADOR

A la revista Vivir de La Vanguardia deldia 8 de febrer denguany hi vaig llegiruna collaboraci del periodista JosepPlay Maset referent a uns episodis

viscuts per uns pilots daviaci durant la

nostra guerra civil. Aix em va ferrecordar el que ens va passar a mi i auna colla damigues una tarda de lany...,crec que era el 1938, a Ull.

No parlar de cap ideologia, si s quenhi va haver, ni dels terribles fets que esvan produir. Jo tenia 8 anys i poca cosaen sabia dels esdeveniments queestvem vivint en aquells perillososmoments. Vull parlar de la rpidadecisi dun home, dun aviador.

Una tarda que feia molt bon temps,estvem jugant una colla damiguesdavant de la casa duna delles, en unaera molt gran que hi tenien. Una masiade les ms grans i boniques dUll. Teniauna bona extensi de terreny al costatque els pares daquesta amigaconreaven.

Nosaltres correm dun costat a laltre delera jugant, cridant i rient sense parar.De sobte, es va sentir una gran fressaque ens va deixar a totes petrificades. Enaquells dies ja estvem acostumades asentir i a veure passar avions, ja quetenem mol a prop el camp daviaci delpla dUll (terme de la Tallada) i erafreqent que cada dia en passessin, peren aquells moments la cosa eradiferent... Un avi havia aterrat al campdel costat de la casa i es dirigia molt depressa i directament a lera on jugvemnosaltres. Qu passar? On ensamaguem? Totes correm dun costat alaLtre sense saber on ens podemrefugiar. Laviador que el tripulava ens

feia, desesperadament, senyals amb els

7/29/2019 28 -abril- 2009

14/26

14

braos perqu ens apartssim, cosa quenosaltres, espantades com estvem, noentenem, i unes corrien cap a un costat iles altres cap a laltre, i no deixvem leralliure, que s el que volia laviador.

Qu devia passar pel mag daquell pilot?La seva decisi havia de ser rpida,perqu si seguia pel cam que shaviaproposat ocasionaria la mort duna collade nenes. Tenia fills? Quins devien serels seus sentiments? No ho sabr mai. Elcas s que lavi va desviar-serpidament hi va anar a envestir, de ple,

la paret de la pallissa que era just alcostat de lera on estvem jugant.Probablement sabia que posava la sevavida en perill... Nosaltres, en veure-ho,tamb. Sortosament, no va ser aix. Vatenir molta sort! El morro de lavi va ferun forat de grans dimensions en unaparet de ms de seixanta cm damplada.Laviador va quedar inconscient, per deseguida va recuperar el coneixement.Era estranger, per s que vamentendrel quan el primer que vapreguntar va ser: Franco o Negrn?Nosaltres vam dir-li que estava en zonade Negrn. Ell es va tranquillitzar, i es vaalegrar de veurens a totes vives. Vapoder fer-nos entendre que shavia

desorientat, que volia anar a aterrar al

camp daviaci proper, per que se lihavia acabat la gasolina, per la qual cosava haver de fer un aterratgedemergncia. Des de dalt havia vistaquell camp i va pensar que seria

suficient per deturar lavi.

s una vivncia que no oblidar mai.Tota una aventura!

Merc Pags

EL PROGRAMA VOLUNTARIAT

PER LA LLENGUA ARRIBA ATORROELLA DE MONTGR

Voluntariat per la llengua s unprograma de la Secretaria de PolticaLingstica de la Generalitat deCatalunya i del Consorci per a laNormalitzaci Lingstica que fomenta

ls de la llengua catalana en lesrelacions personals tot posant encontacte una persona que parlahabitualment catal amb una altra queen t coneixements bsics i que vol ferun pas endavant per millorar-lo.

El comproms de la parella lingstica sfer 10 hores de conversa en cataldurant un mnim de 10 setmanes. Enaquest perode la parella podrparticipar en activats diverses, com araexcursions, visites culturals per lapoblaci, actes de presentaci i cloenda

del programa, recitals de poesia, etc.

7/29/2019 28 -abril- 2009

15/26

15

A la comarca del Baix Empord,Palafrugell va ser el poble capdavanterque va engegar el voluntariat lingsticlany 2002, i ben aviat shi van afegir laBisbal dEmpord, Torroella de Montgr,

Palams i Calonge. El 2007 Sant Feliu deGuxols tamb va difondre el programa ilany passat shi van adherir Castell-Platja dAro i sAgar i la TalladadEmpord. Al llarg daquest temps shanorganitzat activitats diverses, com perexemple una sortida al nucli antic deCastell dAro, la xerrada Com fer deCatalunya casa teva a crrec de

Matthew Tree, a la Bisbal i a Palams,una visita a lexposici Les aromes de laMediterrnia i enguany una sessi decontes per a adults organitzadaconjuntament amb la Biblioteca PereBlasi, a Torroella de Montgr. Les parellestamb gaudeixen de descomptes enalguns bars i cafeteries a Torroella,

aquest any el Bar Nafent sha adherit a lacampanya, amb lobjectiu de construiruna xarxa destabliments que parli encatal a les persones que lestanaprenent. A ms, hi ha tot un seguitdescomptes i entrades gratutes amuseus i teatres, segons el municipi.

Enguany lOficina de Catal de Torroella

de Montgr ha difs el programaVoluntariat per la llengua a entitats,establiments i associacions del municipique hi volen participar activament ambla finalitat que el catal esdevingui unallengua de relaci habitual per a tothom.

El 2005, el Voluntariat per la llengua va

aconseguir el reconeixement europeu

com una de les millors bones prctiquesper a laprenentatge de llenges. Enaquests moments, el programa t ja msde 28.000 parelles, 150 de les qualsshan constitut a la nostra comarca i 25

daquestes shan format a Torroella deMontgr; hi ha implicats prop de 2.800establiments collaboradors, i hicollaboren aproximadament 600entitats i organitzacions a tot Catalunya.

Si teniu inters a participar-hi, podeuadrear-vos a lOficina de Catal deTorroella de Montgr (972 75 73 01 /vxl@cpnl.cat).Animeu-vos a formar part delVoluntariat per la llengua!

Susanna Bautista

Llegim?

Viatge dhivern de Jaume Cabr

Qui pot negar que la vida s un viatge ique a vegades aquest viatge s fred iglid? Els personatges de Viatge dhivernfan la travessia de la vida a travsdaquest hivern, sols. Per la solitud nos lnic nexe entre les vint-i-quatre

narracions. A mesura que anem llegint elllibre endevinarem un personatge que jaha sortit en un altre conte, o un objecteque ha traspassat poques i pasos perfer-nos arribar a una altra histriadhivern o fins i tot una famlia que hatraspassat generacions. Tot acabaformant una xarxa de personatges

complexos i ben estructurats, tal com

mailto:vxl@cpnl.catmailto:vxl@cpnl.catmailto:vxl@cpnl.cat

7/29/2019 28 -abril- 2009

16/26

16

sempre fa en Jaume Cabr. No li caldescriurels minuciosament, noms ambun canvi de punt de vista, unaperspectiva diferent del personatge, un

gest i esdevenen

reals. Trobarem elsenyor Adri,solitari obsessionatper salvarllibresde loblit, en PereBros, un pianistaque pateix pnicescnic i per tant lasolitud davant del

pblic, trobaremun estafador que

s estafat, un jueu que sobreviu a tota laseva famlia... Contes on els personatgescreen histries.

Aquest s un llibre on el comenament iel final suneixen i formen un cercle, una

harmonia, una amanida de msica illetres deliciosa i plena democions,sentiments i sobretot vida, molta vida,perqu qui pot negar que la vida s unviatge i que a vegades aquest viatge sfred i glid?

Cristina Ruf

L'origen de les espcies

El 12 de febrer denguany shacommemorat el bicentenari delnaixement de Darwin i el 24 denovembre far cent cinquanta anys quees va publicar la seva obra L'origen de lesespcies.

El concepte evoluci no era nou. Al seglevi aC, Anaximandre de Milet proposque la vida havia sorgit a laigua, ambssers que donarien lloc als vertebrats i alhome. Al segle v aC Empdocles

dAgrigent proposava que a la primigniahi havia nombroses parts dhomes idanimals que sunien a latzar, i queformaven ssers que podien ser viableso no. Molts dells incapaos de propagar-se, la resta protegiren la seva existncia ila conservaren. Al segle xviii, Goethe,que es considerava tant o ms cientficque literat, cercava la planta de la qual

haurien derivat totes les altres. I vadescobrir i raonar com els humans tenentamb un os intermaxillar que podiahaver evolucionat diferentment enespcies diferents.

Erasmus Darwin (1831-1802).

Metge, naturalista, fisileg, filsof imembre fundador de la Societat Lunar,de discussi de la natura. Experimentamb l's d'aire i gasos per calmarinfeccions i el cncer i va investigar la

formaci de nvols i lelectricitatdinmica qumica, galvanisme, fontd'inspiraci per a la novella

Frankenstein, de Mary Shelley. La seva

http://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/M%25C3%25A9dico&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhhd5vhm5XNlO-RcEOWqvINJ8fmHwAhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Naturalista&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhglMyyubyG43vUFuCpp-GRsgOwCXghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Fisi%25C3%25B3logo&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhiKMtrk5Hz2mN68x6iGX7JC8dNRWAhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Fil%25C3%25B3sofo&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhiWqVrMy0ndnxDWihlC6UqnHLlQpAhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Frankenstein&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhj7ZeB68-nVNWYEsA4Ved5jJHRUawhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Frankenstein&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhj7ZeB68-nVNWYEsA4Ved5jJHRUawhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Mary_Shelley&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhi6Oa1yDW4pGTXkHq4D6CASWOTVjghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Evolucionismo&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhg5PUCO76HXQfk6nE8tDKPAltGclghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Evolucionismo&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhg5PUCO76HXQfk6nE8tDKPAltGclghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Mary_Shelley&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhi6Oa1yDW4pGTXkHq4D6CASWOTVjghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Frankenstein&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhj7ZeB68-nVNWYEsA4Ved5jJHRUawhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Fil%25C3%25B3sofo&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhiWqVrMy0ndnxDWihlC6UqnHLlQpAhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Fisi%25C3%25B3logo&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhiKMtrk5Hz2mN68x6iGX7JC8dNRWAhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Naturalista&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhglMyyubyG43vUFuCpp-GRsgOwCXghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/M%25C3%25A9dico&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhhd5vhm5XNlO-RcEOWqvINJ8fmHwA

7/29/2019 28 -abril- 2009

17/26

17

obraZonomia (1794), sobre patologia igeneraci, avanava les posturesevolucionistes que seguiria Jean-BaptisteLamarck i desenvoluparia el seu propint.

Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet,cavaller de Lamarck (1744-1829).

Naturalista francs, defensor del'evoluci a partir de l'herncia delscarcters adquirits. Lamarckisme.Professor d'Histria Natural. Membre dela secci de Botnica, participa enl'elaboraci del calendari republic.Public el 1881 Sistema dels animalssense vrtebres o Taula general de les

classes, els ordres i els gneres dels

animals, base de la seva teoria Filosofiazoolgica, on sutilitza per primeravegada el terme biologia i admetobertament que l'home prov dels simis.El mateix Darwin va agrair la seva

contribuci cientfica i reconegu queLamarck va ser el primer a exposar laidea que els ssers vius segueixen leslleis naturals.Public sobre meteorologia ihidrogeologia i les Memries sobre elsfssils del voltant de Pars. I es fumanifesta la contraposici entre Cuvier iLamarck, que havia exposat la seva

oposici a les tesis catastrofistes quedefensava Cuvier.Public la Histria natural dels animalssense vrtebres . En la seva obrapossiblement hi ha influncies de PierreJean George Cabanis i d'Erasmus Darwin,l'avi de Charles Darwin.Charles Robert Darwin (1809-1882).

Fill d'un metge, nt del tamb metge inaturalista Erasmus Darwin, comen aestudiar medicina i curs estudis desacerdoci. Als vint-i-dos anys, embarccom a naturalista en el vaixell HMS

Beagle, en una expedici cientfica alvoltant del mn. Cinc anys de penalitats imalalties, per al seu retorn haviarecopilat mostres i abundosa informaci.Malthus li facilit la idea que cercava, lespoblacions humanes condicionades perla falta daliments: la supervivncia delsms aptes!El 1838 havia perfilat ja la seva teoria,

per no va ser fins al 1858, en rebre unacarta dAlfred Russel Wallace, queprecipit la seva decisi. No sabia comactuar, va arribar a escriure: "Prefeririacremar el meu llibre abans que ellpenss que he obrat indignament". Elsseus amics van organitzar, el juliol de1858, la lectura duna memria conjunta

de Darwin i Wallace. Mantinguerensempre una generosa relaci,reconeixent sempre Wallace a Darwincom a primer descobridor de la SelecciNatural.

Lorigen de les espcies posada a lavenda el 24 de novembre de 1859sesgot el mateix dia. Foren sis les

edicions en vida de Darwin. La societatbritnica la titll dhertica i va rebre elsms ferotges atacs.

Va escriure tamb: Diarid'investigacions, Estructura i distribucidels esculls de coral, Observacionsgeolgiques a Amrica del Sud,Monografies sobre els cirrpedes,

http://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/w/index.php%3Ftitle%3DZo%25C3%25B6nomia%26action%3Dedit%26redlink%3D1&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhigFMYavdd1F2zGXGCVj-Uzg0CQLQhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/w/index.php%3Ftitle%3DZo%25C3%25B6nomia%26action%3Dedit%26redlink%3D1&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhigFMYavdd1F2zGXGCVj-Uzg0CQLQhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/w/index.php%3Ftitle%3DZo%25C3%25B6nomia%26action%3Dedit%26redlink%3D1&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhigFMYavdd1F2zGXGCVj-Uzg0CQLQhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Patolog%25C3%25ADa&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhiIJeX7NSGYZNFJChsotknViWwrrQhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Generaci%25C3%25B3n&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhi8worrMVt_1y04uqeoRK8q8Gh8Aghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Generaci%25C3%25B3n&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhi8worrMVt_1y04uqeoRK8q8Gh8Aghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Baptiste_Lamarck&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhjmWV_-6jWjWCcD7Mv0DFJx5XUvGwhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Baptiste_Lamarck&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhjmWV_-6jWjWCcD7Mv0DFJx5XUvGwhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Baptiste_Lamarck&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhjmWV_-6jWjWCcD7Mv0DFJx5XUvGwhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalistahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Lamarckismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Lamarckismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Calendari_republic%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/Biologiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cuvierhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Catastrofismehttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Jean_George_Cabanis&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Jean_George_Cabanis&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Erasmus_Darwinhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Erasmus_Darwinhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Jean_George_Cabanis&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Jean_George_Cabanis&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pierre_Jean_George_Cabanis&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Catastrofismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Cuvierhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Biologiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Calendari_republic%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/Lamarckismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalistahttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Baptiste_Lamarck&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhjmWV_-6jWjWCcD7Mv0DFJx5XUvGwhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Baptiste_Lamarck&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhjmWV_-6jWjWCcD7Mv0DFJx5XUvGwhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Baptiste_Lamarck&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhjmWV_-6jWjWCcD7Mv0DFJx5XUvGwhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Generaci%25C3%25B3n&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhi8worrMVt_1y04uqeoRK8q8Gh8Aghttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/wiki/Patolog%25C3%25ADa&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhiIJeX7NSGYZNFJChsotknViWwrrQhttp://74.125.79.113/translate_c?hl=ca&sl=es&u=http://es.wikipedia.org/w/index.php%3Ftitle%3DZo%25C3%25B6nomia%26action%3Dedit%26redlink%3D1&prev=/search%3Fq%3D%2522Erasmus%2BDarwin%2522%26num%3D20%26hl%3Dca%26rlz%3D1G1GGLQ_CAES315%26sa%3DG&usg=ALkJrhigFMYavdd1F2zGXGCVj-Uzg0CQLQ

7/29/2019 28 -abril- 2009

18/26

18

Fertilitzaci de les orqudies, Variacid'animals i plantes sota domesticaci,L'origen de l'home, L'expressi de lesemocions en l'home i els animals, Lesplantes insectvores, Sobre els

moviments i costums de les plantesenfiladisses, Els efectes delautofertilitzaci i de la fertilitzaci

creuada en el regne vegetal, Lesdiferents formes de les flors, Vidad'Erasmus Darwin, El poder delmoviment de les plantes i, per ltim, al1881, La formaci de lhumus vegetal perl'acci dels cucs.

Havia aconseguit l'acceptaci ireconeixement per la majoria de lacomunitat cientfica. Fou enterrat a lacatedral de Westminster, al costat de latomba de Newton.

Georges Lopold Chrtien FrdricDagobert, bar de Cuvier (1769-1832).

Naturalista francs. Cuvier va ser elprimer gran promotor de lanatomiacomparada i de la paleontologia. Vaocupar diferents llocs d'importncia enl'educaci nacional francesa a l'poca deNapole i durant la restauraci delsBorbons. Va ser nomenat professord'anatomia comparada del MuseudHistria Natural de Pars. Creient que

ledat de la terra era de noms uns sismil anys, no podia admetre unatransformaci lenta de lescaracterstiques dels ssers vius. Lnicapossibilitat era una srie de catstrofesque aniquils unes espcies i lasubsegent creaci dunes altres denoves. El catastrofisme, teoria segons laqual les diverses variacions d'ssers vius

que han habitat la terra es deuen a unconjunt de catstrofes desprs de lesquals shan creat de noves. Aquestateoria intentava reduir el conflicte quees plantejaren els cientfics de l'poca

quan aparegueren els primers fssilsd'espcies, fins i tot, desconegudes. sun dels fonaments del creacionisme.

El disseny intelligent. Utilitza lametfora del rellotger, que crea deforma perfecta i intelligent totes lespeces del rellotge (La Creaci).LAns del Mono. El badalon Vicen

Bosch feia una allusi irnica a la teoriade levoluci en el seu ans, que vaanomenar-se Ans del Mono. El monodarwini duia un cartellet en qu espodia llegir: s el millor. Ho va dir lacincia i jo no menteixo.Imatge quetingu xit.

Santi Sat

EL GRUP ENPLATER SA,INAUGURA UNA NOVAPLANTA A SARIENA

Enplater, SA, empresa torroellenca decapital totalment catal, ha format en

plena crisi un grup del mateix nom, amb

7/29/2019 28 -abril- 2009

19/26

19

la inauguraci duna segona planta defabricaci dembalatge flexible aSariena, poblaci duns 5.500 habitants,capital de la comarca delsMonegres, alalt Arag (Osca).

El dia 25 de febrer es va fer lainauguraci oficial, tot i que ja estavafuncionant des del passat mes doctubre,daquesta nova planta que produirembalatge flexible bsicament per a laindstria de lalimentaci i que dna jatreball a trenta persones. A lacteinaugural, a ms de la direccidEnplater, membres del ConselldAdministraci i dalguns delstreballadors de la planta de Torroellaque han estat formant el personal deSariena, hi van assistir autoritats locals idel Govern dArag, concretament elconseller dIndstria Arturo Arriaga i elvicepresident del Govern Jos Angel Biel,

el qual va dir: Amb la crisi tan seriosaque estem vivint, tenir loportunitatdinaugurar una fbrica daquestescaracterstiques s molttranscendental.

La companyia ha realitzat una inverside dotze milions deuros, de la qual dnatreball a trenta persones, totes

daquesta localitat i dels voltants, isespera que en tres o quatre anyssarribi als cinquanta llocs de treball. Laconstrucci actual s de 7.600 m2 sobreuna parcella de 50.000 m2.

Enplater, fundada lany 1962 per MartAlaball Paguina a Torroella, es vaconstituir com a societat lany 1968.Actualment a la planta torroellenca hitreballen unes dues-centes persones ifactura anualment trenta-tres milionsdeuros.

Per qu una nova planta i a Sariena?,

hom es pot preguntar. El director gerent,Josep Garganta, ho explica molt b: Elsmateixos clients van suggerir lanecessitat que lorganitzaci comptsamb ms duna planta per motius deseguretat en el servei. El fet descollir elpolgon de Puyaln, a Sariena, va venirdonat per una banda perqu es troba en

una bona situaci, no gaire lluny deGirona (360 km) i propera a molts clientsespanyols i francesos amb els qualsactualment sest treballant, i per laltrasobretot per les facilitats ofertes perlAdministraci autonmica aragonesa ila de lAjuntament de Sariena, moltms receptives que les administracionsdaqu.

En principi, la posada en marxa dunanova factoria per part duna empresatorroellenca no ha de ser una malanotcia per al nostre municipi. Alcontrari, s smptoma de bona salutduna empresa, en temps difcils. Unaorganitzaci que ha nascut a Torroellaest entre les empreses capdavanteres

7/29/2019 28 -abril- 2009

20/26

20

del sector i mant la seu torroellencacom a central, on hi ha el capital hum ilexperincia per tirar endavant el futurdel grup Enplater.

Lalcaldessa de Sariena (PSOE), LorenaCanales, va fer una valoraci moltpositiva de la implantaci dEnplater almunicipi. Va destacar que el personalque ha comenat a treballar-hi s gentmolt jove i va ressaltar que el tractehum que ofereixen els representants dela companyia als empleats sexcepcional.

Jordi Bellapart

Reflexions

FemCat a Spanair

Amb motiu de les jornades sobreindependentisme que varen tenir lloc aTorroella el mes de gener passat, ambuna participaci al meu entendre moltinteressant i amb una cloenda per partdel conseller Tresserres que vaig trobarextraordinria, un dels ponents,lexdirector del diariAvui, Vicent Sanchis,expos que el desenvolupament

econmic de Catalunya anavabsicament vinculat al grup financer laCaixa (noms calia veure els gratacelsde Barcelona, les seus socials de lamateixa Caixa, Agbar, Gas Natural,Abertis, etc., que en gran manera ensdistingeixen duna provncia perifrica).Em va semblar oport dassenyalar al

conferenciant que, al meu parer, hi ha

iniciatives dempreses mitjanes que vanmolt ms enll daquest grup financer, ien concret li vaig demanar la seva opinisobre FemCat.

FemCat s una agrupaci dempresaris idirectius, que va nixer lany 2005, i queva adoptar la forma jurdica de fundaciprivada. Segons la seva prpia definici,es tracta de gent del mn de lempresaagrupats amb un objectiu com: donarun important pas endavant en elspropers deu anys per convertirCatalunya en un dels pasoscapdavanters socialment ieconmicament a Europa i al mn. Msconcretament, amb la seva constituci,FemCat pretn dur a terme i donarsuport a iniciatives que serveixin per alprogrs de la societat catalana, ajudant adefinir una estratgia clara de futur, ambuna actitud basada en una confiana

ms gran, una forta ambici i una altaautoestima.

Sanchis em va contestar, amb tot dematisos, que FemCat havia estat, enefecte, una esperana interessant en elseu moment. Havia estat..., en el seu

7/29/2019 28 -abril- 2009

21/26

21

moment... La resposta feia pensar quemhavia equivocat, que si en algunmoment podrem haver vist en FemCatun element dinamitzador de la nostraeconomia, actualment potser era millor

que ens ho tragussim del cap.

Ja no men recordava de la resposta unpl decebedora de Sanchis, fins que benrecentment, amb motiu de loperaci decompra dun 80,1% del capital de lacompanyia aria Spanair per part dungrup dempreses catalanes, un articledEmili Valdero, doctor en economia dela Universitat de Barcelona, es referia alcost total de loperaci, 100 milionsdeuros, i detallava els que hiparticipaven: 46% diversos empresarisdel sector turstic, 12% CatalanadIniciatives, 12% Turisme de Barcelona,5% Fira de Barcelona, 25% empresesvinculades a la fundaci FemCat.

Em plau molt de posar en evidnciaaquestes xifres perqu posa de manifestque, efectivament, hi ha iniciativesdaqu, entre elles FemCat, disposades acrrer riscs perqu el pas disposi de lalogstica que necessita, lluny de lestuteles interessades dAENA, dIberia, deMagdalena lvarez i de tutti quantivolencentrar a Madrid totes les decisions que

ens afecten.Independentment de lopini que puguitenir cadasc de loportunitat daquestacompra.

Jaume Bassa

Eduquem en la solidaritat

Sovint ens queixem que la premsa es faress sobretot de les notcies negatives i

que no sen fa de les positives. Doncspermeteu-me en aquest escrit comentaruna iniciativa que considero moltinteressant.

El fet que vull comentar s el segent:un dia del mes de gener passat em vanconvidar a ser entrevistat per uns

alumnes de sis del Collegi Guillem deMontgr en una setmana de solidaritatque organitzaven amb el suport i ajut dedues professores. (Que lescola pblicaorganitzi aquesta setmana ho trobo moltinteressant i educatiu.) Entre els diversosactes que van organitzar hi havia

lentrevista a alg que treballava en el

camp de la solidaritat, que fouenregistrada i desprs emesa en unprograma de rdio a lescola.

En lentrevista em feren les segentspreguntes:Quan vas comenar a interessar-te peltema de la solidaritat?

En la meva ja llunyana joventut, en

7/29/2019 28 -abril- 2009

22/26

22

descobrir, per diversos camins, quevivem en un mn de rics i pobres,dexplotats i explotadors, dopressors ioprimits, i que la forma de fer delspoderosos genera pobresa i misria, i

que cal lluitar contra aquesta situacitan injusta.

Explicans qu fas en alguna de les

entitats solidries on ests ficat.Explico breument que estic ficat a kan,entitat que acull i ajuda els emigrantsms desfavorits. I en concret hi faigclasses de catal, ja que considerem quela llengua s un element essencial perobrir-se cam i integrar-se al pasacollidor.

Quins consells ens donaries per ser

solidaris.Voler conixer la realitat, saber qupassa en el mn i com est tan

injustament muntat. No tenim dret aignorar la fam i misria que hi ha enamples capes de la societat davui;formar part dalguna entitat solidria(Intermn, Critas, kan...), i de llargatrajectria en el mn de la solidaritat, icollaborar, amb el que som i tenim, enles campanyes que sorganitzen dajutals ms pobres del nostre mn.

Enregistrades les preguntes i respostes,sacab lentrevista.

Si voleu s un fet petit, per que vaigtrobar enormement positiu i que valia lapena que fos conegut.Vaig pensar, entornar a casa, que si accions com

aquesta sovintegessin, la societat

progressaria, i vaig agrair ser convidat aportar el meu granet de sorra alesmentada setmana de solidaritat

Vicen Fiol

La cuina de la Catrina

1 kg de spia

Spia amb psols

Ingredients:

Per a la picada:

Ametlles torrades 300 g de psols sense tavella Mitja cullereta de farina 1 tomquet madur Mitja cabea dalls Oli doliva Sal Aigua

Preparaci:

Peleu la spia, talleu-la a trossosregulars, poseu-la a la cassola amb loli ideixeu que es vagi evaporant laigua que

desprn. Seguidament afegiu-hi els allstrinxats i abans que quedin daurats,afegiu-hi el tomquet pelat i triturat.Quan estigui tot ben sofregit, poseuaigua i deixeu coure la spia. A mitjacocci afegiu-hi els psols i un cop totsigui cuit, cal afegir la picada i que coguidurant cinc minuts.

7/29/2019 28 -abril- 2009

23/26

23

2 kg de faves sense tavella

Faves a la catalana

Ingredients:

Manat dherbes:

Menta Mig quilo de psols sense

tavella

Marduix Mig quilo de botifarra negra 1 ceba tendra Mig quilo de cansalada virada

fresca

1 all tendre 2 cebes 3 alls tendres Oli doliva Sal Pebre

Preparaci:

Poseu les faves, els psols i la botifarranegra tallada a rodanxes fines a lolla.A part talleu la cansalada a trossos petitsi feu-la sofregir en una paella amb loli iafegiu-ho a lolla. En el mateix oli, afegiu-hi la ceba trossejada ben fina i abans quequedi daurada, hi tireu els alls bentrinxats, tamb amb les cues i tot. Quanel sofregit sigui fet, sense que quedidaurat, barregeu-ho tot a lolla. Desprscal afegir el manat dherbes i deixeu-hocoure a poc a poc tirant aigua de mica enmica (tamb es poden coure amb lollaexprs). Quan estigui tot cuit, shi pot

barrejar una botifarra de perol desfeta.

A laguait del nostrepatrimoni

s possible que la urbanitzaci els

Griells es fes al mig de la platja?

Crida a la collaboraci

Racons que cal millorar. Feu-nos arribar

les vostres fotografies!

Els joves escriuen

1 TROBADA DE MEDIACI ESCOLARDEL BAIX EMPORD.

El dia 5 de mar, es va celebrar laprimera trobada de Mediaci escolar delBaix Empord a Palafrugell.

Hi van participar els alumnes mediadorsde lIES Puig Cargol de Calonge, de lIESBaix Empord de Palafrugell i de lIES

Montgr deTorroella deMontgr, ambun parell de

professorsacompanyants

7/29/2019 28 -abril- 2009

24/26

24

per centre i alguns professors daltresinstituts.

En arribar, la regidora dEducaci dePalafrugell, Sra. Nria Ribas, i limpulsor

del Programa de Mediaci i Convivnciade la Generalitat, Sr. Pere Led, ens vandonar la benvinguda.

A continuaci, la Sra. Gemma Feliu i elSr. Maral Baig, tots dos mediadors delCentre de Mediaci i convivncia dePalafrugell, ens van fer una confernciasobre La mediaci s al carrer. Un delstrets ms importants que ens vanrecordar va ser que lobjectiu delprograma de convivncia i mediaciescolar consisteix en fomentar laconvivncia a partir de les relacionspositives i de la resoluci pacfica deconflictes en el s de cada centre, i queells pretenen el mateix a nivell dels vens

dun municipi.

Al finalitzar aquesta conferncia, en vavenir una altra: La mediaci en lmbitde la justcia juvenil, presentada per laSra. Imma Malibrn, mediadora delEquip dAssessorament Penal deMenors del Departament de Justcia dela Generalitat de Catalunya. Va exposaraquells casos que els arriben a Justcia ique consideren que es poden resoldre atravs duna mediaci.

En acabar les dues conferncies, a partirdun joc, vrem fer dos grups amb elsalumnes dels tres centres participants, i,a partir dunes preguntes havem de

parlar sobre que pensvem de la

mediaci al nostre Institut, si creiem quetots el conflictes eren mediables, comens sentem com a mediadors,...

A lhora de dinar, els nois i noies del Cicle

Formatiu decuina i

pastisseriade lIES Baix

Empordens havienpreparat un

menjar bonssim.

Havent dinat, va haver-hi lltimaconferncia: Els reptes de la mediacien lentorn actual, a crrec del Sr. J.Miquel Prez, responsable del Programade Convivncia i mediaci de la DirecciGeneral dInnovaci del DepartamentdEducaci de la Generalitat deCatalunya.

Desprs de la conferncia, un parell derepresentants de cadascun dels grups detreball del mat, varen llegir lesconclusions de tot el que shavia parlaten els grups. Al final de tot, ens vanlliurar uns certificats de participaci.

Penso que va ser una experinciaimportant, tant pels alumnes com pelsprofessors, perqu vrem reflexionarsobre el que fem diriament, i vremintercanviar opinions i idees que enspoden servir per millorar elfuncionament del Servei de Mediaci delnostre centre.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num28/trobada.jpg','Trobada%20de%20Mediaci%C3%B3',450,262,1,0);

7/29/2019 28 -abril- 2009

25/26

25

Judith Salleras Negre.

Cinema i Espectacles

7/29/2019 28 -abril- 2009

26/26

26

La pellcula del Mes: SLUMDOGMILLIONAIRE

Fet i fumut...!