1

30 anysde negociaciócol·lectivaen la sanitat

des de l’òpticadel treball nocturn

Intersindical Alternativa de Catalunya

2

Per què unes guanyen ialtres perden una

mateixa reclamació?

30 anys de negociació col·lectiva a la sanitatdes de l’òptica del treball nocturnEdita: CATAC-CTS 972940252 catac@htrueta.scs.es1ª Edició: Maig/01, 1.500 exemplarsImprés per “El Tinter” D.L.Redacció: Ramon SernaMuntatge i dibuixos: Joan DaunisFoto de portada: Mercè BorràsCol·laboracions: Anna M. Garcia, Miquel Torner, Teresa Blasi i Ignasi Merediz (Col·lectiu AIDE),Jordi Pujol (Col·lectiu Ronda)

“30 anys de negociació col·lectiva en la sanitat desde l’òptica del treball nocturn” no es planteja comun treball d’erudició sinó com un intent de recopilarla nostra experiència sindical i, com a tal, reuneixforçosament el caràcter d’inacabat.

És intencionadament inacabat perquè el contrariens portaria a deslligar-lo de la nostra pràctica i deles nostres necessitats d’informació quotidianes,perquè el treball sindical sempre és inacabat iperquè volem concitar les aportacions que suggerimentre els objectius.

Com a eina sindical, també és intencionadamentparcial i tendenciós. CATAC-CTS no tindria sentitsi oblidéssim els greus errors, per acció o peromissió, de la resta de sindicats. CATAC-CTS noés un capritx de ningú sinó una alternativanecessària per superar els dèficits sindicals.

Veureu que un dels eixos vertebradors del treballés el constituït per les experiències personals del’autor. No ja sols com a infermer digem-ne asidudel torn de nit sinó com a representant i activistasindical gairebé al llarg de tota la seva vida laboral.La Secretaria d’Informació del sindicat ha triat deno disimular aquest fet inevitable, de no insistir ademanar més col·laboracions prèvies quedistraurien l’activitat sindical de cada dia i d’oferir eltreball amb les seves limitacions. Entre les quals,el fet d’estar centrat en l’àmbit de l’ICS, amb mésaccent hospitalari i en els estaments majoritaris.

No busquem l’originalitat. Creiem que un deurebàsic dels sindicats és informar. I, de la mateixamanera que tan bon punt vam entrar a formar partde la Mesa Sectorial de l’ICS vam començar a in-formar de manera immediata de tot el que s’hidebatia i aviat vam ser imitats per altres sindicats,ara ens agradaria d’allò més que tots els sindicatstambé ens imitessin i comencessin a fer treballssemblants sobre les seves experiències i propostes.

Intersindical Alternativade Catalunya

Per què de nit no escobren els diumenges

com de dia?

Qui va pactar que noes cobrin totes les nits

igual?

3

Situació inicial

Vaig començar a treballar en el torn de nitl’any 1971, com a “extractor” de l’Hospital deSant Pau, després d’un període d’adaptació ala feina en el torn de matí que havia de durar6 mesos. Malgrat que, abans d’aquest període,hom podria dir que ja estava perfectamentensinistrat, el contracte signat amb l’hospitalno permetia “adaptar-me” salarialment fins als2 anys d’exercici. És a dir, si el meu contractede 21/10/70 marcava un salari de 7.425 pta.mensuals, durant 2 anys cobraria 2.000 pta.menys del que cobraven els meus companys.

La incorporació al torn de nit no va represen-tar cap al·licient salarial. Ni de jornada. Eren12 hores, una nit per l’altra, sense més festaque les vacances anuals, i suposo que els festiusintersetmanals que tocaven al torn, i sense capmena de complement. Ni tan sols vaig poderaccedir al títol de “Vampi” que estava reservata Martínez, l’extractor de l’altre torn de nit,més antic que jo.

Centrat, com diem, en la història del per-

sonal sanitari i no sanitari nocturn dels

hospitals de l’ICS, 30 anys de negociació

col·lectiva en la sanitat des de l’òptica

del treball nocturn distingeix clarament

3 etapes entre la inicial, que cada dia

som menys els qui recordem i la situació

actual. Aquestes 3 etapes són:

- Període 73-83. Les hores extres

nocturnes- Període 83-87. L’ampliació de jorna-

da i el plus de nocturnitat- Període 87 fins a l’actualitat.

L’Atenció Continuada

Però al llarg d’aquest treball veureu que

les variacions en les condicions de

treball van lligades, d’una banda, al marc

general que ens condiciona i que influeix

igualment en tots els sectors de la sanitat

i, d’altra banda, amb la nostra actuació

(la del personal) que sovint pot canviar

les coses.

Els objectius de 30 anys de negociació col·lectiva en la sanitat des de l’òptica del treball nocturnsón:

1.- Deixar constància dels canvis que s’han anat produint en la consideració del treball nocturn i de lescondicions laborals en general en el món sanitari i la seva relació amb les pràctiques sindicals.2.- Respondre a les preguntes que es fa/ens fa el personal cada dia.3.- Servir de base complementària per a la formació sindical dels nostres delegats i delegades i donarelements de consulta obligada per a l’exercici de l’activitat sindical en general.4.- Denunciar l’absurditat del poder judicial que considerem excessiu i que, ben segur, ens farà re-flexionar sobre l’excessiva confiança que hi depositem, així com el constant regateix de l’Administraciói de les patronals que habitualment confonen administrar amb sotmetre el personal a les sevesarbitrarietats.

5.- Suscitar tota mena d’aportacions individuals i col·lectives que complementin aquest treball defugintenfocs corporativistes de torn. Així us recordem la necessitat que digueu la vostra i que el critiqueu,per corregir-lo i per completar-lo. Per veure si en un futur proper en fem una segona edició més comple-ta. Segur que la necessitarem perquè no hauran acabat les nostres inquietuds.6.- Proposar alternatives i incitar els/les nostres companys i companyes a participar en la lluita necessàriaper mantenir la nostra dignitat.

4

cronologia

5

Capítol 1. La Jornada laboral

1.0 Evolució de la jornada laboral i de la nocturnaen particular1.1 La jornada nocturna de 27 hores setmanals1.2 Alliberar els dissabtes. Introducció al modelde negociació.1.2.1 Un dissabte de cada dos1.2.2 Dos dissabtes de cada 31.2.3 Més dissabtes per més raons1.2.4 Lliurar en cap de setmana ara1.3 L’ampliació de la jornada.1.3.1 L’Acord del 83La reforma dels EstatutsL’aplicació de l’Acord a Catalunya1.3.2 La lluita contra l’ampliació de jornada1.3.3 La relació entre la jornada nocturna i la diürna.1.4 Els acords de 1987 sobre la jornada1.4.1 Els Acords de Bellvitge1.4.2 Els Acords de l’ICS del 17/111.5 Història dels 9 LR1.6 Un temps per al canvi de torn1.7 El compliment de la jornada1.8 Torns i horaris

Capítol 2. La retribució de la nocturnitat

2.1 Les tres etapes de l’ICS2.1.1 De les hores extresLa quantitat d’hores extresEl preu de l’hora extra2.1.2 El Complement de Nocturnitat2.1.3 El Nou Model Retributiu, Pactar a Madrid i apli-car a Catalunya2.2 De les baixes.2.3 De les vacances2.3.1 Incomplir impunement les pròpies lleis2.3.2 Descomptes en la paga de vacances2.4 Del treball en festiu2.4.1 El pagament dels festius com a hores extres2.4.2 Plusos de dissabtes, diumenges i festius.L’atenció continuada B2.4.3 Dies i nits especials2.5 L’Atenció Continuada A2.5.1 Un complement diferent per a cada nit2.5.2 L’escandalós estalvi de l’ICS amb els torns fixes2.5.3 La fracció de la 5ª setmana del mes.

2.6 Complement fix o funcional?2.6.1 La sentència al Conflicte Col·lectiu de CCOO2.6.2 El Suprem dóna la raó al personal, sense queserveixi de precedent2.6.3 L’ICS i CATAC-CTS cara a cara, en solitari2.6.4 L’ICS i CATAC-CTS cara a cara, i «la Justícia»pel mig2.6.5 Guanyem els dies de lleure2.6.6 Per què uns més i altres menys?2.6.7 Un intent frustrat de negociació

Capítol 3. Discriminacions

3.1 Del personal masculí3.1.1 Reclamacions fins al Constitucional3.1.2 El que es guanya reclamant3.1.3 Les bones relacions entre l’ICS i la Justícia3.2 Del personal no sanitari3.3 Del personal eventual i fix de fa poc. Algú al’ICS ens està estafant i pot anar a la presó.3.4 La XHUP, història d’una discriminació3.5 En els Serveis d’Ugències d’AP3.6 L’Atenció Continuada de les ABS3.6.1 CATAC-CTS es va adelantar a la Directiva Euro-pea3.6.2 La voluntarietat de l’Atenció Continuada3.6.3 La Directiva Europea. Les coaccions de la patro-nal3.7 MIR i MUH

Capítol 4. Formes de lluita

4.1 Justícia psicodèlica.4.2 Històries de lluites4.3 El desprestigi del sindicalisme.

Capítol 5. Treballar de nit

5.0.1 La llibertat del treball nocturn.5.0.2 Càrregues de treball. Tendències5.0.3 La relació amb els altres torns5.1 El treball nocturn i la salut5.1.1 La son i la fatiga5.1.3 L’alimentació5.1.3 La situació d’aïllament

Alternatives

índex

6

Malgrat que aquesta taula requereix unaexplicació a cada casella, ens orienta sobrel’evolució de la jornada. Al llarg d’aquest capítolveurem els ets i uts de cada xifra. Així, les jornadesnocturnes de les tres últimes files coexisteixenactualment com a mostra de sigualtat manifestaen el mateix ICS. En la columna «jornadasetmanal» fem constar la legal o teòrica/ i lamitjana efectiva que distribueix els festiusintersetmanals i els 9 LR ograciables.

Gràfic d’EL PAIS, 14.11.93 “Evolución dela jornada de trabajo” període 1929 a 1991als EEUU, França i Alemanya. L’autor del’article comenta que la forta disminucióha estat possible gràcies a l’augment dela productivitat.

Es tracta d’un torn fix de nits alter-nes pures, escrit sobre un calendaridels que distribueix CATAC-CTS, onN són les nits a treballar, V lesvacances, G els graciables o diesde lleure amb nocturnitat retribuïda iF la resta de festius.

140 nits de 10 hores en períodes de14 nits alternes de treball, seguidesde 2 o 3 de festa (total 28 festesanyals) que una vegada cada anys’ajunten donant 10 dies. Elsgraciables es posen com a primerafesta per intentar que siguin OJ1.

Una planificació actual deltreball nocturn

Evolució de la jornada a les Institucions Hospitalàries de la Seguretat Social

1.0 Evolució de la jornada laboralc a p i t o lc a p i t o lc a p i t o lc a p i t o lc a p i t o l 11111 ::::: la jornadala jornadala jornadala jornadala jornada

laborallaborallaborallaborallaboral

7

La sentència 628, de 14/7/84 de laMagistratura del Treball núm. 6 deMadrid acull com una conquesta les27 hores i estima el reconeixementdel dret a la condició “més benefi-ciosa”. Però aquesta sentència se-ria tombada pel TCT, vés a saberamb quins pobres arguments.Probablement estem parlantd’alguna de les sentències que elTSJC esmenta que adverteixen que

malgrat que el dret als dissabtesradiològics serà posteriormentexcepcionat d’aquesta pugna comveurem en l’apartat 1.2.3.

Aquesta jornada podríahaver representatperfectament lainstauració d’un tercertorn nocturn.

Molts de nosaltres l’hauríempreferit al cobrament d’horesextres. Érem joves inecessitàvem més temps perdivertir-nos que no pas diners.Però a l’Administració no li vapassar pel cap. A més de lesdificultats que tenia per trobarpersonal titolat, mai no vaacceptar aquell cop i es va guar-dar la carta de la revenja. Con-solidar aquella situació va seruna de tantes oportunitatsperdudes de la nostra història.

EL PAIS es va despertar tard

L’Estatut del Personal AuxiliarSanitari de la Seguretat Social de 26/04/73 que, segons el BOE, entra envigor el 01/05/73 diu textualment:

Art. 50.

2. Los turnos ... de tal forma que elturno de noche, cuando se trate depersonal femenino, se efectúe alter-nativamente, mediando entre uno yotro servicio veinticuatro horas dedescanso ...

3. ... La cuarta semana correspon-derá al turno nocturno, de nueve ho-ras de jornada y en tres díasalternos.Cualquier incremento individual so-bre este horario nocturno supondráel reconocimiento y consiguienteabono de horas extraordinarias ...

Però no es va aplicar automàticament:

És més, aviat va desaparèixer,sense que es pogués fer res

jurídicament

1.1 La jornada nocturna de 27 hores setmanals

La sentència del Tribunal Central deTreball de 6/7/78, que dóna la raó ales actores, referma el fet provat queun comunicat de l’INP donavaefectivitat a l’abonament d’horesextraordinàries a partir de l’1/4/75sense parlar per a res delsendarreriments des de l’1/5/73. Ésa dir,

Segons ens recorda l’advocat JordiPujol, del Col·lectiu Ronda, la jor-nada nocturna de 27 hores per lesdones treballadores va venir fixadapel Reial Decret Llei de 15 d’agostde 1.927 titolat Descanso nocturnode la mujer obrera. L’article 7d’aquesta disposició preveia que ladirecció dels centres, entre els qualss’incloien hospitals, clíniques,sanatoris, ... podia acordar que eldescans de les dones treballadorescomprengués el 50% de les horesnocturnes o bé que el descans fosextensible a tot el període de la nitnomés en dies alterns. A laSeguretat Social s’arribaven atreballar les 48 hores. L’establimentdels Estatuts de Personal Sanitari ino Sanitari va adaptar-se a aquellalegislació.

“el concepto decondición más beneficiosa y

de adquisición dederechos sustraidos ...

pugna con laconfiguración estatutaria de

la condición deempleado público”,

Fins itot EL PAISpublica el 9/9/83,com si es tractés d’unanovetat, la informació sobre lasentència d’una Magistratura deTreball sobre les 27hores.

Molt més pelut va ser l’assumptepels homes que, encara l’any 1985,iniciaven reclamacions al respectecom veurem en el capítol dedicat ales discriminacions.

Més de cinc anystrigaren

les seves suposadesdestinatàries, les dones,a fer complir plenamentaquell article estatutari.

8

En plena època de transició, larepresentació del personal era undebat continu (el projecte de llei so-bre representació dels treballadorsno es començaria a discutir en elParlament fins al segon trimestre del78 i les primeres eleccions sindicalsno es van fer fins a l’abril d’aquellmateix any).

Com es negociava fins llavors?D’aquests temes parlarem mésamplament un altre dia, però heu decomptar que en aquells moments esfuncionava per assemblees que escoordinaven entre sí i enviaven elsseus representants a Madrid ons’unificaven les plataformesreivindicatives en la CoordinadoraEstatal i aquesta designava unaComissió Negociadora com ainterlocutora vàlida per negociar ambl’Administració.

Però ves per on, de cop i volta, esdóna, des de Madrid, un termini de24 hores per tal que les assembleeses defineixin sobre la incorporació ales negociacions de 5 centralssindicals que, teòricament, tindrienglobalment els mateixos vots que laComissió Negociadora triada pel per-sonal (reproducció full informatiuBellvitge).

Si aquesta maniobra ja representavauna mostra d’intent de manipulació,la desvergonya total s’evidenciaquan UGT i CCOO signen, amb elsvots en contra dels altres 3 sindicatsi dels representants de les diferents“autonomies”, amb només 2abstencions d’aquests últims.

I així va quedar per sempre l’acordque s’hi va signar i el precedent quel’Administració i determinatssindicats passen de majories i deminories, que no cal una majoria sin-dical per portar a terme una

negociació, que els principis de lanegociació col·lectiva, tal i com esva definir posteriorment per a lesempreses en general (cal que hi

1.2.1.1 Introducció al model de negociació

estigui d’acord el 50% de larepresentació dels treballadors) nosón principis aplicables a lanegociació amb l’Administració.

1.2 Alliberar dissabtes1.2.1 Un dissabte de cada dosL’any 77 va sorgir en el personal la necessitat de reduir jornada i les plataformes reivindicatives van introduir lareivindicació de la lliurança d’una festa quinzenal, d’un dissabte de cada dos.

UGT i CCOO, d’acord amb una Administració quenecessitava organitzacions que li mantinguessin

controlats els treballadors, van acabar amb larepresentació directa del personal

9

Els Acords de 12/01/78 entre INP,UGT i CCOO diuen literalment:

Se conviene que, con respeto a lajornada laboral vigente, se puedavacar quincenalmente un día con in-dependencia del descanso legal se-manal. En cada Institución los ór-ganos de Gobierno previo acuerdocon la representación legal de lostrabajadores, se determinará la po-sibilidad de vacar en la forma ante-riormente citada siempre y cuandono suponga un incremento en el nºde horas extraordinarias a realizar,ni por esta causa se incremente lasplantillas ... En ningún caso el per-sonal auxiliar de clínica podrá vacaren la forma anteriormente indicadala semana que tenga asignado elturno de noche, allí donde ésta serealice de forma rotatoria.

A l’ambigüitat (o excessiva claredat,segons com es vulgui entendre) deles condicions de la lliurança, quevaren ser rebutjades per múltiplesassemblees, s’ha de sumarl’ambigüitat pel que fa als torns fixesnocturns. I allà on no es realitzin deforma rotatòria? Potser quedarà con-solidada una festa biquinzenal? Larealitat és que mai no s’haconsolidat com a tal de manerageneralitzada. La festa biquinzenalo mensual del torn de nit, comveurem, ha aparegut i desaparegutde manera oportunista en diferentsdistribucions horàries.

De fet, la resolució de la DelegacióGeneral de l’INP de 19/01/78 queautoritza la festa quinzenal mantéplenament la mateixa ambigüitat. El

que és més, posteriors instruccionsdel mateix INP, i després del’INSALUD, insisteixen que allò del“respeto a la jornada legal vigente”vol dir que s’ha de complir la jorna-da que diuen els Estatuts. En defi-nitiva, que allà on el personal puguifer valer el seu dret de conquesta, hihaurà una reducció efectiva de jor-nada. Els més febles que es fotin.

No és fins l’esborrany de lesmodificacions dels Estatuts del 83que es parla de jornada anual diürnade 1697 hores (38,5 hores per 52setmanes, menys 165 hores devacances i menys 140 hores enconcepte de 20 lliurances anyals,que devien correspondre a 14 festiusintersetmanals i 3 dies de lliurançaper Setmana Santa i 3 per Nadal).

Ja que estem amb els dissabtes,fem un petit salt sobre el conflictiu83 i ens anem a l’Acord de 4 d’abrilde l984 entre l’INSALUD i lescentrals sindicals UGT i CESM“relatiu a la millora de l’assistència ia l’adequació de determinadescondicions de treball» que preveu,en el punt 3.2:

“En el ámbito hospitalario, dadas lasfrecuentes situaciones de asisten-cia voluntaria y responsable que vie-nen realizando muchos profesiona-les fuera de la jornada laboral, paramejor atención de los pacientes seautorizará a las Direcciones Provin-ciales para que puedan proceder aestablecer con carácter de compen-sación de libranza de dos sábadosde cada tres, para este personal,siempre que se garantice ...”

Amb els mateixos condicionants(caràcter compensatori i subjeccióa les necessitats de cobertura delsserveis) el punt 3.1 de l’Acord diuque el personal d’Ambulatoris iConsultoris lliurarà els dissabtes(tots).

Això sí, les Normes d’aplicació delsarticles dels estatuts que regulen lajornada, pactades aquell mateix mesentre la UGT i l’INSALUD, deixenben clar quina és la jornada anyal:1767 hores pel torn de dia i 1570 pelde nit (a nivell estatal no existeixenels 9 graciables sinó només 6 diesde Setmana Santa i de Nadal) quecomentem en l’apartat 1.3.1.

La reunió de la Comissió deCondicions de Treball del personalde l’ICS (així és com es deia en ori-gen l’actual Mesa Sectorial deNegociació) del dia 24/05/84 no ensva fer sortir de l’entrellat. La UGT himanifestava, innocentment ohipòcritament segons es vulguientendre, que una circular del’extinguit INP de l’any 78, en relacióa la lliurança d’alguns dissabtes, nofeia esment de l’obligatorietat de re-cuperar-los, mentre que CCOOafirmava que la no recuperacióhorària quedava compensada per larecuperació funcional que esprodueix quan un treballador fa lafeina dels que lliuren, argument queara seria insostenible per les

creixents sobrecàrregues de treball.Mentrestant, el Dr. Franqués, llavorsSubdirector General de Personal,manifestava que faria un seguimentde l’acord en la resta de l’Estat i ques’aplicaria a Catalunya en elsmateixos termes. Vaja, com en eltemps d’en Franco i com ara,sempre que hi ha la pela pel mig.

La Circular 1 de l’ICS de1985, de 10 de gener, regulael lleure en dissabte ireconeix els dos dissabtescada tres, amb moltscondicionants, malgrat quees gaudien de formageneralitzada:

-Són una simple compensa-ció basada en la flexibilitat del’organització horària

-En cap cas no podran ésseraplicats a personal de 10 i 12hores, dia o nit.

1.2.2 Dos dissabtes de cada tres

1.2.1.2 Els Acords de gener del 78

10

Malgrat el caràcter restrictiu de lacircular 1/85 de l’ICS, i potser perefecte dominó de la lliurança de totsels dissabtes aconseguida pelsambulatoris, l’any 1984, a la Valld’Hebron s’havia establert, sensecap autorització expressa, un sis-tema de compensació de l’exposicióa radiacions consistent a treballarnomés un dissabte de cada sis. Elsserveis jurídics de l’ICS ho amagaveni, encara el 30 de novembre del 87,continuaven fent servir un informe del1984 (de 24 d’octubre) denegant eldret a les lliurances radiològiques depersonal d’altres hospitals que eldemanava, argumentant que, si les

medicions d’irradiació rebuda fossinpreocupants, es podrien permetredescansos en funció del quadreclínic, com diuen els nostresestatuts preconstitucionals. Encaradiríem més, del temps en què noexistien les baixes en funció d’unquadre clínic.

Cinc anys més tard, el 17/3/89, laDirecció de Personal, que ja nodeuria poder amagar la sevaincontinència, va comunicar al per-sonal la intenció de suprimir elsanomenats “dissabtes radiològics”.El personal no es va estar quiet i,l’1/2/90, el Jutjat Social núm. 28 deBarcelona estimava la seva deman-da. L’ICS va recórrer, però el Tribu-nal Superior de Justícia de

El personal de nitnomés gaudeix

d’un cap de setmanasencer

Fins ara hem parlat de reduccions de caps de setmanaque representen disminució de jornada, però encaraque no s’acompanyi d’aquesta disminució, gaudir demés caps de setmana és un objectiu permanent delpersonal que treballa en els serveis que requereixenpresència constant. Qualsevol perso-nal pot fer “l’esforç” de treballar capsde setmana, sempre que no esconverteixi en una condemnaperpètua. L’envelliment del personalsanitari i la falta de sortides aguditzenel problema. El torn de nit també elpateix:

Si considerem cap de setmana eldissabte i el diumenge, s’ha de convenir que no tindràun cap de setmana complet qui treballi alguna de lesnits de divendres, dissabte o diumenge. Amb lesjornades actuals de l’ICS, si els festius es distribueixenequitativament, treballarem, al cap de l’any, 140/7 =20 vegades cada dia de la setmana i farem festa 28/7= 4 vegades cada dia de la setmana. 4 dissabtes, 4caps de setmana. El problema el tenim quan ens toca

Catalunya, el 10/12/91, confirmavala sentència amb dos fonaments:

1r. Que l’article 115 de l’Estatut delPS (el mateix que feia servir l’ICSper la seva denegació) preveu lapossibilitat de compensar el riscmitjançant un període de descans i

2n. Que, al marge que el personalestatutari no es pugui acollir a lasituació més beneficiosa, cap nor-mativa justifica la unilateral i dràsticasupressió d’aquest règim dedescans.

Una elegant manera de resoldre elconflicte contradictòria amb altresresolucions d’allò que hom anomenadrets adquirits (veure 1.3.1)

treballar 2 nits de les esmentades (per exemple divendresi diumenge, o dissabte i diumenge segons el tipus detorn). Llavors, la possibilitat que coincideixi festa en tots2 es redueix a la meitat. O sigui que només tenim 6 caps

de setmana complets al cap de l’any,és a dir, 1 cada 8 setmanes.

Fins ara, l’única manera d’aconseguiraquell objectiu eren els contractes depersonal per caps de setmana. Ara,les noves tendències de reducció del’estada hospitalària, tan discutidesper la manera com s’estan portant ala pràctica, “permeten” menyspresències físiques els caps de

setmana, condicionades a l’objectiu “empresarial” que hihagi menys malalts. Però allà on s’està portant a lapràctica, novament s’oblida el torn de nit.

Altres distribucions de la jornada, freqüents als hospitalsde la XHUP i excepcionals a l’ICS, asseguren els capsde setmanes alterns a costa de treballar 3 o més nitsseguides.

Dissabtes radiològicsi drets adquirits

1.2.3 Mès dissabtes per mès raons

1.2.4 Lliurar en cap de setmana, ara

CATAC-CTS és el sindicat de sanitat de la IAC (Intersindical Alternativa deCatalunya)

Recollint el millor de la nostra història, construïm alternatives pel moment actual

11

El desafortunat Acord de 1983 (Madrid, 21 d’abril) signatper la UGT amb l’INSALUD va suposar l’allargament del’horari nocturn setmanal a 35 hores. La FSP/UGT hoexplica clarament en la informació de l’Acord quedistribueix als centres de treball:

“... la Masa de horas extras que se hacía antes entrelas 27 horas legales y las 35 por el personal femeninolo hemos convertido en un plus especial.”

Màgica la UGT que pot convertir qualsevolcosa en el contrari del que desitjaves!

Maca la manera d’eliminar hores extresampliant la jornada laboral!

Tot ens orienta a pensar que la celebració de lessegones núpcies entre la UGT i el PSOE els va deixarben orgasmats.

El pacte del 83 és un de tantscapítols que haurien d’avergonyir

qualsevol afiliat o votant de laUGT

La UGT no va difondre, si més no amb el mateix interèsque l’Acord, els resultats econòmics de l’aplicació delmateix. I tenim motius per dubtar seriosament querealment es repartís el 7% de diferència entre l’11d’augment general i el 18 pactat sobre la massa global.

D’entrada podem calcular que estava previst que el tornde nit pagués, amb escreix, la pujada al grau mig de lesseves infermeres:1.- Amb l’augment de jornada: 100 infermeres a 1.430hores treballen 143.000 hores. Per treballar aquesteshores, amb el nou acord, n’hi haura prou amb143.000:1555=92. O sigui que s’estalvien el sou de 8.Posem-hi 50 Auxiliars i se n’estalvien 4.Si posem un salari anual mitjà d’infermera, inclosa lanocturnitat d’ 1.300.000 + 250.000 pta.= 1.550.000,multiplicat per 8 = 12.400.000. Més els 4.300.000 quesurten en el cas de les Auxiliars, = 16.700.0002.- Amb la pèrdua de poder adquisitiu: En el cas de lesmateixes infermeres: 1896 pta. per 14 per 92 =2.442.048i en el cas de les Auxiliars: 1629,75 . 14 . 46 = 1.049.5593.- Amb la disminució de la nocturnitat (veieu 2.1.2)Les 92 infermeres de nit que queden, cobraran, enconcepte d’homologació al grau mig: 15.505 per 14 per92 =19.970.440 pta. Ja n’hem calculat de sobres.

Amb quina cara va presentar la UGTaquest acord contra el personal?

Lògicament amb la de la demagògia i la mentida:

“..., el incremento real de la Masa Salarial supera el 18%.Ese es el dinero de más que, por uno u otro método, lostrabajadores del INSALUD van a ingresar en sus bolsi-llos. No creemos que ningún otro Convenio público oprivado haya alcanzado una cifra similar en el difícil añoeconómico de 1983.”

“El difícil año económico de 1983” registraria un incrementde l’IPC del 12,2%. Però 1982 en va registrar un del 14%(única dada coneguda en el moment de la negociació) ila UGT va signar un increment general de l’11% (queseria l’únic “dinero de más” que “ingresaría en sus bolsi-llos” bona part del personal).El 7% restant, es va destinar a:- Igualar el sou base de les categories inferiors al salari

mínim interprofessional- Homologar els/les ATS a la categoria de tècnics de

grau mig- Pagar endarreriments de Guàrdies Mèdiques i de

Personal d’Ofici- 300 milions per Ajudants d’Equips QuirúrgicsÉs a dir, tots temes de justícia que l’Administració haviade resoldre sense necessitat de cap negociació.

Però veiem, a més, si realment la UGT va arrencar a l’INSALUD un 4% per sobre de la pujada del’IPC o simplement va pactar una redistribució dels diners entre el propi personal:

1.3 L’ampliació de la jornada1.3.1 Els acords del 83

El quadre que segueix calcula, sobre un centre de 1000treballadors de plantilla, l’estalvi per pèrdua de poderadquisitiu, al marge d’altres possibles assignacions.

12

Cal destacar l’ambigüitat d’aquestapartat 3, que ha donat peu asentències judicials aberrants comla que comentem a 2.6.1. Éssorprenent que una cosa taninintel·ligible no s’expliqués fins l’anysegüent, en les Normas de aplica-ción del artículo 50 ... on queda clarque aquests torns addicionals esrefereixen exclussivament al perso-nal que fa torns rotatoris, al qual espodra exigir una nova setmanasencera de nit, però no de treballgratuït sinó computat com a jorna-da laboral.

Cal destacar, sobre tot, l’atemptaten forma d’ampliació de jornada querepresenta sobre la situació anterior.És curiós que la UGT no tinguéscap pudor a utilitzar la reducció ge-neral de 42 a 40 hores setmanalsper ampliar-nos la jornada.

De les repercussions econòmiquesi del caràcter centralista de l’acord(que ignora la realitat dels granshospitals de Barcelona que feientorns fixes i de la resta d’hospitalsde Catalunya que ja els començavena fer) ja parlarem en el capítol dedicata retribucions.

Cal destacar, ja en els Acords del84, el grau de submissió de la UGTen signar amb l’INSALUD lesrepetides Normas de aplicación ...En efecte, el preàmbul diu que “Lasvariaciones de los referidos artícu-los 50 y 57 se han basado primor-dialmente en razones prácticas y laDirección General del INSALUD haestimado que aplicando las normasde criterios que a continuación seenumeran de una manera racionalse puede desarrollar el contenido dedichos artículos, y al mismo tiempoeliminar la realización de horas ex-traordinarias al máximo posible”. Ientre les mesures per facilitarl’aplicació econòmica dels nousarticles s’inclouen:-La movilitat de personal entreserveis,-La limitació de la dotació de perso-nal per cobrir un lloc de treball i-La possibilitat de fer dues setmanesnocturnes seguides “lo cual mejoralos problemas de entradas y salidaspor cambio de turno”.-Fins i tot hi trobem el projecte delque passarà l’any 87: “En el casode que se establezcan sistemas detrabajo que ocupen cuatro semanasnocturnas y cuatro diurnas alterna-

1.3.1.1 La reforma dels Estatuts

Els articles 50 de l’Estatut del Personal Sanitari i 57 del Per-sonal No Sanitari van haver de ser modificats a rel de laSentència del Tribunal Constitucional de 21/12/82 que,carregant-se la discriminació dona-home, els declarainconstitucionals (Reproducció article sentència aquí?). Sur-ten en el BOE de 8/6/83 (Ordre Ministerial de 7/6/83) com amodificació en sentit “igualador”. Tres setmanes després, ladisminució de la jornada setmanal en l’Estatut delsTreballadors de 42 a 40 hores (BOE 30/06/83) provoca unanova modificació d’aquells articles que ja s’anuncia en la Re-unió de Seguiment dels acords del 83 del 28/10/83 i que nosurt en el BOE fins al 31/12/83.

Finalment, l’article 50, queda redactat de la següent manera:1. La jornada laboral ... de treinta y cinco horas, en cómpu-

to bimensual de setenta horas, si se efectuara en turnode noche, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 3.

2. ... dará preferencia al establecimiento de turnos de tra-bajo de noche siempre que sean servidos por personasque lo soliciten con carácter voluntario ...

3. Cuando las necesidades asistenciales de la Instituciónasí lo aconsejen, podrán establecerse turnos nocturnosadicionales (!)

tivamente, las dos primeras noctur-nas se entenderán como correspon-dientes a las bimensuales, a efec-tos de abono.” O sigui que el fet depagar les dues primeres setmanesa millor preu que la resta neix d’unanecessitat de l’INSALUD, amb la“comprensió” de la UGT.

Com hem apuntat en l’apartat 1.2.2,

La jornada diària de treball es fixaen 7,27 hores, és a dir 7 hores i 16minuts.

Per primera vegada ens trobem elreconeixement del temps dedicat alcanvi de torn (només pels tornsdiurns). Això sí, la UGT i l’INSALUDens l’entren per la porta falsa, és adir, amb augment de jornada si tenimen compte que no es contempla elsegon dissabte teòricamentaconseguit.

els Acords del 84van consolidar sobre el paper

un augment de jornadageneralitzat

a tots els torns.

La llarga nit del 83 al 87

13

Els Acords d’ampliació de jornadano es van aplicar a Catalunya,deiem, amb l’excepció d’alguns ca-sos en què els jutges els van fer apli-car de manera tan despòtica comdiscriminatòria pels homes del tornde nit, com veurem en l’apartat 3.1.Catalunya ja tenia autonomia a nivellsanitari i un moviment sindical (fixeu-vos que no parlem de sindicats sinóde moviment sindical) més fort.

La circular 22/85 de l’ICS, de 30 dejuliol, mostra de mà dura davant deltrencament de negociacions amb“les Centrals Sindicals mésrepresentatives”, tradueix al catalàl’acord del 84 i estableix una jorna-da anyal de 1745 hores, sobre labase d’una jornada diària de 7,27 h./día (resultat de dividir les 80 horesbisetmanals legals pels 11 dies que,teòricament s’han de treballar endues setmanes), i resultat de deduir,a la jornada teòrica anyal, 48diumenges, 24 quinzenals, 14festius, 9 graciables i 30 dies devacances, tots ells de 7,27 hores.

La mateixa circular estableix, peltorn de nit, una jornada anyal de1555 hores sobre la base de: 52 per35=1820 i restar 14 per 5 (festiusintersetmanals), 9 per 5 (dies delleure) i 30 per 5 (vacances). I lalliurança quinzenal pel torn de nit?

Per no parlar també dela lliurança setmanal.Es poden fer mil càlculsdiferents per concloureen una jornada anyalmés curta. Però tantl’INSALUD socialistacom en Xavier Trias vanoptar per la via de larepresàlia.

Una represàlia moltlligada a la necessitatd’amotllar-se al sistemade finançamentautonòmic pactat i, enconcret, al Pla deR e o r d e n a c i óHospitalària (PRH) queva ser elaborat aquellmateix any i que japreveia la progressivaeliminació de les millorscondicions laborals del’ICS en relació al mercatlaboral global.

1.3.1.2 L’aplicació de l’Acord a Catalunya

El Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya (PRH)preveia la progressiva eliminació de les millors condicions

laborals de l’ICS en relació al mercat laboral sanitari.

El deficient sistema definançamentautonòmic

pactat per CiUi la mala gestió sanitària

van ser presents en l’orígende l’ampliació de jornada.

Retalls pressupostaris

El Govern Pujol és líder en projectes de laboralització i privatització dels serveis públics

14

El Manifest de Bellvitge.

Quan es va veure arribar l’Acorddel 83, determinat personal deBellvitge, entre el qual nombrossoscàrrecs intermitjos, van elaborarles “Notas para un informe y ma-nifiesto sobre los horarios del per-sonal de enfermeria” (maig-juny/83)que hem de considerar un punt dereferència interessantíssim perquant introdueix referènciesinternacionals que sense dubte vaninfluir en el retard de l’aplicació del’Acord a Catalunya.

1.3.2 La lluita contra l’ampliació de la jornada

L’1 d’agost de 1985, el Gerent de l’Àrea Sanitària de Girona, Pere Clavero,va reunir el personal de l’Hospital per comunicar-li l’ampliació de la jornada.Per a més humil·liació, la reunió va tenir lloc a uns magatzems del centre,tothom a peu dret. La discussió va ser inútil, però les reaccions no es van feresperar. L’endemà, tot l’hospital era ple de pancartes.

El Comitè d’Empresa va plantejar un Conflicte Col·lectiu que va serdesestimat per una qüestió formal: la falta de Reclamació Prèvia. Aquest fetens va començar a ensenyar per a què servia la Justícia (veure pàg. 15)

L’ampliació i les primeres reaccions

El paper de la premsa

Del març/83 al novembre/87

Quatre anys llargs de lluites detota mena contra l’ampliació dela jornada, l’aplicació delPRH il’intent d’implantar l’Estatut Marc.En aquesta columna, uspresentem una actuació rellevantinicial i una mogudadesencadenant en relació a la jor-nada.

L’ampliació de jornada pactad a Madrid no es van aplicar a Catalunyaautomàticament. Veiem aquí un exemple de com es va dur a terme.

Com a quart poder de la nostrasocietat, els mitjans de comunicació,no són una eina al servei delstreballadors. Les reivindicacionslaborals no mereixen la seva atenciócom no tinguin una repercussió enl’usuari o en l’ordre públic. En canvi,

es fan ressò immediat de qualsevolanunci dels gestors de la sanitat,convertint-se així en els seus fidelspropagadors. Si ens agafem, però, ala més accessible premsa comarcal,han hagut moments puntuals en quèens ha donat un inestimable suport.Més si considerem el pànic delsnostres gestors a sortir-hi retratats.

La solució al dèficit va va ser ampliar la jornada i reduir la plantilla

15

5 mesos més tard d’haver-nos matxacat amb l’ampliació dela jornada, creient-se el rei del món, el Gerent va començara reduir plantilla per continuar aplicant les exigències delPRH. I ho va fer, ni més ni menys, falsificant els contractessignats per 6 mesos, esborrant el 6 amb Típex i posant-hiun 3. El personal vam decidir prendre’ns la justícia per lanostra mà. I els vam derrotar. Vam evitar la reducció previs-ta del 10% de la plantilla. Aquest març fa 15 anys i un dial’haurem de celebrar. Perquè la vam guanyar fins al puntque no ens vam reincorporar a la feina fins que no es vancomprometre a no descontar ni un duro per les vagues. Ivam degradar al Gerent. I, evidentment, vam influir en lalluita que a tot Catalunya es portava a terme contral’ampliació de jornada i contra el PRH.

Quan ara es parla de l’alt nivell de qualitatassistencial de l’Hospital Josep Trueta, homdiria que s’hi ha arribat gràcies a unaacurada planificació de polítics i gestors.Però si passem revista als objectius del Plade Reordenació Hospitalària de Catalunyaque fa deu anys es va intentar aplicar alnostre hospital de referència, veurem queno anàvem encaminats, ni de lluny, a lasituació actual. Aquest pla pretenia unaugment exagerat del nombre de llits,acompanyat d’una reducció dràstica de laplantilla.

Què va fer, doncs, capgirar els plans del’administració sanitària?: L’acció decididadels treballadors de l’hospital, la vaga que,durant el primer trimestre de 1986, va ocu-par moltes pàgines de la premsa gironina ique va merèixer, no gratuïtament, elqualificatiu d’històrica.

Històrica perquè va decidir les tendènciesde futur de l’hospital en contra dels,teòricament, representants del poble, demanera que només deixa de ser punt dereferència indefugible de la situació actualper aquells que neguen sistemàticament elprotagonisme als treballadors. Històricaperquè va tenir un seriat de característiquesexcepcionals que la fan exemplar. Va serun exemple d’aglutinació de conceptes ques’haurien de considerar bàsics en lesrelacions humanes, com ara la solidaritatamb els primers acomiadats quan encarano es reconeixia l’abast de la reconversió,o com la unió de tots els treballadors, des

Ara fa 15 anys: En record de la vaga grossa del Trueta

La sanitat, als deu anys de la vaga grossa del Trueta

de les netejadores fins als metges, sentint-se tripulació d’un mateix vaixell. Va ser unexemple de responsabilitat dels empleatspúblics que anava molt més enllà de laimplicació en uns objectius assistencialsque, hipòcritament, demanen els actualsgestors de la sanitat.

Va tenir encara dues senyals d’identitatmés: Dels tres períodes de tres diescadascun en què es va desenvolupar, elprimer va ser totalment il·legal. Il·legal entemps de “democràcia”. Il·legal com un critque no pot esperar els nou dies de preavís.Il·legal per contestar les barroeresfalsificacions contractuals que es van efec-tuar com a mecanisme d’acomiadament.D’altra banda, va ser una movimentassembleari com pocs, nascut d’unapràctica assembleària que ja havia donatels seus fruits. Un Comitè de Vaga empèsper una Assemblea participativa. Un Comitèd’Empresa en què cap membre era de capsindicat. Només el record dels intentsdesmembradors de l’Administració vaaconseguir, amb posterioritat, la divisió sin-dical, fent pagar als treballadors un preu altper una victòria sense precedents. Unavictòria de la qual som beneficiaris elspropis treballadors i els usuaris de lademarcació.

Però el simple recordatori de la vaga noseria més que mirar-nos el melic si no litrobéssim la correlació amb el que estàpassant ara. Malgrat que no ho confesamés que subliminalment, la privatització de

la sanitat és un punt prioritari del partit quegoverna Catalunya i no cal dir quant l’uneixaquest punt amb el PP. La progressivalaboralització que s’està relitzant amb el per-sonal de l’ICS, amb el subterfugi que elshospitals comarcals o les empresespúbliques on van, per exemple, elsespecialistes del Güell també estan regidesper organismes públics, no és més que unprimer pas necessari per nodrir la sanitatprivada a partir del moment que els quepaguin una mútua puguin començar a deixardescapitalitzada la Seguretat Social. Totaquest procés, tendent a donar-nos unasanitat en funció del nostre poder adquisitiu,una sanitat que suposi un negoci peralguns, s’està realitzant a marxesgegantines, amb mentides programades,amb decrets que no passen pels tràmitsreglamentaris, cedint la gestió d’allò que éspúblic sense el preceptiu concurs. En defi-nitiva, amb il·legalitats demostrades per unajustícia que tan difícilment arriba a atrapar aaquells que diuen actuar en nom nostre.

La vaga del CAP Güell ha començat essentuna bona celebració de l’aniversari de ladel Trueta per quant està deixant enevidència la feblesa dels plantejaments delsnostres gestors. Cal exigir al Servei Catalàde la Salut que desvetlli els seus plans i,des del convenciment que no són bons nipels treballadors ni pels usuaris, cal fer-loseure a negociar o arribar a demostrar-lique, de vegades, manen els treballadors iels usuaris.

La lluita contra l’ampliació de jornada icontra l’aplicació del PRH van

transcórrer íntimament unides.

Celebrar una vaga?L’escrit que segueix no va merèixer la publicació en El Punt, aprimers de 1986. La raó que s’em va donar és que una vaga noés quelcom a celebrar. Ceguesa informativa o descarada pre-sa de partit? Jutgeu vosaltres:

Quan ens ho proposem, sabem plantar cara

16

Els Acords del 83, a més del’aparició del Plus de nocturnitat quesuposava una disminució del salari,va consolidar la nefasta interpretacióde la jornada nocturna de 10 horescom a dues jornades de 5. De larelació de les festes diürnes amb lesnocturnes no es pot deduir, coms’ha fet normativament, que hagi deser de 2 a 1, entre altres possibles,per les següents raons:

1.- No existeix correlació horària enaquesta proporció. Ni 2 dies de 7hores equivalen a 10 hores sinó a14, ni la relació de les jornadessetmanals (40/35) té res a veureamb la relació 14/10. La relació mésadient potser és la que, en algunsllocs es va establir posteriorment:232 jornades diürnes/144,5 jornadesnocturnes que s’han de fer cada anyés igual a 1,6. La necessitat de feraquesta deducció va sorgir per cal-cular la jornada anyal del personalcorretorns, allà on existeix.

2.- Considerar una nit treballada com2 dies suposaria que el personal denit no té descans setmanal (proble-ma real per altra banda) i ensportaria a absurds com considerarque el torn de nit ha de treballarnomés 116 nits i tenir 66,5 festes(la meitat que el torn de dia).

Malgrat aquests absurds, encaracontinuem veient la relació 1 nit/2dies en calendaris actuals i ennormatives internes relatives allicències per assumptes propis,dies de docència i altres (hi ha una«curiosa» excepció que describima 3.5). Però és que, a més,

i que, per tant, quan tens un exa-men oficial o has d’acompanyar elteu fill o la teva mare a fer una provadiagnòstica o has d’anar a votar enel referèndum de la reforma de laConstitució, mereixes, si més no,les mateixes hores del personal quetreballa de dia. Parlem de totsaquells casos en què la norma diuque es donarà “el temps necessariper ...”

costa moltfer entendre i respectar

que treballar de nitimplica dormir de diai que el personal de nit

mereixles mateixes llicències

que el de dia,malgrat

la no coincidència horària

Què en fan en altrespaïsos?

El Manifest de Bellvitge, esmentaten l’apartat anterior, cita laRecomanació 157 de la OIT, recollidaen el Conveni 159, que diu, en el seuarticle 40, que el torn de nit “hauriade gaudir d’una reducció d’hores” iens posa els exemples d’Israel onla relació de jornada dia/nit és 8/6(1,333) i de Noruega (8/7, és a dir1,143), mentre la relació que se’nsimposava a nosaltres era 1745/1555= 1,12 que és la mateixa de lesactuals jornades teòriques 1624/1445.

Davant d’aquestes situacions, elsnostres considerats directius ensofereixen “facilitats” canviant-nos lanit per una de festa o proposant-nosun canvi.

Potser hi ha una situació concretaque ens podria proporcionarjurisprudència i ens facilités el res-pecte que reclamem. Parlem del casd’una persona designada com asuplent d’una Mesa electoral i ques’hi ha de presentar sortint detreballar. Què passa si hi ha d’exercircom a suplent.

1.3.3 La relació entre la jornada nocturna i la diürna

Posa’t en contacteamb la Secció Sindical que tinguis més a prop

Hospitals de l’ICSG. Trias i Pujol (Can Ruti) 93 497 87 87

catac@ns.hugtip.scs.esVall d’Hebron 93 4894540Josep Trueta (Girona) 972 940252

catac@htrueta.scs.esJoan XXIII (Tarragona) 977 295800 Ext. 1302

catac@hjxxiii.scs.esVerge de la Cinta (Tortosa) 977 519136

ssiac@nil.fut.esArnau de Vilanova (Lleida) 973 248100Primària de l’ICSsanitat@pangea.orgBarcelona 93 3173151Girona 972 200000Tarragona -Tortosa 977 320456 - 689268172Sanitat concertada 93 7417721 - coordina@pangea.org

Llegeix la nostra pàgina

www.pangea.org/iac/sanitat

Tan difícil és d’entendre que per treballar de nit s’ha de dormir de dia?

Afilia’ta

per només500 pta. mensuals

Intersindical Alternativade Catalunya

17

Normalment, els gerents dels hospitals de l’ICSs’escuden rera la seva suposada incompetència per ne-gociar les condicions laborals i fins i tot alguns jutgesdonen per certa aquesta incompetència (veure 1.6)mentre que altres ho toleren perfectament. Així, el 16 demarç de 1987, a Bellvitge, la Direcció va signar amb elComitè d’Empresa uns acords que suposavenimplícitament:

- Pel personal Auxiliar Administratiu adscrit al Serveid’Històries Clíniques, 1 dia quinzenal addicional.- Pel personal Sanitari dels Serveis de Medicina Intensi-va i Unitat Coronària: Torns matí i tarda, una setmana de6 dies laborables al trimestre, total 24 dies/any. Torn denit, 3 dies per trimestre (12 anyals).- Pel personal exposat a Radiacions Ionitzants. Tornsde matí i tarda, 1 dia quinzenal a gaudir en dissabte.Torns de 12 hores dia i nit, 1 dia mensual.

Tots tres acords incorporaven una clàusula d’absorcióen el cas de futures reduccions de jornada generals però,per molt que l’ICS ho va intentar, en la major part delscasos va trobar l’oposició irressistible del personal.

Malgrat que l’ICS continuava negant l’evidènciad’aquestes reduccions de jornada (veure apartat 1.2.3)el fet és que, l’any 1991, l’Hospital de Bellvitgecontemplava jornades anuals que anaven de les 1400h. nocturnes a les 1624 diürnes (que només realitzavauna part del personal, el de “7h. matí-tarda amb diumengesassistencials”), passant pels majoritaris torns de diade 12 h. (1578h./any, resultat de contemplar la meitatdels festius anuals, 1 permís mensual o festabiquinzenal, els 9 graciables i els 9 anomenats tercersdissabtes) i de 7 h. sense dissabtes ni diumenges(1512 h./any sobre la base de contemplar com a festiustots els dissabtes) i de UCIs i Coronàries (també amb1512 hores a base de conservar les 24 lliurances del 87,però sense incloure el tercer dissabte).

Els torns de nit lliuraven els 9 graciables, la meitat delsfestius intersetmanals i 1 permís mensual (festabiquinzenal). És a dir, 27 o 28 festius als qualsels hospitals perifèrics van accedir més tardo encara no els tenen com és el cas del’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

Resultat del conjunt d’aquelles lluites, i acceleratper les mobilitzacions de Vall d’Hebron del 12/11/87 que en van representar la traca final, el 17/11/87 l’ICS es va veure obligat a signar uns acords enquè, finalment, s’inclouen els dissabtesaconseguits molt anteriorment com a reducció dejornada.

La interpretació de la jornada nocturna que“accepta” el Jutjat Social 26 de Barcelona en el fetprovat 2n. de la seva sentència al procediment dereconeixement de dret 38/1999 s’aguanta,estranyament, en aquell mateix pacte. Diu: “... elpersonal que presta servicios en el turno fijo denoche ... podrá disfrutar, como días de descanso,los que resulten equivalentes a considerar libra-dos dos de cada tres sábados, lo que determinauna jornada para este personal de 1445 horas or-dinarias de trabajo efectivo”. Però, com veurem enl’apartat següent, aquest reconeixement no serveixde gaire res. Massa sovint, allò que aconseguimper una cantó ens ho treuen per un altre.

L’any 1987 va ser un any combatiu. Qui hi treballava recordarà, en l’àmbit de l’ICS, la lluita contra l’Estatut Marc icontra el canvi de model retributiu que veurem en el següent capítol, a més de la lluita final contra l’ampliació dejornada que comentarem ara, i, en l’àmbit de la XHUP, l’aconseguiment suat del primer pacte d’equiparació amb l’ICSa càrrec de la Coordinadora de la XHUP

1.4 Els Acords del 87 sobre la jornada

1.4.1 Els Acords de Bellvitge

1.4.2 Els acords de l’ICS del 17/11/87

L’Arnau de Vilanova de Lleida, és l’únic hospital de l’ICS que treballa 144 nits

18

L’ICS va tenir dosrasers diferents al’hora d’aplicar la

sentència sobre els

El naixement dels dies de lleure,que prenen diferents noms en funciódels diferents àmbits de treball (LRper quant són Lliures Retribuits,Graciables per la seva dependènciade les necessitats del servei, “delliure disposició” per la sevasuposada utilitat, Moscosos en ho-nor al ministre Javier Moscoso, L.A.vés a saber per què) lluny d’anar lligata tot el tema d’assumptes personals,s’han de relacionar amb els dies que(de manera discrecional) es donavenper Nadal i Setmana Santa (3 i 3).

Si bé aquesta sentència representàun avenç “immediat” per a tothomen relació a les retribucions (veure2.2), l’avenç en el terreny de lareducció de jornada només es vaproduir en els grans hospitals de Bar-celona. En efecte, l’afegit queintrodueix la sentència és de difícilinterpretació: “ ... a los que se tienederecho con independencia de la jor-nada laboral y su distribución, de for-ma que no pueden ser una compen-sación de la jornada anual”.Igualment és de difícil interpretació,encara l’any 1996, l’explicació queen fa l’Administració (en aquest casa Bellvitge):

“Que en l’esmentada sentència, en capmoment s’estableix que el gaudimentefectiu dels nou dies de lliure disposiciósignifiqui una reducció de la jornada labo-ral ...”, i tot seguit: “A banda d’aquestareflexió ..., els dies de lleure passen a sig-nificar un increment en les hores que peraquest concepte i dins la jornada laboral,gaudien els treballadors adscrits als tornsfixs diürn i nocturn, significant:• En dia passa de 54 hores a 108 hores• En nit passa de 45 hores a 90 horesAmb la qual cosa, ..., s’estableix que lajornada laboral, a partir de l’1 de gener de1996, serà la que resulti de la diferènciaentre la jornada legalment fixada il’increment d’hores a gaudir pel conceptede lliure disposició. Sense perjudici de laconsideració a banda de determinadesjornades pactades en aquesta CiutatSanitària, d’acord amb les característiquesd’alguns serveis”

Malgrat que generalitzadament espensa que van néixer amb la Lleide la FP del 85 i malgrat que totsels procediments jurídics que hempogut veure i la mateixa respostad’en Xavier Gibert a lesal·legacions de CATAC-CTS alprojecte d’Instrucció 1/96, parlende la circular 8/85, de 23 de març,com a instauradora dels 9 LR, lacircular 10 de 1984, de 20 demarç ja ens els reconeix encondicions més favorables quela del 85

Recentment també, davant del’intent de determinat personal de laVall d’Hebron de reduir encara mésla jornada derivant la totalitat delsLR a aquest efecte, el TSJC, en lasentència 1299/97 de 14 de febrer,acull els raonaments de l’ICS en elsentit que la sentència del TCT s’had’interpretar que no vol dir que elsLR redueixen la jornada. Per confir-mar la innocència del seu argument,

atribueix la jornada de 1579hores dels demandants(1624 menys les 45 h.corresponents a la meitatde 9 graciables de 10hores) a “un error materialen la elaboración de loscalendarios anuales”. Una

vegada més, com veurem en el casdel Conflicte Col·lectiu plantejat perla S.S. de CCOO de l’Hospital deGirona (veure 1.6) els tribunals jus-tifiquen una denegació amb errorsadministratius quan és evident quees tracta de pràctiques totalmentprevistes que són cessions a lespressions del personal i per tants’han de considerar negociades.L’argument d’aquestes sentènciesés clarament contrari al d’altres(veure 3.1) que decideixen que lapostura de l’Administració no éssostenible ja que està fent el contraridel que defensa.

Però no serà fins la sentència del Tribunal Central de Trabajo de 22/2/89 quees reconeixerà que “... los 9L son de aplicación a la totalidad del perso-nal ... que realiza una jornada de 10 y 12 hores en días alternos, tantoen el turno de día como en el de noche ...”, com diu la sentència de laMT10 de Barna que l’ICS havia recorregut inútilment.

Malgrat que la sentència del JutjatSocial 26 de Barcelona, que ja hemcomentat en l’apartat precedent, re-sol que les hores dels LR “... no pue-den configurarse como horas com-putables de jornada efectiva a losefectos de reducir la jornada anualde trabajo ni tampoco retribuirsecomo horas extraordinarias”, el per-sonal dels hospitals de la Valld’Hebron i de Bellvitge va aconseguirque la sentència del TCT de 22/2/89a b a n sesmentadasignifiquésu n ar e d u c c i óefectiva dejornada de45 hores enels torns de nit i de 54 en els de 12hores diürnes mentre els hospitalsperifèrics, més babaus, acceptaveml’explicació que les 23 festes delstorns de nit passaven a tenir laconsideració de 14 festiusintersetmanals i 9 LR (en comptesde 7 FI, 4,5 LR i 11 biquinzenals comes distribuïen fins llavors), enterrantla festa biquinzenal. De fet, el dret a14 festius intersetmanals mai no haestat reconegut de manerageneralitzada, malgrat que algunessentències de primera instànciahagin fet que s’abonin quantitats peraquest concepte.

1.5 Història dels 9 LR

La sentència del TCT

Els nostres gestors no volen que coneguem la jornada que fan les nostres companyes

19

Hem vist que els acords sobre els 2dissabtes de cada 3 del 84reconeixen “las frecuentes situacio-nes de asistencia voluntaria y res-ponsable que vienen realizandomuchos profesionales fuera de lajornada laboral, para mejor atenciónde los pacientes”, referència queinclou clarament el temps dedicatal canvi de torn. Però aquestreconeixement no es reflexa enmesures diferents a lesdiscrecionals que puguin adoptar elsresponsables de torn,condicionades també per l’empentasindical del centre de treball. Laprova que hi va inclós són les 7,27hores que consten en els mateixos

La lluita de CATAC-CTS (llavorsCATAC-USTEC) que va acabar ambel reconeixement de 8 jornadesmenys de treball per al grup detreballadors/res més nombrós noanava enfocada al reconeixementdel temps que es dedica al canvi detorn, però es tracta del primer (i finsara únic) pacte que representaimplícitament el reconeixementd’aquest temps reduïnt el nombre dejornades laborals.

Al voltant de la signatura de laproposta d’acord es va debatreintensament d’on sortirien els dinersi es va entrar en una negociació pertreure’ls de les hores extres, ...Discussió tan innecessària com allòque deia el preacord, que no haviade suposar increment pressupostari,perquè el 10 de febrer, la Directorad’Infermeria presentà la propostad’incentivació horària i ens diguè queno calia que pensèssim més d’onsortirien els diners, que ja s’ho farienells. Igualment, el quadre quepresentava preveia la despesa del’acord que suposava la contractaciódel personal necessari per lasubstitució dels 8 dies desolapament i de les 4,5 nits que, simés no, ens equiparaven amb elshospitals de Barcelona. De la lluitaque vam haver de fer per aconseguir-ho, en trobareu detalls a 5.1.2.

SATSE (que no havia assistit a lanegociació) va intentar estendre elbenefici a les supervisores, al marged’altres mecanismes decompensacióde la seva dedicació.Va fer un full en defensa de la sevaabnegació que no va servir de res.

CCOO va provar de quedar bé ambel personal de nit intentant reduirencara més la jornada nocturna iva posar un Conflicte Col·lectiuquevatenir un efecte altament nociu:“La justícia” va considerar que la jor-nada nocturna era de 1445 hores i

acords com a intent accidental del’Administració de no donar-nos el“tercer dissabte” a canvi de res. Larealitat generalitzada va ser que,finalment, ens vam quedar amb eltercer dissabte sense que se’nsexigís més del que ja estàvem fent.

Com comentarem en l’apartat 1.8,un estudi fet per personal deBellvitge s’estén sobre una?Recomanació de la OIT que apuntala necessitat de reconèixer,computant-lo efectivament, eltemps que es dedica al canvi detorn. Si més no, per fer servir elsdecimals, alguns calendaris deBellvitge el contemplen

expressament amb el nom de“solapamiento” en una proposta querepresenta 4,2 jornades (de 7 hores)anuals.

Els 8 dies de solapament de Girona

no de 1400 com havia signat elGerent de l’Àrea, que un Gerent noés qui per reduir la jornada anyal i vaassimilar els motius de la reduccióde 4,5 nits de treball a la dels 8 dies,tot declarant que corresponien asolapament. A partir d’aquí, es vaestendre l’exigència al personal denit d’arribar a la feina abans per talde complir amb el temps desolapament i el personal sensesolapament (manteniment, telefo-nistes, netejadores, i auxiliarsadministratives) va haver de tornar ahaver de fer 144 o 145 nits.

No és que hi estiguem molt acostumats, però normalment, quan es signa unacord, ambdues bandes es donen un respir. Només qui l’ha signat a contracor,o no té la consciència prou neta, segueix maquinant i intenta buscar elprotagonisme que no ha tingut o netejar la mala imatge que primer haviadonat. En aquest esquema s’han de posar dos intents frustrats d’ampliar elsbeneficis d’aquell pacte:

Voler quedar bé i fotre-hi la pota

1.6 Un temps per el canvi de torn

El cost econòmic del canvi de torn

Hi ha sindicats especialitzats a fotre-hi la pota

20

«A la Vall d’Hebron no et treuen una festa quan cobres un festiu intersetmanal

com a hores extres»Aquesta afirmació, que el personal dels hospitals perifèricsrepeteix insistentment, no és certa. La confusió neix delsdiferents estils de programació de la jornada. Si laprogramació dóna per suposat que cobraràs el festiu coma extra, no et posen en el calendari de treball la festa quehas de renunciar si el calendari no parteix d’aquell supòsit.

Fixeu-vos, en la programació que reproduim (116 nits), enun altre motiu de confusió premeditat sense altre objecteque amagar que es fan 1400 hores i no 1445: els «40 diesi 7 hores que corresponen a» no lliga a la suma del que hiconsta a sota (que no es vegin gaire els 3 dies i 9 horesen aplicació de la sentència del TCT que citem a 1.5).

Finalment, veieu com eliminen la nosa que representa eldiferent nombre de festius a cada torn, adjudicant la festaindiferentment a la nit que acaba o a la que comença enfestiu.

Les “Mesures de regularització de les jornades del personal sanitari de laCSUB de torns de dia i nit” de1996, ja esmentades a 1.5, pretenien fercomplir la jornada anyal establerta, retornant al torn de dimarts els diestreballats de més (abonant els 2/3 del total d’hores a compensar i donantfesta el terç restant).

Tohom fa la mateixa jornada?Qui digui que sí, no sap què es pesca o ens intenta enganyar. La respostaés un no ben gran, tant per pactes al marge de la Mesa Sectorial com pelfoment de la picaresca individual. De vegades, però, la diferència no estàallà on ens capfiquem a veure-la.

1.7 El compliment de la jornada

Avui no em trobo bé

Quan un dia truques a la feina i dius“no em trobo bé”, fora d’honrosesexcepcions, te’l computen com ungraciable si no portes justificant delmetge. És una manera d’agafar-segraciables quan es vol en els ca-sos, cada vegada més freqüents,en què aquests dies de lliuredisposició estan marcats en elcalendari. No és que propugnemaquesta manera d’actuar,bàsicament per qüestions decompanyerisme (si no etsubstitueixen, els/les companys/eshauran de fer la teva feina, si po-den), però davant de situacions desobreexplotació (que existeixen) ésuna mesura raonable d’actuar. Amés, una de les raons que dóna enXavier Gibert (màxim responsabledels Recursos Humans de l’ICS),en la resposta a les nostresal·legacions al projecte d’Instrucció1/96 per tal de justificar la noretribució de la nocturnitat en elsdies de lleure és que aquests diesho són per a assumptes personalssense justificació. Hem de ser méspapistes que el Papa si, gràcies aDéu, som ateus?

Els nostres gestors ens menteixen quan parlen de la jornada laboral

21

Molt s’ha polemitzat sobre ladistribució de la jornada i potserconvindria primer desfer algunstòpics, per inexactes, com ara queuna distribució determinadarequereix més personal que unaaltra. Si la jornada anual és lamateixa per a tothom del mateix torni es volen mantenir les mateixespresències físiques, les necessitatsde personal seran les mateixes si-gui quina sigui la seva distribució.Altra cosa és que una determinadadistribució, com ara fer una setmananocturna cada quatre, pugui ferimpossible una distribució del per-sonal que seria possible si estreballessin 2 setmanes seguides denit cada 8, per exemple.

És una lògica matemàtica quenomés pot ser alterada si es té encompte el major nombre de descan-sos necessaris en les jornades mésllargues. És a dir, si s’entén que untorn diürn de 12 hores, per posarl’exemple més evident, had’esmorçar, dinar i berenar i això escomputa com a temps de treball

perdut (impressió que mantenenmoltes ments pensants, podríem dirmalpensants, de l’ICS) hauríem deconcloure que els torns de 7-7-10requereixen menys personal omantenen millor les presènciesfísiques.

Però nosaltres hem de compartir elsraonaments que exposava el repetitManifest de Bellvitge

“... no aceptamos que se relacionela mejora de la calidad de la asis-tencia com los horarios en sí mis-mos ... estamos convencidos deque la calidad de la asistencia vie-ne determinada por la calidad delprofesional.”

Només hauríem d’afegir: “o de la pro-fesional”

Hem de concloure que no existeixel torn ideal per a tothom, que elstorns estan molt en funció de lescaracterístiques personals,familiars, professionals i de lalocalitat de residència i és tot això

- Torns fixos o rotatoris acceptatscom a bons o, si més no, noqüestionats.

- Torns fixos de nits alternes fixes(els mateixos dies cada setmana) ode nits alternes pures (unessetmanes es faran dilluns i altresdimarts), o d’una setmana sencerade treball i l’altra de festa, o d’unasetmana 5 nits (3 de treball, 2 dedescans i 2 més de treball) i l’altra2, o ...

- Torns de 12 hores en què les 2hores d’excès es cobren com aextres o es compensen amb festes.

Qualsevol tipus de torn té els seusavantatges i els seus inconvenients.En parlarem més en el capítoldedicat a la salut, però el mésimportant segueix essent ques’escolti el personal afectat i ques’experimentin alternatives.

La planificació de treball que reproduim va ser ofertada al personal d’un hospital italià per tal que el personal l’adoptéslliurement. Al cap de 4 anys, el 60% de la plantilla feia aquests torns:

que justifica la gran varietat de tornsexistents als hospitals de Catalunya:

1.8 Torns i horarisÉs important que ens procurem els torns que més ens convinguin

22

c a p i t o lc a p i t o lc a p i t o lc a p i t o lc a p i t o l 22222 :::::

L’article 35 de l’actual Estatut dels Treballadors, dedicata les hores extres, diu, en el seu punt 2: “El número dehoras extraordinarias no podrá ser superior a 80 al año”A més, l’article 36.1, referit al treball nocturn, acaba dient:“Dichos trabajadores no podrán realizar horas extraordi-narias”. I l’originari Estatut dels Treballadors afegia unpunt 6 a l’Art. 35 que deia: “Se prohibe la realización dehoras extraordinarias en el período nocturno salvo encasos y actividades especiales debidamente justifica-dos y expresamente autorizados por el Ministerio de Tra-bajo”. És d’aquí que neix el concepte d’hores extresestructurals, que cotitzaven menys a la Seguretat So-cial, el sostre màxim de les quals fixa el Govern en 350hores.

L’Art. 35.1 de l’Estatut delsTreballadors vigent en aquellsmoments deia: “... Mediante Conve-nio Colectivo o, en su defecto, con-trato individual, se optará entre abo-nar las horas extraordinarias con unincremento que en ningún caso seráinferior al 75 por 100 sobre el sala-rio que correspondería a cada horaordinaria o compensarlas por tiem-pos equivalentes de descanso retri-buido incrementados al menos enel porcentaje antes indicado.”

El dubte podia ser calcular el valor

de l’hora ordinària de treball, però laSentència del TCT de 06/06/78 apersonal de nit de Bellvitge varesoldre que l’import de les horesextres s’ha de calcular en base a42 hores de jornada.

En el moment que la UGT il’INSALUD van pactar ampliar la jor-nada nocturna a 1.555 hores, es vaestablir el complement denocturnitat i aquesta es va deixar decompensar en funció de les horesextres, es va passar a calcular elvalor de l’hora ordinària dividint el

salari anyal per 1.555 hores i, a par-tir del pacte de novembre/87, per1.445. No cal dir que cada und’aquests canvis va suposar unincrement notable del preu de l’horaextra.

Però va arribar la Reforma Laboral(Ley 11/1994, de 19 de mayo, BOE23/5) i el nou articulat diu: “... Me-diante convenio colectivo o, en sudefecto, contrato individual, se op-tará entre abonar las horas extraor-dinarias en la cuantía que se fije,que en ningún caso podrá ser infe-

2.1.1.2 El preu de les hores extres

2.1.1.1 La quantitat d’hores extres

Les hores extraordinàries realitzades als hospitals del’ICS l’any 1997 van ser 811.190, de les quals 225.150corresponien a les 2 hores per nit treballada dels tornsde 12 hores no compensats de Vall d’Hebron i de Bellvitgei 400.982 als festius intersetmanals cobrats com a extresper personal de serveis que requereixen presènciapermanent, tant de nit com de dia.La mitjana de F.I. que es poden cobrar com a hores extressón 7 (que per 12 hores, són 84). Les 140 nits de jorna-da, a 2 hores diàries, fan 280 extres anuals que, sumadesa les 84, ens donen 364.Si dividim les 225.150 hores (que, segons l’ICS, es vanfer l’any 97 en concepte de connexió entre torns) per280, veurem que van ser 804 les persones del torn de nitque van cobrar el màxim de 350 extres. El total de per-sonal sanitari i no sanitari dels torns de nit de l’ICS ésd’unes 2.700 persones

800 persones fan 350 hores extres a l’ICS

A les llargues negociacions que abocaren a l’Acordde l’ICS de 9 d’octubre de l998, el tema de les horesextres es va debatre com mai s’havia fet. I el debat,que, com no ens cansarem de repetir, s’intenta evi-tar per la nostra falsa democràcia, va portar un acorddolent, molt dolent. No només pel que fa a les horesextres, com expliquem en l’apartat que segueix, sinótambé per altres aspectes que no venen al cas enaquest treball.

La posició d’obstrucció de la negociació adoptadapel personal nocturn de Vall d’Hebron i, bàsicamentde Bellvitge, si bé s’ha de celebrar per quant va po-sar en qüestió la falta de democràcia que caracteritzaels nostres procesos negociadors, era massatancada i no ens va permetre sumar-nos-hi comhaguéssim volgut, amb la nostra alternativa quecontinuem considerant bona i que reiterem enl’apartat final, Alternatives. En efecte, aquell perso-nal només plantejava l’exigència que no es debatísel tema i, inexplicablement, va comptar amb el suportoportunista de la CGT. L’excusa que adduien, que elque es fa al torn de nit no són hores extres sinójornada d’obligat compliment, no és bona. Com ahores extres es pagaven i com a hores extres esvan tractar en l’acord, malgrat el canvi de nom per”Atenció Continuada per perllongació de jornada”.Em pot fallar molt la memòria, però no recordo aningú haver-se queixat de fer-les de manera obliga-da.

Les negociacions del 98

2.1 Les tres etapes de l’ICS2.1.1 De les hores extres

la retribucióla retribucióla retribucióla retribucióla retribucióde la nocturnitatde la nocturnitatde la nocturnitatde la nocturnitatde la nocturnitat

23

Malgrat que, com hem vist en elcapítol dedicat a la jornada (1.3.1),el Complement de Nocturnitat del’ICS es va pactar a l’INSALUD l’any83, a Catalunya no es va aplicar finsal 85. Concretament va substituir leshores extres en la nòmina d’octubrede 1985 amb les excepcions queveurem en els apartats 3.1 i 3.2.

La variació dels articles 50 del PS i57 del PNS, àmpliament comenta-da en aquell capítol, deixa el temaretributiu de la següent manera:

Art. 50. 4. La percepción de servi-cios en turno de noche dará dere-cho a la percepción de un plus poreste concepto, el cual consistirá enel 20 por 100 del salario global de lahora nocturna trabajada.

Les 6.000 pta. mínimes garantidesnomés ho són per la primerasetmana nocturna.

És cert que està per sobre d’allò quedisposava l’Estatut dels Treballadors

Art. 34.6: “Las horas trabajadas du-rante el período comprendido entrelas diez de la noche y las seis de lamañana, ..., tendrán una retribuciónespecífica, incrementada, comomínimo, en un 25 por ciento sobreel salario base.”

I que ara, reformat, ha empitjorat:

Art. 36: “A los efectos de lo dispues-to en la presente Ley, se consideratrabajo nocturno el realizado entrelas diez de la noche y las seis de lamañana. ... El trabajo nocturno ten-drá una retribución específica quese determinará en la negociacióncolectiva, salvo que el salario sehaya establecido atendiendo a queel trabajo sea nocturno por su pro-pia naturaleza ...”.

Però en aquells moments va suposaruna pèrdua considerable comveurem a continuació. La Circular 9/85 (1 d’abril) ja introdueix el càlculdel valor de l’hora nocturna dividintel salari anual per 1555 hores.

Fem càlculs de la repercussió de la“innovació”.

Si agafem l’any 1.986 (l’únic en quèes va aplicar íntegrament aquest sis-tema a Catalunya) i una nòmina con-creta, els conceptes queconfiguraven el salari a aquestsefectes eren els següents:

Concepte QuantitatHavers 58.231Triennis 8.619Comp. Destinació 17.894Comp. Tasques Esp. 3.299Incentiu 3.431Comp. Lloc de Treball 20.494Salari mensual 111.968Salari anual 1.567.552

rior al valor de la hora ordinaria, ocompensarlas por tiempos equiva-lentes de descanso retribuido..

Aquesta oportunitat històrica per ala patronal va trigar a ser aprofitadaper l’ICS. És de suposar que raonsd’oportunisme l’inclinessin a espe-rar el suport d’una majoria sindicalper posar-nos la mà al coll. Aquestaoportunitat es va produir en el procésnegociador del 98. CEMSATSE,CCOO i UGT van signar la reducciódel preu de les hores extres, amb ladisfressa d’un canvi de nom. A par-tir de llavors, van a passar aanomenar-se Atenció Continuada

per perllongació de jornada i a ser“compensades” econòmicamentamb un 55% addicional.

La pèrdua d’aquest 11,43% del va-lor de les hores d’excés de jornada

Els sindicatsque ens van

rebaixarel preu de leshores extres

va ser justificada pels sindicatssignants amb l’escussa que, ambaquest nova fòrmula, passen a for-mar part de les bases de cotitzaciói per la necessitat de reduir el nom-bre d’hores extres.per crearocupació. Encara ara no sabem leshores extres que s’han reduit nil’ocupació que s’ha creat a reld’aquell acord. En canvi hem rebutconsultes de personal que haviaestat informat pels sindicatssignants que en situació de baixaes cobrarien aquestes noves horesextres. Les mentides que s’han dedir per justificar la signatura d’un malacord.

20% de 1.567.552 = 313.510 pta.

Si s’hagués continuat pagant perl’anterior sistema:

27 h. per 48 setmanes = 1.296 h.Menys 9 per 7 F.I. = 1.233 h.1.555 – 1.233 = 322 h. que escobrarien com a extresPreu de l’hora extra = 175% de1.008 = 1.764 pta.322 per 1.764 = 568.008 pta.

Pèrdua : 568.008 – 313.510 =254.498 pta. = 44,8% delcomplement =11,9 del salari total.(Salari total antic sistema: 1.567.552+ 568.008 = 2.135.560)

Si, a més de mantenir-se el siste-ma retributiu de la nocturnitat,s’hagués continuat amb la jornadade 1.430 h.:1.430 – 1.233 = 197 hores extres197 per 1.764 = 347.508 pta. És adir, haguéssim cobrat 34.020 pta.més treballant 1.555–1.430=125hores menys.O, dit d’altra manera, el preu/horanocturna mitjana:Antic sistema: 1.567.552 + 347.508= 1.915.060. Dividit per 1.430 =1.339 pta.Nou sistema: 1.567.552 + 313.488= 1.881.040. Dividit per 1.555 =1.210 pta.

Disminució salari/hora = 9,6 %

2.1.2 El Complement de Nocturnitat

Demana responsabilitats als sindicats que et pacten una rebaixa del salari i deixa’ls de votar

24

El pacte signat a Madrid el 9 dejuny de 1987 entre la UGT i elMinisteri de Sanitat i Consum recull,en el seu apartat cinquè, lescaracterístiques dels complementsd’Atenció Continuada i ho fa sobrela base que

“En general no se considera desea-ble la proliferación, ni aún el mante-nimiento de los turnos fijos de no-che, por la incidencia negativa quesu desempeño continuado ejercesobre la preparación y el reciclajeprofesional del trabajador,singularment de los que desempe-ñan funciones más especializadas.

Després de tal introducció no ésd’estranyar que es penalitzin elstorns fixes nocturns pel sistema depagar una atenció continuada forçainferior a partir de la tercera setmana,sistema que, com hem vist, ja es vainiciar amb la introducció del Plusde Nocturnitat. Ara es pagaran, perla primera i segona setmana, 10.184pta., 8.284 o 7.246, segons el grupde titolació i només 6.000, ambindependència del grup, a partir dela tercera setmana.

A més de la ignorància total i abso-luta de la realitat catalana pel fet deprimar una rotatorietat de torns quea Catalunya ja era totalment residual,el pacte introdueix dues ambigüitatso paranys que ens han pesat comuna llosa al llarg de tota la històriad’aquest complement:

1.- Diu que “Viene a retribuir la pres-tación de servicios en turno de no-che (desde las 22 horas hasta las 8horas del día siguiente), cualquier díade la semana pudiendo incluir, pues,domingos y festivos.”. Malgrat queés evident que el terme pudiendo noobliga ni exclou, no ha estatinterpretat així per tots els tribunals,fet que ha servit per discriminar elpersonal. (Citar sentència concreta)

2.- Segueix dient “Los servicios noc-turnos se prestaran por semanascompletas fijándose la jornada se-manal nocurna media completa en35 horas ...”. Si la jornada setmanaldiürna mitjana no deixa de ser com-pleta pel fet que hi hagi un festiuintersetmanal al mig (o si deixa deconsiderar-se completa es retribueixexactament igual que una de com-pleta), es fa difícil entendre per quès’ha d’aplicar diferent criteri en el casde la nocturnitat. D’altra banda, siaquesta frase confusa s’had’interpretar en el sentit que no espoden prestar serveis nocturns ennits aïllades sinó només persetmanes completes, l’ICS, isuposem que també l’INSALUD,han estat incomplint el pacte en elcas dels corretorns. Ja se sap, enaquest joc, ells es volen quedarsempre totes les cartes i, gràcies ala justícia i a la nostra passivitat,sovint ho aconsegueixen.

Amb posterioritat immediata ja pre-vista en aquests pactes (n’hi haviahagut altres 2 més que afectavenbàsicament els metges), va sortir el“Nou Model Retributiu”. En efecte,el Reial Decret-Llei 3/1987, d’11 desetembre, sobre retribucions delpersonal estatutario del InstitutoNacional de la Salud (?), que, en laseva definició del complement queens afecta, ens acaba de clavar lapunyalada:

Art. 2, Tres d) El complemento deatención continuada, destinado a laremuneración del personal paraatender a los usuarios de los Servi-cios de Salud de manera continua-da incluso fuera de la jornada esta-blecida.”

Veurem sentències fermes (apartats2.6.1 i 3.7) que donen per suposatque això vol dir que se’ns pot obli-gar a treballar gratuïtament senselímits. Vaja, un articulat del caire deles nits addicionals ja comentades.

L’Atenció Continuada A va substituirel Plus de Nocturnitat el mes denovembre de 1987.Altres aspectes altament negatiusdel pacte, com ara els triennis, quearrosseguem amb conseqüènciesque s’accentuen amb el temps, po-den ser objecte de posteriorstreballs.

Dos paranys en un sol pacte I un altre en el Reial Decret

És significatiu que un Reial Decret que por-ta per títol “Retribuciones del personalestatutario del Insalud” se’ns apliquésautomàticament, quan nosaltres ja feia anysque depeníem de l’ICS, sense cap mena decontestació per aquest fet. Significa, ni mésni menys, que mai no hem fet un plantejamentseriós de la necessitat de negociar aCatalunya. És d’un temps cap aquí, des quepatim congelacions salarials o pujades persota de l’IPC, que ens fixem que l’IPC pujamés a Catalunya que a la mitjana de l’Estati ens hi considerem més perjudicats. Peròja no recordem que el retard en l’aplicaciódels pactes de Madrid del 83 va demostrartant la força del moviment reivindicatiu acasa nostra com la possibilitat real d’impedirque se’ns apliquin.

Acostumats a moure’ns només quan elssindicats d’obediència estatal (UGT i CCOO,però també CEMSATSE) fan servir el xiulet,no ens queden forces per aixecar-nos quanaquests signen un pacte que potser seràbo pels madrilenys (el més segur és quetampoc) però que no té res a veure amb larealitat que nosaltres vivim. I així un anyUGT signa més nocturnitat per unes nitsque per unes altres, un altre ens veCEMSATSE amb el pacte dels triennis i perfi CCOO, tan enamorada del PP, amb unapuja del 2%.

Acostumats als planys dels nostresnacionalistes de pa sucat amb oli pelsmodels de finançament que ells mateixossignen a Madrid, ens hem cregut que no hi

ha diners i que no es pot negociar mésenllà del que es negocia a Madrid, malgratque tots els polítics catalans de l’arcparlamentari s’han posat d’acord en unmodel sanitari diferent i exportable (“paraofrecer nuevas glorias a España”), però,mira per on, contrari als interessos detreballadors i treballadores de la sanitat.

L’aposta decidida de la Intersindical Alter-nativa de Catalunya (i de CATAC-CTS enella) per un model de negociació propi aCatalunya era necessària i els primersdebats al respecte ja s’han deixat sentir enno adherir-nos a les mobilitzacions a copde xiulet de Madrid que trencaven la unitatsindical a Catalunya.

2.1.3 El Nou Model Retributiu

Pactar a Madrid, aplicar a Catalunya

Necessitem negociar a Catalunya el que s’ha d’aplicar a Catalunya

25

Malgrat que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 18/03/92 és commovedora per quant parlade “... facilitar la recuperación sin añadir a la dolencia padecida la carga de una merma en los ingresos salariales ...”i dóna a les baixes el tractament de període vacacional, la sentència de la Sala Quinta del TCT del 19/01/88 (ILT, H.E.i vacances), que fa referència a altres sentències, deixa clar que la nocturnitat no s’ha de pagar en situació d’ILT sinó“sólo cuando se trabaja en verdad en tales condiciones de nocturnidad y precisamente sirve para retribuir el tiempoasí trabajado”.

En les al·legacions que vaig presentar, en nom del sindicat, al projecte de la que seria Instrucció 1/96, feia esmentespecial a les situacions d’accident laboral i de maternitat, que s’hi declaraven excloses del pagament del complement.En la seva resposta, el senyor Xavier Gibert (DORHAE) diu:

En el fons, res no tindríem a al·legaral tema formal de l’oblit dels mòdulssi no fos per aquella falsedat inicial(on són els festius intersetmanalsque no es cobren com a horesextres?) i perquè (al·lucina veïna!) elsenyor Mir, en els seus càlculs,descompta els dies naturals debaixa com si fossin nits ques’haurien d’haver treballat! És més,el senyor Mir té la cara d’acollonir lagent ensenyant-li els càlculs i“demostrant-li” que encara deudiners, que què reclama! Quina ba-rra!

De la repercussió de les baixes enles retribucions de vacances enparlem una mica a 2.3.2.

L’al·lucinant forma de descompte per baixes de Lleida.La carta guardada del senyor Mir.

2.2 De les baixes

La Sentència 4671/2000 de la Sala Social del TSJC, una nova prova del despistament general dels jutges, dóna perbona l’explicació de l’ICS: “El ICS descuenta en el abono a los actores del complemento por parte proporcional(complemento en cómputo anual: 182 días) por los días en que no ha habido prestación de servicios (ausenciasinjustificadas) o eran festivos intersemanales (en cuyo se pagan como horas extras) o en días en situación de bajaderivada de accidente laboral como de enfermedad común.” i incorpora aquesta evident falsedat als fets provats per,a continuació, donar per bona una forma de càlcul en la qual allò dels mòduls passa a la història:

Fòrmula magistral de l’Ilmo. Sr. D. Emilio De Cossío Blanco per calcular elque ens han de descomptar cada nit que faltem a la feina. Barcelona, 29/5/00.

Si bé queda clar que, en el casde la maternitat, la treballadoracobra el complementdirectament de l’INSS, en elscasos d’accident laboral nos’arriba mai a cobrar perquè lesatencions continuadesdifícilment sobrepassen el 25%del salari. Menció a partmereixen les guàrdiesmèdiques que el solensobrepassar.

Els jutges solen ser poc escrupolosos i els nostres gestors se n’aprofiten

26

La Conferència General del’Organització Internacional delTreball (OIT) va adoptar, el 24 de junyde 1970, el Conveni que, diu, podràésser citat com el “Conveni sobreles vacances pagades (revisat)1970”. El seu article 7, segons elBOE de 05/07/74, diu:

1. Toda persona que tome vacacio-nes de conformidad con las dispo-siciones del presente Convenio, per-cibirá, por el período entero de esasvacaciones, por lo menos su remu-neración normal o media (...), cal-culada en la forma que determineen cada pais la autoridad competen-te o el Organismo apropiado.

Després que el mismísimo “Francis-co Franco Bahamonde, Jefe delEstado Español y Generalísimo delos Ejércitos Nacionales” el ratifiqués(va signar-lo el 16/6/72, però llavorsno hi havia les comunicacions quehi ha ara i no va ser dipositat a Gi-nebra fins el 30/06/72, i va entrar envigor a Espanya el 30/06/73), el Or-ganismo apropiado només tenial’opció de determinar la forma decalcular la remuneración media enels casos que n’hi haguessin partsvariables, com ara la nocturnitat.Però no. Sembla ser que, per allòque no li convenia, l’Honorable Pujol

tenia la mateixa presa per integrar-se a Europa que el Generalísimo.

Fins el 15/03/89, 16 anys més tard,l’ICS, obligat pels tribunals, no esva donar per assebentat.

Una sentència del TCT de 30 de junyde 1986, que ens va servir anosaltres de referència, reconeix alpersonal de torn fix de nit del’Aeroport de Barajas que el plus denocturnitat “debe tenerse en cuentapara el abono de las vacaciones ydías de descanso semanal”, totesmentant el Conveni de la OIT.

De fet ja havia hagut sentències delmateix tribunal i en el mateix sentiten relació a les guàrdies mèdiques(21/2/84 i 17/3/84) i a altres formesde retribució com són comissions,primes i incentius fins i totesporàdics, alguns tipus de dietes ifins i tot Hores extres! Però llavorsno existia el DIARIO MÉDICO i noens en vam assebentar.

La Resolució de l’ICS de 15/3/89,amb efectes 1/1/89, aplica lasentència del TCT de 19/1/88(Aranzadi, 18/88) que reconeix elpagament de l’At. Cont. A envacances (però no en ILT ni en horesextres) i el fa extensiu als dies de

lleure. Fa servir referències alConveni OIT (132) i al BOE 5.7.74.

Amb posterioritat es produiransentències in voce “por allanamien-to” que accepten també lesquantitats corresponents als 4,5 LRque no s’havien pagat. Qui va recla-mar, va cobrar amb només 1 anyd’endarreriments i amb 20 anys deretard en relació a l’EuropaComunitària.

Fins al 1996, en situacions d’ILTanteriors al període de vacances,s’havia abonat només la mitjana deles atencions continuades A i B dels3 mesos immediatament anteriorsa les vacances (criteris dels ServeisCentrals de l’ICS de 16.10.92,sembla ser que en base asentències judicials a partir dereclamacions de guàrdiesmèdiques).

D’aquesta situació arbitrària (perquè ha de repercutir més unabaixa en el mes de maig que unaen el mes de gener?) vam inten-

tar fer quelcom en el cas d’una afi-liada l’any 94. No ho vam fer perquèencara no havíem resolt assumircom a sindicat reclamacions norendibles individualment i,lògicament, a la infermera afectadali sortia més cara la reclamació queel possible guany.

La circular 1/96, tan nefasta en elseu conjunt, preveu, no sabem perquè, que l’At. Cont. A es paguisencera durant les vacances ni queestiguis de baixa tot l’any.Concretament la Instrucció 1/96 diu:

Durant el període de vacancesreglamentàries, el complementd’atenció continuada, modalitat A,s’abonarà amb la quantiacorresponent a les jornadeshipotètiques de prestació de serveisen torn nocturn, computant-se coma tals les jornades efectives quecorrespondria realitzar si en el referitperíode no s’efectuessin lesvacances.

És a dir, has de cobrar allò que co-bra (o ha de cobrar) el/la teu/vasubstitut/a.

El Conveni sobre les vacancespagades afecta tothom, però elpagament de determinatscomplements (com és el cas de lesguàrdies en la XHUP) pot ser absorvitper altres pagaments, mitjançantpactes sindicals. Ens consta, però,que encara hi ha centres privats, finsi tot concertats, on l’empresas’estalvia aquest pagament.

2.3 De les vacances

2.3.2 Descomptes en la paga de vacances

2.3.1 Incomplir impunement les pròpies lleis

Els responsables dedesviar

les nostrespagues de vacances

durant 20 anysestan lliures

i segueixen ocupant

27

Els festius nocturns, als hospitalsde l’ICS de Barcelona, s’han pagatcom a hores extres des que leshores extres existeixen, fins al puntque en algun hospital s’ha arribat apensar que les hores extres delsfestius són irrenunciables. Aquestsentiment, clarament contradictoriamb la legalitat vigent, té la sevabase en el fet que no es pot, perevidents necessitats del servei, dirque no vols venir a treballar un diafestiu, amb l’excusa que aquest escobra, habitualment, com a horesextres, si no trobes substitut i sil’empresa no te’l pot cobrir. Peròsempre pots dir que no et paguin leshores extres, que el que fas és lateva jornada obligada, i que vols, acanvi, un dia de festa (amb elsacords de la Mesa de la Funció Pú-blica de l’any 2000 haurà de ser undia i mig). I és això el que han de

donar a dreta llei (malgrat que fórajust que, a més, et donessin un plusper haver treballat en festiu, com esfa amb el personal dels torns diürns).El cobrament d’hores extres repre-senta treballar al marge de la jorna-da laboral i, per tant, un dia més detreball (aquí i a Sebastopol).

El problema dels festius inter-setmanals que correspon cobrar acada torn (que no depén només dela sort sinó que s’agreuja perl’existència de festes fixes,bàsicament en dilluns) ha obligat aprendre diferents mesures alshospitals amb torns de nits fixes enels mateixos dies de la setmana.

Si correspon cobrar la festa al tornque surt o al que entra o en funcióde les hores treballades en festiu,és un problema que s’ha resolt (o

2.4 Del treball en festiu2.4.1 El pagament dels festius com a hores extres

no) de manera diferent a cada lloc.

Als hospitals perifèrics, el pagamentdels festius intersetmanals com ahores extres es va iniciar amb forçaretard. Així seria el gener del 90quan, a l’Hospital de Girona, el per-sonal amb CATAC-CTS alcapdavant, va ocupar els despatxosde la Direcció i va aconseguirl’aplicació de la mesura, el cost dela qual es va avaluar en uns 5 milionsanuals en aquells moments. Davantla inexistència pràctica decomplements pel fet de treballar enfestiu, ho vam considerar justificat.No va ser així a l’Hospital deTarragona on, davant l’oposició dela nostra Secció Sindical a demanarhores extres, van ser altres sindicatsels que les van pactar.

(Veieu 1.7, 2.4.2 i 3.3)

Però amb l’At. Cont. B i amb les guàrdies mèdiques es segueix fent el mateix que abans

Aquest sistema de mitjanes no hauria de repecutir en la quantitat glo-bal que es paga sinó simplement en la justícia distributiva d’aquestcomplement. Però el fet és que l’ICS s’estalvia força diners. Posem-neun exemple:

L’Hospital de Girona va pagar, l’any 97, un total de 6.406.879 pta. enconcepte d’Atenció Continuada B per vacances (parts proporcionals dedissabtes dia i nit i de diumenges dia), corresponent a la part propor-cional dels 27.992.309 pta. pagades en concepte d’At. Continuada BDissabtes i dels 66.108.029 pta. de Diumenges. Si dividim la sumad’aquests 2 conceptes (94.100.338) pels 11 en què es treballen, tindremque la mitjana mensual és de 8.554.576 pta.

On queden els més de 2 milions (25,1%) de diferència? Una causa latrobem en determinades baixes, bàsicament les maternals (ja que les baixes de tot l’any no repercuteixen enla diferència) que enllacen amb les vacances i, per tant, no donen lloc a cobrar el complement (un altre càstica la maternitat). Però potser el gruix de la diferència surt del fet que el sistema informàtic de l’ICS no calcula lamitjana i, per tant, no abona aquest complement en els casos en què paga les vacances en forma de quitança.

L’ICS declarava pagar, aquell mateix any, un total de 319.423.605 corresponents a At. Cont. B Dissabtes i788.590.787 pta. d’At. Cont. B Diumenges. Les proporcions ICS/Hospital de Girona que surten d’aquestesxifres (11,4 i 11,9 respectivament) estan lluny de coincidir amb les que ens surten a 2.5.2 (15,94), mésproperes a la proporció de personal. Si féssim cas de les primeres, l’extrapolació ens donaria 25 milions. Però,repetim, és més fiable pensar que hem de parlar de 35.

L’ICS s’estalvia el25%

de l’Atenció Conti-nuada B

de les vacances(35 milions anuals)

per baixes

Mira-t’ho bé i reclama el que et deuen

28

És clar que tots vam plantejar el dret del torn de nit aambdós complements, però el Sr. Xavier Pomés (llavorsDirector General en funcions de l’ICS) va parlar clar comconsta en l’Acta literal de la reunió de la Mesa Sectorialde Negociació del 22/05/92, pag. 23-25:

- Bé, hi ha hagut diverses qüestions a les quals aradonarem el nostre posicionament, però n’hi ha una potserque ha concitat, jo diria, la petició per part de totes lescentrals sindicals que afectava a una qüestió bàsica,en aquest cas una qüestió financera també, que era lapossibilitat d’entrar a retribuir les nits del dissabte i lanit del diumenge...pagar la nit del diumenge amb lamateixa quantitat que es paga el dia ... significaria untotal de 418 milions de ptes. ... per tant el posicionamentde l’Administració aquí és clar, aquesta qüestió nol’acceptarem ...Pel que fa als dissbtes a la nit, pagar la nit del dissabteal diumenge a preu de dissabte, és a dir les 1.559 ptesi el prorrateig aproximadament d’entre 1.400 i 1.300 laresta de personal ens donaria una xifra de 87.700.000 iescaig ptes ...

La major part dels convenis recullenavui complements salarials per com-pensar la penositat del fet detreballar en diumenges i festius.

L’Atenció Continuada B és elcomplement que retribueix el treballen festius a l’ICS, d’acord amb elmodel retributiu implantat l’any 1987.Aquell any només es va destinar unapetita quantitat per compensar eltreball diurn cada diumenge.

A remolc, com tantes vegades, delque es feia a Madrid, una part delsfons addicionals de l’any 1992 es vadedicar a augmentar les quantitatsdestinades a compensar el treballen dissabtes, diumenges i festius.

La negociació dels acords d’aquellany va ocupar 5 reunions de la MesaSectorial de l’ICS i va estar marca-da per la insuficiència d’aquells fonsper cobrir totes les reivindicacionssindicals. Seria just, ara que enca-ra constitueix una espina clavada alcor del personal de nit, atribuir a cadasindicat la seva responsabilitat i re-cordar quins van signar aquells

acords (CEMSATSE, CCOO, UGT iCSIF) i quin s’hi va oposar (CATAC-CTS, llavors CATAC-USTEC),malgrat les desqualificacions delsaltres sindicats i de l’ICS. El fet ésque, llavors, es va augmentarconsiderablement el Complementd’Atenció Continuada B dediumenges i festius pels torns diurnsi es va establir un altre de dissabtes:

Aquesta excusa que tot sovint se’nsdóna, que fins i tot han fet servirsentències judicials, és absurda perquant el mateix acord reconeixl’Atenció Continuada B delsdissabtes al torn de nit. La clàusuladels acords del 87 que aquestessentències fan servir (l’Atenció Con-tinuada A retribueix les nits fins i tot

L’Administració podria entrar a considerar la retribució dela nit del dissabte i diumenge sempre i quan es complissinles següents condicions: ... que això seria amb unaconsideració expressa dins del pacte en el sentit de dirque es retribueix la nit del dissabte al diumenge i s’excloutaxativament el pagament de la nit del diumenge, i, pertant, s’acorda que només es paga la nit del dissabte aldiumenge, ... realment la nit penosa en aquest cas és ladel dissabte i, per tant, hauria de quedar explícitamenttranscrit en el pacte que això és exclusivament la nit deldissabte i exclusió del pagament de la nit de diumenge,vigílies de festiu quedaria exclòs també, seriaexclusivament la nit del dissabte al diumenge. ...

Pot semblar un disc ratllat, però la transcripció és co-rrecta. Les reclamacions que els mateixos sindicatssignants van promoure entre el personal nocturn, nomésservirien per rentar la seva mala conciència. Tampoc vanservir de res les reclamacions iniciades pel personal de10 o 12 hores per tal que el complement fos proporcionala la jornada. Els signants van deixar l’acord “lligat i benlligat”.

2.4.2.1 L’excusa d’incompatibilitat de les atencions continuades A i B

en festius) no és excloent com diema 2.1.3. La prova la tenim en elsmateixos acords del 92 que donenal torn de nit l’Atenció Continuada Bdels Dissabtes.

Potser, en aquest punt, val la penadesfer un possible malentès o unapossible font de futurs malentesos.

Farem primer una pregunta: Quinaés la nit festiva, la que comença ola que acaba en festiu? La respostaés diferent segons l’àmbit del qualparlem, però hem de convenir queprimar econòmicament les nits del24 de juny, del 25 de desembre o del’1 de gener en comptes de la nitprèvia al festiu és un absurd que es

Els signants van deixar ben lligat l’acord del 92

2.4.2 Plusos de festius, dissabtes i diumenges (Atenció Continuada B).

No et lamentis més de no cobrar el plus de diumenges

29

L’Acord de la Mesa Sectorial de l’ICS de l’any 92, en elseu punt 2.4.3 recull la “particular consideració”, a nivellde gratificacions econòmiques de determinats dies i nits.En concret, diu, “del dia 25 de desembre i de les nits del24 i 31 de desembre”. El que passa és que eldesenvolupament d’aquest punt contempla el dia 25 desde les 8 hores del dia 25 fins a les 8 hores del dia 26 i lidóna un complement que és justament el doble del quecontempla després per les nits del dia 24 i 31. Ni en elrecord de les discussions de la Mesa Sectorial ni en lesActes literals de cap de les 5 reunions en què es vanegociar aquell Acord he trobat cap senyal d’aquestaevident aberració. És més, no sé amb quina cara expli-

2.4.2.2 La polèmica sobre la proporcionalitat del complement en relació a la jornada

Ens hi entretindrem malgrat la seva poca repercussióen el cas del torn de nit. La sentència 679/94 de 29/09/94 del Jutjat Social 22 de Barcelona accepta com a fetprovat que el personal reclamant (amb torn de 12 hores)havia cobrat l’Atenció Continuada B amb elcorresponent increment entre els anys 1987 i 1992 isentenciava que, ja que el pacte del 92 no haviaexpressat explícitament una voluntat de canvi, l’ICShavia de mantenir el criteri de la proporcionalitat i abo-nar les diferències reclamades que, en alguns casossobrepassaven les 160.000 pta.

Però no totes les sentències foren iguals:

La 498/94 del Jutjat 3 de la mateixa capital, dictada eldia 9/9/94, malgrat que reconeix els mateixos fets diu,referint-se al pacte, que “La precisión de la norma queno contempla dualidad en la retribución del comple-mento aparece como perfecta en su definición y deter-minación ...”. I la del Jutjat 19 de 13/5/94 no diu que elpacte era precís i perfecte sinó que era “claro y diáfa-no”. I, per si això fos poc, afegeix “... por cuanto lo quese retribuye es la penosidad de trabajar en sabados,

domingos y festivos, y no el trabajar un determinado nú-mero de horas.”. O sigui que desenganyeu-vos: A un jutgetant li fa que, un cap de setmana, esteu sense veure lavostra família 7, 10 o 12 hores. Malgrat que la famíliasigui, juntament amb la propietat privada i amb l’estat, unpilar de “la nostra civilització”.

Tristament, el TSJC dóna la raó a aquestes últimes, en lasentència 2.599/95, de 24 d’abril, i afegeix una nova dosid’humiliació dient que, en definitiva, el pacte millora lescondicions anteriors. Vaja, que ens queixem de vici.

Una resolució del senyor Xavier Pomés i Abella (ja ambcàrrec de Gerent de l’ICS) de 3/2/93 inclou el següentparàgraf: “ATÈS que en relació amb la sol·licitud depercebre l’atenció continuada B corresponent alsdiumenges, s’ha d’indicar que és cert que tenen dret apercebre-la en proporció a la seva jornada de treball.”Però ens trobem davant d’una pura relliscada en la redaccióque res no faria canviar les sentències ja que es tractad’una resolució que reconeix el dret d’unes marmitonescontractades a temps parcial a cobrar el complement queno cobraven.

manté. Aquesta discussió va serintroduïda a la Mesa Sectorial en lesnegociacions del 92 i es va valorar,unànimement d’aquesta manera. Peraixò es va valorar que, per petit quefos el complement, era més lògic do-nar-lo per treballar la nit de dissabteque no pas la del diumenge. Aixídoncs, quan es diu que el personalde nit no cobra l’Atenció ContinuadaB dels diumenges hauríem

d’interpretar que es cobra la delsdiumenges (la més gran) a preu dedissabte. I, si finalment acabemsolucionant aquest tema, potserhauria més consens a donar la delsdissabtes (la més petita) alsdivendres a la nit més que no pasals diumenges. O sempre quedal’opció, que es fa servir a l’Hospitalde St. Pau, de pagar en funció deles hores treballades en el dia festiu.

car que, encara l’any 97, vaig fer un full informatiu enquè, juntament amb la felicitació nadalenca al personal,recordava les quanties de les gratificacions dels dies inits especials i no esmentava per a res la de la nit del 25de desembre. Estic convençut que no era intenció, ni del’ICS ni de cap dels sindicats, aplicar aquest complementabsurd. El fet que es comencés a pagar només potrespondre al redactat inadequat d’aquest punt de l’Acord.El fet que s’hagi mantingut, que no s’hagi “renegociat”,només demostra desídia.

Per què no s’ha distribuït entre la nit de Sant Joan (comhavíem demanat) i la de Reis, per exemple?

2.4.3 Dies i nits especials

Els sindicats queens van deixar

sense Atenció Continuadaels Diumenges

són CEMSATSE, CCOO,UGT i CSIF

Observa quins sindicats et van deixar sense el complement i no els tornis a votar

30

Entre 1987 i 1996, l’ICS havia anat sumant hores o nitstreballades i en feia paquets de 70 hores o fracció quedifícilment excedien de les quatre setmanes mensuals.La seva particular interpretació de les sentències delTribunal Suprem que comentem a 2.6.2 el van portar aidear el sistema dels OJ. Així, 5OJ1 vol dir 5 nits

treballades en la primera o segona setmana del mes (finsal dia 14) i 6OJ2 vol dir 6 nits treballades entre els dies 15i 28. Les nits del 29, 30 i 31 dels 6 primers mesos de l’anysón OJ1 i les de la resta OJ3. Hi ha gent que cobra perpensar. I aquesta lluminosa pensada ha plantejat nousproblemes:

Treballes més nits de l’1 al 14que del 15 al 28?

Segons les meves nòmines, l’any 98 vaig cobrar 76OJ1 i 87 OJ3. És a dir, un total de 163 nits, 140 de lesquals efectivament treballades, 9 graciables i 14 devacances). Això, en peles, vol dir:Valor OJ1/98: 14770:3,5 = 4220 pta., per 76 =320720,Valor OJ3/98: 8715:3,5 = 2490 pta., per 87 = 216630, Total: 537350 pta.

Qui hagi cobrat 87 OJ1 i 76 OJ3 (per força algú ho had’haver cobrat perquè els serveis tenen la mateixa co-bertura el dia 1 que el 31) haurà cobrat:4.220 per 87 = 367.140, més 2.490 per 76 = 189.240, Total: 556.380 pta.

És a dir, 556.380 – 537.350 = 19.030 pta. més per lamateixa feina. Això és el que hi ha.

Quan he dit que algú ha d’haver cobrat els OJ1 que a mino m’han pagat, estava confós. Aquesta bona fe que elsfranquistes ens feien entrar amb la religió i que elsdemócrates ens fan entrar amb la propaganda institucionalno té res a veure amb la realitat.

D’un total de 141 reclamacions estudiades, en 93 casos(66%) l’ICS havia pagat més setmanes a preu de terceresi quartes mentre només a 24 persones (17%) li havia pagatmés de primeres i segones. La resta (també 24) tenia lessetmanes equilibrades. Per a més INRI, els 93 casoscalculats a favor de l’ICS perdien en la diferència en 2,42setmanes de mitjana (és a dir, 15.500 pta. en el cas d’unainfermera/any 00) mentre les beneficiades només ho erenamb 1,46 setmanes (és a dir, 9.350 pta. en el mateix cas).

I si no les treballes tu, qui les treballa?

BUSQUEM l’inventor dels OJ per tal de retre-lil’homenatge públic que mereix

2.5 L’Atenció Continuada A

2.5.1 Un complement diferent per a cada nit

31

L’ICS s’ha premiat amb4 mil milions de pessetes

l’incompliment delsobjectius

dels acords del 87sobre treball nocturn

El sistema de cobrament de l’Atenció Continuada Aque diferencia unes setmanes d’altres va ser pactatamb l’objectiu clar de primar les nits rotatòries (veieusegon paràgraf de 2.1.3). És a dir, els centres quehagincobert l’objectiu hauran pagat més Atenció Continua-da A que els que tinguin torns fixes.

Veiem l’estalvi net que fa un cen-tre que incompleix els objectius:

Agafem l’exemple d’un hospital de1.150 persones de plantillarequereix les següentspresències físiques nocturnes:

-Infermeres: 47 per torn. És a dir,94 pels dos torns-Auxiliars d’Infermeria: 24 per2 = 48-Personal No Sanitari: 10 per 2= 20

Cada infermera treballa 140 nits i ha de ser substituïda42,5 nits (182,5 – 140). 94 infermeres precissaran 94per 42,5 = 3995 nits de suplències que dividides per140 = 28,5 infermeres més. 92 + 28,5 = 120,5infermeres de plantilla nocturna.

Cada infermera cobra, de mitjana durant l’any 2000 isalvant les diferències abans assenyalades, 149 nitsamb At. Cont. A, 74,5 a 4390 pta. i 74,5 a 2580.Total 327055 + 192210 = 519265 pta.

La diferència a pagar per la institució si els torn fossin

rotatoris és 327055 – 192210 = 134845 pta. quemultiplicades per 120,5 infermeres ens dóna un estalvide 16.248.822 pta. pel que fa només a infermeres.

Pel que fa a les Auxiliars: 48 per 42,5 = 2040 dies.Dividit per 140 = 14,5, més 48 = 62,5.

Estalvi: 530 per 74,5 i per 62,5= 2.467.812 pta.

I ara, unificant el personal nosanitari i comptant que, enaquest hospital, treballa unamitjana de 143 nits:S’han de substituir: 182,5 –143 = 39,5 per persona. 39,5per 20 = 790 i dividit per 143 =5,5L’estalvi, en aquest cas, és:25,5 per 76 (143 + 9 dividit per2) i per 530 = 1.027.140 pta.

Total: 19.743.774 pta. d’estalvi

I ara extrapolem el càlcul al conjunt de l’ICS:

Mentre l’hospital del nostre exemple va destinar, l’any97, 92.646.426 pta. a pagar l’At. Cont. A, l’ICS va des-tinar-hi, aquell mateix any, un total de 1.477.116.151pta., és a dir, 15,94 vegades més.19.743.774 per 15,94 = 314.715.757 pta.

Si multipliquem pels 13 anys que estem en aquestescircumpstàncies, l’estalvi de l’ICS, en salaris de l’any2000, seria: 4.091.304.841 pta.

S’ha de convenir que els acords del87 (en la interpretació inicial per partde l’Administració) deixaven reduitel mes a quatre setmanes i, per tant,quedava el dubte de com s’haviende pagar les nits que es treballessina partir del 28 de cada mes. Alcomençament, el problema erainexistent a la pràctica perquè espagava per nit treballada i difícilment

es treballaven més de 14 nits en unmateix mes. Però amb elreconeixement de les reclamacionsque obligaven a pagar per setmanes,el problema es va fer més evident.No cal dir que l’ICS els pagava a preude terceres i quartes setmanes.

La sentència del TSJC de 16/1/95al Conflicte Col·lectiu interposat per

la S.S. de CCOO de l’Hospital deGirona fa un raonament infantil:1445 + 90(LR) fa 1535 que dividit pels11 mesos que es treballa dóna 140hores mensuals de mitjana. Noexisteix 5ena setmana per molt queel senyor Xavier Gibert s’escarransiexplicant com la paga, en laresposta que dóna a les nostresal·legacions a la Instrucció 1/96.

La repercussió econòmica de fer el dia de lleure enla primera quinzena (concretament de l’1 al 14 de cadames i del 29 al 31 durant el primer semestre de l’any) oqualsevol altra nit és la diferència entre un OJ1 i unOJ3. En concret, durant l’any 2000:

Valor d’un OJ3 per a tothom: 9.030/3,5 = 2.580Infermera: 15.365/3,5 = 4.390, - 2.580 = 1.810 pta.Tècnic/a: 12.495/3,5 = 3570, - 2.580 = 990 pta.Aux. d’inf. o PNS: 10.885/3,5 = 3110, - 2580 = 530

2.5.3 La fracció de cinquena setmana del mes

2.5.2 L’escandalós estalvi de l’ICS amb els torns fixes

El que es perd fent el dia de lleure durant la segona quinzena

L’ICS ha estalviat 4 mil milions pagant-nos unes nits més que altres

32

La realitat és que el personal no vacallar i va continuar reclamantindividualment fins a obtenir uns èxitsen tribunals més alts (el Suprem)que tot seguit expliquem i quedemostren que la sentència alConflicte Col·lectiu de CCOO haestat ignorada al llarg de 10 anys,fins que l’ha recuperada una altrasentència tan aberrant com aquella.

Les sentències del Suprem que van

És clar que, en la que hem anomenat etapa de les hores extres, aquestes no es cobraven si no es treballavenefectivament. És a dir, les hores extres eren un sistema estrictament funcional de compensació econòmica de lanocturnitat. L’Administració ha intentat sempre, aconseguint-ho en gran part, que els complements posteriormentpactats ho fossin en la mateixa mida.

El conflicte col·lectiu 5/89 presentatper CCOO, malgrat l’èxit inicialobtingut en el Jutjat Social 2 de Bar-celona que reconeixia que l’ICS“...debe abonar a los trabajadoresafectados la totalidad del Comple-mento de Atención Continuada (Plusde Nocturnidad), sin poder deducircantidad por los días que disfrutenfiesta compensatoria, debido al ex-ceso de jornada laboral que realizanen caso de no guardar aquellas fies-tas.”, va acabar malament, moltmalament, amb la posteriorsentència de la Sala Social delTSJC de 22/11/90. Aquestasentència és aberrant i demostrafins a quin punt la justícia pot serarbitrària:

- No cal que els nostres “jutgessuperiors” sàpiguen la taula de mul-tiplicar del 10. Veiem què diu lasentència: “... a razón de 10 horasdiarias ... un exceso de jornada de140 horas al año, las que son com-pensadas, mediante once días dedescanso anual” O sigui que 11 per10 fa 140.- En un procediment judicial nocal un mínim rigor històric ni lògic.La sentència segueix dient que eljutge del Jutjat Social “... no tomóen consideración dos circunstancias

primera, que las 140 horas trabaja-das anualmente no pueden configu-rarse de otra forma que como jorna-da nocturna adicional, pues son re-queridas por las necesidadesasistenciales de la Institución, se-gún las considera el art. 50.3 de laOrden de 26-4-1973;”. Senyors delTSJC: No es pot obligar al personal,per molt estatutari que sigui, atreballar per amor a l’art ni a caparticle. Fagin-s’ho mirar. El perso-nal ja ho fa sovint, però no n’estàobligat.- Si els dos punts anteriors sónerrors grossos i evidents, el tercerés una d’aquelles aberracions puresque només es mantenen perl’autoritat del tribunal. Veiem comexplica l’altra cosa que el Jutjat So-cial no entén: “y segundo, que cuan-do los afectados las realizan efecti-vamente, ya les son retribuidas conel plus de asistencia continuada, detal suerte que, si lo que se pretendees que, los once días de descansoanual compensatorio que disfrutansea incrementado con el mismoplus, se daría el resultado absurdode que cobrarían dos veces aquellanocturnidad, uno al efectuarla y otraal compensarles el exceso de jor-nada;” Senyors jutges: Normalmentestà previst que no es treballin

aquelles hores per no deure-les alpersonal i llavors es demana que espagui la nocturnitat de les festes unavegada i prou. Ho entenen? Però en-cara que un any es sobrepassi lajornada anual i es facin les festescompensatòries, l’any següent esdemana el mateix, que es pagui lanocturnitat corresponent a lalliurança un dia i prou. No volem co-brar doble la nocturnitat d’una nit.Són dues nocturnitats diferentes, lad’un dia que es treballa i la d’un diaque es lliura.- Finalment, l’assimilaciód’aquests dies amb les vacances ésrebutjat pel tribunal amb el tristargument que aquestes “suponen eldisfrute de un período continuado devarios días de descanso al año, fal-tando en este caso la continuidad,”.Xavier Gibert, en la repetida respostaa les nostres al·legacions, tradueixal català aquest argument. Tant aell com al jutge els hem de dir que,per sort, sovint les vacances es po-den agafar fraccionades (sense capmena de continuïtat) i les lliurancesjuntes (totalment juntes).

Per què tothom ha de callardavant d’una sentència tan ab-surda?

2.6 Complement fix o funcional?

2.6.2 El Suprem ens dóna la raó, sense que serveixi de precedent

2.6.1 La sentència al Conflicte Col.lectiu de CCOO

començar a sortir 7 anys desprésdels Acords del 87 consoliden unajurisprudència evidentíssima alnostre favor. Així, la de 29/9/94 diu:

«si bien el complemento de aten-ción continuada, que en el presentecaso vino a sustituir, mediante lamodalidad A), al anterior plus denocturnidad, puede merecer la con-sideración de funcional, y en tal sen-tido solo debiera percibirse por la

efectiva realización de la actividadlaboral, sin que por tanto, alcance atener caracter consolidable, sinembargo no es dable ignorar, pesea los atinados razonamientos que,al respecto se hacen en la Senten-cia impugnada que, en el presentecaso existe un pacto colectivo quetiene una evidente eficaciavinculatoria y que debe por ende serrespetado». I segueix: «Si en el pac-to de referencia, de manera clara y

L’ICS ha incomplert sistemàticament la jurisprudència fins aconseguir que els jutges li donin la raó

33

2.6.3 L’ICS i CATAC-CTS cara a cara en solitari

Sr. X. Gibert.- ... Jo m’he reservatde contestar-li el tema de l’atenciócontinuada A perquè de vegades éscuriós. Aquesta circular, que vasortir publicada l’any, es va entregara tots els sindicats en el mes dejuliol en la Comissió Permanent, atots se’ls va entregar a la ComissióPermanent perquè ens donessin elseu paré i no s’ha publicat fins elmes de gener del 96, per tant...

Sr. A. García.- No entraremos enpolémica, a Comisiones Obreras nole ha constado.

Sr. X. Gibert.- Entregada en mà....És més, i em recorda el Dr. Marchque l’únic sindicat, també s’ha dedir, és a dir aquesta circular que téalguna consideració diferent respec-te a la d’atenció continuada, que ésconseqüència d’una sentència delTribunal Suprem a instàncies delCATAC, sindicat CATAC, que en elseu moment...

Sr. R. Serna.- No.

Sr. X. Gibert.- Sí, sí, va interposarla sentència i el sindicat ha estat

reiteradament en la ComissióPermanent preguntant què passavaamb l’aplicació, quan vam tenir lacircular la vam donar a vostès iUSTEC-CATAC va presentar unesal·legacions molt serioses, que esvan contestar gairebé totes i algunsaspectes es van recollir en el nouredactat, petits, però es van recolliren el nou redactat, per tant els hiasseguro, i alguns ja hi eren i es vanexplicar on estava, per tant elsasseguro que es va explicar de quivam rebre les al·legacions, es vancontestar i li puc assegurar en el casde CATAC, malgrat el que puguipensar el Sr. Serna, estaven moltben fetes i va haver una explicacióespressa de contestar seriosamenten aquest escrit d’al·legacions, vamprendre molt interès en lacontestació de les al·legacions.

Sra. I. Vega.- Yo quiero expresar queaquel día los portavoces de los sin-dicatos estaban obnubilados, por-que de verdad que a nuestro sindi-cato nos pasó lo mismo, no nos en-teramos bien que había que haceralegaciones. Estaría bien quetuvieramos una segunda oportuni-dad para hacer las enmiendas a la

circular....Sr. X. Gibert.- El problema està moltclar ...

Sr. R. Serna.- I apliquem unasentència que dóna més diners,treient més diners.

Sr. X. Gibert.- Això s’ho ha deplantejar la part demandant, o no?Anar picotejant ......Sr. R. Serna.- Jo voldria aclarir unacosa ... la sentència del Suprem noés fruit de cap reclamació deCATAC, això ho dic clarament, tantper bo com per mal, malgrat quel’hagi portat un despatx amb el quefreqüentment col·laborem.

Sr. X. Gibert.- Corren papers ambla demanda d’una sentència amb elmembret de CATAC.

Sr. R. Serna.- Que informin és unacosa, que la sentència sigui gestióde CATAC n’és una altra.

Sr. M. Jovells.- Alguna qüestió més?

Però l’ICS no paeix la seva derrota i, malgrat que segueixpagant les quantitats que es sentencien, fins i tot senseesgotar les seves prerrogatives legals, com veurem a 3.5,el mes de juliol de 1995, lliura als sindicats el projected’instrucció 15/95, com anunci d’un càstig merescut pelsque gosaren reclamar. A continuació, transcribim unextracte de l’Acta literal de la reunió de la Mesa Sectorial

de l’ICS del 22/03/96, per tal de fer constar, entre altrespossibles conslussions, fins a quin punt es parla i/os’escriu malament, l’evidència que CATAC-CTS és l’únicsindicat que s’ha près a pit el tema de la nocturnitat il’esperit de revenja de l’ICS, molt marcat per lapersonalitat del senyor Xavier Gibert, en les sevesactuacions.

evidente, se establece como módu-lo retributivo del repetido comple-mento de atención continuada el dela semana completa de serviciosconforme a unas cuantiasespecificamente establecidas, esobvio que no cabe imponer un sis-tema de retribución distinto ...». Lesposteriors sentències del mateix tri-bunal (14, 16 i 22/11/94, 13/12/94,20/7/95, ...) insisteixen en el mateixsentit: «Para la percepción de esamodalidad de complemento se es-

tableció, claramente, un módulo se-manal por cada semana completade servicios» o «el módulo de cál-culo de este complemento modali-dad A) debe ser en todo caso lasemana de trabajo».

I com per confirmar allò que hem diten un altre apartat que una setmanade dia no deixa de ser completa pelfet que hi contingui festius, subordi-nen la interpretació del concepte «se-mana completa de servicios» al pac-

te de 17/11/87 que estableix les1.445 hores nocturnes a treballar enles 52 setmanes que té l’any ireconeixen quantitats al personalque reclama que es corresponenexactament amb 52 mòdulssetmanals sencers.

A més, aquestes sentènciesintrodueixen una novetat en els dretsi procediments reclamatoris del per-sonal estatutari: La possibilitat dereclamar 5 anys d’endarreriments.

L’ICS ha actuat amb esperit de revenja

34

La sentència del TSJC és fabulosaper quant acull totes les nostrespretensions i és totalment coherentamb les sentències del TribunalSuprem que reconeixien els casosindividuals atorgant el cobrament de52 mòduls setmanals (26 de grans i26 de petits) a tothom que haguéstreballat la jornada anual pactada.Diu:

1.- Qui realitza la jornada anualcompleta té dret a cobrar els 52mòduls setmanals.

2.- No es pot efectuar cap deduccióper realitzar lliurancescompensatòries

3.- No es pot efectuar capdescompte per gaudir dels diesde lleure

L’ICS presenta recurs davant del Tri-bunal Suprem i aquest, l’11/10/97,emet una sentència, diguem-ne,difícilment intel·ligible en què, acollintplenament el punt 3 (reconeix el dretal cobrament del complement en els9 dies de lleure), no accepta el punt2 aplicat a cada lliurançacompensatòria concreta, però sí elpunt 1, sempre que aquesteslliurances «no tinguin incidència enel nombre d’hores de la jornadaanual» la qual cosa, a fi de comptes,representaria que ens hauriend’abonar les lliurancescompensatòries a final d’any. Elrecargolament de la fòrmula ensobliga a demanar un aclariment,recurs que presentem el 4 denovembre.

Les nostres al·legacions posaven enqüestió tots els retalls econòmicsque plantejava l’ICS, a més de tirar-li en cara que, amb els nous OJcontinuava pagant per diesefectivament treballats i no persetmanes, passant-se pel forro lajurisprudència sentada pel Supre.

En la resposta signada per XavierGibert, l’ICS només ens accepta iinclou en la circular definitiva unaanotació per tal que el personal

corretorns cobri totes les nits quetreballa com a primeres i segones,independentment de quan lestreballi, sempre que no passi de 7nits mensuals.

La circular segueix penalitzant lesfestes de la primera quinzena.

Davant d’aquesta actitud de l’ICS ide la passivitat de la resta desindicats ens les vam haverd’inginyar per tirar endavant. Poques

opcions teníem. Vam consultar lesactuacions a prendre entre el per-sonal i amb les nostres assessoriesjurídiques. L’única solució viable eraun Conflicte Col·lectiu. Els nostresvotants el van acceptar i el vamplantejar. Nosaltres no tenim capculpa que la legislació estigui tanmal parida que un conflicte col·lectiutambé afecti qui no el vol. Diem aixòpels retrets d’alguna gent que, pelque sembla, sempre ha guanyat lesreclamacions.

2.6.4 L’ICS i CATAC-CTS cara a cara, i «la Justicia» pel mig

Però l’alt tribunal no deu saber quèrespondre perquè, negant qualsevolpossible mala interpretació de la sevasentència, ens respon amb unaenorme barrabassada:

És clar, diu, que tenen dret als 52mòduls, però mòduls més grans omés petits segons els diestreballats. I aquí el Suprem la caga(impunement, per cert) perquè, permolt Suprem que sigui, unTribunal no pot resoldre so-bre un tema que cap de lesparts no ha posat enqüestió en el judici. Elsmòduls setmanalsd’Atenció Continuadasón quantitats fixes quel’ICS no ha discutit mai.Que, certament,només ha pagat coma tals a base desentències, però quemai ha discutit. Enstrobem davant d’uncanvi arbitrari dejurisprudència delSuprem. El fetque aquest Tribu-nal es decideixiper l’aplicaciód’uns mòduls«especials» i«de menorquantia» quesón els quep r a c t i c al’ICS sensehaver-los plantejat en elprocediment judicial, ens fa sospitar

un acostament irregular deposicions.

Amb aquests raonaments, queomplen una vintena de pàgines,anem al Tribunal Constitucional. Iaquest demostra no entendre res.Primer, el 5 d’octubre del 98, noadmet la nostra demanda d’emparaper 2 motius, el primer d’els qualsretira en la inadmissió definitiva queno acorda fins el 4/2/00, però no així

el segon. Quins són elsmotius?

Només CATAC-CTS ha reclamat fins al final que ens paguin les nits de festa

35

En plenes negociacions del 98, elssindicats vam plantejar una propostaconjunta a l’ICS. Es tractavad’acceptar el caràcter funcional delcomplement a canvi que l’ICSacceptés, a la pràctica, la sentènciadel TSJC (en aquell moment ja haviasortit la sentència del Suprem, però

L’ICS va anar al fons de la qüestió i va perdre. El personal va cobrar lesquantitats reclamades. Quan va arribar el judici de les 144 persones restants,l’ICS va acceptar pagar, però va demanar un temps per a fer el seu càlcul deles quantitats i el jutge li’l va donar, De les 29.827.528 pta., l’ICS va conside-rar que només ens devia 7.251.801. CATAC-CTS va descobrir quantitatd’inexactituds en els fulls individualitzats on l’ICS basava els seus càlculs ivam fer uns nous i complicats contracàlculs on la quantitat a reclamar sumava39.459.979 pta. Amb tants càlculs i contracàlculs, el Tribunal Suprem vacanviar la jurisprudència. Sabíem dues coses amb absoluta certesa: Unaque l’ICS estava compromés i disposat a pagar d’acord amb els seus càlculsi l’altra que el jutje no entraria en el debat dels motius de les diferències decàlcul. El dubte que ens quedava era si el jutge entraria a debatre qüestionsde fons que ens podien deixar sense res. Davant d’aquest dubte raonablevam resoldre algunes evidències al nostre favor i, d’acord amb la totalitat delpersonal que va venir al judici, vam pactar la quantitat finalment cobrada: Uns8.000.000 pta.

2.6.5 Si més no, vam guanyar el complement per als dies de lleure

2.6.7 Un intent frustrat de negociació

la teníem recorreguda davant elConstitucional) i fes repercutir elsguanys econòmics de la mateixa enel complement.

L’intent es va frustrar. L’ICS nomésestava interessat en la simplificaciódels seus mecanismes adminis-

tratius que podria comportar pagartotes les setmanes al mateix preusense posar ni un duro. Només voliapactar fer la mitjana del que cobremles setmanes 1 i 2 i les 3 i 4. Heu decoincidir amb nosaltres que eraabsurd cedir-hi.

El 2 de gener de 1998, abans que nosaltres coneguéssiml’Auto d’aclariment del Suprem, el Gerent de l’ICS signala Instrucció 01/98, que rectifica la 1/96 incluint-hi elpagament de l’Atenció continuada A en les 9 nits delleure.

Més tard vam cobrar els endarreriments corresponentsals anys 96 i 97. Per a qui hagués treballat tot el període,es tractava de 59.130 pta. en el cas de les infermeres,52.290 per l’estament de tècnics i 38.420 per a la restade personal.

Per què uns menys i altres menys?Els perquès ens extenem a 5.2. Aquíexposarem les quantitats que uns/es guanyaven i altres no. El càlculés senzill. Fem-lo a partir d’una jor-nada anual de 140 nits, en pessetesdel 2000 i amb els OJ que ara pagal’ICS: Dels 28 festius anuals nomésens paguen els 9 dies de lleure. Osigui que es reclamaven els altres19. La meitat a preu de primeressetmanes i les 9,5 restants a preude quartes, d’on surt, per a unainfermera, una quantitat anual de66.215 pta. de mitjana i per auxiliarsi P.N.S., de 54.055 pta. M’atreveriaa dir que, mentre hem pogut recla-mar, no hem arribat a cobrar, ni delluny, la quarta part.

L’ICS no ho va pagar automàticament. Ens va exigir pre-sentar un model de petició més o menys consensuat ala Mesa Sectorial. Per això, encara ara trobem qui nose’n va assabentar i no va cobrar. De fet, el personalestatutari encara ho podria reclamar.

La resta de sindicats en va informar, lamentablementsense citar l’orígen de la sentència que obligava a pagar.Fins i tot algun sindicat desmentia en un full anònim lanecessitat del procediment judicial, dient que hohaguéssim cobrat igualment. Però no explicava com.

Ve de 5.2 (Per què uns si i altres no? Per què uns més i altres menys?)

2.6.6 Per què uns sí i altres no?

El primer, per molt que costi decreure, és que no estava esgotadala via judicial. Però quan el MinisteriFiscal els recorda que «contra lasSentencias del Tribunal Supremo nocabe recurso de casación para launificación de doctrina» rectifiquen.Ah! És clar! No hi havíem caigut!Si tan difícil els va resultar resoldre

un tema formal tan evident, no ésd’estranyar que no sapiguessin veureque, contràriament al que diuen,existeix «identidad de los supues-tos resultos» i «la Sentencia impug-nada se aparta arbitrariamente deuna línea jurisprudencial consolida-da».Deu ser que cobren poc i no estan

prou motivats per estudiar a fons elstemes.Finalment, vam desistir d’anar alstribunals europeus atesa lacasuística amb què, amb totaseguretat es desentendrien,després d’haver-nos cobrat quotesdesproporcionades. On és lajustícia?

Quan CATAC-CTS guanya un Conflicte Col·lectiu no demana diners a ningú

36

Com confirmen les reclamacions isentències d’aquell temps, lamateixa instrucció d’aplicació del’article 50 de l’Estatut reconeixia alshomes el dret a cobrar com aextraordinàries les hores quesobrepassessin les 9 per cada nittreballada, però no les 9 horesrestants de la quarta nit de setmanesalternes. Això representava, a lapràctica, una jornada setmanal de31,5 h. (una setmana de 27 i unaaltra de 36) i sense dret aendarreriments. Dit d’altresmaneres, el personal masculícobrava, treballant el mateix horari,

el 43,7% del complement (en formad’hores extres) que cobraven lesdones o, plantejat d’altra manera,tenia una jornada superior d’un 20%a la jornada de les dones.

A Bellvitge, un grup d’ATS masculinsva presentar demanda a Magistra-tura el 17/11/75: “No paguen leshores del diumenge ni elsendarreriments fins a 1 d’abrild’enguany”. En Acta de Conciliació,el 22/3/76, les parts acorden supe-ditar el procediment al resultat delrecurs de l‘INP davant del TCT con-tra la sentència de la Magistratura

de Treball 1 de Barcelona de 21/2/76, favorable a altres ATS masculinsque havien reclamat abans.

No conservo gran cosa d’aquelltemps. Per raons que després ex-plicaré, vaig deixar les nits i fins i totels dies. Una sentència de la Ma-gistratura de Treball, de 24/05/77, diuque no és seriós dir que no s’ha depagar als homes, “dado que desdeel 1 de abril de 1975 la propia con-ducta del demandado es contraria ala misma (tesis)”. Però en varenhaver de tots colors. Veiu com aexemple el següent apar

C a p í t o l 3C a p í t o l 3C a p í t o l 3C a p í t o l 3C a p í t o l 3 :::::To

ts s

om ig

uals

, pe

rò u

ns m

és ig

uals

que

altr

es

En l’apartat 1.1 dedicat a la jornada de 27 setmanals apuntàvem la discriminació del personal masculí. Per estranyque pugui semblar, es tracta d’una situació que va durar un període teòric de 8 anys (des de l’aplicació de l’article 50de l’Estatut del Personal Sanitari a les dones l’1/4/75 fins a la sentència del Tribunal Constitucional que el declaravanul) i un període real d’11 anys si comptem els enderreriments d’un any que pugueren arribar a cobrar aquelles i el fetque el funest pacte d’”equiparació” signat entre la UGT i l’INSALUD no es va aplicar a Catalunya fins a l’octubre del85. El Tribunal Constitucional podria haver decidit que es tractava d’una pràctica de discriminació possitiva en relacióa les dones (l’única sentència que conec en aquest sentit presenta arguments francament lamentables), però vadecidir que atemptava contra el dret a la igualtat reconegut per la Constitució. Haureu pogut comprovar que lesconseqüències finals de la sentència foren nefastes, però mentrestant alleugeriren la vida d’alguns infermers masculins.

L’any 81 vaig reingressar d’excedència a un Hospital de Girona en plenes obres d’ampliació. Feiem torns rotatoris.Mai hagués pensat que em poguessin agradar. Però amb la inauguració de les noves ales, pocs mesos després, esvaren començar a instaurar torns fixes de manera voluntària. I quan se n’és de mena ... Pel tema que ara ens atany,em vaig trobar en la mateixa situació d’haver de tornar a reclamar. Exposo en esquema les quatre reclamacions quevaig haver de fer i els seus resultats:

3.1 Del personal masculí

3.1.1 Reclamacions fins al Constitucional

3.1.2 El que es guanya reclamant

El segon Informe-Denúncia sobre la Situació Laboral a l’Hospital de Girona “Gral. Álvarez de Castro”, que era com esdeia encara l’any 88, i la correspondència que vam mantenir amb el Síndic de Greuges sobre el seu contingut,m’ajuden a recordar moltes circumpstàncies d’aquests procediments judicials, el segon dels quals va arribar alConstitucional sense altra demostració que l’absurditat de la justícia.

DiscriminacionsDiscriminacionsDiscriminacionsDiscriminacionsDiscriminacions

37

Heu pogut veure que cap dels quatre,per una o per altra raó, fa cobrar aun home allò que hagués cobrat sihagués sigut una dona, malgrat quetotes les sentències són posteriorsa la del Constitucional que reconeixiala igualtat. Però, a més, els homes,en el millor dels casos, ens hemhagut de conformar amb cobraraquells mesos d’inici d’any en què

encara no estava fixat el salaridefinitiu de l’any, a preu de l’anyanterior, a més d’haver d’abonar alsadvocats la seva part. Però el queratlla la psicodèlia són lesdeduccions delirants dels jutges:

A qui carat es referirà el “horarioestablecido” si als homes se’lsexigeix un de superior i no es

No intentarem ara respondre a lapregunta de per què tres estatutsdiferents pel personal de la SeguretatSocial. És un anacronisme quehauria acabat si els intents d’unificar-los en un Estatut Marc al qual obli-ga la Llei General de Sanitat des del1986 no haguessin anat dirigits aempitjorar-los tots tres. Malaura-dament, el que ens volen encolomarara encara és pitjor i només esperemtenir prou força per evitar-lo.

Malgrat que l’Estatut del PersonalNo Sanitari reunia alguns tretsdiferencials que beneficiaven aquestpersonal, com ara la contemplacióde 4 pagues extraordinàries, en elstemes que aquí ens ocupen quedenen una clara situació dediscriminació negativa. Aquestestatut requereix (requeria), ni quede manera discutible si llegim l’Art.4, una petició prèvia a qualsevol

reclamació prèvia a la via judicial. Lamanca d’aquest requisit ha provocatla desestimació de més d’una de-manda. Però la diferència que méscrida l’atenció és la que apuntem en

El Personal No Sanitari, més castigat quant a l’horari nocturn, comença lesseves reclamacions quan, el 30 d’abril del 84, l’ICS encara no havia aplicatla modificació de l’art. 57 del seu Estatut que, amb data 27/12/83, els igualaval’horari amb el personal sanitari amb efectes econòmics retroactius des de01/05/83. Doncs bé: La sentència de 03/02/86, 21 mesos després delcomençament de les reclamacions, reconeix el 20% de plus sobre horesnocturnes treballades, però només considera hores extres les que passende les 48 setmanals (6 per sobre de les reconegudes a la llei 8/80 de l’Estatutdels Treballadors) fins l’1 de gener del.84, i de les 35 a partir d’aquesta data.Els plantejaments mesquins de l’empresa i del seu advocat i dues sentències(la corresponent a l’any següent va ser del mateix estil) que reconeixien lesquantitats calculades per l’ICS van fer que aquest personal hagués treballatgratuïtament els festius intersetmanals reconeguts a la resta de treballadors.Cal dir també que es va haver de demanar l’execució d’una d’aquestessentències perquè l’empresa no responia i que posteriorment es va derivaruna multa (finalment aixecada) per una altra reclamació d’aquest personalfeta fora de temps.

l’apartat 1.1. Per veure fins quan esvan perllongar la seva repercussiónegativa, reproduïm un fragment delja citat Informe-Denúncia del 88 deGirona:

3.2 Del personal no sanitari

3.1.3 Les bones relacions entre l’ICS i la Justícia

Com pot humillar-te un jutge dientque està aborrit de recordar que leshores extres s’han de provar dia adia i hora a hora quan ell mateix,l’any anterior, ha donat per bo unjustificant exactament igual al que lipresentes ara? Com vam explicar alSíndic de Greuges en lacorrespondència abans citada, eral’any 84 quan la Quimeta Ribot,llavors Directora d’Infermeria del’Àrea Sanitària de Girona al tempsque Presidenta del Col·legid’Infermeria, mentre parlàvem ambel Gerent de l’Àrea d’una altra de-manda jurídica que ara no ve al cas,ens va sorprendre dient que ellahavia parlat amb el Jutge i li havia

refereix a les dones? Com se’ns potaplicar als homes en exclussiva laregulació de l’INSALUD si l’ICS nol’aplicava. El resultat final éstà a lavista. Ens vam quedar sense cobrarni el plus de l’INSALUD ni les horesextres de l’ICS!Però potser la reflexió mésinteressant és la que farem a partirde la segona sentència:

dit que la perdríem, que les perdríemtotes. Qui coneix la Quimeta, sapque es perd per la boca.

Primer no vam donar importància alfet, però quan vam començar a veureque anava encertada, vam començara lligar caps. La primera demandal’havíem fet amb l’advocat del Col·legid’Infermeria, Jordi Puig, emparentatamb l’esmentada senyoreta Presi-denta. Però al nostre hospitals’anava consolidant l’oposició a laJunta de Govern del Col·legi i elsdemandants van decidir canviard’advocat. Havíem begut oli.

Feia anys que Girona maldava per

deixar enrere el seu passat fosc igris, i la gent de l’hospital hem influitmolt en els canvis, però encaratrigàrem anys a relegar a un segonpla una persona tan dolenta com laQuimeta. De tota manera, malgratalguns éxits evidents, no podemcantar victòria pel que es refereix ales connexions entre Administraciói Justícia. Si recentment, com tantesvegades, ha hagut mullader sobreels interessos particulars dels jutgesi, en definitiva, s’ha posat en qüestióla independència del poder judicial,no serem nosaltres, per raons queaquest treball deixa prou clares, quidefensarem el monstre de l’aparelljudicial.

L’aparell judicial és el tercer poder de l’Estat, no dels treballadors

38

Hem aconseguit petites victòries. Enposarem dos exemples:

En relació al dret a cobrar laprestació per llars d’infants, el TSJCva dictar, a instàncies del Comitèd’Empresa de l’Hospital de Girona,la sentència de 19/02/90 que elreconeix amb l’argument que «...pudiendo existir diferencias de tratoentre trabajadores fijos y el resto depersonal, no pueden sin embargoestablecerse diferencias en aquellosaspectos de la relación de trabajoen los que exista una igualdad radi-cal e inicial entre unos y otros traba-jadores». I acaba dient, en relacióals temporals: «... cuya precariedadde empleo acaso les haga acreedo-res incluso a una mayor proteccióncon prestaciones como la discutida»

Pel que fa a la mobilitat interna, hiha centres que contemplen en laseva normativa la protecció contra lamobilització excessiva del personalno fix per part del personal fix, demanera que una persona eventual no

La lluita contra la discriminació del personal eventual

Els festius intersetmanals del nou personal

Fa uns 5 anys, l’ICS, que mai no hatingut ni la voluntat ni els nassos perfer front a una negociació col·lectivacom cal, ha ideat una nova forma dediscriminació consistent a negar lapossibilitat de cobrar els FestiusIntersetmanals com a hores extresal personal eventual, interí i, enalguns casos, al fix de novaincorporació. En relació a aquestúltim, el senyor Carles Hernández,Director de Personal de la CSUB(Bellvitge), accepta, en escrit de 09/12/96, que el criteri que preveu elsistema de compensació i retribuciódels festius intersetmanals querealitzi el personal de nova

incorporació no és d’aplicació al per-sonal incorporat en virtut de laConvocatòria H-195, ja que aquestaes va iniciar abans que s’establís elnou criteri. Tot un detall.

La Secció Sindical de CATAC-CTSde l’Hospital de Lleida ha promogutuna reclamació en contra d’aquestadiscriminació. De moment, el JutjatSocial se l’ha tret de sobre,acceptant l’al·legació de l’ICS pel fetque la demanda no conteniaexpressament la renúncia a la festacompensatòria del cobrament coma hores extres. Hi ha per llogar-hicadires o per ...

pot ser desplaçada per una fixacontínuament sinó només enperíodes determinats.

Hem de cridar l’atenció contra elsabusos, existents, del personal fixsobre el no fix. L’exemple que mésnegativament m’ha sorprès és el

d’algun personal de SOU que, ambel consentiment de l’Administració,inclou el cap de setmana llarg entreels dies de lleure, conscient qued’aquesta manera farà una jornadaanual menor de la que li pertoca acosta que el substitut treballarà méshores pel mateix salari.

3.3 Del personal eventual i fix de poc temps

Des que la Generalitat es va fercàrrec de la sanitat a Catalunya, hiha un enlentiment deliberat delsprocessos de selecció de personalque ha provocat un notableincrement del percentatge de per-sonal no fix. És deliberat perquè éseconò-micament i funcionalmentrendible. Treballadors i treballadoresdels serveis públics som més sim-ples recursos d’usar i llençar queno pas dignes humans. És indignantla utilització que l’ICS fa del perso-nal eventual amb l’excusa d’impedi-ments burocràtics. Veieu el cas delscontractes d’un dia amb l’exemple,més punyent, de la substituciód’hores nocturnes:

Una auxiliar d’infermeria va signar,l’any 99, 12 contractes d’un dia persubstituir 12 nits d’hores sindicals.L’ICS li va abonar el salaricorresponent a un dia per contracte,és a dir, un salari base de 31.645pta. que representa el 38,7% del

salari base mensual (81.749 pta.) iel mateix percentatge de la resta deconceptes. Aquest 38,7% surt de larelació 12/31, quan si se li hagués

fet un contracte d’un mes hauria co-brat el salari complet treballant lesmateixes nits (la mitjana de nitsmensuals és 140/11 = 12,7).

A més, «curiosament», va cobrarl’atenció continuada com si estractés d’un contracte d’un mes.És a dir, 7 nits a preu bo i la resta apreu de terceres i quartessetmanes. I, de cares a l’atur o aefectes de qualsevol pensió de laSeguretat Social, li constaran coma cotitzats exclussivament aquells12 dies, malgrat la jurisprudènciaexistent que obliga l’empresa acotitzar pels descansos quecorresponen al temps treballat. I amés, els certificats de tempstreballat que expedeix l’ICS vand’acord amb els contractes, amb ladiscriminació que això suposa enles borses de contractació que notenen salvada l’excepció i, en ge-neral, per a les convocatòries.

A més, aquest personal estàabsolutament desprotegit. Si esposa malalt, n’agafen un altre, coma començaments del segle passat.

L’ICS estafa a quicontracta per un dia:més de la meitat del

sou i de lescotitzacions a la

Seguretat Social amés del còmput deltemps a efectes de

barems.Els responsables han

de pagar i anar a la

Contractes d’un dia per cobrir una nit d’hores sindicals, dies de lleure, ...

39

La Sentència de la Audiència Na-cional de 27/6/89 a ConflicteCol·lectiu interposat per la FSP/UGTper tal que ATS/Practicants de SOUi SEU cobressin el mateix que ATS/DI d’hospitals, des de l’1/1/87 enconcepte de sou i des de l’1/10/87en concepte d’At. Cont. A, diu: «Niel pacte ni el Consell de Ministrescondicionen la percepció del mateixsou a la mateixa jornada». L’AtencióContinuada és altra cosa: “... paraacreditar derecho al complemento,que sustituye y absorbe las retribu-ciones por plus de nocturnidad, serápreciso prestar servicios fuera de lajornada legal ordinaria para el per-sonal de Enfermería, sin que, concarácter general, esté reconocido alpersonal que presta servicios de Ur-gencias ...”

En canvi, 8 mesos més tard, el27.6.90, el magistrat Jorge Carreradel Jutjat Social 1 de Girona, en base

torna a dictaminar a favor d’un grupd’ATS/DI d’alguns SOU.

Mentrestant, els zeladors delsServeis d’Urgències anavenguanyant sentències que l’ICS ja norecorria. Fins i tot personal laboral,que només pot guanyar un any, vaarribar a cobrar 5 anys d’endar-reriments, segurament perquè eljutge no es va molestar ni a llegirl’acta del judici on l’advocat de l’ICSdiferencia els drets reclamatoris depersonal estatutari i laboral.

El fet és que actualment els zeladorsdels SOU i SEU que encara no s’hansuprimit són contemplats, a aquestnivell, com el personal d’hospitals,mentre que els/les ATS/DI no cobrenl’At. Cont. A, amb les excepcionsde qui la va guanyar en sentència.Aquests/es la cobren en forma deCPT, és a dir, sense els incrementsanyals corresponents.

a la sentència del TSJC de 20.9.89 iles del TCT de 7.11.88 i 18.11.88,estima allò que fa referència al’Atenció continuada de quatre ATS/DI de SOU, però dedueix un 10%pel fet que “los actores realizan unajornada de 36 horas semanales”.

Però el 7/3/91, el TSJC, en respostaa una demanda d’ATS/DI del SOUde Figueres diu que el propi TSJChavia resolt el tema en sentències10.7.89 i 20.11.89, reconeixent elcomplement, d’acord amb lessentències del TCT abans citadesque, diu que diuen que “debía serconsiderado de naturaleza hospita-laria” (si te entiendo que me com-pren!) però que, amb posterioritat«esta Sala ha tenido conocimiento»de la sentència del conflicte d’UGT.Desestima com aquesta sala va ferel 21.11.89 i el 23.1.90 entre otras.

En canvi, el mateix TCT, l’11/7/91,

Pel que fa a les condicions salarialsde la XHUP, la situació anterior a1987 era molt desigual, ja que hi haviaquatre convenis provincials. El plusde nocturnitat oscil·lava entre un 20i un 25% del salari base.

L’any 1987 es crea la coordinadorade la XHUP que va arribar a aplegaruns 25 comitès d’empresa,plantejant-se l’equiparació a l’ICScom un dels seus objectiusfonamentals. S’estableixennegociacions amb el ConsorciHospitalari de Catalunya que,malgrat que està constituït com apatronal, actuava com a una d’elles.Després d’una sèrie de tancades,jornades de lluita i altresmobilitzacions i davant laconvocatòria d’una setmana de vagaal sector concertat, s’arriba a unacord d’equiparació, els famosospactes d’abril (15/4/88), ons’estableix un procés d’equiparaciósalarial amb l’ICS en 3 anys, inclòsel plus de nocturnitat. El fet que essigni el pacte com a conjunt decomitès d’empresa i amb una

3.5 En els Serveis d’Urgències d’AP

pseudopatronal obliga a ratificar itornar a signar l’esmentat pacte acada empresa, entre la direcció i elcomitè d’empresa respectiu, procésque, en general, s’acompleix.Ateses les diferències entreprovíncies, el pacte estableix unperíode més llarg per acabarl’equiparació en alguna d’elles (4anys a Girona).

Aquest és el primer pacte queavança decididament cap al’equiparació de les condicions detreball en el sector sanitari. Lesnegociacions per unificar la resta decondicions (jornada) van continuardurant un temps, però van fracassardavant la negativa del CHC a reduirsignificativament la jornada i davantl’ofensiva dels sindicats majoritarisper neutralitzar aquests pactes i re-cuperar el seu protagonisme. Així,un any després, aquests sindicatssignaren el 1r. Conveni de la XHUPon es posa especial èmfasi enl’absorció de les millores que haviensuposat els pactes d’abril, malgratque no ho van poder aconseguir en

molts centres. A la llarga, però, lesmillores van anar quedant absorvidespel conveni de la XHUP. No existiacap diferència de jornada entre dia init. L’horari era llavors d’unes 1800hores anuals. No és fins l’any 1999que hi comença a haver diferència:Torns de dia, 1752 hores; torns denit, 1732. I l’any 2000 es manté lamateixa diferència de 20 hores (dia1732, nit 1712). Ara s’està negociantel nou conveni i els sindicatsreclamem les 1624 i les 1445.

Actualment la retribució fixa anualestà formada pel salari base més elplus de conveni. El plus denocturnitat, en ser un 25% nomésdel salari base, és inferior al de l’ICS,si bé es retribueix en les paguesextres, a més de les vacances. Lanocturnitat no influeix sobre el preu/hora de salari ordinari, que és elpatró establert pels complements dediumenges, festius i horesextraordinàries, amb la qual cosal’hora extra o festiva es paga almateix preu si és de dia o de nit.

3.4 La XHUP, història d’una discriminació

A la XHUP encara es treballen 1712 hores nocturnes

40

Ho teníem claríssim:- L’Ordre de 2 d’abril del 87 (modifi-cada per l’Ordre de 31 de març del89) que ens regulava era claramentprovisional ja que la llei de 23 de juliolde 1986, en la lletra g) de l’art. 36,

L’Atenció Continuada dels Equips d’Atenció Primària està concebudanetament com a escreix de jornada, igual que les guàrdies mèdiques delshospitals. L’any 1989, CATAC-CTS, llavors CATSC, va plantejar conflictecol·lectiu demanant pel personal dels EAP:

obligava que la jornada i l’horari esdeterminessin per reglament.- L’Estatut dels Treballadors ensafavoria i ens era d’aplicació davantd’una llacuna (que, evidentmentexistia) en la regulació pròpia.

- Els Pactes de Madrid del 87 ensbeneficiaven més que l’ordreesmentada, si bé era un simpleargument de discriminació per quantsabíem que, des del 83, teníempersonalitat pròpia com a personalde l’ICS.

Però l’ICS va reaccionar i, 6 mesosdesprés d’entrar la nostra demandaal Jutjat, va treure el Reglament(Ordre de 6 de maig de 1.990). ElTribunal Superior de Justícia deCatalunya, el 17/07/92, va fer unad’aquelles sentències que et deixenen una indefensió total, quedemostren la inutilitat delsmecanismes legals en la defensa delfebles i que confirmen la inexisten-cia de democràcia efectiva: Va do-nar per bo el gol de l’ICS quan, simés no amb retroactivitat alReglament, ens hauria d’haver donatla raó.

Pel fet que tenim força ben recollidesles múltiples sentències que refereix,farem aquí honor al DIARIO MÉDI-CO seguint amb ell l’evoluciód’aquest tema inexplicablementinacabat.

Certament ens complau que, comnosaltres, critiquin les sentènciesaberrants. El «No se entera» quedediquen al Tribunal Superior deCastella i Lleó, mereix la nostrafelicitació. Els jutges confonenimpunement l’atenció continuadadels EAP amb les guàrdieshospitalàries.

Va ser en les negociacions de 1992 que, davant la insistència de l’amic Kiku Auquer, vaig plantejar la necessitat quel’Atenció Continuada de les ABS fos voluntària. No feia gaire temps que era membre de la Mesa Sectorial deNegociació de l’ICS, però aviat vaig veure que no totes les propostes tindrien la mateixa acceptació d’aquella. Potsertots menys jo havien llegit algun esborrany de la Directiva Europea del 93 que gairebé hem conegut ara? El fet és quees va acceptar en el punt 3.1.a) de l’Acord: «soferirà l’adscripció voluntària dels professionals de l’EAP als tornsd’Atenció Continuada». Això sí, l’ICS va ser clar. Res d’Atenció Continuada a la Carta. Ni somiar a poder triar mòdul.

3.6 L’Atenció Continuada de les ABS3.6.1 CATAC-CTS es va adelantar a la Directiva Europea

3.6.3 La lliurança després de la guàrdia

3.6.2 La voluntarietat de l’Atenció Continuada

CATAC-CTS va ser el primer sindicat que va plantejar la voluntarietat de les guàrdies dels EAP

41

La sentència volprotegir

la salut del personalmés que no pas

procurar-liaugments

Això, evidentment, no és obstacle perintentar resarcir-nos de les situacionsabussives en què se’ns ha mantingutdemanant danys i perjudicis per lano aplicació de la Directiva i/oreclamant el pagament de l’excés dejornada realitzat com a hores extresquan procedeixi, ni que resulti difícilla comptabilització en cada cas.

CATAC-CTS està actuant en elsdiferents àmbits;- Hem plantejat a l’ICS que prenguimesures per resoldre el tema. A laComissió Permanent de la MesaSectorial de Negociació i al Serveide Prevenció.- Estem assessorant al personal quereclama el compliment immediat dela Directiva i preparant les inevitablesdenúncies a la Inspecció de Treball.- Hem posat en marxa models depeticions individuals per tal quetothom intenti resarcir-se delspossibles perjudicis ocasionatsil·legalment.

Això sí, és precís que tothom quereclami vulgui realment, i així homanifesti, que se li apliqui la Directi-va de la UE a tots els efectes. Sobretot en el moment de decidir sobrequalsevol tipus d’excreix de jornada.

La venda de les guàrdies és il·legal.Com les iguales. I així com aquestesvan merèixer el qualificatiu de“tradició catalana” per part d’unDelegat Territorial del Departamentde Sanitat sense fer trontollar ni elseny ni la rauxa que potser seglesenrera caracteritzava els catalans,l’Administració permet la venda deguàrdies perquè sap que sónfeixugues, poc agraïdes, sobre toten caps de setmana, quan tothomestà de festa. No les arriba a esti-mular, com fa amb els cobramentsil·legals als “no protegits” per lanostra assistència universal i gratuïtasinó que simplement les tolera.

I què fa quan hi ha una denúncia d’unusuari per l’atenció que se li hadonat? (ni que sigui la mateixa queli hauria donat el/la titular). Doncsràpidament fa signar un contracte ala persona denunciada i torna a po-sar el cartell anunciant que vendreguàrdies és il·legal. No li preocupaquè cobra qui fa la guàrdia pirata, niqui és, ni d’on ve ni on va. Itristament, qui ven les guàrdies esgira contra qui les compra encomptes de plantar cara al patró.

La recent fugida d’un significatiunombre de Metges d’UrgènciaHospitalària ha posat en evidènciapública la precarietat amb què sovintes mouen.

Coses per l’estil passen amb els/les MIR que, inexplicablement, que-den exclosos de l’aplicació de la re-petida Directiva Europea. Existeix,però, prou jurisprudència per exigirel descans posterior a la guàrdia.Tenen el nostre suport. Altres motiusde discriminació, com ara el temade les incompatibilitats, no ens pre-ocupen pas gaire. És més, la nostrareligió no ens permet posar-hi la màen aquest tema si no és en sentitcontrari, quan es perjudica la sanitatpública. No combatrem laincompatibilitat, per exemple, per talque un/a MIR pugui anar per les tar-des a donar un cop de mà a l’IDI.

3.7 MIR i MHU

3.6.5 Guàrdies pirates3.6.4 La Directiva EuropeaLa Sentència del Tribunal de Justíciade les Comunitats Europees de 3d’octubre de 2000 obre possibilitatsa una solució més coherent del pro-blema. Basant-se en la Directiva 93/104/CE del Consell, de 23/11/93, re-lativa a determinats aspectes de laordenació del temps de treball (DOL307, p.18), declara la sevaaplicabilitat a aquest personal:

- L’atenció continuada s’ha de con-siderar temps de treball i tot el quesobrepassi l’horari pactat s’ha deconsiderar hores extres.- El perso-nal que fa atenció continuada éstreballador a torns a tots els efectes- Els possibles acords sindicals aaquest respecte no subs-titueixen elque pot acceptar el propi treballador

Diu la Directiva que els Estatsmembres adoptaran les mesuresnecessàries (termini màxim, el 23/11/96) per tal que:- La durada mitjana (tenint com areferència màxima un període de 4mesos) del temps de treball noexcedeixi les 48 h. setmanals- El temps de treball normal delstreballadors nocturns no excedeixiles 8 h. de mitjana diària (en unperíode de referència definit prèviaconsulta als interlocutors socials).La sentència, però, no admet laqualificació d’aquests treballadorscom a nocturns.

El fet és que la sentència és unabomba que era necessària. Pot serque no tothom hi estigui d’acord, perla possible disminució global delsalari en alguns casos, però ésevident que tant l’exageració d’horesque es fa en alguns àmbits com elpreu al que es cobren clamen al cel.

Tant l’ICS com els hospitalsconcertats denunciats estan fentmans i mànigues per intentar sortejarl’aplicació de la directiva. Amb lesseves coaccions habituals ens estanobrint les portes per actuar per lavia penal. Exemple: L’ICS diu queun metge i dues infermeres de l’ABSArbúcies- St. Hilari han estat els

Coaccions de la patronal per aplicar la Directiva

primers de tot Catalunya a reclamarles 48 hores. A la primera resposta(que renunciïn a l’atenció continua-da si volen) ha seguit un intent deposar-los en contra la resta del per-sonal. Forçaran que tothom faci elsdissabtes que no treballi. CATAC-CTS ja ha demanat còpia delrequeriment enviat a la resta d’ABS.

Els nostres gestors ens coaccionen quan reclamem els nostres drets. Actuen com a botxins

42

C a p í t o l C a p í t o l C a p í t o l C a p í t o l C a p í t o l 4:4:4:4:4:

Que la nit dóna més llibertat ho saben tant els gats comles rates. Llibertat per entrar la moto al quiròfand’urgències (com havia fet el Dr. Vilarrubias a Bellvitge),per arrossegar pel terra, lligat a una gasa, un cistell plede sèrums d’una unitat a l’altra (com feia el meu amicPablo), per dormir a estones lliures o alliberades (a labanyera, a la cadira, a la llitera o al llit lliure de malalts)o per entaular-se després de cuinar uns xoricets quehan deixat anar el seu flaire a totes les plantes comm’explicava un amic de Salamanca. Però fora de l’amplianecdotari que recolliríem, la llibertat del treball nocturnconsisteix en una major autonomia lligada al menor nom-bre de comandaments i, en general, d’interrupcionsalienes a la própia feina i en una relació més directa ambla persona ingressada.

En efecte, la prevalència de queixes d’infermeres extretade l’NTP 455-1977 que exposem, diu clarament quel’única queixa que el personal de nit expressa amb menysforça que el de dia és la que es refeix a la supervisió dela seva feina.

Malgrat que aquest capítol no introdueix novetats per a qui ha assistit a alguna de les jornades que s’han organitzat,des de la base o des d’organismes oficials o extraoficials, experiències totes que volem encoratjar, és imprescindibleper l’objectiu d’aquest treball, per recordar als gestors (i fins i tot, de vegades al personal d’altres torns) el respecteque mereixen uns torns que sovint consideren marginals, per recordar al propi personal nocturn que no ha de menystenirni d’hipotecar la seva salut i per orientar la nostra acció i les nostres propostes sindicals.

L’antiga consideració dels torns de nit com a “torns deguàrdia” ha anat “evolucionant”, de manera que, enl’actualitat, desenvolupen una activitat tan bàsica ofonamental com els de matí i/o els de tarda. Laredistribució de feines entre els diferents torns,generalitzada en la darrera dècada a partir de les mesuresd’estalvi, de la disminució de l’estada mitjana delspacients hospitalaris i de l’assumpció per part de lainfermeria (que impliquen tot l’equip) de novesresponsabilitats, fan repetidament esgotadores unesjornades que abans només ho eren de maneraesporàdica. Això malgrat les indicacions que citem enl’apartat dedicat a la salut. De les sobrecàrregues detreball nocturn no s’escapen els Equips d’AtencióPrimària ni els residuals Serveis d’Urgències, bàsicamentels de poblacions costaneres durant l’estiu, fenòmeninfluenciat en gran manera per la creixent privatitzacióde serveis, sinònim com ja sabem, de sobreexplotacióde recursos.

4.0.3 La relació amb els altres torns4.0.2 Càrregues de treball. Tendències.

4.0.1 La llibertat del treball nocturn

Treballar de nitTreballar de nitTreballar de nitTreballar de nitTreballar de nit

És del tot constable que la simple existència de tornsfixos origina tensions entre torns. Les tendències ageneralitzar, a simplificar, a concretar un adversari,estan tan ben descrites psicològicament que potserno val la pena que ens hi entretinguem gaire. Però ésel nostre deure recordar que guanyaríem molt siintentéssim unir-nos contra l’enemic de debó que nosón precisament les persones amb qui treballem cadadia sinó els burócrates que, sense donar la cara, ens«organitzen» la feina i distribueixen els sous, quedant-se ells amb la part del lleó.

Una de les formes de lluita que més problemes creaentre torns són les concentracions a l’entrada a lafeina amb retard a la incorporació a la unitat. S’hanpracticat en diferents hospitals en ambdós sentits. Ihem d’intentar perfeccionar solucions perquè no enspodem permetre el luxe de menysprear cap forma delluita.

43

L’organisme respon als anomenatsritmes circadians, als cicles de 24hores. Es tracta de ritmes biològicsrelacionats amb els estímulsexteriors, como ara la llum de dia ila llum de nit. La velocitat i precisióen tasques sencilles, l’efectivitat enla feina en definitiva, puja fins almigdia (període d’activació) per anarbaixant després fins a la nit (períodede desactivació). Treballant de nit estrenca l’alternància de ritmes.

No tothom reacciona de la mateixamanera a aquest problema. S’hadescrit una tipologia circadiana (unperfil) de matinadors i una altra denoctàmbuls que s’adapten millor alstorns de nit. I així ens trobem queper a un 20 o 30% del personal sóninsofribles els torns de nit mentre queun 10 % gaudeix veritablement ambel treball a torns. És clar que és mésalt el percentatge de gent que no volque li toquin el seu torn nocturn.Aquest increment de la preferència,però, es produeix per altrescondicionants que responen millora determinades circumpstànciespersonals o familiars, com ara lamillor compensació econòmica (arano tan notòria en relació als tornsdiürns que treballen diumenges, peròencara substancial en el cas de per-sonal de 12 hores que cobra 2 horesextres cada nit que treballa), la jor-nada anyal més reduïda i el menor

nombre de jornades, és a dir,dedesplaçaments al centre detreball, en relació als torns diürns de7 hores.

Aquests “avantatges”, però, no po-den substituir la vigilància i l’adopcióde mesures tant per part delsgestors sanitaris com per part de lapersona implicada:

- En relació als gestors, ja no estracta que, per humanitarisme o perinterés econòmic i organitzatiu,haurien de vetllar per la salut del seupersonal. Ara és legalment obligatorique ho facin. Veiem què en diul’Estatut dels Treballadors en el seuArt. 36.3:

“Los trabajadores nocturnos y quie-nes trabajen a turnos deberán go-zar en todo momento de un nivel deprotección en materia de salud yseguridad ... El empresario deberágarantizar que los trabajadores noc-turnos que ocupe dispongan de unaevaluación gratuita de su salud, an-tes de su afectación a un trabajonocturno y, posteriormente, a inter-valos reguladores, en los términosque se establezca en la normativaespecífica en la materia. ...”

A més, només per posar unexemple, han de tenir la cura de nosobrecarregar amb tasques els torns

4.1 El treball nocturn i la salut

El estrés laboral asistencial

de los trabajadores-as sanitarios de la

Atención Primariade las

comarcas de Girona

Un estudi seriósdel Burn-outque hem de ferrepercutiren les nostrescondicions detreball

Estem cremats!

Francesc Auquer i FramisGirona a 13 de Diciembre de 2000

EXPOSICIÓLABORALA CITOSTÀTICS

Intersindical Alternativade Catalunya

de nit. Els gestors més celosos nos’haurien d’escandalitzar quansenten que, a determinat centre, unasupervisora indiqui a una novatreballadora el lloc on es pot estiraruna estona, ja que, especialmententre les 3 i les 6 de la matinada, lacapacitat d’atenció i la presa dedecisions, així com la rapidesa i laprecisió dels moviments estanclarament reduïdes. Guanyarienmés procurant un torn d’una hora dedescans en bones condicions acada treballador/a que no pasculpabilitzant-lo/la, comgeneralment es fa, per un fet tanpossible com necessari.

- Pel que fa al personal de nit, hauriade vigilar que els teòrics avantatgesdel torn no el facin oblidar laimportància de la seva salut. Aaquests efectes ha de tenir encompte que la “síndrome deltreballador nocturn” es presentaamb una freqüència proporcional al’edat i a l’antiguitat en el torn i quesón característiques de la sevapatologia:

- Que les conseqüències no sónimmediates sinó diferides

- L’existència d’efectes directes(transtorns de la son) iindirectes (transtorns nerviososi digestius)

Llegeix les publicacions de CATAC-CTS sobre temes de Salut Laboral

Els teòrics avantatges del torn no haurien de fer-nos oblidar la nostra salut

44

Està més que estudiat que de dia es dorm menys que denit i que això va en detriment, a més, de la qualitat de lason. En concret, dormint durant el dia, disminueix o noes produeix l’anomenada son paradoxal que és la queens proporciona el descans mental. D’altra banda, no éscert que el cos s’acostumi a treballar de nit. La intoleràncias’incrementa amb l’edat per acumulació d’efectes negatiusque provoca un somni fràgil, astènia matutina i feblesa dela salut.

La durada de la son disminueix amb l’edat fins arribar al’edat crítica que està entre els 40 i 50 anys, amb unatendència clara a abandonar el torn de nit als 50 anys.Gairebé les tres quartes parts del personal nocturnd’aquella franja d’edat presenta transtorns de la son,mentre que en menors de 25 anys aquest percentatgenomés és d’un 15%.

Malgrat que l’adaptació al treball nocturn no té relaciódirecta amb el sexe, la dona, amplament majoritària en elsector, es veu normalment obligada a continuar la sevajornada de treball a casa, disminuint el temps disponiblepel descans.

Normes per millorar la son:- Desenvolupar una estratègia d’adaptació i colaboració

d’amics i familiars- Espais foscos i silenciosos. Utilitzar la llum

estratègicament- Manteniment d’un horari regular de menjars- Evitar menjars pesants abans d’anar a dormir- Evitar la cafeina i l’alcohol- Fer exercici regularment

L’NTP 310-1993, dedicada a l’alimentació en el casdel treball nocturn i a torns, recomana que es deixiobert el restaurant de l’empresa per tal d’evitar que eltreballador/a s’alimenti a base de menjars frets(entrepans, xarcuteria, etc.) i, en tot cas, alleugerir eltipus de menjar substituint els embotits per pollastrefred, formatge i fruita fresca i/o per un menjar calent ino abusar de greixos.

Res més lluny de la realitat habitual en què la cafeteriaés tancada (o inexistent. Primària) i els entrepans quese’ns subministren, després de múltiples batalles,s’elaboren amb embotits de l’última mà de la sèrierosa. En l’àmbit de l’ICS existeix una gran diferènciaentre els torns de 12 hores dels grans hospitals queinclouen sopar calent i els de 10 hores que “depenen”de l’entrepà. L’ICS, “sensible” a aquesta discriminació,voldria eliminar els primers. A tots/es nosaltres, ensinteressa aconseguir una alimentació adient pels tornsde 10 hores. Equiparacions a l’alça, si us plau.

Símptomes subjectius de fatiga:- Somnolència i embotament (pessa el cap).- Cansament general i de cames- Dificultats de concentració- Debilitament físic

En el treball nocturn en el mon sanitari són freqüentsles situacions d’aïllament, en què una persona treba-lla sola en un recinte o sala, si més no, una part de lajornada. De fet, ni que treballin 3 o més persones jun-tes, quasibé sempre existeix un grau d’aïllament quedistingeix el treball nocturn del diürn.

L’NTP 344 (Treballs en situació d’aïllament) distingeixdos tipus de riscos derivats de l’aïllament:- Riscos de seguretat, relacionats amb les

condicions físiques del lloc de treball i amb les del’ambient que l’envolta

- Riscos psicosocials, lligats a la soledat a l’horade prendre decissions, sovint importants, i al natu-ral descens de vigilància que provoca una feinarutinària en aquestes condicions.

Els responsables de l’organització del treball hauriende valorar que sovint és més costós prendre mesuresper assegurar el treball d’una persona aïllada que resituarel lloc de treball de manera que es pugui fer en grup.

4.1.3 La situació d’aïllament4.1.2 L’alimentació

4.1.1 La son i la fatiga

Pollastre fred amb amanida, formatge fresc, quelcom calent i fruita. No més embotits de la sèrie rosa

45

C a p í t o l 5C a p í t o l 5C a p í t o l 5C a p í t o l 5C a p í t o l 5 :::::Els temps que vivim no inciten a convidar la gent allençar-se a cap conquesta definitiva. Però hem d’estarpreparats per aprofitar qualsevol ocassió que ens puguiajudar a avançar i potser la manera és haver analitzatquè podem esperar de cada mètode de lluita.

Pel que fa als mètodes estrictament legals, posant enaquest apartat els estrictament previstos pel sistema iben vistos o respectats, ni que sigui amb recança, hemde considerar des de les simples peticions orals fins ala vaga legal, “el no va más”. L’escala passa per pre-sentar escrits, recollides de signatures, plantejamentde temes per part de la representació sindical,denúncies a la mateixa Administració, a la Inspeccióde Treball, al Síndic de Greuges, a l’aparell judicial,denúncies públiques, manifestacions legals ... fins arri-bar, com dèiem, a la vaga. No cal dir que les possibilitatsde la part baixa de l’escala són pràcticament nul·les,que, si de cas, serveixen per autojustificar-se. Dir elcontrari representaria acceptar com a realitat la ficcióque qui mana reconeix el teu esforç o té prouintel·ligència per veure que tot anirà més bé si, d’unamanera o una altra, te’l reconeix.

Pel que fa a les denúncies a la mateixa Administració,és evident que aquesta sempre tendeix a protegir-se iha de ser prou senzill i evident el tema per a que resolguia favor teu. És clar que no parlem aquí de situacions enquè la pròpia Administració en treu profit directe oindirecte.

Les denúncies a la Inspecció de Treball estavenpràcticament vedades fins ara al personal estatutari.La nova legislació relativa a la Salut Laboral, amb lagran quantitat de temes que abasta, obre realment uncamp d’actuació poc explorat.

Les possibilitats d’actuació del Síndic de Greuges són

tan minses que, a la pràctica només serveixen per des-fogar-se o, en el millor dels casos, per evidenciar lescontradiccions de l’Administració, cosa que tambépodem veure mitjançant Preguntes Parlamentàries delspartits de l’oposició.

De l’aparell judicial parlarem tot seguit. Les denúnciespúbliques els solen fer mal, però els mitjans decomunicació i l’opinió pública, en el més ampli sentitde l’expressió, són poc sensibles a reivindicacionslaborals que no afectin l’ordre públic i més a les d’unpersonal que, generalment, consideren privilegiat.

Arribant a la vaga legal, és evident la seva inutilitat ab-soluta pel torn de nit des del moment que la pràcticatotalitat de la plantilla constitueix els serveis mínims.

Hem de contemplar doncs procediments de lluita almarge de la legalitat, des dels que no són il·legals sinósimplement no prou previstos per la legislació fins alsclarament il·legals, però no per això il·legítims. L’escalaara aniria des de pancartes, concentracions dins o forade la jornada laboral amb major o menor graud’abandonament de serveis, ocupacions de despatxosde directors, tancades, vagues de fam, de zel o japo-neses, passant per iniciatives insòlites fins arribar a lamal anomenada vaga salvatge.

No cal dir que l’experiència demostra la major eficàciad’aquests mètodes quan es tracta d’aconseguir millorescompartides per a un col·lectiu. És ociós constatar queel marc legal de la tan manida democràcia està construita la mida del poder. Ja hem vist com els dretsconstitucionals bàsics es converteixen en pura retòricadavant la ineficàcia planificada dels aparells de l’Estat.Un Estat que s’autoqualifica de Dret per humiliar-nosmés. Els mètodes de lluita al marge de la legalitat tenenla virtut de posar en evidència aquesta hipocresia ...

FormesFormesFormesFormesFormesde lluitade lluitade lluitade lluitade lluita

Llegeix el nostrebutlletítrimestral

46

Mobilitzacions del torn al marge de les reivindicacions econòmiques o pròpies del torn:

Una pancarta de cinc llençols a Bellvitge

Els nostres anys 70 van ser la conjunció de l’herènciadel 68 i de les ganes d’acabar amb la dictadura. L’Hospitalde Bellvitge, que aviat agafaria el sobrenom de l’EstelRoig, va protagonitzar una lluita sense precedents. Und’aquells dies, la policia va desallotjar l’Assemblea reuni-da en el hall, llavors lliure dels despatxos que ara el ma-ten, i van ser acomiadades totes aquelles persones que,després del desallotjament no eren al seu servei (més de200).Els torns no afectats pels acomiadaments es van conti-nuar reunint. Gent de tots els torns volia ser acomiadada.

Si parlem de la lluita en solitari deCATAC-CTS és perquè va ser inicia-da en solitari per nosaltres ambl’oposició activa d’altres sindicatsque, per no perdre protaganisme,s’atrevien a negar l’evidència. La lluitaes va iniciar amb el full que reproduimi va anar seguida de concentracionsal vestíbul de l’hospital, de 2 fullsinformatius més i de mésconcentracions durant el períodesetembre-octubre del 91.

El fet que la victòria final vingués dela mà d’una lluita unitària, demostrala nostra capacitat de concitar elconsens, malgrat que en aquellsmoments (la representació sindicalanava per Àrees) no erem el sindicatmajoritari.

La tancada de la Junta de Personala la Sala de Juntes de l’Hospital(aprovada per tots els sindicats peròsense la presència de delegats deCemsatse) va començar a 2/4 de 12del matí del 31/01/92 i va durar fins al’1/02/92 a 2/4 de 12 de la nit.

Després d’una reunió tan esperadacom infructuosa, vam dir que no ensmouríem d’allà sense signar unacord. El Comitè de Direcció del’Hospital feia guàrdies als despatxosadjacents. Els àpats en els portavende la cuina del centre i el personalens proporcionava les postres icompanyia. Nosaltres només sortíem

Aquella mateixa nit es signà unpreacord que donà per acabada latancada i el dia 11 es signà l’acordque, l’endemà, va ser aprovat perl’Assemblea. Malgrat que nobeneficiava tothom, com preteníem,era un avenç importantíssim. L’acordva suposar un increment de47.000.000 pta. en el pressupost,destinat a la creació d’ocupació persubstituir les lliurances, en concepted’ensolapament (Veure 1.6).

El de les nits de dimarts vam ser l’únic sense aquestamedalla i no ens hi vam resignar. De les nostres reunionsva sorgir la idea de penjar una pancarta exigint lareadmissió. Ens vam distribuir la feina i una nit dedissabte, amb un piló de complicitats, vam ajuntar cincllençols amb esparadrap i amb moltes agulles per talque es punxessin en treure-la i hi vam pintar la consignaamb colorants propis de l’ofici. Just abans que notrenqués l’alba, la vam penjar a l’escala d’incendis ambgasses, tensoplast i pals de sérums. Satisfets del nostrecanvi de torn, encara la vam veure a la sortida.

Unitat sindical: difícil però productiva

per distribuir informació.

L’ICS no va voler aguantar unasegona nit i al vespre va començarla reunió definitiva. El senyorAlarcón, que es va incorporar a laforçada negociació en representaciódels Serveis Centrals de l’ICS, esva sorprendre aparatosament quanva veure que teníem documents,teòricament interns, de Bellvitgeamb les seves jornades.

5.1 Històries de lluites

Quan la Junta de Personal actua com cal

I després diran que CATAC-CTS no signaacords

Sempre hem signat acords

La lluita contra la humiliació és cosa de tots i de totes

47

En conèixer els Acords de la MesaSectorial de l’ICS de 22 de maig de1992, el personal dels torns de nitde Can Ruti es va sublevar ensolitari. La nit del diumenge 7 de junyvan faltar a la feina 32 persones i ladel 14, 82. El dia 16, en Pomés,llavors Director General de l’ICS, vasignar l’obertura d’expedientdisciplinari a aquestes 114 personesal temps que convocava urgentmentals sindicats de la Mesa Sectorialpel dia 18. Tractava d’aconseguir lacondemna unànim dels sindicats. Vatenir la de tots excepte la de CATAC-CTS. “Llavors vostés estan en con-tra del sistema?”, em va preguntar.“Sí, és clar”, li vaig haver de contes-tar.

Paper de bombers dels sindicats:

L’absència col·lectiva de Can Ruti:

El dia 6 de juliol va haver una novareunió on el Director General ens vaexplicar que el torn de nit acomplial’assistència al treball, malgrat quecontinuaven les protestes en formade pancartes al·lusives al temaacompanyades de concentracions,l’última en el vestíbul de l’Hospital”.En una altra reunió, el 13 de juliol,es van posar les bases per a la“pacificació”: L’ICS es vacomprometre a retirar els expedientsi es va acordar la creació d’un grupde treball sobre els torns de nit queno donaria absolutament cap fruit.En la reunió del Plenari de la MesaSectorial del 10 desembre, amb eltermini de conclussions del grupesgotat, vaig preguntar pels resultats

del grup i l’ICS va respondre, amb elsilenci de la resta de sindicats, queja sabíem que no hi havia diners aposar. Els mateixos directius queens parlen de l’eficàcia dels mètodesde gestió empresarial havien aplicatla màxima funcionarial “Si vols queun tema no es resolgui, crea unacomissió d’estudi”. Els sindicats desempre havien exercit el seu paperde bombers de les mobilitzacionsdel personal.

Podem parlar d’una oportunitatperduda? Potser no va ser unaoportunitat real per quant un temaque afecta tot l’ICS no es pot resoldredes d’un centre sense haver buscatprèviament complicitats.

En junio de 1992 nos enteramos de que los SINDICATOS, grandes defensores de los trabajadores, se habíanolvidado del turno de noche i no nos querían pagar los domingos. Un grupo de 4 personas entablamos unadiscusión sobre el tema en el servicio de urgencias. Comentamos que podríamos hacer igual que en el Valle,pero como no podíamos renunciar al domingo, lo mejor sería llamar que estábamos enfermos y que no podía-mos venir a trabajar.

Lo comentamos con gente de otros servicios y del otro turno de noche, hicimos una asamblea y acordamosque el dia 7 faltaríamos el 50%, y así lo hicimos. El día 9, cuando llegamos a trabajar, el ambiente se podíacortar, los médicos nos llamaron poco profesionales y nuestros compañeros colgaron escritos que mejor nodigo lo que se leía. También, la Dirección nos tenía reservada una pequeña sorpresa, UN EXPEDIENTE DISCI-PLINARIO, que lógicamente sabíamos que era un farol porque teníamos un justificante médico de ese día. Elotro turno de noche, al enterarse del expedient, decidió faltar el 100%. Después pasaron una circular por todoslos ambulatorios para que no dieran la baja a nadie que trabajase en Can Ruti en el turno de noche.

Sabíamos que esta postura estaba ya agotada aunque amenazábamos con no venir la noche de San Juanponiendo carteles que iban restando los días, “faltan diez días” y el otro turno colgaba otro restando un día y asísucesivamente. Esa noche estaban desde el Gerente hasta la última supervisora del hospital. No faltó nadie altrabajo.

Durante un mes estuvimos haciendo pancartas, pero un señor de mantenimiento iba a las 7 de la mañana y lasdescolgaba. Así que pensamos que pondríamos globos, todo el hall del hospital lleno, lo cierto es que lapropuesta agradó a todo el mundo. Y así lo hicimos. Yo incluso hice una foto que la presenté en un concursode fotografía para el décimo aniversario del hospital, y que titulé “Domingo en Can Ruti”. Conseguí el primerpremio. Pensaba que no me volverían a renovar el contrato, pero no fue así.

Al final, gracias a los SINDICATOS, no conseguimos el objetivo principal, pero conseguimos cosas que en unprincipio no nos habíamos planteado: UNIRNOS los dos turnos de noche y DIVERTIRNOS en una protestacolectiva.

Relat de l’Anna Garcia:

En CATAC-CTS estem contra el sistema

48

Provablement és més des del puntde vista de la ludopatia, o de lasoledat, que no d’un anhel de justíciaque hem d’analitzar l’excessivacentralització de les reivindicacionsnocturnes en la via jurídica. Ésdifícilment comprensible que eltrànsit de la situació inicial aquí con-templada a la que per a moltes per-sones va suposar, econòmicament,el període 73/85 respongui a unaqüestió de justícia. En efecte, passarde cop i volta a cobrar 15/42multiplicat per 175 més del que escobrava és una loteria que ningú noes podia esperar. Parlem de passara cobrar, de cop i volta, ben bé eldoble. De la mateixa manera hemde dir ben clar que els casos quehem vist aquí són la provaevidentíssima que la justícia és un“cachondeo”.

Tot el procés posterior ha vingutcondicionat per aquest inici.Procediments jurídics en què perguanyar es necessitava:

1.- Estar informat i disposat a recla-mar2.- Contractar un despatx d’advocatssolvent3.- Aconseguir convèncer els jutges4.- Fer-ho abans de modificacionspactades o jurisprudencials de lanormativa d’aplicació5.- Sortejar les arbitràries posicionsde l’ICS davant l’aparell judicial i elque és pitjor, els conctactes entreambdues institucions.

Saltar totes aquestes barreres no haestat a l’abast de tothom, ni de lluny.

- No tothom ha estat informat perreclamar. Els sindicats, teòricamentobligats a fer-ho, no arriben a totarreu o, com ha succeït en el casde l’Atenció Continuada A, han estatels primers desinformats. Qui haviade dir a CCOO que allò que ells vanperdre per a tothom l’any 90, hoaconseguirien redreçar altresadvocats? Dic això per no parlar depossibles pactes secrets amb l’ICSpels quals es podien havercompromès a no reclamar. Aixòmalgrat que determinades SeccionsSindicals dels mateixos sindicatsque tenien vedat informar, queinformaven que el tema estavaperdut, vehiculessin reclamacions.No podem ometre aquí una nova crí-tica al sistema de representació sin-dical, és a dir, a la Llei de LlibertatSindical que ja hem catalogat coma Llei de Divisió Sindical. Quanthauríem guanyat, només a efectesd’informació, si en comptes depromoure la competència entresindicats la llei hagués primat launitat sindical!

- No tothom ha estat disposat a re-clamar. Per a les persones nosindicades representava pagar unaprovisió de fons, un jugar a la loteriaque no a tothom agrada. No seremnosaltres qui defensarem qui hadesconfiat de les nostres propostes,però és comprensible que, ambtants fantasmes com hi ha, elsrepresentants sindicals no siguem

sempre creïbles. Tampoc noprotegirem qui no reclama per noposar-se “a males” amb l’empresao qui, simplement, creu que aquestamai no faria la mala passada de nopagar-li allò que en justícia li pertoca.Ja despertarà si Deu o el Dimoni liho donen a entendre. Altra cosapotser és la por a l’acomiadament,a aquesta forma de violència ques’ha d’anomenar terrorismeempressarial i que existeix. La gentafectada per aquesta por precisadosis combinades de valentia i desolidaritat.

- Pel que fa als despatxosd’advocats, el mercat està com està.Com passa en totes les professions,són pocs els advocatscompromesos amb el món laboral ique, a més, puguin fer la feina a laperfecció.

- Tractar amb els jutges és molt dur.En els processos que aquí hemtractat queda més que demostratfins a quin punt desconeixentotalment els temes que jutgen. Arri-ben a pronunciar sentències incom-prensibles quan no terriblesbarbaritats que, sorprenentment, vana missa.

- L’actitud de l’ICS davant delsprocediments no té cap lògicaconstant. Si pot tenir un sentit queno discuteixin les quantitats en unprocediment individual o de pocagent, però sí en un de molta gentperquè les quantitats poden des-equilibrar els pressupostos, quinsentit té que altres vegades nopresentin recurs en procedimentsque clarament guanyarien?

- Un procediment pot començarguanyat i acabar perdut i a l’inrevés.La jurisprudència pot canviar d’un diaa un altre. I qualsevol de les partspot rebre el dia abans del judici lacomunicació d’una sentència d’untribunal superior que capgiri elresultat.

Per què uns sí i altres no?Per què uns més i altres menys?

Per què uns sí i altres no, per què uns més i altres menys?

És la pregunta obsessiva que no pot respondre el nostre sistema judicial,justament perquè n’és el responsable. Molts/es companys/es no s’ho po-den/no s’ho volen creure i s’estimen més culpar l’advocat, el sindicat que hagestionat la reclamació, o fins i tot no es parlen amb qui ha guanyat més queells/es. Com pot ser que tal interina hagi cobrat i jo, que porto 30 anys, no?Quantes energies perdem en ires mal dirigides!

A l’Hospital de Girona, mentre la resta de sindicats deien que erenreclamacions perdudes, la pràctica totalitat del personal nocturn va reclamarl’Atenció Continuada A de 5 anys amb CATAC-CTS. Del grup de 164 perso-nes, vés a saber per què, 20 van anar primer a judici. (Segueix a 2.6.4)

5.2 Justicia psicodèlica.

Tractar amb jutjes és molt dur

49

Però la generalització no és justa

L’any 1977 vaig abandonar el torn de nit per ampliar lesmeves possibilitats d’actuació sindical, renunciant aunes hores extres que havien minvat la combativitat deltorn fins al punt de crear-hi enfrontaments estèrils. SócSagitari i no puc exigir a altres el meu comportamentaltruïsta, però tampoc tinc per què tolerar que se’mposi en el sac dels aprofitats. En les reclamacionsnocturnes ja he explicat que vaig renunciar a insistir enla demanda de la part proporcional del Complement deNocturnitat corresponent a les meves hores sindicalsper no entorpir el cobrament de la sentència de la restade companys. I això que és evident que l’haguésguanyat. Posteriorment, la mare dels meus fills va patirla represàlia de la no renovació d’un contracte, desprésde 3 anys de treball exemplar, pel fet que jo, enrepresentació del meu sindicat, vaig denunciar el direc-tor i un delegat sindical del seu centre. I ara explicaréallò que fa referència a les hores extres que un/a delegat/da sindical no treballa.

El 10 de juny de 1996, el nostre sindicat va escriureuna carta al Subdirector General de Relacions Sindicalsde la Funció Pública de Catalunya que acabava de lasegüent manera:

No se’ns va tornar resposta escrita, però posteriorment,mitjançant denúncia al Síndic de Greuges en quèreiteràvem les nostres queixes, aquest ens va trametre(el 23/7/97) la resposta de l’ICS a Funció Pública. ElCap de la Unitat de Recursos Humans de l’ICS justificava

la protecció a la “... garantia i el dret de no discriminacióde la seva promoció econòmica o prefessional perl’exercici de la seva funció (la dels delegats sindicals)”en diferents sentències de diversos tribunals superiorsde justícia i la del Tribunal Constitucional 95/96 de 29de maig, al temps que feia esment al Conveni núm.135 de l’OIT, relatiu a la protecció i facilitats delsrepresentants dels treballadors a l’empresa.

Malgrat que, de totes aquelles sentències, només unaseria assimilable al cas exposat, en la meva respostaal Síndic (20/11/97) vaig expressar-li la nostradisconformitat com a sindicat i la meva intenció dedemanar els diners que em corresponien per aquestconcepte amb el compromís de lliurar-los a una ONG.

Vaig fer la demanda a Girona i l’ICS s’hi va oposar malgratallò que havia informat al Síndic de Greuges i malgratque el mateix Director de Personal les pagava quanocupava aquest càrrec a Bellvitge. La sentència delJutjat Social va ser, lògicament al meu favor, però l’ICS,continuant amb la seva incongruència, la va recòrrer.Finalment, per sentència del TSJC, vaig cobrar1.357.741 pta. en la nòmina de juliol de 2000. El mateixmes d’agost vaig lliurar 700.000 pta. a l’Associació Ca-talana d’Ajuda al Poble Saharauí i posteriorment 100.000pta. al GRAMC, quedant a l’espera de conèixer lesrepercussions de la percepció sobre les mevesdeclaracions de renda i la factura del servei jurídic perconcretar la destinació de la resta de diners.

El Codi Ètic de CATAC-CTS és recent, però respon auna línia sindical molt antiga que sempre ha cuidatl’aspecte de la honradesa individual. Haig de dir queem sento orgullós de formar part d’un sindicat en quèles actituds desinteressades són la moneda méscorrent entre delegats i delegades.

Quan he parlat de Bellvitge recordant aquells debats del període de la transició “democràtica”, no he pogut evitar lanostàlgia d’una honradesa individual bàsica, una dedicació i una abnegació que eren comunes als defensors de lesdiferents posicions. Qui més qui menys arriscava ser acomiadat/da i/o anar a la presó. Però l’any 90, procedent del’Hospital de Girona on delegats i delegades dels únics dos sindicats existents teníem un prestigi personal, vaigtornar a Bellvitge a intentar muntar una candidatura que es presentés amb les nostres sigles. L’horror que em vaprovocar veure l’ampli hall de l’hospital, on havíem fet tantes assemblees, convertit en oficines, no va ser més que elpreludi de tantes coses que hi havien canviat. Em vaig sorprendre del rebuig als sindicats que hi vaig trobar. Emparlaven de delegats que es passen al torn de nit sense intenció de treballar-hi, de delegats de nit que s’alliberen i nose’ls veu el pèl, ni de dia ni de nit. De corrupció sindical. D’hores sindicals en cap de setmana o per treballar en altresllocs. D’hores extres que es cobren i que no es fan.

La fòrmula “tot el poder negociador als sindicats”, que CATAC-CTS no comparteix, no és innocent. A més que és unafòrmula que enquadra i divideix el personal i propicia pactes contraris a la voluntat majoritària, representa donar podermaterial als sindicats (subvencions, alliberaments sindicals, ...) amb l’excusa que és necessari per la “feixuga” tascanegociadora. I això suposa, ha estat suposant, una creixent corrupció sindical que va des dels pactes que neguendrets als treballadors per donar-ne als sindicats (per posar un exemple, el pacte previ a les eleccions sindicals del’ICS del 94 atorgava hores sindicals a canvi de deixar sense vot el personal laboral) fins als aspectes més quotidiansque he explicat en la meva visita a Bellvitge.

5.3 El desprestigi del sindicalisme

Finalment, hem de denunciar, per impresentable, el fet que alliberatssindicals de diferents hospitals de l’ICS cobrin hores extraordinàries(fins a 350 anyals) sense treballar-les. És un fet que fa mal a laimatge sindical i, se suposa, als pressupostos de l’ICS. Entenemque els fets que denunciem són prou greus perquè es duguin aterme les actuacions per comprovar-los i es prenguin les mesuresadients.

Es fan pactes que neguen drets als treballadors per donar-ne als sindicats

50

Contra la privatització dels serveis públics:

- Equiparació de tota la xarxa sanitària i sóciosanitaria pública

amb un Estatut Laboral únic.

- Fundacions, Consorcis, Empreses Públiques i privades que

vulguin finançament públic han de desaparèixer com a tals i

integrar-se per tal de ser gestionades amb la transparència que

preveu la gestió pública.

Una orientació per lanegociació del complement

de nocturnitat

En relació a posteriors ne-gociacions, el Col·lectiu AIDE ensproposa distingir clarament elssegüents conceptes:

- “Calendari del lloc de treball”: 10hores de treball nocturn diari acobrir entre dos torns represen-ta 182,5 nits anuals per cadatorn (1.830 hores un torn, 1.820l’altre)

- “Calendari del treballador”: Re-sulta de l’adaptació del lloc detreball a la jornada anual pacta-da pel personal del torn de nit(1.445 hores). És a dir,suprimeix les vacances anualsi els festius necessaris per talque resulti una jornada anual de140 o 144,5 nits actuals, segonsles diferents situacions que hemestudiat. (La supressió definiti-va de la nit 0,5 hauria de ser elprimer objetiu de la reducció dejornada que permet acordar elPacte de la Funció Públicad’enguany)

- “Jornada màxima exigible en ellloc de treball”: Resulta de res-tar al calendari anual de cadatreballador els dies consideratsde treball efectiu però que noexigeixen la presència deltreballador, és a dir, els dies debaixa per IT i els permisos ambsou.

I finalment diu que només si elcomplement salarial que es pactiestà referenciat al compliment de lajornada màxima exigible esgaranteix la percepció del mateix enla seva totalitat. L’opció dereferenciar-lo al calendari deltreballador penalitza les situacionsd’IT així com l’exercici del dret alspermisos mentre que la referenciacióal calendari del lloc de treball ésl’existent actualment i converteix elcomplement màxim en una quime-ra inasolible.

Una negociació centrada a Catalunya:

- Un complement fix pel treball nocturn o a torns que unifiqui a l’alça

els actuals complements.- Compensació del treball en festius, divendres, dissabtes i diumenges

que ens permeti prescindir d’hores extres o perllongacions de jor-

nada.- Mateix tracte amb l’Atenció Continuada B que amb la A en relació a

les vacances. Fora la proporcionalitat.- Reducció de jornada anyal nocturna, a part del reconeixement

generalitzat i compensació del temps dedicat al canvi de torn.

- Reconeixement de la tarda anterior i del matí següent al torn de nit

treballat com a temps de treball a efectes de permisos.

- Establiment de fórmules per facilitar la sortida del torn de nit a qui

ho desitgi, més si hi existeixen motius de salut. Assaig de torns

rotatoris amb participació voluntària on hi hagi una determinada

proporció de personal de nit que ho demani.

Perllongacions de jornada:

- Compliment estricte de la Directiva Europea sobre les 48 hores,

amb un alt preu de totes les que sobrepassin la jornada pactada.

- Voluntarietat absoluta de qualsevol perllongació de jornada.

Perllongacions de jornada:- Compliment estricte de la Directiva Europea sobre les 48 hores,

amb un alt preu de totes les que sobrepassin la jornada pacta-da.

- Voluntarietat absoluta de qualsevol perllongació de jornada.

alternatives alternatives

51

alternatives alternatives alternatives

«Domingo en Can Ruti» (foto: Anna Garcia) Acció reivindicativa del personal de nit

Contra la precarització i el frau laboral:

- Prou contractes d’un dia o inferiors de manera immediata. Comptabilització

del temps de descans corresponent a cada contracte a tots els efectes

(retribucions, inclosos els complements corresponents a vacances,

cotitzacions a la Seguretat Social, comptabilització com a temps treballat)

amb 5 anys d’endarreriments. Si l’ICS no accepta pactar-ho de manera

immediata, iniciaríem la persecució penal dels responsables en la mesu-

ra que poguem al mateix temps que les reclamacions individuals.

- Igualtat del personal contractat temporal a tots els efectes retributius i de

jornada.- Convocatòria semestral de totes les vacants.

- Augment de plantilla on es comprovin sobrecàrregues de feina.

Contrael caciquisme

provincià:

Reducció de lajornada laboralde l’Hospital deLleida

ara mateix.

52

En Mario i jo vam agafar l’ascensor.

Vam petar a riure quan l’Agustí Sotomayor ens vaproposar de presentar-nos pel Comitè d’Empresa. Noconfiàvem gens en els sindicats i la candidatura lamuntava, ni més ni menys, la UGT. No gràcies, Agustí.

Però va venir el Gerent amb les rebaixes. En Mario ijo vam sortir en defensa de la Rosa, que era larebaixada, i ens van sancionar a tots 3 per protestari a la resta de la unitat per callar (és històric).

Aquell Comitè d’Empresa va funcionar com Deu.

De la UGT ens vam desmarcar en la primeraAssemblea. Sense alliberats ni alliberades i sensecap sindicat, però amb la participació activa del per-sonal, vam aconseguir acomiadar aquell gerent. Idesprés un altre.

Aquesta és la negociació col·lectiva que a mim’agrada, no la d’anar pactant les rebaixes. I aquestànim és el que després vaig trobar i ara em manté aCATAC-CTS.