2na edició Mon Interactiu

Embed Size (px)

DESCRIPTION

2na edició del diari de 6è B del CP Son Ferrer, Mon Interactiu

Text of 2na edició Mon Interactiu

  • L'Ajuntament de Calvi

    ha creat per a tots els

    joves estudiants del

    municipi el CREC Calvi

    de Centres de Refora-

    ment Educatiu de Cal-

    vi. Un servei que cerca

    respostes a tots els

    dubtes que es plantegin

    relacionats amb els es-

    tudis i la vocaci de

    l'estudiant,per tal d'o-

    rientar-los i ajudar-los

    en la seva formaci.

    Objectius:

    Facilitar uns espais

    d'estudi i treball esco-

    lar aix com orientaci

    que els hi desperti nous

    interessos i els ajudi en

    el procs de presa de

    decisions sobre el futur

    educatiu i professional.

    Millorar el rendiment

    escolar dels alumnes

    que tenen entre 12 i 18

    anys.

    Realitzar un suport i

    orientaci educativa i

    vocacional.

    Realitzar suports indi-

    vidualitzats i de grup

    per alumnes amb

    dificultats d'apre-

    nentatge.

    A qui es dirigeix el

    CREC?

    Als estudiants d'E-

    SO,Batxillerat i Ci-

    cles Formatius resi-

    dents al terme muni-

    cipi de Calvi.

    Qu hi pots trobar?

    Sala d'ordinadors

    Sala d'estudi individu-

    alitzat

    Espais per als treballs

    en grup

    Llibres de consul-

    ta,premsa diria.

    Cicles i tallers infor-

    matius

    Un equip hum profes-

    sional en aquest camp.

    Direccions i telfons:

    CREC Son Fer-

    rer,C/Ocell del Para-

    ds,Son Ferrer.

    Telfon:971 231 518

    CREC Bendinat:C /Arquitec-

    te Francesc Cases (IES

    BENDINAT)Telfon:971

    404 041

    CREC Santa Pona :Av. del

    Golf,cantda Rei Sanxo. Tel-

    fon :971 694 663

    CREC Pe-

    ea:C/Pou,9.Telfon:971 697

    922

    Aquest establiment pblic

    ajuda als joves a facilitar

    els estudis i les dubtes que

    tenen sobre els deures.Per

    aix, conv apuntar-se per-

    qu tot ser ms fcil.

    CREC de Son Ferrer

    Volum 2. maig 2012

    LOCAL

    CREC Calvi

  • En aquesta secci volem parlar del

    collegi CP Son Ferrer .

    Hem averiguat que els nins i nines

    del 6 es graduaran a finals

    de juny i hem recaptat informaci :

    La faran a sa sala Palmanova pel de-

    mat i durar unes 3 o 4

    horetes .

    Assistiran familiars dels nins i nines .

    Ara vos posarem els horaris

    de la festa :

    9.30h : Els nins partiran amb autocar

    cap a sa sala Palmanova .

    10.30h: Faran una petita festa per

    berenar

    11.30h: Comenaran a obrir-se les

    portes , perqu puguin entrar a

    veure'ls .

    12h: Els nins i nines cantaran una

    can titulada : 'Ja ens anem a

    l'Illes . I es far entrega a cada nin

    de la seva orla .

    blanca i una banda blava .

    P : Com va anar La convivncia de

    dins sa sala ?

    N : CAL Sincerament , vaig quedar

    molt sorpresa perqu no hi varen

    haver problemes .

    P: Que vareu fer ?

    N: A les 12 del mat va comenar la

    graduaci i varen comenar a

    entrar els pares ... Tamb varem fer

    un ball i una can .

    P : Com et vares sentir tu all dins la

    sala ?

    N: Jo vaig estar un poquet nerviosa ,

    amb vergonya perqu hi

    havia molta de gent all dins . Per

    com va ser la meva graduaci

    estava molt feli .

    P: Moltes grcies , esper que aquest

    any vagui igual de b com

    l'any passat !

    Esperem que tots pugueu passar a

    l'Illes . nim a tots i continueu

    aix .

    Bona graduaci !

    P G I N A 2

    Tamb li hem fet una petita entre-

    vista als nins repetidors d'enguany :

    Periodista : On vareu fer la vostra

    graduaci de l'any passat ?

    Noelia : En l'institut de Bendinat .

    P: Com vareu anar vestits ?

    N: Ens varen dir que per anar tots

    iguals , que durem uns

    pantalons vaquers , una camiseta

    Interior sala Palmanova

    Graduaci alumnes de sis.

  • una llista de 164 definicions

    de "cultura" . Malgrat aix, la

    paraula "cultura" es ms co-

    munament associada a dos

    sentits bsics:

    2.

    Excellncia en el gust

    per les belles arts y les hu-

    manitats, tamb alta cultu-

    raneguda com .

    L' oci s una altra forma de dir

    temps lliure .

    Quan acabem de fer feina i com-

    plir les nostres obligacions, tot el

    temps que resta es considera

    temps lliure o temps d'oci i cada

    persona dedica aquest temps a

    fer coses que l agraden com per

    exemple: l'art, la msica, inven-

    tar coses, jugar, fer esport, cui-

    nar, passejar, conectar-se a les

    xarxes socials, veure pellcules

    etc... Es un temps recreatiu que

    s'usa a discreci.

    Cultura

    La cultura s un terme

    que t molts de significats

    interrelacionats.

    1. En 1952, Alfred Kroeber

    y Clyde Kluckhohn compilaren

    Els conjunts de sabers,

    creences i pautes de conduc-

    ta de un grup social, incloent

    els mitjans materials

    (tecnologies) que usen els

    seus membres per comuni-

    car-se entre s.

    Marcos

    Alfonso

    Aitor

    QU S LOCI I LA CULTURA ?

    Pie de imagen o grfico.

    V O L U M 2 .

  • El govern argent ha expropiat a

    YPF filial de la petrolera REPSOL

    amb un 5% amb el qual passa al

    poder del govern argent, rom-

    pent aix les lleis internacionals

    de comer.

    Els interventors de YPF, el minis-

    tre de Planificaci, Julio De Vido,

    i el subministrem de economia,

    Axel Kicillof, han protagonitzat

    un tens debat amb els dirigents

    de l'oposici crtica amb la polti-

    ca d'economia del govern durant

    la seva comparecncia en el se-

    nat per debatre el contingut del

    contingut d'expropiaci del51%

    de les accions de REPSOL en

    YPF.

    Dani i Carlos

    P G I N A 4

    Interior sala Palmanova

    Govern argent cerca inversionistes per YPF per

    l 'anunci de expropiaci

  • milen, es a dir, s'incorporen a

    l'organisme dels ssers vius.

    Nosaltres pensem que els nins

    s'han d'acostumar des de petits

    a menjar mes fruita i a practicar

    qualque esport. Els pares han de

    servir com exemple als nins

    Tamb pensem que no haurem de

    El alimentar-se b no es pot fer

    de qualsevol manera. No tot l

    aliment que ingerim s beneficis

    per al nostre cs o millor dit per

    a la nostra salut.

    L'alimentaci de qualitat exigeix

    conixer els aliments ms sans i

    els seus avantatges per a la sa-

    lut. Els continguts en vitamines,

    taules de calories, els seus efec-

    tes en la salut, colesterol, grei-

    xos, antioxidants, cid ric. Se-

    ran decisius en una nutrici rica i

    intelligent per al nostre cos.

    L'alimentaci consisteix en l'ob-

    tenci, preparaci i ingesti dels

    aliments. La nutrici es el procs

    mitjanant el qual els aliments

    ingerits es transformen i s'assi-

    fer tants d'anuncis de bolleriai

    ms anuncis on se mostri una ma-

    nera divertida de menjar ms

    fruita i verdura.

    Alicia i Sofia

    ALIMENTACI

    Aliments saludables

    V O L U M 2 .

  • L'escalfament global s el procs

    d'augment gradual de la tempera-

    tura del planeta Terra per, entre

    d'altres causes, la intensificaci

    de l'efecte hivernacle. El Grup Intergovernamental sobre el Canvi

    Climtic (IPCC) conclou que gran

    part de l'augment des de mitjans

    del segle XX s degut a l'augment

    de concentracions antropogni-

    ques de gas hivernacle. Probable-

    ment fenmens naturals com la

    variaci solar i els volcans van

    provocar una mica d'escalfament

    global des de l'poca preindus-

    trial fins al 1950 i un lleuger re-

    fredament des del 1950 cap en-

    davant. Aquestes conclusions b-

    siques han estat aprovades per,

    com a mnim, 30 societats i aca-

    dmies cientfiques,incloent to-

    tes les acadmies nacionals de

    cincia dels pasos ms industria-

    litzats. Mentre que alguns cient-

    fics individuals han mostrat des-

    acord amb aquesta hiptesi, la

    gran majoria de cientfics que

    treballen en el canvi climtic es-

    tan d'acord amb les conclusions

    principals de l'IPCC.

    Projeccions de models climtics

    indiquen que les temperatures de

    la superfcie s'incrementaran

    d'1,1 a 6,6 C durant el segle XXI.

    L'incert en aquesta estimaci s

    l'augment o no d'emissions de

    gas hivernacle i l's de models

    amb una sensibilitat climtica dife-

    rent. Una altra cosa incerta s

    com l'escalfament i altres canvis

    relacionats variaran en cada re-

    El consens cientfic (encara que

    hi ha veus que s'oposen a aquesta

    hiptesi) sobre l'escalfament

    global s que la terra s'est es-

    calfant, i que les emissions dels

    gasos de l'efecte hivernacle pro-

    dudes per la humanitat sn molt

    significatives. No obstant aix,

    no se sap amb precisi la relaci

    entre aquests dos fenmens. La

    resposta al desafiament de con-

    trolar l'escalfament global ne-

    cessita canvis fonamentals en la

    producci d'energia, el transport,

    la indstria, les poltiques gover-

    namentals i els plans de desenvo-

    lupament a tot el planeta.

    Ana Mari Picornell Heras&Noelia

    Guadalcazar Sirvent