28 DE JUNY 2013 CALISAY SALA NOBLE 19:00 CINEFORUM P

Violeta, Muketa i Buba volen tenir un futur millor. Se'ls ha venut als mitjans de comunicació que a la nostra societat ho aconseguiran. Se'ls fa creure que la societat de consum és la felicitat, el consumisme els farà lliures; però no se'ls fa saber moltes altres coses. No se'ls hi diu si ells tindran accès al consum, a la llibertat, a la felicitat. Tampoc se'ls hi diu a quines coses hauran renunciar, o fins i tot quants d'ells - La mort de Mukela, personatge secundari que dos anys abans ja ho havia intentat, és un recurs típic que accentua el dramatisme i subratlla un fet cert: són més

els que fracassen que els que ho aconsegueixen.-, es perdreran pel camí. Tampoc se'ns diu res a nosaltres d'allò què perdrem amb el nostre viatge cap a Suècia, Alemanya o Austràlia. Mentre que a la Violeta se li fa creure que podrà ésser lliure, lliure d'unes tradicions que l'obliguen a accedir a un matrimoni de conveniència, res se li diu sobre quin lloc serà el que la societat de consum li ha designat. Res no sap del valor real que les diferents persones que negociaran amb el seu cos, amb ella, li donaran. Podran ésser màfies que l'explotaran sexualment, o també empresaris que la utilitzaran com a animal de càrrega als camps o als wàters del primer món. Es tornen transparents. La lliçó de la selva Lacandona és important. Tampoc saben res sobre si seran considerats persones o simplement quan de temps se'ls deixarà ser al "paradís". Nois i noies que tenen estudis i uns mínims al seu país són "obligats" a iniciar el somni "americà". Ella escapa embolicada en un cos sexuat, els altres són els homes pobres i negres i ella és la pobresa, només li falta entre els braços sostenir un nadó, aquest futur que moltes d'aquestes heroïnes abracen al travessar aquesta llarga autopista, on es paga un peatge de vida o mort. Sembla que ens tocarà inspirar-nos-hi. Ara som nosaltres que hem de marxar a l'estranger, encara que "amb papers", però sense drets: els amos dels minijobs o altres màfies pitjors ens esperen allà al Nord. Són molt diferents als nostres fills, i filles, o bé a nosaltres mateixos que som convidats a marxar a Alemanya o fins i tot a Lapònia a cercar "el paradís"?. El futur és al nostre país, és al seu país. Hem de defensar els nostres drets, han de defensar els seus drets, i ho hem de fer junts, de la mateixa manera que les màfies i/o empresaris són també internacionals a la seva explotació dels nostres somnis, dels nostres cossos, 14 quilòmetres és la diferència entre la realitat, la concienciació, la dignitat, la lluita...i la resignació, la derrota, l'esclavatge. Gerardo Olivares ens convida a la reflexió, i no precisament a aquella que al sistema li interessa. No hem de permetre que els nostres fills s'avergonyessin de la nostra docilitat, de la nostra por. Tampoc hem de permetre que caiguin al comformisme, a l'estupidització que el sistema desitja. Un sistema que posa el focus dins del circ i no al carrer, ni Messi ni Cristiano Ronaldo, cada cop són més les persones decepcionades per la reducció dels drets aconseguits pels treballadors després d'anys i anys de lliutes contra el poder que se subleven i reclamen el manteniment d'un ensenyament per a tots, dels drets humans iguals per a homes i dones, de no posar-li fàcil a la mort als nostres hospitals; de garantir la sostenibilitat del medi ambient i mantenir el dret a l'habitatge. Paumontlliure 24-06-2013